Superiors tant sols amb superioritat numérica

Bolton Wanderers 2-3 LIVERPOOL FC

No era bona manera de tractar de remontar el vol en el mal inici de lliga al Reebok Stadium. En els darrers anys, la visita a l'estadi dels Trotters era sinònim d'ensopits partits que acostumaven a finalitzar amb derrota red, sobre tot, en la època en que l'equip del Lancashire era entrenat per Sam Allardyce.

El Liverpool es presentava a la gespa amb les novetats d'Albert Riera en l'extrem esquerra de l'atac red, mentre que Sotirios Kyrgiakos debutava a l'eix defensiu com a jugador del Liverpool. Els primers compasos del partit s'han desenvolupat amb un joc molt estàtic per part dels de Benítez que no trovaben cap forat en un mig del camp dels de Gary Megson que apretava amb força qualsevol intent de disputar la pilota per part de Mascherano.

Com és habitual en l'equip de Benítez aquesta temporada, el principal perill arribava per part de les pujades dels laterals on sobre tot Glen Johnson donava una nova demostració d'un estat de forma impressionant. Amb un mig del camp desaparegut, Torres, Riera i Kuyt, havien de baixar a recollir la pilota per tractar de que alguna conducció de pilota arribés amb perill a la porteria defensada per Jaaskelainen.

Si ofensivament, els errors es repetien, defensivament les errades continuen sent les mateixes. Els mètodes per frenar el joc a pilota aturada dels rivals, ha de ser revisat i reestudiat amb urgència. El Bolton, ha sabut aprofitar la primera gran oportunitat que disposava per marcar amb un córner penjat al segon pal que Elmander pentinava per deixar a Kevin Davis el gol mig fet a pocs metres de la porteria.

Era el minut 32 de partit i per sort, vuit minuts després Glen Johnson controlava un refús fora de l'àrea per retallar al seu defensa i xutar de cama esquerra per fer pujar l'empat a un en el marcador. Magnífiques les prestacions ofertes per el lateral anglès des de la seva arribada a Anfield. Dos gols i una sensació de perill constant cada cop que s'apropa a porteria.

L'empat semblava que podria asserenar el joc dels de Benítez en el segon temps, però els de Gary Megson s'avançaven en el primer minut de la repressa, en una errada de marcatge de Kyrgiakos sobre Kevin Davies que servia la pilota a Cohen que batia per baix amb xut creuat a un sorprés Reina. El defensa greg debutant, errava en la seva lluita amb Davis. No ha estat un bon debut per Kyrgiakos que s'ha mostrat lent i massa confiat.

El panorama no deixava lloc a ser gaire optimistes. El joc de l'equip no oferia cap millora i un jugador com Steven Gerrard es mostrava totalment inèdit, sense tindre cap mena d'aparició en el partit. Però vet aquí que en el minut 53, l'arbitre expulsava amb doble amonestació a Sean Davies per una acció sobre Lucas Leiva. A partir d'aquest moment, s'ha vist a un altre Liverpool i Gerrard ha agafat el comandament de l'equip d'Anfield.

El primer avís el donava el capità amb xut al travesser. Poc després, una jugada del 8 del Liverpool, servia a Kuyt que amb el pit deixava una pilota a Torres que endissant-se a l'interior de l'àrea, creuava la pilota sobre la sortida del porter local, fent pujar l'empat al marcador. Era el minut 55 i el Bolton abaixava els braços definitivament al veure un Liverpool ja totalment volcat sobre la seva porteria amb un Gerrard buscant insistentment el gol de la victòria en diverses accions.

Un gol que arribaria al minut 82 quan Glen Johnson centrava al segon pal sobre Fernando Torres que amb el cap deixava la pilota a la frontal de l'àrea per a que Steven Gerrard de potent xut a l'ascaire, aconseguís el 2-3 definitiu. Amb la victòria totalment decantada per als de Benítez, Fernando Torres ha estat a punt d'ampliar el marcador, però Jaaskelainen aconseguia evitar-ho sobre la mateixa ratlla de gol.

La Premier descansarà durant dues setmanes per els partits de les seleccions clasificatoris per al Mundial de Sudàfrica.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kyrgiakos, Insua, Kuyt (Dossena 88'), Lucas Leiva, Mascherano (Voronin 73'), Riera, (Benayoun 62') Gerrard (c) i Torres

GOLS:
1-1 Johnson 40'
2-2 Fernando Torres 55'
2-3 Gerrard 82'

Sorteig misericordiós.

No es pot queixar el red supporter de que la sort hagi estat esquiva aquest vespre al Saló Grimaldi de Mónaco. A la ciutat del luxe, el Liverpool FC ha estat enquadrat en un grup realment asequible per estar present al desembre al proper sorteig de vuitens de final de la màxima competició europea, que aquesta temporada viurà la gran final a l'estadi Santiago Bernabéu de Madrid. Olimpyque Lyonnais de França, AFC Fiorentina d'Itàlia i el campió hongarés Debreceni SC, són els tres rivals del Liverpool FC en el camí cap a Madrid.

L'Olimpyque Lyonnais, s'ha convertit en un clàssic de la màxima competició europea, gràcies sobre tot als seus 7 títols de lliga francesa conquerits de manera consecutiva des de l'any 2002. Contrariament, aquest any els lionessos han hagut de disputar la fase prèvia al haver acabat la temporada passada en la tercera posició del campionat gal, on es va desfer autoritariament de l'Anderlecht belga. Equip que cada any pateix grans modificacions per la venda multimilionària de les seves figures, aquest any ja no comptará amb dos dels seus grans pilars dels darrers anys com Juninho i Benzema. Els francesos han sabut reforçar-se rapidament amb els davanters argentins Cesar Palacios i Lisandro López.

La Fiorentina disputa per segon any consecutiu la Champions, després de travessar una crisi institucional que va fer que el club de la Toscana es refundés l'any 2002. L'equip que entrena en l'actualitat Cesare Prandelli, va quedar classificat en la quarta posició de la Serie A, havent de jugar la fase prèvia de la Champions, eliminant a l'Sporting de Portugal. Entre els jugadors més destacats del conjunt Viola es troben el porter Frey, el migcmapista esquerrà peruà Vargas, i els davanters Adrian Mutu i Alberto Gilardino. A tindre molt en compte, el pèsim estat de la gespa de l'estadi Artemio Franchi.

Per últim, el Debreceni VSC és a priori la ventafocs del grup. El campió húngar de les darreres quatre temporades, rep el testimoni del Ferencvaros com a representació del futbol magiar en la Champions League. El club de la segona ciutat hongaresa, ha degut disputar fins a 3 rondes, eliminant a clubs com el Kalmar suec, el Levadia Tallin d'Estònia i finalment al Levski de Sofia búlgar, per tal d'arribar al sorteig celebrat aquesta tarde.

EL CALENDARI

16/09/09 LIVERPOOL FC - Debreceni VSC
29/09/09 AFC Fiorentina - LIVERPOOL FC
20/10/09 LIVERPOOL FC - Olympique Lyonnais
04/11/09 Olympique Lyonnais - LIVERPOOL FC
24/11/09 Debreceni VSC - LIVERPOOL FC
09/12/09 LIVERPOOL FC - AFC Fiorentina

Com a pollastres decapitats.

LIVERPOOL FC 1-3 Aston Villa FC

Cop molt dur el patit ahir a la nit a Anfield. La derrota davant de l’Aston Villa no fa més que confirmar el que molts supporters ja vislumbraven durant tota la pretemporada. L’equip no està en el seu millor moment anímic i travessa per una preocupant fase de no trobar el rumb en el terreny de joc, després de la perdua de la bruixola que guiava fins ara la nau red. El conjunt de Benítez li posa entrega i lluita constant, però aixó no és suficient per optar a un títol. Les variacions en el planter d’un any per l’altre no han estat tant grans com per dubtar de la capacitat de l’equip que l’any passat va lluitar practicament fins l’última jornada per el campionat. El que si és evident, és que la peça que ha perdut l’equip era prou important i que de moment encara no ha estat suplida amb prou garantíes.

La sortida de l’onze de Benítez a la gespa va ser força alentadora amb bones oportunitats per obrir el marcador durant el primer quart d’hora de partit. Ben possiblement d’haver fructificat aquestes ocasions en el marcador, la història hagués estat un altre, però el que va succeïr és que tret d’aquests primers quinze primers minuts de partit, l’Aston Villa va gaudir d’una primera part molt còmoda.

Els d’O’Neill sabien on podien fer mal als de Benítez. Amb una lleu pressió de Reo Cocker i Sidwell sobre Mascherano i Lucas Leiva, molt nerviós e imprecís durant tota l’estona que va estar sobre el terreny de joc, tenien prou per a recuperar amb facilitat la pilota. Jamie Carragher era l’encarregat en moltes ocasions de fer pujar la pilota i tant sols quan Benayoun baixava a donar un cop de mà als migcampistes, es podia esperar que alguna jugada en combinació arribés amb garanties a un Fernando Torres que havia de caure a bandes repetitivament per entrar en acció. Tant sols les pujades per banda d’uns brillants Johnson i Insúa eren accions amb cert criteri i perill.

També l’infortuni va jugar una mala passada al quadre Red, quan en el minut 34 Ashley Young servia un lliure directe que rebotant sobre el cos de Lucas Leiva, s’introduía en la porta de Pepe Reina. Per si fos poc, una vegada el quart arbitre ja havia assenyalat un minut de prolongació per a la finalització del primer temps, el conjunt de Birmingham gaudia d’un córner amb el temps sobradament complert, fet que va fer que Reina fos amonestat per les seves ostensibles protestes. En aquesta jugada, Curtis Davies rematava al primer pal de cap, fent pujar el 0-2 al marcador.

A la represa, el Liverpool va iniciar una ofensiva important sobre el portal de Brad Friedl, però sempre sense ordre i més cor i ànima que per jugades ben trenades. El cert és que el porter nord-americà, es va convertir en la gran figura de l’equip aturant tot els intents reds de batre la seva porteria. Tant sols Fernando Torres va saber aprofitar una internada d’Insua per posar novament la il·lussió en els cors dels supporters reds en el minut 72 de partit.

Il·lussions que s’esfumaríen dos minuts després quan Gerrard en una acció impròpia d’un jugador de la seva valua, efectuava una entrada fora de lloc dintre de l’àrea sobre Reo Cocker que seria castigada amb tota lògica amb penal. El màxim càstic seria aprofitat per Ashley Young, enganyant totalment a Reina. Les cares i les gesticulacions d’homes com Gerrard, Torres o Carragher, eren les pròpies d’uns jugadors desquiciats i molt, molt nerviosos. I si els que estaven en el terreny de joc no es veien amb cor de capgirar el marcador, els jugadors sortits de la banqueta, tampoc éren garantía suficient per fer-ho. Alguna cosa no acaba de funcionar.

Hi ha temps suficient com per retrobar la senda de l’èxit. Encara no s’ha perdut ni s’ha deixat de guanyar res de res.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva (Voronin 66’), Benayoun (Babel 75’), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
1-2 Fernando Torres 72’

La defensa es reforça amb Kyrgiakos.

Sotirios Kyrgiakos, és la nova incorporació del Liverpool en el present projecte. El jugador arriba provinent de l'AEK d'Atenes grec a canvi de 2,3 milions d'Euros. Kyrgiakos vindrà a reforçar la línia defensiva de Rafa Benítez, davant de les baixes de Martin Skrtel amb la mandíbula trencada en el primer partit de lliga i de Daniel Agger amb problems en l'esquena, fet que ha facilitat l'entrada en l'equip del jove Daniel Ayala, titular el passat dimecres contra l'Stoke City.

Kyrigiakos de 29 anys és un defensa central fort i de gran capacitat per al joc aeri. Va iniciar la seva carrera futbolística al Panathinaikos, d'on va fitxar per el Glasgow Rangers, Eintracht de Frankfurt, per després recalar en el seu pais natal a l'AEK Atenes.

Imprescindible en la selecció grega des de l'any 2002, Kyrgiakos es va perdre per lessió l'Eurocopa de l'any 2004 de Portugal, on el combinat hel·lenic va conquistar el títol. El central ha vestit la samarreta de Grècia en 50 ocasions, anotant un total de 4 gols.

Victòria balsàmica.

LIVERPOOL FC 4-0 Stoke City FC

Anfield respira tranquil. Els quatre gols endosats per el conjunt de Rafa Benítez a l'Stoke City en la nit d'avui, ha fet esvaïr les pors i els temors sobre l'estat més anímic que de forma d'un Liverpool que durant la pretemporada, havia donat clars síntomes de no estar en el moment més òptim per afrontar l'inici del campionat.

Daniel Ayala sortia en el onze titular, donada la baixa de Martin Skrtel a qui ja va substituir diumenge passat, al trencar-se el jugador eslovac la mandíbula tot xocant amb Jamie Carragher. Les pobres escomeses dels Potters, han fet gaudir d'un bon debut com a titular del jove jugador sevillà.

El partit ràpidament es posava de cara per als de Benítez, quan en el minut quatre Fernando Torres inaugurava el marcador al aprofitar una magnífica passada d'Steven Gerrard. Seria Fernando Torres en funcions d'assistent en aquesta ocasió, qui faria que Emiliano Insua ampliés l'avantatge red, però el xut del lateral esquerra sortiria fora per ben poc.

Seria l'altre lateral, Glen Johnson, qui aconseguiria perforar novament la porteria de Sorensen, a la sortida d'un corner servit per Gerrard i pentinat per Dirk Kuyt. Era el darrer minut de la primera part i el Liverpool ja tenia molt fet.

El segon temps, els de Stoke on Trent havien d'obrir línies i aixó ho aprofitava el Liverpool per trobar forats. Glen Johnson amb molta presència durant tot el partit ha estat un dels jugadors més actius.

Ja en el minut 78, Dirk Kuyt confirmava la primera victòria de la temporada, transformant el 3-0 que seria rubricat per David N'Gog en el 94, al rematar sota el traveser amb el cap un rebuig del porter visitant, ja amb els pesos pessants de l'equip descansant a la banqueta.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Ayala, Carragher, Insua, Kuyt (Riera 82'), Lucas Leiva, Mascherano, Benayoun, Gerrard (C) (Voronin 81') i Torres (N'Gog 84')

GOLS:

1-0 Fernando Torres 4'
2-0 Johnson 44'
3-0 Kuyt 78'
4-0 N'Gog 90+4

Sense poder de reacció.

Tottenham Hotspurs 2-1 LIVERPOOL FC

Amb insuficient caldria evaluar el primer examen dels de Benítez en el primer compromís de Premier League de la temporada 2009/2010. La derrota soferta a White Hart Lane, ha anat acompanyada d'una deslluïda imatge, tant sols salvada per el cor i l'entrega de l'equip. Mala senyal és que Pepe Reina hagi estat el jugador més destacat del partit, salvant en diverses ocasions gols que tota la grada ja cantava. Molt haurà de millorar l'equip, si vol ser una opció clara de títol. De moment s'inicia la lliga amb un handicap de -3 sobre els grans candidats al títol.

La primera mitja hora de joc, s'ha disputat amb un futbol molt conservador per part de tots dos conjunts. Ha estat Steven Gerrard el primer en provar fortuna amb un xut que ha sortit desviat a pocs metres del pal dret de la porteria de Gomes. Poc després, al minut 44 de partit, Essou-Ekoto ha perforat la porteria de Pepe Reina amb un tret que s'ha colat sense remisió a l'ascaire dreta de la porteria visitant. Res a objetar al porter madrileny en la jugada del gol, més encara quan havia fet dues aturades impossibles a intents de l'ex-jugador red, Robbie Keane.

A l'inici del segon temps, el Liverpool debia portar el pes del partit si volia donar la volta al marcador. Els de Benítez han dut tota la iniciativa, però la falta d'un joc fluit no ha posat en gaires apurs al quadre de Harry Redknapp. Tant sols una acció individual de Glen Johnson, provocant un penal en una penetració a l'àrea qeu ha acabat en clar penal als 55 minuts de joc, ha permès que els Reds igualessin el marcador al transformar Steven Gerrard el penal.

Però quan semblava que amb el gol de l'empat, el Liverpool podia controlar el partit, ha arribat el gol de Bassong a pilota aturada que posava novament als Spurs per davant en el marcador, al rematar amb massa facilitat un servei de Modric. Ni tant sols l'entrada d'un elèctric Benayoun que ha posat les millors dòssis de bon i efectiu joc en els de Benítez, han pogut que el marcador fos negatiu per els d'Anfield.

El partit d'avui, ha significat el debut en partit oficial de Daniel Sánchez Ayala, jugador sevillà, que ha suplit a Martin Skrtel als 74 minuts de joc, aqueixat d'un fort cop a la mandíbula produït per un cop amb Jamie Carragher a l'inici del partit.

FORMACIÓ:

Reina, Johnson, Carragher, Skrtel (Ayala 74'), Insua, Kuyt (Voronin 78'), Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Benayoun 67'), Gerrard(C) i Torres

GOL:

1-1 Gerrard 56' (pen)

No podem, debem guanyar la Premier.

Amb aquesta contundència es mostrava Fernando Torres en una entrevista a poc més de 72 hores d'iniciar la temporada 2009/2010. El davanter madrileny està convençut de les posibilitats de l'equip Red d'aconseguir un títol que es resisteix ja fa vint anys.

El repte és gran i el Liverpool ho afronta amb la pràctica continuitat del bloc que l'any passat va estar a prop d'aconseguir l'objectiu del títol, encara que amb la sensible baixa de Xabi Alonso traspassat al Real Madrid, al igual que Alvaro Arbeloa. Per suplir la important baixa del mig de Tolosa, Rafael Benítez ha confiat amb el jove italià Alberto Aquillani, que tot just era presentat ahir. L'altre alta per a la nova temporada, Glen Johnson, ocuparà el lateral dret vacant pel traspàs d'Arbeloa.

Rafael Benítez ha optat per seguir confiant en el bloc, per sobre de fer grans fitxatges mediàtics. Opció aquesta, que ha desilusionat un xic a l'aficionat, sobre tot després de veure el rendiment de l'equip en els partits de pretemporada, on en els enfrontaments amb els equips de més renom, els resultats han estat insatisfactoris.

Com a màxims rivals del Liverpool en la cursa per el títol, estaràn els ja habituals Manchester United i Chelsea als que se li suma la icognita del projecte multi-milionari del Manchester City, que tirant de talonari, ha conjuntat un equip replet de enormes jugadors. A part, el fet de que els de Hughes tant sols afrontaràn partits a nivell domèstic, sense disputar partits de competició europea, reduirà notablement el cansanci i la densitat del calendari per els citizens.

El seu veï, Manchester United, ha vist com la seva màxima figura, Cristiano Ronaldo, prenia el mateix camí que Alonso i Arbeloa i fitxava per el Real Madrid amb un traspàs record. Per suplir-ho, Fergusson ha realitzat fitxatges com el de Antonio Valencia provinent del Wigan i Michael Owen en un dels fitxatges que portarà cua quan el "Golden Boy" torni a Anfield per enfrontar-se al club que li va donar renom i fama mundial.

Un altre equip que ha optat per la continuitat ha esat el Chelsea, que amb les úniques novetats de Carlo Ancelotti a la banqueta i el lateral rus Zhirkov provinent del CSKA de Moscú, tractaràn de fer tornar el títol al barri londinenc. De moment, el cap de setmana passat van aconseguir la Community Shield, trofeu que inaugura la temporada futbolística a Anglaterra.

Un esglaó per darrera dels tres grans de la lliga, estàn l'Arsenal de Wenger que ha perdut cert punch amb les baixes de Touré i Adebayor fitxats pel Manchester City, El Tottenham Hotspurs que amb Harry Redknapp ha de veure els fruits de la gran inversió de l'any passat i l'Aston Villa de Martin O'Neill que amb la baixa de Gareth Barry fitxat, com no, per el Man City, ha deixat als villans sense un dels seus grans pilars.

Les respostes a aquestes incognites, a partir de demà dissabte. Comença l'espectacle de la Premier League. Comença l'assalt al títol.

Ampli seguiment dels actes entre penyes.

Quan a la branch ens vàrem enterar de la celebració del partit inaugural del Nou Estadi de Cornellà - El Prat, de seguida vam decidir que calia fer alguna cosa especial entre la branch que representa al Liverpool a casa nostra i un dels clubs representatius de la ciutat.

Des d'un primer moment es va pensar en la disputa d'un partit entre penyes i la posterior celebració d'un sopar de germanor entre tots dos equips i aficionats. Quan vam començar a organitzar aquesta història, mai ens haguessim imaginat que aquests actes, en principi destinats a passar una bona estona entre aficionats d'un i altre club, tinguessin el resó mediàtic que finalment vàren obtenir.

Des de la webs oficials de tots dos clubs es va mencionar la disputa del partit i els actes posteriors d'entregues d'obsequis. Al site oficial del Liverpool FC, es feia esment de la participació en el partit de les branches de Barcelona i Bèlgica, oblidant-se però, de la important participació de la branch madrilenya.

Per la seva part, la web oficial del club perico, també es va fer resó de tots els actes, afegint a part de la celebració del partit, informació i fotografíes del posterior sopar i entrega d'obsequis entre totes dues penyes.

També televisions com Tele5, la Xarxa de TV locals de Barcelona i TV3 van estar presents a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per prendre imatges de l'esdeveniment. Unes atencions que ningú esperava i que agraïm, encara que ens sorpren tanta presència de mitjans.

Un cap de setmana ple d'emocions.

L’arribada del Liverpool FC a la ciutat, comportava per a la branch una sèrie d’obligacions ineludibles que tot Red supporter que es preui ha de dur a terme amb la millor de les voluntats. Era el primer cop que el branch rebia a l’equip constituida ja de manera oficial i per aquest motiu, calia deixar el nom dels Barca Reds (curiosa denominació utilitzada per el club) en el lloc més alt.

Molts eren els dies en el que el partit es va anunciar i ens vàrem posar en marxa per tal de fer, d’un partit històric per a la ciutat de Barcelona i per al RCD Espanyol en particular, un cap de setmana inolvidable. Trucades i més trucades. Mails i més mails i moltes hores de dedicació, van derivar finalment amb la celebració el dia anterior a la inauguració de l’estadi, d’un partit entre penyes reds i periques i a la finalització del partit la realitazió d’un sopar de germanor entre jugadors i aficionats.

Paralelament a aquests actes, calia moure’s per tal d’aconseguir les entrades necessaries per tal de seguir en directe la inauguració de l’estadi i el partit dels primers equips. D’autèntic malson cal qualificar l’aventura que vam haver de patir els supporters (no anglessos) per tal d’aconseguir una entrada per al partit.

Dissabte era el dia en el que els aficionats i les penyes més concretament, prenien tot el protagonisme del cap de setmana amb la celebració del partit amistós i sopar de germanor entre penyes. El partit disputat a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besós, va estar ple d'esportivitat i d'entrega per part de tots dos conjunts. Abans de que s'escoltès el xiulet inicial, totes dues branches es van repartir obsequis. Ja en el terreny de joc, el conjunt perico va dur-se una treballada vitòria per 2 gols a 1 sobre el combinat de branches reds format per les penyes de Barcelona, Madrid i els Flemish Reds, a part de l'inestimable participació de Paul i Guillem.

Havent passat per les dutxes, totes dues aficions es van dirigir cap a un conegut restaurant de la Barceloneta per tal de sopar i recuperar forces. Al final de l'apat, va haver-hi l'entrega institucional de plaques conmemoratives i de samarretes entre totes dues penyes. Un acte de germanor que va reforçar l'amistat entre tots dos clubs.

Diumenge va ser l'hora del partit entre plantilles professionals i el dia de la inauguració del nou estadi, fet històric ja de per si que donava encara més importància a la que ja comporta un partit del Liverpool. Esglaonadament, els llocs habituals i més cèntrics de la ciutat van començar a adquirir el color red i les cerveses i càntics van començar a beure's i sentir-se. Més de 800 supporters es van donar cita a Barcelona per un cap de setmana de sol, festa i futbol.


Molts són els agraïments que hem de fer des d’aquest article. Juan, Lover, Jorge, Mode, Alex and family, Jackie, David, Amanda, Guillem, Paul & Sharon, Chris & Dotty, The Flemish Reds, Matt & his team i en general a tota la familia liverpudlian que es va reunir durant tot el cap de setamana per gaudir d’una festa total.

I com no, agraïr especialment a tota la familia espanyolista el seu cordial tracte i la seva atenció cap a nosaltres. En especial, volem agraïr a Xavier, Alberto, Luis, Mari, i Mikel

Que es repeteixi ben aviat.

Aquilani nou jugador del Liverpool

En menys de vint-i-quatre hores, la baixa de Xabi Alonso ha estat coberta. El lloc en el mig del camp deixat per el ja des de fa dos dies jugador madridista serà cobert per Alberto Aquillani, jugador italià procedent de la AS Roma de la sèrie A italiana.

Aquillani va nèixer a Roma el 7 de juliol de 1984 i ha passat tota la seva carrera esportiva vinculat a l’equip giallorossi des de les seves categòries inferiors. Abans de fer el salt definitiu al primer equip l’any 2004, va ser cedit una temporada a l’US Triestina Calcio on el seu gran rendiment, va provocar que el conjunt romà el repesqués a la temporada següent, éssent ja una peça habitual en l’equip, on temporada darrera temporada, ha anat augmentant el seu rendiment.

Amb la selecció italiana ha disputat ja un total de 11 partits, anotant 2 gols, sent sempre un dels principals valors en les categories inferiors on fins i tot va ser designat membre de l’Onze ideal de la Eurocopa sots-21 2003 d’Holanda.

Mig-campista de tall defensiu, Aquillani és un jugador que malgrat ocupar unes posicions allunyades de la porteria rival, acostuma a marcar un número raonable de gols. Disposa de bon desplaçament de pilota i com a bon jugador italià, la seva entrega en tots els partits és màxima.

Important repte el que afronta aquest jove jugador italià per suplir a un jugador con Xabi Alonso, que ha deixat important emprempta en l’afició d’Anfield. No l’hi faltarà suport.

BENVENUTTI ALBERTO.

Agur Xabi.

Anfield diu adéu avui a un dels jugadors no britànics més admirats i respectats de les últimes décades.

Xabi Alonso és des d'aquesta tarde nou jugador del Real Madrid C.F., després de l'acord al que han arribat el club d'Anfield i el club blanc que ronda els 34 milions d'Euros. El jugador basc, signarà per cinc anys per el Real Madrid, que ha aconseguit el director d'orquestra que desitjava per al nou i flamant projecte de Florentino Pérez.

Jugador red durant les 5 últimes temporades, Xabi Alonso va ser un dels primers fitxatges de Rafa Benítez només aterrar a Anfield l'estiu del 2004. El jugador basc procedia de la Real Sociedad, on va efectuar una excel·lent temporada, portant a l'equip donostiarra fins al sots-campionat de lliga. Ben rapidamente Alonso va adaptar-se al joc frenétic de la Premier League, sent un dels jugadors foranis més respectats per premsa i aficionats.

Migcampista de gran clarividència i talent per portar el pes i el tempo del partit, va afegir a aquestes característiques, la força i la determinació necessaries per convertir-se en peça clau del Liverpool i en un dels jugadors més desitjats per els gran clubs europeus.

Durant la primera temporada com a Red, Alonso va aconseguir la recordada Champions League del 2005 a Istambul, anotant l'empat a 3 que anulava l'avantatge de tres gols de l'equip milanista. A aquest títol, Alonso afegiria la FA Cup i Supercopa Europea de l'any següent.

199 partits i 19 gols és el vagatge del jugador de Tolosa defensant la samarreta del Liverpool. Samarreta que va defensar per última vegada diumenge passat en els pírrics dos minuts que va disputar en l'amistós entre Espanyol i Liverpool. Un comiat trist per a un jugador de classe mundial, que ha donat veritables lliçons futbolístiques a Anfield.

Convidat de pedra.

RCD Espanyol 3-0 LIVERPOOL FC

Anar de convidat a una festa com és una inauguració d'un estadi, és sempre motiu de joia i orgull per saber-se amb el respecte i admiració de l'amfitrió. Altre cosa molt diferent, és viure aquesta celebració de la manera com la va viure l'equip de Benítez diumenge passat en el nou i flamant Estadi de Cornellà - El Prat.

Un equip sense ganes de batallar i sense la més mínima intenció de posar les coses dificils al conjunt rival, va veure com un Espanyol motivadíssim i sabedor d'estar vivint una jornada històrica per al club blanc-i-blau, li passava per sobre amb un contundent resultat, clar reflexe del tarannà amb que tots dos conjunts es van pendre el partit.

Tant sols Gerrard va donar mostres de combativitat amb dos xuts al pal que d'haver entrat, haurien maquillat de bona gana el marcador. Luis Garcia aconseguia el primer gol a la nova casa perica i Ben Sahar per partida doble, tancava una festa de clar color barceloní.

La derrota i per sobre de tot la imatge exhibida però, en cap moment va fer amagar l'enorme festa viscuda a Barcelona durant tot el cap de setmana. Properament, us donarem detalls del que ha estat una nova aventura red, plena de moments per al record.