Momo renova fins el 2011.

A l'espera de nous fitxatges, el Liverpool FC continua anunciant renovacions. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn de passar per les oficines del club per signar un nou contracte a Mohamed Sissoko. El jugador de Mali que complia la seva segona temporada a les ordres de Rafa Benítez, ha incrementat amb la signatura del nou acord la seva estada a Anfield al menys fins la temporada 2010/11.

Sissoko havia estat protagonista de innumerables rumors de traspàs a clubs com la Juventus de Torí, però finalment, s'ha decantat per la opció de la continuïtat al Liverpool FC. El jugador ha manifestat que per a ell és un autentic "honor" el poder dir que és jugador del Liverpool FC.

Així doncs, amb la renovació del jugador de Mali, es completa la nòmina de jugadors que composaran el mig del camp per a la propera temporada. Zona del camp aquesta que entenem que es troba realment atapeïda amb la presència de jugadors com Gerrard, Alonso, Mascherano, Leiva i ara se li suma la continuïtat de Momo Sissoko. Benítez doncs, disposarà un ampli ventall de possibilitats i alternatives a l'hora de conformar les alineacions.

L'alternativa Kanoute

Els dies passen i cap novetat en forma de fitxatge trenca una, per el moment, soporífera i avorrida pretemporada. Cap nom al que sumar als dels Lucas Leiva, Voronin i Leto, fins al dia d'avui les úniques noves incorporacions per al proper exercici 2007/08.

Des d'el club, Rafa Benítez insisteix en demanar calma als aficionats i manifesta que s'està treballant amb seriositat. Però tots els supporters necessiten algun nom amb el que il·lusionar-se i somiar amb la conquesta dels grans objectius per a la temporada vinent.

Al llistat de noms que de ben segur omplen l'agenda dels tècnics d'Anfield, de ben segur, s'ha afegit en les darreres hores el nom d'un nou jugador. El nom de Frèderic Kanoute.

El jugador francès amb passaport malí, ha completat una temporada excel·lent amb el Sevilla CF on ha conquerit els títols continentals de Supercopa d'Europa i Copa de la UEFA i aquest cap de setmana ha guanyat la Copa del Rei on va ser clar protagonista al marcar el gol que va portar el títol cap a terres andaluses.

A aquests èxits col·lectius, s'ha de sumar un sensacional rendiment individual on Kanoute ha quedat en la tercera plaça com a màxim golejador de la Liga, tant sols superat per el jugador del Real Madrid Van Nistelrooy i per el jugador del Real Zaragoza, Diego Milito. Jugador aquest que també interessa al club d'Anfield.

El fet per el qual ens inclinem a pensar que Frederic Kanoute podria finalment recalar al club red, són unes declaracions del seu representant assegurant que el seu representat desitjava retornar a la Premier League, on en el seu dia va defensar al West Ham United i al Tottenham Hotspurs.

Seria realment estrany, que Kanoute abandonés el seu actual club, si no fos per a optar clarament a objectius més grans, com ara un títol de Champions League. Aquest fet tant sols deixa quatre possibles candidats a optar a disposar dels serveis del jugador. Manchester Utd., Chelsea, Liverpool i Arsenal. Tenint en compte que els dos primers disposen d'una nòmina de davanters prou important i consolidada, tant sols queden les opcions d'Arsenal i del Liverpool FC.

El club londinenc compta amb diners en efectiu després del traspàs de la seva màxima figura, Thierry Henry al FC Barcelona i necessita engrescar a la seva afició amb un nom que torni la il·lusió a la parròquia gunner.

El Liverpool FC, per la seva part, oferiria a Kanoute un projecte ambiciós i de futur per a les properes temporades on el francès estaria cridat a ser una peça clau amb la seva aportació golejadora.

Tot són suposicions. I més encara quan un cop fet públic l'interès en tornar a la Premier, el propi Kanoute ha manifestat en acabar la final de la Copa del Rei, el seu desig de quedar-se en el club andalús, això si, sempre i quan es faci una revisió al seu contracte que el lliga amb l'entitat del Nervión per dos anys més.

Esperarem esdeveniments.

Rumore, Rumore

Molts noms lligats a un futur en red han sorgit en els darrers dies per ocupar la plaça de davanter centre, posició aquesta que a ulls d'aficionats i tècnics urgeix blindar amb un home de clara vocació golejadora. Malouda, Darren Bent, Trezeguet i en el dia d'ahir amb molta força el nom de Fernando Torres, jugador de l'Atlético de Madrid.

"El Niño", és d'aquells jugadors que no deixa indiferent ningú. La seva classe i qualitat és innegable, però els seus detractors l'acusen de perdonar de cara a porteria en masses ocasions.

Es per això que molts supporters desconfien de l'èxit del fitxatge, en el cas de que aquest s'arribés a produir. Caldria però, fer un anàlisis

Aquest desencert anotador, per altre banda reial, del jugador "colchonero", és conseqüència d'un fet que pot ser mai ningú s'ha parat a analitzar. Torres va debutar amb 16 anys amb l'Atlético la temporada 2000/01, justament quan el club del Manzanares complia la seva primera temporada de les dues a l'infern de la segona divisió del futbol espanyol. Ben ràpid, Torres es convertí en la "gran esperanza rojiblanca" no tant sols per retornar a la divisió d'honor, sinó, per convertir-se en buc insígnia dels múltiples projectes que any darrera any es construeixen i esmicolen en el club madrileny.

Massa pressió per a un adolescent al qual se li atorga la responsabilitat de comandar la nau d'un club caòtic i peculiar com a pocs, rebent totes les mirades i judicis de vegades descarnats de l'afició i per sobre de tot la premsa. Aquesta mateixa situació, Torres l'ha viscuda quan ha defensat la samarreta de la selecció nacional. Equip que pateix, pot ser en major grau, tots els mals del club blanc i vermell.

Tot i això, Torres és un jugador que malgrat la seva precocitat, ha demostrat sempre un caràcter i una maduresa impròpies per a un futbolista que als seus 23 anys actuals ja porta disputats més de 170 partits en primera divisió i compte amb 42 internacionalitas.

A les hores, perquè Rafa Benítez avala el fitxatge de Fernando Torres? Ben senzill.

Torres al Liverpool FC es trobaria amb un equip plenament consolidat, tant en jugadors per posicions, com en sistema i patró de joc. Un sistema que parteix de la seguretat defensiva, la pressió al mig del camp i al qual tant sols li manca la definició d'un home gol, d'un killer en les posicions ofensives.

Torres encaixaria perfectament per les seves condicions en aquest equip. Equip en el qual estaria totalment lliure de la pressió a la que està sotmès en l'Atlético i que per el seu rendiment temporada darrera temporada, sembla que aquesta pressió intangible, l'ha superat totalment.

Fernando Torres s'ha estancat en l'Atlético i la seva progressió requereix una sortida del club madrileny. El Liverpool, per tot el comentat anteriorment, seria un dels destins més òptims per a un jugador en la seva situació.

LUIS GARCIA NO ÉS MONEDA DE CANVI.

S'està especulant molt que l'arribada de Torres al club d'Anfield, vindria facilitada per un canvi de cromos amb el jugador red Luis García, acompanyat d'una xifra de diners. De produir-se així, es tractaria d'una greu errada.

Torres i Luis Garcia serien dos jugadors que es complementarien a la perfecció en les posicions capdavanteres del conjunt red. La mobilitat, la velocitat, la polivalència, l'actitud sempre guanyadora, que tots dos aportarien a l'ofensiva red serien temibles per als equips rivals. I si a aquests dos noms, els hi afegim el de Dirk Kuyt.... l'Europa futbolística ja comença a tremolar.

No vestim un sant, per desvestir-ne a un altre. Luis Garcia és intocable. En Rafa confiamos.

C.F. LIVERPOOL de Mataró.

Iniciem una nova secció en el blog que ens portarà a conèixer altres clubs que duen el nom de Liverpool o bé són coneguts popularment com a reds. I és que ben curiosament, el Liverpool FC dels Shankly, Dalglish, Gerrard i companyia, compta amb un bon grapat de clubs que són coneguts amb el nom de la ciutat britànica, o bé, també reben el sobrenom de reds.

L'honor de estrenar aquesta secció, recau en el Liverpool pot ser més modest de tots, però també el més proper a tots nosaltres. Es tracta del Club de Futbol Liverpool de Mataró.

El club va ser fundat l'any 1983 per Francisco Antonio Pérez Galvache, un fanàtic dels Beatles que regenta un bar a la capital del Maresme, que precisament du també el nom de Liverpool. El club mataroní, no tant sols comparteix el nom del club de les illes, sinó que també ho fa en la seva indumentària que és vermella en la seva totalitat. El Liverpool de Mataró, disputa els seus partits en el seu particular Anfield, anomenat Camí del Mig.

La modestía del club mataroní, però, no ha estat mai handicap per a ser protagonista de reportatges en la televisió i la premsa catalana. Aquesta mateixa temporada, i com a conseqüència de la eliminatòria de vuitens de final de Champions League entre el Barcelona i el Liverpool FC, van ser innumerables les cites i referències al club mataroní.

En l'actualitat el club red, milita en la 3ª Divisió Territorial Catalana en el seu grup 6. Finalitzada la temporada 2006/07, el CF Liverpool ha obtingut una còmode setena plaça amb 52 punts. Es dona la curiosa casualitat, que en la mateixa ciutat de Mataró i en el mateix grup, hi actua un club anomenat Juventus en honor al club de Torí. Els enfrontaments entre tots dos clubs, també han tingut el seu resó mediàtic en els mitjans catalans.

En diverses ocasions els membres del club s'han posat en contacte amb el club d'Anfield per donar-se a conèixer i per ser convidats a algun partit. Malauradament mai van obtindre cap resposta per part dels responsables del Liverpool originari. Un gest molt lleig cap a un club modest que passeja amb orgull els colors i el nom de Liverpool arreu de la geografia catalana.

Els Barcelona Reds, volem donar el nostre suport cap els vermells de Mataró, amb el desig de la consecució dels majors èxits possibles en els propers anys.

MAI CAMINAREU SOLS!!

Jugador de la temporada 2006/07

Des d'el naixement d'aquest blog a principis de febrer, com molts de vosaltres sabreu, en cadascuna de les cròniques dels partits oficials disputats, realitzava les puntuacions dels tres millors jugadors reds del partit d'una manera molt subjectiva. Una vegada finalitzada la temporada i fent el comput total de totes les puntuacions, Steven Gerrard ha derivat com el jugador de la temporada 2006/07. Gerrard que va aconseguir 22 punts, és acompanyat en el podi per Jermaine Pennant i Dirk Kuyt amb 20 i 15 punts respectivament.

Gerrard que va tindre un inici de temporada nefast, com a conseqüència de greus problemes familiars, ha estat el jugador que s'ha posat a l'equip a les seves esquenes en els moments determinants de la temporada, realitzant grans actuacions en partits com la final d'Atenes i la semifinal davant del Chelsea a Anfield.

La totalitat de la classificació, és la següent:

JUGADOR / PUNTS
1.- Gerrard / 22
2.- Pennant / 20
3.- Kuyt / 15
4.- Bellamy / 11
=.- Xabi Alonso / 11
6.- Carragher / 9
=.- Sissoko / 9
8.- Fowler / 7
9.- Reina / 6
=.- Hyypia / 6
11.-Crouch / 5
=.- Zenden / 5
=.- Mascherano / 5
=.- Kewell / 5
15.-Finnan / 3
=.- Arbeloa /3
17.-Fabio Aurelio / 1
=.- Riise / 1

Però evidentment aquesta valoració, tant sols ha contemplat el terç final de la temporada i no reflecteix la totalitat de la mateixa. És per això que convido a tots els visitants del blog a escollir qui ha estat el millor jugador red de la temporada 2006/07 en la següent enquesta. Podeu fer les vostres votacions fins el 30 de juny a les 24:00 hrs.



CANVIS PER A LA PROPERA TEMPORADA.

En vistes de la propera temporada, us convido a tots a fer les vostres pròpies valoracions (5, 3 i 1 punt) en els comentaris de cadascuna de les cròniques dels partits oficials disputats. És a dir, partits de Premier League, FA Cup, Carling Cup i Champions League o UEFA Cup. Amb la suma de totes les vostres puntuacions, tant sols els tres primers jugadors de cada partit obtindran la puntuació que servirà per computar a la classificació general. D'aquesta manera, al finalitzar la propera temporada, obtindrem per sufragi universal al jugador de l'any.

La cultura de les banners

Entenent com a cultura, el conjunt de totes les formes de vida i expressions d'una societat determinada, podem dir a les hores, que la màxima expressió de la cultura red, són les seves banners. Activitat aquesta que ha estat copiada per moltes aficions, però que mai ha estat igualada.

Atenes va ser una ocasió perfecta per a tots els supporters per fer pública presentació de les seves banners. Des de les més antigues, fins a les més recents, passant per les creades per a la ocasió. Un bon grapat de banners van lluir principalment a la Plaça Syntagma de la capital grega, per després fer-ho a l'estadi Olímpic.

Us fem un recull de les més destacables. En elles, els supporters dediquen lloances a les figures del club del passat i del present. Indiquen la procedència de la branch. Reprodueixen iròniques dedicatòries als rivals més històrics o a aquells que han quedat per el camí. Jocs de paraules, o be, adaptacions a la història del país visitat, en aquest cas Grècia.

Alguna d'elles, com l'ultima que apareix exposada, tenen darrera seu set finals de Copa d'Europa, tal i com comentava orgullós el seu propietari.

Nota: Fent click sobre la bandera tindreu una imatge més ampliada de la mateixa.

Alonso i Reina fins el 2012.

El Liverpool FC s'ha assegurat en poc menys d'una setmana, la continuitat dels quatre jugadors que són la pedra angular sobre la que ha de girar el nou projecte que Rafa Benítez està planificant. Si a finals de la setmana passada, eren Gerrard i Carragher qui renovaven les seves situacions contractuals, avui ho han fet el porter Reina i el mig-campista Xabi Alonso.

La renovació del jugador basc de 25 anys, és doblement celebrada per part dels supporters donada la insistència de la premsa espanyola que no ha cesat mai d'unir el futur de l'ex-jugador de la Real Sociedad, a clubs com el Barcelona o Real Madrid.

Aquesta mateixa temporada, han estat moltes les portades de la premsa catalana que donaven per fet el fitxatge d'Alonso per el FC Barcelona, sense cap mena de veracitat. El temps ha posat a tothom en el seu lloc, i ha demostrat una vegada més amb quin llibertinatge es publiquen notícies que no tenen cap fonament real.

Alonso, que segons les seves pròpies declaracions, ha signat per el seu fort arrelament cap al club i l'afició després de tres anys de la seva incorporació, ha destacat també, la singularitat del club d'Anfield, tot dient que es tracta d'un club especial que no volia abandonar. Així doncs, Xabi Alonso lluirà la samarreta red fins el 2012.

Poc abans que es confirmés la renovació de Xabi Alonso, es feia pública la renovació del porter José Manuel Reina, que prollongarà la seva contractació amb el Liverpool FC fins el 2012. Reina, que ja havia rebut l'oferta dies abans de concluir la temporada, ha signat definitivament en el dia d'avui. El porter internacional s'ha mostrat molt feliç en declaracions realitzades a la web oficial del club, on ha resaltat la grandesa del club i l'ilusionant projecte que s'està duent a terme per els propers anys.

Amb aquestes noves renovacions, Rafa Benítez ha apuntalat la columna vertebral del nou projecte que ha de tractar portar a les vitrines del club el major número d'èxits posibles. És a partir d'aquests moments que ja es pot començar a parlar seriosament de nous fitxatges. Benítez ha començat la construcció de la casa, per on s'ha de començar, per el terra i no pas per el sostre. Novament la serietat i el rigor avalen a Benítez.

També en el dia d'avui, s'ha produit la confirmació de la baixa de Danielle Padelli. El porter internacional sots-21 amb Itàlia, que en el únic partit que va disputar amb el primer equip, no va tenir una actuació gens lluida, torna a la Sampdoria de Gènova d'on procedia en qualitat de cedit.

Tommy Smith hospitalitzat

La llegenda red dels anys 60 i 70 Tommy Smith, va patir ahir un atac de cor, motiu per el qual, fou ingressat en un hospital de la capital del Mersey, sense que per ara corri perill la seva vida.

Tommy Smith de 62 anys d'edat i nascut a Liverpool, va arribar al club d'Anfield l'any 60 de la mà de Bill Shankly, que el va fer debutar dos anys després. La seva trajectòria com a jugador red, es prollongà fins l'any 1978, defensant la samarreta amb el liverbird al pit en 637 ocasions i marcant 48 gols.

Smith, protagonista absolut d'el renaixement del club als anys 60, en companyia de noms com Shankly, Callaghan o Hughes, va aconseguir un impressionant palmarès que inclou entre d'altres, una Copa d'Europa, 4 Lligues i 2 FA Cups, a més de ser anomenat Membre de l'Imperi Britànic (MBE) a l'any 1978.

La enorme fortalesa física d'Smith, que li va valdre rebre el sobrenom de "The Anfield Iron" (l'acer d'Anfield), serà ben segurament suficient per tal de superar aquest mal tràngol.

Bill Shankly va dir d'ell: "Ell mai va ser un noi, va nèixer fet un home"

Desitjem una ràpida recuperació per a la llegenda red.

Carra - Gerrard 2011

El Liverpool de la nova era comença a prendre cos i ho fa amb la renovació de dos dels seus màxims puntals.

El passat divendres es va posar rúbrica als contractes que uneixen els destins del capità Steven Gerrard i el vice-capità Jamie Carragher fins al final de la temporada 2010/11, amb la entitat d'Anfield.

Quan tot són rumors sobre posibles fitxatges i sortides del club, el primer pas que s'ha donat per part de la secretària tècnica encapçalada per Rafa Benítez, ha estat la d'apuntalar la columna vertebral de l'equip amb la confirmació de les renovacions dels dos màxims exponents actuals del Liverpool.

D'aquesta manera, Gerrard i Carragher seràn els encarregats d'acomiadar al vell Anfield per donar la benvinguda com a capitans de l'equip al nou estadi, símbol inequívoc de l'inici d'una nova era per al club.

Seguint aquesta direcció, s'espera que en les properes setmanes s'acabin de confirmar les noves revisions de contractes de jugadors com Pepe Reina i Xabi Alonso, membres també de la columna que vertebra al conjunt de Benítez.

INDIGNACIÓ!!!

Ni el reconeixement generalitzat cap a l’afició red d’aficionats rivals i mitjans de comunicació, després dels partits contra el Barcelona i Chelsea.

Ni les experiències viscudes en primera persona per varis membres d’aquest blog, com del blog de Madrid a Atemes ara fa dues setmanes, on la cordialitat amb l’afició del Milan va ser total, fet que ha estat degudament narrat en els diversos articles referits als dies previs i posteriors al partit.

Ni el premi honorífic cap a l’afició red per part de la pròpia UEFA a l’afició del Liverpool després de la final de la Copa de la UEFA 2001 de Dortmund davant de l’Alavés.

Ni l’acte de reconciliació previ al partit de ¼ de final de la Champions League 2005 davant de la Juventus, on es va mostrar durant un sepulcral minut de silienci, un mosaic a The Kop on es llegia “Amizia” (amistat)

Cap de tots aquests fets han estat contemplats en el informe oficial de la UEFA on es cataloga a l’afició del Liverpool com la més perillosa i la que ha protagonitzat els actes més violents en els darrers anys.

S’ha de tindre molta barra, per fer públiques aquestes afirmacions, quan en el darrer any futbolístic a Europa, han existit actes vandalics en els terrenys de joc i fora d’ells amb víctimes mortals que lamentar. Episodis com els de Catania, on va morir un policia, els incidents a Paris, on va morir un aficionat israelí apallisat per seguidors del PSG, la mort d’un aficionat del Panathinaikos a mans de seguidors de l’Olympiakos en un partit femení de volei, o les recents agresions rebudes dels seguidors del Manchester Utd. per part d’aficionats de la Roma, en un partit de Champions League on la organització del mateix, correspon a la pròpia UEFA. Cap d’aquests lamentables episodis semblen tindre la suficient gravetat per estar presents en el vergonyós informe

Els que vam viure en primera persona la final, vam ser testimonis i així ha estat explicat i denunciat en aquest mateix blog, de la presència de innumerables entrades duplicades i la total pasivitat dels treballadors encarregats de la seguretat de l’estadi Olímpic per solventar el problema.

Personalment se’m fa dificil pensar que es tractesin de falsificacions, donat el rigor dels controls als accessos de l’estadi, inclosos la verificació de la entrada amb un sistema de lecotr d’hologrames. M’inclino per pensar que les entrades eren perfectament oficials i la duplicitat era deguda a algun error per part de la UEFA. S’ha de ser un autèntic geni del Photoshop per incloure un holograma capaç de superar les mesures de autentificació amb un lector.

La UEFA ha comés un error que hauria pogut ser d’unes dimensions inimaginables i per tapar-ho, fa públic amb una celeritat sense precedents, un informe culpant de tot a l’afició del Liverpool. Aixó si, l’error de ben segur, ha significat uns ingressos atípics per les arques del màxim organisme futbolístic europeu.

Organisme que recordem-ho és presidit des d’aquest any per el mateix senyor que va celebrar el gol que va donar el títol de Campionat d’Europa a la Juventus enfront de la grada on hores abans havien perdut la vida 39 seguidors del seu propi equip.