Un clàssic adulterat.

Manchester United 3-0 LIVERPOOL FC.

Els grans partits són aquells que la seva durada no són ni molt menys els 90 minuts que marca el reglament. Són aquells enfrontaments que molts dies abans de que es doni el xiulet inicial, ja s'estan disputant fora del terreny de joc i que una vegada acabats, encara continuen derramant rius de tinta. Un Manchester United -- Liverpool FC, no podia ser menys. Així ho va entendre Alex Fergusson, manager dels Red Devils, quan en les jornades anteriors a la disputa del partit, va començar el seu partit particular amb declaracions de demanda de protecció per a les grans figures del seu equip, davant de les accions violentes de les defenses contraries. Fergie demanava e implorava castic contra aquells que segons el seu particular criteri, atemptaven contra la classe dels seus jugadors. Està molt be protegir a les grans figures i als artistes del futbol, però és clar, a totes elles. No tant sols a les que porten la samarreta del Man. Utd., aspecte aquest que Fergusson va obviar per complert en un exercici clar de condicionar un arbitratge cap als seus interessos. Creiem honestament que Fernando Torres també és una d'aquestes figures a les quals cal protegir. I a l'hora de la veritat, no va ser així.

Transcorria el minut 39 de partit i el marcador ja reflexava un 1-0 a favor dels locals, després de que Wes Brown avancés al Manchester al rematar amb el cap, gairebé sense oposició per part d'un sorprés Skrtel i un poc contundent Reina. Fernando Torres recollia una pilota gairebé en el mig del camp, després de baixar de la seva zona d'influència. El perseguia Rio Ferdinand que amb diverses puntadetes de peu va impedir l'avanç del davanter madrileny. Faltes gens violentes, però si reiteratives. L'arbitre assenyalava falta a favor del Liverpool FC i Fernando Torres demanava targeta groga per el defensor anglès. El col·legiat al més pur estil d'arbitratge espanyol, no permetia la protesta de l'exjugador matalasser i el sancionava amb targeta groga. Rapidament l'arbitre era envoltat de jugadors reds que demanaven explicacions a una targeta tant rigorosa, en una lliga caracteritzada per el diàleg entre jugadors i autoritat arbitral. Entre els més expressius, un excessivament revolucionat Javier Mascherano que ja havia vist la primera targeta del partit al efectuar una dura entrada. L'arbitre del partit, del qual obviarem el seu nom per no oferir-li ni un minut de protagonisme, no s'ho pensava i mostrava la segona targeta groga al mig-campista argentí que presa dels nervis entrava en colera i amb ell, tots els jugadors i banqueta red.

Marcador a favor, un home menys i mig partit ja disputat. Tot estava sentenciat. Alex Fergusson tenia el partit en el punt que el volia i l'havia condicionat durant la setmana prèvia a la disputa del mateix. Uns calificaràn els mètodes de l'entrenador escocès de poc esportius i covards. Altres, que qualsevol forma de condicionar i calentar un partit és valida, sempre i quan respecti el reglament i la educació. El que esta clar és que a Fergie la seva aposta li va sortir rodona. Una vegada més, es va posar de manifest una d'aquelles frases que tantes vegades i en tantes situacions a la vida tots hem utilitzat. Qui no plora no mama. Fergusson està ara mateix mamant a dojo. Poseu-li i apliqueu-li l'adjectiu que volgueu al verb mamar.

El cert de tot plegat, és que el Manchester United no tenia la necessitat d'utilitzar aquestes tàctiques fora del terreny de joc, perquè avui en dia no les necessita pas. Al menys quan al davant te un rival com el Liverpool FC. Tot supporter red, ha de reconèixer que en l'actualitat, el conjunt de Rafa Benítez, és molt inferior en qualitat al de Fergusson. I com a mostra, no cal més que veure el partit d'ahir. El Manchester United, tret d'uns minuts inicials on el Liverpool FC va marcar molt be el terreny i va proposar un combat frontal als mancs, va ser el clar dominador dels primers 45 minuts. Dels segons 45 minuts, no farem cap mena d'anàlisis, donada la situació d'inferioritat dels de Benítez. El cas és que amb el que disposa Benítez, l'única cosa en la que supera el Liverpool al Man. U. és en agressivitat i compromís. I així es va posar de manifest fins i tot jugant amb un home menys, on el conjunt de Rafa Benítez va intentar sense èxit, igualar un partit que estava molt coll a munt. La classe i la definició la posaven ahir els homes de Fergusson i finalment van ser aquests els elements que decantarien el gran clàssic, amb la inestimable col·laboració de un arbitratge gens equànime.

Moltes esperances de reenganxar-se a la lluita per el títol, eren les que els red supporters tenien dipositades en el partit d'Old Trafford en el hipotètic cas de que s'hages aconseguit una victòria. El resultat final les ha difuminat per complert i ara tant sols toca pensar en aconseguir una quarta plaça que no és més que el mínim exigible a l'equip i que deixa en la boca de tots els aficionats reds el sabor de la resignació una temporada més. Per aconseguir-la però, caldrà superar a l'Everton de David Moyes, proper rival que visitarà Anfield el proper diumenge. De ben segur que vèncer a l'etern veí i rival, eliminarà aquest sabor agre per dulcificar, encara que sigui una mica, les sensacions de la parròquia red.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Gerrard, Mascherano, Xabi Alonso, Babel (Benayoun) , Kuyt i Torres (Riise).