Conviure amb el veí i rival.

El cap de setmana esportiu a casa nostra ha estat marcat per els tristos esdeveniments ocorreguts el passat dissabte a l'estadi Olímpic de Montjuïc durant el partit que enfrontava a RCD Espanyol i FC Barcelona, en una nova edició del derby de la ciutat Comtal.

Molt s'ha escrit i parlat, i molt s'escriurà i es parlarà. I tot, per com passa sempre en aquest pais, acabar sense solucionar res de res.

Va ser un cap de setmana de derbys a Europa. I entre ells el "nostre" derby, el de la ciutat dels Beatles. Entre les moltes imatges que va deixar el derby, aquesta que il·lustra aquest post. La convivència absolutament normal d'un seguidor Red entre l'afició Blue de l'Everton.

No serem tant hipòcrites com per parlar de l'absoluta modelitat dels supporters Reds, quan el nostre passat malaurada i tràgicament està ple de episodis violents que van comportar desgracies irreparables per a innumerables famílies. Però per això mateix hem sabut rectificar.

Cal una desgràcia amb el cost d'una vida humana per rectificar novament? Clubs, Federació, Administracions Públiques i evidentment aficionats, ja deurien d'estar treballant per tallar de socarrel aquests successos. Lluny de fer-ho, continua el ball d'acusacions entre uns i altres. Deu salvi al futbol.

Per força i per classe.

Everton FC 0-2 LIVERPOOL FC

El goig i la joia continuen instal·lats a Anfield. Els supporters han viscut la segona alegria del mes al batre aquesta tarde al rival ciutadà, havent fet el mateix amb el rival històric ara farà dues jornades enrere. I tot amb dues bones demostracions de saber posar-se el "mono" de fer feina quan toca, per passar a la qualitat quan toca liquidar al rival.

El derby no ha fallat a cap dels al·licients que fan d'aquests partits, quelcom més que un simple partit de futbol amb tres punts en joc. Pilotes disputades fins als últims extrems, un arbitratge més que nefast amb decisions que si be no han afectat al desenllaç del partit, si que han tret de polleguera a més d'un jugador i supporter del Liverpool. I també el derby ha tingut qualitat. Fet que ben poques vegades es presenta en un partit d'aquestes característiques. I la qualitat, evidentment, l'ha posat el Liverpool.

Els de Benítez que repetien l'alineació que sembla s'ha convertit en l'onze tipus per aquest any, han sortit a la gespa de Goodison disposats a disputar una batalla davant d'un conjunt que té en la lluita i la destrucció del joc rival, la seva principal arma. El partit en la seva primera part, ha estat un continu intercanvi de cops en la zona mitja i ben poques vegades totes dues porteries han estat amenaçades. Tant sols Pepe Reina després d'una sortida per alt on el sol l'ha destorbat, ha vist com el marc red corria seriós perill de ser batut. Cahill però, en una jugada que ha fet aixecar les rialles de la parròquia red ha disparat a porta contra el cos de Carragher que situat sota la línia de gol. La jugada però, havia estat anul·lada prèviament per falta del jugador australià, sobre la sortida de Reina.

Molts han estat els jugadors que han viscut el derby amb veritable passió i nervis. Fernando Torres ha vist una targeta groga per les continues queixes a l'arbitratge d'un nefast Mike Riley que no ha agradat a cap de les parts. "El Niño" canviaria la seva ràbia per goig, quan abans de l'hora de joc aprofitava una molt bona centrada d'un aquesta vegada si, decisiu Keane, per batre per primer cop la porteria de Tim Howard.

No acabaria aquí el festival red. Gairebé a la següent jugada, Torres repetiria al rematar una pilota morta dintre de l'àrea blue, després d'una jugada d'un novament gladiador Dirk Kuyt. El de Fuenlabrada ha fregat el hat-trick, però l'arbitre ha anul·lat la jugada que portava el tercer gol per falta de Kuyt al bloquejar a un defensor.

Han estat sis minuts de desgavell on el Liverpool ha sentenciat el partit. L'Everton per més que ha intentat posar en perill els dominis de Reina, no ho ha aconseguit. Fins i tot Tim Cahill ha estat expulsat per una molt lletja entrada a Xabi Alonso, conseqüència de la impotència toffee.

El Liverpool, com l'any passat, torna a sortir victoriós de Goodison i amb unes sensacions de que el quadre de Benítez aquest any presenten candidatura al títol amb un futbol molt sòlid i seriós al que tant sols li queda ser acompanyat, com en el cas d'aquesta tarde, per els gols dels seus davanters més letals.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena, Kuyt, Gerrard, Xabi Alonso (Lucas Leiva 85'), Riera (Fabio Aurelio 66'), Keane (Pennant 85') i Torres.

GOLS:

0-1 Fernando Torres 59'

0-2 Fernando Torres 63'

El "Maestro" de l'Everton.

A menys de vint-i-quatre hores del kick-off d'una nova edició del derby del Merseyside, sempre és bó rebaixar la tensió i els nervis propis de les hores prèvies a un dels partits més importants de l'any per a l'afició, tot fent una rialla amb una nova entrega de la sèrie Els dobles del futbol.

Avui li toca el torn a Mikel Arteta, mig-campista del rival i veí Everton FC al qui li hem trobat un semblant realment raonable amb un personatge prou allunyat de l'activitat professional que desenvolupa el jugador donostiarra. El seu doble, no és altre que Francisco Rivera Ordoñez, matador de toros i membre d'una important nissaga taurina com be indiquen els seus històrics cognoms.

L'inici de temporada per Arteta ha estat molt diferent pel que respecta al seu rendiment individual, del col·lectiu de l'Everton com a equip. Mentre individualment, Mikel Arteta s'ha erigit en el principal líder del conjunt de David Moyes, oferint asistències de gol als seus companys, la irregularitat ha estat el denominador comú en els cinc partits fins ara disputats per els toffees.

L'ex-jugador de la pedrera blaugrana, sembla que ha trobat definitivament el seu lloc en l'equip blue del Mersey, després de diverses aventures al Glasgow Rangers i a la Reial Societat de Sant Sebastià, on malgrat que la seva participació va ser destacable, mai va comptar amb la confiança dels equips tècnics.

Tant de bó que demà a Arteta li surti una "faena" poc lluida al "coso" de Goodison i rebi la indiferència del respectable i perque no, algún avís per part de la presidència. La porta gran, sembla descartada per el jugador toffee, quan al cartell de la tarde li acompanya el veritable "Maestro". El nostre Xabi Alonso.

"Que Dios reparta suerte" i que vagi del cantó Red.

Els suplents superen al Crewe.

LIVERPOOL FC 2-1 Crewe Alexandra.

Amb un onze titular farcit de jugadors poc habituals i de joves promeses, el Liverpool FC va aconseguir passar a la quarta ronda de la Carling Cup, al doblegar, no sense problemes al Crewe Alexandra de la League One, en un Anfield que presentava una mitja entrada.

Tornava a l'equip Daniel Agger i ho feia donant mostres de la seva gran qualitat i del seu potent xut de cama esquerra, quan en el minut quinze de partit perforava la porteria del Crewe al executar una falta directa en la mitja lluna de l'àrea rival. El gran moment de forma que gaudeixen en aquests primers compassos de la temporada jugadors com Skrtel i Carragher, estan barrant el pas de moment, a Agger que no havia disputat fins ahir de cap minut en competició oficial. La dura competència per aconseguir una de les dues places de la zona defensiva central, ha de fer reforçar la ja de per si notable capacitat defensiva del conjunt de Benítez.

Deu minuts després del gol del danès, els visitants portaven el ai al cor de l'afició red, al igualar el partit mitjançant O'Connor que batia de cap a Cavallieri, que suplia d'aquesta manera a Pepe Reina en les habituals rotacions en la porteria per a la competició de Carling Cup.

El quadre de Benítez, tornaria a posar-se per davant en el marcador, aquesta vegada ja de manera definitiva, al rematar de cap Lucas Leiva una bona centrada d'un actiu Jermaine Pennant.

Fernando Torres que inicialment no va ser de la partida, va gaudir d'algunes bones oportunitats per ampliar l'avantatge, però el madrileny no va estar afortunat de cara a gol. Philip Degen, per la seva banda, no va tindre un debut en partit oficial gaire feliç, al haver de ser substituït per lessió per Jamie Carragher.

A punt van estar els visitants de forçar la pròrroga al desaprofitar una bona jugada atacant per banda dreta que va acabar amb el remat de cap del davanter dels Railway men sortint per poc fora de la porteria de Cavallieri.
Al final, victòria per els reds tancant positivament però sense brillantor el primer compromís de la tercera competició a nivell britànic de la temporada.

FORMACIÓ:

Cavallieri, Insua, Agger, Hyypia, Degen (Carragher 73'), El Zhar (Keane 88'), Lucas Leiva, Plessis, Pennant, Ngog (Torres 66'), Babel.

GOLS:

1-0 Agger 15'

2-1 Lucas Leiva 57'

Quan la pilota no vol entrar.

LIVERPOOL FC 0-0 Stoke City

Setze xuts a porteria, onze d'ells entre els tres pals. Vint córners a favor i una possessió de prop del setanta per cent, han estat insuficients per moure el marcador d'Anfield en favor del Liverpool FC que s'ha vist incapaç de resoldre davant de la porteria dels Potters en el retorn de l'Stoke City a Anfield, vuit anys després de la seva darrera visita.

L'enfrontament d'avui davant d'un nou vingut a la Premier League, feia preveure una bona tarde per gaudir dels gols dels jugadors Reds. I la cosa començava a fructificar quan en el minut dos, Steven Gerrard servia una falta des de banda esquerra de l'atac local amb efecte canviat i la defensa visitant i el seu porter s'empassaven la pilota. Podia haver estat el gol número cent del capità, però l'arbitre del matx a instàncies del seu assistent, anul·lava el gol per posible fora de joc de Torres al intentar intervenir en la jugada pentinant la centrada de Gerrard.

A partir d'aquí, el partit ha tingut el mateix guió durant els restants vuitanta vuit minuts. Tot l'Stoke City tancat a la seva àrea i cedint per complert tot el camp als jugadors de Benítez i aquests, movent la pilota amb més o menys criteri. Criteri que anava disminuint a mida que el rellotge s'apropava al minut noranta.

Havia de ser la tarde que veiés a Robbie Keane inaugurar la seva compta golejadora amb al samarreta del Liverpool. No ha estat així. Novament el jugador irlandès ha topat amb la mala sort i el porter visitant, en dues bones ocasions en les que malgrat les seves bones rematades a porta, no ha sabut trobar la definició.

Tampoc Fernando Torres ha estat encertat avui, tot i que la seva participació ha estat de més ajut per a l'equip. El madrileny ha gaudit d'una molt bona oportunitat al rematar de cap una excepcional centrada d'Alvaro Arbeloa, que s'ha anat desviada per un dit. Molt bon partit del jugador salmantí, en un dels partits més complerts des de la seva arribada a Liverpool.

Al final empat a zero gols, i els primers dos punts que volen d'Anfield en una nova i malauradament clàssica ensopegada dels de Benítez a casa, davant d'un rival molt inferior. Els punts que a final de temporada, tothom acostuma a sumar als aconseguits i clama al cel demanant explicacions. Que siguin els únics.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena, Kuyt, Gerrard, Xabi Alonso, Riera (Babel 65'), Keane (benayou 73') i Torres

Patir sense necessitat.

Olympique Marsella 1-2 LIVERPOOL FC.

Molt cara hauria pogut sortir la relaxació i el cert conformisme que ha demostrat aquesta nit el Liverpool FC en la segona part d'un partit que tenia totalment encarrilat i preparat per haver aconseguit una golejada com la succeïda en la passada edició de la Champions, quan els de Benítez van doblegar per 0-4 al combinat marsellès.

Qui més qui menys, tenia encara en ment aquell partit i el cert és que veient la bona disposició dels jugadors reds sobre el terreny de joc i la facilitat amb la que s'arribava a l'àrea rival, amb clares oportunitats de Babel i Gerrard, tothom preveia un gloriós dejà vu.

Però vet aquí, que de sobte s'ha despertat de la fantasia quan en una jugada en la que desafortunadament Jamie Carragher no ha tirat be la línia que marcava el fora de joc, ha permès a Cana en posició perfectament correcta, plantar-se tot sol davant de Reina, fent amb facilitat el 1 a 0 que posava immerescudament als francesos al davant del marcador.

Per sort per als supporters, poc ha durat l'alegria en un Velodrome que presentava un magnífic ambient ple de colorit en unes grades que no s'han omplert del tot. Tant sols sis minuts després, Fenando Torres li robava la cartera a un jugador gal i emprenia ràpida cursa cap a la porteria de Mandanda. Després d'una combinació amb Kuyt, la pilota arribava a Gerrard, que d'un xut excepcional de rosca amb cama dreta batia al porter local, que tant sols ha pogut seguir amb la vista la trajectòria de la pilota.

Sense descans per als de Gerets, quatre minuts després Carragher enviava una passada llarguísima que el defensor marsellès es menjava mesurant pèssimament el salt. La greu errada l'aprofitava Ryan Babel per internar-se en l'àrea i després de trencar la cintura al seu defensor, rebia una puntada de peu, que l'àrbitre no ha dubtat en assenyalar com a penal. Steven Gerrard a la segona oportunitat després de l'ordre del colegiat de repetir el llançament, establia l'avantatge per els reds.

La segona part s'ha disputat amb un Liverpool que ha jugat al mínim esforç, coneixedor de la escassa qualitat del seu rival, que tant sols podia oferir perill mitjançant la velocitat de jugadors com Ben Arfa o Valbuena, autor del gol de l'OM l'any passat a Anfield.

Tant relaxament ha pogut provocar perdre tres punts que ja estaven ben lligats al sac. Pepe Reina s'ha convertit novament en el salvador de l'equip, amb tres intervencions de mèrit que han provocat que el Liverpool sortís de Marsella amb tres punts. Tant dolent ha estat no matar el partit a la primera part, quan els marsellesos estaven ferits de mort, com haver entregat per complert el joc i la pilota en la segona part. Malgrat tot, el Liverpool ja te els tres primers punts a la taula.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena, Gerrard (Benayoun 69'), Mascherano, Leiva, Kuyt (Keane 86'), Babel i Torres (Riera 64').

GOLS:

1-1 Gerrard 26'

1-2 Gerrard 32' (pen)

Batalla guanyada.

LIVERPOOL FC 2-1 Manchester United

En el cos a cos, amb lluita, per força, per coratge i per amor propi, els jugadors reds han aconseguit la victoria sobre el Manchester United, tot remuntant un gol inicial dels actuals campions als dos minuts de joc. Rafa Benítez a la fí aconsegueix doblegar a Alex Fergusson en partit de Premier, redimint d'aquesta manera les dues derrotes de les passades temporades, on com en la tarde d'avui, el combinat Red va ser molt superior al dels Red Devils, però van ser aquests últims qui se'n durien els tres punts cap a Manchester.

Malament es posaven les coses per el Liverpool, que veia com en tot just tres minuts de joc, una magnífica combinació al primer tod d'Andersona cap a Dimitar Berbatov, descol·locava a tota la defensa, deixant tot sol en la frontal de l'àrea gran a Carlos Tevez que rebent la passada cap a enrere de l'ex-jugador spur, la enviava al fons de la porteria de Reina, que res podia fer per evitar el certer xut de l'Apatxe. Era la primera intervenció del flamant fitxatge de Fergusson i ho feia de la manera més brillant possible. Assistència en el camp del màxim rival en la primera pilota que tocava.

No era l'únic jugador que estrenava samarreta en el migdia d'avui a Anfield. Albert Riera saltava a la gespa d'Anfield com a titular i la seva actuació ha deixat signes de que el seu fitxatge pot ser un gran encert, per tal de dotar a la banda esquerra de l'atac Red de desequilibri i habilitat.

Amb Riera a la banda en un gran duel amb Patrice Evra i amb Dirk Kuyt i Javier Mascherano mossegant a la defensa i mig del camp mancunian respectivament, els de Benítez han començat a recuperar el domini del joc, que durant els primers quinze minuts ha estat de clar color visitant. Kuyt ha estat a punt d'anivellar el marcador a la sortida d'un córner, però el seu xut a anat a parar contra el cos del porter i compatriota Van der Sar.

No estaria de tanta sort el porter holandès, quan en el minut 26 al tractar de refusar un rebuig de la seva pròpia defensa a xut de Xabi Alonso, la pilota ha tocat la cama de Brown i ha pres la direcció de la porta visitant. Un gol còmic que era rebut i celebrat a Anfield amb rialles i goig.

A partir d'aquest moment el partit ha estat de total i aclaparador domini dels de Benítez que tant sols han vist amenaçada la porteria de Reina, en la jugada següent al gol de l'empat quan novament Carlos Tevez en una jugada de gran intel·ligència es desmarcava i xutava a porta per sobre del travesser.

El segon temps ha estat una autèntica batalla en el mig del camp, on com no podia ser d'altre manera, Javier Mascherano s'ha convertit en el veritable protagonista, arribant a totes les pilotes dividides i oferint una despesa física impressionant. La lluita i la entrega de l'argentí, han rebut el seu premi quan en una pilota que gairebé havia perdut en lluita amb Evra, ha estat capaç de posant la punta del peu, fer arribar la pilota a l'altre gladiador Red, Dirk Kuyt que endint-sant-se a l'interior de l'àrea feia la passada cap enrere a Ryan Babel que establia l'avantatge red en el marcador. El deliri arribava a Anfield a falta d'un quart d'hora per acabar el partit.
El gol feia arribar la calma a la grada, que havia vist com minuts abans, Benayoun, Babel o Kuyt, desaprofitaven bones oportunitats, tot fent preveure un final de pel·lícula semblant al de les darreres temporades.

Victòria final del Liverpool que el confirma als llocs capdavanters de la classificació i el que és pot ser més important, dota al conjunt de Benítez d'un plus d'auto-confiança, pel fet d'haver aconseguir doblegar a un dels principals rivals per el títol. Com a úniques notes negatives del partit, queden la nefasta sort de Robbie Keane de cara a porteria, errant xuts incomprensibles i la possible lessió de Javier Mascherano, que ha hagut de ser substituït quan el seu genoll ja no ha pogut més. Amb la força del jugador argentí, es més que probable, que "el Jefecito" no hagi patit cap mal.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Benayoun (Gerrard 68'), Xabi Alonso, Mascherano (Hyypia 85'), Riera (Babel 71'), Kuyt i Keane

GOLS:

1-1 Brown (pp) 26'
2-1 Babel 77'

Tot enllestit per el gran clàssic.

Gerrard i Torres disponibles per a Benítez.

Demà a les 13:45 hores es donarà el kick off a una nova edició del gran clàssic del futbol de les illes. Un nou Liverpool FC - Manchester United donarà inici i amb ell renaixeran totes les emocions que fan d'aquest partit un dels principals aconteixements futbolístics a nivell mundial.

Les dues setmanes anteriors al partit, amb el parèntesis per la disputa de partits de seleccions classificatoris per al Mundial 2010 de Sud-àfrica, han estat viscudes des de l'afició red amb el neguit de saber si Steven Gerrard i Fernando Torres, els dos grans bucs insígnia de l'equip es recuperarien a temps de les seves molèsties per a disputar el partit. Tot sembla indicar que si, que tots dos jugadors seran presents, o com a mínim, tots dos jugadors han entrat en la convocatòria de Rafa Benítez per al partit de demà.

El capità i "El Niño" s'han exercitat amb els seus companys en una lleugera sessió d'entrenament efectuada aquest matí a Melwood sense evidenciar cap molèstia. Amb les dues altes de Gerrard i Torres, Benítez te a tot el planter a la seva disposició per enfrontar-se al combinat d'Alex Fergusson i tractar d'aconseguir la primera victòria en Premier League sobre els Red Devils. Amb l'entrenador madrileny a la banqueta d'Anfield, el Liverpool FC, tant sols ha aconseguit doblegar en una ocasió a l'actual campió d'Europa. Va ser en la 5ª ronda de la FA Cup de l'any 2006, quan un gol de Peter Crouch, permetia al Liverpool FC, seguir endavant deixant en la cuneta al seu arxirival històric, en una competició en la que finalment es convertiria en campió.

El partit de demà ha de servir per treure's el mal regust que han deixat les dues darreres visites del Manchester United a Anfield, on els de Fergusson es varen portar els tres punts en joc amb un gol d'O'Shea en el darrer minut de partit l'any 2006 i amb un gol de Tévez en una errada tàctica de Benayoun a la sortida d'un corner la passada temporada.

"Toma, toma, toma"

Abans d'entrar de ple en el derby del proper dissabte, ens premetrem una petita llicència per a l'humor. Amb aquest post iniciem una nova sèrie que repasarà amb l'únic objectiu de fer una rialla, aquells semblants raonables entre jugadors o persones relacionades amb el món del futbol, amb altres personatges populars, reals o de ficció.

Per a la primera entrega, hem seleccionat a un nou vingut al planter del Liverpool FC. Es tracta d'Albert Riera, al que des d'un bon principi en molts fòrums de temàtica red, se l'ha comparat amb "Quagmire" el personatge de la sèrie d'animació "Padre de familia" que en l'actualitat emet una cadena estatal privada.

"Quagmire" és un pilot d'aviació obsesionat amb el sexe, el qual, entre les seves principals característiques hi destaca la continua pronunciació de la frase que dona títol al post, al mateix temps que mou la seva zona pèlvica de forma lasciva al veure qualsevol dona que el faci despertar el seu de per sí sensible e inesgotable desig sexual.

Talent i treball contra "cash".

El món del futbol ha viscut una veritable convulsió els darrers dies amb el tancament del període de fitxatges, que ha significat un ball de xifres marejants i un possible canvi en el ordre futbolístic mundial amb l'aparició d'holdings i nous personatges, disposats a invertir quantitats desorbitants de diners per a la composició dels planters dels clubs.

Els prop de 52 milions d'Euros desembutxacats per el Manchester United per fer-se amb els serveis del jugador búlgar del Tottenham Hotspur Dimitri Bervatov, però per sobre de tot, les manifestes i públiques intencions del holding Abu Dhabi de confeccionar un Manchester City de somni amb jugadors com Cristiano Ronaldo, Henry o el propi Fernando Torres, que s'afegirien al ja nou fitxatge dels Citizens Robinho, han fet que aficionats de tot el món comencin a expressar temors sobre en que s'està convertint aquest esport anomenat futbol.

No analitzarem ara si totes aquestes xifres de diners que es maneguen en el món futbolístic, són fets ètics en la situació econòmica actual que viu aquest planeta, on mig món despilfarra, mentre l'altre meitat passa fam. Tampoc serem tant hipòcrites de no confessar, que ja ens hagués agradat als supporters del Liverpool FC, comptar amb aquests pressupostos per a fitxatges de renom, tal i com allà pel febrer del 2007 ens vam prometre els senyors George Gillett i Tom Hicks. Aquell dia, els dos texans, van prometre un estadi nou i que si Rafa Benítez ho demanava, el raper Puff Daddy vestiria de red. A dia d'avui, Stanley Park, continua sent un solar i el raper d'Harlem continua amb els seus plats i micros.

El que si analitza aquest article, és de quina manera el Liverpool FC, o més particularment Rafa Benítez i el seu staff tècnic, pot plantar cara i fer front a uns planters confeccionats a cop de talonari, com els que fins ara disposaven Manchester United, Chelsea i Arsenal i al qui ara se'ls hi afegeixen clubs com Tottenham Hotspurs o l'esmentat Manchester City.

La resposta la tenim ben a prop. A casa nostre. A Melwood. A The Academy. Si alguna cosa pot fer miques aquest nou ordre futbolístic, és la il·lusió. Il·lusió que transmeten els joves jugadors de Gary Abblet (anteriorment el mític Steve Heighway) que partit a partit posen de manifest les qualitats d'uns jugadors que estan cridats a donar el salt definitiu al primer equip.

Rafa Benítez ho ha tingut sempre molt clar. Com a màxim responsable tècnic del club i en vistes del poc pressupost disponible per a grans dispendis en fitxatges en un mercat ja de per sí especulatiu, va determinar que la manera de dissenyar un Liverpool FC competitiu per el futur, era adquirint a joves talents. Ràpidament a The Academy van arribar jugadors com Nemeth, Brouwer, El Zhar, Miki Roque, Dani Pacheco, Gerardo Bruna, Mikel San José, que afegits als talents locals com Dharby, Hobbs, Spearing o David Martin, han aconseguit les darreres dues edicions de la Youth Cup, l'equivalent a la FA Cup en categoria juvenil.

Benítez però, conscient de que donar als joves talents una responsabilitat que correspon a jugadors del primer equip, podria cremar abans d'hora a les joves promeses, dosifica amb cura els minuts de joc. Minuts que en el cas de Nabil El Zhar, ha sabut aprofitar perfectament.

El jugador marroquí ha estat el gran revulsiu per a l'equip en aquest inici de temporada ple de dubtes sobre el terreny de joc. El Zhar ha disposat de minuts en els partits contra Sunderland, Middlesbrough i Standard de Lieja a la prèvia de la Champions. Partits que, casualitat o no, s'han resolt amb el marroquí sobre el camp amb una aportació d'atreviment, talent i desorientació en les defenses rivals.

Amb El Zhar, el jove francès Ngog nou arribat aquest any a Anfield, també ha disposat de bons minuts per demostrar la seva valua. Però creiem que jugadors com l'hongarès Kristian Németh, el cordovès Dani Pacheco o el golejador holandès Jordy Brouwer, son capaços d'aportar a l'equip talent, atreviment i el més important, el gol.

La temporada és molt llarga i plena de partits. De ben segur que Benítez sabrà donar els minuts necessaris per a que els joves jugadors comencin a demostrar les seves qualitats i capacitats a la grada d'Anfield. Es l'hora de fer la posada de llarg de la quitxalla sense temors, però amb la deguda precaució.

Carrusel d'altes i baixes.

Com cada any, l'arribada del mes de setembre és sinònim de compres i vendes de jugadors, d'ofertes i de demandes en el mercat futbolístic i de jornades inacabables per a les secretàries tècniques. A la redacció d'aquest post, encara manquen un hora i mitja i a saber quines sorpreses depara el mercat persa que és en aquests moments el futbol internacional. Pel que fa al Liverpool, aquestes han estat en les darreres hores, les novetats en un dia força estressant per Melwood.

STEVE FINNAN, NOU JUGADOR DEL R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA.

El brau lateral dret internacional per la República d'Irlanda, ha estat traspassat al club barceloní, per el qual signarà un contracte de dos anys de durada. El ja ex-jugador red, va arribar a Anfield ara fa cinc temporades de la mà de Gerard Houllier provinent del Fulham FC. Durant la seva estada al Liverpool FC, Finnan ha disputat un total de 216 partits oficials, aconseguint la gloriosa Champions League de l'any 2005, la FA Cup de l'any següent una Supercopa d'Europa i una Community Shield.

La seva edat (32 anys) i que la posició de lateral dret sembla estar abonada a Alvaro Arbeloa i el nou arribat Phillip Deggen, ha forçat la sortida d'un jugador d'una condició física excepcional i una cama dreta de seda que assortia als davanters de centrades mil·limètriques per a ser rematades.

Donem la benvinguda a Finnan a casa nostre. Tractarem en el possible de que durant la seva estada, no deixi de rebre mai l'estima de l'afició red.

VORONIN CEDIT UNA TEMPORADA A L'HERTHA DE BERLIN.

Desprès de que el jugador ucraïnès no fos de l'agrat de la direcció tècnica del RCD Espanyol i no podes formar part de la operació Albert Riera, des de el club s'ha buscat una sortida per a Andreiy Voronin en forma de cessió per un any a l'Hertha de Berlín de la Bundesliga.

Serà el retorn de Voronin a una lliga que coneix suficient donada la seva estada anterior al Bayer Leverkusen, abans de fitxar per el Liverpool. De ben segur Voronin trobarà els minuts que no podia gaudir en el Liverpool FC, en un campionat en el que te un molt bon cartell.

CONFIRMACIÓ OFICIAL DEL FITXATGE D'ALBERT RIERA.

Finalment s'ha donat oficialitat al fitxatge d'Albert Riera per el Liverpool FC. El de Manacor, serà jugador red les properes quatre temporades i Rafa Benítez s'ha mostrat encantat per l'arribada d'un jugador d'unes característiques ofensives tant complertes i polivalents com les que pot aportar el jugador internacional espanyol.