Glenn Johnson, primer fitxatge.

El lateral anglès de 24 anys Glen Johnson, s'ha convertit en el primer fitxatge de la temporada 2009/2010 per al conjunt de Rafa Benítez. El fins ahir jugador del Portsmouth signarà per el club d'Anfield la propera setamana per una durada encara sense determinar i previ al desemborsament de 17,5 milions de lliures (uns 20 milions d'Euros) del Liverpool al Pompey.

El Liverpool ha hagut de competir amb altres sucoses ofertes de clubs de la Premier com ara el Chelsea i el Manchester City per el jugador internacional anglés, fixe en les darreres convocatòries internacionals del seleccionador Fabio Capello. El fet de que el Portsmouth encara debia uns 9 milions d'Euros del pagament del traspàs de Peter Crouch al club del sud-oest, ha decantat la balança en favor de l'oferta del club d'Anfield.

Glen Johnson és un jugador que ocupa la posició de lateral dret. Es tracta d'un lateral de gran potència física i de constants arribades a l'atac gràcies a les seves excepcionals condicions físiques. Creat als equips inferiors del West Ham United, ha defensat també la samarreta de Chelsea, Millwall i la temporada passada Portsmouth.

L'arribada de Johnson, provocarà amb tota seguretat la sortida d'Alvaro Arbeloa que un cop finalitzi la Copa Federacions a Sudafrica podria acceptar l'oferta del Real Madrid CF, tasada en una xifra al voltant dels 10 milions d'Eruos.

Marxant per la justicia.

Més de 4.000 persones es van reunir ahir pels carrers de Londres en la marxa organitzada per els familiars de les 96 víctimes de la tragedia de Hillsborough, amb l'objectiu de reclamar justicia davant de la seu i residència del govern britànic al número 10 de Downing Street.

La manifestació anomenada March4justice, va fer entrega a les mateixes instal·lacions seu del Primer Ministre Gordon Brown d'un document signat per prop de 40.000 aficionats on es reclama la nova apertura de les accions judicials contra els responsables policials de l'organització de la semifinal de la FA Cup entre Liverpool FC i Nottingham Forest d'ara fa vint anys a l'estadi del Sheffield Wednesday que va finalitzar amb la tràgica mort de 96 supporters del Liverpool FC.

Al arribar a la popular tanca que protegeix la residència guvernamental, els manifestants van cantar el "You'll Never Walk Alone" i el càntic "Justice for the 96".

Els diners sobre la taula.

Setmana mogudeta la patida per els Red supporters i el que encara és pitjor, el que queda per partir durant tot l'estiu fins que el mercat de fitxatges no es vegi tancat amb data 31 d'agost. Els casos Alonso i Mascherano, han estat protagonistes en les portades dels quatre grans diaris esportius de l'estat, ademés de tots els programes de vessant esportiva tant televisius com radiofònics.

Aquestes suposicions i ball de noms i de xifres, no deixen de ser uns fets habituals i normals en aquestes dates on els equips es renoven i miren al mercat per reforçar els planters de cara a la propera temporada. De totes les informacions que apareixen, ben poques són les que finalment fructifiquen en un traspas real. El que realment emprenya, és la falta de respecte amb la que es tracta al club teoricament venedor, quan el comprador es tracta de clubs com el FC Barcelona o el Real Madrid CF.

Sembla mentida, però cada cop és més evident que cal recordar a tot el món periodístic estatal quina mena de jugadors són Xabi Alonso i Javier Mascherano. Dos jugadors que per qualitats i capacitats són UNICS en el panorama futbolístic mundial. Per no parlar del palmarès de tots dos jugadors, ja sigui defensant la samarreta del Liverpool, o be fent-ho amb les seves respectives seleccions nacionals. Doncs bé, totes aquestes dades no semblen tenir cap mena de solidessa quan del que es tracta de posar una quantitat de diners sobre la taula per fer-se amb els favors de tots dos jugadors.

Quantitats irrisories són les que s'han publicat en els mitjans de comunicació. Quantitats que parlaven de 24 milions d'Euros per cadascún dels jugadors, amb la possibiltat de rebaixar aquest preu amb la incorporació d'algún jugador en el tracte. Doncs senyors, el preu de l'argentí i del vasc, no deuria de baixar dels 50 milions d'euros per cadascún dels jugadors. I més encara quan Florentino Pérez amb les contractacions de Kaká i Cristiano Ronaldo, ha reventat el mercat i en ell es disposen de diners frescos disposats a ser invertits.

Quants comentaris més haurem de sentir al respecte de la precària situació econòmica del Liverpool, com si els demés clubs disposesin d'uns balanços econòmics plenament sanejats. Quants comentaris més haurem d'escoltar respecte que Xabi Alonso vol fer les maletes i buscar nous reptes lluny d'Anfield i de les seves males relacions amb Rafa Benítez. Quant més haurem d'escoltar que la dona de Mascherano està farta de la vida al Merseyside i està boja per arribar a Barcelona. La cosa s'acabaria rapidament amb 100 milions d'Euros sobre de la taula del despatx de Rafa Benítez.

Steven Gerrard, MVP 2008/09.

Steven Gerrard ha estat considerat segons els visitants i lectors de BARCELONA REDS el millor jugador del Liverpool FC de la temporada 2008-2009. El jugador d'Huyton ha aconseguit un total de 86 punts i succeeix d'aquesta manera a Fernando Torres com a jugador més valuós de la temporada.

El gran Capità Red, ha estat secundat en el podi per Xabi Alonso (80 punts) i per un sorprenent Yossi Benayoun (48 punts) que amb un final de temporada pletòric ha deixat darrera seu a Dirk Kuyt i Fernando Torres, quart i cinquè classificats respectivament. Curiosament la classificació en les seves tres primeres posicions, ben poc varia a la enquesta realitzada per la web oficial del club per nomenar el millor jugador de l'any. Totes dues classificacions coincideixen en els dos primers llocs i tant sols varien en la tercera plaça, que segons la web del club passa a ser ocupada per Dirk Kuyt.

A tots els que vau col·laborar desinteresadament en les votacions, agrair-vos la vostra participació i animar-vos a tornar a participar en les puntuacions per a la temporada que vé, que donarà inici el proper 15 d'agost.

Final de curs.

LIVERPOOL FC 3-1 Tottenham Hotspurs

Tancada la paradeta fins el proper 15 d'agost. El Liverpool ha tancat la temporada 2008/09 amb una victòria sobre el Tottenham Hotspurs i assolint el sots-campionat en la tarde en la que Sami Hyypia deia adeu a la casa que l'ha vist crèixer com a llegenda futbolística.

Un mosaic amb el nom del jugador finés, rebia als jugadors a la seva sortida al terreny de joc. Sobtadament, l'home homenajat veia l'inici del partit a la banqueta. Un partit en el que estava tot beneït i que el Liverpool ha aconseguit posar al seu favor ben ràpidamente amb accions de perill de Gerrard i Benayoun. Seria Fernando Torres qui en el minut 31 obriria el marcador al guanyar l'esquena al seu defensor i rematar de cap a porteria una precissa centrada de Dirk Kuyt.

Ja a la segona meitat i amb un ritme de partit molt suau, Kuyt faria pujar el segon gol al marcador, després d'una magnífica combinació de teva meva amb Yossi Benayoun. Robbie Keane, el jugador que iniciava la temporada com a red i que al desembre marxava cap a White Hart Leane, amenaçava la victòria red amb el 2 a 1, però Yossi Benayoun establiria el 3-1 definitiu tot seguit.

Arribava a les hores l'hora de l'homenatje a Sami Hyypia. Al minut 84 Steven Gerrard sortia del camp per donar el testimoni i el braçalet de capità a Sami Hyypia que trepitjava per darrera vegada la gespa d'Anfield. The Kop retronava el nom del central i hauria pogut caure aball si Hyypia arriba a marcar a la sortida d'un corner al rematar de cap.

Al final amb Sami Hyypia al mig del camp escortat per els seus companys, Hyypia rebia l'agraïment de tots els supporters. El finés no ha pogut amagar les llàgrimes i fins i tot ha hagut de tapar-se la cara amb la samarreta. Ha marxat un dels grans. Bona sort amic.

OOOOH SAMI, SAMI!!!!!

Anfield viurà demà un dia especial. El darrer partit de la temporada, sempre comporta la tristor per el final del rictus setmanal d'acudir cada quinze dies a Anfield per presenciar les evolucions dels jugadors sobre el terreny de joc. Però també el darrer partit de la temporada comporta cada any acomiadar a algun jugador que la temporada següent ja no defensarà la samarreta red per un motiu o altre.

Per el proper curs futbolístic, una de les baixes segures serà Sami Hyypia. El defensa finés ja va anunciar fa unes setmanes la seva marxa del club d'Anfield on ha militat des de la temporada 1999/2000, per passar a formar part del planter del Bayer Leverkusen 04 alemany.

Deu anys que en els que Hyypia ha aconseguit 1 Copa d'Europa, 1 Copa UEFA, 2 Supercopes d'Europa, 2 FA Cups, 2 Community Shields i 2 Carling Cups. Però per sobre de tot, el que ha aconseguit Sami Hyypia durant la seva estada a Anfield, ha estat la estima i el respecte de tots els supporters que han vist en ell a un jugador compromès al 100 % amb el club i la seva filosofia.

Per el record quedaràn la seva magnífica voleia a la sortida d'un corner que va permetre obrir el marcador en els quarts de final de la Champions League del 2005 enfront la Juventus. O l'alçament de la Copa de la UEFA del 2001 a Dortmund actuant com a Capità de l'equip conjuntament amb Robbie Fowler.

Demà viurem una jornada realment emotiva. Marxa un dels grans.

Pep Segura, un nou català a Anfield.

El màxim responsable de The Academy ja te nom. Es tracta del català Pep Segura que es convertirà d'aquesta manera en el quart català que hagi format part del planter o cos tècnic del club d'Anfield, després que ho fessin el badaloní Luis Garcia, el jugador de Tremp Miki Roque i el fisioterapeuta tarragoní Gerard Nus.

Rafa Benítez ha confiat en la experiència de Segura al front de la cantera blau-i-grana durant el període del 1999 al 2005 on va formar a jugadors de la rellevància de Victor Valdés, Bojan, Andrés Iniesta o Gerard Piqué, tots ells membres en l'actualitat del brillant planter del FC Barcelona que dimecres que vé pot aconseguir la seva tercera Copa d'Europa, havent guanyat ja els trofeus domèstics de Lliga i Copa del Rei.

Desprès del seu pas per el club culé, Pep Segura va emigrar en companyia de Llorenç Serra Ferrer al conjunt grec de l'AEK d'Atenes. Però seria a l'Olimpyakos on Segura es consolidaría com a tècnic aconseguint en la mateixa temporada els títols de lliga i Copa per al conjunt del Pireu.

Un currículum com a formador de joves promeses envejable al servei de Benítez i el Liverpool FC. Desitjem els millors èxits a Pep Segura en el seu nou càrrec i que avasteixi amb els seus contrastats coneixements al primer equip de jugadors prometedors per fer un Liverpool gran en un futur no gaire llunyà.

Queda la professionalitat.

West Bromwich Albion 0-2 LIVERPOOL FC

Saltar a un terreny de joc amb la certessa de que el principal objectiu de l'any en curs, és ja matemàticament improbable, no és feina fàcil per a un professional del futbol. El Liverpool FC però, tot i el coneixement de que el Manchester United gràcies al seu empat sense gols en el partit d'ahir contra l'Arsenal, era ja campió matemàtic de la Premier, ha sortit a la gespa de The Hawthorns amb el convenciment de continuar sumant victòries en el seu caseller.

Així ha estat, amb els gols de Gerrard i Kuyt, els de Benítez han aconseguit la tretzena victòria de la temporada lluny d'Anfield, igualant una marca que tenia 104 anys de durada. Tantmateix, el triomf dels Reds ha consumat el descens del conjunt de Birmingham, que no podrà gaudir la temporada que vé dels seus tres equips en Premier, després que ja fa un parell de setmanes el Birmingham City aconseguís l'ascens a la màxima categoria.

El partit no ha tingut gran història. Els baggies han estat incapaços de generar perill sobre la porteria de Reina i tampoc el Liverpool es veia amb gran cor per encarar la porteria dels de Tony Mowbray. Abans d'arribar a la primera mitja hora de joc, el central local Martis, cometia una errada infantil en la seva conducció de la pilota que aprofitava Steven Gerrard per plantar-se sol davant del porter Kiely, aconseguint el primer gol del partit. Un fred jerro d'aigua freda per als locals que necessitaven imperiosament la victòria.

El gol obria molts espais en la defensa local, espais que Fernando Torres no ha sabut aprofitar malgrat disposar de varies oportunitats per encarar la defensa rival. Eren els moments del partit en els que Gerrard i Benayoun s'apoderaven de tot el camp. Amb aquesta disposició, el segon gol dels d'Anfield no trigaria en arribar i seria Dirk Kuyt qui amb una conducció de pilota sense gran oposició rival, aconseguia amb un xut colocat a l'arrel del pal, batre per segon cop al West Brom. A punt estaria Lucas Leiva de anotar el tercer en la següent jugada.

El partit estava decidit, però els aficionats locals no volien abandonar la Premier sense recolçar al seu equip. Els jugadors baggies ho han notat i han donat el millor de si mateixos tractant de marcar el gol de l'honor, enviant fins i tot una pilota al pal de la porteria de Reina. En una de les escomeses locals, Jamie Carragher i Alvaro Arbeloa s'han encarat en una desagradable acció en la que el vice-capità reclamava més fermesa defensiva al defensa salmantí. Per sort, el seny i la mediació de Kuyt, Gerrard i Alonso han restablert l'armonia entre tots dos jugadors.

Queda ja tant sols una setmana de campionat. Un partit, el darrer de la temporada, que com sempre és viscut amb força sentiment per el comiat de molts jugadors. Aquest any l'adeu és per Sami Hyypia. Anfield i tots els supporters brindarem al gegant finés, un adeu com cal.


FORMACIÓ:

Reina, Insua, Carragher, Agger, Arbeloa, Benayoun, Mascherano, Leiva, Kuyt, Gerrard (captain), Torres.

GOLS:

0-1 Gerrard 28'
0-2 Kuyt 62'

Continua la pressió.

West Ham United 0-3 LIVERPOOL FC

El Liverpool continua fent els deures i segueix guanyant tots els seus compromissos amb enorme solvència i fins i tot facilitat, posant d'aquesta manera pressió al lider que avui te una dura prova de foc amb la disputa del derby de la ciutat de Manchester contra el seu veí City.

Amb un onze inicial totalment definit en els darreres jornades i tant sols variat en funció de les baixes com la de Xabi Alonso avui, els de Benítez es troben en el moment més dolç de la temporada, obtenint victòries contundents sense gran esforç aparent. Avui a Upton Park, un gol ben matiner d'Steven Gerrard ha posat les coses ben de cara per el Liverpool des de bon principi.

Tot disputant-se el primer minut de joc, Fernando Torres enviava una passada a l'espai cap a Gerrard des de la línia de mitjos, tot observant una defensa hammer molt avançada. El gran capità s'ha plantat tot sol davant de Robert Green, al qual amb un joc de maluc aconseguia regatejar, deixant tota la porteria buida i a disposició del d'Huyton que no fallava al introduir la pilota en la porta hammer.

Amb l'avantatge en el marcador, el Liverpool va cedir una mica de terreny, que els londinencs no van saber materialitzar amb jugades de perill. El partit entrava en una dinàmica lletja de imprecissions en el centre del camp per part de tots dos equips. Així fins que en el minut 36, Fernando Torres entrava en l'area hammer i era agafat per la samarreta per Boa Morte impedint la continuitat en la jugada del madrileny que queia a terra. Penal.

Gerrard s'encarregava de llençar la pena màxima que era aturada en primera instància per un magnífic i felí Robert Green, que no podia evitar que el propi Gerrar aprofités el refús per aconseguir batre per segon cop el portal dels de Gianfranco Zola. Sense fer gran cosa, els d'Anfield ja comptaven amb una clara avantatge minuts abans de marxar cap a vestidors.

Una avantatge que es podia haver vist reduïda en el minut 43. Carragher errava en un control molt clar i cedia la pilota a Di Michelle que es plantava tot sol davant de Reina. Quan el jugador italià semblava que superaria amb facilitat al porter espanyol, entrepuça tot sol i cau ridiculament perdent una claríssima oportunitat i fent riure a tot el sector Red a la grada i a un Pepe Reian que atònit, tractava de consolar al jugador hammer amb un somriure sota el nas . El jugador local, pot ser coneixedor de l'enorme ridicul, demanava penal a l'arbitre, guanyant-se merescudament una targeta groga.

La segona part va transcorrer sense grans problemes per als de Benítez que amb una defensa molt sòlida aturava qualsevol intent atacant dels de Zola. El Liverpool va tindre diverses oportunitats a peus de Kuyt i Benayoun, però no sería fins el minut 83 que els del Merseyside rematarien el partit. Amb jugada de Dirk Kuyt per banda, l'holandès centrava a l'interior de l'àrea petita, trobant a Ryan Babel que rematant de cap es va trobar amb una nova brillant intervenció de Green que al refusar el primer remat deixava la pilota a peus de Babel que al segon intent si encertava.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Insua 54'), Gerrard, Lucas, Mascherano, Benayoun (Dossena 82'), Kuyt i Torres (Babel 72').

GOLS:

0-1 Gerrard 1'
0-2 Gerrard 38'
0-3 Babel 85'

Renova Agger.

Tant sols 24 hores després de que es fes pública la marxa de Sami Hyypia al Bayer Leverkusen al finalitzar la temporada, Daniel Agger ha confirmat el seu acord total per prollongar el seu contracte amb el Liverpool durant quatre temporades més. La renovació del central danès, havia estat sempre envoltada de misteri i polèmica, i com no, de especulacions sobre diverses ofertes de les lligues italiana i espanyola. Finalment el jugador de 24 anys ha aceptat continuar sota la disciplina del club d'Anfield.

Central de enorme qualitat tècnica, Agger és un central capacitat per sortir amb la pilota controlada i dirigir les primeres accions de l'atac red des de la zona defensiva. La seva potent canonada de cama esquerra ha tret les teranyines de diverses porteries rivals amb impresionants xuts des de distàncies molt llargues.

La temporada passada Agger va patir una extranya i llarga lesió que li va incapacitar per a gran part de la temporada dispuntant tant sols 6 partits. Darrerament en el últim tram de la present temporada, Daniel Agger ha entrat en l'onze titular de Benítez amb actuacions més que solvents, aconseguint fins i tot un gol espectacular enfront del Blackburn Rovers.

Per condicions futbolístiques i joventut, Agger està predestinat a recollir el testimoni que deixa Sami Hyypia a l'eix defensiu del conjunt del Merseyside.