Conviure amb el veí i rival.
El cap de setmana esportiu a casa nostra ha estat marcat per els tristos esdeveniments ocorreguts el passat dissabte a l'estadi Olímpic de Montjuïc durant el partit que enfrontava a RCD Espanyol i FC Barcelona, en una nova edició del derby de la ciutat Comtal.
Molt s'ha escrit i parlat, i molt s'escriurà i es parlarà. I tot, per com passa sempre en aquest pais, acabar sense solucionar res de res.
Va ser un cap de setmana de derbys a Europa. I entre ells el "nostre" derby, el de la ciutat dels Beatles. Entre les moltes imatges que va deixar el derby, aquesta que il·lustra aquest post. La convivència absolutament normal d'un seguidor Red entre l'afició Blue de l'Everton.
No serem tant hipòcrites com per parlar de l'absoluta modelitat dels supporters Reds, quan el nostre passat malaurada i tràgicament està ple de episodis violents que van comportar desgracies irreparables per a innumerables famílies. Però per això mateix hem sabut rectificar.
Cal una desgràcia amb el cost d'una vida humana per rectificar novament? Clubs, Federació, Administracions Públiques i evidentment aficionats, ja deurien d'estar treballant per tallar de socarrel aquests successos. Lluny de fer-ho, continua el ball d'acusacions entre uns i altres. Deu salvi al futbol.
Molt s'ha escrit i parlat, i molt s'escriurà i es parlarà. I tot, per com passa sempre en aquest pais, acabar sense solucionar res de res.
Va ser un cap de setmana de derbys a Europa. I entre ells el "nostre" derby, el de la ciutat dels Beatles. Entre les moltes imatges que va deixar el derby, aquesta que il·lustra aquest post. La convivència absolutament normal d'un seguidor Red entre l'afició Blue de l'Everton.
No serem tant hipòcrites com per parlar de l'absoluta modelitat dels supporters Reds, quan el nostre passat malaurada i tràgicament està ple de episodis violents que van comportar desgracies irreparables per a innumerables famílies. Però per això mateix hem sabut rectificar.
Cal una desgràcia amb el cost d'una vida humana per rectificar novament? Clubs, Federació, Administracions Públiques i evidentment aficionats, ja deurien d'estar treballant per tallar de socarrel aquests successos. Lluny de fer-ho, continua el ball d'acusacions entre uns i altres. Deu salvi al futbol.
Entrades
5 comentaris:
jo sempre he pensat,que els anglesos van a anys lluny de nosaltres,el meu amic magners,el sempre m´ha parlat que el derby del merseyside,treien alguns cantics,la rivalitat sempre ha existit en el camp,cada 15 d´abril de cada any l áfició del everton deposita un ram de flors al hillsboroug memorial,mostran el seu respecte per les victimes,nomes per aixó i per altres fets que podria explicar,és mereixen el meu respecte,i confirma la meva teoria quan hen d´apendre dels supporters anglesos.
Dies després (sino el mateix dia) d'aquell fatídic 15 d'abril del 89, Entre supporters reds i blues, es va promoure d'unir Anfield i Goodison Park amb una cadena de bufandes del Liverpool FC i de l'Everton intercalades.
Jo crec que desgraciadament això mai passarà a Espanya. El dissabte vaig estar al partit Espanyol-Barça, i vaig tenir que dissimular tot el partit que era de l'equip rival. Una altre noia no ho va fer així i abans de la mitja part va tenir que marxar d'on era sentada, cansada de provocacions, insults i "escupitajos" .... Una vergonya tan una banda com l'altre. A tot arreu trovarem gent inculta que es desfoga amb violència, barrejant ideologíes polítiques amb l'esport. Molt i molt trist.
Eso es una muy buena demostración de la deportividad que se vive en las islas
Así debería ser siempre. Lástima que haya grupos de aficionados que no piensen así y sigan buscando la violencia allá por donde van.Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada