THAT'S THE WAY!!!

LIVERPOOL FC 2-0 Internazionale Milan

Ja hi tocava. En el moment més precís de la temporada, quan més es necessitava, va arribar una clara victòria sense pal·liatius, davant d'un rival de renom, per retornar a aquest equip el crèdit que mereix. La nit d'ahir a Anfield va ser un calc de les que estan escrites al llarg i ample de la història del club. Anfield totalment entregat com sempre que l'equip ho necessita. Ahir no va haver-hi lloc per escoltar els càntics de l'afició visitant. Ahir tant sols van ser els Kopites els qui es deixaven escoltar durant els 90 minuts de partit. Els supporters savis com sempre, coneixien la importància del partit i no van escatimar en suport ni recolzament cap els homes de Benítez. I al final tots, jugadors i supporters, vam tindre la recompensa a tots els esforços realitzats, no tant sols durant el partit d'ahir, on el Liverpool va ser amo i senyor del mateix per complert, sinó que també, en el gran número de partits en els que aquesta incomprensible temporada l'equip no sempre ha obtingut el premi de la victòria i si en algunes ocasions un sever castic en forma de derrota. Ahir es va donar la volta a aquesta indigesta truita.

Amb un escenari com el que Anfield presentava ahir, era ben fàcil de suposar que els jugadors de Benítez sortirien a per totes des de bon principi. I així va ser. Sense crear grans oportunitats de perill, el Liverpool s'apoderava per complert de l'esfèrica i sotmetia a l'Inter a córrer darrera de la pilota sense gairebé ensumar-la. Mascherano, novament notable en el partit d'ahir s'encarregava de tallar qualsevol iniciativa de creació de joc italiana amb la seva facilitat per la recuperació de pilota.

Però els veritables protagonistes del primer terç de partit varen ser Fernando Torres i Materazzi. "El Niño" que durant els primers 30 minuts de joc, gairebé ni va tocar pilota, va ser capaç de fer fora del partit al central italià, guanyant-li per dues vegades l'esquena, amb l'única possibilitat d'ésser frenat que cometre una falta. Si ben és cert que la primera acció punible de l'italià era una justa targeta groga, en la segona, la rigurositat arbitral va ser molt pronunciada.

Mitja hora de joc i al Liverpool se li posava tot de cara. El rival amb un jugador menys i completament sotmès al joc dels de Benítez. Però no tot seria tant fàcil. De fet no va ser fins a l'últim minut de la primera que el Liverpool evidenciaria aquesta superioritat amb una jugada de combinació perfectament trenada per part de Gerrard que al creuar la seva passada a l'interior de l'àrea petita, no va trobar cap rematador red.

El Liverpool iniciava la segona part amb el convenciment de que l'equip de Mancini, sabedor de la seva inferioritat numèrica, es tancaria per complert al darrera. Era clar que l'equip ho havia de donar tot en atac i aquesta vegada no perdonar davant de porteria. Torres per dues ocasions feia tornar el record del partit del passat dissabte quan en una primera acció feia lluir-se al porter brasiler Julio Cèsar que amb la punta dels dits evitava el que hauria estat el primer gol red de la nit. El de Fuenlabrada poc després, executaria un xut a la mitja-volta que sortia fregant el pal dret de la porteria interista. També Sami Hyypia disposaria d'una bona oportunitat per inaugurar el marcador, però el seu cop de cap, sortiria fora per ben poc.

Per si faltava poc, l'actuació arbitral també va jugar en contra de l'onze red al ignorar un claríssim penal comes per Patrick Vieira tot just a l'hora de partit, al tallar amb total voluntarietat amb la seva mà, un intent de centrada d'Steven Gerrard. Un 60 % de possessió, domini incontestable del Liverpool i el gol no arribava. Tot semblava transcórrer per el mateix camí que molts dels partits d'aquesta temporada.

Benítez movia fitxa i realitzava un canvi ofensiu al treure al terreny de joc a Peter Crouch per un combatiu Lucas Leiva. L'entrada de l'espigat davanter anglès va donar molta més presència en atac, però totalment estèril, malgrat de disposar de bones ocasions. També Pennant tindria entrada en el partit al substituir a un voluntariós però desafortunat Ryan Babel.

El final del partit s'apropava i el desenllaç del mateix semblava que seria el de un nou i decebedor empat a zero. Però no. Ahir el Liverpool rebria el premi negat durant tota la temporada. Corria el minut 85 quan Jermaine Pennant agafava el relleu ofensiu per la banda dreta atacant red a un immens Steve Finnan. L'extrem anglès feia una centrada a l'interior de l'àrea que ningú va saber aprofitar. Quan semblava que es tractava d'una nova ocasió desaprofitada, va aparèixer la figura de Dirk Kuyt, que controlant la pilota amb el pit, va enviar un xut picat contra el terra que va descol·locar al porter brasiler Julio César, convertint d'aquesta manera l'anhelat 1-0. Just premi per el Liverpool i just premi per a Dirk Kuyt que sembla definitivament haver retrobar el camí del gol, amb dos gols en tres dies. Anfield sospirava aliviat. Però allò tant sols era la línia i minuts després es cantaria Bingo.

A punt de finalitzar el partit quan tot Anfield era ja una festa, arribaria el segon gol que encamina el camí cap els quarts de final per al conjunt de Benítez. Novament seria Gerrard. Novament seria el Capità que apareixeria fidel a la seva cita amb la Champions i amb la història del club. Com el partit de l'Olympiakos al 2005. Com a la final de Cup de Cardiff del 2006 davant del West Ham. Ahir, novament una canonada de cama dreta d'Steven Gerrard tornava a posar al Liverpool FC camí de la glòria.

Resten 90 minuts d'eliminatòria a San Siro. L'avantatge de dos gols aconseguida ahir es prou important, però ni molt menys definitiva. De tots es ben sabut la competitivitat dels conjunts italians que fa que superin les més contraries adversitats. La història del futbol mundial es plena d'aquestes fites italianes. Caldrà estar molt atents i tenir molta cura de creure que ja està tot fet. No diguem blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.

Els BARCELONA REDS seran presents a San Siro d'aquí a 3 setmanes per viure en directe el partit de tornada. Esperem oferir-vos una crònica amb la classificació definitiva a quarts de final.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Gerrard, Lucas Leiva (Crouch '64), Mascherano, Babel (Pennant '72), Kuyt i Torres.

GOLS:
1-0 Kuyt '85
2-0 Gerrard '89