Rage against the football machine

LIVERPOOL FC 1-1 Arsenal FC

Els dos únics equips imbatuts en lliga sortien a la gespa d'Anfield puntualment a les cinc de la tarde. Hora i mitja després els dos equips prenien els camins dels vestidors, mantenint la mateixa condició de invictes. Entre el moment de la entrada dels protagonistes al terreny de joc i la sortida d'aquest, hora i mitja de veritable batalla entre dues maneres de concebre el futbol. El cor contra el cap. La lluita contra la elegància. La fúria contra el toc. Benítez contra Wenger. Liverpool contra Arsenal.

Per el Liverpool, l'enfrontament contra l'Arsenal, arribava en el pitjor moment possible. No és el moment més oportú, enfrontar-se al conjunt que possiblement està practicant el millor joc en el univers futbolístic, quan es travessa una crisis de joc i la mala maror plana en el vestidor i entre els aficionats, com a conseqüència de les darreres actuacions de l'equip.

Amb aquesta prèvia i amb els ansiats retorns a l'onze titular de Xabi Alonso i Fernando Torres, afrontava el conjunt de Benítez un partit clau en les seves aspiracions d'optar al títol. I els jugadors ràpidament s'han enxufat al partit plenament conscients de la importància del mateix.

Als sis minuts de joc Gerrard que avui complia el seu partit número 400 defensant la samarra red, ja ha posat a prova els reflexes d'Almunia, després d'una brillant jugada de Finnan. Ben aviat, Gerrard aconseguiria batre al porter espanyol de l'Arsenal. Un minut després de l'anterior acció, Gerrard propinava un violent impacte a la pilota a la sortida d'un lliure indirecte al que el porter res podia fer per evitar que acabés entrant a la porteria. Canonada als canoners.

Set minuts i el partit en l'escenari que més li agrada a Benítez. O millor dit l'escenari més convenient per al conjunt red. I és que qualsevol aficionat al futbol s'ha de rendir davant de la qualitat futbolística del conjunt londinenc. Equip ordenat, amb un joc atractiu, ofensiu i eficient, combinació aquesta que és ben difícil de compaginar. Amb un jugador en un moment de forma incommensurable i que respon al nom de Cesc Fàbregas, omnipresent al llarg i ample del camp durant els noranta minuts.

Amb la superior i inqüestionable qualitat tècnica dels gunners, el Liverpool FC tant sols podia fer front a aquesta superioritat amb la seva millor arma. L'orgull, la lluita sense treva i la fúria.

A la gespa, al camp de batalla, la lluita entre la classe i la força ha estat digna de reconeixement per part de qualsevol aficionat al futbol. Les combinacions entre Fàbregas i Hleb, eren contrarestades amb un Mascherano espectacular i brau en la recuperació. Quan la oposició de l'argentí era superada per els gunners, aquests es trobaven amb un Carragher lluitador infatigable que ha acabat extenuat els partit.

El clàssic combat de boxa entre les dues velles escoles pugilístiques s'escenificava en el ring d'Anfield. L'elegància i l'esgrima dels gunners, contra la bravura i la força dels Reds.

En el dur intercanvi de cops, l'equip més perjudicat ha estat el Liverpool. Fernando Torres i Xabi Alonso, que avui reapareixien després de les seves lesions, no han pogut aguantar el frenètic ritme del partit i han hagut de deixar el terreny de joc. En el cas del madrileny, ni tant sols ha sortit del vestidor per disputar els segons quaranta cinc minuts i ha estat substituït per un combatiu i perillós Peter Crouch que en en fins a tres ocasions ha pogut finiquitar abans d'hora el partit, en favor dels reds en perillosos remats a la porteria d'Almúnia.

La balança però, ha pogut desnivellar-se en dues ocasions dobles en favor dels de Wenger, de no haver estat per els capriciosos pals de la porteria de l'Anfield Road stand i per les incomprensibles rematades a porta buida dels davanters gunners al rebre la pilota refusada pels pals.

Tanta errada era inconcebible per al millor jugador del moment i clar protagonista del partit. Fàbregas trencant intel·ligentment la ferma línia del mig del camp red, es plantava tot sol davant de Reina i el batia per baix portant la igualada al marcador. Era el minut 80 de partit i mentre Cesc i els seus companys celebraven el gol amb els supporters londinencs, les cares d'extenuació en Gerrard, Carragher i la resta de jugadors reds eren evidents.

Lluny de conformar-se amb l'empat, tots dos equips han mantingut la lluita sense treva amb les armes respectives en els deu minuts restants. El marcador ja no es mouria. Combat nul.

El Liverpool ha estat superat futbolísticament aquesta tarde per una màquina de fer futbol. Però no ha estat superat mai a entrega, lluita, treball i honor. Aquest és el veritable Liverpool. El Liverpool que amb aquests elements va guanyar la Copa d'Europa del 2005.

Partidaç aquesta tarde a Anfield. Autèntic homenatge al futbol.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Mascherano, Xabi Alonso (Arbelona '68), Gerrard, Voronin (Benayoun '63), Torres (Crouch '45), Kuyt.

GOL:
1-0 Gerrard '7