PRIDE! (In the name of the 96)

Chelsea FC 4-4 LIVERPOOL FC

Parlar del partit d'ahir sense fer-ho emotivament, seria un acte propi d'un pèsim cronista i el que encara és pitjor un fet impropi d'un veritable supporter del Liverpool FC. Molts eren els factors emoitus que envoltaven el partit d'ahir a Stamford Bridge. D'una banda, la nova prova de superació en èpiques remuntades per part del club d'Anfield i per altre cantó, la proximitat en menys de dues hores després de finalitzar el partit, dels actes de tribut i homenatge a les 96 víctimes de la tragèdia d'Hillsborough, de la qual avui es compleixen 20 anys.

En l'aspecte esportiu, els de Benítez no van fallar. Una nova demostració d'entrega, d'esperit combatiu i de lluita fins a l'extenuació que va posar en fins a dues ocasions la classificació molt a l'abast del conjunt d'Anfield. Malauradament però, l'entitat del rival també hi compta i el Chelsea va saber superar les grans adversitats a les que va ser sotmès per el Liverpool, aconseguint eixecar un partit que va tindre durant molts minuts molt costa a munt.

Tot començava al minut 12 quan Fernando Torres després duna magnífica combinació amb Benayoun, apunt estava d'inaugurar el marcador que si seria estrenat minuts després per Fabio Aurelio al sorprendre amb un xut de falta al primer pal de la porteria de Cech quan aquest esperava erroneament una centrada al pal llarg. 0-1 i el somni que començava a prendre cos.

I encra ho faria molt més quan abans d'arribar a la mitja hora de joc, Ivanovic agafava clarament a Xabi Alonso dintre de l'àrea El penal era clar i Medina Cantalejo no dubtava en assenyalar els onze metres. Xabi Alonso amb un xut ple de ràbia, enganyava per complert a Cech, estabint un 0-2 amb el que s'arribaria al descans, no sense posar novament en apurs al porter blue, de la mà de Kuyt que amb un gran remat de cap, va fer lluir al porter txec.

El partit estava allà on tot supporter del Liverpool volia. Uns reds dominant per complert el joc, a un sol gol de superar la eliminatòria i amb 45 minuts per endavant. El que és el futbol. En l'única devallada defensiva fins al moment dels de Benítez, Anelka feia una centrada a l'àrea red, desviant la trajectòria lleument Drogba, sorprenent a Reina que poc podia fer per evitar el gol.

Els de Benítez sentíen el dur cop i encara ho farien més quan minuts després una canonada d'Alex igualava el partit, posant la eliminatòria en clar avantatge novament als de Hiddink.

Li costaria reaccionar al Liverpool i ho feia al minut 70 amb xut de rosca de Torres que es perdia ben a prop de la porteria local. El partit es convertia en un estira i arronça constant, i en aquest intercanvi de cops, qui va donar primer va ser el Chelsea que s'avançava en el partit amb un gol de Lampard a porta buida.

Lluny de entregar el partit, els de Benítez van tornar a donar una demostració a tot el món futbolístic del caràcter d'aquest club. En tant sols tres minuts, el Liverpool es posava per davant en el marcador amb gols de Lucas Leiva i de Dirk Kuyt que posaven als Reds a tant sols un gol del somni de les semifinals.

Un somni del qual tots vam despertar al veure com Lampard amb la col·laboració dels dos pals, introduïa per quarta vegada la pilota dintre la porteria de Reina. El partit acabava aqui. La semifinal era per el Chelsea. La glòria i el reconeixement mundial és per al Liverpool.

Avui sobren les paraules tret de la següent:

ORGULL

ORGULLO

PRIDE

Liverpool Vs Chelsea, tot un clàssic.

Es veia a venir. La presència de quatre equips anglesos feia presagiar tant estadísticament com pensant malevolament, amb la ferma possibilitat d'un enfrontament entre equips anglessos. Així ha estat. Liverpool i Chelsea s'enfrontaràn per novena i deuena vegada en les darreres quatre temporades en la màxima competició europea, en el que ja s'ha convertit per dret propi, en un dels clàssics europeus de l'era moderna.

Gols fantasmes com el de Luís Garcia al 2005, Gols en pròpia porta com el que malauradament es va marcar en el darrer minut John Arne Riise la temporada passada, la dramatica tanda de penals del 2007 i per sobre tot, duels d'una intensitat i rivalitat extrema, fan d'aquest Liverpool - Chelsea el duel més igualat dels quatre que ha deparat el sorteig d'aquest matí a Suïssa.

Sorteig que a part de deparar els enfrontaments de quarts de final, ha establert el camí cap a la final del proper 27 de maig a Roma. Així doncs, en el cas que els de Benítez superin ronda, se les veurien contra el guanyador del FC Barcelona - Bayern de Munich, comptant amb el factor Anfield a favor per a disputar el partit de tornada a casa.

Les dates dels partits de quarts seràn dimecres 8 d'abril a Anfield i el partit de tornada a Stamford Bridge el 14 d'abril, data que no coincidirà amb el 20è aniversari de la tragèdia d'Hillsborough que es complirà l'endemà del partit de tornada de quarts, fent així efectius els desitjos de la directiva i afició Red.

"CHORREO" TOTAL.

LIVERPOOL FC 4-0 Real Madrid CF

L’esser humà és a sovint victima de les seves pròpies paraules i ahir es va viure la confirmació d’aquesta regla no escrita de la condició humana. Vet aquí, que el ja tant popular “chorreo” vaticinat per Vicente Boluda, dies previs a la disputa del partit d’anada al Bernabéu, es va escenificar tal i com va preveure el president blanc a Anfield. El que no comptava, és que l’equip “chorreado” seria un Real Madrid superat totalment per l’equip de Benítez i per un Anfield, que una vegada més va crear l’atmosfera tant peculiar que es viu en els partits de Champions. Altre dita, diu que el temps posarà en el seu lloc a tothom. A Vicente Boluda, la història universal del futbol, l’ha colocat en el racó de l’absurd més vergonyós i ranci.

El Liverpool FC va superar els vuitens de final de la Champions League, endosant a un històric com el Real Madrid, la golejada més amplia mai rebuda a Europa, per el club guanyador en fins a nou ocasions de la màxima competició europea, després de la rebuda a San Siro per "La Quinta del Buitre" allà per l'any 1989. No va haver-hi lloc per a la especulació amb el gol de Benayoun aconseguit a l’anada. Des de el pimer minut, els de Benítez posaven seriós setge a la porteria d’un Casillas convertint novament en sant del madridisme, evitant una golejada d’escàndol, de la qual no és gens pressumptuós afirmar que ben bé haguès pogut ser un 8 o 9 a zero.

Iker Casillas va respondre amb aturades miracoloses durant els primers cinc minuts de partit a xuts de Fernando Torres i Mascherano, que ja haguessin pogut decantar el partit i la eliminatòria a favor dels reds ben aviat. Tampoc es va tindre que esperar molt. Fernando Torres perforava la porteria del Real Madrid al quart d’hora de partit. Gol molt especial per a “El Niño” tantes vegades negat de cara a porteria quan aquesta era defensada per Casillas. No haurà estat ni de bon trós el gol més maco del de Fuenlabrada, però de ben segur, a Torres li semblarà un dels més importants de la seva carrera.

Continuava el festival amb un Liverpool jugant a plaer i desintegrant per complert a un Madrid, que tant sols amb puntades de peu podia frenar a un imparable conjunt red. Abans de la mitja hora, Gerrard transformava un penal inexistent que el col·legiat va assenyalar per mà inexistent d’Heinze. No hi ha lloc per a la queixa madridista. El Madrid ni tant sols pot apelar a l’errada arbitral.

Amb un marcador totalment favorable als d’Anfield que actuant a mig gas, feien el que volien amb un inoperant Real Madrid que es va apropar en alguna ocasió a la porteria de Reina, sense majors consquencies per el porter madrileny dels Reds.

La segona part s’iniciava amb la “puntilla” dels de Benítez als de Juande. En una sensacional jugada per banda esquerra d’un Babel renascut en la nit d’ahir, Gerrard aconseguia rematant tot sol en l’interior de l’àrea el gol de la confirmació del pas als quarts de final. A partir d’aquí i ja amb tot de cara, era l’hora de reduir una marxa i començar a pensar en el partit de dissabte a Old Trafford. Canvis de Xabi Alonso, Gerrard i Torres, els jugadors clau de l'equip.

Tampoc a les hores els blancs van ser capaços de posar en perill el resultat, oferint una imatge molt vulgar i d’equip totalment desfet i sense un lider en el terreny de joc. Tant sols Iker Casillas es va salvar de la crema blanca, i pot ser Raul, que tot i estar tant desencertat com la resta dels seus companys de camp, oferia el dolor per la sangnant derrota en el seu rostre.

Encara va haver-hi temps per el quart gol aconseguit per Andrea Dossena, que deixava un marcador inesperat fins i tot per el més optimista dels supporters. Tant de bó veiem aquest dissabte un marcador igual a l’electrònic de l’Streetford End. No es pot fallar. Encara hi ha Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Aurelio, Carragher, Skrtel, Arbeloa, Babel, Xabi Alonso (Lucas Levia 60’), Mascherano, Kuyt, Gerrard (Spearing 73’), Torres (Dossena 83’).

GOLS:
1-0 Fernando Torres 16’
2-0 Gerrard (p) 28’
3-0 Gerrard 46’
4-0 Dossena 88’

What it means "chorreo"??

Real Madrid CF 0-1 LIVERPOOL FC

De la mateixa manera que en la final del Parc dels Prínceps de París a l'any 81, el Liverpool FC aconseguia la victòria ahir en el Bernabéu en el minut 81 de partit. L'estratègia decidia un partit intens i molt igualat on els de Benítez amb un joc sòlid i rocós defensivament va superar sense Gerrard i amb un Torres físicament tocat des de la primera jugada del partit, a un Real Madrid que va trobar-se amb la crua realitat i la diferència que representa enfrontar-se a un equip gran del continent o a dos equips cuers de la lliga espanyola, als quals poden "chorrear" sense problemes.

Una vegada més en aquesta temporada, el plantejament de Rafa Benítez aconseguia anul·lar per complert a l'equip rival. Un Mascherano titànic en el mig del camp, tallava tota evolució ofensiva blanca que veient la força de l'argentí, posava totes les esperances ofensives en el seu jugador més desequilibrant com Robben. Res de res. Fabio Aurelio en un partit magnífic, no va ser mai superat per el jugador holandès, al qual li va guanyar per complert la moral.

Amb tota la maquinària defensiva funcionant a la perfecció, tant sols calia esperar que Xabi Alonso guanyés el domini del centre del camp. Ho va fer. I ho va fer amb una demostració excepcional de poder i de direcció de joc que està a l'abast de ben pocs jugadors en la actualitat. Amb el partit plenament controlat amb tant sols mitja hora de partit disputada, tret d'un xut de Raul que Reina va aturar brillantment, tant sols calia esperar que el Liverpool aprofités alguna ocasió. Torres va gaudir de la primera bona oportunitat, al guanyar la cursa al seu defensor, tot i patir molèsties en el seu turmell des de els primers minuts del partit. El de Fuenlabrada no va poder superar a Iker Casillas que va salvar el gol visitant amb una magnífica intervenció. Intervenció que tornaria a repetir a pocs minuts d'arribar al descans quan Xabi Alonso, executant un xut des de el seu propi camp, sort que s'està convertint en un clàssic en les prestacions del jugador basc, evitava amb una imponent estirada un gol que hagués passat a la història.

A la reanudació, repetició del que es va poder veure en la primera meitat. Lluita intensa i joc sòlid dels de Benítez, que començaven a treure's el "miedo escénico" del Bernabéu amb Xabi Alonso comandant i triangulant al primer toc agradant-se en tot el mig del camp. El domini red era total i hagués estat una llàstima haver acabat el partit amb un empat a zero gols. Benayoun ho va solventar. Una falta ridícula d'Heinze sobre Kuyt permetia a Fabio Aurelio posar amb cama de seda la pilota a l'interior de l'àrea blanca per a que Yossi Benayoun rematés un cop de cap imparable per a Casillas. Era la bogeria col·lectiva en el sector de supporters desplaçats a Madrid.

Victòria de prestigi que col·loca a tots dos equips en el seu lloc. Al Liverpool com a un dels equips més solvents i més efectius en la disputa d'eliminatòries a doble partit, i al Real Madrid com a un equip al qual se l'havia sobrevalorat artificialment amb uns interessos prou llunyans dels futbolístics i si molt propers als mediàtics.

Anfield no veurà pas un "chorreo" red als blancs d'aquí a quinze dies. Qui pensi que tot està fet, està força equivocat. Si hi ha un equip, a part del Liverpool, acostumat a les grans nits de gestes europees, aquest és el Real Madrid. Prudència i a treballar amb humilitat.

FORMACIÓ:
Reina, Aurelio, Carragher (captain), Skrtel, Arbeloa, Riera, Alonso, Mascherano, Benayoun, Torres, Kuyt.

GOL:
0-1 Benayoun 81'

Grandiós Real Madrid - Liverpool a vuitens.

Ha tocat el Real Madrid. Tant sols cal esmentar una dada per fer-nos una idea de la enormitat de la eliminatòria que disputaran blancos i Reds. La dada no és altre que sobre les gespes del Santiago Bernabéu i Anfield, hi hauran presents un total de 14 Copes d'Europa, fita que tant sols podria superar un Real Madrid - Milan afegint dos títols més al monstruós i gegantesc historial europeu.

Així doncs, els vuitens de final de la Champions depara un enfrontament entre dos històrics del continent, que ben curiosament, tant sols s'han enfrontat directament en una única ocasió. Va ser el 27 de maig del 1981 al Parc dels Prínceps de París, a la final de la màxima competició continental a les hores anomenada Copa d'Europa. La final va ser guanyada per el Liverpool per 1-0, conquerint d'aquesta manera el que en aquells moment era la tercera Copa d'Europa del club, gràcies a un gol d'Alan Kennedy, gran amic de la nostra branch.

De poc o res serveix la historia i menys encara quan es parla d'un partit disputat 27 anys enrere. El present diu que a dia d'avui el Liverpool parteix amb certa avantatge sobre el conjunt de Chamartín, però la situació en la que es trobaran el proper 24 o 25 de febrer al Bernabéu pot ser ben diferent a l'actual. Tothom és conscient de que l'actual moment de forma del Real Madrid és estranyament negatiu en aquestes alçades de la temporada per un equip de l'entitat del conjunt madridista. Però ben és cert, que la nova contractació de Juan de Ramos com a màxim responsable tècnic dels blancs podria repercutir positivament en una reacció de l'actual campió de la lliga espanyola.

Noms com Casillas, Sergio Ramos, Cannavaro, Guti, Robben, el nou vingut Huntelaar i el sempre carismàtic Raúl González, són motiu suficient com per prendre's la eliminatòria amb la serietat i rigor propis d'un partit que enfronta a dos de les més grans institucions futbolístiques mundials. Tampoc la morbositat faltarà per la nova visita dels reds a Madrid. Benítez i Arbeloa tornaran al club dels seus inicis i Torres podria treure's la espina clavada per no haver disputat ni un sol minut contra el seu Atlético, eliminant a l'etern rival Real Madrid.

Del Real Madrid però, ja en parlarem a partir del mes de febrer. Diumenge un importantíssim partit contra l'Arsenal, obre les celebracions nadalenques que portaran a disputar dos partits més contra Bolton i Newcastle, durant el període festiu nadalenc

La resta d'enfrontaments de vuitens són:.

Chelsea v Juventus
Villarreal v Panathinaikos
Sporting Lisbon v Bayern Munich
Atletico Madrid v Porto
Lyon v Barcelona
Real Madrid v Liverpool
Arsenal v Roma
Inter Milan v Man Utd

Liderant també a Europa.

PSV Eindhoven 1-3 LIVERPOOL FC.

Classificat matemàticament per a la següent ronda, el Liverpool es presentava en el Philips Stadion d'Eindhoven amb l'únic al·licient d'aconseguir la primera plaça del grup, que li donés ple dret a disputar el partit de tornada en Anfield. Per a això debia superar el resultat que aconseguís l'Atlètico de Madrid en la seva accidentada visita al Velodrome de Marsella. Els de Benítez, presentaven un onze incial amb jugadors poc habituals i amb la samarreta grisa sense el patrocinador habitual en el pit, a causa de les restriccions publicitàries a les begudes alcoholiques vigents en els Païssos Baixos. Per la seva banda, el PSV es jugava l'ésser o no ser a Europa durant aquesta campanya i tractava d'aconseguir la tercera plaça en joc per a seguir amb la disputa de la Copa de la UEFA.

Una vegada iniciat el joc, el ritme d'ambdós contendents no semblava evidenciar el que veritablement havia en joc. El partit transcorria sense tensió i el primer avís a una de les dues porterias no ha arribat fins a la primer quart d'hora de joc, quan Simmons posava a prova les qualitats de Cavallieri, substitut en la nit d'avui de Pepe Reina. En la banqueta, Gerrard contemplava ben afablement el partit ben protegit del fred de la nit holandesa.

A poc a poc ambdós equips despertaven de la seva letargia inicial i es començaven a veure jugades de cert perill per part dels Reds. Ryan Babel protagonitzava la major part d'aquestes jugades en una nit en la qual l'holandès s'ha mostrar molt participatiu. Però el gol va caure en favor dels locals. Lazovic avançava al conjunt de la Philips a l'aprofitar un aldarull en el area de Cavallieri a la sortida d'un corner. Amb molt poc, el PSV s'avançava en el marcador. El gol semblava despertar els ànims dels uns i els altres fins al punt que Arbeloa va veure una targeta groga per embardissar-se amb un rival i Mascherano havia rebre assistència mèdica per un tall en la seva boca que tacava de vermell l'aquesta nit samarreta grisa.

Però els d'Huub Stevens no aconseguirien prendre el camí dels vestuaris amb l'avantatge del gol de Lazovic. Amb el temps reglamentari ja superat, Arbeloa executava una falta posant el baló en la cap de Ryan Babel que amb un precís gir de coll posava la pilota lluny de l'abast del porter suec Issaksson. La lluita s'igualava, resultat fins a llavors just pel mostrat per cadascun dels equips.

En el segon temps, els de Benítez van prendre definitivament el comandament de la partida i rapidamente van posar en escac a la defensa holandesa amb accions de Robbie Keane, bregador i participatiu, però desencertat de cara a porta. També Babel ho intentaria amb una jugada en la qual va deixar assegut al seu defensor d'un regat en sec però el seu tir de cama esquerra va trobar el lateral exterior de la xarxa.

En el banc red, fins i tot Benítez es contagiava de la placidesa del joc i bromejava amb Stephen Darby a l'ordenar al jugador de la pedrera que anava a fer acte de presència en el terreny de joc. Poc després, un potentíssim xut de cama esquerra des de trenta metres d'Albert Riera, posava en avantatge als d'Anfield i garantia de manera ferma el primer lloc del grup mancant vint minuts per al final del partit.

Amb un PSV bolcat ja a l'atac, N'gog aprofitaria en el minut 76 una pilota en llarg per a plantar-se tot sol davant l'ex-porter del Manchester City Issaksson per batre'l de precís tir creuat en una gran definició cara a porta i posar en el marcador electónic el resultat definitiu de la nit.

El "You'll Never Walk Alone" entonat pels red supporters desplaçats fins a Eindhoven, posava brillant colofó a la nit europea. Jay Spearing i Martin Kelly gaudirien d'uns minuts per a debutar amb el primer equip del Liverpool FC.

FORMACIÓ:

Cavalieri, Arbeloa (Darby 69), Carragher (Kelly 81), Agger, Dossena, Mascherano, Leiva Lucas, Babel, Ngog, Riera (Spearing 76), Keane.

GOLS:

1-1 Babel 45'
1-2 Riera 69'
1-3 Ngog 77'

El millor: El resultat i la classificació.

LIVERPOOL FC 1-0 Olympique Marseille

Victoria i classificació. Aixó era el que es demanava des d'un principi per al partit d'aquesta nit a Anfield, i el combinat de Benítez ho ha aconseguit. Això si. Amb un joc força gris i demanant l'hora a l'arbitre, davant de les escomeses franceses.

La nit d'avui no era apta per a experiments i Benítez ha disposat de l'onze més habitual en les darreres dates, amb Torres sol en punta secundat al seu darrera per Steven Gerrard, mentres que Mascherano i Xabi Alonso, es repartien funcions en el mig del camp.

Sense fer gran cosa, els de Benítez han trobat el gol en el minut 23 de joc, quan Arbeloa ha efectuat una excel·lent centrada des de banda dreta que Gerrard ha sabut rematar amb el cap, apareixent per sorpressa en el segon pal lliure de marca. I ben poca cosa més en la primera part, tret d'una agressió amb un objecte a Gerrard des de la grada on estaven situats els "seguidors" de l'OM. Aficionats modèlics, per a segons qui.

En el segon temps, la cosa no ha millorat. Pot ser fins i tot ha anat a pitjor. I és que Reina, de llarg el jugador més concentrat de la nit per part dels d'Anfield ha evitat el gol gal en un parell d'ocasions, on ha actuat amb força encert. Amb l'Olympique de Marsella posant setge a la porta de Reina, l'arbitre ha donat per finalitzat el matx, que ha acabat amb la victoria per la mínima dels Reds, que ha significat la classificació ja matèmatica per als vuitens de final, conjuntament amb l'Atlético de Madrid, en el dia en que Rafa Benítez superava a Bob Paisley com a l'entrenador red, amb més partits europeus.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio (Dossena 45'), Kuyt (Lucas Leiva 85'), Xabi Alonso, Mascherano, Riera (Benayoun 63'), Gerrard i Torres.

GOL:
1-0 Gerrard 23'

Conjurats per no repetir errors.

El primer equip del Liverpool FC, ha efectuat aquest matí l'última sessió d'entrenaments abans del partit que demà l'enfrontarà a Anfield amb l'Olympique de Marsella, en partit de la cinquena jornada de la lligueta de la Champions League. Partit, que en el cas d'aconseguir la victòria, significaría la classificació ja matemàtica a la ronda de vuitens de final, sense necessitat d'haver d'esperar al darrer enfrontament amb el PSV Eindhoven a terres holandeses.

Sobre l'ambient de Melwood durant les sessions preparatòries, ha planat el conjurament entre tot el planter per tal de no repetir les errades comeses en el partit de passat dissabte i també, per tal de no repetir el partit de l'any passat de Champions amb el mateix protagonista de demà, que a punt va estar de suposar la eliminació prematura del conjunt red de la competició europea, en un dels partits més horribles i desastrossos a Anfield que recorden molts supporters.

El conjunt de Benítez doncs, està sota avís. Però també ho estàn els supporters que de ben segur demà tornaràn a omplir Anfield en una nova cita europea. I és que és molta la polèmica existent al Merseyside, sobre les mostres de desacord per el joc de l'equip dels supporters asistens al partit de dissabte contra el Fulham. Aquestes puntuals mostres en forma de esbroncada o "booings" lamentablement s'estàn convertint en habituals d'un temps ençà, quan de sempre l'afició Red havia estat reconeguda mundialment, com una afició que mai donava l'esquena a l'equip, pasés el que pasés.

Jamie Carragher, vice-capità de l'equip i gran alma i cor del vestuari ja ha cridat l'atenció publicament als supporters sobre aquests comportaments. Es pot ser crític amb l'equip i l'entrenador, però sempre a partir de que l'arbitre xiuli el final del partit. Durant els noranta minuts de joc, el suport a l'equip ha de ser incondicional. Així ha estat sempre i per aixó som el Liverpool FC.

D'altre banda, cal resenyar també que el partit de demà servirà per a que Rafa Benítez trenqui un altre històric record a Anfield. En aquest cas, el de demà serà el partit número 66 de Benítez a la banqueta d'Anfield al front de l'equip en competició europea, xifra mai aconseguida per cap dels seus predecesors. 66 felicitacions per a Rafa Benítez i que siguin un bon grapat més.

Pels pèls

LIVERPOOL FC 1-1 Atlético de Madrid

De penal i en l'últim sospir. D'aquesta manera que ja comença a ser dramàticament habitual, el Liverpool FC ha aconseguit salvar un punt d'un partit en el que ha gaudit de les millors ocasions, però en el que novament s'ha estavellat contra la seva incapacitat de materialitzar les jugades de perill. Un Atlético de Madrid valent en la primera meitat del xoc, però conformista en la segona, ha deixat escapar una molt bona oportunitat de passar matemàticament a la següent fase, quan ho tenia tot de cara. Amb l'empat entre Reds i "colchoneros" el grup queda prou encarat per a tots dos conjunts que resten a l'espera d'assolir un sol punt per estar classificats a la ronda de vuitens de final.

El partit s'ha disputat durant tot moment i des de el xiulet inicial a un gran ritme i una gran intensitat per part de tots dos conjunts. En els minuts inicials, el ritme era tant trepidant que les imprecisions en l'entrega eren habituals en tots dos conjunts. Dintre d'aquest caos general, Xabi Alonso ha posat l'ordre en una nova acció del domini de temps i espai que està portant a terme en l'actual moment de la temporada el jugador donostiarra. Fruit d'una llarguissima passada seva, Robbie Keane ha estat a punt d'inaugurar el marcador, al controlar excepcionalment amb el pit i rematar dur i sec sobre la porta de Leo Franco. La pilota però ha sortit desviada per mil·límetres i mig Anfield ha cantat gol.

A partir de les hores, l'Atlético s'ha asserenat i a començat a tenir la possessió de la pilota, però sempre en la seva línia defensiva, sense que els homes de mig camp, poguessin actuar amb llibertat. Si els homes d'Aguirre volien arribar als dominis de Reina, ho havien de fer amb pilotes llargues des de la defensa cap a Forlán i aquí la defensa Red ha guanyat sempre la partida al jugador uruguaià.

La falta d'encert de cara a gol, s'ha tornat a posar de manifest, quan Robbie Keane s'ha plantat tot sol davant de Leo Franco, però el moviment de regat del davanter sobre el porter argentí, ha estat molt lent i previsiu, i ha permès a Franco anular per complert l'intent anotador del davanter irlandès. Poc després de l'oportunitat Red, el que són les coses, Maxi Rodriguez avançava a l'Atlético després d'aprofitar una magnífica jugada de tiralínies d'Antonio López que ha pujat la banda dreta atacant dels "rojiblancos" sense gairebé oposició. Res ha pogut fer Reina per evitar el bon xut creuat del internacional argentí.

Els madrilenys marxaven a vestuaris amb avantatge en el marcador i oferint una bona i seriosa imatge. La segona part però, la disposició del quadre d'Aguirre ha variat i la seva valentia, s'ha tornat en conformisme. Ben és cert, que els primers compassos de la segona part, els de Benítez han fet recular als d'Aguirre buscant el gol de l'empat des d'el primer minut de la represa, però a mida que anaven passant els minuts, s'ha vist clar, que l'Atlético renunciava a l'atac i Perea i Assunçao es tornaven en els veritables herois del madrilenys.

El partit no ha estat exempt de jugades polemiques en totes dues àrees. Fins a dos penals s'han reclamat en l'àrea "colchonera" per un de Carragher en l'àrea Red. En línies generals l'arbitratge ha estat pèssim. En quant a ocasions, Agger n'ha gaudit d'un parell de ben clares a la sortida de diversos corners.

Finalment, l'ansiat gol de l'empat ha arribat com a conseqüència d'un penal bastant clar sobre Gerrard que ha guanyat la partida a Pernia en la lluita per una pilota dividida en l'interior de l'àrea, en la que el jugador hispano-argentí ha carregat sobre el capità Red, tot veient que no arribava a la pilota. Acció infantil del defensa de l'Atlético, que li han costat dos punts al seu equip. Gerrard enganyava per complert a Franco i establia l'empat i el definitiu repartiment de punts, com ara fa quinze dies al Calderón.

Afegir que Luis Garcia tornava a trepitjar la gespa d'Anfield per disputar els minuts d'afegit del partit, rebent una sonora i sentida ovació de tot Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Mascherano (Lucas Leiva 77'), Xabi Alonso, Gerrard, Kuyt, Riera (Babel 61') i Keane (Ngog 71')

GOL:
11 Gerrard (pen) 90'

Els bons amics es reparteixen els punts.

Atlético de Madrid 1-1 LIVERPOOL FC.

El partit del bon rotllo, no podia finalitzar d'un altre manera que amb un repartiment de punts que satisfà a parts iguals a totes dues parts, que encaren d'aquesta manera la segona volta de la lligueta amb un clar avantatge de quatre punts sobre el seu immediat perseguidor.

El Calderón es vestia de gala per rebre un partit que va estar ben a punt de celebrar-se ben lluny de l'estadi del Manzanares, degut a la incompetència de la UEFA. L'enuig de l'afició local es va fer evident quan l'himne de la Champions va ser rebut amb força xiulets i l'afició donant l'esquena en gran part de l'estadi al terreny de joc.

Futbolísticament parlant, el duel va tindre dues cares ben diferenciades. Una hora de partit en la que el Liverpool sense fer gaires esforços va controlar el partit, i una mitja hora final en la que amb la sortida al terreny de joc de Sergio "Kun" Agüero, els locals van revifar i a punt van estar de dur-se la victòria.

Poca cosa destacable en els de Benítez. Un gran Steven Gerrard donava una genial assistència al forat a Robbie Keane, que el irlandès convertia amb el primer gol de la nit, donant avantatge en el marcador als de Benítez. Durant tot el periode de domini visitant, Reina ni tant sols va tindre que intervenir en una sola acció de perill. La situació del porter red, variaria amb la sortida d'Agüero.

A partit d'aquest moment, l'Atlético va demostrar un altre esperit, que sense la presència del jugador argentí, gendre de Maradona, no havia ni tant sols aparegut. Maniche va aconseguir batre a Reina, però l'arbitre del matx a instàncies del seu linier, va anul·lar el gol en una greu errada d'observació. Finalment i després de que Reina evitès amb un parell de bones aturades l'empat, Simao Sabrosa posava l'empat final en el marcador.

FORMACIÓ:
Reina, Dossena, Carragher, Agger, Arbeloa, Gerrard (Babel), Mascherano, Xabi Alonso (Lucas Leiva), Benayoun, Riera i Keane (Kuyt).

GOL:
1-0 Keane 14'

Es jugarà al Calderón.

Marxa enrere. La UEFA ha degut de desdir-se de la seva sanció a l'Atlético de Madrid, com a mínim temporalment, i es veu obligada per els esdeveniments a que el partit de Champions League entre Atlético i Liverpool FC, es disputi com inicialment estava previst al Vicente Calderón.

Aixó és el que Clemente Villaverde, màxim responsable jurídic del club "colchonero" ha fet arribar als mitjans de comunicació espanyols, que ja es fan ressó en les seves edicions digitals de la anulació temporal de la sanció, tot i que, aquesta encara no s'ha donat a coneixer de manera oficial per part de la UEFA.

Ridicul majúscul de la UEFA i del seu màxim mandatari Michel Platini, que han estat incapaços de comprendre el que qualsevol aficionat al futbol del color que sigui, entenia a la perfecció. Era materialment impossible traslladar el partit a un altre ciutat a una setmana vista de la celebració del mateix, amb tot el taquillatge venut.

A la rectificació de l'organisme futbolístic, també ha comptat i força la intermediació del propi Liverpool FC, que ha fet veure la pràctica impossibilitat del trasllat del partit, quan 3.000 red supporters ja disposaven de viatje, allotjament i entrades adquirides.

La sanció inicial però, encara no ha estat retirada i es manté a la espera de que el club del Manzanares presenti les seves oportunes alegacions. L'Atlético comptarà amb el suport i recolçament de la Real Federación Española de Futbol i fins i tot del Govern espanyol, indignat també per una sanció en la que es culpava a la Policia Nacional espanyola d'abús d'autoritat contra els seguidors marsellesos, quan les imatges demostren tot el contrari.

El futbol no mereix un personatge com Platini.

DIMISSIÓ!!! PLATINI A LA RUE!!!

Clausuren el Calderón

La UEFA sanciona al Club Atlético de Madrid amb 2 partits de clausura de l'estadi Vicente Calderón.

A una setmana vista del partit Atlético de Madrid - Liverpool FC de la tercera jornada de la lligueta de Champions League, encara es desconeix si el partit es disputarà amb total normalitat al feu "colchonero" del Vicente Calderón. La raó és la clausura de l'estadi madrileny per un total de dos partits (amb possibilitat d'un tercer) determinada per el màxim organisme futbolístic europeu, degut als incidents que van protagonitzar seguidors de l'Olympique de Marsella amb la Policia Nacional Espanyola, ara fa dues setmanes en els instants previs al partit entre gals i madrilenys, partit que va finalitzar amb victòria per 2 gols a 1 en favor dels d'Aguirre.

La sanció imposada per la UEFA, òrgan que presideix Monsieur Michel Platini, traspassa el ridícul i frega l'escàndol. Pel que es coneix, el castig s'imposa per els crits racistes emesos per l'afició local contra els jugadors de color visitants. Però també per presumptes denuncies del club gal a la UEFA, per el tractament rebut per els seus aficionats per part de la Policia Nacional. Es dona el fet, que l'arbitre no va recollir cap dels dos incidents en l'acta arbitral i tot ve donat per la protesta directa de l'OM, que segons sembla, va arribar amb el temps prescrit.

Sense fer cap mena de qualificació de la sanció imposada, el tancament de l'estadi i el possible canvi de ciutat on es disputi el partit, afecta molt directament a tots els supporters que es desplaçaran a Madrid, entre ells, nosaltres mateixos, que a hores d'ara ens mantenim a l'espera de veure com evolucionen els esdeveniments.

La imprudència que podria cometre la UEFA si no fa marxa enrere en la seva decisió, seria una autèntica bajanada, més encara, quan la totalitat de l'aforament de l'estadi (unes 56.000 localitats, 3.000 d'elles per a supporters reds) estan totalment distribuïdes.

Esperem que regni el sentit comú. El menys comú dels sentits.

Amb solvència i comoditat.

LIVERPOOL FC 3-1 PSV Eindhoven

Solvent imatge la oferta per el Liverpool FC aquesta nit a Anfield, que ve a confirmar que el combinat de Benítez opta a la consecució d'algun títol important aquesta temporada. Amb un onze titular plenament assentat on tant sols la posició de lateral esquerra varia segons el tipus de compromís, Benítez ha trobat els homes i el dibuix tàctic idonis per convertir a aquest Liverpool en un conjunt d'una gran solidesa, tant mental com tàctica, que el converteixen en un rival a témer i a respectar per els seus rivals.

Es cert però, que el PSV Eindhoven que ha saltat avui a la gespa d'Anfield, ha donat una imatge molt pobre i llunyana de la que presumiblement ha de donar un equip campió de la lliga holandesa. Des de un bon principi, s'ha pogut apreciar, que eren els locals qui jugaven amb dues marxes per sobre dels holandesos i fruit d'això ha arribat ben ràpidament el primer gol del partit, producte d'un corner llançat per Steven Gerrard que Torres ha rematat lliure de marca, refusant en primera instància Isaksson, però que Dirk Kuyt definitivament ha fet introduir l'esfèrica a l'interior de la porteria de l'ex-porter del Manchester City.

L'estat de forma actual que viu Kuyt, es senzillament impressionant. Lluita totes les pilotes, té una presencia total en totes les zones del camp, siguin o no de la seva influència, i per si faltava alguna cosa, l'hi afegeix gol a l'equip. Exemple de l'estat de gràcia de l'holandès, ha estat la jugada del segon gol del partit. La jugada ha nascut després que Kuyt hagi bregat amb tres jugadors del PSV, facilitant la pilota a Torres que en funcions d'extrem dret, ha llençat una precisa centrada cap a Robbie Keane que no ha dubtat a rematar a porta tal i com li venia, aconseguint d'aquesta manera el seu primer gol com a jugador red. Justa recompensa per a Keane, a qui l'infortuni havia negat un gol guanyat a pols per la seva constant lluita. Anfield ha gaudit de la primera tombarella de l'irlandès.

Plàcida primera part per els de Benítez, que han iniciat la segona amb certa relaxació, deixant fer al campió holandes, que mai ha inquietat seriosament la porteria d'un espectador Reina. Quan els Reds s'han cansat de contemplacions, ha sorgit la figura de Fernando Torres, que es volia sumar a la festa golejadora. El madrileny no ha estat de sort avui, i tot i gaudir de dues bones oportunitats, no ha sabut trobar el camí del gol.

Camí que si que ha trobat Steven Gerrard, que ha afusellat materialment la porteria del PSV amb un lliure directe que ha entrat com una exhalació en la porteria defensada per un impotent Isaksson. Era el gol número 100 d'Steven Gerrard com a jugador red i el particular homenatge no podia haver estat més espectacular. El PSV Eindhoven, aconseguiria fer pujar un gol al marcador, al guanyar Koevermans l'esquena d'un impecable fins a les hores Skrtel i rematant amb encert al primer toc.

La situació del grup D queda molt franca per a Liverpool FC i Atlético de Madrid, que amb sendes victòries en els dos partits disputats, han posat terra de per mig amb els seus rivals. Els dos propers compromisos enfrontaran a reds i colchoneros amb el primer assalt el proper dia 22 d'octubre al Vicente Calderón.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Xabi Alonso, Gerrard (Babel 81'), Riera (Benayoun 68'), Keane (Lucas Leiva 75') i Torres

GOLS:
1-0 Kuyt 4'
2-0 Keane 34'
3-0 Gerrard 76'

Patir sense necessitat.

Olympique Marsella 1-2 LIVERPOOL FC.

Molt cara hauria pogut sortir la relaxació i el cert conformisme que ha demostrat aquesta nit el Liverpool FC en la segona part d'un partit que tenia totalment encarrilat i preparat per haver aconseguit una golejada com la succeïda en la passada edició de la Champions, quan els de Benítez van doblegar per 0-4 al combinat marsellès.

Qui més qui menys, tenia encara en ment aquell partit i el cert és que veient la bona disposició dels jugadors reds sobre el terreny de joc i la facilitat amb la que s'arribava a l'àrea rival, amb clares oportunitats de Babel i Gerrard, tothom preveia un gloriós dejà vu.

Però vet aquí, que de sobte s'ha despertat de la fantasia quan en una jugada en la que desafortunadament Jamie Carragher no ha tirat be la línia que marcava el fora de joc, ha permès a Cana en posició perfectament correcta, plantar-se tot sol davant de Reina, fent amb facilitat el 1 a 0 que posava immerescudament als francesos al davant del marcador.

Per sort per als supporters, poc ha durat l'alegria en un Velodrome que presentava un magnífic ambient ple de colorit en unes grades que no s'han omplert del tot. Tant sols sis minuts després, Fenando Torres li robava la cartera a un jugador gal i emprenia ràpida cursa cap a la porteria de Mandanda. Després d'una combinació amb Kuyt, la pilota arribava a Gerrard, que d'un xut excepcional de rosca amb cama dreta batia al porter local, que tant sols ha pogut seguir amb la vista la trajectòria de la pilota.

Sense descans per als de Gerets, quatre minuts després Carragher enviava una passada llarguísima que el defensor marsellès es menjava mesurant pèssimament el salt. La greu errada l'aprofitava Ryan Babel per internar-se en l'àrea i després de trencar la cintura al seu defensor, rebia una puntada de peu, que l'àrbitre no ha dubtat en assenyalar com a penal. Steven Gerrard a la segona oportunitat després de l'ordre del colegiat de repetir el llançament, establia l'avantatge per els reds.

La segona part s'ha disputat amb un Liverpool que ha jugat al mínim esforç, coneixedor de la escassa qualitat del seu rival, que tant sols podia oferir perill mitjançant la velocitat de jugadors com Ben Arfa o Valbuena, autor del gol de l'OM l'any passat a Anfield.

Tant relaxament ha pogut provocar perdre tres punts que ja estaven ben lligats al sac. Pepe Reina s'ha convertit novament en el salvador de l'equip, amb tres intervencions de mèrit que han provocat que el Liverpool sortís de Marsella amb tres punts. Tant dolent ha estat no matar el partit a la primera part, quan els marsellesos estaven ferits de mort, com haver entregat per complert el joc i la pilota en la segona part. Malgrat tot, el Liverpool ja te els tres primers punts a la taula.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena, Gerrard (Benayoun 69'), Mascherano, Leiva, Kuyt (Keane 86'), Babel i Torres (Riera 64').

GOLS:

1-1 Gerrard 26'

1-2 Gerrard 32' (pen)

Morbo i vells coneguts.

PSV Eindhoven, Olympique de Marsella i......... Atlético de Madrid. Bingo! El duel que tothom esperava s'ha fet realitat aquesta tarde a Montecarlo. Fernando Torres es retrobarà amb el Vicente Calderón i la parròquia colchonera, un any després de que "El Niño" fes les maletes abandonant casa seva de tota la vida, en busca de nous horitzons esportius a la ciutat del Mersey.

No hi ha dubte que el doble duel entre madrilenys i liverpudlians, centrarà totes les atencions dels aficionats, per el morbo que desperta veure a Torres enfrontant-se al seu equip de l'ànima. Però bo seria també deixar de banda els aspectes emotius que envolten el partit, per centrar-se en la qualitat colectiva i individual d'un equip que retorna a la màxima competició europea onze anys després de la seva darrera participació i que malgrat comptar amb el pitjor coeficient UEFA dels integrants del grup, a priori, serà el rival a batre per els de Benítez.

El Liverpool FC repetirà viatge cap a Marsella al igual que la darrera temporada, per veures les cares amb l'OM de Bolo Zenden. Tot supporter recorda el 0-4 que el combinat Red va endosar als marsellessos en el ultim partit de la lligueta de l'any passat. Però en el record també queda la victòria francesa a Anfield en un dels pitjors partits del Liverpool que es recorden.

Novament el PSV Eindhoven es creua en el camí europeu del Liverpool. Fins en quatre ocasions es van veure les cares holandessos i reds en la Champions League 06/07, amb un balanç de tres victròries i un empat en favor del conjunt de Benítez.

Aquestes són les dates dels partits. Com és habitual en la competició de Champions, tots els partits donaràn inici a les 20:45 hores.

16 Setembre: Marseille (a)

1 Octubre: PSV Eindhoven (h)

22 Octubre: Atlético Madrid (a)

4 Novembre: Atlético Madrid (h)

26 Novembre: Marseille (h)

9 Decembre: PSV Eindhoven (a)

Abonats a patir.... i a guanyar.

LIVERPOOL FC 1-0 Royal Standard Liège

No hi ha descans per als cors dels supporters reds. Els quatre partits oficials disputats fins ara per els de Benítez, han estat un continu patiment, que per sort, han acabat amb un final feliç. D'això en diuen la sort dels campions, però ja va sent hora de deixar d'acudir a la dehesa fortuna, no sigui que aquesta acabi farta de tanta petició de favors.

El d'ahir era un partit que tothom advertia que tenia una trampa amagada. Anfield ho sabia i les imatges que oferia la televisió dels Kopites eren prou aclaridores de les sensacions que desprenia el matx. Preocupació en els rostres, ungles rossegades amb total ansietat, bufandes mossegades i esbufegades. Hi havia molt en joc i tots eren plenament conscients de que no sortir victoriosos de l'estadi cap a casa, era sinònim d'un fracàs estrepitós.

Els primers compassos del partit, ja van posar de manifest que ahir tocaria patir i de valent. Novament José Manuel Reina, es convertia en el salvador amb dues aturades excel·lents quan encara no s'havien disputat ni trenta minuts de joc, que mantenien l'empat sense gols en el partit. El dia anterior, Reina explicava en la pàgina web oficial que no volia una altre actuació heroica per la seva part. Doncs encara sort que no va ser fidel a les seves paraules. El porter cordovès, ha tret quatre mans en aquesta eliminatòria de les que encara no som conscients del valor que poden obtenir, a mida que avanci la competició.

Els de Benítez no trobaven el camí de la porteria rival amb un mig del camp desorientat i desencertat a l'hora de portar la batuta del joc. Steven Gerrard va estar ahir especialment desafortunat en totes les seves accions atacants. El capità però es va desfondar a l'hora de recuperar la pilota, amb un treball encomiable per a l'equip.

No va ser fins a arribar a l'hora de joc, que el Liverpool començaria a donar mostres d'obtenir el comandament del partit. Els belgues es tancaven al darrera buscant alguna contra letal que els hi resolgués la eliminatòria al seu favor i amb més camp per actuar, els Reds es sentien ja més còmodes. Va ser aquest precís moment, en el que Xabi Alonso va fer-se amo i senyor del partit, repartint joc als seus companys. Les ocasions arribaven amb compta-gotes, però al menys, s'aconseguia portar perill a la porta defensada per Espinoza. Els minuts però, passaven sense que el porter equatorià recollís una sola pilota del interior de la seva porteria i el neguit s'estenia per tot Anfield. S'arribava a la pròrroga.

The Kop sabedor de que l'equip ho passava malament, va saber una vegada més donar aquella empenta que tot equip necessita en aquestes situacions compromeses. Abans de l'inicii del període suplementari, la mítica grada va bramar com mai animant a l'equip. Al terreny de joc, es repetien una vegada i un altre els atacs reds, sense aconseguir l'objectiu de batre la porteria contraria. Destacadíssima en aquests minuts, va ser l'actuació d'el jove marroquí Nabil El Zhar, que va aportar desequilibri i atreviment a uns companys que topaven contínuament amb la ferrea defensa belga.

Quan ja tothom es resignava a la loteria dels penals i a encomanar-se a les mans de l'heroic Reina, va arribar la jugada que decidiria el partit, la eliminatòria i posava fi al mal somni d'aquesta nit d'agost. Al minut 118 de partit, Ryan Babel per banda esquerra, regatejava al contrari (i a ell mateix) i aconseguia fer una centrada de cama esquerra al segon pal. La centrada semblava massa passada i així ho va entendre el defensor belga al no refusar la pilota a córner immediatament. Va ser un error fatídic. A les seves esquenes, per sorpresa apareixia Dirk Kuyt amb el seu instint nat per al gol, enviant la pilota aquesta vegada si, per fi, al fons de la porteria d'Espinoza.

En el dia anterior a la celebració del partit, Rafa Benítez destacava el compromís i treball de Dirk Kuyt, dient de l'holandès que és la mena de jugador que qualsevol tècnic desitjaria tenir en el seu equip. El Centurió Kuyt, com el va anomenar Rafa, ens posava camí de l'antiga Roma. Ave Dirk!

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Gerrard, Xabi Alonso, Benayoun (Babel 61') Keane (El Zhar 83') i Torres (Plessis 120')

GOL:

1-0 Kuyt 118'

Moltíssim en joc.

Demà a les 21:05 hores, es donarà a Anfield el kick off al quart partit de caràcter oficial de la temporada que enfrontarà als Reds amb les Rouges de l'Standard de Liège belgues. Per estrany que sembli, i molt prematur que sigui, aquest quart partit amaga una importància majúscula. Està en joc ni menys ni menys, que el proper divendres existeixi una boleta que contingui un paperet on hi aparegui el nom del Liverpool FC, per determinar la configuració dels grups de la fase de lligueta de la Champions League 2008/09.

Desprès de la pobre imatge que va donar l'equip en el partit d'anada disputat ara fa quinze dies a terres belgues, on l'empat a zero gols aconseguit va ser un veritable consol, tots els estaments del club, des de tècnics a supporters, passant és clar per els jugadors, eren molt conscients de la importància del partit de demà i de la necessitat de no badar ni oferir cap marge al dubte.

L'heroi indubtable d'aquell partit, José Manuel Reina, ja ha alertat del perill de l'enfrontament de demà i ha manifestat que l'equip no pensa en un altre cosa que no sigui batre demà a l'Standard i continuar d'aquesta manera en el camí per a la conquesta de la sisena Champions League de l'entitat.

I és que com Reina, cap supporter és capaç d'imaginar-se no sentir la sintonia de la Champions League els dimarts o els dimecres a Anfield. Però per poder-la escoltar amb ple dret, cal batre a un Standard de Liège, que ja va demostrar en el partit d'anada, de que no es tracta de cap equip assequible. De fet, les rouges són en aquest moment amb dues victòries en dos partits de lliga disputats, els líders de la Jupiler League, campionat del qual són els vigents campions.

Demà per estrany que sembli, hi ha partit i dels importants a Anfield.

Salvats per Reina.

Standard Liege 0-0 LIVERPOOL FC

Mal estrena del Liverpool en el primer compromís de caràcter oficial de la temporada. Tot i que els de Benítez tornaven cap a Liverpool imbatuts, la imatge oferta ahir a Lieja, no és ni de bon tros la d’un equip que a priori és per història, palmarès i plantilla molt superior al conjunt belga. Gràcies podem donar tots els supporters d’haver sortit amb empat a zero gols de l’estadi Maurice Dufrasne. I immensa i doblement agraïts hem d’estar a Pepe Reina, protagonista i artífex de mantenir a zero la porteria red.

El porter madrileny va realitzar una d’aquelles actuacions de les que a mida que l’equip vagi avançant en la competició (tant de bo així sigui) augmenten la seva vàlua. Un penal aturat. El refús d’una pilota que ja estava en més de tres quartes parts (si no totalment) dintre de la porteria, en una exhibició de reflexes i agilitat felina. I dues aturades de mèrit quan els davanters locals tenien una posició molt avantatjosa per a batre al porter internacional campió d’Europa. Aquest és el brillant balanç de Reina en el partit d’ahir.

Mala senyal és però, que el porter sigui la figura més destacada d’un equip. I ahir va ser un clar exemple d’aquesta teoria. Un Liverpool massa conservador, fregant en moltes fases del partit l’apatia, es va veure durant tot moment clarament superat per la voluntat, ganes d’agradar i joc sense complexes d’un Standard de Lieja que alentat per un públic que no va parar de donar suport als seus des de les grades, era mereixedor d’una victòria que Reina els va negar.

Amb Torres i Keane en la punta d’atac totalment desasistits i pràcticament inèdits durant tot el partit, el Liverpool tant sols va posar en perill la porteria defensada per el porter equatorià Espinosa, en jugades a pilota aturada, que el porter local va solventar sense grans problemes. Plessis i Xabi Alonso, eren els encarregats de portar el comandament del joc, però es van veure ofegats per la pressió belga en tot moment. D’aquesta manera, havien de ser Agger i Carragher els encarregats de fer arribar pilotes a la dupla atacant amb pilotes llargues que sempre acabaven en els dominis de la defensa belga.

Al final un empat sense gols, del qual podem estar contents una vegada vist el succeït a l'estadi Maurice Dufrasne. Aquest resultat però, és força perillós per afrontar el partit de tornada d’aquí a quinze dies per el fet que un sol gol dels belgues, posaria en seriós compromís la supervivència dels de Benítez en la màxima competició continental. El Liverpool és immensament superior a l’Standard. Però s’ha de demostrar sobre un terreny de joc i no pas posant dades sobre la taula. I ahir no va ser la millor manera de demostrar aquesta superioritat. Cal un canvi radical en l’actitud.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Dossena, Kuyt (El Zhar 82'), Plessis, Xabi Alonso, Benayoun, Torres i Keane (Gerrard 67').

PUNTUACIONS AL JUGADOR DE L'ANY.

Amb el partit d'ahir, s'inicien les votacions per nomenar al jugador de la temporada. Per fer-ho i seguint el mateix mètode que el any passat, heu de valorar amb 5, 3 i 1 punts als jugadors més valuosos de cadascún dels partits oficials segons el vostre criteri.

Eliminatòria Standard.

Bèlgica serà el destí del Liverpool per afrontar el primer compromís oficial de la temporada, en la eliminatòria prèvia a la lligueta de Champions League, que li enfrontarà al Royal Standard de Lieja, un dels clàssics del futbol belga.

L'Standard de Liega, és en l'actualitat l'actual campió de la lliga belga, la Jupiler League, tal i com es denomina en l'actualitat. Aquest títol tornava a les vitrines del club de Lieja 25 anys després d'haver aconseguit el seu darrer títol de lliga, d'un total de 9 Campionats de lliga.

Un dels artífex de la consecució d'aquest enyorat títol per als aficionats de l'Standard, va ser el seu entrenador Michel Preud'Homme, el mític porter de la selecció belga, que entre altres clubs va defensar com a jugador els tres pals de la porteria de l'Standard.

Preud'Homme, va rebre la distinció del Trofeu Lev Yashin l'any 1994, al millor porter mundial de l'any, convertint-se en l'hereu inqüestionable d'una altre llegenda de les porteries belgues com Jean Marie Paff. Eren els temps en que el futbol belga era considerada una autèntica potencia mundial futbolística, tant a nivell de seleccions, com a nivell de clubs. Avui en dia aquest nivell ha patit un seriós descens i el futbol belga, en l'actualitat, ocupa una discreta segona i fins i tot tercera línia a nivell europeu.

El partit d'anada es disputarà a l'estadi Maurice Dufrasne de Lieja els dies 12 o 13 d'agost, mentre que la tornada es disputarà a Anfield el 26 o 27 del mateix mes.