divendres, 2 de maig de 2008

Quan el Collins es converteix en Anfield.

Diuen del Michael Collins Irish Pub, que és una petita part d'Irlanda a Barcelona. Realment així és. Els seus antics i vetustos mobles de fusta, la seva decoració amb múltiples objectes domèstics que envejaria el col·leccionista d'antiguitats més pulcre i l'entranyable tracte dels seus empleats, en gran part procedents de la llunyana Irlanda, transporten al seu visitant en la mateixa Temple Street de Dublín.

Però tot aquest idíl·lic ambient, es trenca el dia en què hi ha partit del Liverpool. Aquell dia, la petita part d'Irlanda, es transforma en un petit Anfield. En un Mini-Kop, com ens agrada dir-nos. Els visitants que per primera vegada acudeixen al Collins a assaborir una pinta i a xerrar amb les seves amistats, de sobte descobreixen que el pub es comença a omplir de tipus amb samarretes vermelles que nerviosos comencen a "prendre" les taules més properes a la pantalla de plasma que presideix la sala principal del pub, en espera que en aquesta (a la pantalla em refereixo) apareguin els xavals de Rafa per donar inici a un nou partit.

Aquest dimecres, es va repetir l'escena amb major accentuació si cap. Era partit de semifinals de la Champions i a la cita pocs van faltar. La importància del partit va fer que a la trobada s'afegissin amics seguidors d'altres equips. FC Barcelona i Espanyol van deixar per un dia de ser els clubs estimats per a molts perquè el receptor d'aquesta estima fos per unes hores el Liverpool FC.

A una hora perquè es donés inici a l'encontre, el pub ja havia estat engalanat amb les banners amb els colors del Liverpool FC. James en companyia dels seus fills David i Maika i de Spitfire, un bon amic periquito que s'estrenava en aquestes aventures, s'havien encarregat d'això. Presidint la sala, al lloc sempre reservat per a ella, la banner dels BARCELONA REDS era el focus d'atenció per a molts visitants que no dubtaven de fer-se una fotografia amb nostre afectuosament anomenat per nosaltres "el trapo". Quants quilòmetres i quantes ciutats amb nosaltres ha fet aquest estendard, autèntic orgull de la branch. I els que li queden....

A poc a poc, van anar acudint tots els BARCELONA REDS. Papi, Edu, Xavi M., Xavi R., Cesc, Longui, El Xuri, Jordi G., Jorge, Jordito, Marc i Carla, Jordi (Trompetero), Gareth, el que subscriu i altres que pels motius més variats, no van poder acudir. Aquesta vegada, es va comptar amb el suport incondicional d'amics que van voler conèixer en primera persona l'ambient al més pur estil Liverpool way, que es crea en el Collins. La nit no els va defraudar en absolut.

El partit encara no s'havia iniciat i ja eren molts els minuts en què els fonaments del pub tremolaven davant dels decibels dels nostres càntics. No va faltar la interpretació completa del You'll Never Walk Alone, abans que els 22 protagonistes de l'encontre saltessin a la gespa. La clientela del pub, va acabar rendint-se a l'atmosfera creada i ràpidament es van posar del costat del Liverpool. Era molt emocionant veure com els nostres càntics eren seguits amb les palmes compassades dels atònits clients que es divertien com a nens del que esdevenia en el pub.

El partit anava transcorrent i la primera gran ovació se la va emportar Jamie Carragher en tallar impecablement un atac de Drogba. L'acció del vicecapità, ràpidament va ser compensada amb el càntic dedicat al de Bootle. "We all dream of a team of Carraghers..... " que va ser cantada des del "Number one is Carragher... " fins al "Number twenty-three is Carragher" no sense algun lapsus a l'hora de cantar els números, que van fer riure a tots els assistents. Era evident que la cervesa començava a causar els seus efectes.

El gol inicial de Drogba, va gelar per breus segons els ànims. Va ser llavors quan tan sols s'escoltaven els crits d'alegria de John, cambrer del pub, bon amic i supporter del Chelsea, que aquell dia deslliurava i que en el nostre costat amb la seva samarra blava, seguia les evolucions del partit en clara minoria. Els Reds, ràpidament reaccionem i els càntics a favor del Liverpool van tornar.

La primera part va finalitzar amb l'1-0 per als blues. Era hora d'anar a la barra a per avituallament en forma de pintes. A les rotllanes de tertúlia, n'hi havia escèptics i n'hi havia optimistes que creien encara en la victòria. La segona part va començar i el Liverpool, posava tot de la seva part per remuntar el vol. Va ser llavors quan va arribar el gol de Fernando Torres.

Aquest va ser el moment en què es va desbordar per complet la bogeria. El gol va ser rebut amb un YYYYEEEEEESSSSS!!!! Com pocs s'han escoltat al pub. Les abraçades, els esgarips, les pintes pel terra, tots nosaltres pujats a les taules amb el rostre totalment exorcitzat i els primers acords de la cançó de Torres sortint de les nostres goles. FERNANDO TORRES, LIVERPOOL'S NUMBER NINE!!!! Era la bogeria.

El partit va seguir el seu desenvolupament fins a l'arribada de la pròrroga. En finalitzar el partit en els seus 90 minuts reglamentaris, es va tornar a entonar un ensordidor YNWA que va ser aplaudit per tot el pub, que cada vegada se sorprenia més. El verb adequat és flipar.

El primer temps de la pròrroga concloïa amb el 3-1 al marcador que posava les coses molt complicades per als nois de Rafa. John, el blue supporter, era llavors el tipus més feliç del pub. Però li va tocar patir... i de valent.

El partit s'apropava al seu final i va ser llavors, quan es va viure el moment més màgic de la nit. Quan qualsevol altra afició romandria callada i lliurada al seu destí, novament va sorgir l'entonació del YNWA en la seva versió completa per fer més amè l'amarg glop. Va ser en meitat de la tornada, com si d'una petició a Bill Shankly que és als cels es tractés, quan Babel va deixar anar la seva canonada que posava el 3-2 al marcador i el Collins novament embogia, en espera d'un miracle. No va ser possible. En sonar el xiulet, tornaven les bufandes al vent i una altra vegada tornava a sonar el YNWA, per acomiadar els jugadors. Era l'hora de felicitar a John per el triomf del seu equip.

Va ser llavors quan els visitants del pub, s'apropaven a nosaltres per mostrar les seves felicitacions i expressar la seva sorpresa per l'experiència viscuda. Fotos, més pintes i més càntics fins a ja entrada la matinada, acomiadarien una jornada, que lluny de ser amarga, es va convertir en una manifestació d'orgull de pertànyer a una família anomenada Liverpool FC.

Diumenge juguen els reds. Tornarem a repetir.

El YNWA que es va cantar al half time (gentilessa d'Spitfire)

25 comentaris:

JAMES ha dit...

@ Stubbins

Gracias por este relato, has conseguido transportarme de nuevo al Collins por unos momentos,
me has tocado la fibra chaval como dirias tu.

Grande entre los grandes, quiero mas relatos como estos la proxima temporada........con una excepcion el final sera la victoria.

Spitfire ha dit...

Collons, m'has deixat sense paraules! Com bé ha dit en James ha estat com tornar-ho a viure!
Sincerament, crec que en aquest cas una imatge val més que mil paraules. I les dues fotos que acompanyen a aqusta genial crònica exemplifiquen a la perfecció el que es va viure al Collins. Va ser una nit per recordar durant molt de temps; i penso repetir! Apa, una abraçada i gràcies per aquesta experiència!

PD: és veritat! Ja no recordava la song d'en Carra! Jajaja! Que després del "chorus" cada ú cantava un número de diferent! (que dolenta que és la cervessa... =))

PD2: tinc un video amb el fragment d'un dels YNWA que es van cantar; a veure si durant el pont el pujo a internet i te'l passo. No té cap desperdici ;)

JAMES ha dit...

@ Stubbins

Help!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Chavalote que estoy reclamando tu ayuda y "absolutely nothing"

Leete el anterior Post Please.

Anònim ha dit...

¡¡¡¡ Hello Stubbins !!!!

Yo hace muy poco tiempo que conozco la familia red,pero me leo algunas weds vuestras me parecen buenisimas y me enganchado a ellas .
Yo no estuve en Collins pero con tu relato tan bueno es como uno estuviera alli , medais envidia sana. Espero estar alguna vez la proxima temporada. Lo dicho felicidades por tu relato y vuestras weds (reds)son magnificas

un saludo (Lliça)

JAMES ha dit...

@ Lliça

¿Que webs a visitado?

best wishes!!!!!

Sporting Directo (Lucas) ha dit...

Muchas gracias por tu mensaje.
La verdad es que la ciudad vive mucho el Sporting... mañana se espera que el Molinón se llene (23.000) espectadores para ver el partido... Esperemos sacar los tres puntos para seguir en ascenso y el año que viene poder jugar contra mi otro equipo: El Barça!

When you walk through a storm hold your head up high and don't be afraid of the dark at the end of a storm is a golden sky and the sweet silver song of a lark.

Forza Barça!
Came on Liverpool que teneis que ganar la Champions!

Saludos,
www.sportingdirecto.es.gd

Stubbins ha dit...

@ Lliçà

Tomo nota. Ya sabes, para el próximo año, te apuntas al festival.
@ James

Te he enviado lo solicitado.

@ Lucas

Ei! Que no somos del Barça. jajaja. Es la segunda vez que he de aclararlo durante esta semana. No pasa nada, no te preocupes.

Suerte de nuevo para el Sporting.

PUXA SPORTING!!!

Anònim ha dit...

@james


The kid Torres
Barcelona reds
Juan LFC
reds.animalslfc
Futbol de Javi

Como he dicho antes james hace muy poco tiempo que conozco estas webs.Pero gracias por preguntar (Lliça)

JAMES ha dit...

@ Stubbins

Thank's my friend.

@ Lliça

Ok, Thank's.

redsanimalslfc please.

Sporting Directo ha dit...

JaJa! Metedura de pata! pero da igual forza barça! Pero tranquilo, el Sporting también jugara contra los Spanish Red en unos años! DARNOS TIEMPOS PARA VOLVER!!
Volveremos otra vez!
Puxa Sporting!!
EL SPORTING NUNCA CAMINARÁ SOLO!!!

JAMES ha dit...

@ sporting

¿Sabes cual es una de las cosas que no soporta un atentico Red?

Pues que al Liverool le llamen Spanish, porque antes de que llegaran los españoles el Liv'pool ya existia.

por cierto ¿te hubiera gustado que el Barça cuando tenia a tantos Holandeses le hubieran llamado Holland Barça? ¿a que no? pues a nosotros tampoco.

Y esto te lo digo porque si entras en otros blogs en mas de un foro RED de los buenos no seran tan finos al decirte las cosas.

No te enfades si a mi me pasara lo mismo me gustaria que me avisasen de posibles incidencias.

UN Abrazo

Scouse from the kop.

Spitfire ha dit...

Stubbins, aquí us deixo el video esmentat anteriorment. Tot i que l'enfocament no és excel·lent (és que entre que era fosc i les cerveses... doncs ja se sap ;)), se sent força bé. Espero que el disfruteu tan com jo!

http://es.youtube.com/watch?v=xg_oEfN62iE

Have a nice weekend!

Stubbins ha dit...

@ Spitfire

Osties! Com he rigut amb el video, quan a la tv apareix aquell pavo ensenyant unes calces. jajajaja. Li dona un toc de frikisme al video que és boníssim. Moltes gràcies!!!

@ Edu FCB

Se que no escriuràs. Però és que al fer la crònica ahir, em vaig oblidar de la teva presència en el Collins i no et vaig incloure en el llistat de gent que ens va acompanyar. No recordava ben be qui hi era (la Guinness fa molt mal) i tenia que mirar fotos. Com que no apareixies en cap, ni em vaig enrecordar de tu. Aquest matí m'ha vingut al cap i t'he afegit entre la people.

Disculpes per el meu oblit i un milió de gràcies per el teu suport el dimecres.

Luis JFT 96 ha dit...

Que bueno el video, "lo canta mi mulata con la bragas en la mano". No se el pedal que llevaríais encima pero todvía entonabais.

@Lucas,

Aquí tienes un seguidor del REAL Oviedo que desea que el Sporting suba a primera, lo cortes no quita lo valiente. Estuve animandoos en la promoción contra el Lleida hace unos años como el que mas, le tengo mucha simpatía a los dos equipos asturianos pese a ser de León, pero ya sabes Leoneses y Asturianos, primos hermanos.

VOLVEREMOS A PRIMERA
PUXA OVIEDO
PUXA SPORTING

Lucas ha dit...

Como me gusta meter la gamba:
no sabia lo del spanish liverpool... no lo hacia con mala leche ee!! y lo de que hay que ganar la champions es q seguia empeñado en qerer que ganase el liverpool pero no me di cuenta que el chelsea gano la seminifinal... a mi juicio injustamente porque el juego del liverpool me gusta mas!
y Leoneses y asturianos los tengo como hermanos :D

PUXA SPORTING!
www.sportingdirecto.es.gd

JAMES ha dit...

@ Lucas

Un aplauso para Lucas por no enfadarse.............asi me gusta campeon,

Lo que tienes que hacer es pasarte mas a menudo por nuestras webs y asi no te equivocaras mas,

Por cierto
es dificil entender que las aficiones de Sporting y Oviedo se pudan llevar bien.

Eso solo pasa con Liverpool & Everton

@ Luis JFT96

Eres asturiano y de Leon, y eso como se come? ja ja ja ja.

Luis JFT96 ha dit...

James, los del Oviedo y los del Sporting no se llevan bien ,te lo aseguro, pero, AL NO SER ASTURIANO, me puedo permitir el lujo de desearle suerte al Sporting.

Edu ha dit...

Hola stubbins!!tranquil no pasa res!!la guinnes es molt perillosa cuan t'atrapa...jejej
Ens veiem...A10

PAPI ha dit...

@stubbins
asi va ser,asi va comenÇar la tarda,i aixi va ser com va acavar la nit.
En sembla que et vait deixar ben adalt de la sala del concert,i era per sota de la diagonal,ayyyyyyyy,la guinnes.
BYE.

Stubbins ha dit...

@ Edu

Hombre!!! Quina grata sorpresa!!!

@ Papi

Tant se val tiu. Al arribar, resulta que ja havia acabat l'actuació, així que em vaig anar cap a casa tot passejant, fent una parada tècnica al Canigó de Gràcia per fer l'última birreta. Jejeje. Ics!

FERNANDO SANCHEZ POSTIGO ha dit...

el fútbol da noches como estas. Muy buen ambiente. Un abrazo.

JAMES ha dit...

Ya tengo tu Link Fernando

longui ha dit...

Buff, encara tinc a la boca el gust dels rius de Murphy's que em vaig beure.

Mare de deu senyor.

Va ser un plaer per mi coneixer a tots aquells que encara no coneixia.

elxuri ha dit...

Una salutació a tots, en especial als que vaig conéixer per primer cop.
M'ho vaig passar genial, encara no sé el que hagués passat si arriban a guanyar els reds!

Thanks people, thanks Liverpool!

Anònim ha dit...

Heu d'afinar aquestes veus. Quins galls!!!!

Rosa (of the Kop, jajajaja)