A posar Stamford Bridge potes enlaire

Amb la quarta posició de la Premier ja totalment garantida, després de que l'Everton no pogués passar de l'empat a Goodison Park davant de l'Aston Villa, arriba l'hora de la veritat per al Liverpool FC amb una nova cita amb la competició que més alegries ha portat a l'afició red en els darrers anys i que malauradament és l'única opció d'aconseguir portar un nou títol a les mai ben farcides vitrines d'Anfield en l'actual temporada.

D'aquí a quaranta-vuit hores aproximadament, es donarà inici a un partit en el qual els homes de Benítez ja perden de sortida, però en el que ni molt menys hi ha res decidit. El resultat obtingut a l'anada disputada a Anfield ara fa una setmana, no va ser ni de bon tros positiu i encara menys si l'hi afegim l'infortuni del gol en pròpia porta i en el temps d'afegit que Riise va aconseguir en favor del Chelsea d'Avram Grant.

Es evident que arranquem amb una desavantatge clara, com és el valor doble en cas d'empat del gol aconseguit a Anfield per els londinencs. Però no menys cert és que aquesta competició no regalara mai res a ningú i qui vulgui estar present a Moscou el proper 21 de maig, haurà de guanyar-s-ho amb sang, suor i llàgrimes.

L'actual moment de forma per el que travessa el Liverpool, fa ser força optimistes a molts supporters. En els darrers 16 partits oficials disputats, el Liverpool ha estat batut en una sola ocasió. Va ser a Old Trafford on es va caure per 3-0 davant del Manchester United. El conjunt de Benítez doncs, ha trobat en aquest darrer terç de la temporada, el seu millor joc i arriba amb una forma física molt superior a la dels seus rivals.

Altre aspecte que convida a l'optimisme, és el fet de que aquest any contràriament als anteriors des de que Rafa Benítez és a càrrec del club, els millors resultats han estat obtinguts actuant lluny d'Anfield. Fent una ullada als resultats obtinguts en Premier fora de casa, observarem que a data d'avui (amb un únic partit per disputar com a visitant) tant sols s'han perdut 3 partits. Continuant amb aquest estudi però traslladant-lo a la competició de Champions, podem observar, com en tots els partits disputats a domicili, el Liverpool FC ha aconseguit marcar almenys un gol. Toulousse (0-1), Porto (1-1) Besiktas (2-1), Olympique Marsella (0-4) Inter de Milan (0-1) i Arsenal (1-1).

Aquestes són dades estadístiques que conviden a l'optimisme. Però no cal deixar-se portar per la fredor dels números. El que de debò comptarà d'aquí a quaranta-vuit hores serà l'actitud dels jugadors. I aquesta tots els supporters estan convençuts que serà la pròpia d'un equip que ha deixat ben clar al llarg de la seva historia que és un GRAN a Europa. De pitjors n'hem sortit.

Objectiu complert.

Birmingham City 2-2 LIVERPOOL FC.

Amb una reacció a temps, el Liverpool FC ha aconseguit un empat a Birmingham que li dona gairebé matemàticament la quarta plaça del campionat i per tant, el passaport per a la disputa de la fase prèvia de la propera edició de la Champions League.

Feia falta tant sols un punt per a certificar aquesta classificació gairebé matemàtica, a falta que l'Everton disputi el seu partit de demà contra l'Aston Villa, però el cert, és que l'amplia diferència en el goal average en favor dels d'Anfield, certifica gairebé plenament la consecució de la quarta plaça.

Pocs eren els que pensaven que l'equip de Benítez pogués aconseguir el punt que restava, quan pràcticament amb una hora de partit, el marcador de l'estadi Saint Andrews, assenyalava un dos a zero a favor dels d'Alex McLeish. Li ha costat molt a l'equip ficar-se en el partit. Benítez, com era de suposar, presentava un equip on les seves màximes figures aguardaven a la banqueta com era el cas de Carragher, Kuyt o Gerrard, o fins i tot, ni tant sols viatjaven a Birmingham, com ha estat el cas de Mascherano, Xabi Alonso i Fernando Torres.

El tècnic madrileny decidia donar novament l'alternativa al jove Plessis que ha tornat a ser titular fent un partit bastant complert i sense que la pressió o els nervis de la seva inexperiència l'hagin traït en cap moment en cap de les seves dues aparicions en el primer equip.

La primera hora de joc, ha transcorregut amb un Liverpool gairebé apàtic, desganat i que no ha buscat en cap moment la porteria de Taylor. Tant sols Peter Crouch en un bon xut a la mitja volta després de controlar la pilota ha fet treballar de valent al porter dels blues. Tampoc han col·laborat els jugadors de McLeish a fer del partit un bon espectacle als prop de trenta mil espectadors que s'han aplegat avui a St. Andrews. Els blues tot i que avui es jugaven moltes de les seves opcions de mantindre la categoria, no han fet res per dur el comandament del partit. Això si. La seva efectivitat ha estat excepcional.

En una de les poques jugades en les que el Birmingham posava setge a la porteria de Reina, ha arribat el primer gol del partit després que l'ex-jugador de l'Everton McFadden, realitzés una bona jugada per la banda dreta de l'atac dels locals, fent una centrada que ha aprofitat perfectament Forssel per batre a un Reina que poc podia fer per evitar el primer gol del partit.

Els de McLeish, aconseguirien ampliar la seva avantatge gràcies a un cop franc executat a la perfecció per Sebastian Larsson al que Reina tant sols ha pogut respondre amb un vol tant espectacular com estèril. Golaç en tota regla i a Saint Andrews, els aficionats locals veien més a prop la salvació.

Però a partir d'aquí, el partit ha canviat per complert. El Liverpool s'ha tret de sobre la seva apatia general i un Pennant espectacular ha realitzat una jugada personal excel·lent des de el seu propi camp desfent-se amb habilitat de tots els contraris que li sortien, assistint en darrera instància a Voronin que al primer toc donava la pilota a Peter Crouch que no ha desaprofitat l'oportunitat per reduir les distancies en el marcador.

El Birmingham City s'ha sentit a les hores atemoritzat i ha reculat totalment tancant-se per complert en la seva àrea. Les dues bandes atacants dels Reds a les hores prenien tot el protagonisme ofensiu amb bones internades i centrades a l'àrea de Pennant i Emiliano Insua que debutava avui en el campionat. Però ha estat en una centrada de Lucas Leiva, bastant desencertat en tot el partit d'avui, que ha arribat el gol de l'empat dels de Benítez al ser rematada aquesta per Yossi Benayoun i desviar la pilota cap a l'interior de la porteria local un defensor.

Amb l'empat a la butxaca, el Liverpool no ha volgut fer sang del seu rival i s'ha acontentat amb la consecució del punt que el posa en el bombo de la Champions del proper mes d'agost. Però la Champions d'aquest any encara està força present i aquest dimecres tocarà patir de valent per aconseguir estar a Moscou el proper 21 de maig.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Skrtel, Hyypia, Riise (Insua), Pennant, Plessis, Lucas Leiva, Benayoun, Voronin, Crouch.

GOLS:
2-1 Crouch 63'
2-2 Benayoun 75'

Encara no s'ha dit l'última paraula.

LIVERPOOL FC 1-1 Chelsea FC

Anfield entonava el You'll never walk alone. Els noranta minuts reglamentaris del partit ja havien transcorregut. El marcador assenyalava una victòria per la mínima en favor dels reds, que vist l'historial dels enfrontaments directes entre Liverpool i Chelsea dels darrers anys, semblava una renda suficient per afrontar el partit de tornada d'aquí vuit dies a Stamford Bridge amb prou garanties d'assolir el pas a la final de Moscou. Però vet aquí que el futbol és així de capriciós o maliciós. Vet aquí que en una desafortunada acció John Arnee Riise al tractar de refusar una centrada al cor de l'àrea, ha acabat per introduir-se la pilota en la seva pròpia porteria.

Es ben possible, que avançant-nos a la història, aquesta jugada quedi com aquella que va decidir la eliminatòria. Però cap supporter pot perdre la realitat de vista, malgrat l'infortuni que tots hem viscut aquesta nit d'una manera tant inesperada com cruel. La realitat parla de que queden per disputar-se noranta minuts i que vist el succeït aquesta nit a Anfield, tot és possible.

I és que el partit ha començat força malament per els interessos del Liverpool. Per sort, el domini inicial del Chelsea FC, no s'ha vist traduït en el marcador, però als homes de Benítez els hi ha costat molts minuts trobar el seus lloc en el camp en la nit d'avui.

Xabi Alonso, ha estat el responsable de posar les coses i l'equip en el seu lloc. El jugador de Tolosa, ha recuperat el tempo del partit en favor del Liverpool i l'equip ha començat a rutllar i a recuperar l'iniciativa del joc. Ha estat a partir de la mitja hora de joc, que l'equip ha gaudit de les primeres ocasions de perill sobre la porteria de Cech. En especial Fernando Torres que en el minut 31 ha desaprofitat la millor ocasió del partit al enviar el seu xut sobre el cos d'un Cech que sortia a la desesperada.

Un quart d'hora després, Dirk Kuyt no fallaria i deixaria mostres de que sempre és present en les grans cites del Liverpool FC. L'holandès després de recollir una pilota dintre de l'àrea, no fallaria i batria al porte txec per sota de les cames. Era el minut 43 i el Liverpool aconseguia anotar un gol dels anomenats psicològics.

La segona part, transcorreria amb el mateix patró que la primera. Una lluita ferotge on els màxims exponents han estat Drogba i Carragher que s'han barallat en noble batalla durant els noranta minuts del partit.

Torres novament ha pogut decidir l'eliminatòria a la sortida d'un corner, però el seu xut ha estat excel·lentment neutralitzat per un brillant acció de Petr Cech que ha aconseguit evitar el segon gol dels de Benítez.

Al final, un gerro d'aigua gelada queia sobre Anfield, amb el gol en pròpia porteria de John Arnee Riise. Es dur sobreposar-se en tant sols uns minuts després de la finalització del partit. Però s'ha de ser realista, a la vegada que optimista i pensar que encara queden noranta minuts per decidir la eliminatòria i que rés es definitiu. Aquesta competició porta el nostre nom gravat en cinc ocasions i sabem perfectament el que signifiquen les gestes èpiques arreu d'Europa.

Avui riuen ells, d'aquí a una setmana de ben segur que riem nosaltres. Som el Liverpool i de pitjors n'hem sortit.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Riise), Mascherano, Xabi Alonso, Kuyt, Babel (Benayoun), Gerrard i Torres.

GOL:
1-0 Kuyt 43'

Un clàssic dels nous temps.

Per tercera vegada en quatre anys, Liverpool FC i Chelsea FC es troben en unes semifinals per jugar-se una plaça a la final de la Champions League. Si a això afegim, que tots dos clubs es varen enfrontar en la lligueta de grups la temporada 2005/06, podem parlar d'un autèntic clàssic del futbol europeu, com a mínim en el que portem de segle XXI.

Entre tots dos equips, no hi ha secrets que valguin. Des de l'arribada a tots dos clubs de Rafa Benítez i Roman Abramovich, els dos homes que han canviat el rumb de le dues entitats, fins a 18 ocasions s'han vist les cares en partit oficial scousers i londinencs.

Als dos enfrontaments anuals del Campionat de lliga, cal sumar 6 partits de Champions League (sense incloure els de la present edició que en faran 8), 1 semi-final de FA Cup, 1 Community Shield i 1 enfrontament de 5ª Ronda de Carling Cup. El resultat: 5 victòries red, 5 empats i 8 victòries per el Chelsea. El balanç, tot i ser favorable per els blues, reflexa una igualtat gairebé total entre dos equips, que vist el recent historial, han estat clars dominadors del futbol anglès i continental dels darrers anys.

Però tot això forma part del passat i de l'historia. El present es juga demà a partir de les 20:45 h, (en directe per Antena 3 tv) quan l'arbitre doni inici a la sèrie que tothom preveu un calc dels dos enfrontaments anteriors. Es a dir, futbol molt tàctic i poques concessions per a l'espectacle.

En les files dels de Benítez, la novetat més important, és el retorn a la convocatòria de Steven Gerrard, ausent en el partit del passat dissabte davant del Fulham per uns dolors al coll. Aquesta tarde s'han esvaït tots els dubtes i Rafa Benítez ha confirmat la presencia demà, d'un dels principals actius de l'equip. També Sami Hyypia podrà ser de la partida després de recuperar-se plenament d'un cop al cap que li va fer perdre el coneixement per uns instants en el partit del dissabte.

Un dels aspectes a tenir més en compte, és el dels jugadors que estan a una targeta de rebre un partit de suspensió, que no són altres que Fabio Aurelio, Jamie Carragher i el propi Steven Gerrard.

Pel que fa a les files del Chelsea, la novetat més important, és el retorn de Frank Lampard, després de no ser present en els dos darrers compromisos de l'equip londinenc per infermetat de la seva mare.

Menys de vint-i-quatre hores doncs, per a que doni inici una nova edició d'aquesta sèrie d'enfrontaments èpics. Es repetirà l'historia? Sempre acostuma a repetir-se.

Ho fan fàcil.

Fulham FC 0-2 LIVERPOOL FC

Amb molta més facilitat de la prevista, el Liverpool FC ha sortit victoriós aquesta tarde amb una victòria per zero gols a dos, que posa en safata la consecució de la quarta plaça de la Premier League, a falta tant sols d'un punt per obtenir aquesta posició matemàticament i aconseguir la classificació a la prèvia de Champions League de l'any vinent.

S'esperava molt més del Fulham de Roy Hodgson. La situació dels cottagers en la taula, feia preveure un equip lluitador que aniria a per totes en el partit d'avui, sabedor de que les jornades van passant i el campionat arriba a les seves acaballes. I el cert és que aquesta lluita local, tant sols s'ha vist en certa mida durant els primers deu minuts de partit, on el Fulham ha arribat a l'àrea red amb certa facilitat. Els davanters locals però, s'han trobat amb uns Hyypia i Skrtel, que han tallat amb solvència i sense dificultat tota acció de perill.

Ràpidament, el Liverpool s'ha fet amb el comandament del partit i una vegada més, ha estat Javier Mascherano, que reapareixia en la tarde d'avui després dels seus tres partits de suspensió, qui ha agafat la responsabilitat de conduir a l'equip. A la recuperació i al criteri en l'organització del joc de l'argentí, se l'ha unit un Voronin que ha actuat amb força intel·ligència baixant a jugar entre línies, acció que ràpidament ha provocat el desordre i la desorientació en l'equip local.

Com a resultat, ben ràpid el Liverpool s'ha posat per davant en el marcador. Voronin, conduïa una pilota que servia a Lucas Leiva que assistia al forat per a que Jermaine Pennant en carrera anotés de fort xut de cama dreta a l'escaire de la porteria de l'ex-porter del Rayo Vallecano, Hersey Keller, el primer gol de la tarde.

Era el minut 17 de partit i pràcticament que el matx ha finalitzat en aquest moment. El quadre d'Hodgson ha sentit molt severament el dur cop del gol inicial en contra i ja no ha tingut cap poder de reacció. Ha estat a les hores, quan els de Benítez han començat a jugar ben plàcidament amb bones combinacions i arribades a porteria amb ben poques passades. El cert és que el club d'Anfield ben be s'hagués pogut anar al descans amb un resultat més favorable, però no ha estat així.

A la repressa, Benítez movia banqueta i feia sortir a Carragher per Sami Hyypia, que ha patit un cop al cap que l'ha estabornit per uns moments. La lesió del central finés, no revesteix gravetat i serà disponible per el següent partit, amb la qual cosa, es desprèn, que aquest dimarts Benítez alinearà una defensa amb Carragher de lateral dret, Hyypia i Skrtel de centrals i al lateral esquerra Fabio Aurelio, que avui tampoc ha estat de la partida, jugant tant sols uns minuts a les acaballes del partit.

La segona part, s'ha diputat amb molta tranquil·litat i sense accions que fessin perillar el marc de Reina. El Liverpool però devia deixar el partit sentenciat si no volia veure perillar els tres punts. No ha estat fins el minut setanta, quan Pennant des de banda dreta feia una perfecta assistència a l'esquena de la defensa a un Peter Crouch perfectament habilitat, que no ha tingut cap problema per batre a Keller. Tota la feina estava feta i era hora de realitzar substitucions per no fer perillar la participació de jugadors claus per dimarts, com és el cas de Javier Mascherano.

Tres punts que fan eixamplar fins a 8 la diferència en la classificació amb l'Everton de David Moyes i que deixen l'obtenció d'el dret a participar en la propera edició de la Champions a tant sols un punt a aconseguir en els tres darrers partits.

Aquest dimarts però, encara està en joc l'actual edició de la Champions i el Chelsea FC visita Anfield. L'equip necessitarà el suport de tots.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Hyypia (Carragher), Skrtel, Riise, Pennant, Mascherano (Xabi Alonso), Lucas Leiva, Benayoun, Voronin (Fabio Aurelio) i Crouch.

GOLS:
0-1 Pennant 17'
0-2 Crouch 70'

You know the answer.... Fulham.

Amb aquesta rotunditat s'ha expressat Rafa Benítez davant de l'allau de preguntes sobre la situació institucional que viu el club, a les que s'ha vist sotmès per part dels mitjans de comunicació, en l'habitual roda de premsa dels divendres, prèvia al partit de demà enfront del Fulham FC.

El partit de demà (16:00 h. La 2) a Craven Cottage, ha cobrat una gran importància després del pas enrera en el dia d'ahir de l'Everton a Goodison Park davant del Chelsea. Els de David Moyes, van ser incapaços de sumar cap punt al perdre per 0-1 contra els d'Avram Grant, deixant d'aquesta manera, la possibilitat per els de Benítez d'ampliar fins a 8 punts la seva avantatge en la classificació, sempre i quan, el Liverpool FC aconsegueixi demà els tres punts en joc a feu del Fulham. Si així ho fa, el Liverpool tindria gairebé confirmada, tot i que no matemàticament (li quedaria sumar un sol empat en els tres partits restants), la quarta plaça del campionat.

No cal recordar a tot bon supporter, que s'ha de ser molt caut amb el partit de demà. La posició en el fons de la taula de l'equip de Hodgson, els fa ser molt perillosos, ja que cada cap de setmana, són menys les oportunitats que queden per tractar de sortir del pou en el que en l'actualitat està immers el club londinenc.

Steven Gerrard, és seriós dubte per intervenir en el partit de demà, per culpa d'una lesió al coll, produïda en el darrer entrenament. Tot i la probable baixa del gran capità, Benítez ha manifestat que pensa presentar l'equip més fort que li sigui possible i que no pensarà en reservar forces per el duel de Champions del proper dimarts contra el Chelsea FC.

Sobre el duel de semifinals, Benítez ha manifestat que el fet de que Chelsea i Manchester United, continuïn la seva lluita particular (partit entre ambdós inclòs) per el títol de Premier, pot resultar molt beneficiós per els interessos del Liverpool FC.

El ressorgiment de Dirk.

Per a Dirk Kuyt, aquesta no serà una temporada qualsevol. Al fet de poder aconseguir el títol de Champions League, se li suma el repte personal de poder dedicar la consecució d'un trofeu a una de les persones més properes a ell i que més el va ajudar a ser el jugador de classe internacional que és en l'actualitat. Aquesta persona no és altre que Gerrit Kuyt, pare del jugador holandès, que va morir el passat estiu, després d'una llarga lluita contra el càncer.

Es obvi i notori, que l'ex-jugador del Feyenoord de Rotterdam, va sentir i força el dur cop moral que suposa la pèrdua d'un ésser estimat tant proper i directe com és un pare. I tot i que el luctuós esdeveniment era encara molt recent al donar-se inici l'actual campanya, Kuyt va ser un dels protagonistes en els primers compassos de la temporada, essent clau i determinant en partits com els de Tolousse i Porto a Champions League o el mateix derby a Goodison Park on marcaria els dos gols que donarien la victòria als de Benítez.

Però tot i així, aquell Kuyt no era ni de bon tros el jugador que impresionava a tots els supporters per la seva conjunció perfecta d'agressivitat, intel·ligència i olfacte golejador que havia mostrat des de la seva arribada a Anfield l'any 2006. Pot ser l'espectacular eclosió de Fernando Torres el feia viure en l'ombra, i molts deixesin en l'oblit les qualitats del que havia estat, fins a l'arribada del madrileny, l'home gol i principal referència en atac del Liverpool.

Els guarismes golejadors de l'holandès van veure's seriosament reduïts a l'igual que la regularitat dels mateixos. Des d'el derby a Goodison al mes d'octubre, Kuyt tant sols ha anotat 5 gols més i ha estat en els darrers mesos que el davanter ha vist augmentar els seus registres golejadors particulars, amb gols tant vitals com els aconseguits contra Inter de Milan o Arsenal a Champions.

Curiosament però, aquesta millora i retrobada amb el millor Dirk Kuyt, ha vingut donada per la seva nova ubicació en el terreny de joc designada per Rafa Benítez. Des de que el tècnic madrileny va encarregar al jugador nascut a Katwijk les funcions de mitja-punta per la banda dreta, el seu rendiment ha estat més que notable. Kuyt s'entén a la perfecció amb Steven Gerrard amb el que protagonitzen continues jugades de combinació que sorprenen a les defenses rivals. Apareix en boca de gol inesperadament i la seva lluita tapant tot signe de suma a l'atac del lateral esquerra rival és encomiable.

I tot això sense cap mena de renec cap al seu entrenador, als que els supporters i aficionats al futbol estem molt acostumats a sentir per part d'infinitat de jugadors que recriminen al seu tècnic que no els situen en la seva posició predilecta. Kuyt ha demostrat que amb treball, compromís i ganes de tornar a sentir-se futbolista, aquestes demandes són pura comèdia interpretada per acomodats futbolistes.

Hillsborough, 19 anys

YOU'LL NEVER WALK ALONE

HILLSBOROUGH, 15 ABRIL 1989

No s'obliden de guanyar.

LIVERPOOL FC 3-1 Blackburn Rovers.

El partit d'avui a Anfield es presentava amb cert recel per part dels supporters. Tothom presumia que l'equip notaria força el gran esforç realitzat el passat dimarts en el partit de Champions davant de l'Arsenal i sobre tot, existia l'interrogant de si l'equip seria capaç de no deixar-se portar per l'eufòria de la brillant classificació a les semifinals de la màxima competició continental.

No ha estat així i el Liverpool FC ha aconseguit una important victòria que el consolida en la quarta posició del campionat de lliga, fent augmentar la diferència de punts sobre el cinquè classificat a cinc punts, a falta ja tant sols de quatre partits per finalitzar el campionat.

No han començat el partit gaire fins els de Benítez. El primer quart d'hora ha transcorregut amb un joc bastant pla i sense cap determinació. Mica en mica, els jugadors reds, han anat despertant i ha estat a les hores quan el partit ha disposat d'un únic propietari. Malgrat el clar domini dels de Benítez, la primera part ha acabat amb empat a zero.

En la segona part, el Liverpool ha continuat amb el seu domini del partit, amb un Steven Gerrard especialment motivat en la seva participació número 300 en partits de Premier League. el gran capità red, ha estat el veritable protagonista del partit, per la seva continua mobilitat i el seu bon enteniment amb Dirk Kuyt i Lucas Leiva que amb ràpides combinacions han portat de corcoll a tota la línia defensiva del conjunt de Hughes.

Precisament seria Gerrard el que conduiria al Liverpool cap a la victòria, tot just quan es disputava la hora de partit. Gerrard s'internava dintre de l'àrea després d'un brillant teva meva amb Lucas Leiva, fent un túnel al defensa Samba i ja tot sol davant de la porteria, batre per primer cop a l'ex-porter del Liverpool, Brad Friedle.

A partir d'aquest moment, s'ha vist el millor joc de la tarde per part dels homes de Benítez. El gol de la tranquil·litat però, ha trigat en arribar. I seria Fernando Torres qui faria pujar el segon gol al marcador en el minut 82, al rematar amb el cap una precisa centrada d'Steven Gerrard des de la banda dreta, després de que Lucas Leiva recuperès una pilota al mig del camp. Gol número vint-i-dos de Torres en lliga i trentè en la totalitat de les competicions. Número de veritable estrella.

No acabaria aquí l'espectacle del gol a Anfield. Voronin marcaria el tercer gol del Liverpool al rematar tot sol a porta després de rebre la passada de la mort per part de Jon Arne Riise. El jugador ucraïnès es retroba d'aquesta manera amb el gol, després d'una llarga absència de l'equip per culpa de les lesions. Era el minut noranta i tot estava dat i beneit. El Rovers però, sorprendrien a Reina a la jugada següent, amb un gol de brillant volea de Roque Santa Cruz.

Abans d'iniciar-se el partit, es guardava un sentit i respectuosisim minut de silenci, en record de les 96 víctimes d'Hillsborough, tragèdia de la qual aquest dimarts es compleixen 19 anys.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Xabi Alonso (Riise), Lucas Leiva, Kuyt, Babel (Benayoun), Gerrard i Torres (Voronin).

GOLS:
1-0 Gerrard '60
2-0 Torres '82
3-0 Voronin '90

Això no toca.

Seria d'estranyar que els supporters poguéssim gaudir d'un èxit esportiu com és la brillant classificació per a unes semifinals de la Champions League. No han passat ni 48 hores de la certificació de la brillant victòria del quadre de Benítez sobre l'Arsenal del passat dimarts, que entre Tom Hicks, George Gillett i Rick Parry han tornat a embolicar la troca. Aquesta vegada, el safareig respon a la sol·licitut de dimissió de Rick Parry, cap executiu del club, per part de Tom Hicks.

Ha estat aquest matí, quan Rick Parry ha rebut una carta de tres folis emesa per Tom Hicks, on el co-propietari del club, demanava formalment la renúncia de Parry al seu càrrec, tot argumentant la baixada d'ingressos en el capítol de merchandising del club. Ràpidament, Parry ha sortit al pas d'aquesta sol·licitud de dimissió, sabedor que aquesta ha de ser refermada per George Gillett, l'altre part propietària del club.

En realitat, el que ha fet revifar els nervis de Hicks, han estat unes declaracions de Rick Parry a BBC Radio, on el cap executiu animava a tots dos magnats nord-americans a trobar una solució ràpida a les seves diferencies respecte a l'oferta econòmica de compra del club per part de Dubai Invest Corporation. "Si no són capaços de conviure, a les hores cal una solució on una de les parts vengui i l'altre compri, o bé que totes dues venguin".

Tal és l'enuig de Tom Hicks amb Parry i el seu soci Gillett, que tant sols aquest darrer va estar present aquest dimarts en la llotja d'Anfield, seient al costat de Rick Parry, per presenciar in situ la victòria del Liverpool.

Tot sembla indicar doncs, que Rick Parry es decanta de la banda de Gillett. L'astúcia de Parry és innegable. Tothom coneix que George Gillett vol desprendre's del seu 50% del club i que el nord-americà és nega a vendre la seva part al seu soci i compatriota, preferint la opció de DIC. Aquí és on entra Parry per veure si pot treure una part del suculent pastís, tot animant públicament a que una o totes dues parts en el conflicte, acceptin l'oferta de DIC, que ja ha manifestat d'una altre banda, que no pensen reprendre les negociacions fins que Hicks i Gillett no resolguin les seves diferències.

Una vegada més, Mr. Parry posa de manifest la seva veritable cara. La d'un personatge que es ven al millor postor utilitzant l'escut d'un club per al seu propi benefici, obviant per complert el moment decisiu de la temporada en la que es troba l'equip. Una actitud realment miserable de la que tampoc se'n salven ni Gillett ni Hicks.

HELTER SKELTER!!!!

LIVERPOOL FC 4-2 Arsenal FC

When I get to the bottom
I go back to the top of the slide
Where I stop and turn
and I go for a ride
Till I get to the bottom and I see you again

Paul McCartney escrivia allà per el 1968 les línies que encapçalen aquest post i que donarien inici a una cançó que revolucionaria la música pop per la seva cruesa i ferocitat fins a les hores mai vistes. McCartney va composar la cançó després de llegir la crítica al tema I can see for miles dels no menys mítics The Who en la qual, es parlava de que era el tema més contundent que s'havia escrit fins a les hores. El Macca, sense haver escoltat la cançó dels Townsend & Daltrey, va agafar llapis i pentagrama i va composar un tema que va posar potes enlaire a tota la industria musical.

Quaranta anys després, novament a Liverpool bressol del POP i del FUTBOL amb lletres majúscules, uns TIOS vestits de vermell i comandats per un TIO amb barbeta tant mític com el propi Macca, han tornat a posar de manifest de cap a peus la lletra i el títol d'aquesta cançó en un partit d'anada i tornada on tots dos equips han repartit futbol a tort i dret.

S'acaben els elogis per definir i qualificar el partit d'aquesta nit a Anfield. Es fa difícil escriure una crònica d'un partit com aquest fent-ho tant sols des d'una vessant red. El partit d'aquesta nit, ha estat un autèntic homenatge a aquest esport anomenat futbol i per la gent que se l'estima i que a sovint son/som titllats de salvatges.

Dos equips totalment avocats cap a la victòria d'una manera noble. Cadascun d'ells amb les seves armes. L'Arsenal amb el seu futbol de toc, ràpid i brillant. El Liverpool amb el bloc, consistència i força tant física com mental com a principals baluards, han ofert un espectacle inigualable que de ben segur hauran aplaudit tots el espectadors que hagin seguit les evolucions del mateix sense cap altre interès que veure un simple partit de futbol. Aquesta nit la victòria ha caigut de la banda red i pot ser, que si el resultat haguès estat el contrari, aquestes línies tindrien un altre tó ben diferent, però el cas és que el Liverpool FC de Rafa Benítez, ja és semifinalista de la Champions 2007/08.

I el cert és que les coses han començat prou malament. L'Arsenal ha estat el clar dominador dels primers 25 minuts del partit d'una manera aclaparadora i fins i tot insultant. El mig del camp del Liverpool no ha pogut controlar en cap moment els ràpids moviments de pilota i de posicions dels jugadors de Wenger. Tal era el domini dels gunners que el gol no ha trigat a arribar. El mig-campista Diaby trencava tota la defensa red amb un brillant moviment entre línies, per plantar-se davant de Reina i fer el 0-1 que esmicolava l'avantatge del gol de Kuyt aconseguit a l'Emirates ara fa una setmana.

L'Arsenal en un quart d'hora ha vist com tot se li posava de cara i ha baixat pistonada a un ritme frenètic implantat des de l'inici del partit. Ha estat a les hores quan a començat a aparèixer el mig del camp red amb uns Xabi Alonso i Mascherano de menys a més i per sobre de tot, un Gerrard que ha abandonat la seva inicial posició de volant esquerra per situar-se com a organitzador per darrere de Torres i Crouch, avui titulars en l'avantguarda red.

Els de Benítez han trobat el premi a la seva revifada a la mitja hora del partit. Sami Hyypia, l'únic jugador que no havia errat cap acció durant els minuts de domini gunner, ha rematat tot sol a gol a la sortida d'un corner, tornant a igualar un partit que pocs, per no dir ningú, aventurava que tingués el desenllaç que a deparat.

L'equip de Londres ha sentit el gol d'una manera prou evident. El seu toc, ha desaparegut per complert i el partit, ha derivat cap a l'escenari que més li agrada al Liverpool i on més fort es sent. Aquest no és altre que les trinxeres del mig del camp, on jugadors com Mascherano, Xabi Alonso i per sobre de tots Dirk Kuyt, guanyen la partida amb la seva força a qualsevol retador.

Mica en mica, el matx anava caient del costat del Liverpool, però calia reafirmar-ho amb un gol. El gol a Anfield, té un cognom ben clar. Torres. I així ha estat. "El Niño" tot sol ha posat a tot Anfield potes avall amb una acció individual superba, treient les teranyines de la porteria d'un Almunia que res ha pogut fer per evitar l'avantatge del Liverpool en el marcador. Era el minut 69 i tot Anfield es veia a semifinals de la Champions. Ningú s'imaginava el que quedava per endavant.

A partir d'aquest moment, els de Benítez han cedit la iniciativa del joc, ben lògicament als de Wenger. Benítez efectuava el canvi de Crouch per Babel per aprofitar a la contra la velocitat de l'holandès. Quin canvi més savi i més oportú. Però abans de que Babel es convertís en un dels protagonistes de la nit, arribaria l'ensurt per a tot Anfield, quan Theo Walcot, recuperava una pilota gairebé en la seva pròpia àrea, per plantar-se amb una velocitat i una enorme habilitat per superar les escomeses dels defensors reds, per plantar-se a l'altre àrea i assistir en safata a Adebayor el gol que posava el 2-2 i la conseqüent eliminació del Liverpool de la Champions.

Restaven 6 minuts per acabar el partit i ben pocs confiaven amb el que el destí d'aquesta trilogia que va començar el 2 d'abril depararia. Tant és així que a la següent jugada, després de reiniciar-se el matx, Babel s'internava a l'àrea sent derribat per Touré. Penalty!!. Tot Anfield esclatava de goig, però calia rematar la feina tot fent efectiva la pena màxima. Qui si no Gerrard? Qui si no el gran capità? Dit i fet. Gerrard ajustava els seu xut a l'escaire d'Almunia i el Liverpool tornava a cobrar avantatge.

Quedaven quatre minuts per l'acabament, però Anfield encara havia de viure un quart gol dels seus, que ha arribat després d'una cavalcada de Babel cap a porteria i afusellant a Almunia, certificava el pas a semifinals dels de Benítez.

Quin partit. Quina nit. ANFIELD. Si algú li quedaven dubtes d'on radica la força d'aquest equip, avui pot ser les haurà esvaït per complert. La seva força és ANFIELD. THIS IS ANFIELD.

Ringo Starr deixava sentir el seu gemec gairebé al final del Helter Skelter que dona títol a aquest post amb un estruendós I've got blisters on my fingers!!! Exactament el mateix que un servidor està cridant a aquestes hores de la matinada, després de teclejar aquesta crònica.

Tinc els dits plens de nafres!!!!

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt (Arbeloa), Xabi Alonso, Mascherano, Gerrard, Torres (Riise) i Crouch (Babel)

1-1 Hyypia 30'
2-1 Torres 69'
3-2 Gerrard (pen) 86'
4-2 Babel 90'

Cap a una trilogia èpica.

Arsenal FC 1-1 LIVERPOOL FC

El món de l'esport està replet d'episodis èpics entre dos mateixos contrincants que posen en joc les seves habilitats en més d'una ocasió, vista la igualtat de les seves aptituds. Moltes vegades, han estat tres capítols que aquestes rivalitats han deixat per a la posteritat als aficionats i entre les trilogies més recordades, hi destaquen les d'el món de la boxa. Trilogies com les de "Sugar" Ray Leonard Vs Roberto "Mano de Piedra" Durán. O les dues trilogies protagonitzades per el GRAN Muhammad Alí contra Ken Norton i Joe "Smokin'" Frazier. Doncs a aquestes fites èpiques se li poden sumar ja amb tot dret i amb un capítol encara per disputar, els Arsenal Vs Liverpool de l'abril del 2008, com a esdeveniments esportius d'una intensitat màxima i d'una espectacularitat per a l'espectador que els fa irrepetibles i memorables.

Futbolísticament parlant, eren molts els interrogants que es presentaven per a la disputa del partit. Sortirien tots dos equips amb les seves màximes figures a disputar al màxim l'enfrontament? O per contra, s'estimarien més reservar forces per a la disputa a cara o creu del proper dimarts a Anfield? Rafa Benítez feia bons els presagis en les jornades anteriors al matx, disposant aquesta tarde, d'un onze inicial amb majoria de jugadors poc habituals en les darreres jornades, reservant d'aquesta manera als pesos pesants per al partit de dimarts.

Fins i tot, el tècnic ha sorprès a tothom amb la inclusió en el mateix del jove francès Damien Plessis que feia d'aquesta manera el seu debut en partit oficial amb el primer equip. I quin debut. D'Excel·lent es podia qualificar l'actuació del jove mig-campista gal, procedent aquest estiu de l'Olimpyque de Lió. Plessis, és un jugador amb un perfil molt similar al de Mohamed Sissoko, però per el vist aquesta tarde, dotat de uns fonaments tàctics superiors a l'hores d'ara jugador de la Juventus de Torí i d'unes característiques tècniques més acurades. El jove francès no s'ha vist en cap moment superat per les circumstàncies i com a mostra del seu atreviment, ha deixat anar una puntadeta de peu sense pilota a Cesc Fabregas, al poc d'haver-se iniciat el partit, per deixar clar qui era el propietari de la zona mitja del terreny de joc.

Benayoun i Crouch, ocupaven les places habitualment reservades per a Gerrard i Torres, que iniciaven el partit, tot seguint les seves evolucions des de la banqueta. Altres jugadors que retornaven a l'onze titular eren Arbeloa, Finnan i Pennant. Amb aquesta disposició el Liverpool, ha iniciat el partit com el passat dimecres. Des de l'inici, els homes de Benítez s'han apropiat del partit, ofegant qualsevol intent de reacció dels de Wenger amb un Plessis pletòric en el mig del camp.

Peter Crouch ha estat el protagonista en portar el perill per primer cop a la porteria del navarrès Almunia, amb un llunyà xut des de fora de l'àrea al que l'ex-porter del Centre d'Esports Sabadell i Osasuna entre d'altres, ha respost amb una magnífica mà, refusant a córner una pilota que es colava per tota l'escaire. Crouch no fallaria en el segon intent. A poc d'arribar a la conclusió de la primera part, Reina enviava una llarga puntada al centre del camp que Benayoun recollia per servir al llarguerut davanter anglès, que en una magnífica maniobra eludia l'oposició del defensor, per engatellar un xut durissim i sec que es colava pegat a l'arrel del pal dret de la porteria local.

Era el just premi per a un Liverpool FC que havia superat per complert durant els primers trenta minuts de joc, a un Arsenal que tant sols havia pogut reaccionar minuts previs al gol de Crouch.

Amb la necessitat imperiosa per part de l'Arsenal de sortir a per la victòria en la segona part, si volia continuar mantenint les seves aspiracions al títol de Premier, la xerrada tàctica de Rafa Benítez als vestidors als seus jugadors, semblava clara i evident. Tractar d'aguantar les envestides locals i sortir ràpidament a la contra. Malauradament per els interessos reds, ben ràpidament es trencava tot el plantejament. Una vegada més a pilota aturada, la defensa del Liverpool feia aigües i el danès Niclass Brendtner igualava el partit als nou minuts de la represa. I és que en els darrers partits les jugades d'estratègia estant ensorrant la solidesa defensiva que mostra l'equip de Benítez. Si Adebayor aquest mateix dimarts ho posava de manifest, avui el seu company Brendtner i en una jugada anterior Kolo Touré, han demostrat que aquest, és un dels aspectes a treballar en els properes hores en les instal·lacions de Melwood.

Amb l'empat a un en el marcador i la igualtat novament restablerta, els dos equips no s'han vist en cap moment satisfets. Ha estat a les hores quan tots els aficionats, han pogut gaudir d'un espectacle futbolístic senzillament MAGNIFIC amb un continu atac i contra-atac en totes dues porteries.

L'intercanvi de cops ha estat excepcional. Els de Wenger, per que no els hi quedava un altre que guanyar el partit. I els de Benítez, perquè contràriament, al que molts li retreuen al tècnic madrileny, mai ha donat com a bon resultat l'empat. Les mostres són evidents. Gerrard i Torres han sortit en els minuts finals a disputar el partit en busca de la victòria, que no ha arribat per ben poc per la falta d'encert en els metres finals de Voronin. Aquesta gana per el triomf. Aquestes ànsies per la victòria, senzillament parlen de la confiança que te aquest equip en l'actualitat.

No jugarem a visionaris per pronosticar el resultat de dimarts que ve. El que si està clar, és que l'equip està mostrant una imatge immillorable com a bloc compacte i està capacitat per arribar ben lluny en la única competició, a la que malauradament pot optar d'aquí a final de temporada.

La trilogia arriba aquest dimarts al seu desenllaç. Els dos primers capítols han caigut del costat red amb victòria als punts, quedant la moral dels gunners sensiblement compromesa per el gol rebut com a local el dimarts i per el comiat a les seves aspiracions de lluita per el títol de lliga aquesta mateixa tarde. No val refiar-se. L'Arsenal ha demostrat en més d'una ocasió, que es tracta d'un equip amb caràcter malgrat la seva joventut. No val a badar. S'ha de sortir a per totes.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Skrtel, Arbeloa, Plessis, Lucas Leiva, Pennant (Gerrard), Riise, Benayoun (Voronin) i Crouch (Torres)

GOL:
0-1 Crouch 41'

Sortir a per totes o a reservar.

Important dilema amb el que es troba Rafa Benítez per afrontar el partit de demà davant de l'Arsenal. El simple fet de jugar contra un dels rivals directes i amb el renom de l'equip londinenc, faria pensar que el tècnic madrileny posaria tota la carn a les graelles. Però ningú obvia ni perd de vista el partit que es disputarà tres dies després a Anfield i que enfrontarà als mateixos protagonistes en lluita per una plaça a les semifinals de la Champions League.

La situació en la Premier League del Liverpool, ja molt allunyat de la lluita per el títol, fa pensar que Benítez guardarà les seves millors armes per el partit de dimarts. Però tampoc cal perdre de vista la classificació i veure que el perseguidor més proper, l'Everton de David Moyes, es troba a una distància encara no gaire llunyana de 5 punts. Amb el que una derrota a l'Emirates, combinada amb la que més previsible victòria dels toffees davant del cuer Derby County, ens tornaria a portar a la mateixa situació que el diumenge passat, abans de donar inici el derby del Merseyside.

Es ben probable que per el cap de Benítez, rondi la idea de que en la Premier League, encara hi ha marge de maniobra (6 partits per disputar amb el de diumenge) i en canvi, el partit de dimarts a Anfield, és un partit a cara i creu. Es per això que amb tota probabilitat, Rafa Benítez doni descans als pesos pesants de l'equip per donar entrada a jugadors que en les darreres jornades no han entrat en l'equip titular amb regularitat. D'aquesta manera, jugadors com Finnan, Pennant, Benayoun, Lucas Leiva (la seva actuació està gairebé garantida davant els dos partits de sanció a Mascherano), Crouch o un reaparegut Voronin, tinguin la seva oportunitat en el partit de demà.

Segell Champions.

Arsenal FC 1-1 LIVERPOOL FC

Molts diran el que voldran. Molts seran els que diran que el futbol del Liverpool avorreix. Molts diran que els sistemes de Benítez són hermètics. Molts són els que diran que aquest futbol es resultadista i fins i tot hi haurà qui dirà que això és un atemptat al futbol.

Doncs be. El que s'ha vist aquesta nit a l'Emirates Stadium, és simplement un equip que ha presentat una seriosa candidatura a ser present a la final de Moscou del proper mes de maig. O com a mínim a ser present en la disputa de la semifinal.
Un equip seriós, ben plantat i que en tot moment sabia al que jugava. Elements aquests indispensables per optar a un títol com el que ens ocupa. Un títol, en el que no sempre guanya el millor, sinò el més preparat.

Una defensa fèrria, sense fissures amb un jugador com Martin Skrtel, nou vingut al mes de desembre, que està sent un autèntic descobriment per a tots i que en ben pocs mesos actua amb perfecta harmonia amb Hyypia i Carragher. Un equip que disposa d'un mig del camp que anula per complert la creació del contrari i que amb el seu líder Mascherano al comandament, sap sortir quan convé, amb la pilota controlada per crear, originar i servir pilotes als jugadors més ofensius i letals amb Torres al front.

Un equip en definitiva, que te molt clar que tothom defèn i tothom ataca. Encomiable una vegada més el treball de Kuyt en defensa i ves per on, aconseguint el gol de l'empat, que posa de manifest tot el pronunciat anteriorment.

I és que aquesta nit a Londres, el Liverpool FC ha iniciat el partit amb un plantejament realment valent i duent la iniciativa del joc durant el primer quart d'hora del mateix. Ha estat però a partir d'una inexplicable errada de Pepe Reina en una sortida de l'àrea, que l'equip ha començat a generar dubtes i l'Arsenal s'ha crescut amb varies aproximacions a la porteria del goalkeeper madrileny.

Ha estat finalment a jugada aturada, després que Reina efectués una esplèndida aturada a xut de Van Persie, quan Adebayor en una posició molt còmoda i sense oposició de la defensa red, ha pogut inaugurar el marcador d'un cop de cap a la sortida d'un corner. Era el minut 23 de partit i a l'Emirates Stadium, tot era optimisme. Ràpidament s'ha esvaït.

Tant sols tres minuts després, el Liverpool FC recuperava una pilota al mig del camp i la posava en els peus de Gerrard que ràpidament ha conduït l'atac cap a la porteria rival. El capità red, amb un dribling sec sobre Touré, s'ha endinsat dintre de l'àrea servint una passada de la mort que Dirk Kuyt no ha desaprofitat per fer pujar l'empat a un en el marcador, que seria definitiu.

A partir d'aquí fins al final del matx, l'Arsenal ha estat obligat a portar el pes de l'enfrontament i tractar de desfer l'igualada. Ocasions n'ha disposat i de molt bones. En concret dues pilotes han estat refusades sota els pals de la porteria. Una d'elles per Skrtel i en especial, serà recordada durant molt de temps l'acció del davanter gunner Brendtner que ha tret del camí del gol un xut d'un company quan tot l'estadi cantava el 2-1. Cal destacar dues accions controvertides en cadascuna de les arees (Kuyt Vs Hleb i Torres Vs Touré) que ben be podrien haver fet que el marcador hagués registrat uns altres guarismes.

En definitiva, un molt bon resultat per el partit de tornada del proper dimarts a Anfield, però ni de bon tros definitiu. Caldrà oferir una imatge tant seriosa com la d'aquesta nit si es vol estar present en la següent ronda i més a prop de Moscou. Entre setmana (dissabte) repetició al mateix escenari. Aquesta vegada, Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Hyypia, Fabio Aurelio, Xabi Alonso (Lucas Leiva), Mascherano, Gerrard, Kuyt, Babel (Benayoun), Torres (Voronin)

GOL:
1-1 Kuyt '26