Liverpool FC 1-0 (4-1) Chelsea FC. OLÍMPIA A LES SEVES MANS

En aquest mateix blog ens referíem i feiem allusions tant sols dos mesos enrera a aquell esperit del 2005 que va portar al conjunt de Benítez a disputar i guanyar la final de la Champions de la edició de l'any 2005 a Istambul. Doncs en la tarde-nit d'ahir, tots plegats vam reviure aquelles mateixes sensacions. Un equip que portat per la fe i el cor, supera a un altre, el qual és infinitament superior tecnicament. Un rival fet a cop de talonari, que disposa d'alguns dels millors jugadors del món, no va poder amb la força i l'esperit d'uns jugadors portats per l'amor propi i com no, per l'empenta d'una afició que una vegada més va donar una lliçó del que és estar al costat d'un equip. Aquesta nit els herois de la nit d'ahir, seuràn comodament en les seves butaques i esperaran pacients el desenllaç de l'altre semifinal. Continuarà repetint-se la història com fins ara??

FORMACIONS:

Reina, Finnan, Carragher, Agger, Riise, Pennant (Alonso, 74), Gerrard, Mascherano (GOD Fowler 113), Zenden, Kuyt i Crouch (Bellamy, 106)

RITME FRENETIC DES DE BON COMENÇAMENT.

Tothom ho intuia. El partit seria d'un ritme alt i la circulació de la pilota sería d'una gran velocitat. Qualsevol pilota que quedava dividida, era lluitada per tots dos equips amb una agressivitat poques vegades vista sobre un terreny de joc. Hi havia en joc una plaça a la final d'Atenes del proper 23 de maig. No hi havia lloc a l'especulació ni a donar la més mínima concessió al contrari.

En aquesta continua batalla per el control del cuir, els contactes físics eren a l'ordre del dia. Des d'un principi es va veure quin era l'equip que no treuria en cap moment la cama. El Liverpool FC, amb una gran agressivitat sobre el terreny de joc portava al terra una vegada i un altre als jugadors blues. Mikel i Drogba van necesitar asistència després de rebre cops per part dels jugadors reds, que ni de bon tros, requerien atenció mèdica. La batalla de la imposició de respecte estava guanyada.

LA PISSARRA DE BENITEZ.

Corria el minut 22 quan Joe Cole cometia falta sobre Gerrard a la banda esquerra de l'atac red, després de que el gran capità recollís el refús defensiu a un perillós xut de Pennant. Rapidament els llençadors habituals de faltes de l'equip de Benítez, es reunien al voltant de la pilota, mentres que els homes amb més encert rematador esperaven i guanyaven la seva posició dintre de l'area a l'espera de rebre la centrada. Totes les mirades estaven posades en un home, Peter Crouch. Gerrard seria l'encarregat de executar el tir lliure, però quan tota la defensa del Chelsea esperava una centrada a l'àrea, sorpresivament Gerrard feia una passada rassa cap al punt de penal on apareixia Daniel Agger per rematar amb un fort i sec xut de cama esquerra una pilota que entraria sense cap mirament a la porteria de Cech. La pissarra de Benítez guanyava el primer assalt a la pissarra de Mourinho. Anfield esclatava per primer cop durant la nit.

Els homes de Mourinho, lluny de desmoralitzar-se, van treure ben aviat el seu caracter d'equip guanyador. Al minut 32, Didier Drogba rebia una pilota al forat que el deixava totalment sol davant de la sortida del porter Reina. En el mà a mà entre el marfileny i el madrileny, la victòria va ser per el porter Reina que aturava extraordinariament el fort obús que li va enviar el davanter del Chelsea. Droga, l'autèntic protagonista del partit d'anada, no va poder superar mai a l'eix defensiu red amb un Carragher que es va buidar fins a l'últim alè.

OPORTUNITATS PER SENTENCIAR.

Peter Crouch va ser el primer en tractar de resoldre la eliminatòria per la via ràpida, però el seu xut ben dirigit cap a la porteria de Cech, no va disposar de la força necessaria per sorprendre al bon porter internacional txec.

Poc després va ser Dirk Kuyt qui estavellava la pilota al travesser de la porteria blue després de rematar amb el cap una centrada de Riise. La despesa física en el partit d'ahir del jugador holandès, va ser digna d'un autèntic gladiador. Kuyt va estar com sempre molt actiu ofensivament, però va estar especialment combatiu en la pressió als homes de la defensa i mig del camp blue. Dirk Kuyt mereix el reconeixement dels reds supporters en forma de cançó. The Kop ja pot començar a treure la partitura. No trigarem gaire a sentir-la. Kuyt, an unsung hero.

A LA PRORROGA.

No va haver-hi temps per més. Tots dos conjunts havien de disputar una prórroga de 30 minuts per desfer la igualada. Les imatges dels jugadors de tots dos equips rebent massatjes i avituallament líquid, eren un clar reflexe de la gran despesa física soportada per els 22 protagonistes de la nit d'ahir. Una autèntica i èpica batalla.

Al minut 10 de la prórroga, Gerrard controlava l'esferica a la frontal de l'àrea i al comprobar una mínima escletxa en la defensa blue, engatellava un fort xut de cama dreta que amb prou feines Cech es podia treure de sobre. El refús quedava mort dintre de l'àrea. Dirk Kuyt, amb un olfacte de "killer" va seguir la jugada i va ser el primer en plantar-se davant de la porteria, disposat a rematar el gol. Kuyt no va fallar davant d'un Cech batut. Tot Anfield embogia, però l'arbitre assistent del colegiat asturià Mejuto González, continuava immóvil amb el seu banderí alçat assenyalant el fora de joc. La repetició va demostrar l'encert milimètric en la senyalització de la posició antireglamentària del davanter red.

ELS PENALS NOVAMENT DECIDIEN EL DESTI DEL LIVERPOOL FC.

No va haver-hi temps per a res més durant el temps extra. El finalista es decidiría en la tanda de penals. 12 protagonistes es jugaven els destins de dos clubs, de dos aficions. Era l'hora de Pepe Reina.

Reina, porter d'uns reflexes extraordinaris, tenia davant seu la possibilitat de passar a formar part de la mitologia de les nits més èpiques de l'estadi més mitológic. No la va dessaprofitar. L'heroi de Cardiff al 2006, ara es convertia en l'heroi d'Anfield. Més d'un ahir cridava "God Save the Reina"

El sorteig dels penals va deparar que el primer en xutar a porteria fos el Liverpool i ho faria enfront de la porteria de l'Anfield Road Stand, per la qual cosa s'intueix que el Chelsea va guanyar el sorteig i va decidir el camp on es decidiria la sort de la mort súbita.

Zenden era el primer en dirigir-se cap al punt de penal. L'holandès titular novament en el dia d'ahir, va tornar a donar tot el millor de si mateix, aquesta vegada amb més encert que no pas en la setmana passada. Carrera, lleugera paradinha, xut de cama esquerra, porter a un costat, pilota a un altre. Gol. El primer penal, el que pot ser és el més decisiu, ja era dintre. 1-0

Anfield després de sospirar i celebrar el primer gol, comença a bollir. Robben plantava la pilota al punt de penal. Reina sota els pals. Robben pren carrera i xuta a l'esquerra de Reina un colocat xut. Reina respon amb una estirada espectacular i les seves mans, refusaven la pilota. Les mans de Reina colocaven al Liverpool més a prop de l'Olimp. En cap moment es va tractar d'un refús per part del porter espanyol. Va ser una aturada en tota regla, va ser el porter qui amb uns reflexes dignes d'un felí va arribar a la pilota llençant-se cap a ella i no intuint la seva direcció. Benítez s'ho mirava assegut tranquilament amb les cames creuades a la mateixa gespa. 1-0

Per primer cop en la tanda de penals, l'hi tocava el torn a un xutador dretà. Xabi Alonso no fallava i colocava a la dreta de Cech la pilota que confirmava l'avantatge del Liverpool en la sèrie. 2-0

Frank Lampard no errava tampoc en el seu intent i afusellava a un Reina que res va poder fer, tot i tornar a endevinar la direcció de la pilota, per evitar un llançament de penal executat a la perfecció pel capità del Chelsea. 2-1

Gerrard es dirigia cap al punt de penal amb un semblant tranquil. Anfield començava a bramar el càntic "Ste Gerrard Gerrard" El gran capità enganyava a Cech amb xut de cama dreta. 3-1

L'ex-madridista Geremy tenia davant seu el dilema de mantindre en vida al seu equip. La cara del camerunès ho deia tot. Por. Reina tractava de desconcentrar al jugador blue observant ben de prop la correcta col.locació de la pilota sobre el punt de penal. Geremy prenia carrera, xutava i Reina novament endevinant la direcció aturava la pilota. Atenes estava a tocar. Benítez continuava en la mateixa posició. Aquesta vegada no estava assegut, levitava sobre la gespa d'Anfield com si d'una divinitat es tractès. 3-1

Dirk Kuyt tenia davant seu l'oportunitat de passar a recollir directament el bitllet que conduiria al Liverpool cap a la capital grega. Kuyt plantava la pilota, donava unes pases enrera sense prerdre de vista el cuir, iniciava la cursa cap la pilota, impactava l'esferica amb cama dreta i colocava la pilota fora de l'abast de Cech GOL! 4-1

Tot el que va seguir al gol de Kuyt, va ser una nova repetició de les escenes viscudes al 2005. Com si d'un dejà vu es tractés, els jugadors van entonar el YNWA sobre la mateixa gespa de l'estadi compartint la seva joia amb els supporters. Ho hem vingut repetint desde que el sorteig de 1/4 de final va depara la posible semifinal Chelsea - Liverpool. La història sempre es repeteix. El Liverpool FC espera rival per a la final, a hores d'ara el Milan amb gols de Kaka i Seedorf elimina al Manchester Utd. Pot ser sembla repetitiu, però, la història sempre es repeteix.

PUNTUACIONS:

A tots els jugadors: 5 Punts.
A Rafa Benítez: 5 Punts.
A Anfield: 5 Punts.