divendres, 26 de setembre del 2008

El "Maestro" de l'Everton.

A menys de vint-i-quatre hores del kick-off d'una nova edició del derby del Merseyside, sempre és bó rebaixar la tensió i els nervis propis de les hores prèvies a un dels partits més importants de l'any per a l'afició, tot fent una rialla amb una nova entrega de la sèrie Els dobles del futbol.

Avui li toca el torn a Mikel Arteta, mig-campista del rival i veí Everton FC al qui li hem trobat un semblant realment raonable amb un personatge prou allunyat de l'activitat professional que desenvolupa el jugador donostiarra. El seu doble, no és altre que Francisco Rivera Ordoñez, matador de toros i membre d'una important nissaga taurina com be indiquen els seus històrics cognoms.

L'inici de temporada per Arteta ha estat molt diferent pel que respecta al seu rendiment individual, del col·lectiu de l'Everton com a equip. Mentre individualment, Mikel Arteta s'ha erigit en el principal líder del conjunt de David Moyes, oferint asistències de gol als seus companys, la irregularitat ha estat el denominador comú en els cinc partits fins ara disputats per els toffees.

L'ex-jugador de la pedrera blaugrana, sembla que ha trobat definitivament el seu lloc en l'equip blue del Mersey, després de diverses aventures al Glasgow Rangers i a la Reial Societat de Sant Sebastià, on malgrat que la seva participació va ser destacable, mai va comptar amb la confiança dels equips tècnics.

Tant de bó que demà a Arteta li surti una "faena" poc lluida al "coso" de Goodison i rebi la indiferència del respectable i perque no, algún avís per part de la presidència. La porta gran, sembla descartada per el jugador toffee, quan al cartell de la tarde li acompanya el veritable "Maestro". El nostre Xabi Alonso.

"Que Dios reparta suerte" i que vagi del cantó Red.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Home torero no ser¡
però que és un jugador ,que m´agradaria tenir el meu equip, també.

FERNANDO SANCHEZ POSTIGO ha dit...

Me encanta Arteta. En varias ocasiones se dijo que podría venir al AT.Madrid. Me hubiera gustado verle en el Calderón. un abrazo.