CAP A ATENES!!!!

Nervis, suor, nits sense dormir, quasi be llàgrimes i per sort no hi ha hagut sang. D'aquesta manera podem descriure el transcurs de les dues darreres setmanes. Finalment ho podem dir ben alt ANEM A ATENES!!!

Tot va començar quan Kuyt marcava el penal definitiu de la tanda de penals que classificava als nois de Rafa a la final de Champions. Entre les celebracions i les pintes, es va apropar cap a nosaltres un bon amic supporter del Celtic i ens va dir que tenia reservades per nosaltres entrades per la final. Ràpidament vam dirigir-nos cap a la barra i vam fer un altre pinta. Calia celebrar-ho.

A l'endemà, despertàvem del somni. S'havia de buscar vol i els preus, mai millor dit, estaven per els núvols. Fins a 1500 € es demanaven per un vol d'anada i tornada a Atenes. Eren xifres molt altes que no ens podíem permetre. S'havia de pensar més amb el cap que amb el cor. El tema quedava descartat.

El Jordito, cul inquiet com pocs, no es rendia. D'agència de viatges en agencia, va anar consultant vols, hotels, etc. La resposta era sempre la mateixa, no hi ha hotels disponibles, i els vols continuaven als mateixos preus. Sense rendició, va continuar consultant, fins que va sorgir la idea de passar una setmana sencera a terres hel·lèniques. El vol i l'estada sortia el triple de més econòmic. No ens ho vam pensar. Faríem una setmana de vacances.

Ara calia veure qui estava disposat a viatjar. Consultes a la feina, a les dones, a la compte corrent, etc. Finalment, tant sols el Jordito i l'Stubbins, estaven disposats a emprendre l'aventura grega. I és que malgrat que el viatge s'inicia aquest proper dissabte, el llarg i tortuós camí cap a Atenes fa dies que es camina. I és que lligar el vol, l'hotel i l'arribada de les entrades, ha estat una autèntica quimera.

Les entrades ens arribàvem via Dublín ara no fa ni vint-i-quatre hores. Fins la confirmació de l'arribada de les entrades per part de la UEFA al domicili del nostre bon amic irlandès, no estàvem disposats a arriscar-nos a confirmar vol i hotels. Una vegada vam rebre la confirmació de l'arribada, ens disposàvem a confirmar totes dues coses.

El vol no va ser cap problema. Barcelona -- Ginebra -- Atenes, Atenes -- Ginebra -- Barcelona, anada i tornada per els dies 19 i 26 de maig.

L'hotel ha estat i fins i tot continua sent, un veritable mal de cap. Quan tot estava tancat, en el dia d'ahir encara rebem una trucada de que hi han problemes en el hotel inicialment contractat, però que ens hospedaríen en un altre hotel, amb la salvetat que tant sols estava assegurada l'estada per 5 dies, en comptes dels set inicialment contractats. Encara que finalment ens confirmen amb gairebe tota seguretat que tenim garantits els 7 dies.

A la mateixa hora, el nostre amic, ens trucava i ens informava que ja tenia a les seves mans totes dues entrades. Ràpidament es van pagar els diners acordats i els dos rectangles de paper que donen dret a accés a l'estadi olímpic d'Atenes el proper dia 23 de maig, estaven en el nostre poder.

Tant sols existeix una amenaça. A l'arribar cada dia a casa tots dos mirem la bústia pregant als deus de l'ateneu que no hagi arribat una citació per estar presents a alguna de les taules electorals en les eleccions del dia 27 de maig. Tant se'ns en fot! Un redmen està per sobre de qualsevol circumstància. Que els bombin! Que ens vinguin a buscar els Mossos!

Durant la nostra estada, tractarem d'actualitzar el blog amb les cròniques de tot allò que succeeixi a terres gregues. L'Acròpolis ens espera. Jróñac ke jróñac.

Taing Niall !!