Albert Stubbins: L'autèntic 5è Beatle.

Parlar d'Albert Stubbins, és fer-ho no tant sols d'una llegenda de la història del Liverpool FC, sinó que també, es fer-ho d'un personatge que va traspassar la barrera de l'àmbit esportiu i futbolístic, per passar a ser de manera involuntària e indirecta, tota una personalitat en la cultura popular, gràcies a una portada discogràfica. LA PORTADA.

Albert Stubbins va néixer el 13 de juliol del 1919 en la localitat anglesa de Wallsend. Com molts altres futbolistes de la seva època, la disputa bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, va interrompre una carrera futbolística que podria haver estat llegendària i podria haver marcat una fita en els anals de la història del futbol. Com a mostra, queda per a les estadístiques que durant el periòde en el que va durar el conflicte bèl·lic va marcar 199 gols en 237 partits. Amb uns registres com els citats no és dificil creure que Stubbins es convertí en un dels personatges més populars de l'època de post-guerra. Com a futbolista professional va defensar els colors del Sunderland i del Newcastle United, equip del qual fou fitxat per el Liverpool FC el setembre del 1949, a l'edat de 27 anys, per a les hores una xifra rècord per al club de 12.500 GBP.

El seu fitxatge per el club d'Anfield, va estar envoltat d'una anècdota realment curiosa. El jugador en aquells moments del Newcastle Utd. era pretès per tots dos clubs de la ciutat del Mersey. Stubbins tenia seriosos dubtes sobre quina de les dues opcions escollir. Red or Blue. Finalment es decidí per el vermell, però d'una manera prou inversemblant. Tal i com el propi Stubbins explicava, una tarde en la que va acudir a un cinema, va aparèixer en la pantalla un missatge de que si algú el veia, que el fes dirigir cap a les oficines del club blanc-i-negre. Al arribar, els directius del Newcastle li van explicar que emissaris del Liverpool FC i de l'Everton s'havien presentat per tractar de fitxar-lo. Stubbins tenia el dubte de a qui rebre primer i va decidir-ho a sorts llençant una moneda a l'aire. Cara Liverpool, creu Everton. El destí va voler que fos cara, i així doncs, el davanter es reuniria primerament amb el club d'Anfield. Stubbins va quedar tant encantant de la trobada que va decidir fitxar per el Liverpool FC, sense escoltar a la representació toffe.

En la primera temporada com a davanter red va aconseguir el títol de lliga per el club d'Anfield després de vint-i-quatre anys sense aconseguir-ho, a més, de convertir-se en el màxim golejador del campionat compartint honors amb l'altre davanter red Jack Balmer, tots dos amb 24 gols. En la següent temporada defensant el liverbird al seu pit, Stubbins repetiria els mateixos registres golejadors, tot i que el Liverpool FC no va poder repetir títol. En aquella època Stubbins compartia vestidor amb un altre llegenda red, que a les hores servia al club com a jugador. Joe Fagan. En la temporada 1948/49, el davanter va entrar en un conflicte disciplinari amb els directius del club, pel fet que el jugador volia tornar al seu Nord-Est natal, o be, entrenar-se prop de la seva localitat natal, petició a la que els directius del club es van negar rotundament. Tot i així, el jugador es va sortir amb la seva a mitges, donat que a les continues lesions, el jugador passava llargues temporades prop de la seva llar. Aquella temporada, Stubbins tant sols jugaria 18 partits, aconseguint set gols.

Malgrat les seves continues disputes amb la directiva, Stubbins mai va perdre el seu compromís amb el club i els supporters. Així doncs la temporada 49/50, Stubbins tornaria a aconseguir uns bons registres golejadors amb 11 dianes en 35 partits, formant part de l'equip que va perdre la final de la FA Cup a Wembley enfront de l'Arsenal. Stubbins jugaria tres temporades més amb el Liverpool FC, però ja amb uns registres més discrets. La seva darrera aparició amb la samarreta vermella fou el 3 de gener de 1953 en un partit enfront de l'Stoke City. Victima de les constants lesions, Stubbins va optar per la retirada el mateix any. Fins aquell dia, Stubbins va disputar un total de 159 partits de lliga com a Red, marcant la demolidora xifra de 75 gols. Com a internacional anglès tant sols disputà un partit defensant la samarreta dels tres lleons. Després de la seva retirada, Albert Stubbins va erigir-se en un afamat periodista esportiu, tenint una breu etapa com a entrenador en l'equip dels New York Americans de la lliga americana.

Albert Stubbins morí el 28 de desembre del 2002 a l'edat de 82 anys.

MEMBRE D'HONOR DEL "SGT. PEPPER'S LONELY HEARTS CLUB BAND"

Com dèiem al principi del post, la vida i obra d'Stubbins no tant sols es limita a l'àmbit esportiu. El davanter del Liverpool dels anys 40 passaria a la història del pop sense voler-ho. Un jove anomenat John Lennon en tindria la culpa allà per 1967.

Aquell any, The Beatles gestaven el que es convertiria segons molts en el millor disc de la història del Rock and Roll. Disc que era acompanyat, (aquesta vegada si que la opinió és unànime) per la portada més mítica i imitada de la història. El disc del "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band". La portada obra del director artístic Robert Fraser i del dissenyador gràfic Peter Blake, reunia a un total de 60 personatges, que van marcar la infància dels quatre Beatles. Entre ells, Albert Stubbins per petició i insistència del propi John Lennon. A continuació detallo el fragment del llibre "Anthology" (pàg. 248) on Neil Aspinall, assessor personal dels Beatles explicava com el davanter centre del Liverpool, va ser inclòs en la PORTADA.

Neil Aspinall: "Recordo que estava en l'estudi y tots preguntaven, A qui voleu en la banda?. Va haver-hi un munt de suggerencies curioses. John no parava d'anomenar i parlar d'Albert Stubbins, però ningú no tenia molt clar de qui era. Era el davanter centre del Liverpool FC".