diumenge, 16 de setembre del 2007

This is SHANKLY'S

Era una d'aquelles visites que teníem programades des de que ens vam decidir formar, no com a branch oficial, però si com a penya d'amics que es reuneixen per seguir setmana darrera setmana, les evolucions del Liverpool FC. Finalment ahir, vam fer efectiva aquesta visita. I la veritat és que les expectatives creades, van ser superades amb escreix.

A l'arribar a Salou (Tarragona) a la mateixa porta del pub, ens vam trobar que les portes del local, encara no havien estat obertes al public. La primera sorpresa que ens vam trobar era la gran quantitat de supporters que esperaven impacients a l'obertura de portes. I aixó que encara faltaven més de dues hores per a que el partit dones inici.

Quan en Crhis (amb samarreta negre a la foto inferior amb els BCN REDS) i la Dorothee, el matrimoni de supporters encarregats del pub i caps de la red branch, van obrir les portes a tots els supporters, no podíem imaginar el que ens trobaríem a l'interior del bar. Un petit museu amb tota mena d'articles relacionats no tant sols amb el Liverpool FC, si no, que el bar també te el seu racó per samarretes i bufandes de diferents i més variats equips. Fins i tot una rèplica de "l'orelluda" llueix imponent a la barra amb cintes blanc-i-vermelles penjades de les seves anses.

Arribava l'hora de les presentacions. La rebuda dels propietaris de la branch a assabentar-se de que érem supporters dels Reds de Barcelona, va ser increïble. De seguida vam començar a comentar les nostres peripècies en els diferents viatges que havíem fet fins ara. Anfield, Atenes i el proper viatge a Porto que farem dos de nosaltres ("Seks" i Stubbins) el proper dimarts. El Chris i la Dorothee, es mostraven encantats amb la nostra presència i xerraven amb nosaltres com si ens coneguessin de tota la vida. Arribava el moment de començar a ambientar el pub. Com no, la nostre banner "el trapo" com li diem simpàticament, viatjava amb nosaltres. Al desplegar-la davant dels ulls dels supporters que començaven a prendre posicions en les taules, la sorpresa va ser majúscula. Ràpidament, en Chris va fer lloc a la banner i amb l'ajut d'unes xinxetes la vam penjar d'una de les finestres amb la conseqüent sessió fotogràfica de tots els supporters que es trobaven en el pub.

El més curiós de tot, és que el Shankly's es punt de reunió de supporters de qualsevol equip de la Premier. Per el pub hi havien seguidors del Newcastle, del Leicester City, Sunderland i fins i tot un jove supporter del Manchester United, que va haver d'aguantar més d'un càntic contra els Red Devils.


Una de les anècdotes que es va produir, va ser quan Dorothee es va adonar de que un grup de supporters del Newcastle llegien el diari The Sun, en una de les taules. Dorothee, que en aquells moments estava parlant amb nosaltres, va interrompre la nostra conversa indignada i tot dirigint-se amb una amabilitat exquisita als magpies, va convidar-los a amagar el tabloide britànic i a explicar-los el perquè d'aquella prohibició, de sobres coneguda per tot Red supporter. Els seguidors del Newcastle van demanar les oportunes disculpes i van amagar el sensacionalista i fals diari ràpidament.

L'hora del partit s'apropava i el bar ja es trobava totalment ple de supporters. Tot faltant uns deu minuts per l'inici del matx. Dorothee, prenia un micro i convidava a tots els assistents a cantar plegats el You'll Never Walk Alone, tant al principi del partit com al final, tant es perdés com es guanyés. Va ser un dels moments més emocionants de la jornada. Tot el pub cantava a cor amb tota la força amb la que es canta al mateix Kop el YNWA. era l'inici de tota una jornada de càntics.

Amb un calor sufocant dintre del pub, les pintes corrien que se les pelaven entre els habituals càntics. Com és de suposar, quan més cervesa s'ingeria, més forts sonaven els habituals Poor Scouser Tommy, Fields of Anfield Road o el Liverbird upon my chest.

La indignació però, va arribar amb el penal xiulat en contra del combinat de Benítez, després de la intervenció de Arbeloa que l'arbitre Mike Riley i el seu assistent van interpretar com a penal. Encara sort que Pepe Reina va lluir-se en una nova aturada magistral a un xut des d'els onze metres. L'èxtasi arribava a Salou.

Al final empat a zero i com Dorothee va prometre minuts abans d'iniciar-se el partit, els acords del You'll Never Walk Alone, tornaven a ser interpretats per tots els assistents.

La diferència de viure un partit a Anfield amb la de viure-ho al Shankly's és ben petita, bé, pot ser és molt gran, però al Shankly's un Red es sent com a casa. Un es sent com a Anfield. Repetirem visita.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

res ja tenim anfield a 100 km nostre,k tingueu un viatge a porto
i ens veiem a la tornada,no t´oblidis del vi de porto k és molt bo.apa a10 i go on reds.

juan ha dit...

Más fotos, por favor.

Stubbins ha dit...

@ Juan

Lo siento, pero lo cierto es que pocas más fotos podemos mostrar. A mi me quedó una que todavia me doy cabezazos contra la pared. Una con la Copa de Europa. Y mira que lo cité un montón de veces!!!!

En nuestra próxima visita, prometo que haré un macro-reportaje gráfico con todo el material que hay expuesto.

NOTA: El partido de mañana frente al Porto, lo retransmite en directo Canal + Eventos.

NOTA (2): Debido a que presenciaré junto con Seks el partido en directo en el estadio, la crónica del partido la publicaré el miércoles a mi regreso de Portugal. Espero que sea la crónica de una brillante victoria (o sin el brillante)

Saludos a tod@s

Spitfire ha dit...

Que guapo nois!! Quina enveja!! Aquests pubs anglesos ple de supporters fan molt goig!! I quin ambient més maco que s'hi due viure allà dins...
Sobre el partit, no el vaig poder veure, aixi que l'unic que sé és el que he pogut llegir a les vostres cròniques. Un cop més, Reina "para-penalties" inmens.

Abans de despdir-me: mooolt bon viatge cap a terres portugueses i moltíssima sort pel match! Esperem que comenceu amb bon peu la lligueta de la champions!