La vida segueix igual.

Lille OSC 1-0 LIVERPOOL FC

Setanta-dues hores practicament transcorregudes des de la derrota del passat dilluns en el DW Stadium de Wigan, amb un ambient enrrarit entre l'afició Red que tracta de trobar explicacions a la tendència clarament a la baixa que mostra l'equip. El partit d'avui era esperat pels supporters amb relativa espectació a l'espera de canvis en la imatge de l'equip i per sobre de tot, una actitud minimament digna d'uns jugadors que defensen uns colors i uns valors reconeguts de llarg i ample del continent.

Qui més qui menys, esperava una mínima revolució en el disseny de l'onze titular, amb la inclusió i l'oferiment d'oportunitats a jugadors joves. Finalment, Rafa Benítez decidia posar en joc un onze similar a l'habitual, amb l'única excepció de la inclusió com a titular de Ryan Babel davant la forçada baixa de Yossi Benayoun. L'equip titular, era evidentment el millor amb el qual Benítez podia saltar al Metropole de Lille, davant de les baixes com la de Benayoun, Skrtel o Maxi Rodríguez, no alineable a Europa League. Però l'estat anímic d'alguns d'aquests jugadors, en la seva majoria, d'una classe mundial, està molt lluny de permetre'ls oferir la millor de les seves prestacions.

Iniciaven els locals el partit una marxa per sobre dels Reds. "Les Dogues" posaven cèrcol a la porteria de Pepe Reina que ja des de bon inici debia blocar un tir dels francesos. La motivació del conjunt gal era evident i superava en tots els sentits a un Liverpool que novament es veia descol·locat sobre el terreny de joc, sent incapaç de controlar la possessió del baló. A poc a poc, el coratge del Lille va anar a menys i els Reds (avui de blanc) deixaven veure's, gràcies especialment a la lluita de Fernando Torres en l'avantguarda de l'equip, acompanyat d'un Ryan Babel que es va entendre excel·lentment amb el madrileny en un parell de jugades combinatives.

En la més clara d'elles, Ryan Babel es plantava tot sol davant el porter Laundreau, després de magnífica paret amb Fernando Torres. Babel no encertava i el meta gal, exhibia les seves magnífiques virtuts com porter per primera vegada durant la trobada. Els nostres a poc a poc anaven apareixent en el partit. Per a ser francs, únicament Fernando Torres, era qui ho feia amb unes galopades en ocasions des del propi terreny a les quals tan sol Babel li oferia una alternativa de passada.

A l'hora de crear futbol, el Liverpool tornava a pecar dels mateixos mals durant tota aquesta temporada. Ni Lucas Leiva ni Mascherano són capaços de fer-lo ni d'oferir-se a fer-lo i Gerrard es manté en la seva posició de mitjapunta sense baixar la seva posició per a tractar de col·laborar amb els dos mitjos.


Encara així, abans de marxar cap als vestuaris després dels primers quaranta-cinc minuts els Reds gaudien de la millor oportunitat per a obrir el marcador per partida doble. Steven Gerrard exectuaba un lliure directe que emprenia el camí de la porta de Laundreau que en una aturada de molt dificil i meritòria execució rebutjava inicialment el baló. Johnson recollia el rebuig i penjava la pilota a l'interior del area per a la rematada de cap de Fernando Torres que trobava de nou una estirada del porter gal, de llarg el millor dels vint-i-dos de curt.

El segon temps va ser molt inferior en quant a ritme i a ocasions de gol per part dels dos conjunts. Babel amb un tir sec des de fora del area, permitia a Laundreau mostrar els seus bons reflexos aturant el obús de l'holandès amb un meritori rectificat. A partir d'aquí, el Liverpool va semblar conformar-se amb l'empat a zero. Un resultat que mai és bo en una eliminatòria. Així va semblar entendre'l Rafa Benítez que no va moure la banqueta, tret de donar entrada a Albert Rigués per Babel en el minut 73 de partit. Va haver de mostrar major ambició el Liverpool i buscar un canvi que permetés a l'equip una major conducció de baló amb l'entrada de Aquilani per algun dels dos migcentres destructius.

El conservadorisme red, ho va aprofitar el conjunt de Rudi Garcia que decidia cremar les últimes naus i va buscar la porta de Pepe Regna que en diverses ocasions va deure emprar-se a fons per a evitar un gol que finalment arribaria en el minut 85 quan Eden Hazard a l'executar un lliure directe que ningú va assolir empènyer a porta, trobava la xarxa de la porteria red, posant l'eliminatòria momentàniament en favor del quadre gal. I encara sort d'una pilota que va anar a estaberllar-se al pal i hagués significat el 2-0. Anfield decidirà.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Mascherano, Lucas Leiva, Gerrard (c), Kuyt (El Zhar 87'), Babel (Riera 73') i Torres.