Vila-beer-real

Una vegada més, els Barcelona Reds es posaven en marxa per seguir a l'equip. Aquesta vegada el desplaçament era molt proper i el partit de caràcter amistós. Però tant se val si el partit és de costellada, quan el que interessa és que els nostres nois no es sentin sols en cap moment. Cal donar sentit al "You'll never walk alone" sota qualsevol circumstància i qualsevol partit, oficial o no, és una bona oportunitat per demostrar-ho.

Vila-real era una ocasió perfecta per posar-nos novament en ruta amb les nostres samarretes i banner per donar suport als jugadors. Aquesta vegada però, era diferent a les altres. Es tractava del nostre primer desplaçament com a official branch (penya oficial) del club. Però el que més ens il·lusionava, sense dubtar-ho, era que per primera vegada, les tres branches residents a Espanya s'ajuntaven per animar a l'equip.

La cita no va defraudar a ningú. Després d'arribar a Castelló de la Plana en tren i dirigir-nos cap a Vila-real en un curt trajecte de rodalies, la trobada amb els Madrid Reds es va fer efectiva. Després de les primeres presentacions, era hora d'adquirir les entrades per el partit. En un fet sense precedents, les entrades no es van posar de manera anticipada a la venda i, havien de ser adquirides en els guixetes del club el mateix dia del partit. Per sort per tots nosaltres i gràcies a Pilar, una empleada del club, ens tenien reservades 25 entrades que amb gran diligència i eficiència, Juan dels Madrid Reds, gran amic d'aquest blog i d'aquesta branch, va aconseguir reservar.

Amb les entrades per el partit ja assegurades, era hora de començar a xerrar tots plegats de mil i una coses i quina millor forma de fer-ho que al voltant d'una taula assaborint, com no, una bona paella.

Encara quedaven un bon grapat d'hores per l'inici del partit i les primeres consumicions de cerveses començaven a fer efecte. Un cop abandonada la sobretaula, era hora de fer-se sentir per Vila-real i engalanar la ciutat dels colors reds. Per primer cop, les banners dels Barcelona Reds i dels Madrid Reds lluïen juntes en perfecta comunió. Per Vila-real també es van deixar veure els bons amics Chris i Dotty de la Salou branch, que en companyia d'un número molt important de supporters, no van perdre tampoc l'oportunitat de ser al costat de l'equip. Tot plegat, fins a 2.000 supporters de tot arreu, es van donar cita a Vila-real per seguir les evolucions dels nois de Rafa.

Fins l'hora d'entrar en el camp, tot van ser càntics, cerveses i festa per els carrers més propers a l'estadi. Fernando Torres, com no, era un dels principals protagonistes dels càntics amb la ja seva clàssica cançó. Red del blog de The Kid Torres, era qui portava la veu cantant quan el que calia era donar suport en particular al davanter de Fuenlabrada.

Una vegada ja dins de l'estadi per veure el partit, arribava la pregunta de sempre. "Ah! Però hi ha partit?" El que menys importa en molts dels desplaçaments, és el partit en sí. El més important, i aquesta vegada ho era de debò, és el gran ambient que es viu en el previ al mateix. I la cita no va defraudar en absolut.

A la finalització del partit, vam decidir esperar als jugadors i a Rafa a la sortida dels vestidors. No va ser una feina fàcil. Un intransigent control de seguretat policial, va impedir de apropar-se als jugadors per fer petar la xerrada tranquil·lament, com sempre passa en qualsevol desplaçament. Malgrat l'impediment policial, vam ser capaços de rebre una particular felicitació de Rafa Benítez, quan li vam fer el comentari de que ja érem official branch. També Xavi Valero una vegada més, va estar molt amable amb tots nosaltres i va riure de valent al recordar la nostre anècdota a Porto amb Valero com a improvisat fotògraf.

Acabava així l'aventura red per Vila-real. Era l'hora d'acomiadar-se dels Madrid Reds fins a una propera vegada. Els dies posteriors a l'aventura, tot han estat mails i trucades entre tots nosaltres, afirmant-nos de que aquesta aventura s'ha de tornar a repetir. I tant que ho farem!