Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premier League 08/09. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premier League 08/09. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de maig del 2009

Final de curs.

LIVERPOOL FC 3-1 Tottenham Hotspurs


Tancada la paradeta fins el proper 15 d'agost. El Liverpool ha tancat la temporada 2008/09 amb una victòria sobre el Tottenham Hotspurs i assolint el sots-campionat en la tarde en la que Sami Hyypia deia adeu a la casa que l'ha vist crèixer com a llegenda futbolística.

Un mosaic amb el nom del jugador finés, rebia als jugadors a la seva sortida al terreny de joc. Sobtadament, l'home homenajat veia l'inici del partit a la banqueta. Un partit en el que estava tot beneït i que el Liverpool ha aconseguit posar al seu favor ben ràpidamente amb accions de perill de Gerrard i Benayoun. Seria Fernando Torres qui en el minut 31 obriria el marcador al guanyar l'esquena al seu defensor i rematar de cap a porteria una precissa centrada de Dirk Kuyt.

Ja a la segona meitat i amb un ritme de partit molt suau, Kuyt faria pujar el segon gol al marcador, després d'una magnífica combinació de teva meva amb Yossi Benayoun. Robbie Keane, el jugador que iniciava la temporada com a red i que al desembre marxava cap a White Hart Leane, amenaçava la victòria red amb el 2 a 1, però Yossi Benayoun establiria el 3-1 definitiu tot seguit.

Arribava a les hores l'hora de l'homenatje a Sami Hyypia. Al minut 84 Steven Gerrard sortia del camp per donar el testimoni i el braçalet de capità a Sami Hyypia que trepitjava per darrera vegada la gespa d'Anfield. The Kop retronava el nom del central i hauria pogut caure aball si Hyypia arriba a marcar a la sortida d'un corner al rematar de cap.

Al final amb Sami Hyypia al mig del camp escortat per els seus companys, Hyypia rebia l'agraïment de tots els supporters. El finés no ha pogut amagar les llàgrimes i fins i tot ha hagut de tapar-se la cara amb la samarreta. Ha marxat un dels grans. Bona sort amic.

diumenge, 17 de maig del 2009

Queda la professionalitat.

West Bromwich Albion 0-2 LIVERPOOL FC


Saltar a un terreny de joc amb la certessa de que el principal objectiu de l'any en curs, és ja matemàticament improbable, no és feina fàcil per a un professional del futbol. El Liverpool FC però, tot i el coneixement de que el Manchester United gràcies al seu empat sense gols en el partit d'ahir contra l'Arsenal, era ja campió matemàtic de la Premier, ha sortit a la gespa de The Hawthorns amb el convenciment de continuar sumant victòries en el seu caseller.

Així ha estat, amb els gols de Gerrard i Kuyt, els de Benítez han aconseguit la tretzena victòria de la temporada lluny d'Anfield, igualant una marca que tenia 104 anys de durada. Tantmateix, el triomf dels Reds ha consumat el descens del conjunt de Birmingham, que no podrà gaudir la temporada que vé dels seus tres equips en Premier, després que ja fa un parell de setmanes el Birmingham City aconseguís l'ascens a la màxima categoria.

El partit no ha tingut gran història. Els baggies han estat incapaços de generar perill sobre la porteria de Reina i tampoc el Liverpool es veia amb gran cor per encarar la porteria dels de Tony Mowbray. Abans d'arribar a la primera mitja hora de joc, el central local Martis, cometia una errada infantil en la seva conducció de la pilota que aprofitava Steven Gerrard per plantar-se sol davant del porter Kiely, aconseguint el primer gol del partit. Un fred jerro d'aigua freda per als locals que necessitaven imperiosament la victòria.

El gol obria molts espais en la defensa local, espais que Fernando Torres no ha sabut aprofitar malgrat disposar de varies oportunitats per encarar la defensa rival. Eren els moments del partit en els que Gerrard i Benayoun s'apoderaven de tot el camp. Amb aquesta disposició, el segon gol dels d'Anfield no trigaria en arribar i seria Dirk Kuyt qui amb una conducció de pilota sense gran oposició rival, aconseguia amb un xut colocat a l'arrel del pal, batre per segon cop al West Brom. A punt estaria Lucas Leiva de anotar el tercer en la següent jugada.

El partit estava decidit, però els aficionats locals no volien abandonar la Premier sense recolçar al seu equip. Els jugadors baggies ho han notat i han donat el millor de si mateixos tractant de marcar el gol de l'honor, enviant fins i tot una pilota al pal de la porteria de Reina. En una de les escomeses locals, Jamie Carragher i Alvaro Arbeloa s'han encarat en una desagradable acció en la que el vice-capità reclamava més fermesa defensiva al defensa salmantí. Per sort, el seny i la mediació de Kuyt, Gerrard i Alonso han restablert l'armonia entre tots dos jugadors.

Queda ja tant sols una setmana de campionat. Un partit, el darrer de la temporada, que com sempre és viscut amb força sentiment per el comiat de molts jugadors. Aquest any l'adeu és per Sami Hyypia. Anfield i tots els supporters brindarem al gegant finés, un adeu com cal.


FORMACIÓ:

Reina, Insua, Carragher, Agger, Arbeloa, Benayoun, Mascherano, Leiva, Kuyt, Gerrard (captain), Torres.


GOLS:

0-1 Gerrard 28'
0-2 Kuyt 62'

diumenge, 10 de maig del 2009

Continua la pressió.

West Ham United 0-3 LIVERPOOL FC


El Liverpool continua fent els deures i segueix guanyant tots els seus compromissos amb enorme solvència i fins i tot facilitat, posant d'aquesta manera pressió al lider que avui te una dura prova de foc amb la disputa del derby de la ciutat de Manchester contra el seu veí City.

Amb un onze inicial totalment definit en els darreres jornades i tant sols variat en funció de les baixes com la de Xabi Alonso avui, els de Benítez es troben en el moment més dolç de la temporada, obtenint victòries contundents sense gran esforç aparent. Avui a Upton Park, un gol ben matiner d'Steven Gerrard ha posat les coses ben de cara per el Liverpool des de bon principi.

Tot disputant-se el primer minut de joc, Fernando Torres enviava una passada a l'espai cap a Gerrard des de la línia de mitjos, tot observant una defensa hammer molt avançada. El gran capità s'ha plantat tot sol davant de Robert Green, al qual amb un joc de maluc aconseguia regatejar, deixant tota la porteria buida i a disposició del d'Huyton que no fallava al introduir la pilota en la porta hammer.

Amb l'avantatge en el marcador, el Liverpool va cedir una mica de terreny, que els londinencs no van saber materialitzar amb jugades de perill. El partit entrava en una dinàmica lletja de imprecissions en el centre del camp per part de tots dos equips. Així fins que en el minut 36, Fernando Torres entrava en l'area hammer i era agafat per la samarreta per Boa Morte impedint la continuitat en la jugada del madrileny que queia a terra. Penal.

Gerrard s'encarregava de llençar la pena màxima que era aturada en primera instància per un magnífic i felí Robert Green, que no podia evitar que el propi Gerrar aprofités el refús per aconseguir batre per segon cop el portal dels de Gianfranco Zola. Sense fer gran cosa, els d'Anfield ja comptaven amb una clara avantatge minuts abans de marxar cap a vestidors.

Una avantatge que es podia haver vist reduïda en el minut 43. Carragher errava en un control molt clar i cedia la pilota a Di Michelle que es plantava tot sol davant de Reina. Quan el jugador italià semblava que superaria amb facilitat al porter espanyol, entrepuça tot sol i cau ridiculament perdent una claríssima oportunitat i fent riure a tot el sector Red a la grada i a un Pepe Reian que atònit, tractava de consolar al jugador hammer amb un somriure sota el nas . El jugador local, pot ser coneixedor de l'enorme ridicul, demanava penal a l'arbitre, guanyant-se merescudament una targeta groga.

La segona part va transcorrer sense grans problemes per als de Benítez que amb una defensa molt sòlida aturava qualsevol intent atacant dels de Zola. El Liverpool va tindre diverses oportunitats a peus de Kuyt i Benayoun, però no sería fins el minut 83 que els del Merseyside rematarien el partit. Amb jugada de Dirk Kuyt per banda, l'holandès centrava a l'interior de l'àrea petita, trobant a Ryan Babel que rematant de cap es va trobar amb una nova brillant intervenció de Green que al refusar el primer remat deixava la pilota a peus de Babel que al segon intent si encertava.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Insua 54'), Gerrard, Lucas, Mascherano, Benayoun (Dossena 82'), Kuyt i Torres (Babel 72').

GOLS:

0-1 Gerrard 1'
0-2 Gerrard 38'
0-3 Babel 85'

diumenge, 3 de maig del 2009

Ningú afluixa.

LIVERPOOL FC 3-0 Newcastle United.


Continua la persecució, però les distàncies no es redueixen. Un cap de setmana més Liverpool i Manchester United obtenen els tres punts en litigi i mantenen l'aferrissada lluita per el títol de al Premier League, amb tres partits en el calendari dels de Benítez per un més en el de Fergusson.

Els d'Anfield no s'han sentit pressionats per la victòria d'ahir del Manchester United al Riverside Stadium de Middlesbrough i han obtingut amb gran comoditat els tres punts enfront d'un tristement comdemnat al descens Newcastle, que ha ofert una pèsima imatge d'equip totalment esfonsat i sense cap mena de creença en sí mateix.

Sense esforç el Liverpool ha disposat de les primeres ocasions davant de la porteria d'Steve Harper. Gerrard que reapareixia en la tarda d'avui ha tingut l'oportunitat d'obrir el marcador amb un bon xut que el porter magpie ha sabut refusar. El capità red, no ha tingut la possibilitat de jugar acompanyat de Fernando Torres en la punta d'atac, degut a unes molesties físiques que han obligat al madrileny a seguir el partit des de la grada.

El gol no es faria esperar i seria Yossi Benayoun, en un moment dolçíssim de la temporada qui en el minut 21 de joc en una posició dubotsa encertava a connectar un xut creuat de Dirk Kuyt, que ha tornat a oferir una nova demostració de lluita. L'holandès a la seva entrega habitual, li està sumant l'encert de cara a porteria, amb la consecució d'un nou gol en la tarda d'avui al rematar en planxa lliure de marcatge una pilota provinent d'un còrner. En mitja hora de joc el partit estava vist per a sentència.

I és que l'actitud demostrada per el quadre d'Alan Shearer durant els noranta minuts de joc ha estat incomprensible per a un equip que s'està jugant literalment la vida a falta de tres jornades per el final del campionat. Un equip que ni defensa ni ataca, ni sap ben bè a que ha de jugar. Per si fes poc, Joey Barton ha donat una imatge penosa efectuant una terrorífica entrada sobre Xabi Alonso que ha provocat que el donostiarra abandonès el terreny de joc en llitera i Barton com no podia ser d'altre manera expulsat.

El resultat estava sent curt per els intents reds d'ampliar les diferències en el marcador. Fins a dues vegades Xabi Alonso havia estabellat la pilota en el travesser d'Harper i tambè Steven Gerrard havia patit l'infortuni de la fusta. Finalment a falta de tres minuts per a l'acabament del partit, Lucas Leiva de cap, novament lliure de marcatge, aconseguia el tercer gol per els del Mersey, deixant el marcador amb el 3-0 definitiu.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Benayoun, Xabi Alonso (Lucas Leiva), Mascherano (Ngog), Riera (Babel), Gerrard i Kuyt.

GOLS:

1-0 Benayoun 21'
2-0 Kuyt 28'
3-0 Lucas Leiva 87'

diumenge, 26 d’abril del 2009

Guanyen per obligació.

Hull City AFC 1-3 LIVERPOOL FC


Victòria obligada la del Liverpool ahir en la seva primera visita al KC Stadium del Hull City. Partit amb poc ritme i amb un rival que en cap moment va voler prendre la iniciativa per tal d'apoderar-se del partit, els de Benítez van haver de suar de valent per trencar la teranyina defensiva ideada per els Tigers de Phil Brown.

De fet ben aviat va estar el Liverpool d'inaugurar el marcador en el minut 6 quan en una jugada personal de Yossi Benayoun, fantàstic una vegada més, Fernando Torres va estar a punt de batre al porter local, després de l'assistència del jugador israelí que va trencar per complert amb els seus regats a l'atapaïda defensa local.

Però tant sols les accions individuals de Benayoun permetíen als Reds crear cert perill. La forta pressió en el mig del camp sobre homes com Xabi Alonso era evident, i el mariscal del Liverpool secundat per Leiva i Mascherano, era incapaç de conectar amb la línia atacant.

Amb aquest parametres del partit era evident que tant sols una jugada a pilota aturada, seria capaç de portar perill sobre la porteria local. Així va ser, quan a punt d'arribar al descans, l'arbitre assenyalava una falta inexistent sobre Mascherano, que Xabi Alonso després d'estavellar contra la tanca en el seu primer intent de xut a porta, va aprofitar el refús per enviar un míssil a porteria al que Myhill res podia fer.

La segona part va viure una deplorable acció del davanter tiger Folan que en una imitació del central del Real Madrid Pepe, va tirar per terra a Skrtel donant-li un cop de peu sense la pilota en joc. L'arbitre molt correctament va expulsar al jugador.

Amb deu homes i amb un plantejament molt conservador, El Hull havia dit gairebé adeu al partit. La confirmació d'aquest fet es produïa quan en el minut 62 Kuyt aprofitava una centrada de Benayoun rematada defectusament per Skrtel per establir el 0-2.

Geovanni però s'encargaria de posar el neguit en l'afició Red, quan deu minuts després aprofitava una passada a l'interior de l'àrea per reduïr distàncies. Reina va badar en la seva sortida al primer pal i el seu ex-company a les files del FC Barcelona no perdonava a pocs metres de la porteria.

El gol animava al Hull que per primer cop durant el partit es feria clar dominador del joc. A punt per acabar el partit, Dirk Kuyt sumava el seu segon gol que donava ja de manera definitiva els tres punts als de Benítez.

La persecució continua. El campió no afluixa malgrat les dificultats. Encara queda lliga.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Insua, Mascherano, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Benayoun, Kuyt i Torres.

GOLS:

0-1 Xabi Alonso 44'
0-2 Kuyt 62'
1-3 Kuyt 90'

dimecres, 22 d’abril del 2009

El millor atac, la pitjor defensa.

LIVERPOOL FC 4-4 Arsenal FC


El Liverpool més ofensiu, atacant i vertical es va veure condmenat per el Liverpool més errat i desconcentrat defensivament, perdent una oportunitat, que malgrat no sigui definitiva, allunya una mica més el somni de la consecució del títol de lliga. L’allau de futbol dels Reds no es va veure compensat amb els tres punts en joc en la nit d’ahir en un dels partits més trepidants que es recorden a Anfield, almenys en la era Benítez. Novament, els misteris d’aquest esport anomenat futbol, van deixar a un equip que va xutar una infinitat de vegades a porta i va aconseguir quatre gols, sense la victòria davant d’un equip que va aconseguir xutar amb clar perill en quatre ocasions a porteria, aconseguint una efectivitat màxima.

Des de bon principi del partit, es va veure un Liverpool totalment volcat en atac, molt conscient de que la victòria en al nit d’ahir era l’unic resultat vàlid. Fernando Torres en una forma i moment de joc espectaculars va ser el primer en posar en seriosos problemes al porter Gunner Fabianski, qui amb una aturada a mà canviada evitava un gol espectacular per tota l’escaire a xut potentísim del de Fuenlabrada. Torres es va veure acompanyat en l’afany Red a la recerca del gol per Yossi Benayoun, que novament va donar mostres de la seva gran qualitat com a futbolista.

Però vet aquí, que tot el treball desenvolupat se’n va anar en orris al minut 36 quan en una indecisió defensiva de Javier Mascherano al vertex de l’àrea, era aprofitada per Arshavin per inaugurar el marcador i la seva compta golejadora de la nit. La necessitat imperiosa de la victòria amb el marcador en contra posava un seriós repte al conjunt de Benítez. Repte que els jugadors i l’afició van saber afrontar amb una nova gran demostració d’ogull que va tindre el seu inici en els primers minuts de la segona part. En tant sols deu minuts, Torres rematant de cap magistralment una centrada d’un èpic i sempre incansable Kuyt i Benayoun posaven en avantatge als Reds que s’abraçaven en el segon gol davant de The Kop conscients del que s’havia aconseguit.

Els mintus següents lluny de veure un partit més conservador del Liverpool per el marcador a favor, van veure un Liverpool molt ofensiu i batallador. Torres i Riera van tindre l’oportunitat de fer moure novament el marcador, però capricis de l’sport de la pilota, qui faria moure el lluminós seria novament Arshavin que aprofitava una nova badada defensiva, en aquest cas d’Arbeloa, per igualar novament el marcador. Sense temps a reaccionar, al minut següent, Arshavin es trobava un refús de Fabio Aurelio als seus peus i no desaprofitava l’ocasió per establir una nova avantatge gunner en la nit.

El partit estava trencat i novament el marcador patia les cruels conseqüències del futbol més esbojarrat. Fernando Torres en una gran jugada individual dintre de l’àrea, tornava a establir l’igualada en el marcador. Els de Benítez i tot Anfield es volcava per aconseguir la victòria i en una jugada de corner a favor dels Reds, Arshavin a la contra corrent tot el camp a una velocitat endimoniada batia per quarta vegada a un incrèdul Reina, faltant un minut per al 90. Però novament el caràcter del Liverpool evitava la derrota i aconseguia el consol de l’empat quan Yossi Benayoun aconseguia l’empat a quatre definitiu.

Amb un sabor agredolç s’acomiadava el Red supporter d’Anfield o dels respectius pubs on es segueixen habitualment els partits. El sabor amarg de la no consecució dels tres punts es barrejava amb la satisfacció d’haver contemplart un partit èpic, vibrant i espectacular, però per sobre de tot, de comprobar el caràcter guanyador i combatiu del seu equip. Un caràcter que malgrat el complicat de la situació en la lliga, encara fa creure en les possibilitats de l’equip. Sense rendició fins l’últim sospir.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Riera, Benayoun i Torres.

GOLS:

1-1 Fernando Torres 49’
2-1 Benayoun 55’
3-3 Fernando Torres 72’
4-4 Benayoun 92’

diumenge, 12 d’abril del 2009

Nova golejada.

LIVERPOOL FC 4-0 Blackburn Rovers


El Liverpool es va retrobar ahir amb les golejades i amb un futbol que aniquila per complert als rivals. Després de la dura e inesperada desfesta del passat dimecres enfront del Chelsea, els de Benítez van recuperar la imatge mostrada davant de Real Madrid, Manchester United o Aston Villa, amb un futbol de molta qualitat i una definició cara a porteria letal.

I en aquest apartat de definició cara a porta, cal destacar per sobre de tots a un home. Fernando Torres. El de Fuenlabrada va deixar per a la posteritat un dels gols més macos que es recorden dels seus fins al moment 47 gols oficials amb el Liverpool FC. Tant sols s'havien disputat 5 minuts de joc i Torres controlava amb el pit i d'esquenes a porteria una passada de Jamie Carragher des de la zona mitja del camp. Torres amb una execució perfecta i sense deixar botar la pilota a terra després del seu magnífic control orientat situat pràcticament a l'aresta dreta de l'àrea visitant, etzibava una gardela amb cama dreta que superava amb una parabola diabòlica la inutil estirada del porter Paul Robinson.

No seria l'únic gol de la tarde per al davanter red. Al minut 33 del matx, Torres aprofitava un lliure directe magníficament executat per Xabi Alonso per rematar de cap el segon gol del partit que donava ja cómoda avantatge als de Benítez en el marcador. Més còmode podria haver estat si els jugadors reds haguessin tingut encara més precissió de cara a porteria. El mateix Fernando Torres disposava d'una clara oportunitat abans de marcar el segon al aprofitar el rebuig de Robinson a xut de Mascherano. També Kuyt va estar a punt d'aconseguir el seu gol, però Robinson va treure una mà miracolosa evitant el gol de l'holandès.

El segon temps ja va transcòrrer amb la tranquilitat que donaven els dos gols d'avantatge i amb Blackburn Rovers que malgrat disposar d'alguna bona ocasió abortada per un segur Pepe Reina, baixava els braços conscient de la seva inferioritat.

Ja en el tram final del partit, arribarien els gols d'Agger amb una canonada marca de la casa des de més de 30 metres que perforava l'ascaire de la porteria dels Rovers i de David N'Gog que sabia aprofitar els minuts concedits amb el seu segon gol a la Premier al rematar una assistència de cap de Lucas Leiva.

Abans de l'inici del partit, es recordava amb un sentit, sepulcral i emotiu minut de silenci a les 96 víctimies d'Hillsborough de la qual el proper dimecres 15 d'abril es compliràn 20 anys, donant així inici als actes d'homenatge durant tota aquesta setmana. Stephen Warnock, capità del Blackburn Rovers i ex-jugador red, va depositar una corona de flors enfront del Kop com a respecte del club de Lancashire a les víctimes.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Riera, Benayoun i Torres.

GOLS:
1-0 Fernando Torres 5'
2-0 Fernando Torres 33'
3-0 Agger 83'
4-0 N'Gog 90'



dijous, 9 d’abril del 2009

Creure en Istambul.

LIVERPOOL FC 1-3 Chelsea FC



Important decepció la d’ahir. Ni el més optimista dels seguidors del Chelsea podien esperar una victòria tant clara en el partit d’ahir a la nit. Victòria en el marcador i en el terreny de joc. Els de Hiddink es van mostrar molt superiors en tot moment, tret dels minuts inicials del partit on el Liverpool va treure la seva imatge més bregadora, aconseguint el premi del gol, obra de Fernando Torres, després d’una bona combinació amb Dirk Kuyt i Alvaro Arbeloa que centrava al punt de penal on el de Fuenlabrada rematava de manera imparable fent pujar el primer gol del partit. A partir d’aquí, domini total del Chelsea. Els londinencs van saber aprofitar el conscient o inconscient reculament dels de Benítez i van ofegar per complert a un Liverpool sense control en el mig del camp i amb una línia defensiva irreconeixible amb gravísims errors de marcatge, sobre tot per part d’un desconegut Jamie Carragher.

Tant sols Pepe Reina va estar a l’alçada i va evitar en diverses ocasions el gol dels Blues. Però va ser en jugades estratègiques on novament l’equip de Benítez va mostrar la seva feblessa. Branislav Ivanovic, jugador desconegut fins al dia d’ahir va trencar amb dos cops de cap les il·lusions de tota la parròquia red al aprofitar les greus errades de marcatge de la defensa red. Malgrat tot, els de Benítez encara van poder gaudir d’laguna bona ocasió per part de Kuyt i Torres. A punt va estar el davanter madrileny de repetir gol amb un xut de rosca que es va perdre per poquet buscant l’ascaire de la porteria de Peter Cech.

Va ser un miratge. Drogba va estar a punt de marcar superant a defensors i porter Red, però quan la pilota portava el camí del gol, va aparèixer Jamie Carragher a temps per treure la pilota de la porteria quan ja gairebé estava sobre la mateixa ratlla de gol. El davanter ivorià es pendria la seva particular revenja minuts després al rematar sol a boca de gol una centrada de Malouda. El tercer gol del Chelsea destroçava ja per complert al conjunt d’Anfield. Ni tant sols Yossi Benayoun, tantes vegades revulsiu, va ser capaç de fer tombar la truita a la recerca d’una reacció en forma de gol, que haguès reduït distàncies en el marcador.

La situació no és gens favorable. El marcador obliga al Liverpool a aconseguir una autèntica heroicitat per continuar el seu camí cap a la final de Roma. Però malgrat això, mai cal defallir. Mai ho hem fet. El Liverpool necessita exactament els mateixos gols que aquell 25 de maig del 2005 quan els jugadors saltaven al camp a disputar la segona part enfront del Milan a l’estadi Atatürk d’Istambul. Dimarts no fallarà cap supporter. Mai hem abandonat a l’equip i menys ara. Cal creure en Istambul.

dissabte, 4 d’abril del 2009

HO MEREIXÍEM!!

Fulham FC 0-1 LIVERPOOL FC


Havien transcorregut ja més de noranta minuts a Craven Cottage, passant a disputar-se l'afegit de quatre minuts que el col·legiat Steve Bennet habia atorgat. A la grada habilitada per als Red Supporters del vetust però eternament encantador estadi de la ribera del Tàmesi londinenc, les imatges eren les d'uns seguidors clamant al cel per un gol que no havia fet acte de presència malgrat haver estat molt a prop sobretot durant el primer temps. Aquestes imatges de palmells de la mà junts a l'altura dels llavis implorant un gol amb la mirada perduda i dirigida al cel, dits índex i mitjà creuats, aquestes mateixes escenes, es repetian als pubs on es congreguen habitualment els supporters de qualsevol part del globus a què uneix cada cap de setmana una fé anomenada Liverpool FC.

Aquesta fé ha estat la que ha permès a Yossi Benayoun aconseguir un gol que s'habia resistit de forma cruel, després que la pilota s'estavellés al pal capritxosament, el mateix nombre de vegades que els de Benítez havien aconseguit perforar la meta de Casillas i Van der Sar fa amb prou feines tres setmanes.

Aquest gol de Yossi Benayoun, creuant la pilota al pal llarg del porter cottager Schwarzer ha desbordat l'alegria i ha alliberat la tensió continguda durant noranta minuts d'infortuni. Aquest gol s'ha celebrat com un gol que significa un campionat, que malgrat ser encara un pel lluny de ser aconseguit, mai habia estat tan a prop.

Seria erroni pensar que el Liverpool ha guanyat el partit pels pèls en el temps afegit i com a coseqüència d'una acció aïllada plena de fortuna. Res més lluny de la realitat. Des del primer minut, el conjunt dirigit per Rafa Benítez ha sortit a pel partit com un cicló imparable estavellant en dues ocasions consecutives la pilota en la fusta per obra d'un Andrea Dossena molt ofensiu i omnipresent a la banda esquerra de l'atac Red.

La persecució de la porteria de Schwarzer ha estat total, veient-se el conjunt de Roy Hodgson completament ofegat en el seu propi terreny durant gran part (per no dir la totalitat) del primer temps, aixafat totalment pel joc dominador dels de Benítez.

Fernando Torres ha gaudit d'una immillorable oportunitat per estrenar el marcador però seguint la tònica de la tarda londinenca, la pilota ha anat a estavellar-se en la soca del pal després d'un recorregut lent i estèril, que ha posat en vil els cors dels supporters.

En la segona meitat ha variat el signe de l'encontre i els primers compassos de la represa han estat de clar color local, encara que sense causar greus dificultats a la porta d'un segur Reina. El Liverpool semblava resignat a la seva mala fortuna, però un canvi ha decidit el partit en favor dels del Mersey quan faltava un quart d'hora per a la conclusió. Yossi Benayoun sustituia a un Dirk Kuyt batallador i bregador com sempre, però les habilitats i qualitats de l'holancès debian de ser reemplaçades per la sang freda, l'habilitat i la intel·ligència de Benayoun, per trencar un encontre amb resultat fins llavors negatiu.

El jugador israelià, ho va intentar minuts abans del seu gol amb un impressionant retall en sec dins de l'area petita, disparant posteriorment sobre la porta local amb la mateixa mala sort que els trets precedents. Era tan sol un avís. Un seriós avís. Benayoun aconseguiria minuts després un gol que comporten tres punts que valen molt més que el valor purament matemàtic dels mateixos. Aquest gol val la il·lusió de milions de Red Supporters. Un valor incalculable.

Aquesta nit dormim com a líders. Dolços somnis ens acompanyin.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Skrtel, Carragher, Insua, Kuyt, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Dossena, Gerrard i Torres

GOL:

0-1 Benayoun 91'

diumenge, 22 de març del 2009

Amb pas ferm a la caça del lider.

LIVERPOOL FC 5-0 Aston Villa FC


No es podia fallar. Les derrotes d'ahir de Manchester United i Chelsea posaven en safata la possibilitat de donar un cop mortífer a tots dos equips en la tarde d'avui. Els Reds no han fallat i el Liverpool ha saldat el seu compromís amb l'Aston Villa amb una golejada i amb una imatge de solvència que haurà fet encendre les alarmes a Old Trafford, per un títol que ja veien tot costa avall.

No hi ha hagut lloc per el dubte a Anfield. El Liverpool no ha sentit en cap moment la pressió d'apropar-se al liderat i ben ràpid ha posat fil a l'agulla quan en el minut 8 de joc, una falta servida per Gerrard era rematada per Xabi Alonso al travesser i Kuyt aprofitant el refús, feia pujar el primer gol de la tarde i feia esvair des d'un bon principi les ansietats per una victòria tant necessaria com vital.

No acabaría aquí el festival golejador. Sense patir gens i amb un futbol fàcil i pràctic el Liverpool s'apropava de la manera que volia a la porta de Friedl. D'aquesta manera, al minut 30 de joc i després d'una assistència novament magistral de Pepe Reina des de la seva porteria, Albert Riera no desaprofitava la oportunitat per marcar el seu tercer gol en Premier League i encarrilar la victòria per els de Benítez. En els darrers 2 partits, Reina porta donades dues assitències de gols. Aquí tothom juga.

A partir d'aqui, els d'Anfield s'han relaxat i els Villans de Martin O'Neill, s'han apropiat del partit. Tant és així que Reina s'ha convertit en l'home clau del partit amb aturades de grant mèrit. Una internada a l'àrea de Riera, que ha estat evitada per un defensor villà en penal, ha permès a Gerrard establir el 3-0 que posava en franca avantatge a un Liverpool que trepitja fort a base de golejades, cap al liderat.

Ja en la segona part, novament Gerrard al llençar magistralment una falta i de nou des d'els onze metres al transformar un penal comès per Friedl sobre Torres que l'ha costat l'expulsió directe, posaven el 5-0 definitiu al marcador, portant la festa a Anfield que creu en la consecució del títol.

LLàstima que aquesta reacció sigui tallada de socarrel per els partits de seleccions del proper cap de setmana. Amb un Manchester United tocat moralment per la severa derrota de la setmana passada i amb un combinat de Benítez que comença a veure porta amb força facilitat sigui quin sigui el rival que té enfront, indubtablement la pausa lliguera perjudica als de Benítez. Les sel·leccions inoportunes com sempre.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa (Agger 76'), Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso (Lucas Leiva 66'), Riera, Gerrard (Ngog 80') i Torres.

GOLS:
1-0 Kuyt 8'
2-0 Riera 30'
3-0 Gerrard (pen) 40'
4-0 Gerrard 50'
5-0 Gerrard (pen) 65'

dimarts, 3 de març del 2009

El partit que tothom desitjava.

LIVERPOOL FC 2-0 Sunderland AFC



Ja tocava. Finalment Anfield ha pogut viure un partit tranquil amb resultat final favorable als de casa. Fins a vint-i-cinc plaents minuts de partit ha pogut viure la parròquia reunida aquesta a Anfield, des de que Benayoun aconseguia fer arribar el segon i definitiu gol de la nit al marcador. Victòria tant obligada com necessària, sobre tot en l'aspecte anímic, que s'ha deixat notar una vegada el partit ja estava resol, amb uns jugadors que evolucionaven en el terreny de joc amb major fluidessa i alliberament.

La sorpresa de la nit, arribava ben aviat. Sense haver-se posat la pilota encara en joc, la televisió anglesa col·locava en les seves infogràfies a Javier Mascherano en el lateral dret de la defensa red. Ben lluny de tractar-se d'un error, el Jefecito ocupava la posició del lesionat Arbeloa, oferint durant tot el partit unes prestacions més que notables en la seva nova ubicació. També en l'altre lateral, hi ha via novetats amb la tornada d'Emiliano Insua, després de la seva absència per la disputa de la Copa Amèrica sots-20 a Veneçuela.

No serien aquestes les úniques novetats. A la punta d'atac, David Ngog debutava com a titular tot suplint a l'absent per lesió Fernando Torres. Magnífica l'actuació del jove davanter gal. Perfecte amb el joc d'esquenes a porteria, efectuant unes lectures excepcionals en el joc sense pilota i obtenint el premi d'un gol que li reportarà una enorme confiança, tant a ell personalment, com a l'afició un tant decebuda amb la marxa de Robbie Keane.

Tot això però, ben be podria haver estat una altre història si en el minut 3 de partit Kenwyne Jones hagués estat més encertat davant de Pepe Reina en una jugada en la que burlant a Carragher i a Skrtel, es plantava tot sol amb l'únic obstacle del porter madrileny. Jones amb tot al seu favor, no sabia superar a Reina i xutava molt defectuosament, afavorint l'aturada del porter.

Ni ens volem imaginar, quina pel·lícula haguéssim vist aquesta nit, si Jones arriba a marcar en aquella jugada. Psicosis d'Alfred Hitchcock podria tindre un argument ben semblant.

FORMACIÓ:
Reina, Insua, Carragher, Skrtel, Mascherano, Riera, Gerrard (Babel 82'), Alonso, Benayoun (El Zhar 90'), Kuyt, Ngog (Lucas Leiva 70').

GOLS:
1-0 Ngog 51'
2-0 Benayoun 65'

dissabte, 28 de febrer del 2009

Dobleguen el genoll a la Premier.

Middlesbrough FC 2-0 LIVERPOOL FC


Amb la mala fortuna per un gol en pròpia porta de Xabi Alonso, però també amb la incapacitat de reposar-se i fer front a l'adversitat, el Liverpool FC ha llençat per la borda les poques possibilitats que li restaven per optar al títol de Premier League, en caure derrotat per 2 gols a zero al Riverside Stadium de Middlesbrough.

Jugar davant d'un equip esfonsat en la taula, que no marcava un gol feia més de cinc partit, semblava una oportunitat perfecta per com a mínim, imposibilitar qie les distàncies incrementessin entre el conjunt de Benítez i el líder Manchester United, que no disputa partit de lliga aquesta setmana per la disputa de la final de la Carling Cup enfront el Tottenham.

I el cert és que els inicis del partit, podíen haver encaixat perfectament en aquest guió. En tant sols un quart d'hora, el Liverpool disposava de fins a tres clares ocasions de gol que ni Kuyt, ni El Zhar, ni Babel sabíen aprofitar. Una vegada més, es posava de manifest un dels mals endèmics d'aquest equip durant tota la temporada. La falta d'encert cara a porteria, que tants i tants punts ha costat deixar-se en el camí, principalment a Anfield.

I si en la porteria rival els problemes per perforar-la són evidents, també són evidents que en la pròpia porteria del conjunt red, aquest any no està existint la seguretat característica d'anys anteriors. Cruelment avui s'ha tingut una nova mostra. Xabi Alonso a la sortida d'un còrner, introduïa involuntàriament la pilota en la porteria de Reina, a la sortida d'un còrner exectuat per Stewart Downing.

Precissament Downing ha estat un dels protagonistes del partit. L'internacional anglés, s'ha apopiat totalment de la banda esquerra atacant del conjunt de Southgate, ha vist el seu treball facilitat per una decissió molt poc lluida de Benítez al disposar de Martin Skrtel com a lateral dret. L'eslovac ha viscut totalment desorientat en aquesta posició.

La segona part s'ha iniciat amb un Liverpool que semblava disposat a recuperar la diferència en el marcador. A punt ha estat Nabil El Zhar d'igualar el partit ben aviat, però el seu xut de rosca, s'ha perdut a la grada fregant l'escaire de la porteria de Brad Jones. Tant sols ha estat un miratge. Amb un Xabi Alonso moralment tocat per el gol en propia porta i visiblement cansat per el partit de dimecres al Bernabéu, el Liverpool no ha sabut comandar el partit i això ho ha aprofitat el Boro per ampliar diferències mitjançant Tuncay en un gol on s'ha vist ben a les clares que el desordre defensiu en el dia d'avui, ha estat considerable.

Poc més d'aqui al final. Amb una diferència massa amplia com per tractar de remuntar el vol a l'heroica, Benítez ha cregut més oportú reservar a homes com Gerrard (retirat amb molèsties als seus isquios) i Carragher, totalment fos fisicament.

Res és definitiu, però avui gran part de les esperances dipositades en la Premier s'han quedat al Riverside Stadium.

FORMACIÓ:
Reina, Skrtel, Carragher (Benayoun 71'), Hyypia, Fabio Aurelio, Kuyt, Xabi Alonso, Mascherano, Babel, Gerrard (Lucas Leiva 77'), El Zhar (Ngog 68')

diumenge, 22 de febrer del 2009

És el que hi ha.

LIVERPOOL FC 1-1 Manchester City


Nou desencís a Anfield. Sense Gerrard ni Xabi Alonso absents per lesió i suspensió, el Liverpool ha tornat a oferir la seva cara més inofensiva i desorganitzada. Amb l'única opció ofensiva d'un desassisit Fernando Torres a la punta atacant, els de Benítez han aconseguit un empat (sisè de la temporada a Anfield) insuficient per seguir el ritme d'un Manchester United que sense bon joc, suma victòria darrera victòria, amb gran eficàcia. Tot just el que manca al Liverpool. Eficàcia i eficiència.

No es pot negar actitud a l'equip, ni convicció en la recerca de la victòria. Els jugadors ho deixen tot en el camp però, necessiten molt i molt treball per arribar amb garanties a la porteria rival. El partit d'avui ha estat una calca del que venim observant durant tota la temporada. I si en situacions d'aquesta mena, li afegim les absències dels dos cervells de l'equip, els mals es multipliquen.

Mascherano i Lucas Leiva, han estat els encarregats de suplir les importants baixes en el mig del camp red. L'argentí ha ofert la seva habitual lluita en el mig del camp i fins i tot ha estat més que acceptable la seva funció de repartidor de joc. El brasiler per la seva banda, ha tingut un rendiment més inferior que l'argentí. Durant el primer temps, els de Benítez han arribat en diverses ocasions des de bandes amb bones centrades per part de Arbeloa i Dossena, que no han trobat rematador, mentre la pilota es passejava per davant de tota la porteria de Given.

El City per la seva part, tant sols ha donat mostres de seriós perill en una jugada de contra-atac en la que Bellamy ha servit a Ireland que rematant en semi-errada al cos de Reina, ha desaprofitat una immillorable oportunitat de posar per davant al conjunt de Hughes. Albert Riera, a punt de finalitzar el primer temps, ha gaudit de la millor oportunitat per als d'Anfield, però el seu xut de cama esquerra a sortit fregant el pal.

Ben aviat es posarien les coses costa a munt per al Liverpool. Al minut 48 de partit, Cragi Bellamy avançava als de Manchester amb un xut que després de tocar en Alvaro Arbeloa, es colava dins de la porteria de Reina, fent inútil l'estirada del porter madrileny. Novament al igual que el partit a Goodison Park en el replay de la FA Cup, el Liverpool era castigat per una pilota desviada cap a porteria.

A partir d'aqui, i tot i que tota una mitja part restava per endavant, han vingut els nervis i les ansietats. Amb el City totalment tancat en el seu camp, el Liverpool ha trobat a faltar i molt la rapidesa en la creació de joc de Xabi Alonso i els moviments en la mitja punta de Gerrard. El joc dels Reds ha estat durant moltes fases del partit totalment horitzontal i jugant la pilota entre defenses i migcampistes, sense trobar en cap moment forats ni mobilitat en els jugadors de vanguardia.

Tant sols Benayoun amb les seves habituals accions de pura intel·ligència, era capaç de trencar el mur citizen. La sortida de El Zhar ha donat més aire fresc en l'atac liverpudlian, però el gol es negava. Amb més cor que cap i donant sempre la cara al partit, el Liverpool empatava després d'una centrada de Benayoun que tractava de rematar en primera instància Torres, però que finalment seria Dirk Kuyt qui perforaria la porteria de Shay Given.

Anfield creia en la remuntada en una nova tarde èpica. Novament Kuyt de potent xut llunyà posava a prova els punys del porter irlandès provinent del Newcastle i fitxat a cop de talonari en el mercat d'hivern. Given especialista en fer actuacions meritòries davant dels Reds, tornaria a frustrar a tot Anfield aturant a boca de canó un xut en l'interior de l'àrea de Yossi Benayoun. Fabio Aurelio i Babel intervendrien en el partit, però sense repercussió final en el marcador.

Dotze punts han volat d'Anfield en sis empats. No són números per a un campió. Tant sols ens queda creure en la capacitat de sacrifici de l'equip que lluita i s'entrega fins al xiulet final, amb major o menor encert. En aquest club no existeix la paraula rendició, a la història cal remetre's, i no serà ara quan ens posarem a introduir aquesta vocable en el diccionari red.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena (Fabio Aurelio 76'), Kuyt, Mascherano (Babel 83'), Lucas Leiva, Riera (El Zhar 63'), Benayoun i Fernando Torres.

GOL:
1-1 Kuyt 78'

dissabte, 21 de febrer del 2009

A pensar primer en els Citizens.

Molts comencen a ser els articles i cròniques periodístiques que durant la setmana han començat a parlar del partit del proper dimecres al Santiago Bernabéu enfront del Real Madrid, en duel d'eliminatòria de vuitens de final de la Champions League.

A ningú se li escapa que un partit entre dos històrics del futbol mundial que entre ells sumen 14 Copes d'Europa, te el suficient atractiu com per estar xerrant d'ell dues setmanes prèvies al xiulet inicial del partit. Però el cert, el que diu el calendari, és que demà abans d'agafar les maletes cap a la capital espanyola, hi ha partit de Premier a Anfield i la segona posició en la classificació dels de Benítez, encara dona moltes opcions de guanyar el títol, com per deixar en el oblit una competició que tothom ansia conquerir.

Visita Anfield el Manchester City de Mark Hughes. Un conjunt ple de figures contractades a base de talonari, però que Hughes amb dos terços disputats de lliga, no ha sabut trobar el sistema adequat per fer funcionar totes les peces com un sòlid equip. Després d'uns inicis força complicats, els Citizens han aconseguit una posició cómode a la taula que els allunya de la zona perillosa. Jugadors de la talla de Robinho, Steven Ireland, Kompany o el nou fitxatge d'hivern, l'ex-jugador red Craig Bellamy, de ben segur posaràn les coses ben complicades, tal i com van fer en el partit de la primera volta on els d'Anfield amb un gol agònic de Dirk Kuyt van aconseguir remuntar una avantatge de 2-0.

Benítez deurà preparar el matx amb les importants baixes de Xabi Alonso i Gerrard. El primer és baixa obligada per sanció al veure la cinquena targeta groga ara fa dues setmanes a Fratton Park, mentre que en el cas del capità, la baixa és deguda al fet de que Benítez no vol correr cap risc amb una nova recaiguda en les molesties musculars que pateix Gerrard des de el replay de FA Cup amb l'Everton a Goodison Park. Emiliano Insua, retornat de terres americanes després de la disputa de la Copa América sots-20, torna a estar disponible per al tècnic madrileny.

Concentre'm-nos en el City que del Madrid ja en parlarem.

dissabte, 7 de febrer del 2009

Caràcter guanyador.

Portsmouth FC 2-3 LIVERPOOL FC


Demostrant caràcter i convenciment en l'obtenció de l'objectiu final. Amb aquestes dues premisses el Liverpool FC ha aconseguit endur-se el s tres punts de Fratton Park en un partit prèviament marcat per l'absència forçada per lesió d'Steven Gerrard i l'anunci de Rafa Benítez dels seriosos dubtes de participació d'homes tant claus en el seu esquema com Fernando Torres i Xabi Alonso.

Per si faltava poc, els homes de Benítez han hagut de remuntar per dues vegades un marcador advers, a part de patir greus errades arbitrals amb la no concessió d'un gol legal a Kuyt i la no senyalització d'un més que probable fora de joc en el primer gol dels homes de Tony Adams.

La baixa de Gerrard obligava a Benítez a retocar seriosament el seu sistema de joc i l'entrenador madrileny ha optat per un 5-3-2 amb un lliure (Carragher) dos centrals (Skrtel i Agger) dos carrilers (Arbeloa i Dossena) tres migcampistes i dos homes en punta amb Babel i la gran novetat N'Gog.

Inicialment el Liverpool ha buscat amb insistència la porteria de David James. Benayoun ha estat el primer en probar sort seguint-lo Fabio Aurelio en un excel·lent llançament de falta que ha tocat el pal i Mascherano de fort tret llunyà que ha fet lluir a l'exporter Red David James.

Malgrat l'esperançador inici, el joc ha acabat per disminuir en la seva intensitat i al descans s'ha arribat amb el resultat inicial i amb ben poques perspectives de variació. En la segona meitat desprès d'un quart d'hora de treva, el partit ha embogit per complert.

El primer en posar el partit potes enlaire, ha estat Babel. El jugador holandès ha fallat un gol cantat tot sol davant de porteria buida al no saber rematar una excel·lent jugada col·lectiva atacant conduïda per un magistral durant tot el partit Yossi Benayoun que obria a la banda a Kuyt que ha deixat al seu compatriota el gol fet. Inexplicablement Babel ha vist com la pilota passava pels seus nassos sense saber ser rematada.

Del 0-1, s'ha passat en la següent jugada al 1-0. Nuggent en posició més que dubtosa, sabia batre per baix a Pepe Reina aprofitant una bona passada a l'espai d'un combatiu Peter Crouch.

Seria l'ex-jugador Red qui actuant com a defensa central provocaria una cessió al porter que permetia al Liverpool gaudir d'un lliure indirecte dintre de l'area del Pompey. Fabio Aurelio de sec i colocat xut al pal dret de la porteria, reestablia l'igualada en el marcador. Restaven vint minuts de partit.

Benítez movia banqueta i els canvis resultarien decisius. Kuyt entrava per un David N'Gog que havia demostrat bons moviments i bones formes i Torres més tard supliria a un desencertat i descentrat una vegada més Ryan Babel. També Alonso participaria en el partit en substitució de Dossena.

Al minut 75 de partit Dirk Kuyt posava en avantatge al quadre de Benítez al rebre una passada a l'espai de Fabio Aurelio i batre per baix a David James, però l'arbitre a instàncies del jutge de linea, anulava la jugada erroneament.

I el que és el futbol. A la següent jugada, el Pompey es tornava a posar per davant en el marcador al rematar de cap Hermann Hreidarsson una pilota que Pepe Reina hagués pogut fer quelcom més per evitar que aquesta arribés a traspassar la ratlla de gol. Era el minut 77 i el Liverpool disposava de menys d'un quart d'hora per continuar viu en la lliga.

Els de Benítez no s'han arronsat. Kuyt als vuitanta quatre minuts posava el 2-2 en el marcador i novament en els darrers sospirs del partit, el Liverpool trobava el camí de la victòria amb un gol de Fernando Torres que torna el liderat al Liverpool, a l'espera del que faci el Manchester United demà Upton Park.

El gol de Torres ha recordat i molt al primer gol del passat diumenge enfront del Chelsea. Centrada des de la banda i anticipació del davanter de Fuenlabrada en el primer pal, que amb un gir de coll li dona velocitat a la pilota fent inútil l'acció del porter.

Com be ha dit Paul, gran amic i gran Scouser, cada partit del Liverpool ens treu uns anys de vida. Tot sigui per una Premier. CONTINUEM CREIENT!

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Skrtel, Carragher, Agger, Dossena (Xabi Alonso 66'), Fabio Aurelio, Mascherano, Benayoun, Babel (Torres 76') i N'Gog (Kuyt 55').

GOLS:
1-1 Fabio Aurelio 69'
2-2 Kuyt 84'
2-3 Fernando Torres 90'