Final de curs.

LIVERPOOL FC 3-1 Tottenham Hotspurs

Tancada la paradeta fins el proper 15 d'agost. El Liverpool ha tancat la temporada 2008/09 amb una victòria sobre el Tottenham Hotspurs i assolint el sots-campionat en la tarde en la que Sami Hyypia deia adeu a la casa que l'ha vist crèixer com a llegenda futbolística.

Un mosaic amb el nom del jugador finés, rebia als jugadors a la seva sortida al terreny de joc. Sobtadament, l'home homenajat veia l'inici del partit a la banqueta. Un partit en el que estava tot beneït i que el Liverpool ha aconseguit posar al seu favor ben ràpidamente amb accions de perill de Gerrard i Benayoun. Seria Fernando Torres qui en el minut 31 obriria el marcador al guanyar l'esquena al seu defensor i rematar de cap a porteria una precissa centrada de Dirk Kuyt.

Ja a la segona meitat i amb un ritme de partit molt suau, Kuyt faria pujar el segon gol al marcador, després d'una magnífica combinació de teva meva amb Yossi Benayoun. Robbie Keane, el jugador que iniciava la temporada com a red i que al desembre marxava cap a White Hart Leane, amenaçava la victòria red amb el 2 a 1, però Yossi Benayoun establiria el 3-1 definitiu tot seguit.

Arribava a les hores l'hora de l'homenatje a Sami Hyypia. Al minut 84 Steven Gerrard sortia del camp per donar el testimoni i el braçalet de capità a Sami Hyypia que trepitjava per darrera vegada la gespa d'Anfield. The Kop retronava el nom del central i hauria pogut caure aball si Hyypia arriba a marcar a la sortida d'un corner al rematar de cap.

Al final amb Sami Hyypia al mig del camp escortat per els seus companys, Hyypia rebia l'agraïment de tots els supporters. El finés no ha pogut amagar les llàgrimes i fins i tot ha hagut de tapar-se la cara amb la samarreta. Ha marxat un dels grans. Bona sort amic.

OOOOH SAMI, SAMI!!!!!

Anfield viurà demà un dia especial. El darrer partit de la temporada, sempre comporta la tristor per el final del rictus setmanal d'acudir cada quinze dies a Anfield per presenciar les evolucions dels jugadors sobre el terreny de joc. Però també el darrer partit de la temporada comporta cada any acomiadar a algun jugador que la temporada següent ja no defensarà la samarreta red per un motiu o altre.

Per el proper curs futbolístic, una de les baixes segures serà Sami Hyypia. El defensa finés ja va anunciar fa unes setmanes la seva marxa del club d'Anfield on ha militat des de la temporada 1999/2000, per passar a formar part del planter del Bayer Leverkusen 04 alemany.

Deu anys que en els que Hyypia ha aconseguit 1 Copa d'Europa, 1 Copa UEFA, 2 Supercopes d'Europa, 2 FA Cups, 2 Community Shields i 2 Carling Cups. Però per sobre de tot, el que ha aconseguit Sami Hyypia durant la seva estada a Anfield, ha estat la estima i el respecte de tots els supporters que han vist en ell a un jugador compromès al 100 % amb el club i la seva filosofia.

Per el record quedaràn la seva magnífica voleia a la sortida d'un corner que va permetre obrir el marcador en els quarts de final de la Champions League del 2005 enfront la Juventus. O l'alçament de la Copa de la UEFA del 2001 a Dortmund actuant com a Capità de l'equip conjuntament amb Robbie Fowler.

Demà viurem una jornada realment emotiva. Marxa un dels grans.

Pep Segura, un nou català a Anfield.

El màxim responsable de The Academy ja te nom. Es tracta del català Pep Segura que es convertirà d'aquesta manera en el quart català que hagi format part del planter o cos tècnic del club d'Anfield, després que ho fessin el badaloní Luis Garcia, el jugador de Tremp Miki Roque i el fisioterapeuta tarragoní Gerard Nus.

Rafa Benítez ha confiat en la experiència de Segura al front de la cantera blau-i-grana durant el període del 1999 al 2005 on va formar a jugadors de la rellevància de Victor Valdés, Bojan, Andrés Iniesta o Gerard Piqué, tots ells membres en l'actualitat del brillant planter del FC Barcelona que dimecres que vé pot aconseguir la seva tercera Copa d'Europa, havent guanyat ja els trofeus domèstics de Lliga i Copa del Rei.

Desprès del seu pas per el club culé, Pep Segura va emigrar en companyia de Llorenç Serra Ferrer al conjunt grec de l'AEK d'Atenes. Però seria a l'Olimpyakos on Segura es consolidaría com a tècnic aconseguint en la mateixa temporada els títols de lliga i Copa per al conjunt del Pireu.

Un currículum com a formador de joves promeses envejable al servei de Benítez i el Liverpool FC. Desitjem els millors èxits a Pep Segura en el seu nou càrrec i que avasteixi amb els seus contrastats coneixements al primer equip de jugadors prometedors per fer un Liverpool gran en un futur no gaire llunyà.

Queda la professionalitat.

West Bromwich Albion 0-2 LIVERPOOL FC

Saltar a un terreny de joc amb la certessa de que el principal objectiu de l'any en curs, és ja matemàticament improbable, no és feina fàcil per a un professional del futbol. El Liverpool FC però, tot i el coneixement de que el Manchester United gràcies al seu empat sense gols en el partit d'ahir contra l'Arsenal, era ja campió matemàtic de la Premier, ha sortit a la gespa de The Hawthorns amb el convenciment de continuar sumant victòries en el seu caseller.

Així ha estat, amb els gols de Gerrard i Kuyt, els de Benítez han aconseguit la tretzena victòria de la temporada lluny d'Anfield, igualant una marca que tenia 104 anys de durada. Tantmateix, el triomf dels Reds ha consumat el descens del conjunt de Birmingham, que no podrà gaudir la temporada que vé dels seus tres equips en Premier, després que ja fa un parell de setmanes el Birmingham City aconseguís l'ascens a la màxima categoria.

El partit no ha tingut gran història. Els baggies han estat incapaços de generar perill sobre la porteria de Reina i tampoc el Liverpool es veia amb gran cor per encarar la porteria dels de Tony Mowbray. Abans d'arribar a la primera mitja hora de joc, el central local Martis, cometia una errada infantil en la seva conducció de la pilota que aprofitava Steven Gerrard per plantar-se sol davant del porter Kiely, aconseguint el primer gol del partit. Un fred jerro d'aigua freda per als locals que necessitaven imperiosament la victòria.

El gol obria molts espais en la defensa local, espais que Fernando Torres no ha sabut aprofitar malgrat disposar de varies oportunitats per encarar la defensa rival. Eren els moments del partit en els que Gerrard i Benayoun s'apoderaven de tot el camp. Amb aquesta disposició, el segon gol dels d'Anfield no trigaria en arribar i seria Dirk Kuyt qui amb una conducció de pilota sense gran oposició rival, aconseguia amb un xut colocat a l'arrel del pal, batre per segon cop al West Brom. A punt estaria Lucas Leiva de anotar el tercer en la següent jugada.

El partit estava decidit, però els aficionats locals no volien abandonar la Premier sense recolçar al seu equip. Els jugadors baggies ho han notat i han donat el millor de si mateixos tractant de marcar el gol de l'honor, enviant fins i tot una pilota al pal de la porteria de Reina. En una de les escomeses locals, Jamie Carragher i Alvaro Arbeloa s'han encarat en una desagradable acció en la que el vice-capità reclamava més fermesa defensiva al defensa salmantí. Per sort, el seny i la mediació de Kuyt, Gerrard i Alonso han restablert l'armonia entre tots dos jugadors.

Queda ja tant sols una setmana de campionat. Un partit, el darrer de la temporada, que com sempre és viscut amb força sentiment per el comiat de molts jugadors. Aquest any l'adeu és per Sami Hyypia. Anfield i tots els supporters brindarem al gegant finés, un adeu com cal.


FORMACIÓ:

Reina, Insua, Carragher, Agger, Arbeloa, Benayoun, Mascherano, Leiva, Kuyt, Gerrard (captain), Torres.

GOLS:

0-1 Gerrard 28'
0-2 Kuyt 62'

Continua la pressió.

West Ham United 0-3 LIVERPOOL FC

El Liverpool continua fent els deures i segueix guanyant tots els seus compromissos amb enorme solvència i fins i tot facilitat, posant d'aquesta manera pressió al lider que avui te una dura prova de foc amb la disputa del derby de la ciutat de Manchester contra el seu veí City.

Amb un onze inicial totalment definit en els darreres jornades i tant sols variat en funció de les baixes com la de Xabi Alonso avui, els de Benítez es troben en el moment més dolç de la temporada, obtenint victòries contundents sense gran esforç aparent. Avui a Upton Park, un gol ben matiner d'Steven Gerrard ha posat les coses ben de cara per el Liverpool des de bon principi.

Tot disputant-se el primer minut de joc, Fernando Torres enviava una passada a l'espai cap a Gerrard des de la línia de mitjos, tot observant una defensa hammer molt avançada. El gran capità s'ha plantat tot sol davant de Robert Green, al qual amb un joc de maluc aconseguia regatejar, deixant tota la porteria buida i a disposició del d'Huyton que no fallava al introduir la pilota en la porta hammer.

Amb l'avantatge en el marcador, el Liverpool va cedir una mica de terreny, que els londinencs no van saber materialitzar amb jugades de perill. El partit entrava en una dinàmica lletja de imprecissions en el centre del camp per part de tots dos equips. Així fins que en el minut 36, Fernando Torres entrava en l'area hammer i era agafat per la samarreta per Boa Morte impedint la continuitat en la jugada del madrileny que queia a terra. Penal.

Gerrard s'encarregava de llençar la pena màxima que era aturada en primera instància per un magnífic i felí Robert Green, que no podia evitar que el propi Gerrar aprofités el refús per aconseguir batre per segon cop el portal dels de Gianfranco Zola. Sense fer gran cosa, els d'Anfield ja comptaven amb una clara avantatge minuts abans de marxar cap a vestidors.

Una avantatge que es podia haver vist reduïda en el minut 43. Carragher errava en un control molt clar i cedia la pilota a Di Michelle que es plantava tot sol davant de Reina. Quan el jugador italià semblava que superaria amb facilitat al porter espanyol, entrepuça tot sol i cau ridiculament perdent una claríssima oportunitat i fent riure a tot el sector Red a la grada i a un Pepe Reian que atònit, tractava de consolar al jugador hammer amb un somriure sota el nas . El jugador local, pot ser coneixedor de l'enorme ridicul, demanava penal a l'arbitre, guanyant-se merescudament una targeta groga.

La segona part va transcorrer sense grans problemes per als de Benítez que amb una defensa molt sòlida aturava qualsevol intent atacant dels de Zola. El Liverpool va tindre diverses oportunitats a peus de Kuyt i Benayoun, però no sería fins el minut 83 que els del Merseyside rematarien el partit. Amb jugada de Dirk Kuyt per banda, l'holandès centrava a l'interior de l'àrea petita, trobant a Ryan Babel que rematant de cap es va trobar amb una nova brillant intervenció de Green que al refusar el primer remat deixava la pilota a peus de Babel que al segon intent si encertava.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Insua 54'), Gerrard, Lucas, Mascherano, Benayoun (Dossena 82'), Kuyt i Torres (Babel 72').

GOLS:

0-1 Gerrard 1'
0-2 Gerrard 38'
0-3 Babel 85'

Renova Agger.

Tant sols 24 hores després de que es fes pública la marxa de Sami Hyypia al Bayer Leverkusen al finalitzar la temporada, Daniel Agger ha confirmat el seu acord total per prollongar el seu contracte amb el Liverpool durant quatre temporades més. La renovació del central danès, havia estat sempre envoltada de misteri i polèmica, i com no, de especulacions sobre diverses ofertes de les lligues italiana i espanyola. Finalment el jugador de 24 anys ha aceptat continuar sota la disciplina del club d'Anfield.

Central de enorme qualitat tècnica, Agger és un central capacitat per sortir amb la pilota controlada i dirigir les primeres accions de l'atac red des de la zona defensiva. La seva potent canonada de cama esquerra ha tret les teranyines de diverses porteries rivals amb impresionants xuts des de distàncies molt llargues.

La temporada passada Agger va patir una extranya i llarga lesió que li va incapacitar per a gran part de la temporada dispuntant tant sols 6 partits. Darrerament en el últim tram de la present temporada, Daniel Agger ha entrat en l'onze titular de Benítez amb actuacions més que solvents, aconseguint fins i tot un gol espectacular enfront del Blackburn Rovers.

Per condicions futbolístiques i joventut, Agger està predestinat a recollir el testimoni que deixa Sami Hyypia a l'eix defensiu del conjunt del Merseyside.

Gràcies Sami.

Després de 10 anys defensant la samarreta red, Sami Hyypia dirà adéu a Anfield i als Red supporters una vegada acabi la present temporada per iniciar una nova aventura professional a la Bundesliga alemanya a les files del Bayer Leverkusen 04, l'equip de l'aspirina. L'edat i l'arribada de joves jugadors amb talent com Agger i Skrtel, obliguen com és llei de vida a buscar un nou destí si encara es vol seguir gaudint de minuts de joc.

Jugador finès que complirà 36 anys el proper mes d'octubre, Hyypia va arribar a les files del Liverpool la temporada 1999/2000 de la mà de Gerard Houllier, provinent del Willem II de Tilburg, equip de la primera divisió holandesa. Central de gran presència i col·locació, rapidament va afiançar-se en l'eix defensiu red, compartint parella de centrals inicialment amb el suïs Stephane Henchoz per posteriorment fer-ho amb Jamie Carragher. La seva personalitat va fer que ben aviat es convertís en un dels referents del planter, rebent fins i tot el braçalet de capità compartint honors amb Jamie Redknapp i fins i tot Robbie Fowler.

Testimoni i protagonista directe dels èxits moderns del club en aquests primers anys del segle XXI, Hyypia deixa un palmarès envejable al que tant sols li queda el títol de Premier League al que encara opta a dia d'avui. El central de Porvoo ha disputat fins a la data un total de 463 partits amb el Liverpool, aconseguint un total de 35 gols. El més recordat per tothom és el que va obrir la compta golejadora enfront de la Juventus de Torino en els quarts de final anada de la Champions League del 2005, trofeu que setmanes després Hyypia afegiria als seus triomfs com a jugador red.

Però per sobre de tot, Sami deixa un enorme i profund record entre tots els supporters que durant deu anys han gaudit de la seva categoria professional i humana. Hyypia ha sabut en els darrers anys aceptar el rol de quart central del planter sense cap mena de queixa pública i ens atreviriem a afirmar que tampoc privada.

Per tot això i més, cal que reconeguem a Sami Hyypia com a una veritable llegenda que ens deixarà el proper 24 de maig en el darrer partit de la temporada a Anfield contra el Tottenham.

GRACIES I BONA SORT SAMI!!!

Ningú afluixa.

LIVERPOOL FC 3-0 Newcastle United.

Continua la persecució, però les distàncies no es redueixen. Un cap de setmana més Liverpool i Manchester United obtenen els tres punts en litigi i mantenen l'aferrissada lluita per el títol de al Premier League, amb tres partits en el calendari dels de Benítez per un més en el de Fergusson.

Els d'Anfield no s'han sentit pressionats per la victòria d'ahir del Manchester United al Riverside Stadium de Middlesbrough i han obtingut amb gran comoditat els tres punts enfront d'un tristement comdemnat al descens Newcastle, que ha ofert una pèsima imatge d'equip totalment esfonsat i sense cap mena de creença en sí mateix.

Sense esforç el Liverpool ha disposat de les primeres ocasions davant de la porteria d'Steve Harper. Gerrard que reapareixia en la tarda d'avui ha tingut l'oportunitat d'obrir el marcador amb un bon xut que el porter magpie ha sabut refusar. El capità red, no ha tingut la possibilitat de jugar acompanyat de Fernando Torres en la punta d'atac, degut a unes molesties físiques que han obligat al madrileny a seguir el partit des de la grada.

El gol no es faria esperar i seria Yossi Benayoun, en un moment dolçíssim de la temporada qui en el minut 21 de joc en una posició dubotsa encertava a connectar un xut creuat de Dirk Kuyt, que ha tornat a oferir una nova demostració de lluita. L'holandès a la seva entrega habitual, li està sumant l'encert de cara a porteria, amb la consecució d'un nou gol en la tarda d'avui al rematar en planxa lliure de marcatge una pilota provinent d'un còrner. En mitja hora de joc el partit estava vist per a sentència.

I és que l'actitud demostrada per el quadre d'Alan Shearer durant els noranta minuts de joc ha estat incomprensible per a un equip que s'està jugant literalment la vida a falta de tres jornades per el final del campionat. Un equip que ni defensa ni ataca, ni sap ben bè a que ha de jugar. Per si fes poc, Joey Barton ha donat una imatge penosa efectuant una terrorífica entrada sobre Xabi Alonso que ha provocat que el donostiarra abandonès el terreny de joc en llitera i Barton com no podia ser d'altre manera expulsat.

El resultat estava sent curt per els intents reds d'ampliar les diferències en el marcador. Fins a dues vegades Xabi Alonso havia estabellat la pilota en el travesser d'Harper i tambè Steven Gerrard havia patit l'infortuni de la fusta. Finalment a falta de tres minuts per a l'acabament del partit, Lucas Leiva de cap, novament lliure de marcatge, aconseguia el tercer gol per els del Mersey, deixant el marcador amb el 3-0 definitiu.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Benayoun, Xabi Alonso (Lucas Leiva), Mascherano (Ngog), Riera (Babel), Gerrard i Kuyt.

GOLS:

1-0 Benayoun 21'
2-0 Kuyt 28'
3-0 Lucas Leiva 87'

Guanyen per obligació.

Hull City AFC 1-3 LIVERPOOL FC

Victòria obligada la del Liverpool ahir en la seva primera visita al KC Stadium del Hull City. Partit amb poc ritme i amb un rival que en cap moment va voler prendre la iniciativa per tal d'apoderar-se del partit, els de Benítez van haver de suar de valent per trencar la teranyina defensiva ideada per els Tigers de Phil Brown.

De fet ben aviat va estar el Liverpool d'inaugurar el marcador en el minut 6 quan en una jugada personal de Yossi Benayoun, fantàstic una vegada més, Fernando Torres va estar a punt de batre al porter local, després de l'assistència del jugador israelí que va trencar per complert amb els seus regats a l'atapaïda defensa local.

Però tant sols les accions individuals de Benayoun permetíen als Reds crear cert perill. La forta pressió en el mig del camp sobre homes com Xabi Alonso era evident, i el mariscal del Liverpool secundat per Leiva i Mascherano, era incapaç de conectar amb la línia atacant.

Amb aquest parametres del partit era evident que tant sols una jugada a pilota aturada, seria capaç de portar perill sobre la porteria local. Així va ser, quan a punt d'arribar al descans, l'arbitre assenyalava una falta inexistent sobre Mascherano, que Xabi Alonso després d'estavellar contra la tanca en el seu primer intent de xut a porta, va aprofitar el refús per enviar un míssil a porteria al que Myhill res podia fer.

La segona part va viure una deplorable acció del davanter tiger Folan que en una imitació del central del Real Madrid Pepe, va tirar per terra a Skrtel donant-li un cop de peu sense la pilota en joc. L'arbitre molt correctament va expulsar al jugador.

Amb deu homes i amb un plantejament molt conservador, El Hull havia dit gairebé adeu al partit. La confirmació d'aquest fet es produïa quan en el minut 62 Kuyt aprofitava una centrada de Benayoun rematada defectusament per Skrtel per establir el 0-2.

Geovanni però s'encargaria de posar el neguit en l'afició Red, quan deu minuts després aprofitava una passada a l'interior de l'àrea per reduïr distàncies. Reina va badar en la seva sortida al primer pal i el seu ex-company a les files del FC Barcelona no perdonava a pocs metres de la porteria.

El gol animava al Hull que per primer cop durant el partit es feria clar dominador del joc. A punt per acabar el partit, Dirk Kuyt sumava el seu segon gol que donava ja de manera definitiva els tres punts als de Benítez.

La persecució continua. El campió no afluixa malgrat les dificultats. Encara queda lliga.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Insua, Mascherano, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Benayoun, Kuyt i Torres.

GOLS:

0-1 Xabi Alonso 44'
0-2 Kuyt 62'
1-3 Kuyt 90'

El millor atac, la pitjor defensa.

LIVERPOOL FC 4-4 Arsenal FC

El Liverpool més ofensiu, atacant i vertical es va veure condmenat per el Liverpool més errat i desconcentrat defensivament, perdent una oportunitat, que malgrat no sigui definitiva, allunya una mica més el somni de la consecució del títol de lliga. L’allau de futbol dels Reds no es va veure compensat amb els tres punts en joc en la nit d’ahir en un dels partits més trepidants que es recorden a Anfield, almenys en la era Benítez. Novament, els misteris d’aquest esport anomenat futbol, van deixar a un equip que va xutar una infinitat de vegades a porta i va aconseguir quatre gols, sense la victòria davant d’un equip que va aconseguir xutar amb clar perill en quatre ocasions a porteria, aconseguint una efectivitat màxima.

Des de bon principi del partit, es va veure un Liverpool totalment volcat en atac, molt conscient de que la victòria en al nit d’ahir era l’unic resultat vàlid. Fernando Torres en una forma i moment de joc espectaculars va ser el primer en posar en seriosos problemes al porter Gunner Fabianski, qui amb una aturada a mà canviada evitava un gol espectacular per tota l’escaire a xut potentísim del de Fuenlabrada. Torres es va veure acompanyat en l’afany Red a la recerca del gol per Yossi Benayoun, que novament va donar mostres de la seva gran qualitat com a futbolista.

Però vet aquí, que tot el treball desenvolupat se’n va anar en orris al minut 36 quan en una indecisió defensiva de Javier Mascherano al vertex de l’àrea, era aprofitada per Arshavin per inaugurar el marcador i la seva compta golejadora de la nit. La necessitat imperiosa de la victòria amb el marcador en contra posava un seriós repte al conjunt de Benítez. Repte que els jugadors i l’afició van saber afrontar amb una nova gran demostració d’ogull que va tindre el seu inici en els primers minuts de la segona part. En tant sols deu minuts, Torres rematant de cap magistralment una centrada d’un èpic i sempre incansable Kuyt i Benayoun posaven en avantatge als Reds que s’abraçaven en el segon gol davant de The Kop conscients del que s’havia aconseguit.

Els mintus següents lluny de veure un partit més conservador del Liverpool per el marcador a favor, van veure un Liverpool molt ofensiu i batallador. Torres i Riera van tindre l’oportunitat de fer moure novament el marcador, però capricis de l’sport de la pilota, qui faria moure el lluminós seria novament Arshavin que aprofitava una nova badada defensiva, en aquest cas d’Arbeloa, per igualar novament el marcador. Sense temps a reaccionar, al minut següent, Arshavin es trobava un refús de Fabio Aurelio als seus peus i no desaprofitava l’ocasió per establir una nova avantatge gunner en la nit.

El partit estava trencat i novament el marcador patia les cruels conseqüències del futbol més esbojarrat. Fernando Torres en una gran jugada individual dintre de l’àrea, tornava a establir l’igualada en el marcador. Els de Benítez i tot Anfield es volcava per aconseguir la victòria i en una jugada de corner a favor dels Reds, Arshavin a la contra corrent tot el camp a una velocitat endimoniada batia per quarta vegada a un incrèdul Reina, faltant un minut per al 90. Però novament el caràcter del Liverpool evitava la derrota i aconseguia el consol de l’empat quan Yossi Benayoun aconseguia l’empat a quatre definitiu.

Amb un sabor agredolç s’acomiadava el Red supporter d’Anfield o dels respectius pubs on es segueixen habitualment els partits. El sabor amarg de la no consecució dels tres punts es barrejava amb la satisfacció d’haver contemplart un partit èpic, vibrant i espectacular, però per sobre de tot, de comprobar el caràcter guanyador i combatiu del seu equip. Un caràcter que malgrat el complicat de la situació en la lliga, encara fa creure en les possibilitats de l’equip. Sense rendició fins l’últim sospir.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Riera, Benayoun i Torres.

GOLS:

1-1 Fernando Torres 49’
2-1 Benayoun 55’
3-3 Fernando Torres 72’
4-4 Benayoun 92’