dissabte, 3 de març del 2007

Liverpool FC 0-1 Manchester Utd. CRUEL, INJUST, MACABRE....

No queden adjectius per definir el resultat amb el que ha finalitzat el super-clàssic d'avui a Anfield. Un Liverpool que ha estat únic i total dominador del partit anul·lant completament al Man Utd. en totes les vessants del matx, tant sols ha trobat el immerescut castic d'un gol en contra en el temps de descompte.


Es difícil oblidar i passar pàgina a escassos minuts d'haver encaixat aquest durisim cop. Però des d'aquest precís moment només compta el partit de dimarts contra el Barcelona. La resta ja és historia. The Kop així ho ha entès i poc després de rebre el gol d'O'Shea ha començat a entonar el You'll Never Walk Alone, en el que ha estat un preludi de la màgica nit que s'espera a Anfield. Jugadors, tècnics i supporters tenim l'orgull ferit. Algú ho ha de pagar. El primer candidat... el Barça.


FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Agger, Riise, Gerrard, Sissoko (Crouch), Alonso, Mark González (F.Aurelio) Kuyt i Bellamy (Pennant)

El partit no s'ha començat a definir fins ben iniciat el matx. Els minuts inicials han estat caracteritzats per la lluita en el mig del camp on Alonso, Gerrard i Sissoko han estat els primers protagonistes de la aferrissada lluita en aquesta zona amb la oposició de Scholes i Carrick. El primer en temptar a la sort ha estat el Liverpool amb un potent xut del central Agger que ha sortit desviat de la porteria de Van der Sar. Minuts després, un llançament de falta executat per un magistral xut amb l'esquerra de John Arne Riise ha sortit desviat per ben poc quan tot Anfield cantava el gol. El conjunt de Benítez començava a agafar el pols al partit i Craig Bellamy es convertía en el autèntic protagonista de la batalla amb les seves constants caigudes a la banda dreta on sempre li guanyava la partida al lateral del Man. U. Evra.

El Manchester Utd. estava completament anul.lat. Rooney pràcticament no ha tingut contacte amb l'esfèric en els primers 45 minuts, Larsson prou feia en oferir-se al seus mig-campistes i Cristiano Ronaldo tant sols ha aparegut per fer un xut que ha sortit molt per sobre de la porteria de Reina.

La segona part ha començat amb els reds posant constant setge a la porteria de Van der Sar i el Liverpool ha gaudit de nombroses oportunitats. Un Bellamy voluntariós, ràpid i lluitador com sempre, portava a la defensa dels de Fergusson a aplicar-se al cent per cent. En un córner servit per Gerrard en el que es una jugada habitual en els reds servint una centrada a la mitja lluna de l'àrea per a que Alonso connecti, ha arribat la primera polèmica del partit.

El jugador basc ha connectat un xut en semi-errada que ha quedat mort a l'àrea petita després de que Momo Sissoko tractés de controlar-lo amb el cap. Finalment el cuir ha caigut a peus de Bellamy que ha introduït la pilota al fons de la xarxa dels de Fergusson. Anfield esclatava, però l'arbitre assistent eixecava amb seguretat el seu banderí i donava per anul.lat el gol del gal·lès. Anul.lació totalment correcta com demostraven les imatges de la televisió. Bellamy no es trobava en offside en el moment en que Alonso impacta amb la pilota però si, quan Sissoko contacta amb el seu cap l'esferic.

El partit en aquells moments començava a travar-se. Benítez optava per seure a Mark González, Bellamy i Sissoko, i donar entrada a Pennant, Fabio Aurelio i Crouch. L'espigat davanter anglès ha gaudit la que ha estat la jugada més clara del partit. Una internada de l'holandès Kuyt fent una centrada amb la seva cama dreta al segon pal de la porteria, era controlada brillantment per Crouch amb el pit deixant baixar la pilota als peus i connectant un xut amb la cama dreta ben dirigit a la porteria dels red devils. Miraculosament per a aquests ha aparegut la mà salvadora de Edwin Van der Sar. El porter holandès ha fet una aturada sensacional amb la seva mà esquerra avortant el intent del gegant red.

El Liverpool veia com de mica en mica s'esgotava el temps i tots els intents de perforar la porteria de Van der Sar eren inútils. El Manchester Utd. per la seva banda començava a donar senyals de vida. Paul Scholes i Xabi Alonso esgrimíen una ferotge, batalla al mig del camp. L'anglès ha fet una duríssima entrada sobre el basc que l'arbitre tant sols ha castigat amb la senyalització de la falta. Minuts després en una lluita per una pilota entre tots dos protagonistes que han mantingut un intensiu duel durant els 90 minuts, ha acabat amb la justa expulsió del jugador del Manchester United. Scholes veient-se superat per el jugador basc ha tractat de treure's de sobre a Alonso executant un cop de puny al rostre del jugador donostiarra que per sort no ha arribat a impactar per el penediment del jugador anglès en l'última dècima de segon. L'arbitre no ha dubtat un sol moment i l'ha expulsat justament.

Però ha arribat el moment de la màxima crueltat. Quan tot just es complia el minut 90, l'arbitre xiulava una falta en el vèrtex dret de l'àrea red. La falta ha estat executada per Ryan Giggs amb un xut sec amb la cama esquerra que Reina no ha pogut blocar després de que li fes un bot tot just un metre davant seu. La pilota ha quedat morta als peus d'O'Shea que ha introduït la pilota al fons de la xarxa red. Anfield emmudia i es quedava gelat. Cal dir que en el moment en el que O'Shea xuta, hi han dos jugadors de l'United en fora de joc posicional. però en aquesta ocasió l'arbitre assistent, no ha dictaminat l'anul.lació del gol.
Una autèntica galleda d'aigua freda. Una derrota immerescuda davant del màxim rival. Després del brutal càstic, the Kop reaccionava i es començava a sentir cada cop amb més força una melodia...

When you walk through the storm,
hold your head up high
and don't be affraid of the dark......

PUNTUACIONS:

Bellamy: 5 punts
Carragher: 3 punts
Xabi Alonso: 1 punt

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Como he puesto en el blog de Juan:
INCREÍBLE (sobre todo para el Utd.)
Gracias Reds, gran partido.

Es la tercera vez que nos pasa esto este año (hoy, Everton y Newcastle), controlamos el partido de principio a fin y vamos a por él, pero no se porque motivo la suerte no está con nosotros(yo uniría a esa lista el partido contra el Chelsea en Stanford Bridge, y el 1-3 con el Arsenal, pero bien es cierto que el Liv´pool en esos dos partidos no barrió al rival, simplemente jugó mejor).

En el fuera de juego del gol del United ni me había fijado, me quede tan pasmado, que ni me dí cuenta.

Por cierto Stubbins quiero darte la enhorabuena por la crónicas de los partidos, son cojonudas, y se suelen parecer bastante a como yo he visto el partido, y son el contrapunto perfecto a las de Juan (la de este partido es genial, el tío va por libre).

Ya escampará la tormenta,
He visto en la previsión del tiempo que el Martes va a brillar el sol RED (jeje)

Anònim ha dit...

Amic Stubbins:

No et preocupis per la derrota amb l'United, home, que ja veureu com al final passareu als quarts de la Champions.

Sóc pessimista, i no crec en la remuntada del Barça, però de totes formes apuntaré algunes coses per acollonir-vos una mica (tot i que, pel que veig, la majoria dels que llegim el teu blog som culers):

1.- Al minut 70 de la final de la Champions, contra l'Arsenal, perdíem per 1-0. I vam acabar guanyant. Per què no podria ser igual a Anfield?

2.- Tremola! El lleó Eto'o ja ha tornat. Si hagués estat en el partit d'anada, segur que les coses haguessin sigut d'una altra manera. I Messi cada cop està més en forma. A veure si sona la flauta, tenim sort, i passa com a Saragossa. Però no ho crec.

3.- I ja posats, una impertinència: sort que sou el Liverpool, perquè amb la merda de partit que vam fer al Camp Nou, qualsevol equip una mica més bo -com ara el Manchester o l'Everton, je,je), ens hagués marcar quatre o cinc gols.

En fi, no m'enrotllo més. Força Barça i enhorabona pel teu blog: està molt currat i molt ben fet.

Stubbins ha dit...

@ Karim

Home aixó de que el blog només ho visiten culés, no és cert. Aqui hi ha redmen de Madrid, León y Cuenca. El que passa és que la colla de gamarussos dels BARCELONA REDS per els quals vaig crear aquest blog i perdo gran part del meu temps d'oci, tant sols ha fotut un comentari en la persona del Jordito. MANDAN GUEVOS!!

D'altra banda posats a enumerar gestes europees, et recordo la nit del 25/05/05 a Istambul. No et dic més.

Dimarts ens veurem. Estic convençut que serà un partit de taquicardia, dels que fan afició.

Per acabar t'agraeixo les teves felicitacions i citar-te per que em donis unes classes rapides de photoshop per millorar el disseny del blog.

@ Justice for the 96.

Me quedo con tu inicio del comentario "GRACIAS REDS". No se les puede achacar falta de entrega durante los 90 minutos.

Tienes razón con lo de que la suerte nos esta siendo esquiva este año, cuando hacemos grandes partidos. Eso tarde o temprano cambia. Quien sabe si el martes.

Te agradezco tus felicitaciones por las crónicas. Si supieras que las hago con un par de litros de Guinness entre pecho y espalda.....

Ahora me paso por el blog de Juan y Javi a ver.

Anònim ha dit...

Con lo de las Guinness me has abierto los ojos, ahora ya entiendo porque escribes las crónicas en un horrible castellano (con perdón, es que soy de León, y eso de castellano aquí es un cuasi-insulto).(jeje)

Javi Saiz ha dit...

Yo tambien te felicito por las crónicas. Son estupendas aunque haya partes que no entienda por el idioma.

La derrota no ha sido justa como bien dices. Mereciamos ganar al United, hemos tenido muchas mas ocasiones y ellos solo han podido marcar en el rechace de una falta. En tu votación añadiria a Kuyt, cada vez me gusta mas este tio, lo que trabaja para el equipo y lo que se sacrifica. No entienedo porque quitó a Bellamy.

De Sissoko no comment...jajajajaj
Un saludo y animo a ti tambien, el martes todo será distinto.

Anònim ha dit...

De acuerdo con lo de Kuyt, se merece mas el punto que Xabi. El cambio de Bellamy casi siempre lo hace, y yo creo que es porque le exige un esfuerzo máximo durante 70 minutos, mas o menos, además hoy estaba cantado que necesitábamos a Crouchy, estábamos entrando por bandas y poniendo balones y no había nadie para bajarlos, o rematarlos (VAYA PARADÓN).

Ernst ha dit...

Como ya dije en el blog de Javi, me parece increible el resultado,cuando Feguson parecia contento con el empate va y se encuentra con el gol, no se puede tener más suerte. lastima que el liverpool quede practicamente sin opciones de luchar ya por el titulo.

pd:Mu gusta mucho tu blog, esta currado, saludos.

juan ha dit...

¿macabre es macabro? hombre, no creo que sea para tanto. A mi me ha llenado de optimismo este partido. Hemos anulado de principio a fin al que para mi hace el mejor fútbol de Europa. Lo peor, el penalty que le hemos hecho a Saha (no puede haber fallos defensivos) pero por lo demás...en otras circunstancias nos hubiesemos llevado el choque por 2 o 3 a cero pero los chavales han bajado el pistón pensando en el Barça y me parece bien.

Stubbins ha dit...

@ Ernst

Hola, bienvenido. Como tu dices, creo que el primero que no se lo creia era Fergusson. Celebro que te guste el blog.

@ JuanLFC

Efectivamente Juan, "macabre" es macabro. Hombre, yo creo que es un calificativo (deportivamente hablando) que se ajusta bastante bien a lo acontecido ayer al mediodia. Se hizo un gran esfuerzo colectivo durante los 90 minutos y mira que recogimos y el momento en que lo recogimos.

Os adjunto un link de un traductor català - castellano (Con perdón para JFT96 jejeje) para que podais traduciros mis entradas.

http://traductor.gencat.net/jsp/go2text.jsp?locale=ca

Lo de ayer ya es historia. Ahora a pensar en el Barça. Aqui en Barcelona los Reds lo estamos viviendo como un auténtico derby. De hecho es un derby.