diumenge, 16 de març del 2008

La fossa dei Rosso (Crònica del viatge a Milan)

Cap a finals de l'any passat, el sorteig dels vuitens de final de la Champions deparava un Liverpool FC - Inter prou atractiu com per encetar una nova aventura seguint a l'equip arreu. La simple idea de visitar un estadi com San Siro, feia gairebé obligada la visita a la capital de la Llombardia per tal de seguir les evolucions del partit i com no, la festa prèvia pels carrers de Milano amb la resta de supporters desplaçats. Dit i fet. Tres dels membres dels BARCELONA REDS emprendrien el viatge cap a terres italianes.

Després de fer la reserva de vol i hotel sense cap mena de problema, vindria la búsqueda de les tres entrades per el partit. En un principi, comptaven amb les gestions de la red branch de Salou, a la qual, ens hem afiliat. Males noticies provenien des de terres tarragonines. La gran demanda d'entrades per part dels supporters, feia impossible aconseguir les entrades per la via del club. Calia buscar entrades a través del club italià.

Al posar-nos mans a l'obra, vam trobar-nos amb l'anunci en la web de l'Inter de que les entrades estaven totalment exhaurides. "Biglietti esaurita" un missatge desalentador, però que ni molt menys va frenar-nos en les nostres intencions de viatjar. Des de sempre havíem vist partits a San Siro del Milan o be de l'Inter, i ni molt menys l'estadi s'havia omplert mai. Però en aquesta ocasió, no hi comptàvem amb un petit detall. La celebració del centenari del club neri-azzurri.

Tant era. El dimarts de bon matí posàvem rumb cap a Milan. El primer objectiu era clar. Aconseguir entrades. Per fer-ho calia visitar la entitat bancaria gestora de la posada en venda de les entrades per els partits de l'Inter. Al mateix aeroport vàrem trobar una oficina. Al entrar i preguntar per les entrades, ens vam contestar que tot el paper estava exhaurit. Havíem d'anar a les guixetes del propi estadi per trobar alguna entrada i en cas negatiu, acudir a la revenda.

Després d'abandonar el metro i amb l'ajut d'un plànol i d'una llarga caminata d'uns vint minuts, arribàvem a l'estadi de San Siro. Les seves grades i torres es mostraven majestuoses davant nostre. Però no era moment per a la contemplació i si per a l'acció. Les nostres il·lusions de trobar una entrada s'exhaurien quan a les guixetes es podia llegir ben clarament, SOLD OUT.

Només quedava una opció. La revenda. Entrades hi havien i bastants en el black market. La oferta era gairebé continua per part dels revenedors locals. Finalment vam decidir-nos per negociar amb un d'ells. Es tractava d'un aficionat jove que no lluïa cap mena de distintiu futbolístic. La seva aparença però era la d'un ultra. Estava clar que si ens fèiem passar per supporters, el preu de la entrada seria molt més elevat i no cal dir, que pot ser la nostra integritat física perillaria. Així que ens vam fer passar per seguidors del Barcelona. El revenedor, coneixia perfectament l'actualitat culé i després de xerrar una bona estona arribava l'hora de la negociació.

Les nostres condicions eren clares. Exigíem una localitat lliure d'ultres. El revenedor ens va aconseguir una localitat de gol 2a graderia a la zona de la Fossa dei Leoni, els seguidors ultres del Milan, però que en els partits disputats per l'Inter és ocupada per seguidors més pacífics del club neri-azzurri. Després d'arribar a un acord en el preu (no el direm) Ens va facilitar les entrades. El fet de que el revenedor, ens mostrés l'entrada amb tota mena d'indicacions, ens va fer pensar que la entrada era perfectament legal. Tot i que, fins que no vam passar per el torn, no ens vam treure del cap la possibilitat de que fos falsa. No ho va ser. Un plaer fer negocis amb gent "seriosa".

La busqueda de les tres entrades, ens havia portat a gastar tot el matí. Així que després de deixar els nostres equipatges en l'hotel i fer un mos ben ràpid, arribava l'hora de trobar-nos amb la resta de supporters a la Plaça del Duomo.

Al arribar-hi l'ambient era bastant tranquil. Los chavales com anomenen nosaltres als nostres companys supporters, compartien la plaça sense cap mena de problema amb els tiffosi de l'Inter. La cervesa començava a córrer a dojo, així que els primers càntics no es van fer esperar. El càntic més corejat fou sense dubte, la cançó dedicada a Fernando Torres. Si algú tenia algun dubte sobre quin és en aquest moment el jugador més idolatrat per la afició del Liverpool FC, fent una passejada per el Duomo aquella tarde, se li treurien tots els dubtes.

Al poc temps d'arribar vam rebre la visita d'un supporter que ens recordava del nostre darrer viatge a Porto. Se'ns va apropar al crit de Barcelona!!!, va ser un moment molt il·lusionant. Era el moment de desplegar la nostre bandera El Trapo, com l'anomenem nosaltres. No sabem per que, però quan ho fem, ràpidament tothom s'apropa amb les seves càmeres i vol fer-se una fotografia amb la nostre banner. De seguida es va apropar un altre supporter que al veure la paraula Barcelona ens va dir que ell era de Bulgaria i el seu idol, com no, Stoichkov.

No seria l'únic supporter present a Milan d'una nacionalitat no britànica. Supporters de Suïssa, Canadà i la French Branch, entre d'altres eren presents a Itàlia per donar suport a Rafa i als jugadors.

La festa cada cop era més grossa. Els càntics de los chavales, cada cop retronaven amb més força sobre el cor de la ciutat milanesa. Especial dimensió cobraven els càntics del You'll Never Walk Alone i The fields of Anfield Road, que amb la grandiositat i acústica de la plaça feien posar els cabells de punta per la seva musicalitat. Ni a l'Scala de Milan, ben propera al Duomo, s'havien sentit millors cordes vocals.

L'hora del partit s'acostava, i calia abandonar la plaça per enfilar el camí cap a San Siro. La darrera imatge que ens queda de la plaça del Duomo, era la de una plaça totalment guanyada per la ombra de la tarde, però amb unes parets de la catedral milanesa encara banyades per els darrers rajos solars del dia.

Decidíem anar cap a l'estadi amb tramvia. Un bon grup de supporters ens acompanyava. Al arribar l'antiquat vehicle, tothom es va enfilar al seu interior (algú va pagar??) Allà dintre no hi cabia ni una agulla, així que el conductor emprenia el camí cap a l'estadi. Va ser el moment més divertit de l'aventura italiana. Durant tot el camí, los chavales no van parar de cantar les cançons típiques de suport a l'equip. En especial la cançó dedicada a "El Niño" que era acompanyada per salts i cops a les parets del tramvia. Era una bogeria, divertida i inofensiva però una bogeria.

El cas és que no sabem ben be perquè, ens van fer abandonar el tramvia (no seria d'estranyar que s'averiés com a conseqüència dels nostres salts) i ens vam fer baixar d'ell per entrar en un bus, al qual jo no recordo haver pagat el bitllet (algú ho va fer??) El cas és que pocs minuts després arribàvem a les portes de l'estadi de San Siro i el moment de la veritat de la nostre aventura arribava.

Tots tres trèiem de les nostres carteres els cartonet que ens donava dret a entrar en el recinte i l'apuntàvem cap el lector de barres dels tornos. Una llum verda s'encenia i el torno cedia al nostre pas. Les entrades eren perfectament legals.

Al arribar a les nostres localitats, l'espectacle de les grades de l'estadi era descomunal. San Siro te ben guanyat el seu títol de catedral futbolística mundial. La nostre ubicació era la que el revenedor ens havia anunciat. La Fossa dei Leoni. Sota nostre els 8.000 supporters desplaçats a Milan.

A mida que s'apropava l'hora del partit, l'ambient anava pujant en intensitat. Els crits de suport dels tiffosi sonaven d'una manera increïble i típicament italiana. L'himne del centenari de l'Inter era rebut amb un tifo no gaire espectacular per part dels seguidors locals. Els actes protocol·laris, donarien lloc a l'inici del partit, desenllaç del qual tots coneixeu. Victòria pels reds.

A mida que el partit s'apropava al seu final, tant sols els càntics dels supporters es deixaven escoltar a San Siro. I de quina manera! Si els càntics locals eren espectaculars, el YNWA sonava com una música celestial a San Siro.

Al final del partit, els tiffosi italians saludaven als supporters reds amb una tronadora ovació com a reconeixement a la superioritat en el terreny de joc i al bon i esportiu comportament que l'afició red va tindre durant tot el dia a la capital de la Llombardia. Los chavales responien a aquesta ovació amb crits d'Inter, Inter!! Magnífic final, que posa de relleu la descomunal diferencia entre les aficions de Milan o Inter sobre aficions com la Roma.

Al abandonar l'estadi decidíem fer una ultima cervesa i un mos abans d'anar a dormir. Com a mostra de gratitud a l'afició local, vam decidir de compar-nos una bufanda de l'Inter en una de les botigues de memorabilia del club que quedarà com a record material de la nostre visita a un veritable temple del futbol mundial.

Milàn ha estat la penúltima aventura. Quina serà la següent?

NOTA: Fent click a les fotografies, les podreu veure ampliades.

27 comentaris:

juan ha dit...

Por favor Stubbins, vuelve a dejarte pelo.

Stubbins ha dit...

Eso quisiera yo!!!!

lover ha dit...

Mi chica no me deja meterme contigo, Stubbins, macho, jaja!!! Dice que tienes una cara muy guapa y simpática, no sé que las das, macho, sabía que tenías buena mano con las atenienses, pero no sabía que seguía la racha...

Stubbins ha dit...

Atenienses??? Pero si era Kenyata!!! jejeje. Exótico que es uno.

Un beso a tu chica, se lo ha merecido hombre!!

Anònim ha dit...

Yo ya te dije (escribí) que te intenté buscar en las imágenes del Plus, pero no se te vio el pelo, jeje, si es que erais todos iguales.

¿Qué problema hay con los hinchas de la Roma?

Anònim ha dit...

Buena crónica, pero eso de hacerse pasar por seguidor del bar$a es casi tan grave pecado como serlo.

Psiko

Anònim ha dit...

Stubbins, genial la cronica, lo del pelo yo muchas veces tambien me lo hago, es mas supporter si vas pelado ja ja ja, fuera bromas es cierto que los hinchas de la roma son mas hooligans, recuerdo la eliminatoria de uefa que jugamos y ganamos con Gerard Houllier tuvimos fuertes enfrentamientos en Roma, en Anfield se comportaron no les quedo mas remedio, son muy distintos a los de milan.

el proximo viaje lo tenemos que hacer juntos con David y yo que ya tengo mono de salida. (podriamos de ir a London para las semis frente al Chelsea).

Javi Saiz ha dit...

Ay la reventa... a mi también me sorprende que se llene San Siro, el partido del centenario fue el del sábado anterior. Que grandes sois, os haceis pasar por seguidroes del Barça con esas camisetas? Es verdad que al final del partido solo se escuchaban a los supporters, os lanzasteis a cantar vosotros? jejeje

Una gran aventura crack, un abrazo

Spitfire ha dit...

Jo crec que no seria capaç de fer-me passar per seguidor culé... encara que fos per aconseguir una entrada jajaja!

Impressionant crònica; m'ha entrat una nostalgia i unes ganes enormes de tornar a viatjar per Europa seguint al meu equip mentre la llegia! =( Apa, una abraçada i molta sort als quarts de final!

PD: què no vau pagar el ticket del tramvia?? Incívics! Lladregots! Jajaja! ^^

Stubbins ha dit...

@ Psiko & Spitfire.

La pela és la pela titos, jejeje. si ens arriba a veure el Sr. Hereu colant-nos...... Pot ser és com a Birmingham que el transport public és gratuit el dia de partit. (si, si)

@ Javi

Con esa idea viajabamos. En la vida habia visto San Siro lleno, salvo el otro dia, que estava a reventar.

@ James.

Yo ya no viajo por lo menos hasta la temporada que viene. Este año, contando la final de Atenas, me he dejado un pastón en desplazamientos con el equipo. Pero acepto la propuesta.

@ Luis (Jota)

En la final del '84 tras ganar la Copa de Europa contra los romanos, se produjeron serios incidentes con los supporters que después generaron los actos de Heysel un año después. Como ves, James recuerda de primera mano los incidentes en la Uefa del 2001 y que decir tiene lo que ocurrió y desgraciadamente ocurrirá con la eliminatoria con los mancs.

Anònim ha dit...

@ Luis

el año pasado ya hubo graves incidentes con la roma cuando jugo con el Man United, y este año estoy convencio que se volveran a repetir, y si no acuerdate de que acaban de enfrentarse al Madrid y mira lo ocurrio en roma, no son trigo limpio,

cuando quieras te explico lo que paso en el olimpico de roma en 1984 y lo que provoco en la desgracia de Heysel al año siguiente a sido la unica vez en mi vida que hubiera dado lo que fuera por no estar ese dia en las gradas de Heysel stadium de Bruselas aquel 25 de mayo de 1985.

Anònim ha dit...

James, puedes contármelo cuando quieras, estaría encantado de conocer de primera mano lo que pasó aquella tarde.

Anònim ha dit...

mandame tu e-mail, es muy largo para ponerlo aqui, solo te adelantare que la tragedia se empezo a gestar 11 meses antes y que en bruselas todo empezo 5 dias antes de la final, cuando te llegue mi relato antes de leerlo toma asiento y respira hondo.

Anònim ha dit...

@STUBBINS
que quedi clar que jo en cap moment de les negociacions en el revenedor en vaig fer pasar per culé,lo que si li van dir que eren espanyols i de barcelona,però no cules.

Anònim ha dit...

@ Stubbins

Que pena que salgas mas este año, ahora si que me partes en dos con la ilusion que me hacia nuetra primera salida con la Branch, snif snif snif, otra vez sera.

por cierto ¿donde vais a ver el partido contra el Man?

Anònim ha dit...

@ Luis

Ok,en cuanto pueda me pongo y te lo mando, no te preguntare si te a gustado porque si eres una persona normal,no te tiene que gustar pero es parte de nuestra historia y con ella tendremos que vivir el resto de nuestros dias, igual que explicamos las cosas buenas que nos pasan tenemos que tener el valor suficiente para poder explicar las malas y asi evitar que futuras generaciones cometan el mismo error que cometimos nosotros la primavera de 1985.

Un saludo.

Anònim ha dit...

Si a Stubbins le parece bien se podría colgar ese relato sobre Heysel como una crónica más del blog. No se, digo yo...

Stubbins ha dit...

@ James

El año que viene si que haremos alguna salida de "convivencias" con los chavales a Anfield y a algún lado.. abroad. Lo siento pero marcho fuera estos dias. Ya quedaremos en otra ocasión.

@ Luis

Según sus indicaciones, he eliminado su comentario.

@ Longui

Pues si, lo habia pensado. James, toma nota y reenviame ese mail enviado a Luis (Jota). Para ampliarlo ya nos hacemos una llamada.

Saludos.

Anònim ha dit...

moltes gracies chiquet!!

Anònim ha dit...

@ Stubbins

Ok, cuando lo termine os lo mando a los dos, te lo lees y corriges mis faltas el español no es mi fuerte, me llamas y si necesitas cualquier aclaracion me lo dices.

Anònim ha dit...

Yo también estoy muy muy interesado en conocer lo que pasó en Heysel de primera mano.

Psiko (psikomikel@hotmail.com)

Anònim ha dit...

Yo te recomiendo que lo publiques, es impactante, yo no tenía ni idea de esos precedentes, en esos años tenía 4 años, y mi mayor preocupación era jugar con los coches. Explica el porqué aunque evidentemente no lo justifica.

Stubbins ha dit...

@ Papi

Però si una mica més i li cantas l'himne del Farça!!!! jajaja.

@ James, Luis

Lo publicaré y tanto! James, a ver si podemos quedar para el dia del Neverton (dia 30 si no me equivoco) y tras ver el partido charlamos.

@ Psiko.

Estàs fitxat tito. jejeje.

Anònim ha dit...

Agrega'm al msn quan vulguis, tot i que tinc una barrera que només admet colors BiB entre els meus contactes.

Psiko

Stubbins ha dit...

Jejeje.

S'agraeix la invitació Psiko, però sovintejo gaire el messenger.

El que si t'agrairia de tot cor i ho fariem tots els reds aquesta nit, és que els teus yiddos aconsegueixen els tres punts davant del Chelsky. Malament van les coses ara mateix a White Hart Lane. 1-2 Acaba de marcar Essien.

Yiddo!! Yiddo!!

Anònim ha dit...

4-4 !!! No és una victòria però està prou bé pels vostres interessos. THERE'S ONLY ONE KEANO!!! (He's name is Rob not Roy)

Mirant-ho detingudament, la Premier és decideix a Liverpool. Els calendaris de Liverpool y Everton marquen la pauta....VAN A HABER ANDANADAS DE OSTIAS!!! pel 1er, pel 2on, pel 4º, per la UEFA...QUIN STRESS!!

Psiko

Alba ha dit...

Bona crónica del viatge per seguir el Liverpool. Esperem que en pogue fer molts més.
Salutacions