Arbeloa s'equivoca.

Segons una iformació de El Mundo Deportivo, Alvaro Arbeloa, defensa del Liverpool concentrat durant aquesta setmana amb la sel·lecció espanyola per el doble enfrontament amb Turquia per a la classificació del proper Mundial de Súd-Africa del 2010, va bromejar amb Xavi Hernández jugador del FC Barcelona sobre una hipotètica victòria Red sobre el quadre blau-grana en el possible enfrontament de semifinals de Champions entre anglesos i catalans.

Concretament la expressió utilitzada per Arbeloa cap a Xavi va ser "L'he dit a Xavi que els hi baixarem els fums perque estàn molt crescudets" Un comentari desafortunat tot i que de ben segur es va efectuar en un ambient relaxat i de perfecta germanor entre tots els seleccionats espanyols. Ràpidament però, Xabi Alonso, Fernando Torres, Albert Riera i Pepe Reina, els altres companys Reds concentrats amb el quadre de Vicente del Bosque, van fer un apartat amb el jugador salmantí per fer-li conèixer l'inoportú de les seves declaracions.

Recentment el món del futbol i ben directament el Liverpool FC amb l' "affaire Boluda" han estat testimonis d'episodis on comentaris plens de soberbia han hagut de ser empassats per els seus propis emissors amb golejades d'escàndol en el terreny de joc. No perdem la humiltat i dediquem-nos a parlar en el camp.

"Rico, rico y con fundamento"

Xabi Alonso va rebre una il·lustre visita a Anfield en els darrers mesos. El visitant no era altre que Karlos Arguiñano, popularíssim cuiner televisiu i reconegut seguidor de la Real Sociedad, equip d'on va sorgir el jugador donostiarra. Com no podia ser d'altre manera, la conversa entre tots dos personatges va girar entorn de la gastronomia i els gustos culinaris del mig-campista red, que evidentment, va deixar la cuina del país pels núvols.

Com no podia ser d'altre manera, Arguiñano va oferir a Xabi la possibilitat de fer-li el seu plat preferit al qual va batejar fins i tot amb el seu nom. La recepta desitjada per Xabi Alonso no va ser altre que "Paletilla a la manteca Xabi Alonso". Al final del vídeo podreu observar el meravellós aspecte de la recepta. "Rico, rico".

Destacables les descripcions de les fotografíes d'Arguiñano a Anfield, els vestidors i passadís d'accès al terreny de joc amb la placa THIS IS ANFIELD, amb el seu peculiar estil.

Amb pas ferm a la caça del lider.

LIVERPOOL FC 5-0 Aston Villa FC

No es podia fallar. Les derrotes d'ahir de Manchester United i Chelsea posaven en safata la possibilitat de donar un cop mortífer a tots dos equips en la tarde d'avui. Els Reds no han fallat i el Liverpool ha saldat el seu compromís amb l'Aston Villa amb una golejada i amb una imatge de solvència que haurà fet encendre les alarmes a Old Trafford, per un títol que ja veien tot costa avall.

No hi ha hagut lloc per el dubte a Anfield. El Liverpool no ha sentit en cap moment la pressió d'apropar-se al liderat i ben ràpid ha posat fil a l'agulla quan en el minut 8 de joc, una falta servida per Gerrard era rematada per Xabi Alonso al travesser i Kuyt aprofitant el refús, feia pujar el primer gol de la tarde i feia esvair des d'un bon principi les ansietats per una victòria tant necessaria com vital.

No acabaría aquí el festival golejador. Sense patir gens i amb un futbol fàcil i pràctic el Liverpool s'apropava de la manera que volia a la porta de Friedl. D'aquesta manera, al minut 30 de joc i després d'una assistència novament magistral de Pepe Reina des de la seva porteria, Albert Riera no desaprofitava la oportunitat per marcar el seu tercer gol en Premier League i encarrilar la victòria per els de Benítez. En els darrers 2 partits, Reina porta donades dues assitències de gols. Aquí tothom juga.

A partir d'aqui, els d'Anfield s'han relaxat i els Villans de Martin O'Neill, s'han apropiat del partit. Tant és així que Reina s'ha convertit en l'home clau del partit amb aturades de grant mèrit. Una internada a l'àrea de Riera, que ha estat evitada per un defensor villà en penal, ha permès a Gerrard establir el 3-0 que posava en franca avantatge a un Liverpool que trepitja fort a base de golejades, cap al liderat.

Ja en la segona part, novament Gerrard al llençar magistralment una falta i de nou des d'els onze metres al transformar un penal comès per Friedl sobre Torres que l'ha costat l'expulsió directe, posaven el 5-0 definitiu al marcador, portant la festa a Anfield que creu en la consecució del títol.

LLàstima que aquesta reacció sigui tallada de socarrel per els partits de seleccions del proper cap de setmana. Amb un Manchester United tocat moralment per la severa derrota de la setmana passada i amb un combinat de Benítez que comença a veure porta amb força facilitat sigui quin sigui el rival que té enfront, indubtablement la pausa lliguera perjudica als de Benítez. Les sel·leccions inoportunes com sempre.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa (Agger 76'), Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso (Lucas Leiva 66'), Riera, Gerrard (Ngog 80') i Torres.

GOLS:
1-0 Kuyt 8'
2-0 Riera 30'
3-0 Gerrard (pen) 40'
4-0 Gerrard 50'
5-0 Gerrard (pen) 65'

Liverpool Vs Chelsea, tot un clàssic.

Es veia a venir. La presència de quatre equips anglesos feia presagiar tant estadísticament com pensant malevolament, amb la ferma possibilitat d'un enfrontament entre equips anglessos. Així ha estat. Liverpool i Chelsea s'enfrontaràn per novena i deuena vegada en les darreres quatre temporades en la màxima competició europea, en el que ja s'ha convertit per dret propi, en un dels clàssics europeus de l'era moderna.

Gols fantasmes com el de Luís Garcia al 2005, Gols en pròpia porta com el que malauradament es va marcar en el darrer minut John Arne Riise la temporada passada, la dramatica tanda de penals del 2007 i per sobre tot, duels d'una intensitat i rivalitat extrema, fan d'aquest Liverpool - Chelsea el duel més igualat dels quatre que ha deparat el sorteig d'aquest matí a Suïssa.

Sorteig que a part de deparar els enfrontaments de quarts de final, ha establert el camí cap a la final del proper 27 de maig a Roma. Així doncs, en el cas que els de Benítez superin ronda, se les veurien contra el guanyador del FC Barcelona - Bayern de Munich, comptant amb el factor Anfield a favor per a disputar el partit de tornada a casa.

Les dates dels partits de quarts seràn dimecres 8 d'abril a Anfield i el partit de tornada a Stamford Bridge el 14 d'abril, data que no coincidirà amb el 20è aniversari de la tragèdia d'Hillsborough que es complirà l'endemà del partit de tornada de quarts, fent així efectius els desitjos de la directiva i afició Red.

RAFA HA SIGNAT.

Fi a l’interrogant. Rafael Benítez va signar ahir, segons informava la pàgina web del club, el contracte que l’uneix al Liverpool FC fins al final de la temporada 2013-2014, acumulant d’aquesta manera, en el cas de complir la totalitat del contracte, deu anys al front del club d’Anfield.

Després de diverses negatives del tècnic madrileny als contractes oferts pels mandataris americans, s’ha arribat a un acord definitiu. Benítez sempre havia manifestat que les divergències no eren pas económiques i si a nivell de l’organigrama de la vessant esportiva del club. En aquest sentit, l’acord entre tècnic i club havia topat sempre en la figura de Rick Parry, actual Director General del Liverpool, que abandonarà el club a final de temporada, com ja es va anunciar farà unes setmanes. La renúncia de Parry, era l’anunci premonitori de que Benítez signaría el seu nou compromís amb el Liverpool FC.

La renovació de Benítez i sobre tot les condicions d’aquesta, que suposadament no són altres que el control total i absolut per part de l’entrenador madrileny de tota la secció esportiva del club, des de les divisions inferiors fins al primer equip, són un fet fins ara inèdit en la vida moderna de l'entitat. Una situació organitzativa que s’equipara a clubs com Manchester United i Arsenal, on Alex Fergusson i Arsene Wenger, disposen dels mateixos poders absoluts per tal de confeccionar el planter d’ambdós equips.

Si ens fixem en les darreres edicions de la Premier League, Gunners i Red Devils han guanyat la major part dels títols en joc amb aquest mètode de treball, bassat en el control total del tècnic sobre totes les decisions de carácter esportiu. Es per aixó, que la reestructuració a nivell tècnic del Liverpool FC era necessària ser posada completament a l'abast de, amb resultats a la mà, el millor gestor esportiu del que pot dispossar el nostre club. Rafael Benítez Maudes.

IN RAFA WE TRUST!

Ens espera rival i camí cap a Roma.

Divendres que vé, novament un “bombo” serà el màxim protagonista del fútbol europeu. Vuit equips, entre ells el Liverpool FC buscaràn rival per els quarts de final de la Champions League, i tambè coneixeràn quin serà el seu camí per arribar a una suposada final a l’Olímpic de Roma el proper 27 de maig.

El cas és que per primer cop des de fa molts anys, cap squadra italiana entrarà en el “bombo” i una vegada més els quatre representants anglesos confirmen a la Premier League com el campionat més potent del continent i del món. Moltes són les opinions que diuen que el sorteig podria estar manipulat per tal de que almenys dos dels equips anglesos, s’enfrontessin entre sí en la ronda de quarts per tal d’evitar un possible ple anglès a semifinals. FC Barcelona i Vila-real representen a la lliga espanyola, éssent la lliga amb més representants darrera de la Premier. Porto i Bayern completen el gruix dels vuit millors equips europeus del moment.

Com diu el dit, “Per a gustos, colors”. Hi ha qui prefereix al rival més asequible. Hi ha qui al rival més fort per demostrar a la resta el poder i la força de l’equip i hi ha d’altres que el que busquen és un bon destí turísitic o un estadi mai visitat. Us deixo la opció de pronunciar-vos i expresar quin és el vostre desig per a uns quarts de final, que prometen ser d’infart.

EIGHT DAYS A WEEK!

Eight days a week
I love you.
Eight days a week
Is not enough to show I care

Manchester United 1-4 LIVERPOOL FC

Quina setmana!!. Setmana gran. Si marcar-li quatre gols i esborrar al Real Madrid no era suficient, els nois de Rafa ens han "dedicat" allò que els hi demanaven en la crònica del partit del passat dimarts, tornant a fer pujar el quatre en el lluminós de l'Streetford End, oferint-nos una victòria HIS-TÒ-RI-CA en una setmana HIS-TÒ-RI-CA.

Seria molt fàcil fer una crònica amb descalificacions cap al Manchester United, Alex Ferguson o Wayne Rooney (tot i que la seva sinceritat és d'agraïr i no enganaya a ningú), que han donat mostres durant tota la temporada, i no tant sols durant aquesta setmana, d'una vanitat i menyspreu cap als Reds que avui han pagat on es deu de pagar. Sobre la gespa.

Haguès estat molt fàcil. Però seguint el dictat de la "Liverpool Way", no serem tant fatxendes com tots ells i titulem el post amb una referència a una cançó de The Beatles. Eight days a week. I és que en una setmana com aquesta, set dies a la setmana no són suficients. Ens estimem al Liverpool vuit dies a la setmana i tot i així, no és suficient per demostrar tot el que ens l'estimem!

Sortia el Liverpool de Benítez amb el record molt present del festival de dimarts passat a Anfield. Sempre es diu que el partit immediatament anterior al present, marca i molt el devenir del partit a disputar. I així ha estat. Els de Benítez han sortit plenament convencuts de les seves possibilitats i han buscat la porta de Van der Sar des d'el primer minut.

Leiva suplia la baixa per lessió de Xabi Alonso i sorprenentment, Sami Hyypia era de la partida després que la televisió britànica anunciés a Arbeloa com a lateral dret. Finalment, ha estat Carragher qui ocuparia la banda dreta defensiva de l'equip i Hyypia ocupès amb fermesa novament una de les places centrals de la defensa red.

Torres posava a Vidic dels nervis i ha gaudit de les primeres oportunitats. Però vet aqui, que sense fer absolutament res, com tota la temporada, el Manchester United s'ha trobat amb un penal a favor, molt clar comès per Reina, que Cristiano Ronaldo no desaprofitava per establir l'un a zero.

Lluny d'aminorar l'esperit dels reds, el gol dels mancs ha fet que el quadre de Benítez revifès de valent i cinc minuts més tard, Fernando Torres després d'una errada infantil de Vidic al que la mínima presència a la seva esquena d'un Torres GEGANT ha fet que les seves cames fessin figa, ha deixat al de Fuenlabrada tot sol davant de Van der Sar, al qual ha batut sense dificultat.

A partir d'aqui, tant sols un equip sobre el terreny de joc fins al final de la primera meitat a la que s'ha arribat amb avantatge red gràcies a la transformació d'un penal de Gerrard comès sobre ell mateix, en una jugada que ha deixat a la reraguarda local en evidència.

Qui menys qui menys veia que els Reds, els Reds de Rafa, no podien desaprofitar de guanyar en els dos enfrontaments de lliga als mancs des de la temporada 2000-2001. Malgrat la sortida en tromba dels locals, el marcador ha continuat amb avantatge per als d'Anfield. Mica en mica, les escomesses dels de Fergusson, han anat mimbant i han deixat als Reds (avui greys) com a únics propietaris del matx.

Tant és així que Vidic s'ha vist superat per una jugada de triangulació d'atac dels de Benítez i s'ha vist obligat a trabar a Gerrard, quan el d'Huyton marxava tot sol cap a la porteria de Van der Sar. La vermella era obligatòria. Evitar una jugada de gol quan s'és l'últim defensor, és de càstic obligat. Però el gol ha arribat, malgrat l'accio antireglamentària del defensor serbi, amb un magistral llançament de falta de Fabio Aurelio que ha tingut a Van der Sar com a un més dels 72.000 espectadors que han seguit el festival Red a Old Trafford.

Era el gol que confirmava una victòria històrica dels Reds a Old Trafford, però que encara no era definitiva, donat que, encara faltava el quart gol. Un quart gol que com el passat dimarts protagonitzaria Andrea Dossena amb una vasselina sobre Van der Sar que feia embogir a tots els Reds d'arreu del món (al Collins el gol de l'italià ha interromput el YNWA, sacrilegi!!!) Supporters que encara creuen amb la consecució del títol de Premier.

S'ha de ser prudent i realista, però ningú ens pot treure el dret a sommiar. Els Mancs encara tenen quatre punt d'avantatge sobre nosaltres (amb un partit menys) Però el cop donat avui a Old Trafford. La bufetada donada a casa de l'arrogant Alex Fergusson, ha de fer mal per necessitat a un equip que ja es veia guanyant tots els títols que havia d'afrontar des d'el principi de temporada, sense cap mena de patiment. BELIEVE! KEEP THE FAITH! Encara tenim la darrera paraula. NO SURRENDER!

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Hyypia, Fabio Aurelio (Dossena 67') Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Riera, Gerrard (El Zhar 90'), Torres (Babel 81')

GOLS:
1-1 Fernando Torres 28'
1-2 Gerrard (p) 44'
1-3 Fabio Aurelio 77'
1-4 Dossena 90'

Ara som el referent del futbol mundial.

Han fet falta 90 minuts de futbol al Bernabéu, 90 minuts de "chorreo" a Anfield, marcar 5 gols i fer al bó d'Iker Casillas una Santitat, per a que la premsa madrilenya, en aquest cas, s'adonés de que l'equip que jugava a un tal estadi anomenat Anfield, al que comparaven amb poc menys que un estadi de regional, on un entrenador poruc i conservador dirigeix a jugadors de molt baix perfil, es convertissin de la nit al dia en el màxim referent mundial i pedrera del nou projecte madridista que encapçalarà l'ex-president blanc Florentino Pérez.

Resulta que 48 hores després del ja històric "chorreo" a Anfield, la mateixa premsa que va catapultar a l'olimp futbolístic a Robben. La que xalava amb golejades contra equips com Sporting de Gijón o Real Betis, o que vaticinava l'immediat "alirón" en la lliga espanyola quan feia setmanes el Real Madrid era tot just el quart classificat a 12 punts del líder FC Barcelona, s'adona de que tota la bombolla en la que havien sotmès a tot el madridisme, s'ha dessintegrat per complert i cal tornar a engrescar a l'afició blanca amb noms i nous projectes.

Si Rafa Benítez és ara el Messíes de les banquetes, també ho son els jugadors que amb un palmarès envejable per a la gran majoria de futbolistes, van ser menyspreats per editors i redactors fins que un gol de Benayoun els va fer despertar i una avalanxa futbolística quinze dies després els va acabar d'enterrar en el seu discurs totalment artificial.

La portada d'avui del diari madrileny As, encara te la decència de no vestir a Gerrard i Xabi Alonso de blanc. S'agraeix, s'agraeix. La mateixa portada ja diu sobre Gerrard, que el fitxatge del capità Red serà molt complicat. Pot ser que l'adjectiu més indicat sigui impossible. Sobre Xabi, diu que aquesta sería la tercera ocasió en que el donostiarra està ben a prop de jugar al Real Madrid. Com amb Cristiano Ronaldo, Kaká i tants altres.

Quan aprendra la premsa esportiva a reconèixer les seves errades? El Real Madrid de les deu victòries consecutives, no era ni de bon trós el Brasil del 82. Tant sols era un equip que guanyava els seus partits amb enormes dificultats i que per interessos merament mediàtics, va ser elevat a categòria de referent futbolístic mundial.

A Anfield no tant sols van ser 11 jugadors de blanc els "chorreados". També ho van ser unes quantes redaccions de mitjans de comunicació. Que assumeixen la seva part de culpa i que deixin als veritables aficionats gaudir del futbol.

Protagonistes a les ones.

La eliminatòria entre Liverpool i Real Madrid, va despertar gran espectació entre els mitjans de comunicació catalans i madrilenys. Tant en les hores anteriors al partit, com durant el partit i sobre tot una vegada finalitzat el matx d'Anfield, els BARCELONA REDS vàrem ser sol·licitats per mitjans de tot arreu. Us mostrem les nostres participacions en les següents línies.

Ja el dia anterior al partit, a Real Madrid Radio, la ràdio oficial del club de Chamartín, es va disputar "el partit de tornada" entre supporters reds i aficionats blancs que el dia anterior al partit d'anada del Bernabéu, ja va protagonitzar Francesc, el president de la branch. Aquesta vegada, Francesc va tindre la inestimable col·laboració de Lover, gran supporter red madrileny, secretari de MADRID REDS la official branch madrilenya i gran amic de la nostre branch, que van departir sobre el partit amb Nacho i Iván aficionats madridistes afincats a Liverpool i Londres. Cap d'ells, ni reds ni madridistes es podia ensumar el desenllaç final del partit.

També vàrem tindre participació per duplicat a Catalunya Ràdio. El programa Els millors anys de la nostra vida, dirigit per Bernat Soler ens va demanar el nostre punt de vista sobre el partit en la nit anterior, com una vegada finalitzat el partit. L'entrevista prèvia al partit, comença a partir de la 1 h. 34' 40" (aproximadament) i té una durada de tres minuts. Desplaçant-vos per la barra del reproductor amb el mouse fins al punt esmentat, i tindreu la nostre intervenció.

Ja una vegada finalitzat el partit, i amb la presència en directe de Catalunya Ràdio al Michael Collins, Bernat Soler i el seu equip van tornar a demanar-nos el nostre punt de vista sobre el desenllaç de la eliminatòria. Un punt de vista una mica distorsionat per la festa i la cervessa que van còrrer per un Collins que va viure una de les seves grans nits. La intervenció la podeu escoltar a partir dels 15' 55" i té una durada aproximada de nou minuts. No us perdeu la intervenció d'un dels cracks mundials del futbol que va seguir amb nosaltres el partit. Espectacular.

També ja amb el partit finalitzat, el programa Tú diràs de RAC1 dirigit per Joan Maria Pou, va voler saber la nostre opinió des d'el mateix Michael Collins, on ens van acompanyar vivint les evolucions del partit. Per escoltar el programa haureu de dirigir-vos a aquest enllaç de la pàgina web de la ràdio i buscar a la graella el programa Tu diràs del dimarts 10/3 i descarregar-vos el'arxiu mp3 de 28,79 MB. Al reproduir-lo, cap els 21' 44" podreu escoltar la intervenció dels BARCELONA REDS.


També ONA FM i el seu programa La Graderia, va voler conèixer de quina manera es viu un partit del Liverpool amb nosaltres, desplaçant el seu equip al pub. Hores prèvies a l'inici del partit, amb més calma, tambè van voler saber el nostre parer sobre un partit que pocs advertíen de la seva trascendència. De moment no hem pogut trobar la nostre intervenció, però tractarem de enllaçar-vos l'entrevista de seguida.

Els BARCELONA REDS volem donar les gràcies a tots aquells mitjans que es van adreçar a nosaltres i ens van acompanyar in situ vivint en viu el partit al nostre Mini-Kop del Collins.

Tambè volem oferir les nostres més sentides disculpes a tots aquells que van sol·licitar-nos la nostre participació en els seus programes el dia posterior al partit i que malauradament no vàrem poder atendre, per motius que imagino tots comprendreu.

A tots anunciar-vos que podeu comptar amb nosaltres per al que disposeu en el futur.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES.

"CHORREO" TOTAL.

LIVERPOOL FC 4-0 Real Madrid CF

L’esser humà és a sovint victima de les seves pròpies paraules i ahir es va viure la confirmació d’aquesta regla no escrita de la condició humana. Vet aquí, que el ja tant popular “chorreo” vaticinat per Vicente Boluda, dies previs a la disputa del partit d’anada al Bernabéu, es va escenificar tal i com va preveure el president blanc a Anfield. El que no comptava, és que l’equip “chorreado” seria un Real Madrid superat totalment per l’equip de Benítez i per un Anfield, que una vegada més va crear l’atmosfera tant peculiar que es viu en els partits de Champions. Altre dita, diu que el temps posarà en el seu lloc a tothom. A Vicente Boluda, la història universal del futbol, l’ha colocat en el racó de l’absurd més vergonyós i ranci.

El Liverpool FC va superar els vuitens de final de la Champions League, endosant a un històric com el Real Madrid, la golejada més amplia mai rebuda a Europa, per el club guanyador en fins a nou ocasions de la màxima competició europea, després de la rebuda a San Siro per "La Quinta del Buitre" allà per l'any 1989. No va haver-hi lloc per a la especulació amb el gol de Benayoun aconseguit a l’anada. Des de el pimer minut, els de Benítez posaven seriós setge a la porteria d’un Casillas convertint novament en sant del madridisme, evitant una golejada d’escàndol, de la qual no és gens pressumptuós afirmar que ben bé haguès pogut ser un 8 o 9 a zero.

Iker Casillas va respondre amb aturades miracoloses durant els primers cinc minuts de partit a xuts de Fernando Torres i Mascherano, que ja haguessin pogut decantar el partit i la eliminatòria a favor dels reds ben aviat. Tampoc es va tindre que esperar molt. Fernando Torres perforava la porteria del Real Madrid al quart d’hora de partit. Gol molt especial per a “El Niño” tantes vegades negat de cara a porteria quan aquesta era defensada per Casillas. No haurà estat ni de bon trós el gol més maco del de Fuenlabrada, però de ben segur, a Torres li semblarà un dels més importants de la seva carrera.

Continuava el festival amb un Liverpool jugant a plaer i desintegrant per complert a un Madrid, que tant sols amb puntades de peu podia frenar a un imparable conjunt red. Abans de la mitja hora, Gerrard transformava un penal inexistent que el col·legiat va assenyalar per mà inexistent d’Heinze. No hi ha lloc per a la queixa madridista. El Madrid ni tant sols pot apelar a l’errada arbitral.

Amb un marcador totalment favorable als d’Anfield que actuant a mig gas, feien el que volien amb un inoperant Real Madrid que es va apropar en alguna ocasió a la porteria de Reina, sense majors consquencies per el porter madrileny dels Reds.

La segona part s’iniciava amb la “puntilla” dels de Benítez als de Juande. En una sensacional jugada per banda esquerra d’un Babel renascut en la nit d’ahir, Gerrard aconseguia rematant tot sol en l’interior de l’àrea el gol de la confirmació del pas als quarts de final. A partir d’aquí i ja amb tot de cara, era l’hora de reduir una marxa i començar a pensar en el partit de dissabte a Old Trafford. Canvis de Xabi Alonso, Gerrard i Torres, els jugadors clau de l'equip.

Tampoc a les hores els blancs van ser capaços de posar en perill el resultat, oferint una imatge molt vulgar i d’equip totalment desfet i sense un lider en el terreny de joc. Tant sols Iker Casillas es va salvar de la crema blanca, i pot ser Raul, que tot i estar tant desencertat com la resta dels seus companys de camp, oferia el dolor per la sangnant derrota en el seu rostre.

Encara va haver-hi temps per el quart gol aconseguit per Andrea Dossena, que deixava un marcador inesperat fins i tot per el més optimista dels supporters. Tant de bó veiem aquest dissabte un marcador igual a l’electrònic de l’Streetford End. No es pot fallar. Encara hi ha Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Aurelio, Carragher, Skrtel, Arbeloa, Babel, Xabi Alonso (Lucas Levia 60’), Mascherano, Kuyt, Gerrard (Spearing 73’), Torres (Dossena 83’).

GOLS:
1-0 Fernando Torres 16’
2-0 Gerrard (p) 28’
3-0 Gerrard 46’
4-0 Dossena 88’

Jornada de transistors.

Marató radiofònica la que es presenta per a la branch en les hores prèvies al duel de Champions de demà entre el Liverpool FC i el Real Madrid a Anfield. Fins a tres intervencions radiofòniques amb presencia dels Reds de Barcelona podreu gaudir durant la tarde-nit d'avui i el migdia de demà.

El primer en intervindre serà Francesc, que novament prendrà part en el programa "Hala Madrid" de Real Madrid Radio, com ara fa quinze dies en el "partit de tornada" particular entre ell i Nacho Olmedo, seguidor madridista resident a Liverpool. Francesc en aquesta ocasió, comptarà amb l'ajut inestimable de Neil, el president de la branch germana de Madrid que viurà el partit in situ a Anfield en el dia de demà. El programa el podeu seguir en directe fent click aquí, a partir de les 21:30 hores d'aquesta mateixa nit.

Ja de matinada, qui us escriu intervindrà en el programa de Catalunya Ràdio Els millors anys de la nostra vida, conduit per Bernat Soler. La intervenció tindrà lloc sobre les 00:15 o 00:30 hores d'aquesta matinada. Podeu seguir el programa a través de la radio convencional en el dial de Barcelona 102.80 de la FM, o bé, a través d'Internet fent clic aquí.

No acaba aquí la cosa. Demà al migdia nova intervenció radiofònica aquesta vegada a ONA FM en el programa La Graderia, que condueixen en Dani Senabre i en Carles Cortés. La nostre participació estaría programada a partir de les 12:30 hores del migdia. Podreu seguir-ho a través del 103.5 FM del dial de Barcelona.


En cas de que no podeu seguir en directe les nostres intervencions, durant el propers dies afegiríem a aquest post els enllaços per poder escoltar els programes en qualsevol altre moment.

Un jugador de dibuixos animats.

Klaas-Jan Huntelaar, serà una de les grans absències en el duel del proper dimarts entre Reds i Blancos. El jove davanter holandès es va veure perjudicat per la ridicula tasca de la secretària tècnica del club madrileny que el va fitxar conjntament amb Lassa Diarra, tot pensant que podria participar en competicions europees, quan tant sols un dels dos nous reforços podria fer-ho al haver participat ja tots dos en la Copa de la UEFA amb els seus antics equips, Ajax i Portsmouth. Finalment, Juande Ramos es va decidir per inscriure al migcampista francès, abans que pel nou home gol del Bernabéu.

El nom de Huntelaar, ha anat des de sempre associat al gol. Fins a 167 gols en 224 partits oficials ha conseguit marcar el jove davanter nascut a Güeldres ara fa 25 anys. En la seva carrera futbolística ha defensat la samarreta de clubs holandessos com el PSV Eindhoven, De Graafschap, AGOVV Appeldoorn, Hereenven i Ajax d'on va passar al Real Madrid aquest mes de gener a canvi de 27 milions d'euros de traspàs.

Huntelaar encara te molt present l'aroma del gol, després d'haver marcat l'empat a un amb el que el Real Madrid va conseguir un punt contra el seu rival ciutadà, insuficient per a donar caça al FC Barcelona líder de la lliga espanyola Tot un respir per a la defensa del Liverpool, que veurà doncs com el jugador més atinat de cara a porta del Real Madrid, es quedarà en la capital espanyola.

Doncs al jove jugador internacional holandès, l'hem trobat una semblança prou raonable amb el personatge Pedro de la sèrie de dibuixos animats Heidi. Si Jorge Valdano va definir en el seu dia a Romário com un jugador de dibuixos animats, amb Huntelaar el Real Madrid ha trobat la seva pròpia versió d'una de les dites més celebres del fútbol modern.

Com està el servei.

Continuem amb una nova entrega de la sèrie "Els dobles del futbol" que durant aquests dies i amb motiu del partit de tornada de la eliminatòria de Champions League entre Liverpool i Real Madrid, te a jugadors del conjunt blanc com a protagonistes.

Aquesta vegada ens fixarem amb Lassana Diarra, la nova incorporació al club blanc d'aquest hivern. El jugador internacional francès d'origen malí, és un migcmapista de evident tall defensiu que ha sorprès en ben poques jornades a molts aficionats madridistes, fins al punt de comparar-lo amb un altre jugador gal de passat blanc com és Claude Makelele, jugador pel que l'afició del Bernabéu va sospirar després de la seva incomprensible sortida cap al Chelsea.

Lass, com agrada que l' anomenin futbolísticament i així ho demostra en la seva samarreta, va iniciar la seva carrera en l'equip francès del FC Nantes passant per el Le Mans i Le Havre, d'on va passar a iniciar la seva aventura anglesa inicialment en el Chelsea per després fitxar per l'Arsenal d'Arsene Wenger.

De l'equip d'Highbury passaria a formar part de la disciplina del Portsmouth després de públiques mostres de descontentament amb el tècnic d'Estrassburg. La seva estada al conjunt de Fratton Park va ser tant sols d'un any, desprès d'acceptar la proposta del Real Madrid aquest passat mes de gener.

Doncs vet aquí, que al jove migcampista gal, l'hem trobat certa semblança física amb l'actor britànic Joseph Marcell, més conegut popularment com a Geoffrey per el seu paper de majordom a la sèrie "El Príncipe de Bel-Air" protagonitzada per Will Smith.

No es pot dir altre cosa sobre el servei ofert per Diarra en el Real Madrid fins a dia d'avui, que no siguin adjectius com impecable o excepcional. Amb Lass, l'equip de Juande Ramos ha trobat l'equilibri perfecte per a una línia tant important en un equip de futbol com és la mitja.

No serà pas l'última entrega de semblances de la setmana. Encara queda una a la recamara. No us la perdeu. De ben segur us sorprendrà i us farà riure de debò, com espero que ho hagi fet aquesta i les anteriors entregues.

Modificació de dates.

Finalment RCD Espanyol i Liverpool FC han acordat la data del 31 de Juliol o el primer dia d'Agost per a l'esperat partit inaugural del nou Estadi de Cornellà - El Prat, inicialment previst per a principis del mes de juny.

D'aquesta manera, el partit servirà per a tots dos conjunts i en especial per a l'equip Red, com a preparació per a la propera temporada, donat que l'enfrontament es disputaría tant sols quince dies abans de que comencés a rodar la pilota de manera oficial a Anglaterra amb la disputa de la primera jornada de la Premier League.

Es per aixó, que es preveu que tots els noms importants de l'esquadra de Rafa Benítez estiguin presents a Barcelona, acompanyats de les novetats incorporades durant l'estiu per a la temporada 2009/2010.

Tot plegat farà ineludible la cita amb el Liverpool aquest estiu. No hi falteu.

The number of the Beast.

Amb un cap de setmana sense partit dels Reds per la disputa dels partits de FA Cup, on el Liverpool va ser prematurament elminat i amb la vista posada i centrada en el duel del proper dimarts contra el Real Madrid, bó és de afrontar-lo amb un somriure i amb bon humor, amb una nova entrega de la secció del blog Els dobles del futbol. Que durant les properes tres entregues, tindrà a jugadors del rival als 8ens de final de Champions League com a protagonistes.

El primer en fer-ho serà Képler Laverán Lima Ferreira, conegut futbolísticament com a Pepe. El central madridista nascut a Maceió (Brasil) però amb nacionalitat portuguessa, selecció que ha defensat en diverses ocasions, és un dels defenses centrals més solvents i segurs de tot el continent. Arribat a Madrid a canvi de 30 milions d'Euros provinent del Porto la passada temporada, ben rapidament va demostrar que el preu pagat pel club blanc pot ser no era una gran bestiessa, tot i que es tracta d'una quantitat un xic desorbitada per un defensa.

El central brasilero-portuguès te una sèrie de sobrenoms realment curiosos sorgits de la seva etapa portuguesa, on a part del Porto, va defensar també els colors del Marítimo. Pepe era conegut al pais lus amb sobrenoms com el Brad Pitt de Maceió, La Piraña del área chica o Pepembauer. Es per això que creiem que el bo de Pepe no es molestarà pas si el comparem amb...

Eddie el ninot icone de la banda britànica de heavy metal Iron Maiden. Banda que lidera Bruce Dickinson (veu) però sobretot Steve Harris (baix i principal compositor), sent aquest segon un gran aficionat al futbol i supporter confès del West Ham United. Fins i tot, Iron Maiden disposa d'una línea de merchandising de samarretes amb el nom del grup, inspirades en models futbolístics amb els colors dels Hammers.

Durant el cap de setmana, dues noves entregues que us sorprendran. Estigueu atents.

El partit que tothom desitjava.

LIVERPOOL FC 2-0 Sunderland AFC

Ja tocava. Finalment Anfield ha pogut viure un partit tranquil amb resultat final favorable als de casa. Fins a vint-i-cinc plaents minuts de partit ha pogut viure la parròquia reunida aquesta a Anfield, des de que Benayoun aconseguia fer arribar el segon i definitiu gol de la nit al marcador. Victòria tant obligada com necessària, sobre tot en l'aspecte anímic, que s'ha deixat notar una vegada el partit ja estava resol, amb uns jugadors que evolucionaven en el terreny de joc amb major fluidessa i alliberament.

La sorpresa de la nit, arribava ben aviat. Sense haver-se posat la pilota encara en joc, la televisió anglesa col·locava en les seves infogràfies a Javier Mascherano en el lateral dret de la defensa red. Ben lluny de tractar-se d'un error, el Jefecito ocupava la posició del lesionat Arbeloa, oferint durant tot el partit unes prestacions més que notables en la seva nova ubicació. També en l'altre lateral, hi ha via novetats amb la tornada d'Emiliano Insua, després de la seva absència per la disputa de la Copa Amèrica sots-20 a Veneçuela.

No serien aquestes les úniques novetats. A la punta d'atac, David Ngog debutava com a titular tot suplint a l'absent per lesió Fernando Torres. Magnífica l'actuació del jove davanter gal. Perfecte amb el joc d'esquenes a porteria, efectuant unes lectures excepcionals en el joc sense pilota i obtenint el premi d'un gol que li reportarà una enorme confiança, tant a ell personalment, com a l'afició un tant decebuda amb la marxa de Robbie Keane.

Tot això però, ben be podria haver estat una altre història si en el minut 3 de partit Kenwyne Jones hagués estat més encertat davant de Pepe Reina en una jugada en la que burlant a Carragher i a Skrtel, es plantava tot sol amb l'únic obstacle del porter madrileny. Jones amb tot al seu favor, no sabia superar a Reina i xutava molt defectuosament, afavorint l'aturada del porter.

Ni ens volem imaginar, quina pel·lícula haguéssim vist aquesta nit, si Jones arriba a marcar en aquella jugada. Psicosis d'Alfred Hitchcock podria tindre un argument ben semblant.

FORMACIÓ:
Reina, Insua, Carragher, Skrtel, Mascherano, Riera, Gerrard (Babel 82'), Alonso, Benayoun (El Zhar 90'), Kuyt, Ngog (Lucas Leiva 70').

GOLS:
1-0 Ngog 51'
2-0 Benayoun 65'