Reading 1 - 2 Liverpool FC. CONTINUA LA BONA RATXA.

Imparables. El Liverpool FC ha sumat una nova victòria en la seva visita al Madjeski Stadium de Reading, que l'apropa una mica més a l'objectiu d'aconseguir la tercera plaça de la Premier. La derrota de l'Arsenal en el derby londinenc davant dels hammers, fa eixamplar la distància a cinc punts sobre els gunners, tot i que aquests compten amb un partit menys.


FORMACIONS

Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Finnan, Mark González (Riise, 79), Mascherano, Sissoko, Gerrard, Bellamy (Kuyt, 50) i Crouch (Pennant, 65).

ARBELOA S'ESTRENA COM A GOLEJADOR.

Excel·lent el rendiment que està oferint el defensa espanyol en la seva primera temporada en la Premier League. Si les participacions del salmantí han estat fins ara impecables, Arbeloa va ratificar ahir aquesta sensacional i ràpida aclimatació a la lliga anglesa estrenant-se com a golejador.

Arbeloa conduint amb velocitat una contra va batre al porter dels Royals donant mostres d'una perfecta definició davant de porteria, després de rebre una excel·lent passada de Peter Crouch a l'esquena de la defensa blanc-i-blava. Sensacional Crouch que novament va fer callar a tots aquells que veuen en ell un jugador poc hàbil.

LA SEGONA PART COMENÇA AMB L'EMPAT DEL READING.

Quan tant sols es portaven jugats dos minuts de la represa, el Liverpool encaixava el gol de l'empat obra de Gunnarson.

El jugador islandès, controlava una pilota penjada a l'àrea que sorprenia a la defensa en línia red. Gunnarson, va marcar de fort xut després de fer inútil l'estirada de Reina i que la pilota piques en el pal.

LA SENTÈNCIA ARRIBA AL 85.

El gol de la victòria red, es faria esperar. No va ser fins al minut 85, quan Pennant en una nova brillant intervenció per la seva banda dreta, va fer una precisa centrada cap a Kuyt que va rematar de cap com marquen els canons picant la pilota de dalt a baix, sorprenent al porter del Reading, que tot s'ha de dir va fer una sortida molt poc lluïda i desacertada.

No se li pot demanar més a la jornada 32 de Premier, després d'aconseguir els 3 punts en joc ahir a Reading, i de veure com l'Arsenal continua donant mostres de la seva irregularitat, caient derrotat per un West Ham que rep una bocanada d'aire per escapar de les posicions de descens.

El poper dissabte, els reds visitaràn al Manchester City, després de jugar dimecres el partit de tornada dels 1/4 de final de Champions League davant del PSV Eindhoven.

La Sagrada Congregació del RAFATOLLAH DEL GRAN PODER.

Son dates de gran fervor religiós i poques localitats al llarg i alt de l'estat són les que no demostren la seva devoció a diferents sants i verges. Des de les multitudinàries processons de "La Madrugá" sevillana, al retronar dels tambors i bombos de "Rompida de la Hora" a l'Aragó, la dansa de la mort de Begues o La Passió D'Esparreguera a Catalunya i tantes d'altres. Però des de fa tres anys, un fenomen insòlit es produeix en la regió del Merseyside (Nord d'Anglaterra) tant poc donada a les manifestacions publiques de caràcter teològic.

Liverpool, la capital de la ja citada regió del Merseyside, te una població de prop de 500.000 habitants dels quals gaire bé ¾ parts d'aquesta població, professa la religió Red. La resta dels seus habitants, que acostumen a vestir de blau, no saben ni a qui ni a que rendir-le tribut.

Els Redmen, nom amb que es coneix popularment als seguidors d'aquesta singular creença, es caracteritzen per les seves vestimentes totalment rojos i la constant entonació de càntics que rememoren les seves gestes, i als seus herois, tot això degudament regat amb els més diversos licors, en un ambient de fraternitat i germanor.

La figura més important per als vermells feligresos és Shankly. Tal i com diu la llegenda, Shankly va vindre de la veïna Escòcia per fer ressorgir de les cendres a una comunitat roja que en aquells moments vivia les hores més crítiques de la seva existència. El Sant escocès va retornar als Redmen al lloc que sempre els havia pertangut, L'elit.

Però és des de fa tres anys, que el fervor dels Redmen ha variat cap a una altre figura a la qual se li atorga tractament d'autèntica Deïtat. El Rafatollah.

La Congregació del Rafatollah del Gran Poder, la conformen 4 beats que es passegen per tota la ciutat de Liverpool lluint les seves curioses i coloristes vestimentes, tot exhibint un voluminós retrat de l'home al qual se li atorguen poders sobrenaturals, davant de la bogeria de tots els feligresos que corren desbocats per tocar el sacre retrat, al qual se li atorguen poders curatius i sanatoris, sempre i quan aquests duguin una quantitat respectable d'alcohol a sobre.

Segons diu la llegenda, una nit de maig al llunyà Bosphoro, el Rafatollah al comandament d'onze guerrers rojos, van donar la volta a una batalla perduda davant l'exercit de la Llombardía en el que es va conèixer com la batalla d'Ataturk. En una èpica batalla, els redmen van portar-se la victòria a terres del Merseyside on van ser rebuts com autèntics herois.

Però són multitud, els que asseguren que el beatificat Rafatollah, va protagonitzar un altre miraculosa Victòria, aquest cop a les veïnes terres gal.leses. Els beats redmen encara s'emocionen quan recorden que quan tot semblava perdut en la batalla del Millenium davant de les poderoses forces de la capital de l'imperi, va sorgir la figura del capità de l'exercit del Gran Rafatollah per enfonsar a les forces enemigues de miraculosa i potent canonada. Minuts després la figura de Reina el gran guardià del Rafatollah va aturar tota nova ofensiva rival per portar novament la victòria cap a la ciutat del liverbird. Els fidels, comenten amb gran il·lusió l'arribada de una nova acció miraculosa del seu idolatrat icona. Son molts els que asseguren que d'aquí a poc serà la península hel·lènica qui sigui testimoni d'un nou miracle del Rafatollah. Les intuïcions van començar precisament a terres catalanes i van tindre la seva continuïtat a Holanda aquests darrers dies. Són ja moltes les veu que reclamen la canonització i beatificació immediata del nou Messies.

Les celebracions de la Congregació, es resumeixen en la passejada del retrat per els llocs més populars de la ciutat on els feligresos mostren la seva devoció cap a la figura del Rafatollah cantant-li tota mena de càntics en el seu honor.

Els membres de la Congregació, asseguren amb enorme goig que l'adoració cap al Rafatollah augmenta a diari i en un futur s'espera que siguin autèntiques multituds les que professin la creença Red.

Fabio Aurelio 4 messos KO

Els pitjors presagis s'han confirmat i el lateral brasiler que ahir va abandonar el terreny de joc en la victòria del Liverpool sobre el PSV es perdrà la resta de la temporada després de trencar-se el tendó d'Aquiles, tal i com es va predïr desde aquest mateix blog en la crònica del partit d'ahir.

La forma en la que el propi jugador va desentendre's de la pilota quan disposava de total autoritat per jugar-la i es va deixar caure a la gespa, feia intuir que la lessió no era ni molt menys lleu. Ràpidament el jugador es va tocar la zona baixa del seu bessó dret la qual cosa era ben aclaridora de la zona afectada.

Després dels analisis efectuats aquest matí, s'ha confirmat el trencament total del tendó d'Aquiles, la qual cosa suposa una baixa d'entre tres i quatre messos. Una veritable llàstima per al jugador, que després d'efectuar dos enormes ultims partits davant d'Arsenal i ahir en el partit de Champions, veia com començava a entrar en l'equip titular de Rafa Benítez.

Desitjem que la recuperació de Fabio Aurelio sigui el més ràpida i menys dolorosa possible. Ànims Fabio!!!

PSV Eindhoven 0-3 Liverpool FC. UN PEU I MIG A SEMIS.

Partit plàcid, massa còmode per tractar-se d'una eliminatòria de 1/4 de final de la Champions League. El Liverpool ha estat amo i senyor del partit durant els 90 minuts i ha desplegat un futbol pràctic, efectiu i elegant, això si, sense cap mena d'oposició per part del PSV Eindhoven.

Amplia victòria que posa els Reds pràcticament a les semifinals de la competició a falta de disputar-se el tràmit del partit de tornada d'aquí vuit dies a Anfield. No ser entre els quatre primers a finals de maig, seria una autentica catàstrofe, partint amb una renda de 3 gols a favor. En el mon del futbol, s'ha vist de tot, però vista la pobre imatge del PSV aquesta nit, seria una veritable sorpresa caure eliminats per l'equip de Koeman.

L'actuació de l'equip holandès, ha demostrat que pot ser les paraules del seu entrenador en el dia d'ahir previ al partit, eren un perfecte exercici d'autocrítica i no pas un traspàs de favoritisme.

FORMACIONS:
Reina, Finnan, Agger, Carragher, F.Aurelio (González, 75), Gerrard, Mascherano, Xabi Alonso, Riise (Zenden, 61), Kuyt i Crouch (Pennant, 84).

MASCHERANO LIDER I GERRARD LLIURE.

Els primers minuts del partit, han destacat per l'enorme treball desenvolupat en el mig del camp per part de Xabi Alonso i sobre tot per un Javier Mascherano que ha tornat a repetir un partit immens en la contenció, tempo del partit i en col·locació en el terreny de joc. Un altre fet destacable ha estat la plena llibertat amb la que actuat Gerrard, que ha descol·locat per complert a l'equip holandès.

Al minut 16 ha arribat la primera gran oportunitat dels homes de Benítez. Un corner botat per F. Aurelio ha estat rematat impecablement amb el cap per Carragher, però la brillant estirada del porter Gomes ha evitat el que era un cantat primer gol.

Era el primer avís. Minuts més tard Finnan rep una pilota en la banda dreta atacant red i fa una centrada de mitja volta cap al punt de penal on hi era a punt de rematar Kuyt. Quan l'ex-jugador del Feyenoord es prestava a rematar ha rebut l'avís en forma de crit del capità Gerrar que venia embalat des de el darrera i d'un potent i col.locat remat de cap ha aconseguit batre al porter brasiler d'una forma brillant. Era el minut 27 i el Liverpool ja havia aconseguit un dels principals objectius en la nit d'avui. Marcar un gol fora de casa.

Gerrard campava per la gespa del Phillips Stadion a la seva voluntat sense oposició i el joc del Liverpool ho notava. Sense cap discussió, l'arribada de Mascherano ha aportat més llibertat al joc del gran capità i molta més coherència al mig del camp red sense perdre la contundència que exhibia fins ara Momo Sissoko. Mascherano, tal i com va succeir dissabte passat, s'ha sacrificat per el be de l'equip durant els 90 minuts exhibint una forma física encomiable i uns fonaments tècnics envejables.

La porteria de Reina en aquesta mitja part i gairebé durant tot el partit, només ha patit un sol ensurt quan a centrada de l'ex-jugador del Liverpool Kromkramp, una rematada de Wagner ha rebotat en Carragher i a punt ha estat la pilota de introduir-se dintre de la porteria red. Amb 0-1 finalitzava la primera part.

"PÁJARA" DEL PSV

La segona part s'ha iniciat amb un autentic desgavell defensiu dels homes de Koeman. Errades infantils en els refusos e imprecisions en els controls que han fet que tant sols a 4 minuts de la repressa, una pilota caigués a peus de Riise, que sense pensar-s'ho dos cops ha xutat durísimament amb la seva cama esquerra fent pujar el 0-2 al marcador. Immillorable.

L'exhibició anotadora dels de Benítez no acabaria aquí. Cap al minut 62, una nova incorporació de Finnan per la banda dreta, ha acabat amb una nova centrada precisa, com està sent un clàssic aquesta temporada, cap al cap de Crouch que aprofitant la seva alçada ha guanyat la partida al seu defensor fent entrar per tercer cop la pilota dintre de la porteria holandesa. Impressionant l'instint "killer" del davanter de 201 centímetres en els dos darrers partits. Crouch ha anotat avui el seu gol número 17 de la temporada, xifra que ja comença a ser respectable per al davanter centre d'un dels equips més importants del continent.

FAVIO AURELIO ES TRENCA.

Amb el partit resolt, els ultims 25 minuts han transcorregut molt plàcidament per el Liverpool. El brillant resultat però, tant sols ha estat empanyat per la greu lessió de Favio Aurelio.

Corria el minut 72 de partit, quan el brasiler rebia una pilota sense cap mena de dificultat i queia desplomat a la gespa del Phillips Stadion sense cap mena d'oposició per part de cap contrari. Les imatges mostren com el lateral brasiler nota un fort dolor a la zona del tendó d'aquiles de la seva cama dreta i se'n va al terra directament. Les mostres de dolor al ser retirat, no fan presagiar res positiu i es preveu una llarga temporada de recuperació per a un jugador que s'estava començant a afiançar en l'equip titular en unes darreres actuacions ben dignes. Desitgem que tot quedi en un ensurt i ben ràpidament es reincorpori a la disciplina diària de l'equip.

SENSE ESTRÈS PER DIMECRES QUE VE.

El proper dimecres 11 d'abril tindrem el segon capítol d'aquesta eliminatòria que sembla sentenciada del tot. Aspecte positiu per afrontar el partit de Premier de dissabte enfront del Reading sense l'estrès que suposa tindre el pensament en un partit de tornada de 1/4 de final de Champions League.

Les semifinals semblen servides. Atenes però, encara queda lluny.

PUNTUACIONS:

Gerrard: 5 punts.
Mascherano: 3 punts.
Finnan: 1 punt.

Perillós confiar-se

En moments de forma i anímics ben diferents es creuen els destins de PSV Eindhoven i Liverpool FC en partit de 1/4 de final de Champions League. Mentre els reds venen de golejar a l'Arsenal i recuperar momentàniament la 3a plaça de la Premier, el PSV Eindhoven travessa per els moments més crítics de la temporada.

Quan resten quatre jornades per finalitzar la lliga holandesa , l'equip entrenat per Ronald Koeman ha començat a badar en el moment més inoportú. En els darrers 3 partits, els d'Eindhoven tant sols han aconseguit 2 empats davant d'equips com l'Excelsior i el NAC Breda i ha encaixat una golejada per 1-5 davant de l'Ajax d'Amsterdam, el seu màxim rival per conquerir el títol de la Eredivisie.

Tal és la situació entre els holandesos, que el seu tècnic en declaracions prèvies al partit de demà, dona com a bo un empat a 0 gols. Cal interpretar aquestes declaracions de Koeman, com un intent de traspàs de la pressió al Liverpool. De cap altre manera es poden entendre aquestes declaracions en boca d'un esportista de la qualitat i el currículum del gran de la nissaga Koeman.

I és que les lesions de jugadors capitals per al conjunt de la Phillips, han minvat considerablement el potencial del campió holandès. El brasiler Alex és baixa segura per la eliminatòria, mentre que el davanter centre marfileny Aruna Koné, és baixa per el partit de demà i probablement també ho sigui per el de tornada a celebrar a Anfield el dimecres 11 d'abril.

Partit molt perillós doncs, el de demà. Les circumstàncies que l'envolten, amb els greus problemes dels locals, sumat a que el sorteig de quarts va ser benèvol amb el Liverpool, fan que a l'ambient s'ensumi un cert aire de suficiència i de superioritat sobre el conjunt de Koeman.

Tant de bo, que aquest ambient previ al partit estigui present tant sols en els aficionats il·lusionats amb una nova fita europea, i que l'equip es mantingui lluny d'aquesta situació i es trobi predisposat a afrontar un partit que no oblidem, enfronta (teòricament) a dos dels vuit millors equips d'Europa.

La eliminatòria tindrà l'al·licient de retrobar-se novament amb un vell conegut de l'afició del Liverpool. Jan Kromkamp que va defensar durant mitja temporada la samarreta red, de ben segur ocuparà una plaça de titular en el lateral dret holandès.

Liverpool FC 4-1 Arsenal FC. CANONADA A L'ARSENAL.

Tots els fantasmes sobre la possible creació d'una bèstia negra s'han esvaït avui. Tal i com va passar el dia del Chelsea, el Liverpool ha sortit al camp connectadíssim i ben aviat ha decantat la balança del partit al seu favor. La golejada ha tingut un clar protagonista. Peter Crouch que retornava a l'onze titular després de la seva operació de tàbic nasal, ha aconseguit un hat-trick espectacular que afiança al Liverpool en les quatre posicions capdavanteres.

En el dia d'ahir s'obria un debat en el blog de Javi LFC, sobre les preferències entre Peter Crouch i Craig Bellamy. El debat no podia ser més oportú. La elecció a dia d'avui es decantaria clarament en favor de l'espigat davanter anglès, i tots aquells (entre els quals m'hi trobo) que preferíen l'opció del gal.lés, serien titllats de ganàpies. El cert és que tots els que van dir la seva, van ressaltar la gran varietat de rols de que disposa Rafa Benítez per alinear la seva línia atacant. Rols que perfectament es poden complementar i compatibilitzar entre si. La millor prova, avui.

FORMACIONS

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, F.Aurelio, Pennant, Mascherano (Riise, 83), Xabi Alonso, Gerrard (Kuyt, 56), Mark González (Zenden, 69) i Crouch.

CROUCH, ÚNIC DAVANTER.

La principal novetat en la alineació titular del dia d'avui ha estat que Benítez tant sols ha presentat un davanter centre nat. Peter Crouch era l'únic home de sortida clarament amb vocació golejadora i era acompanyat per Gerrard uns metres per darrera, posició aquesta, en la que molts seguidors reds desitgen veure al gran capità. Ben aviat s'ha demostrat que Gerrard en aquesta posició de mitja-punta per darrera de la davantera fa molt mal. Una espectacular recuperació de Mascherano al mig del camp, ha permès que Steven Gerrard encarés amb la seva gran gambada la porteria gunner i executés un fort xut que ha sortit molt desviat. Era el primer minut de joc, però era un petit avís del que estava per vindre.

ALS 4 MINUTS, EL PRIMER GOL.

Mascherano tant sols ha necessitat de quatre minuts per demostrar el perquè del seu fitxatge. En aquest curt període de temps ha realitzat tota una declaració de principis sobre qui era l'amo i senyor del mig del camp. L'argentí ha jugat els primers minuts amb una agressivitat impressionant i ha fet unes recuperacions de pilota realment espectaculars. Però el veritable paper estelar estava reservat per el més gran en la tarda d'avui.

La banda dreta de l'atac red, ha estat un autentic mal somni per a la defensa gunner en els primer compassos del partit. Les constants incorporacions d'Arbeloa (titular avui en detriment de Finnan) i l'explosivitat de Pennant han originat una combinació espectacular entre tots dos originant el primer gol del partit. Arbeloa combinava amb Pennant amb un teva-meva de tacó sensacional, el lateral salmantí entrava gairebé fins a l'interior de l'àrea. Ha estat a les hores quan Peter Crouch en un intel·ligent moviment cap al primer pal anticipant-se al seu marcador ha rebut la centrada dura i seca del lateral espanyol. Crouch tant sols ha tingut que rematar lliscant per la gespa fent entrar la pilota a la porteria de Lehman. El festival Crouch tant sols acabava de començar.

Quatre minuts de joc i el Liverpool ja estava per davant en el marcador. L'equip a les hores ha baixat pistonada i ha cedit terreny. Tot i així, Peter Crouch ha estat a punt de fer el seu segon gol quan en una acrobàtica rematada de mitja xilena, ha estat a punt de sorprendre a un incrèdul Lehman.

Minuts després, Crouch donava mostres de la seva gran qualitat quan marxant-se del seu marcador Gallas, ha entrat dintre de l'àrea i ha creuat un fort xut amb la seva cama dreta que havent superat al porter Lehman, ha sortit desviat per centímetres. El llargarut jugador ha tingut avui una d'aquelles tardes en les que tot l'hi ha sortit de cara.

El gegant anglès no tornaria a fallar als 35 minuts. Fabio Aurelio que ha fet avui el seu millor partit de llarg, des de que va arribar a Anfield, feia una precisa centrada amb cama esquerra a l'interior de l'àrea. Entre la munió de jugadors existent en la zona, ha destacat la figura del gegant Crouch que elevant-se quatre pams per sobre del seu marcador ha rematat amb un perfecte cop de cap, fent inútil l'estirada del porter alemany. Era el 2-0 just resultat amb el que s'ha arribat al descans.

La segona part s'ha iniciat sense grans sobresalts per els de Benítez que amb la renda de dos gols han jugat molt còmodament. Gairebé sense fer res, en una jugada a pilota aturada arribava el tercer. Novament Fabio Aurelio executava una falta centrant la pilota a l'interior de L'àrea. Daniel Agger s'ha avançat a tothom i ha creuat un remat de cap que ha entrat en la porteria de l'Arsenal sense cap mena d'oposició. Mitja hora per endavant i 3-0. Ha arribat la relaxació.

DOS ENSURTS PER REINA I GOL DE L’ARSENAL.

Amb 3-0 al marcador, l'equip de Wenger ha pres el comandament del partit més per cessió del Liverpool que per la seva pròpia iniciativa. Fàbregas ha començat a entrar en joc, quan ha passat inadvertit durant tota la primera hora de joc degut al bon treball del mig del camp red. Reina ha rebut dos bons ensurts quan un xut de Adebayor l'ha superat en la seva estirada però la pilota no ha trobat la xarxa i si el pal de la porteria.

El romanç de Reina amb els pals no acabaria pas en aquesta jugada. Novament Adebayor en una excel·lent rematada de cap ha fet lluir aquesta vegada a Reina que en una estirada plena de plasticitat ha aconseguit refusar la pilota el suficient per a que el cuir anés a estavellar-se al pal esquerra de la seva porteria.

L'Arsenal amenaçava i finalment ha arribat l'anunciat gol gunner. Una centrada que s'ha passejat per davant de la porteria del Liverpool ha trobat finalment a Gallas que aconseguia un gol que l'Arsenal estava anunciant des de feia temps. Quedava un quart d'hora i l'avantatja de 2 gols es presumia suficient per assegurar-se els tres punts.

CROUCH SUPER-STAR.

Per si de cas dos gols no eren suficients, Peter Crouch s'ha encarregat de sentenciar definitivament el partit. En una nova pugna amb Gallas, Crouch ha estat capaç de maniobrar amb una tècnica impressionant per un home de la seva alçada, desempallegant-se-se del defensor francès, fent-se passar la pilota per darrera amb un subtil cop de taló. Crouch s'ha plantat sol davant de Lehman i l'espigat davanter red ha batut de fort xut al porter alemany, rubricant d'aquesta manera un hat-trick en el millor escenari possible. Davant de la porteria de The Kop.

Amb tot decidit, a punt ha estat d'arribar el cinquè gol del Liverpool. El brasiler Fabio Aurelio d'un fort xut de cama esquerra creuava massa la pilota sobre l'acció d'un ja batut Lehman.

Bona actuació general de tot l'equip, on ha destacat la finalització de la sequera golejadora dels últims partits i sobre tot les actuacions individuals de Arbeloa, Mascherano, Fabio Aurelio i com no, Peter Crouch. Tant de bo que aquesta actuació tingui continuïtat d'aquí a final de temporada. Dimarts a Holanda és una bona oportunitat per confirmar i traduïr d'una manera ja definitiva amb gols, el bon joc dels últims partits.

PUNTUACIONS:
Crouch: 5 punts
Arbeloa: 3 punts.
F. Aurelio: 1 punt.

COMPTES PENDENTS

Després de dues setmanes sense competició on fosin en joc els interessos del Liverpool, per fi arriba la jornada número 31 de la Premier League. I ho fa amb un autèntic clàssic com és un Liverpool FC – Arsenal.

Molt més que 3 punts es posen en joc aquest dissabte a partir de les 13:45 h. (C+ Fútbol) a Anfield. Està en joc la 3a plaça del Campionat que òbviament sempre serà millor que la 4a. Està en joc obrir escletxa amb els perseguidors a la 4a plaça que dona dret a jugar la fase preliminar de Champions League del proper any. Però per sobre de tot, en el interior de l'aficionat red encara cou les dues amplíssimes derrotes consecutives en les dues competicions domèstiques del K.O. davant de l'Arsenal d'Arsene Wenger.

El passat 6 de gener, els supporters rebien una carretada de carbó en la festivitat de Reis. En un partit corresponent a la 3ª ronda de la FA Cup, que els homes de Rafa Benítez mai van merèixer perdre, l'Arsenal amb un pletòric Rosicky se'n duia una contundent victòria per 1-3 i consequentment la classificació a la seguent ronda.

Per dues vegades abans de finalitzar la primera part, el mitja-punta txec batia a un molt insegur Dudek que substituïa a Reina en la porteria. Tot i la dificultat dels dos gols en contra, els reds no van perdre mai la cara al partit i Dirk Kuyt reduïa distancies per als reds després de rematar de cap un corner dins de l'àrea petita. Quan el Liverpool desplegava el seu millor joc i un autentic bombardeig a la porteria rival, Thierry Henry aprofitava una desafortunada relliscada de Carragher per batre a Dudek que va tornar a errar calamitosament en la seva acció.

Tres dies després el Liverpool tornava a rebre el conjunt de Wenger a Anfield. Aquesta vegada en partit corresponent al 1/4 de final de la Carling Cup. Tots dos equips presentaven moltes novetats en els seus equips titulars. Les coses ben aviat començaven malament per als reds. Als 11 minuts Mark González havia de ser retirat per lesió sent substituït per Luis Garcia. Després d’un carrusel de gols en una i altre porteria amb els gunners jugant sempre per davant en el marcador, els reds es posaven a falta de 20 minuts amb un 3-4 que feia creure en la èpica remuntada.
Tot el contrari. Luís Garcia es lesionava de gravetat del seu genoll esquerra i el badaloní sería baixa fins al final de temporada. Per acabar-ho d'adobar, L'Arsenal sentenciava amb dos gols més. Aquell dia l’exjugador del Real Madrid, Baptista, aconseguía marcar 4 gols i fins i tot va errar un penal.

Aquest dissabte no es pot creure en un altre resultat que no sigui la victòria. Les dues derrotes amb les que el Liverpool va començar l'any 2007, van ser d'aquelles que fan mal i calen ben fons en l'esperit del supporter. Aquestes derrotes immerescudes totalment (com a mínim per el resultat final), han de ser purgades quan abans millor. Tornar a perdre amb l'Arsenal dissabte, crearia una figura de bèstia negre per a futurs partits davant dels gunners, que no seria senzill de treure's de sobre amb facilitat.

Un asepecte a corregir dels darrers partits dels de Benítez, es sense cap mena de dubte, millorar en l’aspecte golejador. En els 2 darrers partits de lliga, el Liverpool no ha aconseguit perforar la porteria rival ni una sola vegada. Empat a 0 gols amb l'Aston Villa, i derrota per la mínima 0-1 davant del Manchester United. Si afegim el partit de tornada de Champions contra el Barcelona, perdut per 0-1, els reds porten 3 partits sense anotar un sol gol. Una negativa tendència que s’ha de tallar de manera immediata i urgent.

Partit el de demà que repasats tots els seus precedents i el moment en que es produeix, és d'una importància elevadíssima. L'últim partit en que un dels grans de la Premier visita Anfield en aquesta temporada. Una victòria faria afrontar els propers compromissos amb un positivisme que sería molt beneficiós per la dinàmica de l'equip. El proper partit després dels gunners, no serà precisament per relaxar-se. Espera el PSV Eindhoven, dimarts a la Champions.

BILL SHANKLY. He made the people happy (III)

Bill Shankly no ha estat ni de bon tros l'entrenador més guardonat de la història del Liverpool FC. Però indubtablement, si que va ser l'autentic responsable de fer variar una dinàmica que fins a la seva arribada es trobava en plena decadència, (malgrat haver conquistat 5 títols de lliga fins a les hores), a convertir-se en un autèntic referent futbolístic arreu del món.

Però Shankly, no tant sols va assolir un gran èxit professional. El principal èxit va ser impregnar a tot un club de futbol i a tota una afició la seva gran vitalitat i determinació. Pràcticament 33 anys després d'abandonar voluntàriament el club i 26 anys després de la seva mort, la gran personalitat de Shankly reviu partit darrera partit en totes les cantonades d'Anfield i en tots els cors i ànimes dels supporters.

Quan Bill Shankly arriba a Anfield, es troba un panorama desolador. Unes instal.lacions paupèrrimes i en un estat ruïnós i un grup de jugadors que si fa no fa, estaven en les mateixes condicions tractant de sobreviure en la Second Division. Per no parlar també d'una desencantada afició que feia 12 anys que no vivia la glòria d'un títol i si la pena de continues derrotes. Però Shankly de seguida es va adonar que el principal actiu d'aquell intent de club de futbol, radicava en el seu conjunt de tècnics interins. Les figures de Bob Paysley i Joe Fagan, van ser el seu principal recolzament desde bon principi.

L’EQUIP DELS 60.

Molt pacientment i mica en mica, Shankly i el seu equip de tècnics van començar a gestar el que seria un equip de futbol que faria història no tant sols per la consecució de títols, sinó també, per els seus innovadors mètodes de joc i de treball.

Shankly de bon inici va posar en pràctica en els entrenaments els clàssics partidets 5 contra 5 en el que tantes vegades va participar a la seva vila natal de Glenbuck, i el seu mètode del "Pass and Move" (passa-la i mou-te), el resultat va ser un futbol espectacular, vistós i ofensiu com mai s'havia vist abans a les illes. Anfield de seguida va recuperar entrades de 40.000 persones per partit i el segon any d'estada de Shankly com a responsable de la banqueta del Liverpool, l'equip aconseguia l'enyorat ascens a First Division.

Homes com Ron Yeats i Ian St. John, jugadors que Shankly va desitjar fitxar en la seva etapa al Huddersfield i que va recomanar personalment el fitxatge pels reds, units a l'olfacte golejador de Roger Hunt, que va aconseguir la galàctica xifra de 41 gols aquella temporada, van ser els protagonistes de la primera gesta de Shankly a l'entitat d'Anfield.

El primer esglaó s'havia pujat. La permanència en First División la temporada següent era el gran objectiu. Per aconseguir-lo el Liverpool es va reforçar amb el porter Tommy Lawrence i el central Tommy Smith, jugador aquest que es convertiria en l'autèntic Tòtem de l'equip i referent generacional. L'objectiu es va complir amb escreix. El Liverpool acabà aquella temporada en una còmoda 8ª posició. Tant sols i va haver un petit problema. L'Everton, el rival i veí de la ciutat conquerí el títol de lliga aquella temporada.

Amb Shankly de tècnic al Liverpool renaixia una rivalitat amb el club veí que ja de per si havia estat de sempre duríssima. Aquesta rivalitat, ha donat frases sortides de la boca de Bill Shankly, que han passat a la història del futbol universal.

"Si l'Everton entrenes en el jardí de casa meva, correria les cortines per no veure-l's"

"La ciutat de Liverpool compta amb dos grans equips, El Liverpool i el Liverpool reserves"

“Quan no tinc res a fer em dedico a mirar a la part baixa de la taula a veure on és l’Everton”

Llenguatge clar i directe. Llenguatge de carrer. El missatge va calar molt ràpid entre l'aficionat del Liverpool. Ràpidament Shankly es convertía en l'autèntic Capità de la Red Army. L'home per el qual una multitud es desvivia. I tot això ho va guanyar Shankly amb la seva sinceritat i honestedat. Res de grans "perfomances" mediàtiques. No. Shankly era un Kopite més. Shankly era un dels nostres.

La temporada següent, seria la de la confirmació. Shankly havia format un gran nucli de jugadors amb els Yeats, St.John, Hunt, etc. que havien arribat dos anys abans per fer pujar de categoria el Liverpool. Dos anys després en la temporada 1963/64, el Liverpool aconseguia brillantment el seu 6è títol de lliga.

El Liverpool aconseguía treure el trofeu de les mans al seu màxim rival que el va conquerir l'any anterior. I no tant sols el trofeu. El Liverpool aconseguia arravatar la supremacia popular a l'Everton. La rivalitat entre els reds i els blues arribava a les hores, a les seves màximes cotes. Rivalitat que traspasava fronteres i de la que tot el món futbolístic començava a tindre coneixement. Aquell any 64, quatre nois de Liverpool conqueríen el món amb les seves cançons. Liverpool havia posat el seu nom en el mapa-mundi.

Shankly, home obsessionat com pocs en el seu treball, no deixava escapar ni un sol detall. Uns vestidors de l'equip local de molta humilitat, deixant el vestidor més gran per a l’equip visitant. Vestidor visitant que disposava dels penja-robes a una alçada considerable per intimidar ja des d'els vestidors al rival que pensaven que els jugadors locals eren autentics gegants. Una sortida del túnel de vestidors cap al camp on es podia llegir en un cartell "This is Anfield" com a anunci del que esperava al baixar aquelles escales. Per al jugador visitant sortir d'aquell túnel de vestidors llegint aquell missatge, amb tota una multitud de persones cantant i animant al Liverpool, era intimidador. Tot això avui dia, encara perdura. Tot va ser idea de Shankly.

La temporada següent, el Liverpool cedia el títol de lliga al Manchester Utd. pero novament assaboria la mel del triomf. La temporada 1964/65 els homes de Shankly conquerien el primer títol de FA Cup per al Liverpool en final disputada a Wembley davant del Leeds United per 2-1.

Els reds, com a campions de lliga, participaven per primera vegada en una de les competicions de les quals, es convertiria en autentic clàssic. La Copa d’Europa. Aquella edició, els homes de Shankly arribaven a semifinals caient derrotats per el Milan A.C. en una polèmica eliminatòria.

D’aquella edició de la Copa d’Europa, quedaria per a la historia el naixement de la actual indumentària del Liverpool. Novament i com no podia ser d’una altre manera, Shankly va ser el responsable. El Liverpool fins a les hores vestia amb samarreta vermella i pantalons i mitges blanques. Un dia abans d’un partit de Copa d’Europa davant del campió belga Anderlecht, Shankly va entrar als vestidors amb uns pantalons vermells i mitges vermelles. Shankly va ordenar a Ron Yeats que es poses aquelles mitges i aquells pantalons acompanyant a la samarreta habitual. Shankly va embogir. Segons ell, Yeats semblava un gegant i el color vermell donava una imatge de poder que faria tremolar als rivals. Així naixia un nou icona del club d’Anfield, la seva indumentària.

En tant sols 3 anys, Shankly i el Liverpool havien aconseguit 1 títol de lliga, 1 FA Cup i arribar a unes semifinals de Copa d'Europa donant una excel·lent imatge en el continent.
La temporada següent continuarien els èxits. Novament es conqueria el títol de lliga i per primera vegada el club arribava a una final europea. Seria al Hampdem Park de Glasgow. El Liverpool lamentablement perdia la final de l’antiga Recopa d'Europa davant del Borussia Dortmund alemany.

Aquell cicle gloriós, però, arribava a la seva fi. Shankly probablement portat per la seva complerta confiança cap al seus homes, no va renovar l'equip com hages degut i l'equip envellia any darrera any. L’equip dels 60 havia arribat a la seva fi. El punt d'inflexió que va determinar el final d'aquell equip va ser la eliminació en 1/4 de final de la FA Cup de la temporada 1969/70 davant d'un modestísim Watford. L'equip de Vicarage Road, va superar de totes totes a l'equip de Shankly guanyant-lo per 1-0. Era el final de l'equip dels 60

L’EQUIP DELS 70.

Pràcticament no va haver-hi transició, no va haver un pas esglaonat entre un equip i un altre. Tant sols l'arribada d'un fitxatge que passaria a l'historia del conjunt red. Es tractava d'Emilyn Hughes. Aquest juntament amb Ian Callaghan, Chris Lawleer i Tommy Smith que capitanejava al grup, van ser els únics que van continuar en l'equip. Amb ells un jove Phil Thompson, que donava les seves primeres passes dins del professionalisme i els fitxatges de dos joves prometedors, Ray Clemence a la porteria i l’extrem irlandes Steve Heighway. Aquest equip arribava a la final de la FA Cup de la temporada 1970/71, perdent amb l'Arsenal a Wembley per 2-1.

A inicis de la temporada 1971/72, arribava un altre fitxatge per a la historia del Liverpool i que es convertiria en ídol del Kop. Kevin Keegan debutava amb el Liverpool davant del Nottingham Forest marcant el seu primer gol quan tant sols feia 8 minuts que era al camp. Keegan era el davanter habilidós que es compenetrava perfectament amb el seu company de línia que era radicalment diferent a ell. John Benjamin Toshack. Aquesta davantera va tindre un rendiment espectacular i es convertí en el tàndem més perillós d'Europa. Aquella temporada, el Liverpool va perdre la lliga en la darrera jornada en favor del Derby County. Els reds necessitaven la victòria a Highbury davant de l'Arsenal i el partit va acabar amb 0-0.

La següent temporada va ser exitosa. L'equip guanyava la tercera lliga de l'era Shankly i el primer trofeu continental arribava a Anfield. La Copa de la UEFA es guanyava en final disputada a doble partit al Borussia Moenchengladbach alemany per un resultat global de 3-2. Era l'inici d'una llarga llista d'èxits europeus. El joc que desplegava aquell equip meravellava a tota Europa amb un toc precís de pilota i una velocitat de moviments espectacular.

No seria el darrer èxit del grup de Shankly. La temporada 1973/74, es guanyava per segona vegada a l'historia del club la FA Cup davant del Newcastle United per un contundent 3-0 a Wembley.

En 14 temporades i mitja, Bill Shankly havia conquerit 3 títols de lliga, 2 FA Cup, 1 Copa de la UEFA, 3 Charity Shields, 1 Sots-campionat de lliga, 1 Sots-campionat de FA Cup, 1 Sots-campionat de la Recopa d'Europa i un ascens a First Division. Un rècord de 609 partits jugats per 319 victories, 152 empats per 138 derrotes.

Era el moment de la retirada.

LA RETIRADA I LA MORT DE SHANKLY.

Una tarde de Juliol de 1974, Shankly anunciava que deixava les banquetes per dedicar més temps a la seva família. Segons el propi Shankly va ser una de les decisions més dures de la seva vida. Shankly però, deixava el Liverpool en molt bones mans. Les mans del seu col.laborador principal en tots aquells anys de treball, les mans de Bob Paysley. Els èxits van continuar.

El 29 de setembre de 1981 moria a Liverpool a l'edat de 68 anys Bill Shankly, víctima d'un atac de cor. La noticia va caure com una gerra d'aigua freda a tota la ciutat i per extensió a tots els aficionats del futbol. Anfield va retre un sentit homenatge cap a l'home que guià els designis de la nau red durant 14 anys, estenent una grandiosa pancarta al Kop durant el primer partit que es jugava a Anfield després de la seva mort, on es podia llegir "Shankly lives Forever" Shankly viu per sempre.

Aquell any 1981 va ser fatídic per a tots els ciutadans de Liverpool. La matinada del 8 de desembre de 1981 moria assassinat a Nova York, John Lennon. Liverpool es quedava en poc menys de 3 mesos sense dues de les seves personalitats més rellevants al llarg de la seva historia.

L'esperit de Shankly perdura encara a dia d'avui en cada centímetre de l'estadi d'Anfield. La seva personalitat és inesborrable del record dels supporters existeixi o no en un futur Anfield. Una estàtua de bronze recorda la figura de Shankly tot just davant del Kop. En ella tant sols hi figura una inscripció.

BILL SHANKLY
HE MADE THE PEOPLE HAPPY.

BILL SHANKLY. He made the people happy (II)

En el segon capítol dedicat a la vida i obra de Bill Shankly, repassarem els seus inicis com a entrenador després de retirar-se d'una carrera com a jugador interrompuda per la 2ª Guerra Mundial, fins a la seva arribada al Liverpool FC el desembre de 1959. Durant aquest període, observarem com la vitalitat i la determinació de Shankly, va fer revifar a clubs que deambulaven per les divisions més modestes del futbol anglès i com va descobrir a joves talents que en futur es convertiríen en autentics mites.

Bill Shankly era del pensament que encara podia oferir moltes coses al futbol que per motius extra-esportius no havia pogut oferir com a jugador. Aquest raonament va fer que ràpidament Shankly es convertís en entrenador de futbol. La primera oportunitat en aquesta nova aventura se la va brindar un dels clubs on Shanks va militar com a jugador.El Carlisle United.

CARLISLE UNITED (Març 1949 – Juny 1951)

El club que va veure jugar a shankly durant una temporada a inicis dels anys 30 i on el seu oncle formava part de la directiva, va ser la primera experiència com a tècnic de Bill Shankly. El Carlisle Utd. en aquells moments estava immers en la 3rd Division i la seva situació geogràfica en el nord d'Anglaterra feia que molts jugadors es pensessin dues vegades a l'hora de fitxar per el club. Però el que semblava un greu inconvenient, Shankly ho va transformar en una gran aventatge. El tècnic no parava de motivar als seus jugadors mentalitzant-los de que per a la resta dels equips fer un llarg desplaçament a les terres del nord per carreteres en mal estat significava que arribaven al partit ja cansats del viatge i aixó era una gran avantatge per el conjunt local. Shankly amb aquesta mentalització va aconseguir que el camp del Carlisle es convertís en un autentic fortí.

Els mètodes de treball i de mentalització de Shankly aviat van impressionar als aficionats. Aquests aficionats també hi jugaven un paper molt important. Bill Shankly va fer entendre als aficionats que el futbol era una bona oportunitat per reclamar ajudes per a la regió i fer sentir les seves necessitats a la resta del país. Aviat les graderies de l'estadi es van omplir.

En la seva primera temporada complerta amb el Carlisle, el club va aconseguir una còmoda 9a plaça. Va ser la temporada 1950/51 quan el Carlisle Utd. va fregar l'ascens després d'aconseguir la 3a posició en el campionat de lliga. Però va ser a la FA Cup on el Carlisle va donar la gran sorpresa al forçar un partit de desempat amb l'Arsenal després d'un impressionant 0-0 a Highbury. Desavinences amb la directiva van fer que Shankly abandonés el Carlisle per fitxar per el Grimsby.

GRIMSBY TOWN (Juny 1951 – Desembre 1953)

El Grimsby Town va tindre una fallida molt important en un període molt curt de temps que el va fer caure de la 1a Divisió a la 3a en tant sols tres temporades. Shankly es va trobar un club amb un vestidor amb la moral per el terra i un club amb uns aficionats que donaven l’esquena al seu equip. Els directius del Grimsby van encertar al fitxar a Shankly per fer canviar aquesta situació.

Ràpidament Shankly va posar els seus pioners mètodes de treball en pràctica i després d'uns inicis irregulars, l'equip va aconseguir 36 punts sobre 40 possibles en les darreres 20 jornades, cosa que va fer que, el Grimsby fregués l'ascens a 2a divisió.

La següent temporada era esperada amb molt optimisme per jugadors i aficionats que van començar a omplir l'estadi amb grans entrades per a una 3ª divisió. Però aquest optimisme ràpidament es va esvair. Un planter massa veterà i la negativa de la directiva a rejovenir-lo amb nous fitxatges va fer que Shankly abandonés el Grimsby Town a meitat de la temporada 1952/53.

WORKINGTON (Gener 1954 – Desembre 1955)

Bill Shankly va donar un pas enrere en la seva trajectòria com a entrenador quan va deixar un equip històric i amb gran recolzament popular com el Grimsby Town, per el Workington. Però Shankly va afrontar la seva nova aventura amb el gran entusiasme que sempre el va caracteritzar en vida.

El principal problema que Shankly es va trobar a la seva arribada al Workington, va ser que, l'equip de rugby de la ciutat, compartia el terreny de joc amb l'equip de futbol. El terreny de joc era propietat del club de futbol, però l'arrendament al conjunt de rugby, reportava uns importants ingressos per al club de l'esfèrica.

El Workington venia d’estar a punt de perdre la categoria en les dues darreres temporades. Shankly agafa l'equip a meitat de temporada i a la finalització d'aquesta el Workington acaba 6 punts per sobre de les posicions de descens en una meritòria 8ª posició.

La temporada següent es va caracteritzar per la falta d'enteniment entre Shankly i la directiva. Al desembre de 1955 al rebre una oferta del seu antic company en el Preston North End, Andy Beattie, per entrenar els reserves del Huddersfield Town, no s'ho va pensar i va deixar el Workington.

HUDDERSFIELD TOWN (Desembre 1955 – Novembre 1959)

Shankly va entrar en el Huddersfield Town per fer-se càrrec de l'equip reserva, mentre el seu antic company Andy Beattie era el màxim responsable del primer equip. Curiosament, la trajectòria de l'equip de reserves era inversament proporcional a la del primer equip. Mentre Shankly triomfava amb les seves joves promeses, el primer equip s'enfonsava cada cop més en el fons de la classificació fins perdre la categòria i baixar a 2a divisió.

Aquesta situació va portar a la directiva a fer fora a Beattie i a ascendir al primer equip a Shankly. El novembre de 1956, el tècnic escocès va agafar el comandament del Huddersfield i no s'ho va pensar dos cops a l'hora de donar protagonisme a moltes de les joves promeses que entrenava a l'equip de reserves. Una data ha quedat per a la història del futbol britànic fou el 24 de desembre de 1956. Bill Shankly feia debutar en la 2a divisió a un nen de 16 anys anomenat Denis Law, que en el futur es convertiria en un dels mites més grans del futbol de les illes.

La constant venta per part de la directiva de tots els joves talents que destacaven i la falta de jugadors de qualitat per reemplaçar-los, va fer que Bill Shankly comencés a perdre la paciència.

El mes de novembre de 1959, T. Williams, President del Liverpool FC, es posava en contacte amb Bill Shankly. El primer de desembre, Shankly signava el seu contracte que el vinculava amb l'entitat d'Anfield.

La llegenda tant sols havia fet que començar.

Miki Roque cedit a l'Oldham Athletic.

El passat dijous es va formalitzar la cessió del jugador Miki Roque de 18 anys d'edat pel que resta de temporada al conjunt de l'Oldham Athletic fins a la finalització de la present temporada.

L'Oldham Athletic milita en la actualitat a la Football League One, l'equivalent a la 2ªB espanyola, però amb un sol grup conformat per 24 equips. Quan s'han disputat 38 jornades de lliga, l'Oldham ocupa la 5ª posició a 8 punts dels llocs d'ascens a la divisió Championship.

Miquel Roque, conegut futbolísticament com a Miki Roque, va néixer a Tremp el 1988 i va arribar al Liverpool l'any 2005 provinent de la U.E. Lleida. El a les hores màxim responsable dels equips inferiors del Liverpool, Paco Herrera, va ser el principal valedor del seu fitxatge per la entitat red.

Aquest any va debutar amb el primer equip disputant 6 minuts en el darrer partit de lligueta de Champions League enfront del Galatasaray al ja mític Ataturk d'Istambul. Miki va entrar al terreny de joc substituint a Xabi Alonso.

Miki Roque és un defensa central que també pot actuar com a pivot defensiu i és una de les clares apostes de futur de Rafa Benítez i el seu equip de tècnics. L'any passat es va proclamar brillant campió amb l'equip juvenil de la Youth FA Cup.

Desitgem molta sort i èxits a Miki en aquesta breu, però a ben segur, intensa experiència en l'Oldham Athletic.

BONA SORT MIKI!!!