Les coses al seu lloc.

LIVERPOOL FC 4-0 West Ham United.

El Liverpool recupera la quarta plaça de la classificació igualat a punts amb el veí i rival Everton, després de disputar ahir el partit pendent davant del West Ham a Anfield, amb una molt bona actuació del conjunt de Benítez i una nova exhibició de facultats, aptituts i gols de tota mena de Fernando Torres que repetia hat trick a Anfield, fet que no es veia des de feia 62 anys quan Jackie Balmer feia lo propi allà pel Novembre de 1946. La nit d’ahir, consolida a “El Niño” com el davanter centre més letal del club des de els temps del llegendari Ian Rush.

Repetint el sistema de 4-3-3 que tants bons resultats ha donat en les darreres setmanes al conjunt Red, els homes de Benítez sortien des de el primer minut a per el partit. Amb una forta pressió sobre el rival, al qual la possessió no li durava més de cinc passades, el Liverpool es plantava amb relativa facilitat en el camp contrari, amb bon joc per les bandes amb continues incorporacions i bones centrades a l’àrea per part de tots dos laterals, Arbeloa i Riise. En una d’aquestes arribades per banda, aquesta vegada protagonitzada per Dirk Kuyt, Torres inauguraria la seva compta particular en el minut 9 de joc. L’holandès feia una bona centrada al punt de penal, on Fernando Torres amb la definició d’un veritable killer de l’àrea, rematava tal i com li venia de cama dreta, sense que el porter hammer pogues fer res per evitar el primer gol del partit.

El gol inicial, lluny de frenar l’empenta local, feia agafar més força al conjunt de Benítez que s’anava molt alegrement a la busqueda del segon gol. Massa risc el que prenia l’equip. Apunt va estar de pagar-ho, quan Alvaro Arbeloa va desbaratar un practicament cantat al refusar un xut de Boa Morta a porta buida, despres de superar la sortida de Pepe Reina. L’ensurt frenava en sec l’alegre joc Red i ràpidament, l’equip prenia més precaucions. Tot i així, l’onze de Benítez, continuava oferint una imatge i un joc notables, encara que al descans, es va arribar amb l’avantatge mínima en el marcador.

S’hauria d’esperar fins el minut 61 per tornar a gaudir d’un altre exhibició de Fernando Torres. Novament Kuyt executava una centrada i el davanter madrileny amb un gir de coll tant espectacular com letal dirigia la pilota fora de l’abast de Green. Un cop de cap ple d’intenció que donava mostres un cop més de la talla de jugador de Torres. Talla mundial, per si algú encara no se’n havia adonat.

Per si no hi havia suficient, Torres tornaria a donar una nova exhibició de les seves facultats. Aquesta vegada, el gol seria una combinació perfecta de intenció, dinamisme i definició espectacular. “The Kid” aconseguia controlar una pilota ploguda del cel i es desfeia del defensor hammer amb un control orientat. Amb aquesta acció Torres ja es trobava tot sol davant del porter Green, superant-lo amb un subtil toc de pilota que es dirigia mansament però sense remisió a l’interior de la porteria visitant. The Kop embogia. Minuts després, Fernando Torres era substituit per rebre el premi en forma d’ovació de tot Anfield. Un Torres visiblement emocionat es dirigia camí de la banqueta enmig d’una atronadora ovació.

La festa ja era complerta? No encara encara quedava la cirereta del pastís que colocaria Steven Gerrard, que amb una canonada de cama dreta que es colava per l’escaire de la porteria de Green. El Liverpool havia posat les coses en el seu lloc. Quart en la classificació, el mínim exigible per un equip que està demostrant que pot donar molt més de si. I com no, Fernando Torres particularment, ha posat en el seu lloc a aquells que li aventuraven un fracàs estrepitós a Anfield. Pobrets.