O encontro com os vermelhos. (Crònica del viatge a Porto)

No vam poder ser finalment a Toulouse en la prèvia de la Champions i teníem aquesta espina clavada. El sorteig de la lligueta va deparar desplaçaments a prop de casa nostre i aquesta vegada no podíem fallar. Inicialment la idea, per la proximitat era Marsella, descartant la opció Porto, per ser tant propera en el calendari. Però una trucada des de Portugal (Obrigadísimos Yolanda, Marta e Roberto)ens facilitava la possibilitat d'aconseguir entrades, amb la qual cosa els dos BCN REDS que podien desplaçar-se, no ens ho vam pensar un sol instant. Seriem a Porto a donar suport als lads.

Iniciàvem l'aventura amb un petit retard de quinze minuts en la sortida del vol, com a conseqüència d'una congestió d'arribades a l'aeroport "Sa Carneiro" de Porto. Estava clar que molts vols procedents de Liverpool plens de supporters, coincidien en l'hora d'arribada amb el vol de Barcelona.

Porto ens va sorprendre molt gratament, com una ciutat amb unes infraestructures molt modernes i una ciutat que malgrat tindre un aspecte d'antiguitat, té un caliu especial. Ràpidament ens vam dirigir al centre neuràlgic de la ciutat. El barri da Ribeira. Els primers supporters ocupaven ja les terrasses dels bars i penjaven les seves banners allà on podien. Nosaltres varem fer lo propi. El "trapo" dels BCN REDS penjava en una nova ciutat, davant de l'admiració de molts scousers.

Curiosament, als pocs minuts de demanar el primer "refresc" va aparèixer en Chris, el cap de la branch de Salou, al qual vam visitar el dissabte passat. Aquell dia li vam dir que possiblement ens veuríem a Porto i no s'ho va acabar de creure. Doncs allà hi érem.

No va ser un desplaçament de supporters en massa, com ara fa cinc mesos a Atenes. Pot ser no arribarem als dos mil. A més la forta calor de la jornada feia que gran part del dia, els supporters estiguessin prenent el sol a les terrasses sense entonar càntics. Tant sols quan s'apropava l'hora del partit, ens vam arrencar a deixar-nos sentir per a Ribeira da Douro. Val a dir que el Pont Eiffel que creua el riu Duero, començava a tremolar.

Ja a l'estadi, ens vam adonar que érem els únics supporters del Liverpool en la nostra zona. En un corner a l'esquerra del gol dels Super Dragoes, els aficionats més entusiastes del FC Porto. Cap mena de problema. Tot el contrari el tracte amb els seguidors lusitans va ser perfecte i molt cordial. Inclús molts d'ells es volien fer fotos amb nosaltres, com si fóssim uns bitxos raros (home, una mica si) El partit, com tots sabreu, no va tindre cap mena d'història. Un punt i gràcies.

SORPRESA A "SA CARNEIRO"

En més d'una ocasió al explicar les peripècies dels nostres desplaçaments a partits del Liverpool FC, hem explicat que el destí sempre ens tenia guardada alguna sorpresa d'última hora. Aquest viatge no podia ser menys. I com sempre amb un aeroport com a escenari.

A les 10:00 hores del matí arribàvem a la terminal de l'aeroport de Porto disposats a facturar i a embarcar en el vol que ens conduiria cap a casa, quan de sobte, la figura dels dos metres llargs de Peter Crouch es creuava amb nosaltres (Ein??). Una casualitat com un altre vam pensar. Però no. Metres després apareixia davant nostre Rafa Benítez. I darrera seu tot el planter dels Reds. Flipavem. No ens vam poder estar de saludar al Gran Rafa i fer petar la xerrada amb ell per uns minuts. Li vam comentar que érem de Barcelona i que havíem vingut a veure al partit a lo qual va respondre amb una gran rialla "Joooeerr!! pues haveis elegido un buen partido!" No vam poder estar de fotre'ns de riure per la expressivitat i sinceritat de Rafa. Un tiu que quan et parla et mira directament als ulls i amb un somriure a la cara. Un gran tiu. Després va vindre la foto (veure l'anterior post) i la promesa de que lluitaríem per la Premier. La promesa per la nostre part, va ser que ens tornaríem a veure allà on fos, seguint al Liverpool FC.

Malauradament mentre xerràvem amb Rafa, es va escapar Xabi Alonso. Després van aparèixer Dirk Kuyt, un timidissim Lucas Leiva, Benayoun (Reina sen's va escapar), Fabio Aurelio que va agrair el nostre interès per la seva lesió, "El Jefecito" Mascherano, Carragher i Gerrard. Aquests últims increïblement amables amb nosaltres. Després ho feia Alvaro Arbeloa, al qual li vam comentar els problemes per crear la branch oficial (Juan de vosotros también le hablé) i si ens podria donar un cop de mà amb el tema. Sincerament ens va contestar que poc podia fer. Després va aparèixer un sorprès Xavi Valero (nou entrenador de porters) que es va quedar parat de veure a dos catalans supporters del Liverpool i que el reconeixien. Valero molt amablement, va ser l'encarregat de fer la fotografia en la qual apareixem amb un fred Fernando Torres. El Niño no estava molt per la llavor de fer petar la xerrada. Ha d'aprendre encara d'autèntics gentlemen com Carra i Gerrard, o de l'amabilitat de Rafa Benítez. Que grande eres Rafa!! Un tiu legal. Un dels nostres. En Rafa, es pot confiar.