A posar Stamford Bridge potes enlaire

Amb la quarta posició de la Premier ja totalment garantida, després de que l'Everton no pogués passar de l'empat a Goodison Park davant de l'Aston Villa, arriba l'hora de la veritat per al Liverpool FC amb una nova cita amb la competició que més alegries ha portat a l'afició red en els darrers anys i que malauradament és l'única opció d'aconseguir portar un nou títol a les mai ben farcides vitrines d'Anfield en l'actual temporada.

D'aquí a quaranta-vuit hores aproximadament, es donarà inici a un partit en el qual els homes de Benítez ja perden de sortida, però en el que ni molt menys hi ha res decidit. El resultat obtingut a l'anada disputada a Anfield ara fa una setmana, no va ser ni de bon tros positiu i encara menys si l'hi afegim l'infortuni del gol en pròpia porta i en el temps d'afegit que Riise va aconseguir en favor del Chelsea d'Avram Grant.

Es evident que arranquem amb una desavantatge clara, com és el valor doble en cas d'empat del gol aconseguit a Anfield per els londinencs. Però no menys cert és que aquesta competició no regalara mai res a ningú i qui vulgui estar present a Moscou el proper 21 de maig, haurà de guanyar-s-ho amb sang, suor i llàgrimes.

L'actual moment de forma per el que travessa el Liverpool, fa ser força optimistes a molts supporters. En els darrers 16 partits oficials disputats, el Liverpool ha estat batut en una sola ocasió. Va ser a Old Trafford on es va caure per 3-0 davant del Manchester United. El conjunt de Benítez doncs, ha trobat en aquest darrer terç de la temporada, el seu millor joc i arriba amb una forma física molt superior a la dels seus rivals.

Altre aspecte que convida a l'optimisme, és el fet de que aquest any contràriament als anteriors des de que Rafa Benítez és a càrrec del club, els millors resultats han estat obtinguts actuant lluny d'Anfield. Fent una ullada als resultats obtinguts en Premier fora de casa, observarem que a data d'avui (amb un únic partit per disputar com a visitant) tant sols s'han perdut 3 partits. Continuant amb aquest estudi però traslladant-lo a la competició de Champions, podem observar, com en tots els partits disputats a domicili, el Liverpool FC ha aconseguit marcar almenys un gol. Toulousse (0-1), Porto (1-1) Besiktas (2-1), Olympique Marsella (0-4) Inter de Milan (0-1) i Arsenal (1-1).

Aquestes són dades estadístiques que conviden a l'optimisme. Però no cal deixar-se portar per la fredor dels números. El que de debò comptarà d'aquí a quaranta-vuit hores serà l'actitud dels jugadors. I aquesta tots els supporters estan convençuts que serà la pròpia d'un equip que ha deixat ben clar al llarg de la seva historia que és un GRAN a Europa. De pitjors n'hem sortit.

Objectiu complert.

Birmingham City 2-2 LIVERPOOL FC.

Amb una reacció a temps, el Liverpool FC ha aconseguit un empat a Birmingham que li dona gairebé matemàticament la quarta plaça del campionat i per tant, el passaport per a la disputa de la fase prèvia de la propera edició de la Champions League.

Feia falta tant sols un punt per a certificar aquesta classificació gairebé matemàtica, a falta que l'Everton disputi el seu partit de demà contra l'Aston Villa, però el cert, és que l'amplia diferència en el goal average en favor dels d'Anfield, certifica gairebé plenament la consecució de la quarta plaça.

Pocs eren els que pensaven que l'equip de Benítez pogués aconseguir el punt que restava, quan pràcticament amb una hora de partit, el marcador de l'estadi Saint Andrews, assenyalava un dos a zero a favor dels d'Alex McLeish. Li ha costat molt a l'equip ficar-se en el partit. Benítez, com era de suposar, presentava un equip on les seves màximes figures aguardaven a la banqueta com era el cas de Carragher, Kuyt o Gerrard, o fins i tot, ni tant sols viatjaven a Birmingham, com ha estat el cas de Mascherano, Xabi Alonso i Fernando Torres.

El tècnic madrileny decidia donar novament l'alternativa al jove Plessis que ha tornat a ser titular fent un partit bastant complert i sense que la pressió o els nervis de la seva inexperiència l'hagin traït en cap moment en cap de les seves dues aparicions en el primer equip.

La primera hora de joc, ha transcorregut amb un Liverpool gairebé apàtic, desganat i que no ha buscat en cap moment la porteria de Taylor. Tant sols Peter Crouch en un bon xut a la mitja volta després de controlar la pilota ha fet treballar de valent al porter dels blues. Tampoc han col·laborat els jugadors de McLeish a fer del partit un bon espectacle als prop de trenta mil espectadors que s'han aplegat avui a St. Andrews. Els blues tot i que avui es jugaven moltes de les seves opcions de mantindre la categoria, no han fet res per dur el comandament del partit. Això si. La seva efectivitat ha estat excepcional.

En una de les poques jugades en les que el Birmingham posava setge a la porteria de Reina, ha arribat el primer gol del partit després que l'ex-jugador de l'Everton McFadden, realitzés una bona jugada per la banda dreta de l'atac dels locals, fent una centrada que ha aprofitat perfectament Forssel per batre a un Reina que poc podia fer per evitar el primer gol del partit.

Els de McLeish, aconseguirien ampliar la seva avantatge gràcies a un cop franc executat a la perfecció per Sebastian Larsson al que Reina tant sols ha pogut respondre amb un vol tant espectacular com estèril. Golaç en tota regla i a Saint Andrews, els aficionats locals veien més a prop la salvació.

Però a partir d'aquí, el partit ha canviat per complert. El Liverpool s'ha tret de sobre la seva apatia general i un Pennant espectacular ha realitzat una jugada personal excel·lent des de el seu propi camp desfent-se amb habilitat de tots els contraris que li sortien, assistint en darrera instància a Voronin que al primer toc donava la pilota a Peter Crouch que no ha desaprofitat l'oportunitat per reduir les distancies en el marcador.

El Birmingham City s'ha sentit a les hores atemoritzat i ha reculat totalment tancant-se per complert en la seva àrea. Les dues bandes atacants dels Reds a les hores prenien tot el protagonisme ofensiu amb bones internades i centrades a l'àrea de Pennant i Emiliano Insua que debutava avui en el campionat. Però ha estat en una centrada de Lucas Leiva, bastant desencertat en tot el partit d'avui, que ha arribat el gol de l'empat dels de Benítez al ser rematada aquesta per Yossi Benayoun i desviar la pilota cap a l'interior de la porteria local un defensor.

Amb l'empat a la butxaca, el Liverpool no ha volgut fer sang del seu rival i s'ha acontentat amb la consecució del punt que el posa en el bombo de la Champions del proper mes d'agost. Però la Champions d'aquest any encara està força present i aquest dimecres tocarà patir de valent per aconseguir estar a Moscou el proper 21 de maig.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Skrtel, Hyypia, Riise (Insua), Pennant, Plessis, Lucas Leiva, Benayoun, Voronin, Crouch.

GOLS:
2-1 Crouch 63'
2-2 Benayoun 75'

Encara no s'ha dit l'última paraula.

LIVERPOOL FC 1-1 Chelsea FC

Anfield entonava el You'll never walk alone. Els noranta minuts reglamentaris del partit ja havien transcorregut. El marcador assenyalava una victòria per la mínima en favor dels reds, que vist l'historial dels enfrontaments directes entre Liverpool i Chelsea dels darrers anys, semblava una renda suficient per afrontar el partit de tornada d'aquí vuit dies a Stamford Bridge amb prou garanties d'assolir el pas a la final de Moscou. Però vet aquí que el futbol és així de capriciós o maliciós. Vet aquí que en una desafortunada acció John Arnee Riise al tractar de refusar una centrada al cor de l'àrea, ha acabat per introduir-se la pilota en la seva pròpia porteria.

Es ben possible, que avançant-nos a la història, aquesta jugada quedi com aquella que va decidir la eliminatòria. Però cap supporter pot perdre la realitat de vista, malgrat l'infortuni que tots hem viscut aquesta nit d'una manera tant inesperada com cruel. La realitat parla de que queden per disputar-se noranta minuts i que vist el succeït aquesta nit a Anfield, tot és possible.

I és que el partit ha començat força malament per els interessos del Liverpool. Per sort, el domini inicial del Chelsea FC, no s'ha vist traduït en el marcador, però als homes de Benítez els hi ha costat molts minuts trobar el seus lloc en el camp en la nit d'avui.

Xabi Alonso, ha estat el responsable de posar les coses i l'equip en el seu lloc. El jugador de Tolosa, ha recuperat el tempo del partit en favor del Liverpool i l'equip ha començat a rutllar i a recuperar l'iniciativa del joc. Ha estat a partir de la mitja hora de joc, que l'equip ha gaudit de les primeres ocasions de perill sobre la porteria de Cech. En especial Fernando Torres que en el minut 31 ha desaprofitat la millor ocasió del partit al enviar el seu xut sobre el cos d'un Cech que sortia a la desesperada.

Un quart d'hora després, Dirk Kuyt no fallaria i deixaria mostres de que sempre és present en les grans cites del Liverpool FC. L'holandès després de recollir una pilota dintre de l'àrea, no fallaria i batria al porte txec per sota de les cames. Era el minut 43 i el Liverpool aconseguia anotar un gol dels anomenats psicològics.

La segona part, transcorreria amb el mateix patró que la primera. Una lluita ferotge on els màxims exponents han estat Drogba i Carragher que s'han barallat en noble batalla durant els noranta minuts del partit.

Torres novament ha pogut decidir l'eliminatòria a la sortida d'un corner, però el seu xut ha estat excel·lentment neutralitzat per un brillant acció de Petr Cech que ha aconseguit evitar el segon gol dels de Benítez.

Al final, un gerro d'aigua gelada queia sobre Anfield, amb el gol en pròpia porteria de John Arnee Riise. Es dur sobreposar-se en tant sols uns minuts després de la finalització del partit. Però s'ha de ser realista, a la vegada que optimista i pensar que encara queden noranta minuts per decidir la eliminatòria i que rés es definitiu. Aquesta competició porta el nostre nom gravat en cinc ocasions i sabem perfectament el que signifiquen les gestes èpiques arreu d'Europa.

Avui riuen ells, d'aquí a una setmana de ben segur que riem nosaltres. Som el Liverpool i de pitjors n'hem sortit.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Riise), Mascherano, Xabi Alonso, Kuyt, Babel (Benayoun), Gerrard i Torres.

GOL:
1-0 Kuyt 43'

Un clàssic dels nous temps.

Per tercera vegada en quatre anys, Liverpool FC i Chelsea FC es troben en unes semifinals per jugar-se una plaça a la final de la Champions League. Si a això afegim, que tots dos clubs es varen enfrontar en la lligueta de grups la temporada 2005/06, podem parlar d'un autèntic clàssic del futbol europeu, com a mínim en el que portem de segle XXI.

Entre tots dos equips, no hi ha secrets que valguin. Des de l'arribada a tots dos clubs de Rafa Benítez i Roman Abramovich, els dos homes que han canviat el rumb de le dues entitats, fins a 18 ocasions s'han vist les cares en partit oficial scousers i londinencs.

Als dos enfrontaments anuals del Campionat de lliga, cal sumar 6 partits de Champions League (sense incloure els de la present edició que en faran 8), 1 semi-final de FA Cup, 1 Community Shield i 1 enfrontament de 5ª Ronda de Carling Cup. El resultat: 5 victòries red, 5 empats i 8 victòries per el Chelsea. El balanç, tot i ser favorable per els blues, reflexa una igualtat gairebé total entre dos equips, que vist el recent historial, han estat clars dominadors del futbol anglès i continental dels darrers anys.

Però tot això forma part del passat i de l'historia. El present es juga demà a partir de les 20:45 h, (en directe per Antena 3 tv) quan l'arbitre doni inici a la sèrie que tothom preveu un calc dels dos enfrontaments anteriors. Es a dir, futbol molt tàctic i poques concessions per a l'espectacle.

En les files dels de Benítez, la novetat més important, és el retorn a la convocatòria de Steven Gerrard, ausent en el partit del passat dissabte davant del Fulham per uns dolors al coll. Aquesta tarde s'han esvaït tots els dubtes i Rafa Benítez ha confirmat la presencia demà, d'un dels principals actius de l'equip. També Sami Hyypia podrà ser de la partida després de recuperar-se plenament d'un cop al cap que li va fer perdre el coneixement per uns instants en el partit del dissabte.

Un dels aspectes a tenir més en compte, és el dels jugadors que estan a una targeta de rebre un partit de suspensió, que no són altres que Fabio Aurelio, Jamie Carragher i el propi Steven Gerrard.

Pel que fa a les files del Chelsea, la novetat més important, és el retorn de Frank Lampard, després de no ser present en els dos darrers compromisos de l'equip londinenc per infermetat de la seva mare.

Menys de vint-i-quatre hores doncs, per a que doni inici una nova edició d'aquesta sèrie d'enfrontaments èpics. Es repetirà l'historia? Sempre acostuma a repetir-se.

Ho fan fàcil.

Fulham FC 0-2 LIVERPOOL FC

Amb molta més facilitat de la prevista, el Liverpool FC ha sortit victoriós aquesta tarde amb una victòria per zero gols a dos, que posa en safata la consecució de la quarta plaça de la Premier League, a falta tant sols d'un punt per obtenir aquesta posició matemàticament i aconseguir la classificació a la prèvia de Champions League de l'any vinent.

S'esperava molt més del Fulham de Roy Hodgson. La situació dels cottagers en la taula, feia preveure un equip lluitador que aniria a per totes en el partit d'avui, sabedor de que les jornades van passant i el campionat arriba a les seves acaballes. I el cert és que aquesta lluita local, tant sols s'ha vist en certa mida durant els primers deu minuts de partit, on el Fulham ha arribat a l'àrea red amb certa facilitat. Els davanters locals però, s'han trobat amb uns Hyypia i Skrtel, que han tallat amb solvència i sense dificultat tota acció de perill.

Ràpidament, el Liverpool s'ha fet amb el comandament del partit i una vegada més, ha estat Javier Mascherano, que reapareixia en la tarde d'avui després dels seus tres partits de suspensió, qui ha agafat la responsabilitat de conduir a l'equip. A la recuperació i al criteri en l'organització del joc de l'argentí, se l'ha unit un Voronin que ha actuat amb força intel·ligència baixant a jugar entre línies, acció que ràpidament ha provocat el desordre i la desorientació en l'equip local.

Com a resultat, ben ràpid el Liverpool s'ha posat per davant en el marcador. Voronin, conduïa una pilota que servia a Lucas Leiva que assistia al forat per a que Jermaine Pennant en carrera anotés de fort xut de cama dreta a l'escaire de la porteria de l'ex-porter del Rayo Vallecano, Hersey Keller, el primer gol de la tarde.

Era el minut 17 de partit i pràcticament que el matx ha finalitzat en aquest moment. El quadre d'Hodgson ha sentit molt severament el dur cop del gol inicial en contra i ja no ha tingut cap poder de reacció. Ha estat a les hores, quan els de Benítez han començat a jugar ben plàcidament amb bones combinacions i arribades a porteria amb ben poques passades. El cert és que el club d'Anfield ben be s'hagués pogut anar al descans amb un resultat més favorable, però no ha estat així.

A la repressa, Benítez movia banqueta i feia sortir a Carragher per Sami Hyypia, que ha patit un cop al cap que l'ha estabornit per uns moments. La lesió del central finés, no revesteix gravetat i serà disponible per el següent partit, amb la qual cosa, es desprèn, que aquest dimarts Benítez alinearà una defensa amb Carragher de lateral dret, Hyypia i Skrtel de centrals i al lateral esquerra Fabio Aurelio, que avui tampoc ha estat de la partida, jugant tant sols uns minuts a les acaballes del partit.

La segona part, s'ha diputat amb molta tranquil·litat i sense accions que fessin perillar el marc de Reina. El Liverpool però devia deixar el partit sentenciat si no volia veure perillar els tres punts. No ha estat fins el minut setanta, quan Pennant des de banda dreta feia una perfecta assistència a l'esquena de la defensa a un Peter Crouch perfectament habilitat, que no ha tingut cap problema per batre a Keller. Tota la feina estava feta i era hora de realitzar substitucions per no fer perillar la participació de jugadors claus per dimarts, com és el cas de Javier Mascherano.

Tres punts que fan eixamplar fins a 8 la diferència en la classificació amb l'Everton de David Moyes i que deixen l'obtenció d'el dret a participar en la propera edició de la Champions a tant sols un punt a aconseguir en els tres darrers partits.

Aquest dimarts però, encara està en joc l'actual edició de la Champions i el Chelsea FC visita Anfield. L'equip necessitarà el suport de tots.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Hyypia (Carragher), Skrtel, Riise, Pennant, Mascherano (Xabi Alonso), Lucas Leiva, Benayoun, Voronin (Fabio Aurelio) i Crouch.

GOLS:
0-1 Pennant 17'
0-2 Crouch 70'

You know the answer.... Fulham.

Amb aquesta rotunditat s'ha expressat Rafa Benítez davant de l'allau de preguntes sobre la situació institucional que viu el club, a les que s'ha vist sotmès per part dels mitjans de comunicació, en l'habitual roda de premsa dels divendres, prèvia al partit de demà enfront del Fulham FC.

El partit de demà (16:00 h. La 2) a Craven Cottage, ha cobrat una gran importància després del pas enrera en el dia d'ahir de l'Everton a Goodison Park davant del Chelsea. Els de David Moyes, van ser incapaços de sumar cap punt al perdre per 0-1 contra els d'Avram Grant, deixant d'aquesta manera, la possibilitat per els de Benítez d'ampliar fins a 8 punts la seva avantatge en la classificació, sempre i quan, el Liverpool FC aconsegueixi demà els tres punts en joc a feu del Fulham. Si així ho fa, el Liverpool tindria gairebé confirmada, tot i que no matemàticament (li quedaria sumar un sol empat en els tres partits restants), la quarta plaça del campionat.

No cal recordar a tot bon supporter, que s'ha de ser molt caut amb el partit de demà. La posició en el fons de la taula de l'equip de Hodgson, els fa ser molt perillosos, ja que cada cap de setmana, són menys les oportunitats que queden per tractar de sortir del pou en el que en l'actualitat està immers el club londinenc.

Steven Gerrard, és seriós dubte per intervenir en el partit de demà, per culpa d'una lesió al coll, produïda en el darrer entrenament. Tot i la probable baixa del gran capità, Benítez ha manifestat que pensa presentar l'equip més fort que li sigui possible i que no pensarà en reservar forces per el duel de Champions del proper dimarts contra el Chelsea FC.

Sobre el duel de semifinals, Benítez ha manifestat que el fet de que Chelsea i Manchester United, continuïn la seva lluita particular (partit entre ambdós inclòs) per el títol de Premier, pot resultar molt beneficiós per els interessos del Liverpool FC.

El ressorgiment de Dirk.

Per a Dirk Kuyt, aquesta no serà una temporada qualsevol. Al fet de poder aconseguir el títol de Champions League, se li suma el repte personal de poder dedicar la consecució d'un trofeu a una de les persones més properes a ell i que més el va ajudar a ser el jugador de classe internacional que és en l'actualitat. Aquesta persona no és altre que Gerrit Kuyt, pare del jugador holandès, que va morir el passat estiu, després d'una llarga lluita contra el càncer.

Es obvi i notori, que l'ex-jugador del Feyenoord de Rotterdam, va sentir i força el dur cop moral que suposa la pèrdua d'un ésser estimat tant proper i directe com és un pare. I tot i que el luctuós esdeveniment era encara molt recent al donar-se inici l'actual campanya, Kuyt va ser un dels protagonistes en els primers compassos de la temporada, essent clau i determinant en partits com els de Tolousse i Porto a Champions League o el mateix derby a Goodison Park on marcaria els dos gols que donarien la victòria als de Benítez.

Però tot i així, aquell Kuyt no era ni de bon tros el jugador que impresionava a tots els supporters per la seva conjunció perfecta d'agressivitat, intel·ligència i olfacte golejador que havia mostrat des de la seva arribada a Anfield l'any 2006. Pot ser l'espectacular eclosió de Fernando Torres el feia viure en l'ombra, i molts deixesin en l'oblit les qualitats del que havia estat, fins a l'arribada del madrileny, l'home gol i principal referència en atac del Liverpool.

Els guarismes golejadors de l'holandès van veure's seriosament reduïts a l'igual que la regularitat dels mateixos. Des d'el derby a Goodison al mes d'octubre, Kuyt tant sols ha anotat 5 gols més i ha estat en els darrers mesos que el davanter ha vist augmentar els seus registres golejadors particulars, amb gols tant vitals com els aconseguits contra Inter de Milan o Arsenal a Champions.

Curiosament però, aquesta millora i retrobada amb el millor Dirk Kuyt, ha vingut donada per la seva nova ubicació en el terreny de joc designada per Rafa Benítez. Des de que el tècnic madrileny va encarregar al jugador nascut a Katwijk les funcions de mitja-punta per la banda dreta, el seu rendiment ha estat més que notable. Kuyt s'entén a la perfecció amb Steven Gerrard amb el que protagonitzen continues jugades de combinació que sorprenen a les defenses rivals. Apareix en boca de gol inesperadament i la seva lluita tapant tot signe de suma a l'atac del lateral esquerra rival és encomiable.

I tot això sense cap mena de renec cap al seu entrenador, als que els supporters i aficionats al futbol estem molt acostumats a sentir per part d'infinitat de jugadors que recriminen al seu tècnic que no els situen en la seva posició predilecta. Kuyt ha demostrat que amb treball, compromís i ganes de tornar a sentir-se futbolista, aquestes demandes són pura comèdia interpretada per acomodats futbolistes.

Hillsborough, 19 anys

YOU'LL NEVER WALK ALONE

HILLSBOROUGH, 15 ABRIL 1989

No s'obliden de guanyar.

LIVERPOOL FC 3-1 Blackburn Rovers.

El partit d'avui a Anfield es presentava amb cert recel per part dels supporters. Tothom presumia que l'equip notaria força el gran esforç realitzat el passat dimarts en el partit de Champions davant de l'Arsenal i sobre tot, existia l'interrogant de si l'equip seria capaç de no deixar-se portar per l'eufòria de la brillant classificació a les semifinals de la màxima competició continental.

No ha estat així i el Liverpool FC ha aconseguit una important victòria que el consolida en la quarta posició del campionat de lliga, fent augmentar la diferència de punts sobre el cinquè classificat a cinc punts, a falta ja tant sols de quatre partits per finalitzar el campionat.

No han començat el partit gaire fins els de Benítez. El primer quart d'hora ha transcorregut amb un joc bastant pla i sense cap determinació. Mica en mica, els jugadors reds, han anat despertant i ha estat a les hores quan el partit ha disposat d'un únic propietari. Malgrat el clar domini dels de Benítez, la primera part ha acabat amb empat a zero.

En la segona part, el Liverpool ha continuat amb el seu domini del partit, amb un Steven Gerrard especialment motivat en la seva participació número 300 en partits de Premier League. el gran capità red, ha estat el veritable protagonista del partit, per la seva continua mobilitat i el seu bon enteniment amb Dirk Kuyt i Lucas Leiva que amb ràpides combinacions han portat de corcoll a tota la línia defensiva del conjunt de Hughes.

Precisament seria Gerrard el que conduiria al Liverpool cap a la victòria, tot just quan es disputava la hora de partit. Gerrard s'internava dintre de l'àrea després d'un brillant teva meva amb Lucas Leiva, fent un túnel al defensa Samba i ja tot sol davant de la porteria, batre per primer cop a l'ex-porter del Liverpool, Brad Friedle.

A partir d'aquest moment, s'ha vist el millor joc de la tarde per part dels homes de Benítez. El gol de la tranquil·litat però, ha trigat en arribar. I seria Fernando Torres qui faria pujar el segon gol al marcador en el minut 82, al rematar amb el cap una precisa centrada d'Steven Gerrard des de la banda dreta, després de que Lucas Leiva recuperès una pilota al mig del camp. Gol número vint-i-dos de Torres en lliga i trentè en la totalitat de les competicions. Número de veritable estrella.

No acabaria aquí l'espectacle del gol a Anfield. Voronin marcaria el tercer gol del Liverpool al rematar tot sol a porta després de rebre la passada de la mort per part de Jon Arne Riise. El jugador ucraïnès es retroba d'aquesta manera amb el gol, després d'una llarga absència de l'equip per culpa de les lesions. Era el minut noranta i tot estava dat i beneit. El Rovers però, sorprendrien a Reina a la jugada següent, amb un gol de brillant volea de Roque Santa Cruz.

Abans d'iniciar-se el partit, es guardava un sentit i respectuosisim minut de silenci, en record de les 96 víctimes d'Hillsborough, tragèdia de la qual aquest dimarts es compleixen 19 anys.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Xabi Alonso (Riise), Lucas Leiva, Kuyt, Babel (Benayoun), Gerrard i Torres (Voronin).

GOLS:
1-0 Gerrard '60
2-0 Torres '82
3-0 Voronin '90

Això no toca.

Seria d'estranyar que els supporters poguéssim gaudir d'un èxit esportiu com és la brillant classificació per a unes semifinals de la Champions League. No han passat ni 48 hores de la certificació de la brillant victòria del quadre de Benítez sobre l'Arsenal del passat dimarts, que entre Tom Hicks, George Gillett i Rick Parry han tornat a embolicar la troca. Aquesta vegada, el safareig respon a la sol·licitut de dimissió de Rick Parry, cap executiu del club, per part de Tom Hicks.

Ha estat aquest matí, quan Rick Parry ha rebut una carta de tres folis emesa per Tom Hicks, on el co-propietari del club, demanava formalment la renúncia de Parry al seu càrrec, tot argumentant la baixada d'ingressos en el capítol de merchandising del club. Ràpidament, Parry ha sortit al pas d'aquesta sol·licitud de dimissió, sabedor que aquesta ha de ser refermada per George Gillett, l'altre part propietària del club.

En realitat, el que ha fet revifar els nervis de Hicks, han estat unes declaracions de Rick Parry a BBC Radio, on el cap executiu animava a tots dos magnats nord-americans a trobar una solució ràpida a les seves diferencies respecte a l'oferta econòmica de compra del club per part de Dubai Invest Corporation. "Si no són capaços de conviure, a les hores cal una solució on una de les parts vengui i l'altre compri, o bé que totes dues venguin".

Tal és l'enuig de Tom Hicks amb Parry i el seu soci Gillett, que tant sols aquest darrer va estar present aquest dimarts en la llotja d'Anfield, seient al costat de Rick Parry, per presenciar in situ la victòria del Liverpool.

Tot sembla indicar doncs, que Rick Parry es decanta de la banda de Gillett. L'astúcia de Parry és innegable. Tothom coneix que George Gillett vol desprendre's del seu 50% del club i que el nord-americà és nega a vendre la seva part al seu soci i compatriota, preferint la opció de DIC. Aquí és on entra Parry per veure si pot treure una part del suculent pastís, tot animant públicament a que una o totes dues parts en el conflicte, acceptin l'oferta de DIC, que ja ha manifestat d'una altre banda, que no pensen reprendre les negociacions fins que Hicks i Gillett no resolguin les seves diferències.

Una vegada més, Mr. Parry posa de manifest la seva veritable cara. La d'un personatge que es ven al millor postor utilitzant l'escut d'un club per al seu propi benefici, obviant per complert el moment decisiu de la temporada en la que es troba l'equip. Una actitud realment miserable de la que tampoc se'n salven ni Gillett ni Hicks.