Jróñak que Jróñak. Cròniques d'una odissea grega.

ATENES: L'ÀGORA RED

A l'antiga Grècia, quan la societat grega era la civilització més avançada i desenvolupada de l'univers, totalment al contrari que en l'actualitat, les seves principals personalitats comercials, culturals i polítiques, es reunien en unes places públiques a les quals anomenaven àgores. Prop d'una trentena de segles després (que em corregeixen els historiadors si la xifra és equivocada) la comunitat red d'arreu del món tenien un punt de trobada el dia 23 de maig a la ciutat grega d'Atenes.

Supporters d’Austràlia, Nova Zelanda, dels EUA, Sud-àfrica, Islàndia, Xina, Dinamarca, Finlàndia i un llarguíssim etcètera, a part de supporters irlandesos i britànics, es clar, van acudir a la crida del Liverpool FC per tal de conquerir la sisena Copa d'Europa en la història del club d'Anfield.

Però el més sorprenent de tot va ser la presencia de supporters d'arreu de l'estat, o bé, que tenien familiars espanyols. A Grècia vam coincidir amb Iker i Arkaitz de Bilbao, amb els que vam compartir la festa red de dilluns a la nit. Jason d'Alacant, amb el qual, vam coincidir el dia després de la final al mateix hotel i degut a la ressaca ni el vaig reconèixer. Amb Carlos un red supporter nord-americà resident a New York, que al veure la nostra bandera es va emocionar, donat que, la seva mare és galega i no va parar fins que es va fer una foto amb la nostra banner. I com no, amb els amics de Madrid Lover i Nick, als qui dedicarem més endavant una especial menció. Tots amb un element comú, el de donar suport als nois de Rafa, amb entrada o sense ella, però amb presència a la capital grega per cridar ben alt “We’re Liverpool!!!”. A tots ells, una abraçada ben forta des de Barcelona.

Com sabreu, la nostra estada a terres gregues va ser d'una setmana. La nostra arribada es produí el dissabte 19 de maig per la tarda. Al posar peu a Grècia, la primera impressió que dona al veure el seu aeroport, és la d'una ciutat moderna, degut a la recent organització del JJ.OO. del 2004. Fals. Quan un s'endinsa en la ciutat, comprova que és tracta d'una ciutat bruta i caòtica, on només es salven el seu popular barri del Plaka i les runes històriques i arqueològiques, testimoni de la grandesa pretèrita del poble grec.

En una setmana a la capital grega, vam presenciar l'assalt a la càrrega d'un camió, repartir bufes a tort i dret entre turcs a diari i una congregació de mosquits tigre a l'habitació de l'hotel que més que mosquits, semblaven helicòpters Cougar, dels quals hores d'ara, encara lluïm algun irritant record.

Per gaudir de Grècia i d'un xic de tranquil·litat, s'ha de sortir a alguna de les seves illes més properes com per exemple, Ydra o Poros, amb els seus paisatges autènticament mediterranis, o be, visitar el Cap Suonion i presenciar la seva magnífica posta de sol. Totes dues opcions, són realment recomanables.

Turisme al marge, pels carrers d'Atenes, des de dissabte ja es podien veure els primers redmen que començaven a deixar-se veure. No va ser fins diumenge al vespre, però, quan en un número ja bastant important, els scoussers van començar a deixar entreveure la magnitud de la marea roja que esdevindria dos dies després.

La primera gran festa red, va ser dilluns al vespre. La plaça Syntagma, que va ser l'autèntic punt de trobada o àgora a la ciutat, començava a omplir-se de supporters d'arreu del món. Encara que no trencàvem a cantar i ens limitàvem tots a beure tranquil·lament cervesa darrera cervesa a les terrasses del Syntagma. Va ser a les hores quan vam conèixer a Iker i a Arkaitz de Bilbao i quan l'amic Lover, ens confirmava telefònicament la seva presencia i la de Nick a Atenes el dimecres. De sobte, des de alguna taula, alguns aficionats van començar a cantar i la resta de taules s'hi van sumar. Va ser a les hores, quan el Jordito i aquí un present, vam decidir penjar la nostra banner tot just davant d'una de les terrasses i va ser quan va començar tot. Ràpidament, a la nostra banner s'hi van afegir varies més, i en un moment uns 300 supporters ja es trobaven donant caliu red a la capital grega. El que estava resultant un tranquil vespre de dilluns, es convertí en una festa de càntics i litres i litres de cervesa fins a altres hores de la matinada. Era tant sols el preludi del que serien els següents dies.

Continuarà...

P.D.: Es prega al lector, que sàpiga disculpar el lamentable estat que presenten alguns dels personatges de les fotografies d'aquest i el següent article, referits als aconteixements anteriors i posteriors a la celebració de la final. Gràcies.