HELTER SKELTER!!!!

LIVERPOOL FC 4-2 Arsenal FC

When I get to the bottom
I go back to the top of the slide
Where I stop and turn
and I go for a ride
Till I get to the bottom and I see you again

Paul McCartney escrivia allà per el 1968 les línies que encapçalen aquest post i que donarien inici a una cançó que revolucionaria la música pop per la seva cruesa i ferocitat fins a les hores mai vistes. McCartney va composar la cançó després de llegir la crítica al tema I can see for miles dels no menys mítics The Who en la qual, es parlava de que era el tema més contundent que s'havia escrit fins a les hores. El Macca, sense haver escoltat la cançó dels Townsend & Daltrey, va agafar llapis i pentagrama i va composar un tema que va posar potes enlaire a tota la industria musical.

Quaranta anys després, novament a Liverpool bressol del POP i del FUTBOL amb lletres majúscules, uns TIOS vestits de vermell i comandats per un TIO amb barbeta tant mític com el propi Macca, han tornat a posar de manifest de cap a peus la lletra i el títol d'aquesta cançó en un partit d'anada i tornada on tots dos equips han repartit futbol a tort i dret.

S'acaben els elogis per definir i qualificar el partit d'aquesta nit a Anfield. Es fa difícil escriure una crònica d'un partit com aquest fent-ho tant sols des d'una vessant red. El partit d'aquesta nit, ha estat un autèntic homenatge a aquest esport anomenat futbol i per la gent que se l'estima i que a sovint son/som titllats de salvatges.

Dos equips totalment avocats cap a la victòria d'una manera noble. Cadascun d'ells amb les seves armes. L'Arsenal amb el seu futbol de toc, ràpid i brillant. El Liverpool amb el bloc, consistència i força tant física com mental com a principals baluards, han ofert un espectacle inigualable que de ben segur hauran aplaudit tots el espectadors que hagin seguit les evolucions del mateix sense cap altre interès que veure un simple partit de futbol. Aquesta nit la victòria ha caigut de la banda red i pot ser, que si el resultat haguès estat el contrari, aquestes línies tindrien un altre tó ben diferent, però el cas és que el Liverpool FC de Rafa Benítez, ja és semifinalista de la Champions 2007/08.

I el cert és que les coses han començat prou malament. L'Arsenal ha estat el clar dominador dels primers 25 minuts del partit d'una manera aclaparadora i fins i tot insultant. El mig del camp del Liverpool no ha pogut controlar en cap moment els ràpids moviments de pilota i de posicions dels jugadors de Wenger. Tal era el domini dels gunners que el gol no ha trigat a arribar. El mig-campista Diaby trencava tota la defensa red amb un brillant moviment entre línies, per plantar-se davant de Reina i fer el 0-1 que esmicolava l'avantatge del gol de Kuyt aconseguit a l'Emirates ara fa una setmana.

L'Arsenal en un quart d'hora ha vist com tot se li posava de cara i ha baixat pistonada a un ritme frenètic implantat des de l'inici del partit. Ha estat a les hores quan a començat a aparèixer el mig del camp red amb uns Xabi Alonso i Mascherano de menys a més i per sobre de tot, un Gerrard que ha abandonat la seva inicial posició de volant esquerra per situar-se com a organitzador per darrere de Torres i Crouch, avui titulars en l'avantguarda red.

Els de Benítez han trobat el premi a la seva revifada a la mitja hora del partit. Sami Hyypia, l'únic jugador que no havia errat cap acció durant els minuts de domini gunner, ha rematat tot sol a gol a la sortida d'un corner, tornant a igualar un partit que pocs, per no dir ningú, aventurava que tingués el desenllaç que a deparat.

L'equip de Londres ha sentit el gol d'una manera prou evident. El seu toc, ha desaparegut per complert i el partit, ha derivat cap a l'escenari que més li agrada al Liverpool i on més fort es sent. Aquest no és altre que les trinxeres del mig del camp, on jugadors com Mascherano, Xabi Alonso i per sobre de tots Dirk Kuyt, guanyen la partida amb la seva força a qualsevol retador.

Mica en mica, el matx anava caient del costat del Liverpool, però calia reafirmar-ho amb un gol. El gol a Anfield, té un cognom ben clar. Torres. I així ha estat. "El Niño" tot sol ha posat a tot Anfield potes avall amb una acció individual superba, treient les teranyines de la porteria d'un Almunia que res ha pogut fer per evitar l'avantatge del Liverpool en el marcador. Era el minut 69 i tot Anfield es veia a semifinals de la Champions. Ningú s'imaginava el que quedava per endavant.

A partir d'aquest moment, els de Benítez han cedit la iniciativa del joc, ben lògicament als de Wenger. Benítez efectuava el canvi de Crouch per Babel per aprofitar a la contra la velocitat de l'holandès. Quin canvi més savi i més oportú. Però abans de que Babel es convertís en un dels protagonistes de la nit, arribaria l'ensurt per a tot Anfield, quan Theo Walcot, recuperava una pilota gairebé en la seva pròpia àrea, per plantar-se amb una velocitat i una enorme habilitat per superar les escomeses dels defensors reds, per plantar-se a l'altre àrea i assistir en safata a Adebayor el gol que posava el 2-2 i la conseqüent eliminació del Liverpool de la Champions.

Restaven 6 minuts per acabar el partit i ben pocs confiaven amb el que el destí d'aquesta trilogia que va començar el 2 d'abril depararia. Tant és així que a la següent jugada, després de reiniciar-se el matx, Babel s'internava a l'àrea sent derribat per Touré. Penalty!!. Tot Anfield esclatava de goig, però calia rematar la feina tot fent efectiva la pena màxima. Qui si no Gerrard? Qui si no el gran capità? Dit i fet. Gerrard ajustava els seu xut a l'escaire d'Almunia i el Liverpool tornava a cobrar avantatge.

Quedaven quatre minuts per l'acabament, però Anfield encara havia de viure un quart gol dels seus, que ha arribat després d'una cavalcada de Babel cap a porteria i afusellant a Almunia, certificava el pas a semifinals dels de Benítez.

Quin partit. Quina nit. ANFIELD. Si algú li quedaven dubtes d'on radica la força d'aquest equip, avui pot ser les haurà esvaït per complert. La seva força és ANFIELD. THIS IS ANFIELD.

Ringo Starr deixava sentir el seu gemec gairebé al final del Helter Skelter que dona títol a aquest post amb un estruendós I've got blisters on my fingers!!! Exactament el mateix que un servidor està cridant a aquestes hores de la matinada, després de teclejar aquesta crònica.

Tinc els dits plens de nafres!!!!

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt (Arbeloa), Xabi Alonso, Mascherano, Gerrard, Torres (Riise) i Crouch (Babel)

1-1 Hyypia 30'
2-1 Torres 69'
3-2 Gerrard (pen) 86'
4-2 Babel 90'