A PRENDRE L'STRETFORD END ALTRA VEGADA !!!

Tot just 24 hores deuen transcórrer, perquè la vista i l'atenció de tots els supporters i afeccionats al futbol en general es dirigeixin a l'estadi de Old Trafford de Manchester. El duel entre els dos gegants del futbol britànic reviurà una nova edició del que de ben segur serà un duel épic i ple de tots els elements que atorguen al futbol l'apel·latiu de "esport rei". Duel d'aficions, de palmarès, de banquetes o d'història. Però si algun atractiu a part de tots els anteriors disposa el partit de demà, és el duel de golejadors en ratxa que es viurà en la gespa de "The Theatre of Dreams".

Wayne Rooney i Fernando Torres dirimiran demà un duel de pistolers, digne del millor dels westerns de Sam Peckinpah. El fi olfacte davant el marc rival que estan mostrant ambdós golejadors en les últimes setmanes, és un additiu més per a fer del xoc de demà diumenge, un d'aquells partits que ningú es pot perdre. La cita demà a les 14:30 hora peninsular. Amb les càmeres de Teledeporte en directe.

En la memòria de tots (Red supporters i Mancunians) prevaleixen les imatges d'aquell 14 de març de l'any passat en el qual els nois de Rafa Benítez van prendre sense pal·liatius Old Trafford amb una golejada per 1-4 en la qual Fernando Torres va brillar amb llum pròpia a l'aconseguir un gol i dur pel camí de l'amargor durant tot el xoc a Nemadja Vidic, el central serbi triat en diverses ocasions en l'onze ideal de la Premier League i que aquella tarda, va viure en les seves pròpies carns un autèntic malson del qual aparentment encara no s'ha refet. Fa un any pràcticament, els Red supporters vivian una setmana inoblidable amb la victòria a Old Trafford a la qual precedia l'al·luvió de gols i futbol sobre el Real Madrid CF tres dias abans en Anfield.

Deixant a part la història i el passat, el partit de demà arriba amb tendències clarament a l'alça en els locals i amb síntomes de recuperació en els visitants. El quadre de Alex Fergusson, viu en aquests dies un moment dolç amb una brillant i aixafadora classificació per als quarts de final de la Champions League (hauran d'enfrontar-se al Bayern de Munich de Louis Van Gaal) i la recuperació del liderat en el campionat de lliga. I tot això amb la clara aportació golejadora de Wayne Rooney. El davanter nat a Liverpool, atresora uns registres golejadors devastadors aquesta temporada. 32 Gols en 38 partits. Demolidor.

En els de Old Trafford, Ryan Giggs torna a una convocatòria per al partit de demà, després de la seva absència durant set setmanes per lesió. Michael Owen en canvi, causarà baixa i no es podrà enfrontar al seu antic club, encara que ja ho va fer en el partit de la primera volta en Anfield (2-0 per als Reds). A Owen li acompanyaran en la graderia O'Shea i Hargreaves que ja va disputar uns minuts amb els reserves.

En Anfield els nervis i la tensió semblen prendre's un respir després de les victòries davant el Portsmouth i el Lille. Almenys en l'àmbit esportiu. En lo social, la setmana ha vingut marcada pel desvergonyiment públic d'Albert Riera, que davant els micròfons de diverses ràdios espanyoles es va despatxar a gust contra l'entrenador Rafa Benítez, el que li va valer una multa econòmica i el veure's apartat de l'equip fins a aquest dilluns. Per sort i serveixi com exemple, un jugador com Pepe Reina sembla que posarà definitivament la seva signatura a la renovació oferta pel Liverpool, en el que és una clara mostra del que és implicació per i per al club.

Aquesta setmana que demà finalitza va ser definida per Rafa Benítez i els seus jugadors com clau per al futur de l'equip en el tram final de la temporada. Després del traspiés de Wigan, les victòries davant Portsmouth i el Lille francès a Europa League, eren poc menys que obligades. No solament van arribar els triomfs, sinó que a més el bon futbol i els gols van arribar en l'enfrontament enfront del Portsmouth del passat dilluns. Alberto Aquilani va ser sens dubte una de les claus de la recuperació d'aquest bon joc. El jugador romà no va poder estar present en el partit del dijous a conseqüència d'un virus, però ahir ja va entrenar, amb el que es presumeix que podrà estar a les ordres de Benitez aquest diumenge. Per contra, les baixes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel, són assegurades.

Així es presenta el xoc de gegants de demà diumenge. Apassionant, titànic i emocionant com sempre. No importa que la classificació argumenti la millor disposició dels de Ferguson davant els de Benítez. Un Man Utd. - Liverpool és quelcom més que un partit. Gaudim-lo... i guanyem-lo, evidentment.

Liverbirds contra Aligues.

L'Sport Lisoba Benfica, serà el rival dels Reds als quarts de final de l'Europa League. Així ho ha volgut el sorteig celebrat aquest matí a Nyon, Suïssa, que ha determinat també, que el guanyador d'aquesta eliminatòria s'enfrontarà en semifinals al vençedor del duel espanyol entre Atlético de Madrid i Valencia. El partit d'anada es disputaria a l'Estadi da Luz el dijous 1 d'abril, mentre que la tornad sería a Anfield una setmana després.

El popularment conegut Benfica, és una entitat esportiva amb clar caracter poliesportiu. El club compta amb seccions de bàsket, handbol, rugby, ciclisme o hockey patins. Però també d'altres activitats esportives molt més minoritàries com ara billar, pesca o tir amb arc.

Actualment, el Benfica compta amb una plantilla plena de jugador que han passat per la lliga espanyola. Aimar, Saviola o l'espanyol Javi Garcia. Però també compta amb altres futbolistes internacionals como ara l'argentí Di Maria, l'eterna promessa nord-americana Freddy Addu o els portuguessos Quim, Peixoto o el veterà davanter i capità de l'equip, Nuno Gomes. Tots ells són entrenats per l'entrenador lus Jorge Jesús.

Històricament, Reds i Aligues s'han enfrontat en partit oficial en fins a vuit ocasions. La darrera vegada que es van veure les cares, va ser l'any 2006 en vuitens de final de la Champions del 2006, on el Liverpol defensava el títol de campió. Els portuguessos vencíen als reds en tots dos partits amb 1-0 a Lisboa i un inapelable 0-2 a Anfield amb un gran Simao Sabrosa, actualment a l'Atlético de Madrid.

Els enfrontaments de quarts de final de la Europa League, són els següents:

SL Benfica v Liverpool FC
Valencia CF v C Atletico Madrid
Hamburg SV v Standard Liege
Fulham FC v Wolfsburg

Cómoda remuntada.

LIVERPOOL FC 3-0 Lille OSC

El Liverpool va certificar el seu pas als quarts de final de l'Europa League amb un còmode triomf sobre el Lille OSC francès per 3 gols a 0, que remuntaven el gol en contra amb el qual els jugadors de Rafa Benítez tornaven des de terres franceses.

Ben ràpidament, els d'Anfield aconseguíen anivellar el global amb l'anotació del primer gol de la nit obra d'Steven Gerrard de penal. Era el minut nou i el capità sabia transformar un penal comés sobre Lucas Leiva després de que el brasiler que ahir substituia a Aquilani, penetrés brillantment dintre de l'àrea i un defensor gal el derribés. El Liverpool ben aviat es treia l'ansietat de jugar amb el marcador en contra i els nostres ho van agraïr.

La primera part podia haver acabat amb Les Dogues dominant l'eliminatòria però el poc encert cara a porteria dels gals en l'única ocasió clara en la que es van plantar davant de Pepe Reina, va ser desbaratada pel porter madrileny. Tot i així, Fernando Torres de cap i Ryan Babel van posar a prova al bon porter del Lille, Laundreau.

Iniciat el segon temps, sería Fernando Torres qui es plantaria tot sol davant del porter Laundreau i aquesta vegada, el de Fuenlabrada mostrava novament el seu romanç amb el gol batent per baix la porteria gal·la. El Liverpool aconseguia avançar-se en la eliminatòria i mica en mica cedia terreny que el conjunt del Lille no podia aprofitar.

Tant sols en els darrers minuts, els de Rudy Garcia van posar seriós setge a la porteria de Pepe Reina, però seríen novament els reds qui aconseguiríen un nou gol al aparéixer novament les dos grans figures de l'equip de Benítez per establir el 3-0 definitiu. Gerrard xutava a porta i el rebuig de Laundreau era aprofitat per un atent Fernando Torres per signar el seu quart gol en quatre dies.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger (Kirgiakos 90'), Carragher, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Benayoun 80'), Gerrard (C) i Torres (NGog 90')

GOLS:
1-0 Gerrard (pen.) 9'
2-0 Torres 49'
3-0 Torres 89'

Més clar... "Aqua".

LIVERPOOL FC 4-1 Portsmouth FC

Verticalitat, combinació, velocitat, intel·ligència i gol. Tot aixó va ser el que va aportar ahir Alberto Aquilani en la victòria sobre el Portsmouth en el primer partit de les tres finals que deu de disputar el Liverpool aquesta setmana. La sola presència del jugador italià, tant demandat per l'afició, va encomanar a tot l'equip que va oferir la millor imatge de la temporada amb un futbol brillant i letal.

Ben és cert, que al davant hi havia un equip totalment trencat i ja amb el descens de categòria plenament assumit pels seus jugadors. Però no és menys cert també, que el Liverpool dibuixava en les darreres setmanes una imatge prou pobre com a conjunt i ahir va recuperar ambició i motivació a dojo.

Sis minuts d'autèntica orgia futbolística van posar als d'Anfield amb tres gols d'avantatge en el marcador amb gols de Torres, Babel i Aquilani. Tots els gols aconseguits amb una demostració de gran futbol combinatiu i amb grans dosis de motivació, com en el cas del primer gol aconseguit en el minut 26 de joc. Una cessió al porter Ashdown era presionada per Gerrard, el refús del porter amb el peu, picava en el capità del Liverpool, arribant la pilota a Maxi Rodríguez que servia el gol en safata a Fernando Torres.

La clase i la qualitat individual posada al servei de l'equip, seríen els factors comuns en les jugades de la resta de gols. En el segon obra de Babel, Torres recollia en el segon pal un centre de Johnson. El de "Fuenla" servia a Babel que amb un retall de maluc, s'orientava la pilota per xutar a porta de manera seca i contundent batent per segon cop en la nit a Ashdown.

En el tercer gol de la nit, Alberto Aquilani sabia aprofitar una jugada immensa entre Gerrard i Torres culminada per el mig italià amb el seu primer gol com a jugador red. Sis minuts que portaven el deliri a un Anfield no gaire acostumat darrerament a aquestes demostracions. Abans d'arribar al descans, Fernando Torres encara probaría sort amb un sensacional xut de rosca, peró la pilota acabaria picant en el pal.

El segon temps, el ritme imposat per els Reds mimbava com era natural amb el marcador tant a favor i amb el pensament posat amb els partits de dijous i diumenge enfront Lille i Manchester United. Tot i així, Fernando Torres aconseguiría el quart gol de la nit al etzibar un fort xut que sorprenia al porter del Pompey al aprofitar una magnífica passada de l'heroi de la nit, Alberto Aquilani.

Rafa Benítez donava descans a jugadors com Gerrard, Johnson i Torres, per donar entrada a Benayoun, Kelly i NGog, en le que va significar el debut en Premier del jove jugador format a The Academy Martin Kelly, que tot i així, ja havia debutat a Champions League.

La festa no va acabar amb bon regust de boca, donat el gol de l'honor aconseguit per els homes d'Avram Grant en el minut 88 aconseguit per Belhadj. Tot i aixó, l'estat d'ànim amb el que s'afrontarà el partit amb obligació de remuntada de dijous davant el Lille, és absolutament pletóric. Sempre i quan, Alberto Aquilani, estigui sobre la gespa.

FORMACIÓ:
Reina, Johson (Kelly 70'), Agger, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani, Babel, Gerrard (c) (Benayoun 73') i Torres (NGog 80').

GOLS:
1-0 Torres 26'
2-0 Babel 29'
3-0 Aquilani 32'
4-0 Torres 77'

La vida segueix igual.

Lille OSC 1-0 LIVERPOOL FC

Setanta-dues hores practicament transcorregudes des de la derrota del passat dilluns en el DW Stadium de Wigan, amb un ambient enrrarit entre l'afició Red que tracta de trobar explicacions a la tendència clarament a la baixa que mostra l'equip. El partit d'avui era esperat pels supporters amb relativa espectació a l'espera de canvis en la imatge de l'equip i per sobre de tot, una actitud minimament digna d'uns jugadors que defensen uns colors i uns valors reconeguts de llarg i ample del continent.

Qui més qui menys, esperava una mínima revolució en el disseny de l'onze titular, amb la inclusió i l'oferiment d'oportunitats a jugadors joves. Finalment, Rafa Benítez decidia posar en joc un onze similar a l'habitual, amb l'única excepció de la inclusió com a titular de Ryan Babel davant la forçada baixa de Yossi Benayoun. L'equip titular, era evidentment el millor amb el qual Benítez podia saltar al Metropole de Lille, davant de les baixes com la de Benayoun, Skrtel o Maxi Rodríguez, no alineable a Europa League. Però l'estat anímic d'alguns d'aquests jugadors, en la seva majoria, d'una classe mundial, està molt lluny de permetre'ls oferir la millor de les seves prestacions.

Iniciaven els locals el partit una marxa per sobre dels Reds. "Les Dogues" posaven cèrcol a la porteria de Pepe Reina que ja des de bon inici debia blocar un tir dels francesos. La motivació del conjunt gal era evident i superava en tots els sentits a un Liverpool que novament es veia descol·locat sobre el terreny de joc, sent incapaç de controlar la possessió del baló. A poc a poc, el coratge del Lille va anar a menys i els Reds (avui de blanc) deixaven veure's, gràcies especialment a la lluita de Fernando Torres en l'avantguarda de l'equip, acompanyat d'un Ryan Babel que es va entendre excel·lentment amb el madrileny en un parell de jugades combinatives.

En la més clara d'elles, Ryan Babel es plantava tot sol davant el porter Laundreau, després de magnífica paret amb Fernando Torres. Babel no encertava i el meta gal, exhibia les seves magnífiques virtuts com porter per primera vegada durant la trobada. Els nostres a poc a poc anaven apareixent en el partit. Per a ser francs, únicament Fernando Torres, era qui ho feia amb unes galopades en ocasions des del propi terreny a les quals tan sol Babel li oferia una alternativa de passada.

A l'hora de crear futbol, el Liverpool tornava a pecar dels mateixos mals durant tota aquesta temporada. Ni Lucas Leiva ni Mascherano són capaços de fer-lo ni d'oferir-se a fer-lo i Gerrard es manté en la seva posició de mitjapunta sense baixar la seva posició per a tractar de col·laborar amb els dos mitjos.


Encara així, abans de marxar cap als vestuaris després dels primers quaranta-cinc minuts els Reds gaudien de la millor oportunitat per a obrir el marcador per partida doble. Steven Gerrard exectuaba un lliure directe que emprenia el camí de la porta de Laundreau que en una aturada de molt dificil i meritòria execució rebutjava inicialment el baló. Johnson recollia el rebuig i penjava la pilota a l'interior del area per a la rematada de cap de Fernando Torres que trobava de nou una estirada del porter gal, de llarg el millor dels vint-i-dos de curt.

El segon temps va ser molt inferior en quant a ritme i a ocasions de gol per part dels dos conjunts. Babel amb un tir sec des de fora del area, permitia a Laundreau mostrar els seus bons reflexos aturant el obús de l'holandès amb un meritori rectificat. A partir d'aquí, el Liverpool va semblar conformar-se amb l'empat a zero. Un resultat que mai és bo en una eliminatòria. Així va semblar entendre'l Rafa Benítez que no va moure la banqueta, tret de donar entrada a Albert Rigués per Babel en el minut 73 de partit. Va haver de mostrar major ambició el Liverpool i buscar un canvi que permetés a l'equip una major conducció de baló amb l'entrada de Aquilani per algun dels dos migcentres destructius.

El conservadorisme red, ho va aprofitar el conjunt de Rudi Garcia que decidia cremar les últimes naus i va buscar la porta de Pepe Regna que en diverses ocasions va deure emprar-se a fons per a evitar un gol que finalment arribaria en el minut 85 quan Eden Hazard a l'executar un lliure directe que ningú va assolir empènyer a porta, trobava la xarxa de la porteria red, posant l'eliminatòria momentàniament en favor del quadre gal. I encara sort d'una pilota que va anar a estaberllar-se al pal i hagués significat el 2-0. Anfield decidirà.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Mascherano, Lucas Leiva, Gerrard (c), Kuyt (El Zhar 87'), Babel (Riera 73') i Torres.

Pitjor no es pot fer.

Wigan Athletic 1-0 LIVERPOOL FC

D'autèntic fracas i rotund ridicul cal calificar l'actuació dels nostres aquesta nit al DW Stadium de Wigan. Un equip sense romb, totalment desmotivat i vagant per el camp ha sofert una derrota que l'allunya de l'objectiu d'aconseguir una quarta plaça que cada cop sembla més inaccessible per els de Benítez. El duel de tècnics espanyols a la Premier, ha estat guanyat per el tècnic de Balaguer Roberto Martínez, que veu com el seu equip respira una miqueta en la seva lluita per eludir les posicions de descens.

El cert, és que el partit s'ha iniciat amb clar domini Red i Fernando Torres ha estat a punt d'obrir el marcador, quan en el minut 8 de joc ha estabellat una pilota al pal. Tant el de Fuenlabrada com Yossi Benayoun, han portat seriós perill a la porteria de Kirkland, sent insuficient aixó si, per obrir el marcador.

Qui si ha sabut aprofitar les seves ocasions, ha estat el Wigan que en el minut 35 de joc aconseguia obrir el marcador per mitjà del davanter colombià Hugo Rodallega que batia a Pepe Reina de rematada creuada a la sortida del porter madrileny. La jugada ha estat precedida per una clamorosa errada de Dirk Kuyt en una incomprensible passada al rival.

A partir d'aquest moment el Liverpool ha desaparegut per complert. Ningú ha sabut ni ha volgut (aixó és el pitjor de tot) tirar-se l'equip a les esquenes. Els jugadors han ofert una imatge lamentable que ha recordat a partits com ara Reading, Wolverhampton o Portsmouth. Masses ocasions fent el ridicul. S'ha de canviar radicalment. Així no anem enlloc.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Kuyt i Torres

Reina, el Guardià d'Anfield.

Pepe Reina baixava les escales de l'estret passadís que condueix dels vestuaris a la gespa d'Anfield i observava per primera vegada el cartell de This is Anfield del que tantes i tantes vegades havia escoltat i llegit referències en les setmanes prèvies al partit. Abans de baixar aquestes escales, Pepe havia escoltat, de segur nerviós i admirat a parts iguals, la bramor de tot l'estadi entonant el You'll Never Walk Alone, previ a la sortida dels jugadors. Tot el llegit, tot l'escoltat sobre la litúrgia habitual prèvia als partits a disputar en el mític estadi del Liverpool, tots aquests esments quedaven reduïts a miques. Tot allò li semblava majestuós. A qualsevol futbolista i a qualsevol bon afeccionat l'hi sembla. Després de l'obligat pas sota la encíclica que Bill Shankly va dictar, Pepe posava el primer peu en la gespa d'una de les catedrals del futbol mundial.

Aquell dia era el 19 d'abril de l'any 2001 i Pepe Reina defensava el marc del FC Barcelona en la volta de la semifinal de la Copa de la Uefa que el Liverpool va acabar aconseguint després de vèncer al club català. Poc imaginava aquell jove porter de 19 anys, que aquell estadi, que aquella afició i aquella porteria seríen seus. I la veritat és que una mica de tot això hagué de percebre Reina, quan al tornar a la gespa després del descans i dirigir-se cap a la porteria de The Kop, la graderia més cèlebre el futbol universal li rebia amb una tancada ovació. Pepe replet d'ingenuïtat, va girar la vista i va comprovar que darrera d'ell, no hi havia cap jugador del Liverpool. Aquella rebuda anava dirigida cap a ell. Acabava de viure en les seves pròpies carns una de les tradicions més ancestrals dels Kopites.

D'aquell jove adolescent, al Pepe Reina de l'actualitat, no tan sols hi varién nou anys. També canvis de club i samarreta. De la blau-i-grana a la groga del Vila-real i posteriorment emprendre l'aventura britànica i enfundar-se la samarreta i els guants reds per a defensar la porteria d'Anfield. En tot aquest periple de pràcticament dos lustres, el porter internacional espanyol ha evidenciat una notable maduresa sota els pals, que li ha dut a convertir-se en tota una garantia de seguretat per al portal del Liverpool FC. Una seguretat que els supporters del Liverpool no gaudien des de la marxa d'una autèntica llegenda. Ray Clemence.

Poques similituds guarden ambdós porters en quant a estilisme. Mentre Clemence era un porter britànic atípic amb un estil i aparença més aviat italiana, amb la seva espigolada i engegantida figura, moviments aparentment maldestres però segurs i col·locació sempre perfecta, Pepe és un guardameta atlètic, de moviments àgils i felins que li permeten arribar a les pilotes més inversemblants. Malgrat aquestes diferències, Pepe Reina duu camí de convertir-se (si no ho és ja) en el més digne successor del goalkeeper més laureat de la història del Liverpool i que major empremta va deixar entre els supporters.

I és que l'evolució de Reina sota els pals ha estat notable, arribant en aquest present exercici les seves majors cotes d'evidència i brillantor. El porter que arribés al juliol de l'any 2005 al Liverpool Campió d'Europa de la mà de Rafa Benítez, malgrat haver obtingut 3 guardons de "Golden Glove" al porter menys golejat del campionat en els seves primeres tres campanyes, sempre va deixar alguna ombra de dubte en el seu rendiment.

En la seva primera temporada, Reina alçava el títol de la FA Cup, en una final en la qual va ser protagonista principal al detenir 2 penals en la dramàtica tanda de la mort sobtada enfront de el West Ham United. Aquesta final bé va poder haver significat una ombra ben negre en la fulla de serveis del porter madrileny, després d'encaixar dos gols en els quals Reina no va estar per res encertat. En la pròrroga que va precedir als llançaments de penals, Reina es va refer i va protagonitzar una sèrie d'aturades tant espectaculars com determinants que van propiciar que el títol viatgés a Anfield quatre anys després.

Aquest partit, bé pogués ser una mostra del rendiment de Reina durant les passades temporades. A Reina se li intuïen maneres i ofici però l'alternança de brillants intervencions, amb altres accions de menys encert, provocava l'aparició entre alguns supporters d'un interrogant sobre si Pepe es tractava d'un meta de plenes garanties. Tot aquest dubte s'ha esvaït per complet durant aquesta campanya.

Està clar que amb 27 anys encara, Reina tant sols està començant a oferir-nos el millor de sí mateix com a porter. Aquell diamant en brut que trepitgés Anfield amb 19 anys per primera vegada, és avui un porter totalment assentat i realitzat. Reina al que mai se li va discutir les seves fenomenals condicions, li ha sumat aquesta temporada una seguretat, aplom i determinació a totes les seves accions, que li han convertit en un dels jugadors més destacats de la present campanya. I aquesta millora es fa evident en les sortides aèries per a recollir o rebutjar pilotes penjades a l'àrea Red. Els grans porters, són aquells que no limiten el seu camp d'acció a la ratlla de gol. El bon porter ha de saber emprar-se en l'àrea petita. Sense dubtar-ho, la seva àrea. I en aquest apartat, Pepe Reina avui dia ha donat un salt de qualitat enorme. Pepe bloca o rebutja de contundent cop de puny una immensa majoria d'aquestes pilotes amb una solvència incontestable. Aquesta seguretat, aflora de manera indiscutible en els seus companys defensor, que perceben en el porter madrileny un segur de vida de plena fiabilitat al darrera de les seves esquenes.

Però Reina no tan solament ha crescut en les seves prestacions com a porter. El seu rol dintre del vestuari i entre els seus companys és innegable i es pot comprovar perfectament en les "red bubbles" que en el seu moment va implantar Gérard Houllier i que en els últims partits, els jugadors han reprès per a donar-se l'últim ànim abans del xiulet inicial. Si alguna vegada una indiscreta càmera s'infiltra en aquestes formacions dels onze jugadors reds, es pot observar perfectament com qui arenga als seus companys, qui dóna l'última paraula, no és ni Gerrard ni Carragher. És Pepe Reina.

Garantia sota els pals. Veu autoritzada en el vestuari. I un tio al que mereix la pena conèixer en persona. Per molts anys de glòria red, Pepe.

Un altre aire.

LIVERPOOL FC 2-1 Blackburn Rovers

Es evident i tant sols ha calgut comprobar-ho durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'avui enfront al Blackburn, que aquest equip té un altre aire quan en el seu onze titular, són disponibles jugadors com Fernando Torres i Yossi Benayoun. Amb el gol i la imaginació sobre el terreny de joc, els de Benítez han ofert una bona imatge durant el primer temps en l'ajustada victòria sobre el Blackburn de Sam Allardyce, tot i que, ha patit de valent en els minuts finals del partit, on fins i tot ha acabat demanant l'hora a l'arbitre. La lluita per la quarta plaça continua sent disputadíssima.

Torres tornava a la titularitat en un partit oficial, però la presència del madrileny, no era la noticia més destacada al finalitzar el xoc. Mascherano se'n duia el protagonisme de les mirades, al comprobar que l'argentí ocupava el lateral dret per la baixa de Martin Skrtel lesionat en el seu peu, que obligava a Carragher traslladar la seva posició en el lateral dret, cap al centre de la defensa i Benítez confiava amb l'argentí i no en Martin Kelly per ocupar la plaça de lateral dret.

Els primers minuts de partit, han comptat amb un bon Blackburn que ha disposat d'un parell de bones oportunitat per obrir el marcador, però que Pepe Reina, amb molt treball durant tota la tarde, ha sabut anul·lar amb bones intervencions a intents de Samba i de Pedersen. Mentrestant, els de Benítez no trobaven la manera d'arribar a la porta de Robinson amb cert perill, però mica en mica, s'han anat treient la son de les orelles.

Dirk Kuyt i un bon Maxi Rodríguez, es compenetraven força be i començaven a trenar bones jugades. Fruit d'aquesta millora, Steven Gerrard després d'un bon control dintre de l'àrea, batia a Paul Robinson en el minut 19 de joc, obrint d'aquesta manera el marcador. Benayou participava en l'acció amb una bona assistència.

El gol dels Reds, no feia defallir a un Blackburn que s'ha mostrat molt ambiciós durant els noranta minuts. Diouf, esbrocant per la grada en tot moment, se les tenia magres en la banda amb Javier Mascherano que ha fet un partit més que digne com a lateral dret. Pels Rovers i en la mateixa posició que l'argentí, hi actuava el galleg Michel Salgado, ja plenament assentat en el onze inicial dels de Lancashire.

L'ambició dels Rovers ha trobat el seu premi en el minut 39 de joc, quan Carragher cometia un clar penal al tocar la pilota amb la mà dintre de l'àrea. El penal era transformat per Andrews, que ben a punt ha estat de fer lluir a Reina que endevinava la direcció de la pilota, però aquesta se li colava per sota del seu cos.

Afortunadament per als Reds, Fernando Torres sabia aprofitar una bona assistència de Maxi Rodríguez per tornar a recuperar l'avantatge en el marcador i tornar a retrobar-se amb el gol un minut abans d'emprendre el camí cap als vestidors. Poc abans, Fabio Aurelio debia d'abandonar el terreny de joc amb clars i evidents síntomes d'haver patit una estrabada musucular. El brasiler, era substituit per Emiliano Insua.

El segon temps, ha vist com el Liverpool ha deixat tota l'iniciativa del joc als de Sam Allardyce i Pepe Reina es convertia en l'heroi del partit amb diverses actuacions de grandíssim mèrit, especialment a l'últim tram del partit. Al final, el marcador no es mouria i els tres punts es quedaven a Anfield. Tres punts molt necessaris per no perdre el ritme de Spurs, City i Aston Villa en la pugna per la quarta plaça. Una lluita que es preveu molt i molt dura.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Agger, Fabio Aurelio (Insua 38') Maxi Rodríguez, Gerrard (C), Lucas Leiva, Benayoun (Babel 81'), Kuyt i Torres (NGog 89')

GOLS:
1-0 Gerrard 17'
2-1 Fernando Torres 44'

Unirea Urziceni 1-3 LIVERPOOL FC

No va ser rival per al Liverpool el campió romanés que en cap dels dos partits de la eliminatòria ha mostrat el més mínim semblant d'equip mínimament seriós, que se li pot pressuposar a un equip campió d'un campionat de una de les lligues minoritàries del continent, però que va fer una més que digna actuació en la primera fase de la lliga de Campions.

El partit disputat a Bucarest, els locals es van posar per davant en el marcador gràcies a una rematada franca de Fernandes que tot sol en el centre de l'àrea batia a Reina, igualant la eliminatòria a un gol. Tot feia presagiar que els romanessos es llençarien cap a la porta dels Reds cercant desnivellar el global dels dos enfrontaments. Res de tot aíxó. El campió romanés ha ofert una imatge molt conservadora i li ha sortit força malament.

A la mitja hora de joc, una pilota refusada per la defensa local, queia als peus de Javier Mascherano que d'un fort tret des de fora de l'àrea batia la porta romanesa, recuperant el domini en la eliminatòria. Minuts després i en una jugada a pilota aturada, Ryan Babel "pinxava" una pilota dintre de l'àrea i després del bon control, xutava a porta obtenint el segon gol del partit que sentenciava ja totalment l'enfrontament.

Ja amb tot resolt. Steven Gerrard aprofitava l'assistència de Yossi Benayoun per batre per tercer cop al porter Arlauskis que veia com la pilota li passava per sota de les cames. Victòria clara i a ra toca esperar al Lille francés en els vuitens de final.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger, Skrtel, Insua, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun, Babel, Gerrard i Ngog.

GOLS:
1-1 Mascherano 30'
1-2 Babel 37'
1-3 Gerrard 55'

Empat insípid.

Manchester City 0-0 LIVERPOOL FC

Caldrà esperar a final de temporada per valorar el punt aconseguit aquesta tarda al City of Manchester. Un partit plé d'especulació i conservadurisme per part de l'equip de Mancini que ha plantejat molt més defensivament el partit que el ja de per sí, defensiu i conservador sistema de Benítez amb Mascherano i Lucas a la mitja i amb Aquilani a la banqueta.

Precissament la mitja red ha estat l'encarregada de dur el pes del partit amb un resultat nefast. Constants pilotes perdudes i passades a cap dels destinataris, han fet de les intencions creatives dels de Benítez, una nulitat total.

Però si el joc dels del Mersey era ben poc brillant, el dels Citizens era encara pitjor. Amb tot l'equip practicament tancat al darrera, Tant sols Adebayor quedava en la punta d'atac per tractar de dur perill cap a la porteria de Reina. Els jugadors més creatius dels Sky Blue, Barry i Ireland, han estat pràcticament desapercebuts durant tot el partit. L'espectacle que presenciaven els prop de 50.000 espectadors del City of Manchester, deixava molt que desitjar.

Xuts a porteria n'hi ha hagut ben pocs per part de totes dues bandes. El xut més perillós ha estat obra de Adebayor que xutant dur i sec a l'arrel del pal. s'ha trobat amb una perfecta intervenció de Pepe Reina que ha refusat a còrner. El porter madrileny, ha estat el més destacat de l'encontre, conjuntament amb un segur i poderós Martin Skrtel, que ha tallat amb solvència, totes les pilotes que arribaven per la seva zona.

Amb aquesa tònica, a Rafa Benítez tant sols li quedaba que jugar-se la carta del comodí. I aquesta no era altre que Fernando Torres, que sorpresiva i miracolosament ha pogut avançar la seva reaparició un parell de setmanes de les programades. També Benayoun calentava la banda i a les acaballes del partit, tots dos trepitjaríen la gespa.

També Aquilani entraría de manera molt tardía en joc. Dels tres homes de refresc, tant sols Benayoun ha ofert sensació de perill. Amb el jugador israelià sobre la gespa, el Liverpool ha guanyat amb imaginació i amb penetració per bandes. Però cap de les jugades protagonitzades per l'hàbil mitja-punta, ha aconseguit modificar l'igualtat inicial en el marcador.

A les acaballes del partit, una jugada dintre de l'àrea entre Agger i Adebayor, ha acabat amb el jugador togolès pel terra i amb la demanda de pena màxima per part dels locals. El cert de tot, és que Adebayor ha posat més pa que formatge, tot i que, reglament en mà, perfectament s'hagués pogut xiular penal.

El resultat no pot deixar content a cap dels equips. Aston Villa i Tottenham, han aconseguit sendes victòries que deixa la quarta plaça del campionat molt i molt cara per a aquests quatre equips. El pitjor situat ara mateix, el Liverpool. Caldrà patir fins a l'última jornada.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Agger, Insua, Maxi Rodríquez (Benayoun 62'), Lucas Leiva, Mascherano, Babel (Torres 74'), Gerrard (C) i Kuyt (Aquilani 85').