A Milano senza biglietti

Demà de bon matí iniciem una nova aventura. El destí Milan. L'objectiu presenciar el partit de tornada de vuitens de final entre l'Inter de Milan i els Reds. Requisit imprescindible, aconseguir una entrada pel partit, be tres. I a hores d'ara la cosa pinta negra, negra i ben possiblement l'únic que veiem de l'estadi de San Siro (Giusseppe Meazza com agrada dir als seguidors de l'Inter) serà el mateix que podeu observar en la foto que acompanya a l'article. El seu exterior.

Tot i això, no defallim. Malgrat que a la web del club s'hagi recomanat a tot supporter que no disposi d'entrada, que no viatgi i malgrat que, a la web del club italià s'anuncii un ple històric per el partit de demà, no ens donem encara per vençuts. La possibilitat de que molts socis del club neri-azzurri "alliberin" el seu seient per facilitar l'assistència a l'estadi d'un altre tiffosi (ein?), obre alguna remota esperança de ser presents a l'estadi per donar suport als lads i a Rafa.

Per sort, la nostra arribada a la capital de la Lombardia a primera hora del matí, ens donarà el temps suficient com per acudir als diversos punts de venda de les entrades (entitat bancaria local, gran superfície i per últim les guixetes del propi estadi) abans del migdia. Serà a les hores, quan amb entrada o sense, acudirem il·lusionats o resignats a la gran festa Red prevista amb tota seguretat a la popular Plaça del Duomo.

Si la cervesa ho permet, a la nostre arribada us explicarem detalladament tot el que hagi succeït en aquesta nova experiència seguint al Liverpool FC. Molts diran que és una bogeria. No tant sols el fet de viatjar amb l'equip, sinó que encara més fer-ho sense entrada. Però be. El món és ple de bojos i la festa que comporta seguir a l'equip i "conquerir" una plaça en qualsevol capital europea, per desplegar les red banners i entonar els clàssics càntics fins perdre la veu i fins i tot la consciència, és inigualable.

Que tinguem sort.