Donant l'esquena a la UEFA.

Novament en la carretera. O millor i més apropiat en aquesta ocasió seria dir un altre cop als rails. Una nova aventura donarà inici demà de bon matí per posar rumb a una nova cita amb el Liverpool FC. Aquesta vegada novament en territori espanyol, després de la darrera aventura per terres castellonenques aquest passat mes de juliol.

Madrid serà l'escenari d'un Atlético de Madrid - Liverpool FC, que lluny d'haver estat noticia per el retorn de Torres al Calderón (retorn que finalment no es produirà), ho ha estat per temes totalment extra-esportius. I és que la decisió de la UEFA, organisme presidit per Monsieur Platini, va estar a punt de trencar tota la nostre planificació per la capritxosa decisió del mandatari francès de celebrar el partit a 300 quilometres de distància de la ciutat madrilenya, al acusar al club "colchonero" d'actituts racistes entre els seus seguidors en el partit disputat contra l'Olympique de Marsella.

L'afició atlètica, com no podia ser d'una altre manera, va reaccionar amb indignació i rebuig total a la sanció, que finalment va ser aplaçada. Malgrat aquest aplaçament, l'afició atlètica no s'ha quedat conforme i ha organitzat actes de protestes civiques abans de l'inici del partit.

Amb el títol de "Da la espada a la UEFA", la web La vida en rojiblanco ha organitzat un acte de protesta que consistirà en girar-se d'esquenes al terreny de joc i emetre una sonora xiulada durant la reproducció de l'himne de la Champions, com a mostra de rebuig a les a totes llums falses acusacions de la UEFA.

Barcelona Reds, amb la col·laboració de MADrid Reds i Liverpool Madrid, s'han unit a la protesta, donant a conèixer entre els supporters que demà seràn al Vicente Calderón, la organització d'aquest civic acte i la possibilitat de unir-se al mateix.

El Liverpool FC i més directament els seus supporters coneixen de primerà mà el que és rebre del màxim organisme futbolístic europeu falses acusacions basades en la més burda mentida.

Demà hi serem donant l'esquena.

NOTA: La crònica del partit i del viatge, estaràn disponibles a partir del proper divendres

Any de remuntades.

LIVERPOOL FC 3-2 Wigan Athletic.

Deslluïment, descol·locació i precipitació han estat durant molts minuts els trets característics del joc del Liverpool FC en el seu duel local amb el veí Wigan Athletic.

En dues ocasions els Latics s'han posat per davant del marcador a Anfield en dues accions del màxim golejador de la Premier, l'egipci Amr Zaki, que ha efectuat una veritable demostració de les facultats que deu presentar un golejador. En el primer gol, ha sabut aprofitar una distracció d'Agger per batre a un Reina totalment venut. Mentre que el segon, ha estat una perfecta execució d'un remat en semi-xilena que desfeia l'empat aconseguit minuts abans per Kuyt, quan tots els jugadors estaven a punt d'encarar el camí de vestidors.

Durant el període de descans, de ben segur les petites tertúlies originades entre els supporters a Anfield, serien les mateixes que es feien als pubs d'arreu. El joc no era ni de bon tros bo ni semblava que amb l'inici de la segona part, millorés aquest aspecte. Però entre els supporters, circulava aquella estranya sensació de que el partit es resoldria d'alguna manera o altre, del cantó red.

El cert és que els primers vint minuts de la represa, no han estat gens alentidors per Anfield. El Liverpool continuava amb les mateixes carències creatives i amb el mateix desencert de cara a la porteria de Kirkland. Però a falta de un quart d'hora per a la conclusió del partit, s'ha produït la jugada que ha tirat per terra tot el bon treball dels jugadors d'Steve Bruce. Al minut 74 de partit, Antonio Valencia era expulsat per cometre una dura e innecessària entrada sobre Xabi Alonso i a partit d'aquest moment, el Wigan s'ha atemorit.

Aquesta fallida del Wigan, ha estat aprofitada per el Liverpool. Benítez ha actuat i ha mogut banqueta, treien als dos laterals per homes més ofensius com Benayoun i El Zhar. I precisament ha estat el jove jugador franco-marroquí qui ha estat protagonista de la jugada de l'empat al corre la banda esquerra de l'atac red amb bicicleta incloses i assistint a Gerrard que deixant passar la pilota per sota de les seves cames, ha facilitat que Riera d'una gran rematada de cama dreta, assolís l'empat a dos. Primer gol de Riera com a jugador red, en la setmana en la que estrenava paternitat.

Curiositat o no, els homes de Benítez han aconseguit remuntar tots els resultats adversos del que portem de temporada, amb Nabil El Zhar al terreny de joc. Una dada molt curiosa per als amants de la estadística o de les supersticions.

Però els de Benítez no s'han satisfet tant sols amb l'empat i minuts després, una molt bona centrada de Jermaine Pennant, actiu durant tot el partit, ha estat rematada des de el punt de penal de forma inversemblant per Dirk Kuyt que novament aconseguia traduir una acció pròpia en el gol de la victòria com ara fa dues setmanes a Manchester.

Tot surt de cara aquest any. Inclús en un dia com el d'avui en el que el joc no ha estat gens brillant i la sensació de naufragar sobre la gespa era en molts moments molt evident, l'equip ha sabut trobar el camí a porta i del gol.

Aquest any esperen sensacions molt fortes a Anfield. Com a mínim, que no perdem aquesta fortuna que disposem ara.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa (Benayoun, 79'), Carragher, Agger, Dossena (El Zhar, 78'), Pennant, Xabi Alonso, Gerrard, Riera, Kuyt i Keane (Hyypia 94').

GOLS:
1-1 Kuyt 37'
2-2 Riera 80'
3-2 Kuyt 85'

Es perdrà 4 partits.

Wigan Athletic, Atlético de Madrid, Chelsea i Portsmouth. Aquests quatre compromissos són els que Fernando Torres es perdrà durant la seva baixa estimada per a un periode d'entre deu i quince dies, després de que el jugador s'hagi vist sotmés a les exploracions mèdiques durant aquest matí a Melwood.

L'abast de la lesió no és altre que un trencament fibrilar en la seva cama dreta, lesió a la que el jugador madrileny es bastant propens i recau en repetides ocasions, produida per accions que requereixen una ràpida reacció muscular en accions explosives com arrancades brusques de carrera.

Per al jugador de Fuenlabrada, la baixa en el partit del proper dimecres al Vicente Calderón davant del seu antic club l'Atlético de Madrid, te unes consequències anímiques ben amargues, donat el declarat desig del jugador de tornar al que va ser des de sempre el seu estadi i els seus aficionats.

Especial repercusió esportiva tindrà per a Rafa Benítez la baixa de Torres, en el partit que l'enfrontarà al Chelsea, actual co-lider amb els reds de la Premier league, diumenge que vé a Stamford Bridge.

D'altre banda Ryan Babel, l'altre jugador red que va tornar lesionat dels compromissos de seleccions amb problemes al seu turmell esquerra, fins i tot podria ser convocat per al partit de demà enfront dels Latics.

Es jugarà al Calderón.

Marxa enrere. La UEFA ha degut de desdir-se de la seva sanció a l'Atlético de Madrid, com a mínim temporalment, i es veu obligada per els esdeveniments a que el partit de Champions League entre Atlético i Liverpool FC, es disputi com inicialment estava previst al Vicente Calderón.

Aixó és el que Clemente Villaverde, màxim responsable jurídic del club "colchonero" ha fet arribar als mitjans de comunicació espanyols, que ja es fan ressó en les seves edicions digitals de la anulació temporal de la sanció, tot i que, aquesta encara no s'ha donat a coneixer de manera oficial per part de la UEFA.

Ridicul majúscul de la UEFA i del seu màxim mandatari Michel Platini, que han estat incapaços de comprendre el que qualsevol aficionat al futbol del color que sigui, entenia a la perfecció. Era materialment impossible traslladar el partit a un altre ciutat a una setmana vista de la celebració del mateix, amb tot el taquillatge venut.

A la rectificació de l'organisme futbolístic, també ha comptat i força la intermediació del propi Liverpool FC, que ha fet veure la pràctica impossibilitat del trasllat del partit, quan 3.000 red supporters ja disposaven de viatje, allotjament i entrades adquirides.

La sanció inicial però, encara no ha estat retirada i es manté a la espera de que el club del Manzanares presenti les seves oportunes alegacions. L'Atlético comptarà amb el suport i recolçament de la Real Federación Española de Futbol i fins i tot del Govern espanyol, indignat també per una sanció en la que es culpava a la Policia Nacional espanyola d'abús d'autoritat contra els seguidors marsellesos, quan les imatges demostren tot el contrari.

El futbol no mereix un personatge com Platini.

DIMISSIÓ!!! PLATINI A LA RUE!!!

Ja hi tornem a ser amb Xabi.

No falla mai. En cadascún dels paréntesis lliguers amb que la UEFA i FIFA obsequia als aficionats al futbol, per a la disputa de partits de seleccions, tard o d'hora acaba surgint el fitxatge de rigor que amb més suposicions que fets reals, tracten de fer trempar a l'aficionat barcelonista en la gran majoria dels casos.

Aixó no suposaria cap problema per als red supporters, si no fos perque els noms d'alguns jugadors del Liverpool FC, i fins i tot, el seu tècnic Rafa Benitez, acostument a apareixer en les portades dels rotatius esportius catalans.

Aquesta vegada, novament és Xabi Alonso qui acapara la portada d'avui del diari Sport, així com les seves pàgines principals. Sembla donar-se per fet que el migcampista Red, vestirà la samarreta blaugrana aquest mateix mes de desembre. Aixó si, abans de que Xabi s'incorpori a la disciplina de Pep Guardiola, el club barcelonista hauria de desfer-se de Touré Yaya, que pel que sembla, esta a disgust amb la seva actual situació de jugador suplent. El diari, argumenta que la situació del jugador livorià, és semblant a la que travessa Alonso al Liverpool i novament destaca les males relacions entre Xabi i Rafa Benítez.

La realitat diu que Alonso ha disputat en el que portem de temporada un total de 10 partits dels 12 de caracter oficial que ha disputat el quadre d'Anfield. Si es fan números ràpids i es traslladen a la relació professional entre tècnic i jugador, no sembla que Benitez acabi descartant a Alonso. En fí.... Ho diu l'Sport.

Clausuren el Calderón

La UEFA sanciona al Club Atlético de Madrid amb 2 partits de clausura de l'estadi Vicente Calderón.

A una setmana vista del partit Atlético de Madrid - Liverpool FC de la tercera jornada de la lligueta de Champions League, encara es desconeix si el partit es disputarà amb total normalitat al feu "colchonero" del Vicente Calderón. La raó és la clausura de l'estadi madrileny per un total de dos partits (amb possibilitat d'un tercer) determinada per el màxim organisme futbolístic europeu, degut als incidents que van protagonitzar seguidors de l'Olympique de Marsella amb la Policia Nacional Espanyola, ara fa dues setmanes en els instants previs al partit entre gals i madrilenys, partit que va finalitzar amb victòria per 2 gols a 1 en favor dels d'Aguirre.

La sanció imposada per la UEFA, òrgan que presideix Monsieur Michel Platini, traspassa el ridícul i frega l'escàndol. Pel que es coneix, el castig s'imposa per els crits racistes emesos per l'afició local contra els jugadors de color visitants. Però també per presumptes denuncies del club gal a la UEFA, per el tractament rebut per els seus aficionats per part de la Policia Nacional. Es dona el fet, que l'arbitre no va recollir cap dels dos incidents en l'acta arbitral i tot ve donat per la protesta directa de l'OM, que segons sembla, va arribar amb el temps prescrit.

Sense fer cap mena de qualificació de la sanció imposada, el tancament de l'estadi i el possible canvi de ciutat on es disputi el partit, afecta molt directament a tots els supporters que es desplaçaran a Madrid, entre ells, nosaltres mateixos, que a hores d'ara ens mantenim a l'espera de veure com evolucionen els esdeveniments.

La imprudència que podria cometre la UEFA si no fa marxa enrere en la seva decisió, seria una autèntica bajanada, més encara, quan la totalitat de l'aforament de l'estadi (unes 56.000 localitats, 3.000 d'elles per a supporters reds) estan totalment distribuïdes.

Esperem que regni el sentit comú. El menys comú dels sentits.

El plus de sentir-se important.

Albert Riera retorna a una convocatòria de la selecció espanyola absoluta, després de la seva absència en la disputa de la passada fase final de la Eurocopa celebrada a Suïssa i Àustria. Actiu artífex de la reacció del combinat de Luís Aragonès en la fase clasificatoria, Riera va desaparèixer de les següents convocatòries, quan per a molts es tractava d'un fixe inqüestionable. Mesos després sense la presència del jugador, la Selecció es convertia en flamant Campiona d'Europa per segona vegada en la seva història.

Mentrestant, la pitjor versió d'Albert Riera es podia veure a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en el que semblava el suïcidi d'un futbolista incapaç de treure partit a les seves innates qualitats. Era evident que es necessitava un canvi d'aires.

L'arribada al Liverpool del migcampista de Manacor procedent del RCD Espanyol de Barcelona, no va estar exempta dels dubtes per part dels red supporters, sobre, la idoneïtat del fitxatge. El baix nivell de forma mostrat per Riera en el terç final del campionat lliguer espanyol, i els seus continus desplants encarant-se amb els seus propis afeccionats, van generar certes reticències entre la parròquia d'Anfield, per la inestabilitat emocional del jugador.

I és que Albert Riera, és d'aquella classe de jugadors, o fins i tot de persones traslladant el cas als nivells més generals de la vida, que necessita sentir-se important dintre del col·lectiu per a mostrar les seves millors capacitats i qualitats. Poder, però no voler. Molt diferent del vull però no puc.

Aquell jugador apatic que vestia la samarreta de l'Espanyol, es va convertir en qüestió d'hores, a l'enfundar-se la samarreta red del Liverpool FC, en el jugador desbordant i determinant que és ara. Motivació. Saber-se membre d'un equip que aspira a tot i sentir la pràctica obligació de guanyar dimecres si i diumenge també, ha fet renéixer en Albert Riera, l'instint per a recórrer la banda esquerra i encarar als seus rivals, deixant-los asseguts en la gespa una vegada i una altra, facilitant als seus companys balons determinants.

La mateixa motivació que sentirà aquesta setmana en la qual torna a la convivència amb els jugadors seleccionats. Riera torna a ser un dels “escollits”. Dels “escollits” per a representar a la Campiona d'Europa. Guardó que es va escapar del seu particular palmarès per la seva inconstancia.

Per a molts supporters (entre els quals em trobo) l'aturada per la disputa de partits de seleccions i el temor al Virus FIFA, tan sols representen un elevadísim risc que els clubs recuperin a les seves figures amb lesions de major o menor importància, o com a mal menor, amb un cansament innecessari. En el cas particular de Riera, aquesta nova crida a la Selecció, suposarà amb tota seguretat, un plus en motivació i auto-estima futbolística, de la qual el Liverpool FC de Rafa Benítez sortirà indirectament beneficiat.

Riera torna a sentir-se important. Torna a sentir-se futbolista.... i dels bons.

Skrtel es trenca.

La joia i l'alegria per la remuntada i victòria del Liverpool davant del Manchester City del passat diumenge, va tindre la nota negativa de la greu lessió de Martin Skrtel quan el marcador assenyalava un empat a dos gols i restaven cinc minuts per a la finalització del matx. El defensa central va patir al pugnar per una pilota amb el davanter local Chedwyn Evans, una rotura del lligament creuat intern del seu genoll dret, que el deixarà un fins al moment indeterminat número de setmanes de baixa. Aqueta tarde, se li efectuarà una exploració mèdica que donarà a conèixer l'abast concret de la lessió.

Les impressions des d'el primer moment en que el jugador eslovac va quedar estés sobre el terreny de joc amb clars signes de dolor, fan presagiar una llarga recuperació. Cal recordar que fins i tot els serveis mèdics del club es van veure obligats a sumministrar oxígen al brau central en la mateixa gespa.

Skrtel havia assolit afiançar-se en l'eix central de la defensa red en companyia de Jamie Carragher, deixant molt car el preu de la seva plaça a els altres centrals de l'equip Daniel Agger i Sami Hyypia. Pressumiblement serà el jove central danès, qui ocupi la plaça del central eslovac, mentre aquest estigui de baixa. Agger disposarà d'aquesta manera dels minuts que havia reclamat al tècnic Rafa Benítez. No es dubta de les grans qualitats d'Agger, per a molts el veritable titular indiscutible en el centre de la defensa, però el llistó deixat per Skrtel està a una gran alçada.

Que es recuperi ben aviat.

REACCIÓ DE CAMPIÓ.

Manchester City 2-3 LIVERPOOL FC

Cop d'autoritat del Liverpool. El grup de Benítez ha conquerit els tres punts en joc en el City of Manchester, malgrat anar per darrere en el marcador a l'acabament dels primers quaranta-cinc minuts. Fernando Torres en dues ocasions i Dirk Kuyt amb el temps complert, han aconseguit amb els seus gols alguna cosa més que una simple victòria davant d'un dels "gallitos" del campionat. Aquest Liverpool demostra partit darrera partit una fiabilitat extraordinària. Però per sobre de tot, una conducta i una actitud propies dels campions. Després de les victòries davant de Manchester United, Everton i la reacció en el partit d'aquesta tarda, ja ningú, o molt pocs són els que descarten als d'Anfield com a clars aspirants al títol.

Duel amb molts al·licients el que es disputava aquesta tarda en el modern City of Manchester, entre dos dels conjunts que amb millor peu han iniciat el campionat. El consistent Liverpool de Rafa Benítez s'enfrontava al reforçat Manchester City de Mark Hughes, que a base de talonari, ha aconseguit confeccionar un equip amb serioses aspiracions a ocupar la part noble de la taula.

Rafa Benítez una vegada més i com ve sent habitual durant la temporada, tornava a confiar en els mateixos onze jugadors que fins ara han estat de la partida inicial, amb l'excepció de Javier Mascherano que reapareixía després de la seva lesió, deixant al banc a Robbie Keane i per tant, actuant amb Fernando Torres com a única punta atacant.

Els primers compassos de l'encontre han estat de clar color red, amb un Albert Riera insistent i desestabilitzador per la seva banda esquerra, superant una vegada i una altra al seu excompany del RCD Espanyol, Pablo Zabaleta. El manacorí ha protagonitzat el primer xut a porta de l'encontre, que Joe Hart, porter dels Citizens ha sabut blocar sense prolbemes. Eren els primers minuts del partit i ja es podia apreciar, que el Liverpool sortia absolutament conscienciat per portar el comandament del matx. Però els locals sota la batuta de l'exmadridista Robinho, no s'han deixat intimidar i han reaccionat immediatament amb un parell d'intents del brasiler sobre la porta de Reina, que no han aconseguit atemorir al porter madrileny. Lamentablement per als interessos reds, Reina ha hagut de recollir la pilota de l'interior de la seva porta en el minut 18 d'encontre, quan Steven Ireland ha sabut aprofitar una pilota morta en l'interior de l'area visitant, per establir el primer avantatge del quadre local. El gol ve precedit per un greu error de Fabio Aurelio a qui Wright-Philips va saber robar-li la cartera. El lateral esquerre brasiler, ha estat de llarg el jugador més desencertat del quadre de Benítez en la tarda d'avui.

Malgrat el gol en contra, el Liverpool no s'ha acovardit i ha continuat amb el seu joc seriós, encara que amb majors imprecisions a causa del embranzida dels citizens, fet que ha brindat als afeccionats, una excel·lent tarda de futbol plena de brega i lluita sobre el rectangle de joc. I qui millor parat ha sortit d'aquest combat han estat els de Mark Hughes que al fil del descans augmentaven el seu avantatge, al transformar el donostiarra Javier Garrido un lliure directe amb la seva cama esquerra que després de superar una molt mal col·locada tanca visitant, ho ha fet també al propi un Reina, que una mica més va poder fer per a evitar el segon gol citizen.

Massa càstig el que rebia el Liverpool al seu retorn als vestuaris. La represa de les hostilitats deixava veure a les clares immediatament que el Liverpool no anava a lliurar el partit així com així. Ja en el minut dos de la segona meitat, Dirk Kuyt es marxava tot sol cap a porteria amb clar avantatge, sent enganxat per Richard Dunne en l'interior del area. El penal i l'expulsió del capità local eren evidents per a tot el món tret de Peter Walton, àrbitre del partit, que no va apreciar cap acció punible i no va assenyalar absolutament res.

La injustícia arbrital, lluny d'acoquinar als de Benítez, els va esperonar amb major ràbia trobant la porta de Joe Hart minuts després. Xabi Alonso, enorme un partit més exercint labors de mariscal de camp, obria una pilota a la banda dreta on es trobava Steven Gerrard que veient com Alvaro Arbeloa li doblegava, enviava l'esfèrica amb túnel inclós sobre el salmantí que posava el cuir en l'interior de la petita on Fernando Torres, avançant-se a l'acció del seu marcador batia per primera vegada al jove porter Joe Hart. Era el minut 55 de partit i sobre el City of Manchester planejava la idea que el Liverpool es veia plenament capacitat per a remuntar el marcador.

Eren els millors minuts del Liverpool que posava setge a la porta rival, obligant al City a replegar-se sobre la seva porteria per a mantenir l'avantatge en el marcador i a oferir el millor de si mateix per a no encaixar el gol de l'empat. Pablo Zabaleta s'ha excedit en aquesta noble lluita a l'efectuar una lletja entrada a l'altura del turmell sobre Xabi Alonso, que per fortuna i per habilitat del jugador tolosarra al retirar el peu de suport a temps, no ha anat a majors i no ha sofert cap dany físic, significant això sí, l'expulsió per vermella directa del jugador argentí. El Manchester City es quedava amb deu i el Liverpool cada vegada es mostrava més disposat a anar a per els tres punts. L'expulsió de Zabaleta unida al desavantatge en el marcador, obligava a Rafa Benítez a efectuar canvis ofensius. El tècnic madrileny reaccionava ràpidament i posava en joc a Dossena i Keane que entraven per Fabio Aurelio i Mascherano respectivament.

Bé va poder quedar-se el Liverpool amb deu homes també, quan Martin Skrtel propinava una lletja puntada en l'aire a Joao Alves, en la pugna per una pilota aerea. Mr. Walton d'igual manera que en la jugada del penalty sobre Kuyt, no va apreciar absolutament res en l'acció. Ràpidament el Liverpool aconseguia igualar el matx. Steven Gerrard botava amb la seva cama dreta un córner al primer pal, on entrant com una exhalació, Fernando Torres rematava de cap i establia l'empat a dos que tornava les taules al marcador. Era el cinquè gol de la temporada per al de Fuenlabrada i a punt va estar d'arribar el tercer de la tarda en el compte de Torres, quan va enviar la pilota per sobre del travesser, al no saber aprofitar una immillorable assistència de Robbie Keane des de l'esquerra.

Tot estava sortint de cara per al Liverpool, però a punt d'arribar el minut noranta, Martin Skrtel debia abandonar el terreny de joc després de patir una lesió de pèssim aspecte al bloquejar-se el seu genoll en una pugna amb Chedwyn Evans. El jugador eslovac es va retirar en llitera amb el seu genoll immobilitzat i fins i tot amb el subministrament d'oxigen, el que parla per si sol de la més que probable gravetat de la lesió. Benítez habia realitzat ja els tres canvis reglamentaris, amb el que les forces s'equilibraven en quant a número d'efectius sobre el terreny de joc.

Però l'esforç i el bon joc dels reds rebria la justa recompensa a pesar que quedaven ben pocs minuts per a la finalització del partit. Amb el temps reglamentari sobrepassat, una hàbil penetració per banda esquerra de Yossi Benayoun que asistia la pilota a un intel·ligent Fernando Torres que lluny d'anar al primer pal a la recerca del centre de l'israelià, es va frenar en la frontal del area petita a l'espera de rebre la passada de Benayoun. La rematada de Torres va ser desviada per la defensa blue però el rebutgi va anar a parar a un sempre atent Dirk Kuyt que practicament a a porta buida, establia el 2 a 3 definitiu, corrent a celebrar el gol cap a la graderia on es trobava una àmplia representació de red supporters.

Xiulet final i alegria en jugadors, tècnics i afeccionats reds, que es combina amb el regust i la sensació que l'equip aquest any està plenament capacitat per a presentar una més que seria candidatura al títol que es resisteix des de fa ja dinou anys. De moment, la realitat diu que amb set jornades disputades, Liverpool i Chelsea comandan la classificació amb 17 punts. La Premier es pren un descans de dues setmanes per la disputa de partits de seleccions nacionals per a la classificació per al Mundial 2010. Que inoportú.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Dossena), Kuyt, Gerrard, Xabi Alonso, Mascherano (Keane), Riera (Benayoun) i Torres.

GOLS:

2-1 Torres, 55'
2-2 Torres, 73'
2-3 Kuyt, 91'

Amb solvència i comoditat.

LIVERPOOL FC 3-1 PSV Eindhoven

Solvent imatge la oferta per el Liverpool FC aquesta nit a Anfield, que ve a confirmar que el combinat de Benítez opta a la consecució d'algun títol important aquesta temporada. Amb un onze titular plenament assentat on tant sols la posició de lateral esquerra varia segons el tipus de compromís, Benítez ha trobat els homes i el dibuix tàctic idonis per convertir a aquest Liverpool en un conjunt d'una gran solidesa, tant mental com tàctica, que el converteixen en un rival a témer i a respectar per els seus rivals.

Es cert però, que el PSV Eindhoven que ha saltat avui a la gespa d'Anfield, ha donat una imatge molt pobre i llunyana de la que presumiblement ha de donar un equip campió de la lliga holandesa. Des de un bon principi, s'ha pogut apreciar, que eren els locals qui jugaven amb dues marxes per sobre dels holandesos i fruit d'això ha arribat ben ràpidament el primer gol del partit, producte d'un corner llançat per Steven Gerrard que Torres ha rematat lliure de marca, refusant en primera instància Isaksson, però que Dirk Kuyt definitivament ha fet introduir l'esfèrica a l'interior de la porteria de l'ex-porter del Manchester City.

L'estat de forma actual que viu Kuyt, es senzillament impressionant. Lluita totes les pilotes, té una presencia total en totes les zones del camp, siguin o no de la seva influència, i per si faltava alguna cosa, l'hi afegeix gol a l'equip. Exemple de l'estat de gràcia de l'holandès, ha estat la jugada del segon gol del partit. La jugada ha nascut després que Kuyt hagi bregat amb tres jugadors del PSV, facilitant la pilota a Torres que en funcions d'extrem dret, ha llençat una precisa centrada cap a Robbie Keane que no ha dubtat a rematar a porta tal i com li venia, aconseguint d'aquesta manera el seu primer gol com a jugador red. Justa recompensa per a Keane, a qui l'infortuni havia negat un gol guanyat a pols per la seva constant lluita. Anfield ha gaudit de la primera tombarella de l'irlandès.

Plàcida primera part per els de Benítez, que han iniciat la segona amb certa relaxació, deixant fer al campió holandes, que mai ha inquietat seriosament la porteria d'un espectador Reina. Quan els Reds s'han cansat de contemplacions, ha sorgit la figura de Fernando Torres, que es volia sumar a la festa golejadora. El madrileny no ha estat de sort avui, i tot i gaudir de dues bones oportunitats, no ha sabut trobar el camí del gol.

Camí que si que ha trobat Steven Gerrard, que ha afusellat materialment la porteria del PSV amb un lliure directe que ha entrat com una exhalació en la porteria defensada per un impotent Isaksson. Era el gol número 100 d'Steven Gerrard com a jugador red i el particular homenatge no podia haver estat més espectacular. El PSV Eindhoven, aconseguiria fer pujar un gol al marcador, al guanyar Koevermans l'esquena d'un impecable fins a les hores Skrtel i rematant amb encert al primer toc.

La situació del grup D queda molt franca per a Liverpool FC i Atlético de Madrid, que amb sendes victòries en els dos partits disputats, han posat terra de per mig amb els seus rivals. Els dos propers compromisos enfrontaran a reds i colchoneros amb el primer assalt el proper dia 22 d'octubre al Vicente Calderón.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Xabi Alonso, Gerrard (Babel 81'), Riera (Benayoun 68'), Keane (Lucas Leiva 75') i Torres

GOLS:
1-0 Kuyt 4'
2-0 Keane 34'
3-0 Gerrard 76'