Fi de la temporada, inici dels dubtes.

Hull City FC 0-0 LIVERPOOL FC

El campionat de la regularitat posa al final de temporada a cadascú en el lloc que mereix després de la disputa de 38 partits. AL Liverpool li ha tocat ocupar una setena plaça, que encara sabent les dificultats i contratemps amb els quals ha contat el quadre de Rafa Benítez en el seu via crucis pel campionat, deixa un cert sabor de frustració en tots els supporters. I el pitjor de tot, és que el futur que afronta el club de Anfield és encara més gris que la trista classificació final en la Premier i els pobres resultats obtinguts en les diverses competicions disputades en la present campanya. Aquesta setena plaça és la pitjor classificació dels reds des de la temporada 1998/1999. És el torn per als despatxos i la directiva.

Partit amb poca historia el disputat en el KC Stadium. Tigers i Reds tancaven una campanya que significava el comiat dels locals de la Premier League i qui sap si l'adéu al futbol continental en la pròxima campanya per als d'Anfield. La sortida dels de Benítez era fulgurant i Nabil El Zhar gaudia d'una clara ocasió desbaratada pel porter Duke, mentre que un tir de Dirk Kuyt, veia com Boateng treia en la mateixa línia de gol la pilota. Alberto Aquilani seria el següent a temptar al gol. El tir de l'italià sortiria desviat per poc. Inici esperançador, encara que poc efectiu.

Però la portentosa sortida dels reds, ben aviat es diluiria. Els locals començaven a prendre les regnes del matx i els primers avisos a la porteria de Reina arribarien encara que amb total desencert. Cullen va gaudir de dos clares oportunitats que va desperdiciar. El Liverpool despertaria de la seva letargia i Aquilani amb un tir al travesser amb posterior rematada de Daniel Agger que es perdria per sobre del portal de Duke. Nova repetició del succeït durant tota la campanya. Sense Torres, no hi ha gol. Els jugadors prenien el camí a vestuaris.

Després del descans, el Hull City sortia decidit a oferir l'última victòria en Premier League als seus. El seu interior Mendy portava pel camí de l'amargor a la defensa red, però el marcador continuava mostrant l'empat a zero inicial. Els locals es mostraven decidits a la recerca de la victòria, però la poca lucidesa i definició en els metres finals, eren una mostra inequívoca de la posició ocupada en la taula.

La trista segona meitat efectuada pels de Benítez, rebia una breu guspira d'il·lusió amb l'entrada del jove Jack Robinson al terreny de joc. Amb el 46 a l'esquena i substituint a Ryan Babel en el minut 87 de joc, Ronbinson es convertia amb 16 anys i 250 dias, en el jugador més jove de la història a defensar la samarra red. Prèviament, Benítez havia donat entrada a Pacheco i David N'Gog per Aquilani i El Zhar respectivament.

L'entrada del jove jugador de The Academy, coincidia amb la revifabda final dels de Anfield, posiblement sabedors de la derrota del Aston Vila enfront del Blackburn. La victòria en aquest moment, donava als reds la sisena plaça. Gerrard en sengles tirs un desviat per poc i altre que va anar a estavellar-se a l'arrel del pal, a punt va estar d'atorgar tres punts que haguessin donat la sisena plaça en la classificació. No va ser així.

AL final del partit va haver invasió de camp per part dels supporters locals, que van envoltar a un Steven Gerrard que en diverses ocasions va haver de treure's de damunt a empentes als afeccionats que tractaven de saludar-li.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Agger, El Zhar (N'Gog 62'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Babel (Robinson 87'), Aquilani (Pacheco 73') y Kuyt.

Surrealisme.

LIVERPOOL FC 0-2 Chelsea FC

Afrontar un partit en el que una bona part de la teva pròpia afició desitja una derrota pels seus colors no es fa gens agradable. No direm pas, que l'equip es deixès guanyar en la visita d'un dels aspirants al títol per tal de posar una petita pedra en el camí per a que el màxim rival històric no superès el número de títols de lliga aconseguit, però si que, l'ambient que vivia Anfield el passat diumenge, després de les victòries del dissabte de Manchester City i Tottenham, no era el propi d'un partit de final de temporada.

El partit deixa ben a les clares des d'el principi quin serà el guió dels noranta minuts. Un Chelsea molt superior tant tècnicament, com anímicament i per sobre de tot físicament. La superioritat blue, també es deixava veure a les grades. Un bon número de supporters del Chelsea no parava d'esperonar amb càntics als seus jugadors durant tot el partit. Per contra, The Kop es mostrava gaire bé mud. La diferència entre uns i altres, és que uns estan a un pas de guanyar la lliga i els altres desitjan que acabi una temporada per oblidar i amb el pensament en la propera temporada, que a saber si no serà pitjor.

Malgrat tot, el Liverpool comptaría amb una bona oportunitat per obrir el marcador quan Aquilani des de fora de l'àrea xutava a porta fregant el travesser. L'italià repetiría al minut 90 al plantar-se sol davant de Cech però Ivanovic l'estorbaría amb total legalitat a l'hora de realitzar el xut a porta i "Aqua" perdia una oportunitat inmillorable per obrir el marcador.

Les esperances de guanyar per orgull al quadre de Carlo Ancelotti, s'esvaien en el minut 33 de joc, quan Steven Gerrard donava una passada enrere cap a Reina i Didier Droghba atent com sempre no desaprofitava l'ocasió per posar el 0-1 al marcador. Errada realment greu d'un Steven Gerrard molt gris durant tota la temporada. El Liverpool no eixecaria el cap des d'aquest moment. Abans de finalitzar el primer temps, el quadre visitant demana penal per una jugada de Kalou que cau dintre de l'àrea en lluita amb Lucas Leiva. Els supporters blues li canten a Willey que és una desgràcia.

El segon temps veia com el Chelsea anul·lava per complert al Liverpool que ja no comptava amb el concurs de Maxi Rodríguez substituït per lessió per Ryan Babel. Ben aviat, Frank Lampard donaria la rematada final per als de Benítez aconseguint el 0-2 i posant molt i molt a prop el títol de lliga per als del Bridge. En els reds, les males noticies no paren de produïr-se. En el minut 56 Jamie Carragher abandona el camp sent substituït per Daniel Ayala.

D'aqui al final del partit, Pepe Reina es converteix en el veritable salvador de l'honor i orgull red amb un parell d'aturades sensacionals. El porter madrileny, s'ha convertit aquest any en un autèntic home clau. Mala senyal aquesta per a un equip.

Final de la temporada a Anfield. A l'acabament, la tradicional sortida i desfilada dels jugadors amb els seus fills per agraïr a l'afició el recolçament durant tota la temporada. De llarg el millor d'un partit totalment surrealista.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher (Ayala 56'), Kyrgiakos, Agger, Maxi Rodriguez (Babel 42'), Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Aquilani (N'Ggog 72') i Kuyt.

NOTA: Perdó per el retard en l'actualització del blog. Els viatjes a Madrid i Anfield i el treball m'han impedit fer-ho quan tocava. En els propers dies, tindreu les cròniques dels viatjes a Madrid i a Anfield, així com la crònica de la tornada de l'Europa League.

Gerrard retroba la victòria fora d'Anfield.

Burnley FC 0-4 LIVERPOOL FC

Des d'el mes de Desembre quan un gol de Fernando Torres donava la victòria sobre el temps afegit al Villa Park de Birmingham enfront l'Aston Villa, el Liverpool no sabía el que era aconseguir un triomf fora d'Anfield. Quatre mesos després, els gols d'Steven Gerrard (en dues ocasions), Maxi Rodríguez i Ryan Bablel, donen esperances als reds d'aconseguir una quarta plaça que per llunyana i poc possible, encara no és matemàticament impossible.

Dani Ayala i Alberto Aquilani eren les dues grans novetats en el onze inicial composat per Rafa Benítez en la seva visita al Turf Moore de Burnley. El central sevillà ha suplit amb garantíes i solvència a Sotirios Kirgyakos, mentre que el jugador italià ha donat una nova mostra de gran classe i categoria futbolística sobre el terreny de joc.

El partit durant el seu primer temps, ha esta força trabat i sense un dominador clar. Fin l'últim tram dels primers quaranta-cinc minuts, no ha arribat el primer xut amb perill dels Reds. Ha estat Steven Gerrard que en rematada a la mitja volta, no ha posat en seriosos problemas al porter dels Clarets Jensen. Per la seva part, els jugadors de Brian Law, realitzaven dues rematades de cert perill al portal de Reina mitjançant Fletcher i Cork, que no alterarien pas el marcador.

El segon temps s'iniciava amb la mateixa dinàmica. Un Liverpool sense punch i un Burnley que buscava fructificar en gol les seves darreres opcions de permanència. Malaruadament per als Reds, Kuyt havia d'abandonar el terreny de joc lessionat als dos minuts de la repressa éssen substituït per Yossi Benayoun. Minuts després arribaría el primer gol de la tarda. Una jugada de combinació entre Steven Gerrard i Alberto Aquilani, acabava amb un xut del capità red a la frontal de la gran que topava en un defensor, per acabar al fons de la xarxa. Era el minut 51 de joc.

Els jugadors locals i la seva afició no defallíen i continuaven buscant el partit. Pocs minuts després del primer gol, però, arribaría la sentència novament obra d'Steven Gerrard. Maxi Rodríguez, conduint una jugada des de banda dreta, serveix en llarg cap a Aquilani que no pot controlar la pilota i la deixa morta a la frontal per que Gerrard venint de cara i amb xut potent i de rosca, fes el segon de la tarda i condemnés al Burnley al descens.

Amb el rival totalment fos anímicament, el Liverpool no tenia ja cap mena de problema per jugar a plaer. Aquilani amb una assistència al forat servia a Maxí Rodríguez el tercer gol de la tarda. Posteriorment, amb el partit pràcticament acabat, Ryan Babel aprofitaba una assistència de Lucas Leiva per fer el definitiu 0-4 tot sol davant Jensen.

Dijous toca remuntada davant l'Atlético de Madrid i diumenge un d'aquells partits amb morbo. Liverpool contra Chelsea. Els reds, són els veritables jutges de la Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Ayala, Carragher, Agger (Lucas 78'), Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (Pacheco 82'), Babel, Aquilani i Kuyt (Benayoun 47')

GOLS:
0-1 Gerrard 51'
0-2 Gerrard 58'
0-3 Maxi Rodríguez 74'
0-4 Babel 90+4'

Que no falti determinació.

LIVERPOOL FC 3-0 West Ham United

Bona i clara victòria del Liverpool ahir a la nit a Anfield. Davant d'un West Ham jugant-se la permanència, els de Benítez van saber reposar-se a la obligada absència de Fernando Torres operat d'urgència a Barcelona del seu genoll i dient adéu a la temporada, amb un 3-0 prou evident de la superioritat sobre els londinencs. I no tant sols el Liverpool jugava amb el clar handicap de la no aportació del seu jugador més destacat i amb més olfacte golejador. També i pot ser més important, era veure amb quina determinació afrontava l'equip els darrers partits del campionat de lliga, amb unes opcions realment reduïdes d'assolir com a mínim la quarta plaça que dóna dret a jugar la Champions League. Els de Benítez van demostrar que com a mínim anímicament, es troben amb ganes de donar batalla fins que matemàticament l'objectiu sigui ja impossible.

Sortía el Liverpool amb Kuyt i N'Gog compartint punta d'atac davant l'absència del golejador de Fuenlabrada. El West Ham de Zola, gairebé no va portar cap mena de perill sobre la porteria de Pepe Reina i els de Benítez ben ràpid s'apropiaríen del partit. D'aquesta manera, una falta servida per Gerrard des de banda dreta de l'atac red, és rematada hàbilment amb el pit per Yossi Benayoun, fent pujar el primer gol de la nit.

Amb el marcador a favor per als reds, els de Zola es desunflen i el Liverpool comença a sovintejar amb perill la porteria de Green. Kirgyakos de rematada de cap, està a punt de fer el segon. Un segon gol que arribaría minuts després quan N'Gog de sensacional voleja a centrada de Maxi feia inutil qualsevol intent d'aturada per part del porter dels londinencs. La voleja va ser prodigiosa i una clara mostra de que el jugador francés no és ni de bon trós un tronc, com hi ha qui defensa. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.

Els Hammers semblen venir-se cap a munt en els primers instants de la repressa, però ràpidament Kirgiakos amb la col·laboració del pal i el porter Green farían pujar el 3-0 al marcador amb prop de mitja hora per davant. El partit estava finiquitat i els tres punts, es quedaven a casa.

Jugadors, cos tècnic i supporters, encarrilen ara una dura travessia per Europa per arribar a Madrid a punt per disputar dijous la semifinal de la Europa League davant l'Atlético. Una competició on molts supporters tenen dipositades les úniques opcions d'eixecar un títol aquest any. No faltarà el suport dels BARCELONA REDS al Calderón. Hi serem.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carrgaher, Kirgiakos, Agger, Benayoun (Degen 77'), Lucas Leiva, Gerrard (C) (Mascherano 71'), Maxi Rodríguez, Kuyt i N'Gog (Babel 81').

GOLS:
1-0 Benayoun 19'
2-0 N'Gog 29'
3-0 Green (p.p.) 59'

Decepció.

LIVERPOOL FC 0-0 Fulham FC

L'afable i assolellada tarda de la qual gaudia avui Liverpool, es va tornar en decebedora una vegada que el col·legiat del partit va xiular el final de l'encontre i el marcador de Anfield reflectia un empat a zero gols, insuficient per als homes de Benítez en les seves aspiracions d'aconseguir una quarta plaça, que es perfila poc menys que improbable després d'aquest resultat. L'absència de Fernando Torres per molèsties en el seu genoll, era el primer revés amb el qual els supporters afrontaven la trobada.

Partia Rafa Benítez amb un onze titular amb la principal novetat de David Ngog, com substitut del davanter espanyol. Alberto Aquilani, seria l'encarregat de la creació i compartia mig del camp amb Javier Mascherano. Repetia en l'onze Kirgyakos en l'eix de la defensa i Agger novament com lateral esquerre i tornaven Ryan Babel i Maxi Rodríguez a ser les referències en les ales de l'atac Red.

Seria el jugador italià el més actiu durant els primers compassos del xoc. Aquilani s'agradava a si mateix amb diverses accions d'adorn com túnels i "rabones", que no provocarien cap efecte en el marcador, però si que va agrair el públic que una vegada més va abarrotar Anfield. L'italià oferia mobilitat al baló i el Liverpool era el clar dominador d'un partit en el qual va ser l'únic equip sobre el terreny de joc amb clara vocació ofensiva.

En el minut 11 de partit, Steven Gerrard llançava un baló en llarg cap a la posició de David NGog, tal com va ocórrer diumenge passat en Birmingham. En aquesta ocasió, el davanter francès va encertar a rematar l'esferica de primeres en carrera tal com li venia, en una bona mostra de qualitat tècnica. Lamentablement, al tir li va mancar potència i Schwarzer no va tenir cap problema per aturar la pilota.

Els de Benítez començaven a posar en seriosos apuros al conjunt londinenc amb rematades de xilena de Aquilani i una rematada de Maxi Rodríguez dintre del area. Ambdós intents van ser repel·lits pel porter Cottager que començava a veure com la seva porta corria greu perill. L'equip de Hodgson estava totalment tancat en el seu camp i no tenia cap oportunitat per a presentar perill al portal de Pepe Reina, inèdit durant tota la tarda.

Davant un equip plantat sobre la seva pròpia porteria, les opcions d'intentar obrir la defensa eren remotes. D'aquesta manera, el Liverpool havia de buscar qualsevol manera possible d'intentar obrir el marcador i qualsevol forma era bona. Javier Mascherando ho va intentar de llunyà tir al pal dret del portal de Schwarzer, havent d'emprar-se a ple rendiment el meta australià per a evitar que Anfield cantés el primer gol. També, encara que més desencertadament, Daniel Agger ho intentaria des de la llarga distància. Els primers quaranta-cinc minuts, arribaven a la seva fi.

El segon temps s'inciava amb més del mateix. El Liverpool amb una possessió de baló que va arribar a arribar a el 71% contra 29%, intentava obrir la llauna dissenyada per Roy Hodgson i els seus homes. El tècnic anglés aplicaba a la perfecció el "Catenaccio" aprés durant la seva estada a l'Inter de Milà. Alberto Aquilani després d'una bona jugada per banda dreta de Maxi Rodríguez ho va intentar amb un bon tir amb cama dreta, però l'italià es va tornar a topar amb un esplèndid Schwarzer.

Si Maxi ho intentava per banda dreta, per la banda esquerra era Ryan Babel qui buscava el gol. En el minut 62 de joc, l'extrem holandès encarava al seu defensor anant-se cap a dintre i amb tir de cama dreta (la seva cama menys bona) obligava a emprar-se novament a fons a Schwarzer al primer pal. No havia manera d'obrir el marcador. Minuts després Alberto Aquilani era substituït amb clars símptomes d'extenuació per Dirk Kuyt. El ex-jugador de la Roma, havia mogut amb criteri al conjunt Red, però la seva inactivitat va provocar que tan sols aguantés una hora al seu màxim nivell.

Lamentablement, les idees per al Liverpool van acabar aquí. Ni les següents entrades en el terreny de joc de Yossi Benayoun i Dani Pacheco a la recerca d'imaginació, van assolir obrir l'entramat defensiu dels de Craven Cottage que se sentien més forts a cada minut que se sumava al cronómetre. L'última clara ocasió de la tarda fou per a Damien Duff que ja en el descompte, va estar a punt de donar una inmerescut cop al conjunt Red. Per sort Pepe Reina va actuar amb col·locació i va blocar el tir. El públic va acabar abandonant Anfield abans d'hora mostrant així la desconfiança que el marcador es mogués en favor dels locals. La Champions via classificació com quart s'acomiada. Solament cap confiar a conquistar l'Europa League, per a així dur un títol (encara que menor) a les vitrines de Anfield.

FORMACIÓ:

Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani (Kuyt 65'), Babel (Benayoun 71'), Gerrard (C) y NGog (Pacheco 78').

Abans d'iniciar el xoc, es va guardar un respectuós minut de silenci en memòria de les 96 víctimes de l'estadi de Hillsborough, desastre del qual el pròxim dia 15 d'abril es commemorarà el 21 aniversari.

El canvi de la discordia.

Birmingham City 1-1 LIVERPOOL FC

Seriós pas enrere del Liverpool. El punt aconseguit ahir a Birmingham, sembla insuficient per les aspiracions d'arribar a la quarta plaça de la classificació. A falta de cinc partits i 15 punts en joc, el Liverpool es veu obligat a aconseguir 5 victòries (una d'elles contra el Chelsea en la penúltima jornada) i esperar a desfetes dels seus 3 rivals, Manchester City, Tottenham Hotspur i Aston Villa, tots ells amb un partit menys que els Reds i amb més punts tret dels de Birmingham. Sembla impossible, però que és impossible en el futbol?

S'havia advertit de la dificultat que suposa un partit a St. Andrews aquesta temporada i les previsions es van complir. Partit sense concesions, trabat, molts nervis i poc espectacle futbolístic. Sortia Benítez amb un onze sorprenent. Kirgyakos tornava a l'aliniació en detriment d'un brillant Agger les darreres setmanes. També Benayoun i Lucas Leiva que compartiría la zona mitja amb Steven Gerrard, quedant Dirk Kuyt com a enllaç entre la mitja i Fernando Torres.

La primera part va transcòrrer amb un Birmingham City fort durant els primers minuts, però que el Liverpool rapidament va saber aturar amb la possesió de la pilota. Mica en mica, el Liverpool aconseguiria les primeres ocasions i la millor fou per a Maxi Rodríguez que enviaría la pilota al travesser, després d'una bona jugada de contraatac que iniciava Pepe Reina i conduia Yossi Benayoun.

Poca cosa més durant els primers 45 minuts. Tant sols destacar el ferri marcatge patit per Torres, que una vegada i un altre, era caçat pel darrera pels seus marcadors, sense que aquests veiesin cap mena de càstic per part de l'arbitre.

El segon temps, s'iniciaría amb el gol del Liverpool. Steven Gerrard després de col·locar-se la pilota a la seva cama bona, la dreta, xutava a porteria des d'el vertex de l'àrea amb un xut de rosca al que Joe Hart res podía fer per evitar que la pilota entrés tot just a l'arrel del pal. Steven Gerrard va tornar a donar mostres de ser el jugador insignia de l'equip i refrendava amb el gol una bona actuació fins a les hores.

El Liverpool havia fet el més dificil. Posar-se per davant en el marcador a St. Andrews. Però no va saber protegir aquesta avantatge i 7 minuts després Ridgewell en un clamorós error defensiu, aconseguia posar l'empat en el marcador per als d'Alex McLeish, al presentar-se tot sol en el segon pal i aprofitar la centrada de McFadden. L'errada defensiva de Johnson que esperava al punt de penal, quan a les seves esquenes Ridgewell disposava d'una veritable autopista sense peatje per presentar-se tot sol davant Reina, va ser sustancial.

El partit entrava en una sessió d'avorriment i Rafa Benítez s'encarregava de despertar a tothom en el minut 65 substituïnt a Fernando Torres per David NGog. La polèmica estava servida. Es pot treure al teu davanter i jugador més en forma quan et jugues la Champions? Estava realment cansat Fernando Torres com va apuntar Benítez a l'acabar el partit? Era necessari reservar a "El Niño" per el partit de dijous contra el Benfica?

El cert, és que sense Torres en el terreny de joc i amb NGog sobre el camp, es va veure al millor Liverpool. El jugador francés rapidament va gaudir de les primeres ocasions que van estar a punt de ser gol al rematar amb el cap i xutant amb cama dreta venint des d'el darrera. Tampoc els Blues de McLeish van deixar de posar setge a la porta de Reina, aprofitant novament els espais cedits per els laterals drets. En una jugada calcada a la de la primera part, però aquesta vegada en la zona d'Insua, va estar a punt de significar el 2-1, però Bowyer no va saber rematar a tant sols 5 metres de la ratlla de gol.

Aquilani i Babel entraven al camp i Ngog novament gaudia de una gran oportunitat. Una excel·lent passada llarga al forat de Gerrard, era controlada en plena cursa amb el pit per Ngog que deixant baixar la pilota, rematava fluix a porteria en un remat de dificil execució que no representava cap problema per a Hart. Abans del final del partit, Maxi Rodriguez tornaría a intentar trencar l'igualada, però el seu xut es perdría en la grada.

Empat a un gol al final. Un punt insuficient i una pol·lèmica que no deixa a ningú invariable.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Kirgyakos, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun (Babel 71'), Kuyt (Aquilani 81) i Torres (NGog 65')

GOL:
0-1 Gerrard 47'

Guanyar o acomiadar-se de la Champions.

Dificil visita la que deu afrontar el Liverpool aquest cap de setmana. Jugar-se poc menys que la vida en Saint Andrews enfront del Birmingham City d'Alex McLeish, no és aquesta temporada una campanya de fàcil execució. Els de McLeish tan solament han cedit dues derrotes en el present exercici en el seu domicili. Això sumat a la negativa ratxa dels de Benítez lluny d'Anfield, on no aconsegueixen els tres punts des de fa 6 partits, converteix el partit de demà a les 17:00 hores, en un duel absolutament vital per als Reds.

Alex McLeish ha dotat d'una força i serietat tremenda al conjunt Blue de la ciutat de Birmingham. En la present temporada, el Birmingham City ha arribat a coquetejar amb les posicions nobles de la taula, gràcies a un joc sòlid i efectiu, a imatge i semblança del combinat nacional escocès que el propi McLeish va dirigir i a punt va estar d'aconseguir classificar per a la fase final de la Copa del Món posant contra les cordes i en molt serioses dificultats a la Itàlia de Marcelo Lippi.

Aquesta fortalesa i rigor futbolístic amb molt poques concessions a l'espectacle, és dut a la seva màxima expressió quan els Blues s'enfronten als equips més poderosos de la Premier. Per Saint Andrews han passat ja (mancant el Liverpool demà) tots els equips importants del campionat i tan sols l'Aston Villa ha estat capaç de dur-se els 3 punts en joc. En aquesta més que notable temporada del Birmingham City, destaquen noms com els de Cameron Jerome i l'equatorià Cristian "El Chucho" Benítez. Ambdós són la força golejadora dels de McLeish i el Liverpool bé ho va poder comprovar en el partit de la primera volta en Anfield on ambdós jugadors van aconseguir marcar un gol cadascun en l'empat a dos final. Altres noms que han col·laborat en la bona campanya dels de St. Andrews, són el veterà Lee Bowyer i el jove guardameta Joe Hart, que amb les seves intervencions s'està guanyant una plaça per a defensar la porta de la selecció anglesa en el pròxim Mundial.

Després de la derrota dels Reds a Lisboa en l'Europa League, el Liverpool regressa a la competició domèstica on ha realitzat unes últimes actuacions sensacionals culminades amb bon joc i gols. Totalment pressionat per la consecució dels tres punts en el dia de demà, els Reds visiten St. Andrews amb la confirmació de la baixa d'Alberto Aquilani. El migcampista italià, es va tornar a ressentir dimecres passat de la seva lesió de turmell, que ja des de l'inici de la temporada li havia impedit entrar amb regularitat en les convocatòries de Benítez. L'italià, se suma d'aquesta manera a les baixes ja conegudes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel.

El Liverpool que ha recuperat al millor i més letal Fernando Torres, ha de sortir a per totes des del minut un, ja que es veu amb l'obligació de conquerir 3 punts absolutament necessaris per a abordar la caça de Tottenham i Manchester City, ambdós amb sortides (Sunderland i Burnley respectivament) on és més que factible que conquistin els tres punts en joc. Benítez haurà de posar en joc als seus millors homes i sobretot i vists els resultats de les últimes jornades, sembla òbvi la necessitat de dissenyar un centre del camp que inclogui un migcentre creatiu, en demèrit de dos migcentres de destrucció. La resposta demà a partir de les 16:00 hores.

45 minuts d'excel·lència futbolística.

LIVERPOOL FC 3-0 Sunderland AFC

Inconmesurable, imparable, virtuós. Podríem estar bona part de la crònica sense aturar-nos un sol moment qualificant el joc dels homes de Benítez durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'ahir contra el Sunderland. Possiblement i conjuntament amb els sis minuts pletòrics de futbol de la nit del Portsmouth a Anfield, els millors minuts de la temporada. Joc ràpid, vertical, al primer toc e imaginatiu i per suposat, gols. Gols que Fernando Torres aconsegueix marcar a parells i setmana darrera setmana. El noi de Fuenlabrada, porta camí de convertir-se, si no ho és ja, en una veritable Red legend. El "pass & move" que Bill Shankly va deixar com a doctrina futbolística, ahir tornava a reviure a Anfield, amb les conseqüents mostres d'aprovació d'una grada totalment entregada.

Ben ràpidament el Liverpool posava setge sobre la porteria del jover porter escocès Gordon. Agger rematava i el porter devia d'emprarse a fons per evitar el gol, tant sols era el primer minut de joc. I tant sols havien transcorregut 3 minuts de joc, quan Pepe Reina servia una pilota llarguíssima que Fernando Torres recollia enganxat a la banda i gairebé en el banderí de corner. The Kid, envoltat per tres defenses, condueix inicialment la pilota cap a l'exterior, amaga cap a l'interior i torna a buscar l'exterior per trobar l'angle suficient per etzibar una cacaco en parabola que es colava per tota l'escaire de la porteria visitant. Enorme.

A partir d'aquí, monòleg futbolístic total del Liverpool amb ocasions per a tots els gustos. Jugadas d'arribada des de el darrera de Torres o Gerrard que sortien fregant el pal. Rematades de cap de Maxi que Gordon treu miracolosament. Xuts llunyans de Babel o de Glen Johnson que aquesta vegada si que acabaría en gol en el minut 32 de joc. El lateral dret del Liverpool, novament oferia la millor de les seves imatges, recordant al lateral trencador de l'inici de la temporada. Impressionant prestació de Johnson que sembla plenament recuperat de la seva lessió.

No acabaría aquí el setge i el "blitz" del Liverpool sobre la porta dels d'Steve Bruce. En una mateixa jugada, primer Babel i després Fernando Torres en doble ocasió, xut al pal inclós, feien que Ian Rush i Alan Hansen s'aixequessin dels seus seients al Main Stand, a punt de celebrar un nou gol. El primer temps finalitzaba amb un Liverpool totalment volcat sobre la meta d'un indefens Sunderland.

El segon temps, s'iniciava amb un Liverpool igualment ofensiu i amb fam de gols. Fernando Torres novament, ben a punt estava de tornar a marcar, però el seu xut a porta, després d'una magnífica jugada de Johnson, anava a petar al cos d'un contrari. Els mateixos protagonistes repetirien acció a l'hora de partit i aqusta vegada el de Fuenlabrada no perdonaría i faria pujar el tercer gol al marcador.

A partir d'aqui, Benítez aprofitava per donar descans a homes com Kuyt, Torres i Gerrard. Destacable i impressionant l'ovació dispensada per Anfield a l'heroi de la tarda, Fernando Torres. Amb tot sentenciat, el Sunderland donava indicis de recuperació amb diverses aproximacions a la porteria d'un inèdit Reina, que tant sols va haver de esforçar-se per enviar a corner de sensacional estirada un xut de Bolo Zenden, ex-jugador Red.

Com cada final de temporada, els equips de Benítez comencen a donar la seva millor imatge. Esperem que no sigui massa tard i assolir els objectius plantejats per a final de temporada que no són altres que la quarta plaça i arribar a la final de l'Europa League. Amb jugadors com Torres, Gerrard o Johnson en plena forma, sembla més que factible.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (El Zhar 81'), Babel, Kuyt (Aquilani 70') i Torres (NGog 78').

GOLS:
1-0 Torres 3'
2-0 Johnson 32'
3-0 Torres 60'

No apte per a supersticiosos.

Gats negres i el record d'una pilota de platja visiten Anfield demà. Abstingui's tots aquells que creuen en el mal fari. És inevitable. En el futur qualsevol partit que enfronti al Liverpool FC amb el Sunderland, es veurà sempre precedit pel record d'aquella pilota de platja que es va interposar entre el xut de Darren Bent i la porteria de Reina i que va acabar en el fons de la xarxa de la meta Red, significant conseqüentment, la victòria per al quadre de Steve Bruce sobre el de Rafael Benítez.

La veritat és que, pròlegs més o menys maquillats i decorats del partit a part, l'enfrontament de demà entre Reds i Black Cats és d'una importància sublim per als interessos del Liverpool FC en el seu objectiu d'aconseguir la quarta plaça del campionat. La consecució dels tres punts per als de Benítez, és gairebé de caràcter obligat, donada l'àrdua competència que presenten la resta d'aspirants a l'última plaça que dóna dret a disputar la Champions League de la pròxima temporada.

L'arribada del Sunderland de Steve Bruce, ofereix un gran nombre de fets que donen al partit un atractiu especial. El caracter competitiu dels equips entrenats per Steve Bruce, es multiplica quan el rival que tenen davant són els Reds de Anfield. Es ben conegut per tots el passat Mancunian del tècnic del club del nordest de les illes. Però sens dubte, si en aquest partit es pot personificar en algú aquesta rivalitat, aquesta persona és Kenwyne Jones.

El davanter de Trinidat i Tobago, va ser orígen de disputa entre ambdós clubs i tècnics durant el període de fitxatges del passat mes de gener. Els rumors sobre una possible oferta del Liverpool FC pel davanter del Sunderland, van fer entrar en còlera a Steve Bruce, arribant a fer manifestacions totalment fora de to contra Rafael Benítez. Finalment, aquella possible oferta mai es va materialitzar i l'únic fitxatge que va realitzar el Liverpool en el mercat d'hivern va ser Maxi Rodríguez, que va arribar sense cap tipus de cost per a les arques de Anfield. Jones després de perdre's les últimes jornades per lesió muscular, podrà estar a la disposició de Steve Bruce per al partit de demà.

Els Black Cats arriben a Anfield amb una certa recuperació després del daltabaix sofert els últims mesos, on va arribar a coquetejar amb els llocs compromesos de la zona baixa de la classificació, sense arribar mai a ocupar cap de les places de descens. Els seus davanters Frazier Campbell i sobretot el gran golejador Darren Bent, arriben amb un encert de cara a porta excel·lent en les últimes jornades. Vint són els gols aconseguits per Bent durant aquesta campanya. Un altre dels jugadors importants per al sistema de Bruce, Andy Reid, acudirà a Anfield amb certes molèsties físiques, el que li converteix en dubte per a demà.

En els nostres les coses semblen adquirir certa calma i signes de reflexió interna per part de jugadors d'enorme pes específic en el sí del planter. Steven Gerrard, Capità i Sant i senya del Club, ha realitzat un sever exercici d'autocrítica que li ha dut a declarar que "Si mires el meu estat de forma durant la temporada, no estic en absolut content, atès que no he aconseguit el nivell que sé que puc oferir. Crec que puc ser millor" Va dir el de Huyton.

El 8 del Liverpool va seguir amb la seva anàlisi sobre si mateix. "Jo sóc el meu pitjor crític. Les meves aspiracions en els partits que restans, és conduir al Liverpool a la quarta plaça i intentar arribar a la final de l'Europa League, a més d'anar a disputar la Copa del Món". El capità Red va concloure dient. "He jugat bé aquesta temporada, però m'he sentit fora d'alguns partits i no m'he sentit totalment feliç".

Tots els jugadors estan a la disposició de Rafael Benítez per a enfrontar-se al Sunderland, excepte els lesionats Skrtel i Fabio Aurelio. Albert Riera sembla que no entrarà en la convocatòria i se li busca destinació lluny d'Anfield, després dels trists esdeveniments efectuats pel jugador manacorí.

Digueu-li Webbchester United.

Manchester United 2-1 LIVERPOOL FC

Veritablement vergonyós. Mai es pot justificar una derrota per una actuació arbrital. Però el que està clar, és que en qualsevol partit dels Reds que es arbritrat per Howard Webb, la polèmica està servida. Ho va estar ara fa dues temporades a Old Traffor quan en menys de vint minuts de partit Mascherano era expulsat amb doble groga. Ho va ser aquesta mateixa temporada quan es va fer repetir el llençament de penal a White Hart Lane. I avui ha estat un arbritratge totalment parcial amb una gravíssima concesió de penal inexistent als Mancunians quan el Liverpool portava avantatge en el marcador. Absolutament indignant.

Començava el Liverpool amb força. Tant sols es portaven 5 minuts disputats i Fernando Torres recuperava una pilota al mig del camp. Gerrard obria a la banda per a Dirk Kuyt que centrava i trobava el cap de Fernando que en una rematada de cap força plàstica i marcant tots els temps del que ha de ser una escepcional rematada de cap, posava la pilota fora de l'abast de Edwin Van der Sar. Cinc minuts de partit i la golejada de ara fa un any, tornava a planar sobre Old Trafford.

Ben poc durarien els temors dels Mancunians i els somnis dels Scousers. Howar Webb no estava disposat a veure com el Teatre dels Somnis vivia un altre profanació i s'inventava un penal totalment inexistent de Javier Mascherano que cinc metres fora de l'àrea agafava a Valencia, caient el jugador equatorià dintre de l'àrea. Webb ni tant sols consultava amb el seu assistent i assenyalava sense dubtes el punt de penal, mostrant cartulina groga a Mascherano. La indignació feia que Fernando Torres etzibés una puntada de peu al punt de penal quan Rooney estava a punt de plantar la pilota per executar la pena màxima. La consternació en les files Reds era majúscula.

Wayne Rooney veia com el seu primer intent de batre a Reina era abortat per la brillant aturada del porter madrileny. Malauradament, el rebuig afavoria al jugador de l'United que a porta buida tant sols tenia que acompanyar suaument l'esfèrica per fer pujar l'empat a un al marcador. L'avantatge Red s'esvaia set minuts després i tot tornava com a l'inici del partit però amb dotze minuts de joc disputats. A partir d'aquí, ben poc futbol. Joc molt trabat amb continues aturades per faltes o no faltes, segons el particular criteri d'Howard Webb.

Tant sols el coreà Park desnivellaria la enorme igualtat existent en el terreny de joc amb una rematada de cap a centrada de Fletcher, tot venint del darrera. Era el minut 60 de joc i encara quedava mitja hora per endavant. Malaurdament, ni els canvis de Benítez que donava entrada a Aquilani ni Fernando Torres que a l´ultim minut de partit errava en el seu intent de rematada a porta des de l'interior de l'àrea petita podien fer variar l'avantatge Mancunian.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt (Aquilani 73'), Mascherano, Lucas Leiva (Benayoun 76'), Maxi Rodríguez (Babel 76'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
0-1 Torres 5'

A PRENDRE L'STRETFORD END ALTRA VEGADA !!!

Tot just 24 hores deuen transcórrer, perquè la vista i l'atenció de tots els supporters i afeccionats al futbol en general es dirigeixin a l'estadi de Old Trafford de Manchester. El duel entre els dos gegants del futbol britànic reviurà una nova edició del que de ben segur serà un duel épic i ple de tots els elements que atorguen al futbol l'apel·latiu de "esport rei". Duel d'aficions, de palmarès, de banquetes o d'història. Però si algun atractiu a part de tots els anteriors disposa el partit de demà, és el duel de golejadors en ratxa que es viurà en la gespa de "The Theatre of Dreams".

Wayne Rooney i Fernando Torres dirimiran demà un duel de pistolers, digne del millor dels westerns de Sam Peckinpah. El fi olfacte davant el marc rival que estan mostrant ambdós golejadors en les últimes setmanes, és un additiu més per a fer del xoc de demà diumenge, un d'aquells partits que ningú es pot perdre. La cita demà a les 14:30 hora peninsular. Amb les càmeres de Teledeporte en directe.

En la memòria de tots (Red supporters i Mancunians) prevaleixen les imatges d'aquell 14 de març de l'any passat en el qual els nois de Rafa Benítez van prendre sense pal·liatius Old Trafford amb una golejada per 1-4 en la qual Fernando Torres va brillar amb llum pròpia a l'aconseguir un gol i dur pel camí de l'amargor durant tot el xoc a Nemadja Vidic, el central serbi triat en diverses ocasions en l'onze ideal de la Premier League i que aquella tarda, va viure en les seves pròpies carns un autèntic malson del qual aparentment encara no s'ha refet. Fa un any pràcticament, els Red supporters vivian una setmana inoblidable amb la victòria a Old Trafford a la qual precedia l'al·luvió de gols i futbol sobre el Real Madrid CF tres dias abans en Anfield.

Deixant a part la història i el passat, el partit de demà arriba amb tendències clarament a l'alça en els locals i amb síntomes de recuperació en els visitants. El quadre de Alex Fergusson, viu en aquests dies un moment dolç amb una brillant i aixafadora classificació per als quarts de final de la Champions League (hauran d'enfrontar-se al Bayern de Munich de Louis Van Gaal) i la recuperació del liderat en el campionat de lliga. I tot això amb la clara aportació golejadora de Wayne Rooney. El davanter nat a Liverpool, atresora uns registres golejadors devastadors aquesta temporada. 32 Gols en 38 partits. Demolidor.

En els de Old Trafford, Ryan Giggs torna a una convocatòria per al partit de demà, després de la seva absència durant set setmanes per lesió. Michael Owen en canvi, causarà baixa i no es podrà enfrontar al seu antic club, encara que ja ho va fer en el partit de la primera volta en Anfield (2-0 per als Reds). A Owen li acompanyaran en la graderia O'Shea i Hargreaves que ja va disputar uns minuts amb els reserves.

En Anfield els nervis i la tensió semblen prendre's un respir després de les victòries davant el Portsmouth i el Lille. Almenys en l'àmbit esportiu. En lo social, la setmana ha vingut marcada pel desvergonyiment públic d'Albert Riera, que davant els micròfons de diverses ràdios espanyoles es va despatxar a gust contra l'entrenador Rafa Benítez, el que li va valer una multa econòmica i el veure's apartat de l'equip fins a aquest dilluns. Per sort i serveixi com exemple, un jugador com Pepe Reina sembla que posarà definitivament la seva signatura a la renovació oferta pel Liverpool, en el que és una clara mostra del que és implicació per i per al club.

Aquesta setmana que demà finalitza va ser definida per Rafa Benítez i els seus jugadors com clau per al futur de l'equip en el tram final de la temporada. Després del traspiés de Wigan, les victòries davant Portsmouth i el Lille francès a Europa League, eren poc menys que obligades. No solament van arribar els triomfs, sinó que a més el bon futbol i els gols van arribar en l'enfrontament enfront del Portsmouth del passat dilluns. Alberto Aquilani va ser sens dubte una de les claus de la recuperació d'aquest bon joc. El jugador romà no va poder estar present en el partit del dijous a conseqüència d'un virus, però ahir ja va entrenar, amb el que es presumeix que podrà estar a les ordres de Benitez aquest diumenge. Per contra, les baixes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel, són assegurades.

Així es presenta el xoc de gegants de demà diumenge. Apassionant, titànic i emocionant com sempre. No importa que la classificació argumenti la millor disposició dels de Ferguson davant els de Benítez. Un Man Utd. - Liverpool és quelcom més que un partit. Gaudim-lo... i guanyem-lo, evidentment.

Més clar... "Aqua".

LIVERPOOL FC 4-1 Portsmouth FC

Verticalitat, combinació, velocitat, intel·ligència i gol. Tot aixó va ser el que va aportar ahir Alberto Aquilani en la victòria sobre el Portsmouth en el primer partit de les tres finals que deu de disputar el Liverpool aquesta setmana. La sola presència del jugador italià, tant demandat per l'afició, va encomanar a tot l'equip que va oferir la millor imatge de la temporada amb un futbol brillant i letal.

Ben és cert, que al davant hi havia un equip totalment trencat i ja amb el descens de categòria plenament assumit pels seus jugadors. Però no és menys cert també, que el Liverpool dibuixava en les darreres setmanes una imatge prou pobre com a conjunt i ahir va recuperar ambició i motivació a dojo.

Sis minuts d'autèntica orgia futbolística van posar als d'Anfield amb tres gols d'avantatge en el marcador amb gols de Torres, Babel i Aquilani. Tots els gols aconseguits amb una demostració de gran futbol combinatiu i amb grans dosis de motivació, com en el cas del primer gol aconseguit en el minut 26 de joc. Una cessió al porter Ashdown era presionada per Gerrard, el refús del porter amb el peu, picava en el capità del Liverpool, arribant la pilota a Maxi Rodríguez que servia el gol en safata a Fernando Torres.

La clase i la qualitat individual posada al servei de l'equip, seríen els factors comuns en les jugades de la resta de gols. En el segon obra de Babel, Torres recollia en el segon pal un centre de Johnson. El de "Fuenla" servia a Babel que amb un retall de maluc, s'orientava la pilota per xutar a porta de manera seca i contundent batent per segon cop en la nit a Ashdown.

En el tercer gol de la nit, Alberto Aquilani sabia aprofitar una jugada immensa entre Gerrard i Torres culminada per el mig italià amb el seu primer gol com a jugador red. Sis minuts que portaven el deliri a un Anfield no gaire acostumat darrerament a aquestes demostracions. Abans d'arribar al descans, Fernando Torres encara probaría sort amb un sensacional xut de rosca, peró la pilota acabaria picant en el pal.

El segon temps, el ritme imposat per els Reds mimbava com era natural amb el marcador tant a favor i amb el pensament posat amb els partits de dijous i diumenge enfront Lille i Manchester United. Tot i així, Fernando Torres aconseguiría el quart gol de la nit al etzibar un fort xut que sorprenia al porter del Pompey al aprofitar una magnífica passada de l'heroi de la nit, Alberto Aquilani.

Rafa Benítez donava descans a jugadors com Gerrard, Johnson i Torres, per donar entrada a Benayoun, Kelly i NGog, en le que va significar el debut en Premier del jove jugador format a The Academy Martin Kelly, que tot i així, ja havia debutat a Champions League.

La festa no va acabar amb bon regust de boca, donat el gol de l'honor aconseguit per els homes d'Avram Grant en el minut 88 aconseguit per Belhadj. Tot i aixó, l'estat d'ànim amb el que s'afrontarà el partit amb obligació de remuntada de dijous davant el Lille, és absolutament pletóric. Sempre i quan, Alberto Aquilani, estigui sobre la gespa.

FORMACIÓ:
Reina, Johson (Kelly 70'), Agger, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani, Babel, Gerrard (c) (Benayoun 73') i Torres (NGog 80').

GOLS:
1-0 Torres 26'
2-0 Babel 29'
3-0 Aquilani 32'
4-0 Torres 77'

Pitjor no es pot fer.

Wigan Athletic 1-0 LIVERPOOL FC

D'autèntic fracas i rotund ridicul cal calificar l'actuació dels nostres aquesta nit al DW Stadium de Wigan. Un equip sense romb, totalment desmotivat i vagant per el camp ha sofert una derrota que l'allunya de l'objectiu d'aconseguir una quarta plaça que cada cop sembla més inaccessible per els de Benítez. El duel de tècnics espanyols a la Premier, ha estat guanyat per el tècnic de Balaguer Roberto Martínez, que veu com el seu equip respira una miqueta en la seva lluita per eludir les posicions de descens.

El cert, és que el partit s'ha iniciat amb clar domini Red i Fernando Torres ha estat a punt d'obrir el marcador, quan en el minut 8 de joc ha estabellat una pilota al pal. Tant el de Fuenlabrada com Yossi Benayoun, han portat seriós perill a la porteria de Kirkland, sent insuficient aixó si, per obrir el marcador.

Qui si ha sabut aprofitar les seves ocasions, ha estat el Wigan que en el minut 35 de joc aconseguia obrir el marcador per mitjà del davanter colombià Hugo Rodallega que batia a Pepe Reina de rematada creuada a la sortida del porter madrileny. La jugada ha estat precedida per una clamorosa errada de Dirk Kuyt en una incomprensible passada al rival.

A partir d'aquest moment el Liverpool ha desaparegut per complert. Ningú ha sabut ni ha volgut (aixó és el pitjor de tot) tirar-se l'equip a les esquenes. Els jugadors han ofert una imatge lamentable que ha recordat a partits com ara Reading, Wolverhampton o Portsmouth. Masses ocasions fent el ridicul. S'ha de canviar radicalment. Així no anem enlloc.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Kuyt i Torres

Un altre aire.

LIVERPOOL FC 2-1 Blackburn Rovers

Es evident i tant sols ha calgut comprobar-ho durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'avui enfront al Blackburn, que aquest equip té un altre aire quan en el seu onze titular, són disponibles jugadors com Fernando Torres i Yossi Benayoun. Amb el gol i la imaginació sobre el terreny de joc, els de Benítez han ofert una bona imatge durant el primer temps en l'ajustada victòria sobre el Blackburn de Sam Allardyce, tot i que, ha patit de valent en els minuts finals del partit, on fins i tot ha acabat demanant l'hora a l'arbitre. La lluita per la quarta plaça continua sent disputadíssima.

Torres tornava a la titularitat en un partit oficial, però la presència del madrileny, no era la noticia més destacada al finalitzar el xoc. Mascherano se'n duia el protagonisme de les mirades, al comprobar que l'argentí ocupava el lateral dret per la baixa de Martin Skrtel lesionat en el seu peu, que obligava a Carragher traslladar la seva posició en el lateral dret, cap al centre de la defensa i Benítez confiava amb l'argentí i no en Martin Kelly per ocupar la plaça de lateral dret.

Els primers minuts de partit, han comptat amb un bon Blackburn que ha disposat d'un parell de bones oportunitat per obrir el marcador, però que Pepe Reina, amb molt treball durant tota la tarde, ha sabut anul·lar amb bones intervencions a intents de Samba i de Pedersen. Mentrestant, els de Benítez no trobaven la manera d'arribar a la porta de Robinson amb cert perill, però mica en mica, s'han anat treient la son de les orelles.

Dirk Kuyt i un bon Maxi Rodríguez, es compenetraven força be i començaven a trenar bones jugades. Fruit d'aquesta millora, Steven Gerrard després d'un bon control dintre de l'àrea, batia a Paul Robinson en el minut 19 de joc, obrint d'aquesta manera el marcador. Benayou participava en l'acció amb una bona assistència.

El gol dels Reds, no feia defallir a un Blackburn que s'ha mostrat molt ambiciós durant els noranta minuts. Diouf, esbrocant per la grada en tot moment, se les tenia magres en la banda amb Javier Mascherano que ha fet un partit més que digne com a lateral dret. Pels Rovers i en la mateixa posició que l'argentí, hi actuava el galleg Michel Salgado, ja plenament assentat en el onze inicial dels de Lancashire.

L'ambició dels Rovers ha trobat el seu premi en el minut 39 de joc, quan Carragher cometia un clar penal al tocar la pilota amb la mà dintre de l'àrea. El penal era transformat per Andrews, que ben a punt ha estat de fer lluir a Reina que endevinava la direcció de la pilota, però aquesta se li colava per sota del seu cos.

Afortunadament per als Reds, Fernando Torres sabia aprofitar una bona assistència de Maxi Rodríguez per tornar a recuperar l'avantatge en el marcador i tornar a retrobar-se amb el gol un minut abans d'emprendre el camí cap als vestidors. Poc abans, Fabio Aurelio debia d'abandonar el terreny de joc amb clars i evidents síntomes d'haver patit una estrabada musucular. El brasiler, era substituit per Emiliano Insua.

El segon temps, ha vist com el Liverpool ha deixat tota l'iniciativa del joc als de Sam Allardyce i Pepe Reina es convertia en l'heroi del partit amb diverses actuacions de grandíssim mèrit, especialment a l'últim tram del partit. Al final, el marcador no es mouria i els tres punts es quedaven a Anfield. Tres punts molt necessaris per no perdre el ritme de Spurs, City i Aston Villa en la pugna per la quarta plaça. Una lluita que es preveu molt i molt dura.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Agger, Fabio Aurelio (Insua 38') Maxi Rodríguez, Gerrard (C), Lucas Leiva, Benayoun (Babel 81'), Kuyt i Torres (NGog 89')

GOLS:
1-0 Gerrard 17'
2-1 Fernando Torres 44'

Empat insípid.

Manchester City 0-0 LIVERPOOL FC

Caldrà esperar a final de temporada per valorar el punt aconseguit aquesta tarda al City of Manchester. Un partit plé d'especulació i conservadurisme per part de l'equip de Mancini que ha plantejat molt més defensivament el partit que el ja de per sí, defensiu i conservador sistema de Benítez amb Mascherano i Lucas a la mitja i amb Aquilani a la banqueta.

Precissament la mitja red ha estat l'encarregada de dur el pes del partit amb un resultat nefast. Constants pilotes perdudes i passades a cap dels destinataris, han fet de les intencions creatives dels de Benítez, una nulitat total.

Però si el joc dels del Mersey era ben poc brillant, el dels Citizens era encara pitjor. Amb tot l'equip practicament tancat al darrera, Tant sols Adebayor quedava en la punta d'atac per tractar de dur perill cap a la porteria de Reina. Els jugadors més creatius dels Sky Blue, Barry i Ireland, han estat pràcticament desapercebuts durant tot el partit. L'espectacle que presenciaven els prop de 50.000 espectadors del City of Manchester, deixava molt que desitjar.

Xuts a porteria n'hi ha hagut ben pocs per part de totes dues bandes. El xut més perillós ha estat obra de Adebayor que xutant dur i sec a l'arrel del pal. s'ha trobat amb una perfecta intervenció de Pepe Reina que ha refusat a còrner. El porter madrileny, ha estat el més destacat de l'encontre, conjuntament amb un segur i poderós Martin Skrtel, que ha tallat amb solvència, totes les pilotes que arribaven per la seva zona.

Amb aquesa tònica, a Rafa Benítez tant sols li quedaba que jugar-se la carta del comodí. I aquesta no era altre que Fernando Torres, que sorpresiva i miracolosament ha pogut avançar la seva reaparició un parell de setmanes de les programades. També Benayoun calentava la banda i a les acaballes del partit, tots dos trepitjaríen la gespa.

També Aquilani entraría de manera molt tardía en joc. Dels tres homes de refresc, tant sols Benayoun ha ofert sensació de perill. Amb el jugador israelià sobre la gespa, el Liverpool ha guanyat amb imaginació i amb penetració per bandes. Però cap de les jugades protagonitzades per l'hàbil mitja-punta, ha aconseguit modificar l'igualtat inicial en el marcador.

A les acaballes del partit, una jugada dintre de l'àrea entre Agger i Adebayor, ha acabat amb el jugador togolès pel terra i amb la demanda de pena màxima per part dels locals. El cert de tot, és que Adebayor ha posat més pa que formatge, tot i que, reglament en mà, perfectament s'hagués pogut xiular penal.

El resultat no pot deixar content a cap dels equips. Aston Villa i Tottenham, han aconseguit sendes victòries que deixa la quarta plaça del campionat molt i molt cara per a aquests quatre equips. El pitjor situat ara mateix, el Liverpool. Caldrà patir fins a l'última jornada.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Agger, Insua, Maxi Rodríquez (Benayoun 62'), Lucas Leiva, Mascherano, Babel (Torres 74'), Gerrard (C) i Kuyt (Aquilani 85').