Aquell Liverpool - Inter del 65.

LIVERPOOL FC 3-1 Internazionale (Anfield, 4/5/1965)

A poc més de 24 hores d’un nou duel vital per les aspiracions del Liverpool FC aquest exercici, es bo fer una mica de memòria i realitzar un viatge en el temps per tal de recordar un dels partits que va marcar època i va quedar en el record d’infinitat de Kopites. De ben segur, els supporters més veterans recordaràn aquell partit de semifinals de la Copa d’Europa i segurament es referiran a ell com el millor partit disputat per el Liverpool a Anfield en competició europea en la seva historia. El contrincant del Liverpool entrenat a les hores per Bill Shankly, no era altre que el mateix protagonista que demà. L’Internazionale de Milano.

Aquella temporada, el Liverpool debutava en competició continental de la mà de Bill Shankly que tot just començava a forjar la seva llegenda al front del club. El Liverpool FC arribava a les semifinals de la màxima competició europea, després de deixar en el camí al FRAM de Reijkiavic islandès, a l'Anderlecht belga i al Colònia alemany, amb anècdotes per a la història en les dues ultimes eliminatòries. I és que l'enfrontament contra els belgues passarà a la historia red, per tractar-se de l'origen de la indumentària totalment vermella, mentre que la eliminatòria contra els alemanys, serà recordada per decidir qui passava de ronda amb el sorteig d'un llançament d'una moneda a l'aire (al segon intent!! el primer la moneda va quedar verticalment atrapada en el fang), després de que els dos partits de la eliminatòria i el de desempat a Rotterdam acabessin en empat.

Amb aquests precedents, el Liverpool de Bill Shankly arribava a semifinals de la Copa d'Europa per veure's les cares amb l'Inter de Milan d'un altre mite mundial de les banquetes. Helenio Herrera. Shankly i HH, dos personatges que han passat a la història del futbol mundial, per els seus mètodes revolucionaris d'entrenaments i d'entendre aquest esport. Hi que fins i tot assegura que més que entrenadors, es tractaven de dos grans psicòlegs que sabien treure dels seus jugadors el màxim de les seves prestacions.

En aquells dies, enfrontar-se a l'Inter de Milan, significava enfrontar-se amb l'actual campió d'Europa i a l'equip que dies abans havia aconseguit el títol oficiós de Campió del món al vèncer a l'Independiente d'Avellaneda argentí. Per si faltava poc, aquella temporada la final de la Copa d'Europa es disputaria a San Siro. Però tampoc el Liverpool es quedava al darrera en qüestió de títols. Precisament 3 dies abans de la disputa del partit d'Anfield, els homes de Bill Shankly havien conquerit la seva primera FA Cup al vèncer al Leeds Utd. al vell Wembley. Per tant el partit es presentava amb uns precedents que feien del mateix un dels partits més interessants de l'època.

El partit el van presenciar un total de 54.082 espectadors a les grades d'Anfield sota un ambient d'autèntica festa per els actes de celebració del primer títol de FA Cup de la historia per el club red. L'ambient i l'atmosfera de les grades, va impressionar als experimentats homes de Helenio Herrera. Jugadors de la classe de Fachetti, Mazzola o Luis Suarez es van fer petits per l'empenta dels jugadors red i d'un Anfield que recolzava com mai. D'aquesta manera, els homes de Shankly es posaven ben ràpid al davant en el marcador. Al minut 5 de partit, Ian Callaghan feia seva la banda dreta del camp i efectuava una precisa centrada que Roger Hunt s'encarregava de rematar implacablement per batre per primera vegada al porter italià Sarti. El deliri arribava a un Anfield que bramava de joia al veure com el millor equip del mon, demanava clemència.

El campió italià estava totalment perdut en el terreny de joc, però com acostuma a passar quan algun equip s'enfronta a un equip italià, aquests van saber aprofitar l'única errada del rival. Deu minuts abans d'arribar al descans, Ron Yeats perdia una pilota al mig del camp i l'Inter transformava en gol una contra perfecta de la mà de Mazzola. Amb res, l'Inter aconseguia empatar el partit. L'etern oportunisme italià feia acte de presència a la gespa d'Anfield.

Però els homes de Shankly ni molt menys es van vindre a baix. I és que esperonats per una grada totalment entregada, el conjunt red tornaria a posar-se en avantatge en el marcador i amb una jugada estratègica ben italiana. Al minut 55 Ian Callaghan guanyava l'esquena al catenaccio nero-azzurro al treure ràpidament una falta a la frontal de l'àrea, presentant-se tot sol davant del porter italià. Callaghan no fallaria i tornava a posar per davant al Liverpool FC.

Amb avantatge novament en el marcador, el conjunt d’Anfield no va deixar de buscar el gol en cap moment. L'atac i gol red, no va estar exempt d'ensurts per part dels italians, que ben be podien haver aconseguit el gol de l'empat fins en dues ocasions. Però va ser en el minut 75 quan Ian St. John aprofitava una serie de rebots dintre de l'àrea italiana per posar en el marcador el 3-1 definitiu que feia perillar els ciments d'un Anfield que vivia la seva primera nit de joia europea.

El Liverpool de Bill Shankly que feia dos anys es trobava jugant la segona divisió anglesa, feia trontollar a tota l'Europa futbolística amb una autèntica gesta que no trobaria el premi de la classificació per a la final al perdre per 3-0 al partit de tornada a San Siro en un partit i en unes jornades previes al mateix que ben poc tenen que veure amb l'esportivitat i el desenvolupament normal d’un partit. Però això és un altre historia.

LIVERPOOL FC:
Lawrence, Lawler, Moran, Strong, Yeats, Stevenson, Callaghan, Hunt, St. John, Smith i Thompson.

INTERNAZIONALE FC:
Sarti, Burnich, Fachetti, Tagnin, Guarneri, Picchi, Jair, Mazzola, Piero, Luis Suarez i Corso.

FONT: lfchistory

Liverpool FC 1-0 (4-1) Chelsea FC. OLÍMPIA A LES SEVES MANS

En aquest mateix blog ens referíem i feiem allusions tant sols dos mesos enrera a aquell esperit del 2005 que va portar al conjunt de Benítez a disputar i guanyar la final de la Champions de la edició de l'any 2005 a Istambul. Doncs en la tarde-nit d'ahir, tots plegats vam reviure aquelles mateixes sensacions. Un equip que portat per la fe i el cor, supera a un altre, el qual és infinitament superior tecnicament. Un rival fet a cop de talonari, que disposa d'alguns dels millors jugadors del món, no va poder amb la força i l'esperit d'uns jugadors portats per l'amor propi i com no, per l'empenta d'una afició que una vegada més va donar una lliçó del que és estar al costat d'un equip. Aquesta nit els herois de la nit d'ahir, seuràn comodament en les seves butaques i esperaran pacients el desenllaç de l'altre semifinal. Continuarà repetint-se la història com fins ara??

FORMACIONS:

Reina, Finnan, Carragher, Agger, Riise, Pennant (Alonso, 74), Gerrard, Mascherano (GOD Fowler 113), Zenden, Kuyt i Crouch (Bellamy, 106)

RITME FRENETIC DES DE BON COMENÇAMENT.

Tothom ho intuia. El partit seria d'un ritme alt i la circulació de la pilota sería d'una gran velocitat. Qualsevol pilota que quedava dividida, era lluitada per tots dos equips amb una agressivitat poques vegades vista sobre un terreny de joc. Hi havia en joc una plaça a la final d'Atenes del proper 23 de maig. No hi havia lloc a l'especulació ni a donar la més mínima concessió al contrari.

En aquesta continua batalla per el control del cuir, els contactes físics eren a l'ordre del dia. Des d'un principi es va veure quin era l'equip que no treuria en cap moment la cama. El Liverpool FC, amb una gran agressivitat sobre el terreny de joc portava al terra una vegada i un altre als jugadors blues. Mikel i Drogba van necesitar asistència després de rebre cops per part dels jugadors reds, que ni de bon tros, requerien atenció mèdica. La batalla de la imposició de respecte estava guanyada.

LA PISSARRA DE BENITEZ.

Corria el minut 22 quan Joe Cole cometia falta sobre Gerrard a la banda esquerra de l'atac red, després de que el gran capità recollís el refús defensiu a un perillós xut de Pennant. Rapidament els llençadors habituals de faltes de l'equip de Benítez, es reunien al voltant de la pilota, mentres que els homes amb més encert rematador esperaven i guanyaven la seva posició dintre de l'area a l'espera de rebre la centrada. Totes les mirades estaven posades en un home, Peter Crouch. Gerrard seria l'encarregat de executar el tir lliure, però quan tota la defensa del Chelsea esperava una centrada a l'àrea, sorpresivament Gerrard feia una passada rassa cap al punt de penal on apareixia Daniel Agger per rematar amb un fort i sec xut de cama esquerra una pilota que entraria sense cap mirament a la porteria de Cech. La pissarra de Benítez guanyava el primer assalt a la pissarra de Mourinho. Anfield esclatava per primer cop durant la nit.

Els homes de Mourinho, lluny de desmoralitzar-se, van treure ben aviat el seu caracter d'equip guanyador. Al minut 32, Didier Drogba rebia una pilota al forat que el deixava totalment sol davant de la sortida del porter Reina. En el mà a mà entre el marfileny i el madrileny, la victòria va ser per el porter Reina que aturava extraordinariament el fort obús que li va enviar el davanter del Chelsea. Droga, l'autèntic protagonista del partit d'anada, no va poder superar mai a l'eix defensiu red amb un Carragher que es va buidar fins a l'últim alè.

OPORTUNITATS PER SENTENCIAR.

Peter Crouch va ser el primer en tractar de resoldre la eliminatòria per la via ràpida, però el seu xut ben dirigit cap a la porteria de Cech, no va disposar de la força necessaria per sorprendre al bon porter internacional txec.

Poc després va ser Dirk Kuyt qui estavellava la pilota al travesser de la porteria blue després de rematar amb el cap una centrada de Riise. La despesa física en el partit d'ahir del jugador holandès, va ser digna d'un autèntic gladiador. Kuyt va estar com sempre molt actiu ofensivament, però va estar especialment combatiu en la pressió als homes de la defensa i mig del camp blue. Dirk Kuyt mereix el reconeixement dels reds supporters en forma de cançó. The Kop ja pot començar a treure la partitura. No trigarem gaire a sentir-la. Kuyt, an unsung hero.

A LA PRORROGA.

No va haver-hi temps per més. Tots dos conjunts havien de disputar una prórroga de 30 minuts per desfer la igualada. Les imatges dels jugadors de tots dos equips rebent massatjes i avituallament líquid, eren un clar reflexe de la gran despesa física soportada per els 22 protagonistes de la nit d'ahir. Una autèntica i èpica batalla.

Al minut 10 de la prórroga, Gerrard controlava l'esferica a la frontal de l'àrea i al comprobar una mínima escletxa en la defensa blue, engatellava un fort xut de cama dreta que amb prou feines Cech es podia treure de sobre. El refús quedava mort dintre de l'àrea. Dirk Kuyt, amb un olfacte de "killer" va seguir la jugada i va ser el primer en plantar-se davant de la porteria, disposat a rematar el gol. Kuyt no va fallar davant d'un Cech batut. Tot Anfield embogia, però l'arbitre assistent del colegiat asturià Mejuto González, continuava immóvil amb el seu banderí alçat assenyalant el fora de joc. La repetició va demostrar l'encert milimètric en la senyalització de la posició antireglamentària del davanter red.

ELS PENALS NOVAMENT DECIDIEN EL DESTI DEL LIVERPOOL FC.

No va haver-hi temps per a res més durant el temps extra. El finalista es decidiría en la tanda de penals. 12 protagonistes es jugaven els destins de dos clubs, de dos aficions. Era l'hora de Pepe Reina.

Reina, porter d'uns reflexes extraordinaris, tenia davant seu la possibilitat de passar a formar part de la mitologia de les nits més èpiques de l'estadi més mitológic. No la va dessaprofitar. L'heroi de Cardiff al 2006, ara es convertia en l'heroi d'Anfield. Més d'un ahir cridava "God Save the Reina"

El sorteig dels penals va deparar que el primer en xutar a porteria fos el Liverpool i ho faria enfront de la porteria de l'Anfield Road Stand, per la qual cosa s'intueix que el Chelsea va guanyar el sorteig i va decidir el camp on es decidiria la sort de la mort súbita.

Zenden era el primer en dirigir-se cap al punt de penal. L'holandès titular novament en el dia d'ahir, va tornar a donar tot el millor de si mateix, aquesta vegada amb més encert que no pas en la setmana passada. Carrera, lleugera paradinha, xut de cama esquerra, porter a un costat, pilota a un altre. Gol. El primer penal, el que pot ser és el més decisiu, ja era dintre. 1-0

Anfield després de sospirar i celebrar el primer gol, comença a bollir. Robben plantava la pilota al punt de penal. Reina sota els pals. Robben pren carrera i xuta a l'esquerra de Reina un colocat xut. Reina respon amb una estirada espectacular i les seves mans, refusaven la pilota. Les mans de Reina colocaven al Liverpool més a prop de l'Olimp. En cap moment es va tractar d'un refús per part del porter espanyol. Va ser una aturada en tota regla, va ser el porter qui amb uns reflexes dignes d'un felí va arribar a la pilota llençant-se cap a ella i no intuint la seva direcció. Benítez s'ho mirava assegut tranquilament amb les cames creuades a la mateixa gespa. 1-0

Per primer cop en la tanda de penals, l'hi tocava el torn a un xutador dretà. Xabi Alonso no fallava i colocava a la dreta de Cech la pilota que confirmava l'avantatge del Liverpool en la sèrie. 2-0

Frank Lampard no errava tampoc en el seu intent i afusellava a un Reina que res va poder fer, tot i tornar a endevinar la direcció de la pilota, per evitar un llançament de penal executat a la perfecció pel capità del Chelsea. 2-1

Gerrard es dirigia cap al punt de penal amb un semblant tranquil. Anfield començava a bramar el càntic "Ste Gerrard Gerrard" El gran capità enganyava a Cech amb xut de cama dreta. 3-1

L'ex-madridista Geremy tenia davant seu el dilema de mantindre en vida al seu equip. La cara del camerunès ho deia tot. Por. Reina tractava de desconcentrar al jugador blue observant ben de prop la correcta col.locació de la pilota sobre el punt de penal. Geremy prenia carrera, xutava i Reina novament endevinant la direcció aturava la pilota. Atenes estava a tocar. Benítez continuava en la mateixa posició. Aquesta vegada no estava assegut, levitava sobre la gespa d'Anfield com si d'una divinitat es tractès. 3-1

Dirk Kuyt tenia davant seu l'oportunitat de passar a recollir directament el bitllet que conduiria al Liverpool cap a la capital grega. Kuyt plantava la pilota, donava unes pases enrera sense prerdre de vista el cuir, iniciava la cursa cap la pilota, impactava l'esferica amb cama dreta i colocava la pilota fora de l'abast de Cech GOL! 4-1

Tot el que va seguir al gol de Kuyt, va ser una nova repetició de les escenes viscudes al 2005. Com si d'un dejà vu es tractés, els jugadors van entonar el YNWA sobre la mateixa gespa de l'estadi compartint la seva joia amb els supporters. Ho hem vingut repetint desde que el sorteig de 1/4 de final va depara la posible semifinal Chelsea - Liverpool. La història sempre es repeteix. El Liverpool FC espera rival per a la final, a hores d'ara el Milan amb gols de Kaka i Seedorf elimina al Manchester Utd. Pot ser sembla repetitiu, però, la història sempre es repeteix.

PUNTUACIONS:

A tots els jugadors: 5 Punts.
A Rafa Benítez: 5 Punts.
A Anfield: 5 Punts.

A HARD DAY'S NIGHT

It's been a hard day's night, and I've been working like a dog.

No hi ha millor preambul per descriure tot allò que ha passat aquesta nit al temple del futbol mundial. Tot un equip, tota una afició, al camp, arreu del mon, han treballat fins a arribar a l'extenuació per a aconseguir l'objectiu. Ser a Atenes el proper 23 de maig.

Quan han passat tant sols unes poques hores després de que Kuyt marqués el penalt decisiu. Quan han passat tant sols unes poques hores després de fer l'última pinta de les moltes de la nit d'avui, no és moment de posar-se a analitzar el partit ni la gesta, aixó ho deixarem per demà (o fins i tot per demà passat) Tant sols és moment de felicitar a tots els red supporters d'arreu del món.

Avui, una vegada més, ha quedat demostrat, per si a algú li quedava algún dubte, de que és el Liverpool FC. El Liverpool FC és aquella energia que es desprén del cor de 45.000 supporters a la grada d'Anfield i que es transmet a les cames de jugadors com Carragher, Gerrard, Reina, Mascherano, etc., etc. que després d'haver-se buidat físicament, s'eixequen i tornen a lluitar fins a l'últim sospir.

A tots els reds supporters d'arreu del mon...

FELICITATS, FELICIDADES, ZORONIAK, CONGRATULATIONS.

La nit en que The Kop va marcar el gol.

Liverpool FC 1-0 Chelsea FC. (Semifinals Champions League 04/05. Anfield 03/05/05)

Han transcorregut dos anys i la polèmica encara perdura i perdurarà. Va entrar totalment aquella pilota dintre de la porteria del Chelsea?? L'arbitre i el seu assistent no van dubtar. Lubos Michel assenyalava el centre del camp. Era gol. Xose Mourinho va comentar en acabar el partit que aquell gol l'havia marcat The Kop. I és que aquella nit, es recordarà no tant sols per la classificació a la final d'Istambul, sinó, per la increïble atmosfera que va envoltar el matx. Atmosfera que tant sols Anfield sap crear.

FORMACIONS:

Dudek, Finnan, Hyypia, Carragher, Traore, Gerrard, Biscan, Hamman (Kewell, 72), Riise, Luís García (Núñez, 84) i Baros (Cissé, 59).

Liverpool FC i Chelsea es jugaven a una carta la seva participació en la final de la Champions League 2004/05, després d'haver empatat a zero gols en el partit d'anada a Stamford Bridge. Benítez i Mourinho escriurien una nova pàgina a la seva recent i estrenada rivalitat. L'equip londinenc havia guanyat al mes de febrer la Carling Cup al conjunt del Mersey, en una final polèmica per les gesticulacions del tècnic lus cap als seguidors reds, donant inici a una rivalitat ferotge personificada en els dos tècnics.

Anfield es vestia de gala per rebre una nova semifinal en la màxima competició europea. Després de cantar un YNWA impressionant, els dos equips eren rebuts amb la coral d'Anfield entonant el The Fields of Anfield Road.

Els 42.529 supporters reds que abarrotaven Anfield, eren sabedors del seu paper protagonista en el partit, Tots ells van portar en volandes als jugadors reds i van pressionar com mai al jugador visitant.



El partit començava a decantar-se del costat del Liverpool FC ben aviat. Al minut quatre, Gerrard executava una passada cap a Milan Baros que es plantava sol davant del porter Cech. El jugador txec elevava la pilota en vaselina per sobre del seu compatriota, la pilota quedà morta en l'àrea petita i Luis Garcia apareixia per impulsar l'esfèric davant de l'oposició de John Terry. En el camí del cuir cap a la porta blue, William Gallas va tractar de impedir el gol, però la pilota ja havia traspassat la línia de gol. Lubos Michel, consultava el seu assistent i tots dos assenyalaven el cercle central. Gol.

La resta del partit va transcórrer amb un joc força travat. Continues interrupcions, molta tensió i al arribar al minut 90, el quart arbitre mostrava la seva pissarra afegint 6 minuts de joc al partit.

Anfield apretava. Els supporters animaven com mai, conscients que havien de sumar-se a la defensa del resultat com si d'un jugador de camp es tractés.

El partit arribava al seu final, però una xut creuat de Guddjonhsen es passejava per la línia de gol de la porteria de Dudek, sense que Drogba podes rematar el que hagués estat el gol de la classificació pel Chelsea. Era l'ultim ensurt.

Un minut després Anfield esclatava al sentir el xiulet final de l'arbitre eslovac. Les escenes que es van viure a les hores, són historia del Liverpool FC i com no, del centenari Anfield.

Des de megafonia es reproduïa el YNWA amb els jugadors reds celebrant la classificació en el terreny de joc. Aquell YNWA cantat per jugadors i supporters, ha estat considerat el millor YNWA de tota la historia.

Una hora després del partit, Jamie Carragher feia unes declaracions que han passat a formar part del gran anecdotari de la historia del Liverpool FC.

“Pots gastar milions en els millors jugadors i invertir en un dels millors entrenadors del món, però l'única cosa que mai podràs comprar son els fans”