dimecres, 12 de desembre del 2007

RED Zeppelin

Olympique de Marsella 0-4 LIVERPOOL FC

Sobre el cel de Londres, tornava a planar la passada nit una el·líptica figura que portava gaire be vint anys reposant en els melancòlics hangars del record. Impulsada pèls acords de la èpica, la mística i la llegenda del rock and roll, el só tronador d'un zepelí de plom, tornava a transportar a prop de vint mil afortunats a un viatge en el temps de dues insuficients hores a ritme de rythm & blues i rock & roll, fent reviure una vegada més el gènere musical que porta exorcitzant a varies generacions, per molt que alguns varen profetitzar en el seu dia la fi de la màxima essència musical. Els Capitans de la nau Plant, Page, Jones i Bonham (fill) van tornar a enlairar per dues hores el vell zepelí per el cel londinenc i qui sap si la llegenda emprendrà nous vols per visitar noves contrades en properes dates.

Amb els mateixos elements místics, èpics i llegendaris, però aquesta vegada a vorejes de la mar Mediterrània i a terres franceses, la llegenda futbolística vermella tornava a ressorgir de les cendres i de les flames de la foguera a la que molts l'havien condemnat precipitadament i a diferència de la vella i bella nau rockera, posava destinació cap a una nova etapa en la gira europea.

Huracanats vents bufaven a Marsella i a tota la Mediterrània des de fa dies. Tramuntana de la bona, d'aquella que diuen que afecta seriosament l'estat mental de les gents de les contrades, amb evidències de difícils caràcters, però també modelant a genialitats com la de Dalí. La més virulenta expressió del deu Eolo, va enfundar-se ahir la samarreta del Liverpool FC (tercer equipatge negre en la seva totalitat) i tant sols li va fer falta onze minuts per destruir per complert d'una violenta bufada, les il·lusions gales.

Inicialment la tramuntana va fer acte d'aparició en la seva versió de més rauxa, de més caràcter. Qui havia de ser si no que Steven Gerrard, màxim exponent del caràcter del conjunt red qui quan tant sols es portaven tres minuts de partit, era derribat en el interior de l'àrea i l'àrbitre xiulava un clar penal, que el mateix capità s'encarregava de transformar en el segon intent, després que el porter local Mandanda, endevinés les intencions del capità red i aconseguís refusar en primera instància la pena màxima.

Sense temps per a la reacció local, la forta tramuntana tornava a donar mostres de les seves conseqüències, aquesta vegada en la versió que fa aparèixer el talent i la genialitat a aquell qui rep la seva bufera. "El Niño", com si de Dalí es tractes, va deixar una nova pinzellada de la seva classe i talent per marcar un gol antològic replet de velocitat, canvi de ritme, habilitat i definició, que feia pujar el 0-2 al marcador, deixant en la més ignominisoa evidencia per enèsima vegada (no serà pas la darrera) als més aferrims crítics i detractors que setmana a setmana han d'amagar el cap avergonyits per el verb fàcil de la seva ploma i llengua en contra del de Fuenlabrada. El Velòdrome emmudia per complert dels càntics d'un bulliciós i entregat public, que fins a les hores havien ofert una posada en escena espectacular i vibrant com a pocs públics o fan arreu del mon. En menys d'un quart d'hora, el conjunt de Rafa Benítez havia finiquitat un partit a vida o mort, que havia fet aparèixer tots els temors en la majoria d'aficionats. En onze minuts, d'una bufada de tramuntana, el Red Zeppelin tornava a emprendre el vol cap els vuitens de final de la Champions.

El partit es posava de cara molt més aviat del que s'havia previst inicialment i el camí cap els vuitens de final es podia divisar amb prou claredat. Era clar, que amb el marcador tant desfavorable per els seus interessos, li tocava a l'OM dur el pes del partit, això si, amb el inesgotable ajut dels seus aficionats que una vegada recuperats del xoc inicial, no van defallir mai en els ànims cap els seus. Els jugadors red tant sols devien defensar amb ordre i rigor les pobres i nules escomeses franceses que amb més cor que cap, mai van pertorbar la plàcida nit sota els pals de Pepe Reina. En aquesta situació, Mascherano, Gerrard, Riise i Carragher han ofert una demostració de les seves virtuts defensives, sense deixar el més mínim forat a la estèril ofensiva marsellesa. Amb molta comoditat i amb l'avantatge de dos gols s'ha arribat al descans.

Al xiular el inici del segon temps, Kewell i Kuyt s'han encarregat ràpidament d'esborrar definitivament les poques esperances locals, quan l'holandès ha fet pujar el 0-3 al marcador al rebre una intel·ligent assistència del jugador australià que l'ha deixat tot sol davant del porter Mandanda que res ha pogut fer per evitar que el tercer gol visitant puges al marcador. Tant sols quedava deixar passar els minuts i esperar a la tarda de divendres per saber el rival dels vuitens de final. La golejada però, podria haver estat més amplia si no hagués estat per el desencert de Torres i Gerrard de cara a porteria. Amb tot el peix venut, Babel s'encarregaria d'ampliar i d'acabar de definir el marcador final, quan després d'una galopada per trobar-se novament en un mà a mà amb Mandanda, batia per quarta vegada al conjunt d'Eric Gerets.

Demostració de força a tota Europa del Liverpool FC. Es ben cert, que l'Olympique de Marsella, avui en dia no és absolutament ningú en el concert futbolístic continental, però no menys cert era, que gran part de la Europa futbolística, feia temps que havia enterrat als de Benítez. Doncs hem ressorgit. La maquinària funciona a ple rendiment i com digué Keith Moon, sona com un zepelí de plom.



FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun, Gerrard, Mascherano, Kewell (Fabio Aurelio ’67), Torres (Babel ’77) i Kuyt (Lucas Leiva ’86)

GOLS:
0-1 Gerrard (pen) ‘4
0-2 Fernando Torres ‘11
0-3 Kuyt ‘47
0-4 Babel ‘90

18 comentaris:

Stubbins ha dit...

Les meves puntuacions:

Torres: 5 pts.
Kewell: 3 pts.
Gerrard: 1 pt.

Destaco també el seriós treball defensiu de Riise, Masche i Carra, però quan en un partit es marquen 4 gols, és necessari i obligat premiar als jugadors ofensius.

A veure qui te els santíssims collons de criticar a Torres ara.

Stubbins ha dit...

Ah! Finalment vaig poder disposar de connexió a internet i vaig poder seguir el partit sense problemes mitjançant el p2p. Es a dir que la crònica no està pas inventada.

juan ha dit...

Stub,
yo creo que te las inventas todas. Como dijo Kase-O: "Soy de Aragón, baby".

Puntuaciones:
5 punts El Jefecito
3 punts El Capitán Maravilla
1 punt El Torrezno, crack entre cracks.

Pablo Malagón ha dit...

Qué victoria Stubbins. La verdad es que Torres me está sorprendiendo bastante; en el Atleti no nos tenía acostumbrados a jugadas tan maravillosas un días sí y otro también. Me alegro mucho por él.

Gerrard - 5 puntos
Torres - 3 puntos
Mascherano - 1 punto

Un saludo.

Anònim ha dit...

Joder Juan, te vas al paleolítico de violadores. Creo que dadas las mentiras que se están vertiendo sobre nuestro equipo últimamente nos pega mas el
"Dale tiempo al rumor,
es el ciclo de la semilla y el fruto
pero han de pasar las estaciones
dale tiempo al rumor"
Creo que hay que valorar en su justa medida la gesta que materializaron ayer los chicos, no creo que ningún equipo haya remontado nunca tal cantidad de puntos en un grupo de Champions.

Les meves puntuacions:

Torres, 5 punts, creo que ya ha rentabilizado los 27 millones, no?, si no es así le deben quedar unos céntimos.
Gerrard 3 punts, está en un pico de forma increíble.
Kewell 1 punt, a falta de Pennant es el mediocampista diferente que tenemos.

P.D: La crónica del partido es absolutamente genial, un placer leerla.

Alba ha dit...

Es va patrir fins l'última jornada, pero el liverpool estará en el bombo de la próxima fase. El problema, que es segon de grup i no em vull ni imaginar el que pot passar amb el sorteig.
Salutacions

Carlos ha dit...

Mis felicitaciones Stubbins, por la crónica. Sencillamente genial!

Ya que estoy y me estreno, mis puntuaciones:

5 pts: Torres
3 pts: Gerrard
1 pt: Kewell (que alegría volver a verlo destrozar su banda ^_^)

Akhyros

Rafadalton ha dit...

Felicitats reds!

Demostreu una vegada més que la Champions del 2005 no va ser flor d'un dia i que realment torneu a estar entre els grans d'Europa. I com ja es va anticipar aquí des de que es va fitxar, Torres és surt al Liverpool.

Els malignes blaugranes ja tremolem

Stubbins ha dit...

@ Juan & Luis

Adivinad como celebre el triunfo de ayer.....

YO Y MI YO Y MI BALLANTINES!

jejeje. No soy mucho del rollo hip-hop, pero Violadores o Doble V (como ustedes prefieran) me gustan un rato. Me tira la tierra maaaañññooooosss!!!!! Que mi sangre es aragonesa nanos.

@ Alba

No vull veure al Barça ni en pintura. L'any passat va ser un malson constant durant dos messos de la culerada borxant i borxant dia a dia. Que cansinos que sou!! jejeje

@ Pablo

La regularidad en las actuaciones de Torres, creo que se debe a la gente que tiene al lado. Con todos mis respetos no es lo mismo jugar al lado de Gerrard que de Maniche. Tu sentimiento de alegria respecto a Torres, creo que es compartido por toda la familia atlética.

@ Rafa

Eeeiiii!!!! ja he llegit l'article del Banyeres. Ja esteu acollonidos eh! La veritat que trobo a faltar una rectificació del mestre Banyeres, respecte Fernando Torres. Tothom s'ha equivocat, be, tothom no. Aqui i a la resta de blogs reds amics, estavem molt segurs de l'èxit de "El Nen"

Txaik! Salutacions des de el poble! Qui haurà estat el cabrón que ha capat l'accès a internet?

Anònim ha dit...

A mi solo me gustan los violadores, son un claro ejemplo de como la buena música te puede gustar aunque no te guste el estilo musical (no me va el Hip-hop nada).

Este blog se va convertir en melómano-liverpudlian.

Stubbins ha dit...

@ Luis

Si leen este blog Jota Mayúscula y Case-o y se ven mencionados al lado de The Beatles y Led Zeppelin, yo creo que les da un pasmo. MENUDO HONOR!

Añadiré a la lista de artistas del hip-hop nacional dignos a mencionar a SOLO LOS SOLO y ya puestos, pues a 7 NOTAS y porque no a ARI. CPV... y eso que no me gusta el hip-hop

FERNANDO SANCHEZ POSTIGO ha dit...

Un vendaval pasó por Marsella. Los franceses todavía están alucinados con el baño que les dieron. Genial el Liverpool. Se metió a lo grande en los octavos de final.

Mis puntos:

Torres 5

Kuyt 3

Gerrard 1

Ah, para los que critican a Torres, pues suma y sigue. Ya perdido la cuenta de sus goles.

un abrazo.

Javi Saiz ha dit...

Les meves:

Stevie-g - 5 puntos
F. Torres - 3 puntos
Houdini - 1 punto

Espero que esta imagen, que ya la hemos ofrecido muchas veces en esta temporada, no la perdamos. Hay que seguir así. Vamos rojos!

Stubbins ha dit...

@ javi

Ojo con Houdini, que lo veo que vuelve a recordar a aquel que arrasaba en el Leeds. Además Rafa le está dosificando muy inteligentemente, haciendole jugar una horita por partido. Vuelve la magia.

Anònim ha dit...

¿Que us sembla que Gerrard s'estigui tornant tan "europeu" (o continental tal y com dirien ells)?

psiko

Stubbins ha dit...

Que vols dir Psiko? Explica't. Que vols dir que fitxa per l'Evropa??

Stubbins ha dit...

Que vols dir Psiko? Explica't. Que vols dir que fitxa per l'Evropa??

Stubbins ha dit...

Puntuacions finalitzades.

Torres: 27 pts.
Gerrard: 21 pts.
Kewell: 6 pts.
Mascherano: 6 pts.
Kuyt: 3 pts.

Puntuen per la general:
Torres: 5 pts.
Gerrard: 3 pts.
Mascherano: 1pt.
Kewell: 1 pt.