Jróñak que Jróñak. Cròniques d'una odissea grega.

ATENES: L'ÀGORA RED

A l'antiga Grècia, quan la societat grega era la civilització més avançada i desenvolupada de l'univers, totalment al contrari que en l'actualitat, les seves principals personalitats comercials, culturals i polítiques, es reunien en unes places públiques a les quals anomenaven àgores. Prop d'una trentena de segles després (que em corregeixen els historiadors si la xifra és equivocada) la comunitat red d'arreu del món tenien un punt de trobada el dia 23 de maig a la ciutat grega d'Atenes.

Supporters d’Austràlia, Nova Zelanda, dels EUA, Sud-àfrica, Islàndia, Xina, Dinamarca, Finlàndia i un llarguíssim etcètera, a part de supporters irlandesos i britànics, es clar, van acudir a la crida del Liverpool FC per tal de conquerir la sisena Copa d'Europa en la història del club d'Anfield.

Però el més sorprenent de tot va ser la presencia de supporters d'arreu de l'estat, o bé, que tenien familiars espanyols. A Grècia vam coincidir amb Iker i Arkaitz de Bilbao, amb els que vam compartir la festa red de dilluns a la nit. Jason d'Alacant, amb el qual, vam coincidir el dia després de la final al mateix hotel i degut a la ressaca ni el vaig reconèixer. Amb Carlos un red supporter nord-americà resident a New York, que al veure la nostra bandera es va emocionar, donat que, la seva mare és galega i no va parar fins que es va fer una foto amb la nostra banner. I com no, amb els amics de Madrid Lover i Nick, als qui dedicarem més endavant una especial menció. Tots amb un element comú, el de donar suport als nois de Rafa, amb entrada o sense ella, però amb presència a la capital grega per cridar ben alt “We’re Liverpool!!!”. A tots ells, una abraçada ben forta des de Barcelona.

Com sabreu, la nostra estada a terres gregues va ser d'una setmana. La nostra arribada es produí el dissabte 19 de maig per la tarda. Al posar peu a Grècia, la primera impressió que dona al veure el seu aeroport, és la d'una ciutat moderna, degut a la recent organització del JJ.OO. del 2004. Fals. Quan un s'endinsa en la ciutat, comprova que és tracta d'una ciutat bruta i caòtica, on només es salven el seu popular barri del Plaka i les runes històriques i arqueològiques, testimoni de la grandesa pretèrita del poble grec.

En una setmana a la capital grega, vam presenciar l'assalt a la càrrega d'un camió, repartir bufes a tort i dret entre turcs a diari i una congregació de mosquits tigre a l'habitació de l'hotel que més que mosquits, semblaven helicòpters Cougar, dels quals hores d'ara, encara lluïm algun irritant record.

Per gaudir de Grècia i d'un xic de tranquil·litat, s'ha de sortir a alguna de les seves illes més properes com per exemple, Ydra o Poros, amb els seus paisatges autènticament mediterranis, o be, visitar el Cap Suonion i presenciar la seva magnífica posta de sol. Totes dues opcions, són realment recomanables.

Turisme al marge, pels carrers d'Atenes, des de dissabte ja es podien veure els primers redmen que començaven a deixar-se veure. No va ser fins diumenge al vespre, però, quan en un número ja bastant important, els scoussers van començar a deixar entreveure la magnitud de la marea roja que esdevindria dos dies després.

La primera gran festa red, va ser dilluns al vespre. La plaça Syntagma, que va ser l'autèntic punt de trobada o àgora a la ciutat, començava a omplir-se de supporters d'arreu del món. Encara que no trencàvem a cantar i ens limitàvem tots a beure tranquil·lament cervesa darrera cervesa a les terrasses del Syntagma. Va ser a les hores quan vam conèixer a Iker i a Arkaitz de Bilbao i quan l'amic Lover, ens confirmava telefònicament la seva presencia i la de Nick a Atenes el dimecres. De sobte, des de alguna taula, alguns aficionats van començar a cantar i la resta de taules s'hi van sumar. Va ser a les hores, quan el Jordito i aquí un present, vam decidir penjar la nostra banner tot just davant d'una de les terrasses i va ser quan va començar tot. Ràpidament, a la nostra banner s'hi van afegir varies més, i en un moment uns 300 supporters ja es trobaven donant caliu red a la capital grega. El que estava resultant un tranquil vespre de dilluns, es convertí en una festa de càntics i litres i litres de cervesa fins a altres hores de la matinada. Era tant sols el preludi del que serien els següents dies.

Continuarà...

P.D.: Es prega al lector, que sàpiga disculpar el lamentable estat que presenten alguns dels personatges de les fotografies d'aquest i el següent article, referits als aconteixements anteriors i posteriors a la celebració de la final. Gràcies.

Liverpool FC 1-2 Milan AC. AMB EL CAP BEN ALT.

No va poder ser. La historia no es va poder repetir, malgrat que el camí cap a Atenes portava els mateixos condicionants per a que el capità Steven Gerrard aixequés la sisena Copa d'Europa del club i segona en el seu currículum particular. L'eterna efectivitat italiana es va imposar al millor joc i millor predisposició red. El primer gol rossoneri quan es complia el minut 45 del primer temps i la forma en la que es va produir, va posar les coses molt difícils per als de Benítez, que malgrat les adversitats van oferir sempre una imatge d'equip lluitador i no van perdre mai la cara al partit. Per al red supporter queda el consol i l'orgull d'haver caigut amb el cap ben alt. A aquest equip encara li queden moltes nits de glòria i de satisfaccions per als seus aficionats. L'himne del club, cantat com mai a Atenes ho diu ben clar. Al final de la tempesta, hi ha un cel daurat...

FORMACIÓ:

Reina, Finnan (Arbeloa, 88), Agger, Carragher, Riise, Pennant, Mascherano (Crouch, 78), Alonso, Zenden (Kewell, 59), Gerrard i Kuyt

Realment resulta difícil escriure la crònica i efectuar l'anàlisi d'un partit al que has assistit vivint-lo amb una tensió pròpia de l'esdeveniment en qüestió. I encara més, quan el temps transcorreix a una velocitat endimoniada. I és que cada cop que se li donava una ullada al marcador de l'estadi Olímpic d'Atenes, ja havien transcorregut un mínim de deu minuts.

De principi l'alineació presentada per Rafa Benítez era l'esperada. Tant sols existia el dubte de si Rafa jugaria amb dos davanters nats com Kuyt i Crouch, o be, ho faria amb un sol davanter centre i la inclusió de Gerrard com a mitja-punta i dos mig-campistes actuant darrera de la posició del capità. Finalment el tècnic madrileny es va decantar per la aquesta segona opció.

De bon principi es va veure un Liverpool molt concentrat i ficat en el partit. Gerrard es va posar a l'equip a les esquenes i era qui "tirava del carro" dels reds, secundat per un gran Xabi Alonso, excel·lent en la conducció. Una vegada més, el gran capità no va fallar en un partit important.

L'atac dels de Benítez provenia per les bandes on Pennant demostrava una vegada més que ha estat un dels jugadors més en forma en el últim terç de la temporada. A l'altre banda un sempre voluntariós Zenden es mostrava novament molt desencertat en la seva lluita amb el lateral milanista Oddo.

Mentrestant en defensa, totes les accions ofensives rossoneri acabaven en les mans d'un encertat Reina que blocava totes les pilotes que venien per alt i un xut a porta del brasiler Kaká.

La primera gran oportunitat dels reds va provindre d'un colocadísim xut de Xabi Alonso des de fora de l'àrea que va sortir fregant el pal de la porteria defensada per Dida. Minuts després era el noruec Riise qui provava fortuna novament amb un xut llunyà que no representava cap perill per al conjunt d'Ancelotti.

El Liverpool era el clar dominador del partit i intentava estrenar el marcador. La historia, però, es tornava a repetir i era el Milan qui en el darrer minut de la primera part, perforava la porteria de Reina.

Un escrupolós Fandel Herbert, xiulava una falta a la frontal de l'àrea del conjunt de Benítez. Pirlo era l'encarregat d'executar el llançament que un cop superat la barrera tocava en la mà enganxada al cos del davanter milanista Pippo Inzaghi, desviant desafortunadament la trajectòria de la pilota.

En dècimes de segon, Reina veia com un xut al qual arribava amb molta facilitat, es desplaçava cap a la seva dreta fent inútil el seu vol cap a l'altre banda.

Gol psicològic en el minut anterior a que Herbert indiqués el camí dels vestidors. Els supporters reds, després del xoc inicial del gol, reaccionaven amb contundència i feien callar amb el YNWA els càntics de satisfacció de la "curva rossoneri".

Restaven 45 minuts. La imatge de l'equip havia estat prou bona i l'optimisme era clar entre la Red Army. Durant el descans els càntics no van cessar gairebé ni un sol moment.

Tot just quan els jugadors reingressaven novament en el terreny de joc, Tots els supporters reds, entonàvem novament el YNWA. La pell es posava de gallina en els braços dels redmen que alçàvem les nostres bufandes al cel d'Atenes i ens deixàvem la gola una vegada més, tot invocant als deus de l'Olimp, una nova i èpica gesta.

La clara superioritat del conjunt red era clara, però no es veia reflexada en el marcador. Calia retocar l'alineació. La nula efectivitat de Zenden era claríssima i s'havia de posar tota la carn a les graelles. Els supporters reclamàvem la presència d'una de les grans sorpreses del final de temporada. Kewell. Els càntics en favor de l'australià eren cada cop més contundents i Benítez feia el canvi. L'ingrés de l'aussie era celebrat per tots els supporters. Malauradament, Kewell no va poder aportar gran cosa al joc.

El Liverpool posava setge una vegada darrera un altre sobre la porteria de Dida. Gerrard en un esprint amb un defensor milanista xutava a porta i el porter brasiler blocava sense aparent dificultat el xut del capità. Posteriorment era Riise qui feia que Dida refuses a corner un potentísim xut del noruec.

Però tot va ser en va. Al minut 84 una passada a l'espai de Kaká cap a Inzaghi era aprofitada per el davanter italià per marcar el segon gol que enfonsava gairebé per complet totes les esperances red de remuntar el marcador.

Quedaven 6 minuts per acabar el partit. En aquests sis minuts, La fe roja feia que no parés ni un sol moment de escoltar-se el YNWA.

El miracle va estar apunt de produir-se quan Kuyt retallava diferencies 5 minuts després amb un certer cop de cap. La fe creixia i el miracle prenia cos.

Una increïble decisió arbitral que tant sols va donar 3 minuts de prolongació, quan objectivament havien de ser un mínim de 5 minuts, donades les tres substitucions per equip (ja són els tres minuts) i les continues aturades del joc per atendre a lesionats, no van donar temps a res més.

El Milan es prenia la revenja esportiva i sanava les ferides sagnants d'ara fa dos anys a Istambul. Maldini aixecava una nova Copa d'Europa en el que és un dels historials esportius més envejables, sinó el que més, de tot l'univers futbolístic.

En la banda red, les cares lògiques de l'amargor de la derrota. El bon treball no havia fructificat en victòria aquesta vegada. El derrotat recollia la medalla del sots-campió, flanquejat per el passadís de l'equip vencedor en un gest d'esportivitat i de reconeixement.

La Red Army reconeixia amb aplaudiments cap als jugadors l'esforç realitzat. Els jugadors emprenien a les hores la volta per agrair el suport dels supporters. Des de la nostra posició a les primeres files d'un dels corners, vam poder veure a un Xabi Alonso amb el rostre totalment desencaixat. Era un dels jugadors que més va sentir la derrota.

PUNTUACIONS:

Gerrard: 5 Punts.

Xabi Alonso: 3 Punts

Pennant: 1 Punt.

Per als supporters desplaçats cap a Atenes, quedava una llarga nit que lluny de ser amarga, va resultar tot el contrari. Les cares d'incredulitat dels tiffosi italians al veure la festa de la Red Army per els carrers d'Atenes ho deien tot. Si un extraterrestre s'hagués passejat per Atenes aquella nit, hagués jurat que el Liverpool havia guanyat la sisena.

Lamentablement va ser tot el contrari i el Liverpool FC haurà d'esperar fins a la propera final a Moscou per afegir una nova Copa d'Europa al seu triomfal palmarès.

Les imatges i els records d'aquella nit allargada fins a la sortida del sol a la capital grega, disten molt de la repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació que tant sols van destacar alguns incidents aïllats entre els quatre brètols de torn de totes dues aficions.

Realment lamentable que es destaquin fets aïllats de violència, per sobre de l'ambient de germanor, festa i total esportivitat entre totes dues aficions. Per sort per als aficionats al futbol, aquella nit van haver-hi quatre testimonis presencials d'aquelles celebracions. Nick, Lover, Jordito i el que suscriu, testificaràn en defensa de la gent del futbol.

Però tot això i la totalitat de l'aventura grega, serà degudament explicada en un proper article.

CAP A ATENES!!!!

Nervis, suor, nits sense dormir, quasi be llàgrimes i per sort no hi ha hagut sang. D'aquesta manera podem descriure el transcurs de les dues darreres setmanes. Finalment ho podem dir ben alt ANEM A ATENES!!!

Tot va començar quan Kuyt marcava el penal definitiu de la tanda de penals que classificava als nois de Rafa a la final de Champions. Entre les celebracions i les pintes, es va apropar cap a nosaltres un bon amic supporter del Celtic i ens va dir que tenia reservades per nosaltres entrades per la final. Ràpidament vam dirigir-nos cap a la barra i vam fer un altre pinta. Calia celebrar-ho.

A l'endemà, despertàvem del somni. S'havia de buscar vol i els preus, mai millor dit, estaven per els núvols. Fins a 1500 € es demanaven per un vol d'anada i tornada a Atenes. Eren xifres molt altes que no ens podíem permetre. S'havia de pensar més amb el cap que amb el cor. El tema quedava descartat.

El Jordito, cul inquiet com pocs, no es rendia. D'agència de viatges en agencia, va anar consultant vols, hotels, etc. La resposta era sempre la mateixa, no hi ha hotels disponibles, i els vols continuaven als mateixos preus. Sense rendició, va continuar consultant, fins que va sorgir la idea de passar una setmana sencera a terres hel·lèniques. El vol i l'estada sortia el triple de més econòmic. No ens ho vam pensar. Faríem una setmana de vacances.

Ara calia veure qui estava disposat a viatjar. Consultes a la feina, a les dones, a la compte corrent, etc. Finalment, tant sols el Jordito i l'Stubbins, estaven disposats a emprendre l'aventura grega. I és que malgrat que el viatge s'inicia aquest proper dissabte, el llarg i tortuós camí cap a Atenes fa dies que es camina. I és que lligar el vol, l'hotel i l'arribada de les entrades, ha estat una autèntica quimera.

Les entrades ens arribàvem via Dublín ara no fa ni vint-i-quatre hores. Fins la confirmació de l'arribada de les entrades per part de la UEFA al domicili del nostre bon amic irlandès, no estàvem disposats a arriscar-nos a confirmar vol i hotels. Una vegada vam rebre la confirmació de l'arribada, ens disposàvem a confirmar totes dues coses.

El vol no va ser cap problema. Barcelona -- Ginebra -- Atenes, Atenes -- Ginebra -- Barcelona, anada i tornada per els dies 19 i 26 de maig.

L'hotel ha estat i fins i tot continua sent, un veritable mal de cap. Quan tot estava tancat, en el dia d'ahir encara rebem una trucada de que hi han problemes en el hotel inicialment contractat, però que ens hospedaríen en un altre hotel, amb la salvetat que tant sols estava assegurada l'estada per 5 dies, en comptes dels set inicialment contractats. Encara que finalment ens confirmen amb gairebe tota seguretat que tenim garantits els 7 dies.

A la mateixa hora, el nostre amic, ens trucava i ens informava que ja tenia a les seves mans totes dues entrades. Ràpidament es van pagar els diners acordats i els dos rectangles de paper que donen dret a accés a l'estadi olímpic d'Atenes el proper dia 23 de maig, estaven en el nostre poder.

Tant sols existeix una amenaça. A l'arribar cada dia a casa tots dos mirem la bústia pregant als deus de l'ateneu que no hagi arribat una citació per estar presents a alguna de les taules electorals en les eleccions del dia 27 de maig. Tant se'ns en fot! Un redmen està per sobre de qualsevol circumstància. Que els bombin! Que ens vinguin a buscar els Mossos!

Durant la nostra estada, tractarem d'actualitzar el blog amb les cròniques de tot allò que succeeixi a terres gregues. L'Acròpolis ens espera. Jróñac ke jróñac.

Taing Niall !!

Liverpool FC 2-2 Charlton Athletic. Amb la ment a Atenes.

De quina manera s'afronta un partit totalment intrascendent quan al cap de deu dies et jugues una final de Champions League? Doncs tal i com s'ha desenvolupat el partit aquesta tarda a Anfield. Falta de concentració, errors defensius impropis d'uns dels equips més destacats arreu d'Europa en aquesta vessant, han fet que el Charlton Ath., equip relegat a jugar la Championship la temporada que ve, s'avances per dos cops en el marcador. Ultim partit de la temporada que ha vingut a confirmar al tercera posició final a la taula classificatòria. El partit d'avui ha siginificat el comiat de la penúltima llegenda red a l'estadi d'Anfield. Robbie Fowler, que actuava avui com a capità, abandonava el terreny de joc tot faltant 1 minut per a la finalització del matx. Malauradament GOD no s'ha pogut acomiadar de casa seva marcant. Anfield ha viscut avui la marxa d'una llegenda.

FORMACIÓ:

Padelli, Finnan, Carragher, Agger, Arbeloa (Alonso, 61), Riise, Mascherano, Gerrard, Zenden (Kewell, 57), Kuyt i GOD (Crouch, 89).

DEBUT AMARG A LA PORTERIA.

Benítez ha sorprès avui amb l'alineació inicial del jove porter italià provinent de la Sampdoria, Daniele Padelli. L'italià no ha pogut tindre un debut més desafortunat. Al minut dos de partit, Holland perforaba la porteria red al rebre una passada de la mort dintre de l'àrea, que el jugador addick, no ha desaprofitat. Padelli s'ha mostrat molt nerviós durant tot el partit, i ha encadenat desafortunades accions, com la que ha significat l'un a dos, al rebutjar d'entranya manera amb el peu un xut que no aparentava cap mena de dificultat per ser blocat. El rebuig l'ha aprofitat Darrent Bent per batre fàcilment Padelli.

BONA ACTITUD DELS JUGADORS CONSIDERATS TITULARS.

A ningú se li escapa que el partit d'aquesta tarde era totalment intranscendent per els interessos del Liverpool FC. Però sorprenentment, Benítez ha ideat en la tarde d'avui, un equip on s'incloïen gran part dels jugadors que a ben segur seran de sortida en la final de Champions del ja proper 23 de maig a Atenes. Els Gerrard, Mascherano, Kuyt, Riise i Carragher, han mostrat una actitud professional i no han perdut mai la cara al partit, tot i que ha estat la línia defensiva la que ha mostrat una clara falta de concentració que ha pogut costar una derrota, de no haver estat, per la mala fortuna visitant a l'hora de xutar a porteria. Song i Zheng han desaprofitat ocasions claríssimes de gol, davant d'una batuda defensa red.

Aquesta bona actitut de la que parlem, la demostra el fet que el Liverpool FC ha estat capaç d'igualar per dues vegades el partit amb un joc de bones combinacions i amb un Steve Gerrard que ha estat el clar impuls de l'equip quan aquest es trobava per sota en el marcador.

El gol de l'empat ha estat precedit d'ocasions perdudes com les de Fowler i sobre tot una claríssima d'Alvaro Arbeloa que s'ha plantat sol davant del porter addick i ha enviat el seu xut fora, quan tenia a la seva esquerra tot sol a Fowler disposat a igualar el 0-1. Mal gest del jugador salmantí, que no ha sabut brindar en safata l'honor de marcar un gol a Robbie Fowler en un partit tant especial com el d'avui.

L'empat ha arribat per part de Xabi Alonso que portava tant sols un parell de minuts al terreny de joc. El de Tolosa ha rebut un refús de la defensa addick i ha colocat amb un xut suau la pilota dintre de la porteria. Poc duraria l'alegria. Minuts després era Darrent Bent qui posava novament al Charlton Athletic amb aventatja en el marcador.

KEWELL REVOLUCIONA EL PARTIT.

Harry Kewell reapareixia el passat dissabte a Cavern Cottage, tot jugant els darrers minuts i oferint molt bones sensacions. Avui aquestes sensacions s'han confirmat plenament. El jugador aussie ha portat de corcoll a la banda dreta de la defensa del Charlton. Kewell ha estabellat un impressionant xut al travesser i en jugada posterior, Randolph s'ha hagut d'esforçar al màxim per rebutjar un durísim xut de l'australià. Finalment Kewell ha vist porteria, quan ha marcat el definitiu empat a dos gols al transformar un penal. L'opció Kewell és una alternativa a tindre en compte en el vital partit d'Atenes. El Kewell de les dues estones jugades en els dos ultims partits, recorda i molt, a aquell jugador desiquilibrant i brillant del Leeds United. Una opció a tenir molt i molt en compte d'aqui al dia 23 de maig.

ADÉU ROBBIE

Avui era el dia. Sempre arriba el moment del comiat, i avui era el dia. Robbie Fowler ha viscut un partit ple de sensacions en la plujosa tarda d'avui a Anfield. El de Toxteth, per més que ho ha buscat, no ha pogut dir adéu a la que ha estat casa seva durant nou temporades, afegint un gol als 183 aconseguits en 368 aparicions defensant la samarreta amb el Liverbird al pit. Peter Crouch el substituïa en el minut 89 i Fowler era acomiadat amb tot Anfield posat dempeus i aplaudint al fill pròdig. Ironies del futbol. Un minut després l'arbitre assenyalava penal que Kewell transformava. Molts supporters han comentat de fer un canvi en aquell moment per reingressar en el camp a la llegenda red. Malauradament s'havien fet els tres canvis reglamentaris.

Però a GOD li queda un partit per deixar la samarreta red per sempre. Final de la Champions League. No hi ha millor escenari per marcar un gol que significaria un comiat de llegenda.

PUNTUACIONS:

Kewell: 5 Punts.
Gerrard: 3 Punts.
Fowler: 1 Punt.

GOD-bye

La temporada s'acaba. El proper diumenge The Albert i The Park presentaràn un aspecte desèrtic. Ben poques pintes s'ompliran de cervesa per pal·liar la set dels supporters. A les rodalies d'Anfield, cap venedor de bufandes i banderes cantarà en veu alta els preus dels seus articles als aficionats. Cap tros de fish ni cap chip seran posades a fregir a les paelles ni cap estomac reclamarà afamat una ració d'aquest poc saludable àpat. Demà és l'últim partit a Anfield de la temporada.

Quan s'arriba a aquest partit amb tot decidit, l'ambient no és el mateix. La melancolia s'apropia dels supporters que saben que deixen la seva localitat fins al proper mes d'agost. Demà diumenge, la melancolia serà doble. GOD trepitjara per darrera vegada la verda gespa d'Anfield.

45.000 supporters es posaran en peu en la tarde de demà diumenge en el moment que una tableta electrònica marqui que el jugador a substituir, és aquell que llueix a l'esquena el dorsal número 9. Atronadors i sincers aplaudiments i càntics de lloança acompanyaran l'amarg trajecte de GOD camí dels vestidors d'Anfield per últim cop.Dilluns al matí, una samarreta vermella amb el 9 a l'esquena i el nom de Fowler ja no penjarà del penja-robes del modest i històric vestidor d'Anfield.

ROBBIE FOWLER LEGEND.

Champions o Premier?

Una vegada conegut el campió de la Premier League 2006/2007 i quan ens trobem a una setmana i un dia de la celebració de la final de la Champions League, és bon moment per conèixer amb quin dels dos títols es quedaria el supporter red, si s'hagués d'escollir necessàriament per un sol. La Champions League o be la Premier League.

Guanyar la Champions League, significa vèncer als millors equips del continent, a les plantilles que disposen dels millors jugadors del món, i com no, guanyar el que sense cap mena de dubte és el torneig a nivell de clubs més important i de més rellevància del món.

Per la seva banda, guanyar la Premier League, significa imposar-se en el campionat de la regularitat. El guanyador d'una lliga de tots contra tots, es indubtablement el millor de tots els participants. Aquell que aconsegueix més punts, és amb números a la mà, el millor.

Deixa el teu vot. Gràcies.

Fulham FC 1-0 Liverpool FC. Millora d'imatge.

Tal i com a va succeir dissabte passat en partit contra el Portsmouth, Rafa Benítez ha reservat als jugadors titulars, formant un once inicial amb els jugadors teòricament suplents amb la salvetat, en el dia d'avui, de Pepe Reina, Xabi Alonso i Jermaine Pennant. El tècnic madrileny, que no s'ha amagat de dir en els dies posteriors a la brillant classificació a la final de la Champions League que tant sols es deu de pensar en el partit d'Atenes del proper 23 de maig, Ha donat novament oportunitats als jugadors amb menys minuts aquesta temporada. En el partit d'avui, s'ha retrobat amb els terrenys de joc, l'australià Harry Kewell, després d'una llarga lesió de prop de sis mesos.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Paletta, Hyypia, Insúa (Finnan, 74), Pennant (El Zahr, 65), Xabi Alonso, Sissoko, Mark González (Kewell, 76), Bellamy i GOD Fowler.

BON INICI DE PARTIT.

El Liverpool FC que es presentava a Craven Cottage com a brillant finalista de la Champions League, ha sortit impulsat per aquest títol honorífic i ha pogut sentenciar el partit en els primers minuts del mateix. Les bones combinacions en curt entre Fowler i Bellamy han provocat que el jugador gal·lès disposés de dues bones oportunitats que han acabat amb durs xuts de Bellamy que el porter local Niemi ha sabut aturar, no sense dificultats.

Fowler, que retrassava la seva posició per a actuar com a mitja-punta, provocava que els defensors rivals actuessin fora de la seva posició natural, deixant via lliure per a la velocitat de Bellamy, que en desmarcatges en diagonal ha portat de corcoll a la defensa dels cottagers. Molt bones sensacions i gran compenetració la mostrada per els dos davanters reds en la tarda d'avui. La combinació de velocitat de Bellamy, amb la intel·ligència i clarividència de Fowler han pogut decantar el marcador en favor dels reds amb facilitat. Malauradament no ha estat així.

PASSIVITAT LOCAL

En aquests primers minuts del matx, el Liverpool FC s'ha trobat molt còmode en el terreny de joc, davant d'un equip, el de Lawrie Sánchez, que més aviat semblava que no es jugava absolutament res en el partit, quan la realitat deia que s'hi jugava el ser o no ser l'any que ve a Premier.

Els jugadors locals tant sols han mostrat contundència sobre la figura de Xabi Alonso. El jugador basc ha sabut superar aquesta pressió amb encert. La impotència dels jugadors locals per frenar el cervell del conjunt de Benítez ha estat palesa, quan el jugador de Tolosa ha rebut un cop de cap per part de Brown a esquenes de l'arbitre. Acció que deuria d'haver estat castigada amb la targeta vermella directa.

Poc abans d'arribar al descans del partit, s'ha produït la oportunitat més clara d'el conjunt de Benítez. Pennant recollia una pilota al vèrtex dret de l'àrea del Fulham. L'anglès ha efectuat un centre-xut ras que GOD Fowler ha estat incapaç, de forma inexplicable, d'introduir dintre de la porteria de Niemi, malgrat haver contactat amb la pilota, quan es trobava en plena boca de gol.

BON NIVELL DEFENSIU.

Si el dissabte passat mostràvem certa preocupació per la pobre actuació de la defensa red, en aquesta ocasió, en la que repetí-en els mateixos protagonistes, s'ha de destacar la gran millora del nivell mostrat, sobre tot per Gabriel Paletta.

L'argentí ha mostrat una notable millora respecte la setmana passada i ha corregit tots els errors de la desafortunada actuació en Fratton Park. Paletta ha mostrat avui una gran solidesa i bones aptituds defensives, mostrant-se molt atent en totes les accions del joc. Al jugador argentí li ha estat anulat un gol al rematar de cap un córner, en una clara posició de fora de joc.

A "El Muro" encara li queda una oportunitat més en el proper i últim partit de lliga davant del Charlton Athletic, per mostrar que te lloc en aquest planter.

Malgrat la millora defensiva mostrada, el Liverpool FC ha encaixat un gol que ha comportat la derrota final. Al minut 69, el jugador nord-americà Dempsey, conduia la pilota davant de la defensa en línia red. El jugador yankee, ha fet una bona passada a la banda al seu company Rosenior i ha continuat el joc sense pilota introduint-se intel·ligentment entre la defensa red trencant el fora de joc. Quan Dempsey ha rebut la pilota de Rosenior, ja es trobava sol davant de Pepe Reina, que res ha pogut fer per aturar la rematada de Dempsey.

REAPARICIÓ DE HARRY KEWELL.

Minuts després del gol del Fulham, s'ha produït la bona noticia de la reaparició de l'australià Harry Kewell. El jugador aussie ha reaparegut després d'una llarga lesió que l'ha fet perdre's gran part de la temporada.

Kewell s'ha mostrat molt actiu i no s'ha amagat a l'hora d'encarar als seus marcadors. Al minut 81 de partit Kewell ha protagonitzat la que podria haver estat la jugada del gol de l'empat, després de recollir una pilota dintre de l'àrea i fer un xut creuat que ha sortit desviat de la porteria de Niemi, sense que Fowler pogués desviar la trajectòria inicial del xut de l'australià.

Fins al final del partit tant sols destacar la expulsió del jugador cottager Papa Diouba-Diop, després d'una entrada a destemps sobre Sissoko.

PUNTUACIONS:

Bellamy: 5 punts.
Fowler: 3 punts.
Paletta: 1 punt.

Liverpool FC is different

En la dramàtica tanda de penals del passat dimarts, es va poder presenciar una de les imatges més inversemblants d'aquesta edició de la Champions League i pot ser de tota la història del futbol mundial. Tot va succeir quan al donar-se inici a la decisiva tanda de penals, Rafa Benítez va aparèixer assegut a la mateixa gespa d'Anfield, com si d'un campista es tractés. Avui s'ha desvetllat el motiu d'aquesta curiosa imatge.

El propi tècnic madrileny ha comentat a la web oficial del club, que el motiu d'aquesta curiosa postura, fou la falta de visibilitat per els supporters de les primeres files situades darrera de les banquetes en el Main Stand. Tots els integrants de la banqueta red estaven drets, impedint que aquests supporters poguessin presenciar correctament el desenvolupament dels penals. Davant la petició dels aficionats, Rafa va optar per asseure al terra, en una imatge que ha quedat per a la historia.

Rafa Benítez passarà a l'historia del Liverpool FC per haver portat al club a dues finals de Champions en tres temporades. Però el llibre d'història del club, està ple de pàgines amb mil i una anècdotes tant simples com l'actual. Anècdotes de mites com Bill Shankly que lluny d'adoptar actituts de divinitat i llunyanes a l'aficionat, es posen del seu costat com si d'un supporter més es tractés.

RAFA BENÍTEZ LEGEND

Mourinhito Pozí.

Liverpool FC 1-0 (4-1) Chelsea FC. OLÍMPIA A LES SEVES MANS

En aquest mateix blog ens referíem i feiem allusions tant sols dos mesos enrera a aquell esperit del 2005 que va portar al conjunt de Benítez a disputar i guanyar la final de la Champions de la edició de l'any 2005 a Istambul. Doncs en la tarde-nit d'ahir, tots plegats vam reviure aquelles mateixes sensacions. Un equip que portat per la fe i el cor, supera a un altre, el qual és infinitament superior tecnicament. Un rival fet a cop de talonari, que disposa d'alguns dels millors jugadors del món, no va poder amb la força i l'esperit d'uns jugadors portats per l'amor propi i com no, per l'empenta d'una afició que una vegada més va donar una lliçó del que és estar al costat d'un equip. Aquesta nit els herois de la nit d'ahir, seuràn comodament en les seves butaques i esperaran pacients el desenllaç de l'altre semifinal. Continuarà repetint-se la història com fins ara??

FORMACIONS:

Reina, Finnan, Carragher, Agger, Riise, Pennant (Alonso, 74), Gerrard, Mascherano (GOD Fowler 113), Zenden, Kuyt i Crouch (Bellamy, 106)

RITME FRENETIC DES DE BON COMENÇAMENT.

Tothom ho intuia. El partit seria d'un ritme alt i la circulació de la pilota sería d'una gran velocitat. Qualsevol pilota que quedava dividida, era lluitada per tots dos equips amb una agressivitat poques vegades vista sobre un terreny de joc. Hi havia en joc una plaça a la final d'Atenes del proper 23 de maig. No hi havia lloc a l'especulació ni a donar la més mínima concessió al contrari.

En aquesta continua batalla per el control del cuir, els contactes físics eren a l'ordre del dia. Des d'un principi es va veure quin era l'equip que no treuria en cap moment la cama. El Liverpool FC, amb una gran agressivitat sobre el terreny de joc portava al terra una vegada i un altre als jugadors blues. Mikel i Drogba van necesitar asistència després de rebre cops per part dels jugadors reds, que ni de bon tros, requerien atenció mèdica. La batalla de la imposició de respecte estava guanyada.

LA PISSARRA DE BENITEZ.

Corria el minut 22 quan Joe Cole cometia falta sobre Gerrard a la banda esquerra de l'atac red, després de que el gran capità recollís el refús defensiu a un perillós xut de Pennant. Rapidament els llençadors habituals de faltes de l'equip de Benítez, es reunien al voltant de la pilota, mentres que els homes amb més encert rematador esperaven i guanyaven la seva posició dintre de l'area a l'espera de rebre la centrada. Totes les mirades estaven posades en un home, Peter Crouch. Gerrard seria l'encarregat de executar el tir lliure, però quan tota la defensa del Chelsea esperava una centrada a l'àrea, sorpresivament Gerrard feia una passada rassa cap al punt de penal on apareixia Daniel Agger per rematar amb un fort i sec xut de cama esquerra una pilota que entraria sense cap mirament a la porteria de Cech. La pissarra de Benítez guanyava el primer assalt a la pissarra de Mourinho. Anfield esclatava per primer cop durant la nit.

Els homes de Mourinho, lluny de desmoralitzar-se, van treure ben aviat el seu caracter d'equip guanyador. Al minut 32, Didier Drogba rebia una pilota al forat que el deixava totalment sol davant de la sortida del porter Reina. En el mà a mà entre el marfileny i el madrileny, la victòria va ser per el porter Reina que aturava extraordinariament el fort obús que li va enviar el davanter del Chelsea. Droga, l'autèntic protagonista del partit d'anada, no va poder superar mai a l'eix defensiu red amb un Carragher que es va buidar fins a l'últim alè.

OPORTUNITATS PER SENTENCIAR.

Peter Crouch va ser el primer en tractar de resoldre la eliminatòria per la via ràpida, però el seu xut ben dirigit cap a la porteria de Cech, no va disposar de la força necessaria per sorprendre al bon porter internacional txec.

Poc després va ser Dirk Kuyt qui estavellava la pilota al travesser de la porteria blue després de rematar amb el cap una centrada de Riise. La despesa física en el partit d'ahir del jugador holandès, va ser digna d'un autèntic gladiador. Kuyt va estar com sempre molt actiu ofensivament, però va estar especialment combatiu en la pressió als homes de la defensa i mig del camp blue. Dirk Kuyt mereix el reconeixement dels reds supporters en forma de cançó. The Kop ja pot començar a treure la partitura. No trigarem gaire a sentir-la. Kuyt, an unsung hero.

A LA PRORROGA.

No va haver-hi temps per més. Tots dos conjunts havien de disputar una prórroga de 30 minuts per desfer la igualada. Les imatges dels jugadors de tots dos equips rebent massatjes i avituallament líquid, eren un clar reflexe de la gran despesa física soportada per els 22 protagonistes de la nit d'ahir. Una autèntica i èpica batalla.

Al minut 10 de la prórroga, Gerrard controlava l'esferica a la frontal de l'àrea i al comprobar una mínima escletxa en la defensa blue, engatellava un fort xut de cama dreta que amb prou feines Cech es podia treure de sobre. El refús quedava mort dintre de l'àrea. Dirk Kuyt, amb un olfacte de "killer" va seguir la jugada i va ser el primer en plantar-se davant de la porteria, disposat a rematar el gol. Kuyt no va fallar davant d'un Cech batut. Tot Anfield embogia, però l'arbitre assistent del colegiat asturià Mejuto González, continuava immóvil amb el seu banderí alçat assenyalant el fora de joc. La repetició va demostrar l'encert milimètric en la senyalització de la posició antireglamentària del davanter red.

ELS PENALS NOVAMENT DECIDIEN EL DESTI DEL LIVERPOOL FC.

No va haver-hi temps per a res més durant el temps extra. El finalista es decidiría en la tanda de penals. 12 protagonistes es jugaven els destins de dos clubs, de dos aficions. Era l'hora de Pepe Reina.

Reina, porter d'uns reflexes extraordinaris, tenia davant seu la possibilitat de passar a formar part de la mitologia de les nits més èpiques de l'estadi més mitológic. No la va dessaprofitar. L'heroi de Cardiff al 2006, ara es convertia en l'heroi d'Anfield. Més d'un ahir cridava "God Save the Reina"

El sorteig dels penals va deparar que el primer en xutar a porteria fos el Liverpool i ho faria enfront de la porteria de l'Anfield Road Stand, per la qual cosa s'intueix que el Chelsea va guanyar el sorteig i va decidir el camp on es decidiria la sort de la mort súbita.

Zenden era el primer en dirigir-se cap al punt de penal. L'holandès titular novament en el dia d'ahir, va tornar a donar tot el millor de si mateix, aquesta vegada amb més encert que no pas en la setmana passada. Carrera, lleugera paradinha, xut de cama esquerra, porter a un costat, pilota a un altre. Gol. El primer penal, el que pot ser és el més decisiu, ja era dintre. 1-0

Anfield després de sospirar i celebrar el primer gol, comença a bollir. Robben plantava la pilota al punt de penal. Reina sota els pals. Robben pren carrera i xuta a l'esquerra de Reina un colocat xut. Reina respon amb una estirada espectacular i les seves mans, refusaven la pilota. Les mans de Reina colocaven al Liverpool més a prop de l'Olimp. En cap moment es va tractar d'un refús per part del porter espanyol. Va ser una aturada en tota regla, va ser el porter qui amb uns reflexes dignes d'un felí va arribar a la pilota llençant-se cap a ella i no intuint la seva direcció. Benítez s'ho mirava assegut tranquilament amb les cames creuades a la mateixa gespa. 1-0

Per primer cop en la tanda de penals, l'hi tocava el torn a un xutador dretà. Xabi Alonso no fallava i colocava a la dreta de Cech la pilota que confirmava l'avantatge del Liverpool en la sèrie. 2-0

Frank Lampard no errava tampoc en el seu intent i afusellava a un Reina que res va poder fer, tot i tornar a endevinar la direcció de la pilota, per evitar un llançament de penal executat a la perfecció pel capità del Chelsea. 2-1

Gerrard es dirigia cap al punt de penal amb un semblant tranquil. Anfield començava a bramar el càntic "Ste Gerrard Gerrard" El gran capità enganyava a Cech amb xut de cama dreta. 3-1

L'ex-madridista Geremy tenia davant seu el dilema de mantindre en vida al seu equip. La cara del camerunès ho deia tot. Por. Reina tractava de desconcentrar al jugador blue observant ben de prop la correcta col.locació de la pilota sobre el punt de penal. Geremy prenia carrera, xutava i Reina novament endevinant la direcció aturava la pilota. Atenes estava a tocar. Benítez continuava en la mateixa posició. Aquesta vegada no estava assegut, levitava sobre la gespa d'Anfield com si d'una divinitat es tractès. 3-1

Dirk Kuyt tenia davant seu l'oportunitat de passar a recollir directament el bitllet que conduiria al Liverpool cap a la capital grega. Kuyt plantava la pilota, donava unes pases enrera sense prerdre de vista el cuir, iniciava la cursa cap la pilota, impactava l'esferica amb cama dreta i colocava la pilota fora de l'abast de Cech GOL! 4-1

Tot el que va seguir al gol de Kuyt, va ser una nova repetició de les escenes viscudes al 2005. Com si d'un dejà vu es tractés, els jugadors van entonar el YNWA sobre la mateixa gespa de l'estadi compartint la seva joia amb els supporters. Ho hem vingut repetint desde que el sorteig de 1/4 de final va depara la posible semifinal Chelsea - Liverpool. La història sempre es repeteix. El Liverpool FC espera rival per a la final, a hores d'ara el Milan amb gols de Kaka i Seedorf elimina al Manchester Utd. Pot ser sembla repetitiu, però, la història sempre es repeteix.

PUNTUACIONS:

A tots els jugadors: 5 Punts.
A Rafa Benítez: 5 Punts.
A Anfield: 5 Punts.

A HARD DAY'S NIGHT

It's been a hard day's night, and I've been working like a dog.

No hi ha millor preambul per descriure tot allò que ha passat aquesta nit al temple del futbol mundial. Tot un equip, tota una afició, al camp, arreu del mon, han treballat fins a arribar a l'extenuació per a aconseguir l'objectiu. Ser a Atenes el proper 23 de maig.

Quan han passat tant sols unes poques hores després de que Kuyt marqués el penalt decisiu. Quan han passat tant sols unes poques hores després de fer l'última pinta de les moltes de la nit d'avui, no és moment de posar-se a analitzar el partit ni la gesta, aixó ho deixarem per demà (o fins i tot per demà passat) Tant sols és moment de felicitar a tots els red supporters d'arreu del món.

Avui, una vegada més, ha quedat demostrat, per si a algú li quedava algún dubte, de que és el Liverpool FC. El Liverpool FC és aquella energia que es desprén del cor de 45.000 supporters a la grada d'Anfield i que es transmet a les cames de jugadors com Carragher, Gerrard, Reina, Mascherano, etc., etc. que després d'haver-se buidat físicament, s'eixequen i tornen a lluitar fins a l'últim sospir.

A tots els reds supporters d'arreu del mon...

FELICITATS, FELICIDADES, ZORONIAK, CONGRATULATIONS.