"Alright Jacko"

Amb tant sols 19 anys d'edat, Jack Hobbs va debutar com a titular del primer equip del Liverpool FC el passat dimecres compartint parella defensiva amb Jamie Carragher i amb el difícil encàrrec de marcar a tota una llegenda com Robbie "God" Fowler i al no menys experimentat Jimmy Floyd Hasselbaink.

El jugador nascut a Portsmouth va complir sobradament durant els 90 minuts de l'encontre en els que va comptar en tot moment dels consells del seu company en tasques defensives. La jove promesa red, va bromejar tot dient que va acabar amb mal d'oïda d'escoltar tots el crits de Carragher que no va parar d'adoctrinar-lo durant tot el partit. Consells que Hobbs a agraït públicament.

Per a Hobbs, el mal d'oïda no va ser l'únic dolor amb el que va acabar el partit. En el dia de la seva estrena, va patir també una fractura de nas que no li va impedir de entrenar-se al dia següent amb tota normalitat.

Com a records inesborrables del dia del seu debut, Hobbs es queda amb la impressió causada per la grada The Kop repleta de Kopites i el haver-se enfrontat a Robbie Fowler, el qual al inici del partit es va dirigir cap al jove de The Academy amb un "Alright Jacko".

Malgrat que la jove promesa va sortir força satisfeta del seu debut, no va eludir l'autocrítica i es lamentava de no haver arribat a un parell de pilotes que aparentment no tenien cap mena de dificultat.

Hobbs va aprovar amb bona nota el seu primer examen i es postula com un bon recanvi generacional per a Sami Hyypia.

Una ronda més de Carling

LIVERPOOL FC 2-1 Cardiff City FC

Amb més facilitat que la indicada per el marcador final, un Liverpool FC amb la presència de jugadors poc habituals, va derrotar al Cardiff City gal·lès en partit de la quarta ronda de la Carling Cup. Amb els principals atractius de la tornada de Robbie "God" Fowler a casa i poder veure en acció als joves jugadors del planter, Anfield va presentar una més que notable entrada omplint abastament més de tres quarts del seu aforament.

Com dèiem, era un partit propici per a que Benítez alinees a jugadors del planter i aquells que surten de recents lesions i així ho va fer. D'aquesta manera Jack Hobbs i Nabil El Zhar entraven en l'onze inicial, essent aquesta la primera titularitat per al jove central anglès. Itandje a la porteria, Leto, Lucas Leiva, Fabio Aurelio i la davantera fins ara inèdita de Babel i Crouch, completaven les principals novetats en l'alineació titular.

La primera part va transcórrer amb el clar domini dels jugadors de Rafa Benítez, però amb molt poca inspiració de cara a porteria. Arbeloa, Fabio Aurelio i Lucas Leiva van estar a punt de batre la porteria galesa. Però vet a qui, que la primera gran ocasió del partit va sorgir de les botes de Fowler, de qui si no. Als quatre minuts de partit "God" executava un lliure directe que el porter Itandje blocava sense cap més perill. Amb empat a zero gols finalitzava el primer temps.

Nabil El Zhar no va donar més treva al donar inici el segon temps i amb tant sols 3 minuts de joc d'aquest, perforava la porteria dels Bluebirds amb una canonada espectacular des de el frontal de la mitja lluna. Un gran gol per estrenar-se com a golejador amb el primer equip.

Amb el gol del jugador marroquí, es podia pensar que el Cardiff City baixaria els braços i Anfield assistiria a una plàcida nit de futbol. No va ser així. Purse igualava el partit en el minut 65. Per sort la reacció dels reds arribava tant sols posar-se novament la pilota en joc i després d'una bona combinació entre Benayoun i Gerrard, es desfeien les esperances gal·leses. Bon gol del capità responen instantàniament a la reacció dels gal·lesos.

Pocs minuts després del gol definitiu, Anfield rebia la segona bona noticia de la nit amb la reaparició d'Harry Kewell. L'australià en els poc menys de vint minuts que va estar sobre la gespa, va mostrar les seves qualitats tècniques amb bones combinacions amb Gerrard i Benayoun.

FORMACIÓ:
Itandje, Arbeloa, Hobbs, Carragher, Fabio Aurelio, Leto (Benayoun, 63), Lucas Leiva (Mascherano, 87), Gerrard, El Zhar (Kewell, 71), Babel i Crouch.

GOLS:
1-0: N. El Zhar '48
2-1: Gerrard '66

Torna un dels nostres

Demà és un d'aquells partits especials per la seva emotivitat, que habitualment viu Anfield. Demà el Liverpool FC rep la visita de l'equip gal·lès del Cardiff City FC en partit de quarta ronda de Carling Cup. Fins aquí tot normal, de no ser per la visita com a membre dels Bluebirds d'una llegenda red que torna gairebé mig any després a trepitjar per darrer cop la gespa d'Anfield, encara que en aquesta ocasió ho farà defensant uns colors que no serà l'habitual red que ha lluit amb orgull en dues etapes anteriors de la seva vida profesional. Demà torna el fill pròdig. Demà torna Robbie "God" Fowler.

Possiblement aquella tarde de maig, Fowler pensava que seria la darrera vegada que disputaria com a jugador professional un partit a Anfield, doncs no. El capriciós destí ha volgut que el sorteig deparès l'enfrontament entre tots dos clubs en lluita per una plaça per a la següent ronda del trofeu. A la llegenda red l'acompanyaràn altres jugadors de gran reputació en la Premier League com ara l'ex-jugador de l'Atlético de Madrid, Jimmy Floyd Hasselbaink o el veterà Trevor Sinclair. Els gal·lesos han apostat per l'experiència per tractar de donar el salt a la Premier League, tot i que les coses no han començat del tot be per els Bluebirds, que es troben en la part baixa de la taula de la Championship, la segona divisió anglesa. Demà doncs és un bon moment per que Benítez provi davant la teòrica inferioritat de l'oponent, a jugadors que no estant gaudint de minuts suficients en aquest inici de competició.

TORRES I ALONSO ES RESSENTEN DE LES SEVES LESIONS.

El partit de diumenge passat davant de l'Arsenal, va comportar com a pitjor noticia (a banda del resultat), les recaigudes sofertes per Xabi Alonso i Fernando Torres que tot i iniciar el partit com a titulars, cap d'ells va poder finalitzar el partit i van haver de ser substituïts.

El temps previst de baixa per el madrileny serà de dues setmanes, tot i que les primeres previsions parlaven del doble, mentre que al jugador basc li serà realitzat en el dia de demà una darrera revisió del seu peu, tot i que les previsions més pesimistes parlen de que no estarà disponible fins les festes nadalenques.

Daniel Agger, que porta prop de dos mesos sense competir per una lesió en el seu peu semblant a la d'Alonso, sembla que podrà retornar als entrenaments en dues setmanes.

D'altre banda, Javier Mascherano que també va patir molèsties diumenge, ja es troba entrenant amb la resta dels seus companys.

Rage against the football machine

LIVERPOOL FC 1-1 Arsenal FC

Els dos únics equips imbatuts en lliga sortien a la gespa d'Anfield puntualment a les cinc de la tarde. Hora i mitja després els dos equips prenien els camins dels vestidors, mantenint la mateixa condició de invictes. Entre el moment de la entrada dels protagonistes al terreny de joc i la sortida d'aquest, hora i mitja de veritable batalla entre dues maneres de concebre el futbol. El cor contra el cap. La lluita contra la elegància. La fúria contra el toc. Benítez contra Wenger. Liverpool contra Arsenal.

Per el Liverpool, l'enfrontament contra l'Arsenal, arribava en el pitjor moment possible. No és el moment més oportú, enfrontar-se al conjunt que possiblement està practicant el millor joc en el univers futbolístic, quan es travessa una crisis de joc i la mala maror plana en el vestidor i entre els aficionats, com a conseqüència de les darreres actuacions de l'equip.

Amb aquesta prèvia i amb els ansiats retorns a l'onze titular de Xabi Alonso i Fernando Torres, afrontava el conjunt de Benítez un partit clau en les seves aspiracions d'optar al títol. I els jugadors ràpidament s'han enxufat al partit plenament conscients de la importància del mateix.

Als sis minuts de joc Gerrard que avui complia el seu partit número 400 defensant la samarra red, ja ha posat a prova els reflexes d'Almunia, després d'una brillant jugada de Finnan. Ben aviat, Gerrard aconseguiria batre al porter espanyol de l'Arsenal. Un minut després de l'anterior acció, Gerrard propinava un violent impacte a la pilota a la sortida d'un lliure indirecte al que el porter res podia fer per evitar que acabés entrant a la porteria. Canonada als canoners.

Set minuts i el partit en l'escenari que més li agrada a Benítez. O millor dit l'escenari més convenient per al conjunt red. I és que qualsevol aficionat al futbol s'ha de rendir davant de la qualitat futbolística del conjunt londinenc. Equip ordenat, amb un joc atractiu, ofensiu i eficient, combinació aquesta que és ben difícil de compaginar. Amb un jugador en un moment de forma incommensurable i que respon al nom de Cesc Fàbregas, omnipresent al llarg i ample del camp durant els noranta minuts.

Amb la superior i inqüestionable qualitat tècnica dels gunners, el Liverpool FC tant sols podia fer front a aquesta superioritat amb la seva millor arma. L'orgull, la lluita sense treva i la fúria.

A la gespa, al camp de batalla, la lluita entre la classe i la força ha estat digna de reconeixement per part de qualsevol aficionat al futbol. Les combinacions entre Fàbregas i Hleb, eren contrarestades amb un Mascherano espectacular i brau en la recuperació. Quan la oposició de l'argentí era superada per els gunners, aquests es trobaven amb un Carragher lluitador infatigable que ha acabat extenuat els partit.

El clàssic combat de boxa entre les dues velles escoles pugilístiques s'escenificava en el ring d'Anfield. L'elegància i l'esgrima dels gunners, contra la bravura i la força dels Reds.

En el dur intercanvi de cops, l'equip més perjudicat ha estat el Liverpool. Fernando Torres i Xabi Alonso, que avui reapareixien després de les seves lesions, no han pogut aguantar el frenètic ritme del partit i han hagut de deixar el terreny de joc. En el cas del madrileny, ni tant sols ha sortit del vestidor per disputar els segons quaranta cinc minuts i ha estat substituït per un combatiu i perillós Peter Crouch que en en fins a tres ocasions ha pogut finiquitar abans d'hora el partit, en favor dels reds en perillosos remats a la porteria d'Almúnia.

La balança però, ha pogut desnivellar-se en dues ocasions dobles en favor dels de Wenger, de no haver estat per els capriciosos pals de la porteria de l'Anfield Road stand i per les incomprensibles rematades a porta buida dels davanters gunners al rebre la pilota refusada pels pals.

Tanta errada era inconcebible per al millor jugador del moment i clar protagonista del partit. Fàbregas trencant intel·ligentment la ferma línia del mig del camp red, es plantava tot sol davant de Reina i el batia per baix portant la igualada al marcador. Era el minut 80 de partit i mentre Cesc i els seus companys celebraven el gol amb els supporters londinencs, les cares d'extenuació en Gerrard, Carragher i la resta de jugadors reds eren evidents.

Lluny de conformar-se amb l'empat, tots dos equips han mantingut la lluita sense treva amb les armes respectives en els deu minuts restants. El marcador ja no es mouria. Combat nul.

El Liverpool ha estat superat futbolísticament aquesta tarde per una màquina de fer futbol. Però no ha estat superat mai a entrega, lluita, treball i honor. Aquest és el veritable Liverpool. El Liverpool que amb aquests elements va guanyar la Copa d'Europa del 2005.

Partidaç aquesta tarde a Anfield. Autèntic homenatge al futbol.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Mascherano, Xabi Alonso (Arbelona '68), Gerrard, Voronin (Benayoun '63), Torres (Crouch '45), Kuyt.

GOL:
1-0 Gerrard '7

The environment ("El entorno")

Està clar que quan les coses no rutllen, les males cares i la mala maror apareixen amb facilitat. Que els darrers resultats obtinguts en Premier League (no comptem la victòria davant de l'Everton) i sobre tot, tres actuacions deslluïdes, per no dir desastroses en Champions League, amb l'únic rèdit d'un punt i ocupar la darrera plaça del grup, fa aparèixer les primeres veus d'alarma entre els supporters i els primers titulars negatius i extravagants en la premsa.

Però el que realment sobta, és la manera en que molts supporters demanen la dimissió de Benítez en molts dels fòrums existents en la xarxa. Sorprèn per que aquesta mena de manifestacions, son pròpies de lligues com la espanyola en la que a les primeres de canvi, es demana el cap d'algú. Sempre s'ha parlat amb admiració de la paciència i del saber fer dels clubs anglesos (directius i aficionats) a l'hora de confiar fins l'últim moment en l'entrenador de torn i això, pel que sembla està canviant en el futbol britànic. Exemples com els de Sammy Lee en el Bolton Wanderers i Martin Joll en els Hotspurs, així ho certifiquen. Es l'europeirització definitiva de les illes, futbolísticament parlant.

El cas és que el Liverpool FC no és alie, ni molt menys, a aquesta nova situació del futbol anglès. Com dèiem, son moltes les veus que s'han alçat entre els red supporters, sobre tot, des de dimecres a la nit una vegada coneguda la derrota davant del Besiktas turc, demanant directament la marxa de Rafa Benítez. Al llarg i ample del mon virtual red en la xarxa, són molts els comentaris de supporters d'arreu del mon que comencen a posar en dubte el treball i els mètodes de Benítez al capdavant del projecte del Liverpool FC i en demanen directament la seva renuncia com a tècnic del club. No és un cas insòlit en la historia del club. Gerrard Houllier en la seva darrera temporada, va viure també una situació semblant. Però no per coneguda, deixa de sorprendre.

Es pot ser crític amb les alineacions, amb el sistema de rotacions, si aquest jugador o altre és vàlid per una posició o aquella altre. Evidentment estar frustrat per la situació de l'equip i demanar explicacions a qui calgui. Però el que és incomprensible en un club com el nostre és oblidar de cop i volta (amb tres mesos de competició) tot el que ha aportat Rafa Benítez en tres anys com a màxim responsable tècnic del club, amb uns mitjans infinitament inferiors a altres competidors i rivals.

I el que és pitjor. Oblidar qui som i que és allò que ens fa especials com a supporters del Liverpool FC.

Com a mostra del que viu actualment l'entorn red, enllaço el post de RAWK titulat In all my life as an LFC supporter on l'autor del post esmenta la frase anterior, molt encertada i coherentment.

Ho perden gairebé tot.

Besiktas JK 2-1 LIVERPOOL FC

L'ultima ocasió per agafar bitllet cap a la fase de eliminatòries de setzens de final passava avui per Istanbul a l'estació de l'Inönü Stadium. L'avió s'ha escapat. O pot ser seria més encertat dir que s'ha deixat escapar. Un Liverpool novament desdibuixat, sense idees, sense reacció i sense algú que donés un cop a la taula per tractar de fer variar la situació, ha deixat perdre la penúltima (encara sort de l'empat entre Olimpyque i Porto) opció que quedava per seguir somniant.

Era obvi, era necessari, era inqüestionable que el Liverpool avui jugava una final, que el comportament amb el que es devia afrontar el partit era necessàriament el de jugar-s'ho tot al tot o res. I no, no s'ha sortit amb l'actitud idònia. Era clar que el Besiktas, sortia amb les mateixes necessitats i que els homes de Benítez encara disposaven de l'avantatge de sortir a veure-les vindre, com a mínim durant una bona part del partit, deixant tota la iniciativa a un conjunt turc d'una qualitat molt inferior a qualsevol dels altres rivals de grup. En menys d'un quart d'hora, tot s'ha anat a pendre pel sac.

Novament la mala sort ha jugat una mala passada sobre un dels homes que millor estava actuant fins a les hores. Un Carragher que havia solventat amb facilitat varies pilotes compromeses fins aquell fatídic minut 13, ha vist com una encertada acció defensiva, es traduïa en gol després de que la pilota rebotés sobre la cama de Sami Hyypia i descol·loque's a Reina. El pitjor dels presagis que es podia produir, prenia cos. La situació actual per la que passa el Liverpool, no es la millor per jugar amb pressió i contra rellotge encara que aquest marqui setanta cinc minuts per el final del partit.

I així ha estat. En ben poques ocasions el Liverpool ha creat perill real sobre la porteria de Hakan Ankan. I és que lluny de tractar de demostrar sobre el terreny de joc, les millors qualitats tècniques i individuals d'un i altre equip, el Liverpool FC s'ha perdut en un mar de dubtes, sense trobar un bot salva-vides a temps.

Els minuts passaven i el conjunt de Benítez tant sols feia circular la pilota en la seva zona defensiva entre els centrals, sense trobar un mig-campista que tractés de conduir el cuir a uns millors i productius destins. Els minuts passaven anodinament entre passades de Carragher i Hyypia que davant de l'absència d'un organitzador nat (Gerrard inexplicablement es mantenia en una zona molt avançada, esperant la pilota) optaven per la pilota en llarg.

La situació l'ha aprofitat el Besiktas per aconseguir el segon gol que enfonsava d'arrel tota opció del Liverpool de remuntar el partit. De res ha servit el gol de Gerrard al rematar en planxa un certer cop de cap. Hagués estat un miracle aixecar el partit en tant sols set minuts, quan durant els 83 anteriors s'havien comès inexplicables errors tàctics i s'havia dut a terme una actuació tant deslluïda.

Queden tres partits per afrontar i per negativa que sigui la jornada, matemàticament encara queden opcions de ser presents en el bombo del sorteig de Suissa. Una cosa està clara. O es canvia radicalment en aquests tres partits i l'equip recupera la cara del primer tram de temporada, o fins i tot perilla l'agre consol de disputar la copa UEFA.

Mentres hi hagi vida.....

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia (Crouch, 83), Riise, Pennant (Benayoun, 59), Gerrard, Mascherano (Lucas, 79), Babel, Voronin i Kuyt

GOL:
2-1 Gerrard, '83.

Setmana d'obligacions.

Guanyar i guanyar. Empatar o perdre és sinònim de mort. Tant sols val la victòria en els dos propers partits que ha d'afrontar el Liverpool FC en aquesta quarta setmana del mes d'octubre. Massa aviat per catalogar partits a vida o mort, però la realitat és aquesta. Per a que enganyar-nos.

Dimecres a Istambul, el conjunt de Benítez viurà la primera final de la temporada. La derrota a Anfield enfront de l'Olimpyque de Marsella, en un dels partits més desastrosos que es recorden en anys a Anfield, va fer encendre totes les alarmes i l'amenaça de la descalcificació de la màxima competició continental plana sobre el club d'Anfield. Dimecres no val altre resultat que no sigui la victòria i a poder ser amb una actuació convincent per demostrar a la resta de competidors del grup, de qui és el cap de sèrie i a priori màxim favorit per estar en la propera fase. El partit també representa un nou desafiament per a Fernando Torres. A la seva arribada al club, Torres va confesar que principalment fitxava per el club d’Anfield per disputar partits de Champions. En les dues actuacions que “El Niño” ha pres part en un partit de la competició europea, les seves qualificacions (al igual que la resta de l’equip) han estat del tot insatisfactòries. Dimecres és l’hora de Torres.

Però si a meitat de setmana la tensió serà màxima entre la parròquia red, el cap de setmana no estarà dedicat a la relaxació i al descans ni de bon tros.

La visita del líder a Anfield provocarà que el grup de Benítez no rebaixi ni un instant la tensió ni la concentració en la competició. L'Arsenal de Wenger, autentica incògnita a principi de temporada per la marxa al FC Barcelona del seu màxim exponent, Thierry Henry, s'ha convertit amb un joc ofensiu, elegant i convincent en el veritable dominador de la Premier fins el moment. Vuit victories i un únic empat, amb un balanç golejador notable, fan de l’Arsenal de Cesc Fàbregas i Ruud Van Persie l’incontestable lider de la competició. La diferència de punts entre gunners i reds de sis punts, s'ha de veure rebaixada per força a tres quan els gunners abandonin Anfield el proper diumenge. Una ensopegada tornaria a fer aparèixer els dubtes entre afició i jugadors. Si be és cert que el marge per a la recuperació en la competició local, és encara molt ample, cal aprofitar els efrontaments directes amb els principals rivals per el títol per calibrar les veritables opcions de l’equip de Rafa Benítez.

Setmana de passió, nervis i tensió al màxim. I no és el mes de maig. Estem a l’octubre.

In extremis.

Everton FC 1-2 LIVERPOOL FC

Tensió, nervis, ritme trepidant, canvis controvertits i com no podia ser d'una altre manera en un derby, polèmica arbitral. Tots els ingredients que fan d'un partit d'aquestes característiques, quelcom més que un simple partit de futbol. Com en les bones pel·lícules, el partit s'ha decidit en els minuts finals amb un guió no apte per els cors més delicats.

El partit s'iniciava amb la sorpresa per part de cada equip de la no inclusió en el onze inicial dels seus davanters més letals. Ni McFadden ni Torres eren de la sortida i en el cas de l'espanyol, ni tant sols era present a la banqueta, a causa de la no recuperació a temps de la seva lesió en l'abductor. També sorprenent o com a mínim controvertida ha estat el mig del camp que avui a ideat Benítez amb Mascherano i Sissoko com a pivots i Gerrard novament escorat a la banda dreta. Si polèmic ha estat aquest disseny del mig del camp red, encara ho ha estat més el canvi realitzat per Benítez al substituir a Gerrard a falt de vint minuts per finalitzar el partit, quan el capità estava sent un dels jugadors més destacats de l'enfrontament.

Amb la falta de pólvora per part de tots dos equips el gol l'aportat un defensa. Sami Hyypia, dels jugadors més destacats fins a les hores, ha fet una malaurada rematada contra la seva pròpia porteria que hagués signat el propi McFadden. Corria el minut 37 i fins a les hores el conjunt de Benítez havia protagonitzat bons minuts, posant setge a la porteria de Howard, amb un brillant Benayoun que després d'aquesta fase inicial de partit ha desaparegut per complert del terreny de joc.

La segona part s'iniciava amb la necessitat del Liverpool d'estirar línies per anar a buscar la victòria. I les coses s'han posat ràpidament de cara quan en una ràpida contra, Gerrard es plantava en l'àrea dels blues sent derribat clarament per Hibbert quan es disposava a encarar la sortida del porter nord-americà del Everton. El col·legiat del partit, Mark Clattenburg, no ha dubtat ni un sol moment al assenyalar el punt de penal i ha expulsar al lateral toffe. El penal l'ha transformat Dirk Kuyt enganyant per complert a Howard.

Les coses es posaven de cara per els homes de Benítez. S'havia empatat el partit i ara es comptava amb l'avantatge de la superioritat numèrica. Amb mitja hora per davant, semblava clar que el Liverpool FC havia de lluitar per aconseguir els tres punts i la manera de intentar-ho a estat com a mínim controvertida. En el minut 72 de partit, Rafa Benítez es disposava a donar entrada al terreny de joc a Lucas Leiva i la sorpresa per a tots els supporters ha estat quan la tableta dels canvis indicava el número 8 del capità Red que ha marxat camí de la banqueta amb una barreja de frustració i sorpresa per la decisió tècnica de Benítez.

Encert o no del tècnic madrileny, el cas és que després del canvi, el Liverpool ha disposat de les ocasions més clares del partit en botes de Voronin en un parell d'ocasions i Riise. El trepidant ritme amb el que s'ha disputat el partit, i el fet de jugar amb un home menys, ha pesat i força en els jugadors de David Moyes que poc a poc han anat cedint terreny als jugadors reds.

El Liverpool una vegada i un altre, es plantava amb perill en el àrea blue. El gol es veia a vindre, però s'ha fet esperar. Quan el rellotge marcava ja el minut 90 de partit, Dirk Kuyt engaltava un fort tret que Howard ha refusat amb prou feines quedant la pilota morta a peus de Lucas Leiva que ha rematat a porta trobant l'únic impediment de la mà de Phil Neville que ha evitat amb la seva acció, el gol tant sols momentàniament. L'arbitre, novament no ha dubtat un sol moment i ha tornat a assenyalar el punt dels onze metres i novament ha tret la targeta vermella de la seva butxaca per expulsar del partit al capità blue.

Novament Dirk Kuyt plantava la pilota en el punt de penal per efectuar el llançament. L'holandès repetia costat i aquesta vegada Howard li endevinava la intenció. Per sort per els interessos reds, el porter nord-americà no ha pogut desviar amb la suficient força la pilota i aquesta finalment s'introduïa en la porteria blue, donant els tres punts al conjunt d'Anfield. La alegria es desbordava en la zona dels supporters reds on tots els jugadors han anat a celebrar el gol de la victòria.

Però el partit no acabaria aquí ni molt menys. en el últim sospir de l'enfrontament l'Everton tractava d'igualar el partit apel·lant a l'èpica. Ho hagués pogut fer. Un clar penal comès per Carragher sobre Yobo no ha estat penalitzat per l'arbitre que poc després assenyalava el camí dels vestidors i es veia envoltat per els jugadors toffes que li reclamaven la polèmica jugada. Els jugadors del Liverpool, per la seva banda corrien cap a la zona dels supporters reds desplaçats fina a Goodison per celebrar-ho. El més exultant de tots Carragher. De quina manera viu el vice-capità aquests derbis!

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Gerrard (Lucas Leiva, 72), Mascherano, Sissoko (Pennant, 82), Benayoun (Babel, 68), Kuyt i Voronin.

GOLS:
1-1 Kuyt '54 (pen)
1-2 Kuyt '90 (pen)

El partit més important.

Segurament si ho mirem amb total objectivitat, existeixen en el món futbolístic dotzenes de partits més atractius a nivell de qualitat, noms mediàtics i cobertura informativa, que un derby entre l'Everton FC i el Liverpool FC al llarg de l'any. Però el que és innegable és que el partit que demà enfronti als dos equips més importants de la ciutat de The Beatles per 206 vegada en la seva historia, entra dintre del "Top Ten" dels partits de major rivalitat a nivell mundial.

Ben poques ciutats viuen amb la intensitat que es fa a Liverpool les setmanes anteriors a la celebració d'un derby, entenent com a derby el partit que enfronta a dos equips de la mateixa ciutat. Buenos Aires, Sevilla, Madrid, Glasgow, Milan, Torí, Gènova, Montevideo o Rio de Janeiro són exemples de llargues e inacabables jornades de nervis abans de la disputa del que cada any es ve a anomenar "el partit del segle".

Jamie Carragher, vice-capità dels Reds ho ha deixat ben clar per si calia aclarir-ho. "Per a un jugador com jo o Stevie, nascuts aqui a Liverpool, no hi ha cap mena de dubte de que aquest és el partit més important de l'any."

Que es vagin preparant. WE'RE READY!!

Recuperacions, confirmacions i acomiadaments.

Es tracta pot ser de la setmana prèvia a un derby entre Reds i Blues més atípica que es recorda. Els partits de seleccions de classificació per a Eurocopes i Mundials, són sempre inoportuns, però en aquest cas, encara ho són més i malgrat que els aficionats tenen dues dates assenyalades en el seu calendari, la passió en la que es viuen aquests partits, no és ni de bon tros la habitual i es noten amb força les dues setmanes de per mig sense activitat futbolística a nivell de clubs.

El principal neguit del supporter, a quatre dies vista del derby, radica doncs en l'estat físic dels jugadors internacionals. Aquest neguit escamparà la boira aquesta nit quan tots els compromisos internacionals finalitzin amb el desig que cap dels jugadors reds pateixi cap mena de lesió per lleu que sigui. Caldrà però, creuar els dits fins a les hores i esperar que la ja de per si concorreguda infermeria d'Anfield, no rebi més visitants demà dijous a l'arribada dels jugadors internacionals de les seves respectives seleccions.

El cos mèdic del club, porta unes jornades de força activitat tractant de recuperar als jugadors que han patit molèsties o lesions en les darreres jornades. En el dia d'avui s'ha comunicat que la lesió de Xabi Alonso en el seu peu, recupera molt positivament i el jugador fins i tot ja ha començat a córrer en les sessions preparatòries a Melwood. El propi jugador però, ha manifestat que no pensa arriscar en la seva recuperació i que si és necessari perdre's el derby de dissabte ho afrontarà sense cap mena de problema, respectant sempre la evolució del seu peu.

El cas de Fernando Torres pot ser és el més sorprenent donada la seva ràpida recuperació. El jugador internacional espanyol va patir una estrebada muscular en el seu abductor el passat divendres, rebent un diagnòstic que preveia deu dies com a mínim de baixa. El de Fuenlabrada però, s'ha recuperat més ràpidament de lo previst i podria estar en la llista de convocats per Rafa Benítez el proper dissabte, tot i que el tècnic madrileny no vol cap mena de pressa i risc en la recuperació del davanter.

CROUCH NO ES VEN.

Rafa Benítez ha sortit avui al pas dels insistents rumors que posaven a Peter Crouch l'etiqueta de transferible en el mercat del mes de desembre, desmentint rotundament qualsevol d'aquestes noticies. El davanter anglès havia sonat com a possible incorporació al conjunt del Manchester City en l'esmentat període, però Benítez ha confirmat a l'espigat jugador red entre els jugadors amb els quals compta per el present exercici, tot alabant la seva categoria tant humana com futbolística.

L'EX-JUGADOR RED SAMMY LEE ABANDONA EL BOLTON

El Bolton Wanderers i l'ex-jugador i ex-membre del cos tècnic del Liverpool FC, Sammy Lee han arribat aquesta tarde a un acord per la rescisió del contracte del tècnic. Lee, que no ha pogut remuntar el vol amb els Trotters, no ha tingut una actuació destacada com a màxim responsable de la banqueta del Reebok Stadium, deixant al conjunt de Bolton en una amenaçadora 19ª posició a la taula. Des d'aquest blog, volem desitjar el millor per a un dels jugadors més emblemàtics del Liverpool dels 80, que sempre va entregar-se al màxim en defensa de la samarreta red.