Les veritats de Paul Tomkins.

Crítiques als seus sistemes tàctics, als seus mètodes de treball, als seus costosos fitxatges o desconegudes adquisicions. Tot allò que faci Rafael Benítez en la seva labor al capdavant del Liverpool FC, rep setmana darrera setmana el retret dels tabloides de les Illes. La percepció erròniament generalitzada en aquestes latituds, és que la pràctica totalitat de la premsa britànica, especialment la londinenca, veu en Benítez a un tècnic incapaç de treure a flot la nau Red. Aquesta impressió que des de sempre ha estat l'excusa esgrimida per gran part de la premsa espanyola per a escudar els seus atacs al tècnic espanyol, presenta la honrosa excepció de Paul Tomkins. L'autor anglès de 36 anys, sempre sota exhaustius i objectives anàlisis i l'òptica d'un fidel supporter al club d'Anfield, ha replicat a tots aquells que des de les seves columnes o tribunes ràdio-televisives han criticat amb més demagògia que fets veraços el treball de l'entrenador Red des de fa ja cinc anys.

El prestigi de Paul Tomkins està fora de tot dubte entre els supporters del Liverpool FC. La seva escriptura versa sempre entorn del club del qual es confessa fidel seguidor, sense per això perdre l'objectivitat ni la clarividència en els seus articles i treballs. La seva pàgina web Tomkinstimes, és una de les més seguides, consultades i comentades pels aficionats Reds. Tomkins té un ampli i vast historial com escriptor i narrador del passat, present i futur del Liverpool FC (Golden Past, Red Future, Red Revival, The Red Review, An Anfield Anthology, Above Us Only Sky, Dynasty Fifty years of Shankly's Liverpool i Compendium). A més de tot això, la web oficial del club li ha facilitat des de fa ja diverses temporades, una columna d'opinió on Tomkins repassa tot allò que esdevé entorn del Liverpool.

Però és des de la seva pàgina web, on Tomkins exerceix amb major assiduïtat la seva labor de cronista i comunicador. Des d'aquest mitjà s'encarrega de posar en dubte moltes de les declaracions que tenen a bé realitzar els diferents personatges encarregats de narrar setmanalment els partits de la Premier, o de rebatre a contertulis i columnistas de diversos mitjans que expressant lliurement la seva opinió, sempre tenen a Rafa Benítez com a focus de les seves crítiques. Un dels seus últims articles "Lucky Rafa", serveix com perfecta mostra de com Tomkins tira per terra molts dels arguments utilitzats pels detractors de Benítez. En l'esmentat article, Tomkins ironitzava sobre la suposada bona fortuna de la qual gaudeix Rafa Benítez i que li atorguen l'ampli ventall de personalitats mediàtiques futbolístiques britàniques. El text serveix com perfecta síntesi (a pesar de la seva extensió) per a desacreditar totes les campanyes articulades contra l'entrenador. L'historial del tècnic espanyol, les seves relacions amb la premsa, l'herència suportada a la seva arribada al club de Anfield, les partides pressupostàries o la relació entre tècnic i propietaris del club, són alguns dels factors que Tomkins tracta i que perfectament pot servir com introducció a aquells que desconeguin a l'autor.

Currículum i tercer pressupost

Per a començar, Tomkins desacredita aquestes demagògiques afirmacions amb el contundent currículum de Benítez com tècnic, mentre recorda que tots aquests assoliments van ser aconseguits gestionant almenys el tercer pressupost més car durant aquestes competicions i temporades. La primera en el front. Són innombrables els "naysayers" que argumenten la bona sort de la qual gaudeix Rafa Benítez, al guanyar una Champions o una FA Cup de formes poc menys que miraculoses. Obliden aquestes veus que el "Gran" Alex Fergusson va conquistar, per exemple, les dues Copes d'Europa que ostenta el seu currículum gràcies a una remuntada èpica en qüestió de minuts (final Champions League en el Camp Nou) i una relliscada de John Terry en la tanda de penals (Final Champions League a Moscou). La sort, la mala i la bona, influïxen com veiem de manera ostensible en el futbol.

Comentaristes interessats

Continua analitzant a totes les eminències televisives que tenen en Benítez el seu particular pim, pam, pum setmanal. Andy Gray, el exjugador del Everton i actual comentarista de Sky Sports, es duu el major nombre de rèpliques. Comenta Gray la solidesa defensiva d'un equip com el Chelsea i ho cataloga com un veritable gegant. Ningú ho dubta, però Tomkins li recorda que el Liverpool de Benítez registra igual nombre de gols en contra concedits en jugades d'estratègia. Tan malament no ha de defensar el Liverpool quan els seus nombres en aquest apartat són equivalents a la solvència defensiva d'un equip com el Chelsea de Carlo Ancelotti.

També entre els exjugadores reds que avui dia comenten partits i participen en tertúlies, Benítez compta amb grans enemistats. Ronnie Whelan, Mark Lawrelson, Stan Collymore, Phil Thompson o Jamie Redknapp (el cas més flagrant de tots ja que pretén que el seu pare Harry ocupi la nostra banqueta) als quals Tomkins els recorda que els dies de glòria per al club de Anfield fa temps que van concloure, així com el llarg període que ha transcorregut des que el Liverpool va caure del cim i sempre abans de l'arribada de Benítez.

L'herència de Houllier

L'equip que va heretar Rafa Benítez és sempre altra de les guerres que ha de patir per part d'uns mitjans que consideren la plantilla confeccionada per Gérard Houllier, immensament millor que la construïda al llarg d'aquests cinc anys sota la tutela del tècnic espanyol. La marxa de Michael Owen, sant i senya del club per aquell temps, es vesteix en ocasions com una venda i un descart de Benítez, quan va ser el propi davanter el qual va triar abandonar Anfield amb una contraoferta del tècnic madrileny a última hora, quan les negociacions per renovar al jugador encapçalades per Rick Parry havien fracassat prèviament. A part d'Owen, l'article desglossa l'ampli nombre de jugadors que formaven aquella plantilla de la temporada 2003/04 i la compara amb l'actual. Els noms de Reina, Mascherano, Torres o Benayoun, tots ells adquisicions i apostes pròpies de Benítez, semblen superar amb escreix a aquell equip compost de bons jugadors, però que ben pocs, excepte les excepcions de Hyypia o Hamman, van assolir assentar-se en el primer equip Red com jugadors notables.

El pressupost

Les partides pressupostàries són sempre altre dels factors que tots els crítics de Rafa Benítez tiren en cara al tècnic. El curiós del cas, és que mai ho fan comparant-lo amb la resta de pressupostos amatents per la resta d'equips, entre els quals hi ha en l'actualitat sis que superen el cash del conjunt de Anfield. Tomkins ataca a tots els mitjans que incessantment ataquen el dispendi de Benítez a adquirir jugadors, mentre que la resta de fitxatges de major quantia realitzats per altres clubs, són sempre ignorats. Recorda d'aquesta manera els fitxatges realitzats per Alex Fergusson, el gran gurú per a tots els mitjans, i que a pesar de costar una important suma de diners, mai van arribar a brillar. Verón, Hargreaves, Nani, Anderson o uns tals Tosic i Ljajic (?) el traspàs dels quals va anar d'al voltant de 17 milions de lliures i tan sols el primer jugador va arribar a disputar la friolera de dos partits oficials amb els Red Devils. En l'actualitat, Tosic està cedit al Colònia, mentre que Ljaj va ser traspassat a la Fiorentina per 7 milions de Lliures. S'adjunta fotografia de la presentacón d'ambdós (que algun caldrà pensi que ens ho inventem. I perquè no hem volgut posar a Djemba Djemba...).

També el Chelsea de Mourinho rep. Tomkins personifica aquest dispendi econòmic en el fitxatge pels del Bridge de Wright-Phillips, el qual va costar 21 milions de lliures i va ser venut dues temporades després per tan sol 8. Tot un negoci. Rafa en canvi, ha de jugar amb unes partides pressupostàries inferiors i en moltes ocasions, ha de desprendre's dels jugadors millor valorats per a realitzar un fitxatge. Llegeixi's Xabi Alonso, el qual va ser venut pel doble del que va costar el seu fitxatge.

Serveixi doncs aquest article com introducció de Paul Tomkins davant els nostres lectors, un veritable desconegut per a l'amplia majoria d'afeccionats a la Premier League i al que des d'aquest blog tractarem sempre de donar deguda veu com seriós i vàlid contrast a tots aquells que obtenen informació d'unes fonts en moltes ocasions mal documentades, però que en unes altres, són absolutament malintencionades. La veritat i la raó estan en la xarxa i gran part d'ella l'ofereix Tomkins. A veure qui gosa contradir-li.

We are focussing on supporting our Manager.

El got ha vessat. L'afició del Liverpool FC es mobilitzarà demà en massa com a protesta contra els mitjans de comunicació britànics que insistentment ataquen a l'entrenador del club Rafa Benítez, no ja com a lliure crítica futbolística, sinó, com a auténtic atacs contra la persona i l'ésser humà.

El supporter del Liverpool ja n'està tip. Durant les darreres setmanes, hem hagut d'empassar veritables barbaritats en contra de l'actual i únic entrenador del club. Articles com aquest a The Guardian, els ja típics articles sensacionalistes a The Sun i les parcials e infumables retransmissions de Sky Sports amb Andy Gray (ex-jugador de l'Everton) al capdavant.

El supporter ha dit prou. L'aficionat Red té, com qualsevol altre aficionat de qualsevol club, les seves preferències amb sistemes i metodología de treball al front d'un equip de futbol. Però el que no està disposat a empassar-se, és que s'està totalment en contra de Rafa Benítez i que possin en boca de l'aficionat i del Kopite, la petició de dimissió del tècnic madrileny.

A l'estat espanyol, no ens és llunyana aquesta polèmica. Articles com el de John Carlin aquest diumenge a El País, on literalment acusa a Rafa Benítez de mentir i enganyar a l'afició i fins i tot d'insultar-la, o els constants articles difamatoris als diaris principalment madrilenys com Marca o As, on utilitzaven la fotografía d'un seguidor de l'Stoke City amb una targeta de l'atur britànic amb el nom de Rafa Benítez, fent-lo passar com a supporter Red, mentre que la realitat era que des de el fons que ocupaven els supporters Reds, es corejava el nom de Benítez, han fet que la paciència dels supporters del país s'acabés.

Per aquest motiu, demà a The Kop està prevista una manifestació en recolçament i suport a Rafa Benítez i en contra de tots aquests mitjans, per fer-los saber l'autèntica veritat del Liverpool FC. L'única veritat és que l'afició del Liverpool recolçarà al seu manager fins al darrer moment, com ha vingut fent des de 1892.

Qui encara s'empassi les mentides de la premsa, que conecti demà Teledeporte a partir de les 21:00 hrs. Allà coneixerà l'autèntica realitat. Una realitat anomenada LIVERPOOL FC. I qui encara tingui dubtes, que faci una ullada al fòrum més popular del Liverpool. Red and White Kop.

Demà juguem contra el Tottenham Hotspurs.

Bullying a Anfield.

Impressionant la portada d'avui de "El Mundo Deportivo". A tota pàgina es pot llegir "Se ve en el Barça" referint-se a un Javier Macherano que apareix en portada celebrant un gol amb la samarreta del Liverpool. Els subtitulars, són per llogar-hi cadires. En ells, s'arriba a assegurar que l'arribada al Camp Nou del migcampista argentí, es produiria el proper estiu, i que aixó faria immensament feliç a Leo Messi. Doncs si un dels jugadors més ben pagats del món encara no és feliç, la resta de mortals no sé com podem estar. L'altre perla en forma de subtitular és que a més de Mascherano, donen per fet que Cesc Fàbregas, el jugador de l'Arsenal també serà culé l'any que vé, formant un mig del camp de somni. Vaja, que només faltaría Garrincha. Al cel sigui.

Ja en les pàgines interiors del diari arriba la perla. Fernando Polo, que és qui signa l'article, assegura que Benítez està "castigant" al jugador argentí amb la banqueta i califica a Benítez com a "un tècnic dur que no perdona ni una". Doncs no sabem on veu el càstic de la banqueta el Sr. Polo, però Mascherano quan no ha estat sobre el terreny de joc, ha estat per questions purament físiques, com les suplències en partits després dels viatjes intercontinentals pels compromissos amb la sel·lecció argentina. El super-clàssic contra el Manchester United de la setmana, Mascherano va ser titular. No està malament per un "castigat".

Raons per a que Mascherano signi per el FC Barcelona, no en falten i poden ser moltes. La qualitat del jugador, motius familiars per la inadaptabilitat a la vida anglesa, el clima de Barcelona, fins i tot, una díficil relació del jugador amb Benítez. Es poden treure centenars de raons amb un mínim fonament. Però d'aqui a treure's de la màniga que Rafa Benítez "no perdona una", sembla bastant gratuit. De fet, en el dia d'ahir un jugador que coneix perfectament el que és Can Barça, doncs s'ha criat a la Masia des de ben petit, com és Pepe Reina, va signar una ampliació de contracte amb el Liverpool de Benítez.

Ara som el referent del futbol mundial.

Han fet falta 90 minuts de futbol al Bernabéu, 90 minuts de "chorreo" a Anfield, marcar 5 gols i fer al bó d'Iker Casillas una Santitat, per a que la premsa madrilenya, en aquest cas, s'adonés de que l'equip que jugava a un tal estadi anomenat Anfield, al que comparaven amb poc menys que un estadi de regional, on un entrenador poruc i conservador dirigeix a jugadors de molt baix perfil, es convertissin de la nit al dia en el màxim referent mundial i pedrera del nou projecte madridista que encapçalarà l'ex-president blanc Florentino Pérez.

Resulta que 48 hores després del ja històric "chorreo" a Anfield, la mateixa premsa que va catapultar a l'olimp futbolístic a Robben. La que xalava amb golejades contra equips com Sporting de Gijón o Real Betis, o que vaticinava l'immediat "alirón" en la lliga espanyola quan feia setmanes el Real Madrid era tot just el quart classificat a 12 punts del líder FC Barcelona, s'adona de que tota la bombolla en la que havien sotmès a tot el madridisme, s'ha dessintegrat per complert i cal tornar a engrescar a l'afició blanca amb noms i nous projectes.

Si Rafa Benítez és ara el Messíes de les banquetes, també ho son els jugadors que amb un palmarès envejable per a la gran majoria de futbolistes, van ser menyspreats per editors i redactors fins que un gol de Benayoun els va fer despertar i una avalanxa futbolística quinze dies després els va acabar d'enterrar en el seu discurs totalment artificial.

La portada d'avui del diari madrileny As, encara te la decència de no vestir a Gerrard i Xabi Alonso de blanc. S'agraeix, s'agraeix. La mateixa portada ja diu sobre Gerrard, que el fitxatge del capità Red serà molt complicat. Pot ser que l'adjectiu més indicat sigui impossible. Sobre Xabi, diu que aquesta sería la tercera ocasió en que el donostiarra està ben a prop de jugar al Real Madrid. Com amb Cristiano Ronaldo, Kaká i tants altres.

Quan aprendra la premsa esportiva a reconèixer les seves errades? El Real Madrid de les deu victòries consecutives, no era ni de bon trós el Brasil del 82. Tant sols era un equip que guanyava els seus partits amb enormes dificultats i que per interessos merament mediàtics, va ser elevat a categòria de referent futbolístic mundial.

A Anfield no tant sols van ser 11 jugadors de blanc els "chorreados". També ho van ser unes quantes redaccions de mitjans de comunicació. Que assumeixen la seva part de culpa i que deixin als veritables aficionats gaudir del futbol.

Sport fa culé a Torres.

El serial Eto'o en el FC Barcelona, comença a tindre els seus danys col·laterals en diversos punts geogràfics gràcies a l'astúcia i rigor periodístic de la premsa esportiva de casa nostre. El diari Sport ens ofereix avui tant en la seva portada com en les seves planes interiors, un extens informe sobre les alternatives a la demarcació de davanter centre davant de la hipotètica marxa del davanter camerunès de Can Barça.

Als noms del valencianista David Villa i el francès de l'Omlimpyque de Lyon Benzema, se'ls hi suma novament el davanter del Liverpool FC Fernando Torres. Del jugador de Fuenlabrada, s'assegura que es va oferir personalment al FC Barcelona en la darrera gala dels premis de la FIFA celebrada a Zuric, on Torres va coincidir amb Xavi Hernández i el director tècnic del club barcelonista Txiki Beguiristain. La informació, més enllà de publicar aquest oferiment, fins i tot insinua que Torres podria forçar la seva marxa del club d'Anfield per vestir de blau-i-grana l'any que ve. Sempre és maco afirmar aquestes filies culés i ja et guanyes a una part de l'afició. A l'afició que s'ho empassa, és clar.

Cal recordar que el propi Torres ja va sortir al pas d'aquest suposat oferiment al club blau-i-grana, en terres suïsses, tot dient que tant sols es va tractar d'una xerrada de cortesia entre companys de sel·lecció i els directius barcelonistes. Sport ho veu un pel diferent. Ho diu l'Sport.

Ja hi tornem a ser amb Xabi.

No falla mai. En cadascún dels paréntesis lliguers amb que la UEFA i FIFA obsequia als aficionats al futbol, per a la disputa de partits de seleccions, tard o d'hora acaba surgint el fitxatge de rigor que amb més suposicions que fets reals, tracten de fer trempar a l'aficionat barcelonista en la gran majoria dels casos.

Aixó no suposaria cap problema per als red supporters, si no fos perque els noms d'alguns jugadors del Liverpool FC, i fins i tot, el seu tècnic Rafa Benitez, acostument a apareixer en les portades dels rotatius esportius catalans.

Aquesta vegada, novament és Xabi Alonso qui acapara la portada d'avui del diari Sport, així com les seves pàgines principals. Sembla donar-se per fet que el migcampista Red, vestirà la samarreta blaugrana aquest mateix mes de desembre. Aixó si, abans de que Xabi s'incorpori a la disciplina de Pep Guardiola, el club barcelonista hauria de desfer-se de Touré Yaya, que pel que sembla, esta a disgust amb la seva actual situació de jugador suplent. El diari, argumenta que la situació del jugador livorià, és semblant a la que travessa Alonso al Liverpool i novament destaca les males relacions entre Xabi i Rafa Benítez.

La realitat diu que Alonso ha disputat en el que portem de temporada un total de 10 partits dels 12 de caracter oficial que ha disputat el quadre d'Anfield. Si es fan números ràpids i es traslladen a la relació professional entre tècnic i jugador, no sembla que Benitez acabi descartant a Alonso. En fí.... Ho diu l'Sport.

"No te rias que es peor"

Ho diu l'Sport. Eto'o anirà al Liverpool FC i encara més. Fernando Torres acabarà vestint la samarreta blue del Chelsea amb una escenificació més dels capricis del multimilionari Roman Abramovich.

Amb aquesta portada s'ha despertat la comunitat red catalana quan ha fet una mirada de reull aquest matí cap als quioscs en l'apartat de premsa esportiva. La sola visió del titular ja ha fet frenar en sec a més d'un víctima de l'ensurt. Clar que després de seguir llegint els subtítols que acompanyen la portada i les seves pàgines interiors, els somriures sota el nas ja han estat majúsculs.

En pàgines interiors, l'article afirma que segons una informació apareguda a Anglaterra, molt fiable, però que en cap cas és citada per el redactor de l'article, el Liverpool en persona de Rafa Benítez estaría pensant-se molt seriosament la venda de Fernando Torres, després de que suposadament a Anfield haguès arribat una macrooferta per el davanter espanyol de 100 milions d'Euros. Benítez amb aquest efectiu en caixa, apostaria per suplir la baixa de Torres amb Samuel Eto'o que estaria tasat a un preu molt asequible per a les arques reds, després del sustancial ingrés efectuat per part del magnat Roman Abramovich.

En resum. Una nova partida de PC Futbol de la premsa catalana que esquitxa gratuïtament al Liverpool FC. No hi ha res com ser el responsable de les edicions de les portades de la premsa esportiva. A inventar-se qualsevol noticia sense cap mena de rigor.

Ho diu l'Sport.

La portada

Aquest matí molts red supporters s'hauran sorprès al anar al quiosc i comprovar com una imatge de Rafa Benítez ocupava la primera plana de El Mundo Deportivo, acompanyat per un gran titular en el que es podia llegir "Benitez el tapado", fent clara referència a l'interès del FC Barcelona, per el tècnic del Liverpool FC. Conjuntament a l'imatge de Benítez, hi apareixia un gràfic a modus de segell on es llegia "MD Top Secret". La exclusiva que du la rúbrica de Francesc Aguilar, prestigiós periodista esportiu i gran coneixedor del futbol internacional, és ampliada en les pàgines interiors del diari.

Segons Aguilar, el president del FC Barcelona Joan Laporta, hauria proposat el nom de Rafa Benítez com a possible substitut de l'actual tècnic barcelonista Frank Rikjaard, davant de la corrent majoritària en la directiva barcelonista de que el successor de l'holandès fóra Jose Mourinho, ex-entrenador del Chelsea i que no és gens ben vist per Laporta.

Segons la informació, un intermediari molt proper a l'entorn de Laporta, comunicà al president culé que Benítez era "fitxable", amb la qual cosa, Laporta va donar permís extraoficial per contactar amb el representant del tècnic madrileny, Manuel Garcia Quilón. El mateix article però, assenyala que aquesta trobada encara no s'ha realitzat a dia d'avui.

No dubtem de la credibilitat de la informació. Quan diem informació, ens referim al fet ben normal de que s'hagi pogut establir un contacte amb Rafa Benítez mitjançant un tercer per tal de fer-li conèixer una possible oferta del FC Barcelona. El que si es posa a judici del lector del blog, és si la portada és la més apropiada, donant a entendre que Benítez ocuparà la banqueta del Camp Nou l'any vinent.

De totes maneres, Francesc Aguilar no és la primera vegada que relaciona a algun membre de l'actual planter del Liverpool FC amb el club català. Si més no, veieu que publicava a inicis del present mes, sobre Steven Gerrard.

Schssst!!! Top Secret.