Adormits.

Tottenham Hotspurs 4-2 LIVERPOOL FC

Quan un equip es planta en un terreny de joc amb la pèssima disposició defensiva que ha presentat el Liverpool aquesta nit a White Hart Lane, el més normal és que el correctiu que s'acabi rebent sigui el que ha patit el conjunt de Benítez, en una de les actuacions de la rereguarda red més desastroses que es recorden de l'etapa del tècnic espanyol a la banqueta dels reds. No és que els defensors hagin estat desencertats, és que simplement han estat inexistents sobre el terreny de joc. I com és clar, amb aquesta actitud davant d'un equip amb les individualitats del Tottenham Hotspurs, el resultat acaba sent del tot insatisfactori. Eliminació de la Carling Cup.

Es presentava el Liverpool en el feu dels Spurs deu dies després de la immerescuda desfeta lliguera amb les baixes de Gerrard, Kuyt i Keane als que Benítez deixava a Liverpool, amb les novetats del debutant Philip Degen en el lateral dret i amb Cavallieri, Hyypia, Plessis, Leiva, El Zhar i Ngog que era acompanyat en la punta atacant per Fernando Torres que tornava a una alineació titular. Alineació normal i raonable per un partit de Carling Cup, on s'acostuma a donar minuts als jugadors poc habituals.

El plantejament també ha estat molt diferent al practicat en el passat partit de Premier. El Liverpool deixava tota la iniciativa als de Redknapp en el que estava resultant un partit soporífer i amb molt poca intensitat, però sense moviment al marcador. Unicament quan els Spurs penjaven pilotes a l'àrea per part de Bale o Lennon, el desconcert de la defensa red era plenament evident i es podia intuir el que succeeria a cinc minuts d'arribar al descans.

En poc més de set minuts els de Redknapp han deixat en evidència a una inusualment feble, descol·locada i tova defensa red provocant una veritable sangria. Pavlyuchenko rematava tot sol en la frontal de la petita lliure de tota marca una centrada de Campbell i el propi Campbell marcava a porta buida en aprofitar una ridicula topada entre Cavallieri i Dossena, per repetir novament al rematar de cap una centrada de Gareth Bale guanyant per alt la partida a Agger, posant de manifest la desastrosa actuació defensiva dels de Benítez.

Estabornit per els tres gols rebuts, el Liverpool devia de canviar radicalment la seva imatge. I el cert és que certes esperances han arribat quan en el minut 48, Damien Plessis rematava al fons de la xarxa un corner. Ràpidament però, les esperances s'han esvaït quan Pavlyuchenko, tres minuts després, tornava a aprofitar el desconcert defensiu per ampliar novament l'avantatge dels londinencs. Sami Hyypia retallaria distàncies a la sortida d'un corner al avançar-se a la sortida de Gomes.

Precisament la lesió del porter brasiler, ha permès a César Sánchez, exporter del Real Valladolid, Real Madrid i Real Zaragoza entre altres, debutar amb els Spurs. També Stephen Darby ha debutat en partit oficial amb el Liverpool FC al substituir a un molt deficient Philip Degen.

FORMACIÓ:
Cavallieri, Degen (Darby 84’), Agger, Hyypia, Dossena, El Zhar, Lucas Leiva, Plessis (Xabi Alonso 65’), Babel, Torres (Insua 55’) i Ngog.

GOLS:
3-1 Plessis 51’
4-2 Hyypia 64’

"Valentino" Redknapp i "Johan" Modric.

Amb motiu de la propera visita del Liverpool a White Hart Lane, després de la seva amarga desfeta d'ara fa dues setmanes i mitja, no hi ha millor manera de afrontar aquest nou duel amb els Hotspurs que amb bon humor, amb una nova entrega de la sèrie "Els dobles del futbol" que en el capítol d'avui te com a protagonistes a dos membres del club londinenc.

La primera semblança raonable, la trobem en les banquetes. El nou entrenador dels Spurs, Harry Redknapp i gran artífex de la revifada del Tottenham des de la seva arribada, te una certa semblança amb el modista italià Valentino. Ben és cert que salvant les diferències de pes corporal, però la expressió facial es ben semblant entre tots dos personatges. No hi ha dubte, que Redknapp ha posat fil a l'agulla a aquest nou Tottenham i la progressió de l'equip des de la seva arribada, és plenament satisfactòria.

L'altre cas de semblança és realment espectacular, donat que, a la semblança física se li uneix les similituds futbolístiques, salvant sempre les distàncies. El cas és que l'aparença entre el jugador del Tottenham Hotspurs, Luka Modric i Johan Cruyyf, una de les llegendes més grans a nivell futbolístic mundial és realment impressionant.

El jugador croat provinent del Dinamo de Zagreb, recorda i molt amb la seva fisonomia i fins i tot amb el seu look al que va ser jugador del F.C. Barcelona i gran capità de la selecció holandesa de futbol, un dels equips que va causar més gran impacte per la seva concepció ofensiva del futbol. Però el més curiós de tot, és que Modric, salvant com diem les distàncies, fins i tot fa recordar i molt quan es desenvolupa sobre el terreny de joc al genial jugador holandès.

Atenció a les evolucions d'aquest magnífic jugador, repudiat per Juande Ramos, però que amb l'arribada de Harry Redknapp, torna a gaudir de la titularitat i de ben segur es convertirà en una de les màximes figures del campionat. Que ho deixi per un altre dia que no sigui el proper dimecres.

El 10 visita Melwood.

El passat divendres les instal·lacions esportives del Liverpool FC vivien la il·lustre visita del que per a molts ha estat el millor jugador de futbol de tots els temps. Diego Armando Maradona. El recent nou nomenat seleccionador de "la albiceleste", aterrava a Liverpool, en companyia del seu segon i ex-seleccionador argentí, Carlos Bilardo, després de visitar ciutats com Madrid i Barcelona, en una gira en la que l'astre argentí pretén entrevistar-se amb els jugadors que considera vitals per al nou projecte de la selecció dues vegades campiona del món.

La visita de Maradona a Liverpool, anava directament encaminada a mantindre una trobada amb el migcampista red Javier Mascherano, al qual, el nou seleccionador podria haver-li ofert el braçalet de capità per encapçalar la nova etapa de la selecció argentina, que donarà inici en properes dates en un partit amistós a Escòcia. Mascherano, com no podia ser d'un altre manera, va mostrar l'enorme orgull i honor que li suposaria capitanejar al seu país i comptar amb la total confiança d'un autèntic mite del futbol, que a l'Argentina compta amb tractament de divinitat.

El més curiós i anecdòtic de la visita del 10 argentí a Melwood, va ser la rebuda que va obtindre per part de tot el planter red que va dirigir-se ràpidament cap a Maradona, quan aquest va fer acte d'aparició per les instal·lacions de Melwood. Tots els jugadors des de els més joves fins als grans capitans, no van poder estar-se de demanar autògrafs i de fer-se una fotografia amb Maradona. El cas més singular, va ser la trobada entre Xabi Alonso i Maradona, donat que, el pare del jugador red, Periko Alonso, va coincidir amb el mite argentí en la seva etapa de futbolista en les files del F.C. Barcelona.

Ni tant sols Rafa Benítez va poder reprimir-se davant de la excelsa visita que a part de mantindre una xerrada a nivell professional amb el seleccionador argentí, va fer pública també la seva admiració per el possiblement millor jugador de tots els temps.

Renovació a punt.

Rafael Benítez es troba ben a prop de signar una ampliació del seu contracte amb el Liverpool FC que venç a finals de la temporada que ve. Finalment les pressions populars i per sobre de tot la bona marxa de l'equip en aquest inici de temporada, han fet cedir a George Gillett i Tom Hicks, propietaris del club, que han iniciat via correu electrònic les converses per tal d'oferir al tècnic madrileny una millora i una ampliació del seu contracte.

Per a Benítez, la proposta ha d'anar acompanyada no tant sols de la conseqüent millora econòmica, sinó que també d'una llargada prou considerable i d'una concessió total de poder en la vessant esportiva del club. Benítez creu que un contracte d'una llargada suficient, seria la demostració de confiança cap a ell i al seu projecte, a demés de cap als jugadors de la plantilla. L'apartat de la responsabilitat en la execució de les tasques de secretària tècnica, és pot ser l'apartat que més preocupa a Benítez, donats els seus continus enfrontaments amb Rick Parry a l'hora d'efectuar els fitxatges suggerits per Rafa Benítez.

Amb la proposta de renovació, semblen tancar-se els episodis de desavinences entre tècnic, gerent i propietaris que tant perjudici van provocar a equip i a aficionats. De ben segur la tornada de la estabilitat institucional, comportarà un millor rendiment de l'equip, ara per ara ja prou satisfactori.

Keane torna els gols a Anfield

LIVERPOOL FC 3-0 West Bromwich Albion

Els primers gols de Robbie Keane en la Premier League, han retornat la tranquilitat als supporters i Anfield al fi ha pogut gaudir d'un final de partit plàcid, després de viure autèntics finals no aptes per a cardiacs. Fàcil victòria dels de Benítez amb Fernando Torres i Xabi Alonso que han viscut l'inici del partit des de la banqueta.

Els baggies iniciaven el partit amb cert domini de la situació amb Greening i Borja Valero comandant el mig del camp, però ben aviat el Liverpool ha decidit agafar les regnes del partit amb un Javier Mascherano oferint un bon balanç defensiu i Yossi Benayoun s'ha convertit en el jugador més incisiu a l'hora de crear accions destacables. Entre elles una bona acció individual en la que apunt ha estat de batre a l'ex-porter red Scott Carson per sota de les cames. En la mateixa jugada, s'ha demanat penalt, quan el rebuig del porter visitant ha anat a parar involuntariament a la mà d'un defensor.

Però el paper de protagonista de la tarde, estava reservat per a Robbie Keane. El jugador irlandès, ha treballat de valent entre linies, deixant-se caure a les bandes i obrint espais per als seus companys. Arribada la mitja hora de partit, Keane en un excelent moviment entre els defensors, ha sabut aprofitar una no menys excelent assistència d'Steven Gerrard, que ha sabut llegir perfectament l'acció del seu company, que ha sabut definir perfectament amb xut creuat de cama esquerra, establint l'un a zero en el marcador.

Apunt de finalitzar el primer temps i quan l'Albion executava un corner, ha arribat el segon gol. Amb menys de quatre tocs, Keane ha arrancat tot just en línia amb el seu defensor i ha sabut burlar perfectament la sortida a la desesperada de Carson, marcant a porta buida el segon gol de la tarde.

En el segon temps, el patró del partit ha seguit el mateix signe que el primer temps. Un Liverpool molt còmode sobre el terreny de joc i Robbie Keane a la búsqueda del hat trick i posant de manifest la feblesa defensiva del West Brom. Keane no ha pogut aconseguir la marca dels tres gols i ha estat cambiat als setanta minuts de joc per Fernando Torres, que tornava als terrenys de jocs després de sis partits de baixa des de la seva lessió en partit internacional amb la sel·lecció espanyola.

Torres ha demostrat que es troba totalment recuperat dels seus problemes físics i en un parell de curses li ha guanyat la partida al seu contrincant amb certa facilitat. Xabi Alonso, també ha gaudit d'uns minuts, donant descans a Steven Gerrard.

El marcador l'ha acabat de definir un jugador poc habitual en aquest apartat com és Alvaro Arbeloa que amb un sensacional xut de cama esquerra en acció individual, ha batut per tota l'ascaire a Scott Carson a les acaballes del partit.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Benayoun, Mascherano, Gerrard (Xabi Alonso 78'), Riera (Babel 65') Kuyt i Keane (Torres 70')

GOLS:
1-0 Keane 36'
2-0 Keane 44'
3-0 Arbeloa 90'

Pels pèls

LIVERPOOL FC 1-1 Atlético de Madrid

De penal i en l'últim sospir. D'aquesta manera que ja comença a ser dramàticament habitual, el Liverpool FC ha aconseguit salvar un punt d'un partit en el que ha gaudit de les millors ocasions, però en el que novament s'ha estavellat contra la seva incapacitat de materialitzar les jugades de perill. Un Atlético de Madrid valent en la primera meitat del xoc, però conformista en la segona, ha deixat escapar una molt bona oportunitat de passar matemàticament a la següent fase, quan ho tenia tot de cara. Amb l'empat entre Reds i "colchoneros" el grup queda prou encarat per a tots dos conjunts que resten a l'espera d'assolir un sol punt per estar classificats a la ronda de vuitens de final.

El partit s'ha disputat durant tot moment i des de el xiulet inicial a un gran ritme i una gran intensitat per part de tots dos conjunts. En els minuts inicials, el ritme era tant trepidant que les imprecisions en l'entrega eren habituals en tots dos conjunts. Dintre d'aquest caos general, Xabi Alonso ha posat l'ordre en una nova acció del domini de temps i espai que està portant a terme en l'actual moment de la temporada el jugador donostiarra. Fruit d'una llarguissima passada seva, Robbie Keane ha estat a punt d'inaugurar el marcador, al controlar excepcionalment amb el pit i rematar dur i sec sobre la porta de Leo Franco. La pilota però ha sortit desviada per mil·límetres i mig Anfield ha cantat gol.

A partir de les hores, l'Atlético s'ha asserenat i a començat a tenir la possessió de la pilota, però sempre en la seva línia defensiva, sense que els homes de mig camp, poguessin actuar amb llibertat. Si els homes d'Aguirre volien arribar als dominis de Reina, ho havien de fer amb pilotes llargues des de la defensa cap a Forlán i aquí la defensa Red ha guanyat sempre la partida al jugador uruguaià.

La falta d'encert de cara a gol, s'ha tornat a posar de manifest, quan Robbie Keane s'ha plantat tot sol davant de Leo Franco, però el moviment de regat del davanter sobre el porter argentí, ha estat molt lent i previsiu, i ha permès a Franco anular per complert l'intent anotador del davanter irlandès. Poc després de l'oportunitat Red, el que són les coses, Maxi Rodriguez avançava a l'Atlético després d'aprofitar una magnífica jugada de tiralínies d'Antonio López que ha pujat la banda dreta atacant dels "rojiblancos" sense gairebé oposició. Res ha pogut fer Reina per evitar el bon xut creuat del internacional argentí.

Els madrilenys marxaven a vestuaris amb avantatge en el marcador i oferint una bona i seriosa imatge. La segona part però, la disposició del quadre d'Aguirre ha variat i la seva valentia, s'ha tornat en conformisme. Ben és cert, que els primers compassos de la segona part, els de Benítez han fet recular als d'Aguirre buscant el gol de l'empat des d'el primer minut de la represa, però a mida que anaven passant els minuts, s'ha vist clar, que l'Atlético renunciava a l'atac i Perea i Assunçao es tornaven en els veritables herois del madrilenys.

El partit no ha estat exempt de jugades polemiques en totes dues àrees. Fins a dos penals s'han reclamat en l'àrea "colchonera" per un de Carragher en l'àrea Red. En línies generals l'arbitratge ha estat pèssim. En quant a ocasions, Agger n'ha gaudit d'un parell de ben clares a la sortida de diversos corners.

Finalment, l'ansiat gol de l'empat ha arribat com a conseqüència d'un penal bastant clar sobre Gerrard que ha guanyat la partida a Pernia en la lluita per una pilota dividida en l'interior de l'àrea, en la que el jugador hispano-argentí ha carregat sobre el capità Red, tot veient que no arribava a la pilota. Acció infantil del defensa de l'Atlético, que li han costat dos punts al seu equip. Gerrard enganyava per complert a Franco i establia l'empat i el definitiu repartiment de punts, com ara fa quinze dies al Calderón.

Afegir que Luis Garcia tornava a trepitjar la gespa d'Anfield per disputar els minuts d'afegit del partit, rebent una sonora i sentida ovació de tot Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Mascherano (Lucas Leiva 77'), Xabi Alonso, Gerrard, Kuyt, Riera (Babel 61') i Keane (Ngog 71')

GOL:
11 Gerrard (pen) 90'

La falta de gol condemna als Reds.

Tottenham Hotspurs 2-1 LIVERPOOL FC.

El quadre de Rafael Benítez prenia el camí dels vestidors després de que l'arbitre del partit assenyales la finalització del partit, sense cap mena de botí per primer cop aquesta temporada. I el pitjor de tot, és que el camí cap a les dutxes, ha estat tortuós i dur per haver perdut el partit en els darrers instants, haver perdut el liderat, i haver deixat escapar una magnífica oportunitat d'endossar una golejada d'escàndol havent efectuat un partit realment notable.

El partit enfront dels nous Spurs d'Harry Redknapp, es prenia per part de l'afició Red amb certes reserves després de la més que visible recuperació futbolística i anímica dels londinencs, després del seu nefast inici de campanya. Però les pors i les prudències, ràpidament s'esvaïen quan en el minut 2 de partit, Dirk Kuyt afusellava a Gomes, després d'aprofitar una magnífica maniobra en una mitja volta de Robbie Keane. No acabarien aquí els ensurts per la porteria dels Spurs. Pocs minuts després la pilota anava a parar al pal, després d'una serie de rebuigs en l'àrea petita.

Sobre White Hart Lane queia un important xàfec d'aigua, però també un diluvi de joc i oportunitats reds, que com ve succeint aquesta temporada, no s'acaben de concretar en gol. Una vegada més la forta pressió del mig del camp red, obliga al rival a jugar la pilota des de la defensa, qüestió que afavoreix el treball de recuperació de pilota, davant de la falta d'encert dels defensors rivals per a la creació de joc.

Amb un Tottenham totalment ofegat i un Liverpool amb el control total del partit, s'ha pogut veure a uns jugadors de Benítez que amb brillants i ràpides combinacions i amb una mobilitat extraordinària de tots els homes del seu mig del camp, es plantaven amb certa facilitat encarant la porteria Spur. Oportunitats per ampliar la diferencia en el marcador, s'han tingut i a dojo. Però els pals en dos ocasions d'Steven Gerrard i la falta d'encert en la rematada en jugades de Xabi Alonso o Kuyt, no han possibilitat que els nombrosos red supporters desplaçats a Londres, gaudissin d'una jornada de joia per la consecució d'una golejada a domicili.

Una llei no escrita del futbol, diu que quan es perdona, s'acaba perdent. I novament així s'ha complert. El castic futbolístic s'ha començat a gestar en el minut setanta, quan a la sortida d'un corner, Jamie Carragher, seguríssim durant tot el partit, ha introduït la pilota en la seva pròpia porteria al tractar de refusar la pilota amb el cap. La desgraciada jugada, ha esperonat als Spurs i al seu públic.

Tot i el fort cop rebut, els de Benítez no li han perdut la cara al partit i han buscat amb insistència la porteria rival. També ho han fet els de Redknapp. El partit estava completament trencat i en aquestes situacions de caos total, el desenllaç pot caure de qualsevol cantó.

Malauradament, el bingo ha estat cantat per els Spurs. Arribats al minut noranta del partit, David Bentley amb un xut creuat de cama dreta, feia lluir-se a Pepe Reina que amb prou feines podia refusar el perillós xut del jugador anglès. La pilota era recuperada per Darren Bent que assistia al rus Pauvlichenko que des de l'interior de l'àrea petita batia per segona vegada i ja definitiva la porteria de Reina.

Immerescuda i dura derrota la soferta al nord de Londres. El joc de l'equip ratlla l'excel·lència, però quan no es materialitzen les oportunitats de gol, el risc de que el rival remunti el vol com aquesta tarde, és manifest.

La línia de l'equip es molt bona. La derrota d'avui no pot afectar als de Benítez, tret de la lògica decepció dels moments posteriors al partit. A partir de demà, s'ha de mirar endavant i encarar els propers partits amb la mentalitat guanyadora que l'equip està demostrant. El que és evident, és que s'ha de corregir la falta de definició de cara a porteria. L'arribada de Fernando Torres, ja és una bona manera de començar.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Dossena, Mascherano, Xabi Alonso, Gerrard, Kuyt, Riera (Benayoun 77') i Keane (Babel 66').

GOL:
0-1 Dirk Kuyt 2'

Els Spurs recuperen escalfor.

Amb uns nefastos dos punts producte de dos empats i sis derrotes en vuit partits, Juande Ramos signava el pitjor inici del Tottenham Hotspurs des de l'any 1912. A l'entrenador manxec, tampoc li va ajudar una més que discreta actuació a la Copa de l'UEFA on en el darrer partit, patia una severa derrota per 2-0 enfront de l'Udinese italià. I tot, amb un dels planters més potents i complerts, no tant sols de la Premier League, sino que, de tota Europa. El cessament de l'entrenador que va fer campió de la Copa de la UEFA en dues ocasions al Sevilla CF, era fulminant ara fa una setmana.

El substitut de Juande escollit per la directiva del club londinenc, va ser Harry Redknapp, que no va dubtar en abandonar el Portsmouth per fer-se càrrec de la banqueta dels Hotspurs. Redknapp, pare de l'ex-jugador red Jamie Redknapp i oncle del jugador del Chelsea Frank Lampard, va convertir en tant sols una temporada i mitja al Portsmouth FC en flamant Campió de la FA Cup de la temporada passada, quan mig any abans l'equip del sudoest ocupava una posició propera al descens.

La mà del veterà entrenador anglès, ja es deixa notar. En els dos partits següents a la destitució de Juande, els Spurs van aconseguir la primera victòria de la temporada davant del Bolton Wanderers i un agònic empat a quatre gols en l'esbojarrat derby del nord de Londres enfront de l'Arsenal, quan faltant ben pocs minuts per al final del partit, els de Redknapp perdien per 4-2.

Amb un entrenador com Harry Redknapp, experimentat i especialista en reflotar i fer fins i tot grans a equips en situacions compromeses, el Tottenham Hotspurs torna a recuperar el crèdit perdut en vuit jornades d'una lliga en la que per potencial, estava cridat a ser un dels equips a pugnar amb els quatre grans.

Per el potencial del planter, per les renovades il·lusions i per els dos esperançadors resultats obtinguts amb l'execució del canvi d'entrenador, el partit de demà dissabte és un d'una dificultat extrema per els homes de Benítez. Per si faltessin pocs al·licients per viure un dels partits més grans de la jornada, l'aspecte emotiu també estarà present a White Hart Lane, amb la tornada de Robbie Keane a la que va ser casa seva durant 6 temporades. Ens espera tot un partidaç.

Tant sols falta guanyar facilment.

LIVERPOOL FC 1-0 Portsmouth FC

Des d'el punt de penal ha aconseguit el Liverpool mantenir el liderat de la Premier League, mitjançant Steven Gerrard que ha executat magníficament la pena màxima a falta d'un quart d'hora de la finalització del matx.

Amb aquesta introducció, es podria pensar que el joc dels de Benítez aquesta nit enfront del nou Portsmouth de Tony Adams, ha deixat moltíssim que desitjar. Res més lluny de la realitat. Els d'Anfield han realitazat un partit completíssim, amb moltes fases de bon joc amb combinacions de jugades de fantasia, joc molt ràpid i no oferint al rival la més mínima oportunitat de possessió de pilota. L'únic que ha faltat, ha estat decidir el partit més d'hora i amb una diferència de gols suficient com per no passar angunies als minuts finals.

I és que aquest any el Liverpool suma punts a base de victòries (8 per tant sols 2 empats) però aquestes van acompanyades sempre de grans patiments i en ocasions amb remuntades heroiques. Ja és bo que així succeeixi. L'equip lluita i troba la justa recompensa al treball ben fet. Però veient la facilitat amb la que solventen els seus compromisos la resta d'equips grans del campionat, seria desitjable prendre exemple. Clar que quan el que toca és enfrontar-se contra aquests conjunts, el que surt guanyador, fins al moment, és el Liverpool FC.

Els tres punts en joc en la nit d'avui a Anfield eren summament importants i calia que no volessin del feu red. El partit presentava uns al·licients que no deixaven d'agradar als supporters. S'estrenava liderat, Peter Crouch tornava a Anfield, l'equip visitant estrenava tècnic i l'eufòria per la gran victòria del passat diumenge, continuava present en l'estat anímic de gran part dels aficionats. Era un clar partit trampa.

Benítez introduïa per sorpresa un bon número de canvis en l'onze inicial, amb la presència en l'eix defensiu de Sami Hyypia, Lucas Leiva de partenaire de Xabi Alonso, Pennant i Babel per les bandes amb Gerrard com a mitja punta per darrera de Kuyt. L'aposta de Benítez, ha estat bona. El joc dels seus nois ha estat brillant i fluït amb Alonso i Gerrard com a grans líders d'un equip que partit a partit està demostrant que té fam de Premier League.

Amb la victòria final, el Liverpool conserva el liderat obtingut el passat diumenge i comença a pensar en el difícil partit de dissabte a White Hart Lane. Espera un Tottenham amb renovades esperances després del nefast inici de campanya a les ordres de Juande Ramos. La bona i experimentada mà de Redknapp ja es comença a notar en els Spurs. Sigui per sort o no, el cas és que el derby londinenc entre gunners i spurs ha acabat amb empat a 4 gols després que els de Redknapp anesin per sota en el marcador per 4-2.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Pennant (Benayoun 65'), Lucas Leiva, Xabi Alonso, Babel (Riera), Gerrard (Keane) i Kuyt.

GOL:

1-0 Gerrard 75' (pen)

WE'LL BE COMING!!!!

Chelsea FC 0-1 LIVERPOOL FC

En les darreres jornades el càntic que dona títol a aquest post, ha cobrat gran força i rellevància entre els supporters que es desplacen amb l'equip, fent-se sentir i anunciant l'arribada dels nois de Shankly. Es com si algun incomprensible i misteriós fet s'hagi apoderat de la parròquia d'Anfield sense una explicació aparent, que fa que la canalla anuncii arreu que els jugadors del Liverpool estan arribant i que venen disposats a conquerir el títol.

Així ha passat aquesta tarde a Stamford Bridge. Els nois de Benítez han ofegat per complert als nois d'Scolari confirmant ara si, que són seriós aspirant al títol i no tant sols un simple candidat. L'equip creu, Rafa ho creu, els supporters ho creuen i, a partir d'aquesta mateixa tarde, tot el món futbolístic comença a adonar-se que aquest Liverpool FC te les condicions per arribar ben lluny.

Era el segon compromís que enfrontava als de Benitez amb un dels clars tres outsiders a la conquesta del títol. En el primer el Liverpool guanyava al Manchester United d'Alex Fegursson a Anfield amb clara superioritat i en el d'avui, el Chelsea d'Scolari s'ha vist superat amb claredat i autoritat per l'onze de Benítez.

Clar reflex de aquesta afirmació, han estat les continues queixes del entrenador brasiler a arbitre i assistent des de la banda, en cadascuna de les decisions arbitrals que no afavorien als de Stamford Bridge. Impotència.

El gol de Xabi Alonso amb col·laboració de Bosingwa que ha desviat el suficient la pilota per a descol·locar per complert a Cech, quan es portaven tant sols deu minuts de joc, ha posat massa coll amunt el partit per al Chelsea, que ja des de els primers compassos del partit, comprovava la bona disposició anímica i col·lectiva dels d'Anfield.

Amb el marcador a favor, els nois de Benítez tant sols han hagut de controlar les escomeses locals amb un Jamie Carragher colossal en l'eix defensiu i perfectament secundat per Daniel Agger. Al mig del camp Xabi Alonso exercia de amo i senyor de tota la parcel·la mitja, mentre que Gerrard ocupant la mitja-punta atacant, la posició que millor s'ajusta a les seves característiques, conduïa amb gran visió les contres reds. Riera i Kuyt efectuaven un gran treball de despesa, oferint una gran presencia en tota la parcel·la del mig del camp, sense limitar-se a cobrir les seves respectives zones de responsabilitat.

El gran rigor amb el que els nois de Benítez estaven actuant, conjuntament amb el pas del temps, a fet reduir les ofensives blues i a les hores el Liverpool s'ha trobat realment còmode sobre el terreny de joc. Xabi Alonso amb una pilota a la base del pal al executar una falta i Ryan Babel d'un sec xut de cama dreta, han estat a punt de deixar el partit sentenciat, abans del minut 80. Els de Rafa han hagut d'esperar fins els tres xiulets que anunciaven el final del partit per no veure perillar els tres punts que volaven definitivament cap el Merseyside.

Són nou jornades i és molt d'hora encara per afirmar que el Liverpool és ja un seriós aspirant al títol. Però el que és cert i irrefutable, és que en els dos partits ja disputats contra dos dels tres grans aspirants, els de Benítez han fet ple i han tret punts als rivals, quan en temporades passades, el rosco era l'únic que s'obtenia.

Cop sobre de la taula del Liverpool. Cop d'autoritat. Ja ho diu el càntic.

WE'LL BE COMING, WE'LL BE COMING
WE'LL BE COMING DOWN THE ROAD.
WHEN YOU HEAR THE NOISE OF THE BILL SHANKLY BOYS
WE'LL BE COMING DOWN THE ROAD.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt (Lucas Leiva 87'), Mascherano, Xabi Alonso, Riera (Hyypia 89'), Gerrard i Keane (Babel 60')

GOL:
0-1 Xabi Alonso 10'