K.O. a la Cup

LIVERPOOL FC 1-2 Barnsley FC

Surrealisme o grandiositat. Un d'aquests dos termes o pot ser una bona barreja de tots dos s'hauria d'emprar per qualificar el partit que ha significat la eliminació de la FA Cup 2007/08 del Liverpool FC. Sorpresivament, contra tot pronostic i de la manera més frustrant possible, en el darrer sospir del partit, el Liverpool FC ha dit adéu a una de les dues possibilitats de salvar la temporada més extravagant de la seva història, per factors de tots coneguts. La grandiositat d'una competició única com la FA Cup, ha escrit aquesta tarde a Anfield una nova pàgina per a la historia de la competició i llastimosament, el Liverpool FC en serà el protagonista negatiu.

Novament la sort ha estat esquiva al conjunt de Rafa Benítez. Aquella sort que el Liverpool ha tingut en els bombos a l'hora dels sortejos, ha donat per complert l'esquena a l'equip en el terreny de joc. En un partit en el que tot semblava posar-se de cara quan Dirk Kuyt avançava al conjunt red a la mitja hora de joc, trencant d'aquesta manera la seva sequera golejadora i aclarint el camí cap a quarts de final per els reds, un gol de Foster abans d'arribar a l'hora de joc, tornava a posar l'igualada en el marcador d'Anfield.

Els jugadors del Barnsley FC són coneguts amb el sobrenom de tykers, paraula amb la qual són coneguts els habitants de la població definits com a durs treballadors, més o menys, el que seria conegut en les nostres contrades com a "currants". Doncs a partir de l'empat tyker, el Liverpool FC s'ho ha hagut de "currar" de valent per tal de recuperar el domini en el marcador.

I el cert és que els homes de Benítez no és pot dir que no hagin buscat la victòria. Ocasions ben clares de Crouch, Kuyt, Leiva o Benayoun, han trobat sempre la resposta de les intervencions impressionants del porter del Barnsely Luke Steele, que ha guanyat amb tot mereixement el premi de man of the match. Ni tant sols quan el jove porter tyker s'ha vist superat, ha estat possible perforar la seva porteria, com en la ocasió en la que Harry Kewell ha vist com el seu xut picava en la part superior del travesser.

Amb continus atacs reds, el temps anava passant i des de la grada visitant ja es celebrava l'empat que permetia el partit de replay aquesta vegada en el feu visitant. Però la competició de la FA Cup està plena de sorpreses en les seves 127 edicions. I aquesta tarde s'ha afegit un nou capítol d'aquesta història quan en el minut 93 de partit, Brian Howard d'un xut des de fora de l'àrea amb cama esquerra feia embogir als seus i feia dibuixar la incredulitat en el rostre de tots els seguidors reds.

Una gran decepció la que viu en aquests moments la familia red. La derrota i la conseqüent eliminació arriba en el pitjor moment de la temporada i a 72 hores vista d'el compromís més important de l'exercici com és l'enfrontament amb l'Inter de Milan a la Champions League. La derrota fa molt mal, sobre tot quan la victòria hauria estat el resultat més just i l'equip semblava haver retrobat el camí del joc seriós amb un gran partit a Stamford Bridge el passat diumenge. Rafa Benítez haurà de treballar de valent l'aspecte psicològic dels seus jugadors per tal de afrontar l'últim terç de la temporada amb uns objectius que passen per fer un paper el més digne possible a la Premier i tractar d'arribar el més lluny possible a la Champions League.

Els jugadors han de reaccionar a aquest durissim cop. S'ha de recuperar aquell esperit d'Istambul i treure l'orgull d'aquella nit de maig del 2005 i dir a tot el món que som el LIVERPOOL. El club de les 5 Copes d'Europa, l'equip de les 18 lligues angleses i l'equip del qual tot supporter es sent orgullós.

Pot ser estem davant d'aquesta reacció, pot ser l'Inter en serà la víctima de la revifada red. Personalment com a supporter ja estic desitjant que arribi dimarts. Tinc molta ràbia continguda després del partit d'aquesta tarde. Els jugadors de ben segur sentiràn el mateix i sortiran a les 20:45 de dimarts a crospir-se a l'equip de Mancini. Es ara o mai. Come on Mighty Reds!!!

FORMACIÓ:
Itandje, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun, Lucas Leiva (Gerrard '75), Xabi Alonso, Babel (Kewell '70), Kuyt i Crouch.

GOL:
1-0 Kuyt '32

Contra les cordes durant una hora.

LIVERPOOL FC 5-2 Havant & Waterlooville FC

Probably, Probablement. Amb aquesta consigna al pit saltava el modest Havant & Waterlooville a la gespa d'Anfield per disputar el partit de la seva vida, aquell partit somniat des de que els seus jugadors eren marrecs colpejant qualsevol objecte de forma esfèrica pels carrers del South East d'Anglaterra. Els jugadors de Shaun Gale, han sortit al terreny de joc d'Anfield, sense cap mena de complexe. El destí els hi brindava una oportunitat única de sentir-se futbolistes de renom per un dia i no podien desaprofitar-la. La consigna, que no era un altre cosa que una encertadíssima campanya publicitària de la companyia cervessera que sponsoritza per igual a Havant i a Liverpool, ha estat ben a punt de fer-se realitat. I més encara quan no en una, sinó en dues ocasions, el marcador d'Anfield assenyalava un registre favorable als Hawks i que per moments a fet treure els colors a jugadors i aficionats locals.

Un valent Havant ha deixat ben clar des d'un inici que no vindria a posar els seus onze jugadors sota els pals de la seva porteria i amb valentia i una il·lusió desbordants, ràpidament s'han plantat en la porteria defensada per Itandje. D'aquesta manera en el minut 9 de partit a la sortida d'un corner, Pacquett passava a la modesta història del club del South East a l'obrir el marcador d'un certer remat de cap sorprenent a una embadalida defensa red.

Anfield era l'epicentre d'un sisme futbolístic a nivell mundial. Un grup de taxistes, escombraires i les més diverses professions, posava contra les cordes a tot un Liverpool FC que ha trigat força en treure's de sobre l'impacte de la sorprenent avantatge dels visitants.

Al minut 27, Lucas Leiva semblava posar novament les coses al seu lloc al empatar el partit amb un excel·lent xut en rosca des de fora de l'àrea que ha entrat per tota la escaire de la porteria d'Scriven. Res més lluny de la realitat. Quatre minuts desprès una errada entre Finnan i Pennant en el refús d'una pilota, era aprofitada per Alfie Potter per tornar a posar per davant en el marcador als Hawks, desprès de que la pilota rebotés en un imprecís, nerviós i descol·locat Martin Skretl que no ha tingut ni de bon tros un lluit debut com a titular en el Liverpool FC.

Era clar però, que la diferència tècnica i física entre un equip i altre acabaria decidint el partit. I així ha estat quan Yossi Benayoun empatava novament el partit al minut 44 obrint d'aquesta manera la seva compta golejadora particular en la tarde d'avui.

El que passava pel cap dels jugadors del Havant & Waterlooville al descans del partit quan en els vestidors esperaven el moment de reprendre el partit i tornar novament a somniar, només ho sabran els propis protagonistes de la momentanis proesa. Les sensacions que haurà sentit el porter Kevin Scriven quan al encaminar-se cap a la porteria de The Kop que havia de defensar en la segona part, tots els Kopites que omplien The Kop, s'han posat dempeus per rebre al modest goalkeeper amb una sonora i merescuda ovació, de ben segur formarà part de les memòries com a jugador de futbol, com si d'un títol de Champions es tractès.

Al minut 56 del partit però, s'ha certificat la fi del somni del Havant. Benayoun tornava a perforar la porteria hawk fent ensorrar les opcions dels visitants que s'han vist definitivament esmicolades quan tres minuts després el jugador israelià aconseguia el seu tercer gol de la tarde, amb una demostració de fonaments tècnics d'autèntic davanter centre.

El partit havia acabat en un hora. Els trenta minuts restants han estat aprofitats per els aficionats visitants per celebrar la seva estada a Anfield amb càntics i lloances dedicades als seus. Peter Crouch en el minut 90 tancava definitivament el marcador al aprofitar en clar fora de joc una assistència de gol d'Steven Gerrard.

L'arbitre feia sonar el seu xiulet i una ovació de tot l'estadi d'Anfield saludava al miracle anomenat Havant & Waterlooville acomiadant-los amb el premi al reconeixement d'haver disputat una dura batalla de tu a tu amb un històric del futbol mundial. Aquesta vegada Golliath li guanyava a David, però per ben poc.

FORMACIÓ:
Itandje, Finnan, Hyypia (Carragher '84), Skertl, Riise, Pennant, Mascherano (Gerrard '87), Lucas Leiva, Babel, Benayoun (Kuyt '72) i Crouch

GOLS:
1-1 Lucas Leiva '27
2-2 Benayoun '44
3-2 Benayoun '56
4-2 Benayoun '59
5-2 Crouch '90

Com a homenatje als braus jugadors del Havant & Waterlooville, afegirem la aliniació de tots els jugadors hawks que han participat en el partit.

Scriven, Warner, Jordan, Wilkinson, Smith, Sharp, Collins (cap), Harkin, Potter, Baptiste, Pacquette. Subs: Taylor, Gregory, Slabber, Taggart, Oatway. Entrenador: Shaun Gale.

Un miracle anomenat Havant & Waterlooville

El mon del futbol professional modern es mou entre números de vegades desproporcionats. Fitxatges milionaris, Sous desbordants, seguiments mediàtics de vegades excessius per a una activitat que no deixa de ser un joc i un llarg etcètera. Tots aquests aspectes fan del futbol més modest, un autèntic oblidat per a aficionats i mitjans. Però de tant en tant, sorgeix una sorpresa i un d'aquests clubs desconeguts, treu la poteta entre tot aquest món de bogeria futbolística col·lectiva, per reclamar els seus 90 minuts de glòria i reclamar en nom dels oblidats el petit lloc en el planeta anomenat futbol que per dret els hi pertany.

Aquest dissabte a les quatre de la tarde, saltarà a la gespa d'Anfield un d'aquests miracles amb els que una vegada cada lustre o possiblement encara més, el capriciós i materialista món de la piloteta obsequia brindant un premi tant senzill, com és el de disputar un partit de futbol contra un equip llegendari en un estadi de referència mundial.

El Havant Waterlloville, sap que al sentir el xiulet que donarà inici al partit, ells hauran obtingut el seu propi premi, sense necessitat de tocar la pilota. El partit somiat per molts dels seus components, prendrà vida i qui sap si el destí els hi depara una nova aventura en l'actual edició de la FA Cup.

Havant és una localitat propera a Portsmouth, que pertany al Comptat de Hampshire en la regió Sout East del Regne Unit. El Havant Waterlooville, fou fundat l'any 1998 com a conseqüència de la fusió dels dos clubs locals. El Havant fundat l'any 1883 i el Waterlloville creat l'any 1905. Tots dos clubs disputaven lligues en els campionats locals de la seva regió fins aconseguir la seva més important fita històrica, que no és altre que disputar una 4ª ronda de la FA Cup, enfront del Liverpool FC a Anfield.

Els Hawks (falcons) sobrenom amb el que són reconeguts els seus jugadors i supporters, rebran en el dia de demà el suport de tot el futbol modest no tant sols de les illes, sinó que també de ben segur de tot l'univers futbolístic. Sabedors de que gran part dels ulls de tots els aficionats al futbol en el món faran una ullada a tot allò que pugui esdevenir a Anfield demà, de ben segur es sentiran herois per un dia.

44 minuts de resistència.

LIVERPOOL FC 5-0 Luton Town FC.

El Luton Town obtenia un inesperat regal de reis el passat dia 6 de gener al guanyar-se merescudament el partit de replay a Anfield, després d'empatar a un gol en el seu estadi davant del conjunt de Benítez. Els jugadors hatters, acudien a Anfield amb la il·lusió de donar una sorpresa majúscula a la competició amb més tradició del futbol mundial. I no els hi han anat malament les coses en un principi. El Luton, acompanyat per un important número de supporters que han omplert l'Anfield Road Stand, ha aturat com ha pogut totes les escomeses dels jugadors del Liverpool que veien com una vegada el pal o d'altres la falta d'encert i el porter visitant, impedien que el marcador registrés cap mena de moviment.

La resistència hatter però, s'ha vist truncada a un minut de l'acabament de la primera part. En el moment més cruel en el que un equip pot rebre el primer gol d'un partit, ha arribat el gol de Ryan Babel. El davanter holandès, molt incisiu durant els primers 45 minuts, ha creuat perfectament la pilota de xut de cama dreta, obrint d'aquesta manera el camí de la classificació per a la següent ronda de la FA Cup. A partir d'aquí, tot ha estat molt més fàcil per a un Liverpool que durant 44 minuts ha vist com tots els seus intents per obrir la llauna del Luton eren infructuosos.

Amb el gol de Babel, el quadre visitant ha despertat del seu somni i lògicament s'ha vingut avall. En els vint-i-cinc minuts següents a l'inici del segon temps, els jugadors de Benítez, s'han agradat i no han tingut pietat a l'hora de perforar la porteria de Brill per quatre vegades més, tres d'elles obra d'Steven Gerrard que ha aconseguit un hatt trick. Feia 12 anys que un jugador del Liverpool no aconseguia tres gols en un mateix partit en competició de FA Cup. El darrer va ser Stan Collymore l'any 1996 davant del Rochdale. Sami Hyypia acompanyaria a Babel i a Gerrard en l'apartat golejador, al pentinar amb el cap en el primer pal un corner.

Les coses tornen al seu lloc i els jugadors Reds han sofocat en el segón intent el petit incendi que va provocar un empat més que trist davant d'un equip notablement inferior al quadre de Benítez. El Liverpool FC espera ara rival per a la següent ronda, que sortirà del partit que enfrontarà al Swansea de Roberto Martínez i al modestíssim Havant and Waterlooville.

Per a la historia quedarà que Jamie Carragher defensava per 500ª vegada la samarreta red en la nit d'avui. Per a l'ocasió, Steven Gerrard ha cedit les seves funcions de capità de l'equip al jugador de Bootle. Carra Legend.

FORMACIÓ:
Itandje, Arbeloa, Carragher (500) Hyypia, Riise, Pennant, Xabi Alonso, Gerrard (Lucas Leiva '72), Babel, Torres (Fabio Aurelio '73) i Crouch (Kuyt '65).

GOLS:
1-0 Babel '45
2-0 Gerrard '52
3-0 Hyypia '57
4-0 Gerrard '64
5-0 Gerrard '71

Hora d'alternatives

Sense conèixer la victòria en els tres darrers partits disputats. Amb l'ensurt de la última victòria obtinguda davant del Derby County (cuer de la Premier) en el últim sospir i el que possiblement és el pitjor i més preocupant de tot, amb la pobre imatge oferta des de que l'equip certificava a Marsella el seu passi als setzens de final de la Champions League, el Liverpool FC afronta demà el replay de la seva eliminatòria de FA Cup davant del modest Luton Town FC que ara fa una setmana, va fer treure els colors al conjunt de Benítez.

Es evident que l'equip està travessant el pitjor moment de la temporada. L'equip que va superar brillantment una complexa classificació a la següent ronda de la Champions League, quan tot es donava per perdut, sembla com si víctima de l'estrès, s'hagués desplomat física i mentalment al aconseguir el difícil objectiu. Jugadors com Voronin, Benayoun, Kuyt, Riise, Finnan o Hyypia, no són ni la ombra del que eren.

En els darrers partits aquests jugadors, han evidenciat la seva falta de motivació, ambició i com a producte d'aquestes mancances, un total desencert en les seves funcions. Es hora doncs de que Benítez actuí amb seny i auto-critica. La seva funció és la de recuperar aquests jugadors en el treball diari i no sotmetre'ls a l'examen d'un partit per veure si la seva recuperació és òptima. El principal perjudicat seria l'equip i per contra, el propi Benítez que setmana darrera setmana es cansa de sentir rumors sobre el seu possible acomiadament.

Es hora doncs, de donar l'alternativa a jugadors joves o que no han comptat amb suficients minuts durant la temporada. Nabil El Zhar i Ryan Babel, són dos jugadors ofensius, desequilibrants i amb un atreviment considerable. Precisament aspectes dels que ha mancat l'equip en els darrers partits. Tant sols Babel va poder donar mostres de les seves virtuts en el segon temps del partit de dissabte a Middlesbrough i l'equip ho va notar amb ostensiblement.

La teòrica feblesa del rival de demà, és una bona oportunitat per que aquests dos jugadors i algun més com ara Insua, Leto o Putterill, gaudeixin d'uns minuts per donar aire fresc a un equip naufrag d'idees i també per posar pressió als afectats de la síndrome post-Marsella.... O pot ser ho podríem anomenar síndrome Post-Ayesterán?

Per plorar.

Luton Town FC 1-1 LIVERPOOL FC.

Un equip sense ambició, amb molts dels seus integrants en una alarmant baixa forma tant anímica com física i el que és pot ser el pitjor, sense capacitat de treure l'orgull necessari amb el que en ocasions s'ha d'apelar per treure endavant partits entrebancats com el d'avui, ha deambulat aquesta tarde per l'estadi d'un equip que lluita per eludir les places de descens de la League One (l'equivalent a la 2ª Divisió B espanyola), tot veient-se sotmès al domini del contrari infinitament inferior en qualitat.

L'actuació de l'equip aquesta tarde ha estat desastrosa. L'equip comptava amb importants baixes entre les quals la d'Steven Gerrard amb molèsties musculars. Tampoc Fernando Torres no ha estat de la partida i ni tant sols ha viatjat amb els seus companys a Kenilworth Road. Sense els dos grans pilars en els quals es sustenta l'actual Liverpool FC, el conjunt de Benítez, ha donat una imatge d'equip vulgar i patètic, davant d'un contrari que amb l'única arma de l'ambició ha fet treure els colors durant gran part del partit a la parròquia red.

De tots els aficionats al futbol, és sabut que una competició com La FA Cup, depara en moltes ocasions destacables sorpreses i l'equip petit venç al gran. Per sort aquesta circumstància no s'ha donat, però aquest fet no ha estat present en la ment de Benítez a l'hora de confeccionar un equip amb molts jugadors en un estat de forma molt llunyà al desitjable. Els cassos de Hyypia, Riise i per sobre de tots Dirk Kuyt, així ho testimonien.

Com no podia ser d'un altre manera en un partit de Cup, el partit ha començat amb un ritme frenètic i ja abans d'haver-se complert els primers cinc minuts de joc, els dos porters havien evitat dos gols. Fins aquí tot normal. Però mica en mica, l'ambició i la pressió local han pogut amb la passivitat visitants. El partit ha pres un caire molt perillós i les escomeses del Luton Town eren cada cop més evidents i es repetien una vegada i un altre sense que el Liverpool FC es podés treure de sobre el domini dels hatters.

Al minut 73, semblava que tot s'havia decidit en favor del conjunt de Benítez, quan en una errada de la defensa del Luton, Voronin es plantava tot sol del porter Brill. Per continuar amb els despropòsits, el jugador ucraïnès ha errat en el seu intent d'inaugurar el marcador. Per sort, el refús l'ha sabut aprofitar Peter Crouch que seguia l'acció des de el darrera, per a porteria buida, fer pujar el gol que semblava donaria un més que trist pas a la següent ronda de la FA Cup.

No ha estat així. Tant sols tres minuts després, John Arne Riise introduïa còmica o tràgicament, segons es vulgui veure, la pilota en la seva pròpia porteria al impactar en el refús en el seu propi braç, fent embogir als seguidors locals, que veien com el seu equip forçava un partit de desempat a Anfield, a disputar-se el proper 15 de Gener. Merescut premi per els braus i combatius jugadors del Luton Town i per contra, merescut castic per el Liverpool FC, per tot el Liverpool FC, jugadors i tècnic, que havent-se equivocat de ple en l'alineació inicial fent jugar a jugadors totalment fora de forma, tampoc ha sabut reaccionar, donant entrada a jugadors resolutius per tractar de canviar la negativa tendència que estava adquirint el partit. Per si calia afegir més llenya al foc, els canvis han estat totalment erronis, al canviar als jugadors (Alonso, Babel i Benayoun) que millor rendiment havien ofert durant el matx. Cal rectificar.

Com a curiositat, esmentar la presència en la grada de Kenilworth Road, del nou seleccionador anglès, Fabio Capello. La conclusió que haurà tret el tècnic italià de l'actuació dels jugadors seleccionables del Liverpool, és que haurà de treballar de valent si vol fer recapacitar a Jamie Carragher per a que aquest torni a l'equip dels tres lleons. De nou Carragher s'ha multiplicat en defensa per tal de solucionar les constants errades dels seus tres companys de línia.

FORMACIÓ:
Itandje, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun (El Zhar '85), Xabi Alonso (Mascherano '73), Lucas Leiva, Babel (Voronin '70), Kuyt i Crouch.

GOL:
0-1 Crouch '73

Camí de Wembley

La 126ª edició de la FA Cup pren aquest cap de setmana el protagonisme de l'actualitat red amb l'inici demà d'una nova aventura del club d'Anfield en la competició. Amb la lluita per el títol de lliga posada en entredit després de l'empat del passat dimecres davant del Wigan, el Liverpool FC haurà de redoblar esforços en les dues competicions del K.O. en les que encara està viu, si no vol acabar la temporada en blanc.

La FA Cup, és el trofeu de clubs més antic del futbol mundial. La seva primera edició data de l'any 1872 i tant sols ha viscut dos parèntesis en la seva historia, com a conseqüència de les dos grans guerres mundials del segle passat. A l'aficionat del Liverpool FC, aquesta competició li porta inoblidables records. Les set ocasions en les que el club s'ha proclamat campió del trofeu, estan plagades de moments històrics carregats d'autèntic epicisme. No cal anar molt lluny per rememorar les mels de l'èxit en aquesta competició i assaborir el regust d'una victòria èpica. Qui no recorda el gol des de 30 metres de Gerrard en el minut 93 que forçava la pròrroga davant del West Ham United en la final de l'any 2006 a Cardiff? Qui no recorda les aturades de Pepe Reina en la pròrroga? Qui no recorda els dos penals aturats per el mateix Reina en la fatídica tanda de penals?

I per que no remuntar-nos als ja llunyans anys 80 en aquella final contra els veïns blaus de l'Everton de l'any 1986. Aquells gols d'Ian Rush que van capgirar el partit després del gol inicial de Gary Lineker. Aquell era el Liverpool invencible dels Dalglish, Houghton, Beardsley, Barnes, Rush i companyia.

Tot allò és història. La realitat i el present diuen que demà el Liverpool es posa mans a l'obra per tal de portar el vuitè títol de FA Cup cap a les vitrines d'Anfield i ho farà enfrontant-se a un vell conegut de les darreres edicions. El Luton Town FC.

Ara fa dues edicions que els homes de Benítez rendien visita al Kenilworth Road. El partit va acabar amb un 3-5 per els interessos red. el partit és recordat per tots els supporters per el impressionant gol marcat des d'el seu propi camp per el donostiarra Xabi Alonso i tambè, per que no recordar-ho, per els problemes que van donar els hatters (barreters) al conjunt red. Una reacció a temps dels de Benítez encapçalada per l'avui jugador del Recreativo de Huelva, Florent Sinama Pongolle, va fer possible una treballadíssima victòria.

Aquest any però, les coses no comencen be per l'equip. Demà el Liverpool comptarà amb les baixes per lesions musculars de tres dels titulars del passat dimecres. Aquests no són altres que Alvaro Arbeloa, Fabio Aurelio i Steven Gerrard, que com no podia ser d'altre manera, comença a notar l'alt ritme de les competicions. Esperem que aquestes baixes no siguin obstacle per superar la primera ronda de la competició.