dijous, 17 d’abril del 2008

El ressorgiment de Dirk.

Per a Dirk Kuyt, aquesta no serà una temporada qualsevol. Al fet de poder aconseguir el títol de Champions League, se li suma el repte personal de poder dedicar la consecució d'un trofeu a una de les persones més properes a ell i que més el va ajudar a ser el jugador de classe internacional que és en l'actualitat. Aquesta persona no és altre que Gerrit Kuyt, pare del jugador holandès, que va morir el passat estiu, després d'una llarga lluita contra el càncer.

Es obvi i notori, que l'ex-jugador del Feyenoord de Rotterdam, va sentir i força el dur cop moral que suposa la pèrdua d'un ésser estimat tant proper i directe com és un pare. I tot i que el luctuós esdeveniment era encara molt recent al donar-se inici l'actual campanya, Kuyt va ser un dels protagonistes en els primers compassos de la temporada, essent clau i determinant en partits com els de Tolousse i Porto a Champions League o el mateix derby a Goodison Park on marcaria els dos gols que donarien la victòria als de Benítez.

Però tot i així, aquell Kuyt no era ni de bon tros el jugador que impresionava a tots els supporters per la seva conjunció perfecta d'agressivitat, intel·ligència i olfacte golejador que havia mostrat des de la seva arribada a Anfield l'any 2006. Pot ser l'espectacular eclosió de Fernando Torres el feia viure en l'ombra, i molts deixesin en l'oblit les qualitats del que havia estat, fins a l'arribada del madrileny, l'home gol i principal referència en atac del Liverpool.

Els guarismes golejadors de l'holandès van veure's seriosament reduïts a l'igual que la regularitat dels mateixos. Des d'el derby a Goodison al mes d'octubre, Kuyt tant sols ha anotat 5 gols més i ha estat en els darrers mesos que el davanter ha vist augmentar els seus registres golejadors particulars, amb gols tant vitals com els aconseguits contra Inter de Milan o Arsenal a Champions.

Curiosament però, aquesta millora i retrobada amb el millor Dirk Kuyt, ha vingut donada per la seva nova ubicació en el terreny de joc designada per Rafa Benítez. Des de que el tècnic madrileny va encarregar al jugador nascut a Katwijk les funcions de mitja-punta per la banda dreta, el seu rendiment ha estat més que notable. Kuyt s'entén a la perfecció amb Steven Gerrard amb el que protagonitzen continues jugades de combinació que sorprenen a les defenses rivals. Apareix en boca de gol inesperadament i la seva lluita tapant tot signe de suma a l'atac del lateral esquerra rival és encomiable.

I tot això sense cap mena de renec cap al seu entrenador, als que els supporters i aficionats al futbol estem molt acostumats a sentir per part d'infinitat de jugadors que recriminen al seu tècnic que no els situen en la seva posició predilecta. Kuyt ha demostrat que amb treball, compromís i ganes de tornar a sentir-se futbolista, aquestes demandes són pura comèdia interpretada per acomodats futbolistes.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Me ha soprendido como se ha adaptado a jugar en la banda derecha. Es un jugador que me convence cada día más. Un sensacional hombre de equipo. Un abrazo.

Anònim ha dit...

Gran luchador corre los 90 minutos, trabajador donde los haya, sin duda un gran fichaje.

r.i.p. (Gerrit Kuyt)


Come on Dirk.

Anònim ha dit...

@stubbins
no entiendo este post,este sabado hay partido contra el fulhamfc,mas importante eso.

Anònim ha dit...

@stubbins
he leido otra vez tu post de kuyt,y sigo sin entenderlo.
mejor lo dejo aqui.

Anònim ha dit...

Que le pregunten a Rafa como se tomaba Cisse sus partidos de extremo derecho, buff. Curiosamente al hablar con mis amigos de la gesta (otra vez) del Liverpool en esta Copa de Europa (que es lo único que ven los que no están locos por el Liverpool) todos me destacaban tres nombres que no eran ni Reina, ni Torres, ni Carra, ni Gerrard, ni Babel...... eran Mascherano, Skrtel y ese rubio que juega en la banda derecha, y yo les tenía que decir que ese rubito era el delantero centro del equipo del año pasado. Hay que ser muy humilde y trabajador para aceptar esa situación y además hacer tu trabajo redoblando esfuerzos. Solo le pido una cosa, mas suerte de cara a gol. Ánimo Dirk.

Stubbins ha dit...

@ Papi.

No és la primera vegada que li dedico un post a un jugador en particular. Ja ho he fet amb Xabi Alonso i Arbeloa (veure secció the lads) M'agrada resaltar l'estat de forma dels xavals i algún aspecte curiós de la seva vida.

Apart d'això, li debia aquest post a Kuyt des de la setmana passada després del seu partidaç contra l'Arsenal. I més després d'escoltar a un bon amic nostre "la pallissa" que va donar durant tot el partit dient que no estava fi. Ja saps de qui et parlo no? jejejeje. Quin tiu!

Anònim ha dit...

Bon jugador sí. "jugador de classe internacional" jo diria que es passar-se un mica. Tot i així estic d'acord en que es una peça important en l'equip.

També vull afegir que es trist veure com es necessita reinventar a un jugador com Kuyt per la banda dreta perquè Pennat i Benayoun no donen tot el que poden donar (o perquè no poden donar més del que donen).

Stubbins ha dit...

@ Longui

Uy lo que ha disho der Yossi!!!

Jo a Benayoun el veig un jugador immensament util per a l'equip per la seva polivalència en qualsevol zona de la mitja-punta del camp. Es una llàstima que Rafa no li doni més protagonisme, però és clar, quan un equip funciona no és bo retocar l'equip. El dia del Blackburn, per exemple, va trencar per complert el partit quan va sortir per jugar mitja horeta.

Salut i força companys!!

Spitfire ha dit...

Desconeixia que Kuyt hagués perdut al seu pare l'estiu passat... Això demostra que té una gran força de voluntat, doncs moltes pereones s'ensorren amb aquests fets, i per exemple, el voler dedicar-li la Champions, el deu motivar suficientment per tirar endavant i seguir-ho donant tot al terreny de joc. Ànims Dirk!

Records de part teva? Ui, ara sí que m'he perdut! Explica-m'ho perquè no hi caic! Apa, salutacions!

Anònim ha dit...

Que grans gestors aquests americans, i aquest cop la notícia no la dona The Sun. Us poso un link a la pàgina de 3cat24.
Aneu a la notícia

Stubbins ha dit...

@ Spitfire

Em sap greu no era cap dona :-(. Es un company teu de la corva, que sovint intervé en aquest blog i en una bona pila d'altres, al que vaig tindre el gust de coneixer personalment la setamana passada.

@ Longui

De la possibilitat a la veritat..... Em fa gràcia la foto per que al darrera de "El Niñó" apareix el meu i de Francesc bon amic Xavi Valero, entrenador de porters. Tot un personajge.

Anònim ha dit...

¿de verdad habra que vender a Torres?

Porfavor que alguien ponga seny.