BARCELONA REDS - Liverpool FC Official Branch -- Penya / Peña Oficial del Liverpool FC

Nova pàgina web.

2011-10-10T13:40:00.005+02:00

Ens hem traslladat a:

http://www.barcelonareds.com/

Mor als 22 anys Besian Idrizaj

2010-05-16T11:10:00.002+02:00

Una aturada cardíaca mentre dormia acaba amb la vida del jove futbolista.

Besian Idrizaj, jugador austríac de 22 anys d'edat, va morir la nit del passat divendres mentre dormia en el seu domicili familiar víctima d'una aturada cardíaca, encara que aquest punt no ha estat confirmat a l'espera de la realització de l'autòpsia definitiva.

El jove i prometedor futbolista, va arribar al Liverpool en l'any 2005 procedent del LASK Linz austríac. Sota la disciplina red va disputar tres temporades, encara que no va tenir oportunitat de debutar en el primer equip i les seves participacions es van centrar en l'equip de reserves. Per a no detenir la seva progressió, Idrizaj va ser cedit al Luton Town i al Crystal Palace, per a posteriorment regressar al seu país natal en cessió al Wacker Innsbruck. La temporada passada, el club de Anfield va decidir finalment prescindir dels seus serveis i el jugador austríac va ser traspassat al Swansea City de Roberto Martínez, club on actualment militava.

Segons sembla, va ser durant la seva estada en qualitat de cedit en el Wacker Innsbruck, on el jugador va sofrir un defalliment en ple terreny de joc durant la disputa d'un partit. Després de les posteriors visites a especialistes, es va descartar qualsevol anomalia de tipus cardiaca i es va determinar que el causant del desplom podria haver estat un virus.

Novament una mort sacseja al món del futbol. Les circumstàncies de la mort de Beisan Idrizaj, recorden i són fins i tot paral·leles a la defunció el passat estiu del capità del Espanyol de Barcelona, Dani Jarque. El món de la medicina, encara no troba explicació que determini les causes d'aquestes morts sobtades en joves saludables i que són examinats medicament amb assiduïtat.

Els supporters del Liverpool FC, desitgen mostrar tot el suport a la família i amics de Besian Idrizaj. Serveixi el vídeo del tercer gol en el seu hat-trick al Wrexham durant la pretemporada 2007-2008, com a millor homenatge cap al jugador.

YOU'LL NEVER WALK ALONE, BESIAN.
D.E.P.

Fi de la temporada, inici dels dubtes.

2010-05-09T20:19:00.005+02:00

Hull City FC 0-0 LIVERPOOL FC

El campionat de la regularitat posa al final de temporada a cadascú en el lloc que mereix després de la disputa de 38 partits. AL Liverpool li ha tocat ocupar una setena plaça, que encara sabent les dificultats i contratemps amb els quals ha contat el quadre de Rafa Benítez en el seu via crucis pel campionat, deixa un cert sabor de frustració en tots els supporters. I el pitjor de tot, és que el futur que afronta el club de Anfield és encara més gris que la trista classificació final en la Premier i els pobres resultats obtinguts en les diverses competicions disputades en la present campanya. Aquesta setena plaça és la pitjor classificació dels reds des de la temporada 1998/1999. És el torn per als despatxos i la directiva.

Partit amb poca historia el disputat en el KC Stadium. Tigers i Reds tancaven una campanya que significava el comiat dels locals de la Premier League i qui sap si l'adéu al futbol continental en la pròxima campanya per als d'Anfield. La sortida dels de Benítez era fulgurant i Nabil El Zhar gaudia d'una clara ocasió desbaratada pel porter Duke, mentre que un tir de Dirk Kuyt, veia com Boateng treia en la mateixa línia de gol la pilota. Alberto Aquilani seria el següent a temptar al gol. El tir de l'italià sortiria desviat per poc. Inici esperançador, encara que poc efectiu.

Però la portentosa sortida dels reds, ben aviat es diluiria. Els locals començaven a prendre les regnes del matx i els primers avisos a la porteria de Reina arribarien encara que amb total desencert. Cullen va gaudir de dos clares oportunitats que va desperdiciar. El Liverpool despertaria de la seva letargia i Aquilani amb un tir al travesser amb posterior rematada de Daniel Agger que es perdria per sobre del portal de Duke. Nova repetició del succeït durant tota la campanya. Sense Torres, no hi ha gol. Els jugadors prenien el camí a vestuaris.

Després del descans, el Hull City sortia decidit a oferir l'última victòria en Premier League als seus. El seu interior Mendy portava pel camí de l'amargor a la defensa red, però el marcador continuava mostrant l'empat a zero inicial. Els locals es mostraven decidits a la recerca de la victòria, però la poca lucidesa i definició en els metres finals, eren una mostra inequívoca de la posició ocupada en la taula.

La trista segona meitat efectuada pels de Benítez, rebia una breu guspira d'il·lusió amb l'entrada del jove Jack Robinson al terreny de joc. Amb el 46 a l'esquena i substituint a Ryan Babel en el minut 87 de joc, Ronbinson es convertia amb 16 anys i 250 dias, en el jugador més jove de la història a defensar la samarra red. Prèviament, Benítez havia donat entrada a Pacheco i David N'Gog per Aquilani i El Zhar respectivament.

L'entrada del jove jugador de The Academy, coincidia amb la revifabda final dels de Anfield, posiblement sabedors de la derrota del Aston Vila enfront del Blackburn. La victòria en aquest moment, donava als reds la sisena plaça. Gerrard en sengles tirs un desviat per poc i altre que va anar a estavellar-se a l'arrel del pal, a punt va estar d'atorgar tres punts que haguessin donat la sisena plaça en la classificació. No va ser així.

AL final del partit va haver invasió de camp per part dels supporters locals, que van envoltar a un Steven Gerrard que en diverses ocasions va haver de treure's de damunt a empentes als afeccionats que tractaven de saludar-li.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Agger, El Zhar (N'Gog 62'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Babel (Robinson 87'), Aquilani (Pacheco 73') y Kuyt.

Surrealisme.

2010-05-05T18:51:00.000+02:00

LIVERPOOL FC 0-2 Chelsea FC

Afrontar un partit en el que una bona part de la teva pròpia afició desitja una derrota pels seus colors no es fa gens agradable. No direm pas, que l'equip es deixès guanyar en la visita d'un dels aspirants al títol per tal de posar una petita pedra en el camí per a que el màxim rival històric no superès el número de títols de lliga aconseguit, però si que, l'ambient que vivia Anfield el passat diumenge, després de les victòries del dissabte de Manchester City i Tottenham, no era el propi d'un partit de final de temporada.

El partit deixa ben a les clares des d'el principi quin serà el guió dels noranta minuts. Un Chelsea molt superior tant tècnicament, com anímicament i per sobre de tot físicament. La superioritat blue, també es deixava veure a les grades. Un bon número de supporters del Chelsea no parava d'esperonar amb càntics als seus jugadors durant tot el partit. Per contra, The Kop es mostrava gaire bé mud. La diferència entre uns i altres, és que uns estan a un pas de guanyar la lliga i els altres desitjan que acabi una temporada per oblidar i amb el pensament en la propera temporada, que a saber si no serà pitjor.

Malgrat tot, el Liverpool comptaría amb una bona oportunitat per obrir el marcador quan Aquilani des de fora de l'àrea xutava a porta fregant el travesser. L'italià repetiría al minut 90 al plantar-se sol davant de Cech però Ivanovic l'estorbaría amb total legalitat a l'hora de realitzar el xut a porta i "Aqua" perdia una oportunitat inmillorable per obrir el marcador.

Les esperances de guanyar per orgull al quadre de Carlo Ancelotti, s'esvaien en el minut 33 de joc, quan Steven Gerrard donava una passada enrere cap a Reina i Didier Droghba atent com sempre no desaprofitava l'ocasió per posar el 0-1 al marcador. Errada realment greu d'un Steven Gerrard molt gris durant tota la temporada. El Liverpool no eixecaria el cap des d'aquest moment. Abans de finalitzar el primer temps, el quadre visitant demana penal per una jugada de Kalou que cau dintre de l'àrea en lluita amb Lucas Leiva. Els supporters blues li canten a Willey que és una desgràcia.

El segon temps veia com el Chelsea anul·lava per complert al Liverpool que ja no comptava amb el concurs de Maxi Rodríguez substituït per lessió per Ryan Babel. Ben aviat, Frank Lampard donaria la rematada final per als de Benítez aconseguint el 0-2 i posant molt i molt a prop el títol de lliga per als del Bridge. En els reds, les males noticies no paren de produïr-se. En el minut 56 Jamie Carragher abandona el camp sent substituït per Daniel Ayala.

D'aqui al final del partit, Pepe Reina es converteix en el veritable salvador de l'honor i orgull red amb un parell d'aturades sensacionals. El porter madrileny, s'ha convertit aquest any en un autèntic home clau. Mala senyal aquesta per a un equip.

Final de la temporada a Anfield. A l'acabament, la tradicional sortida i desfilada dels jugadors amb els seus fills per agraïr a l'afició el recolçament durant tota la temporada. De llarg el millor d'un partit totalment surrealista.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher (Ayala 56'), Kyrgiakos, Agger, Maxi Rodriguez (Babel 42'), Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Aquilani (N'Ggog 72') i Kuyt.

NOTA: Perdó per el retard en l'actualització del blog. Els viatjes a Madrid i Anfield i el treball m'han impedit fer-ho quan tocava. En els propers dies, tindreu les cròniques dels viatjes a Madrid i a Anfield, així com la crònica de la tornada de l'Europa League.

Gerrard retroba la victòria fora d'Anfield.

2010-04-25T19:13:00.006+02:00

Burnley FC 0-4 LIVERPOOL FC

Des d'el mes de Desembre quan un gol de Fernando Torres donava la victòria sobre el temps afegit al Villa Park de Birmingham enfront l'Aston Villa, el Liverpool no sabía el que era aconseguir un triomf fora d'Anfield. Quatre mesos després, els gols d'Steven Gerrard (en dues ocasions), Maxi Rodríguez i Ryan Bablel, donen esperances als reds d'aconseguir una quarta plaça que per llunyana i poc possible, encara no és matemàticament impossible.

Dani Ayala i Alberto Aquilani eren les dues grans novetats en el onze inicial composat per Rafa Benítez en la seva visita al Turf Moore de Burnley. El central sevillà ha suplit amb garantíes i solvència a Sotirios Kirgyakos, mentre que el jugador italià ha donat una nova mostra de gran classe i categoria futbolística sobre el terreny de joc.

El partit durant el seu primer temps, ha esta força trabat i sense un dominador clar. Fin l'últim tram dels primers quaranta-cinc minuts, no ha arribat el primer xut amb perill dels Reds. Ha estat Steven Gerrard que en rematada a la mitja volta, no ha posat en seriosos problemas al porter dels Clarets Jensen. Per la seva part, els jugadors de Brian Law, realitzaven dues rematades de cert perill al portal de Reina mitjançant Fletcher i Cork, que no alterarien pas el marcador.

El segon temps s'iniciava amb la mateixa dinàmica. Un Liverpool sense punch i un Burnley que buscava fructificar en gol les seves darreres opcions de permanència. Malaruadament per als Reds, Kuyt havia d'abandonar el terreny de joc lessionat als dos minuts de la repressa éssen substituït per Yossi Benayoun. Minuts després arribaría el primer gol de la tarda. Una jugada de combinació entre Steven Gerrard i Alberto Aquilani, acabava amb un xut del capità red a la frontal de la gran que topava en un defensor, per acabar al fons de la xarxa. Era el minut 51 de joc.

Els jugadors locals i la seva afició no defallíen i continuaven buscant el partit. Pocs minuts després del primer gol, però, arribaría la sentència novament obra d'Steven Gerrard. Maxi Rodríguez, conduint una jugada des de banda dreta, serveix en llarg cap a Aquilani que no pot controlar la pilota i la deixa morta a la frontal per que Gerrard venint de cara i amb xut potent i de rosca, fes el segon de la tarda i condemnés al Burnley al descens.

Amb el rival totalment fos anímicament, el Liverpool no tenia ja cap mena de problema per jugar a plaer. Aquilani amb una assistència al forat servia a Maxí Rodríguez el tercer gol de la tarda. Posteriorment, amb el partit pràcticament acabat, Ryan Babel aprofitaba una assistència de Lucas Leiva per fer el definitiu 0-4 tot sol davant Jensen.

Dijous toca remuntada davant l'Atlético de Madrid i diumenge un d'aquells partits amb morbo. Liverpool contra Chelsea. Els reds, són els veritables jutges de la Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Ayala, Carragher, Agger (Lucas 78'), Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (Pacheco 82'), Babel, Aquilani i Kuyt (Benayoun 47')

GOLS:
0-1 Gerrard 51'
0-2 Gerrard 58'
0-3 Maxi Rodríguez 74'
0-4 Babel 90+4'

A remuntar de nou.

2010-04-24T17:34:00.002+02:00

Atlético de Madrid 1-0 LIVERPOOL FC

Tercera ronda per al Liverpool des d'el seu ingrès en l'Europa League i tercer resultat advers que deuràn de remuntar els de Rafa Benítez en el partit de tornada a Anfield. Dijous passat al Vicente Calderón de Madrid, els de Rafa Benítez van oferir una imatge més aviat pobre davant d'un conjunt "colchonero" que es va avançar ben ràpid en el marcador i va considerar suficient aquesta avantatge per al partit de tornada a disputar a Anfield dijous vinent. El llarg viatje de prop de 24 hores que l'equip va haver de suportar per desplaçar-se a la capital espanyola, va pesar i força en les cames dels jugadors Reds.

Ambient de gala al Vicente Calderón i ambient de perfecta comunió entre ambdúes aficiones que van conviure les hores prèvies al partit en una festa pels carrers de Madrid. Properament, us oferirem la crònica del viatje. L'Atlético, per la seva condició de local, van apropiar-se del partit durant els primers minuts, encomanats per l'increíble ambient que l'afició local va guarnir el partit, amb un estadi ple a bassar i una afició atlètica que no a parar de cantar i animar als seus.

Fruit d'aquest domini arribaría el primer i únic gol del partit obra de Diego Forlán que al segón intent va introduïr la pilota al fons de la porteria de Reina, que va saber aturar el primer intent del jugador uruguaià, però no el segon. L'ex-jugador del Manchester United, posava la eliminatòria en favor dels de Quique als vuit minuts de partit.

A partir d'aqui, als locals va semblar-lis una renda més que suficient per afrontar el partit de tornada i van cedir el control de la pilota als de Benítez. El Liverpool, no va saber trobar cap mena de forat en l'atapaïda defensa madrilenya i els va ser del tot impossible ni tant sols posar en cert perill la porteria defensada per el jove porter De Gea.

Anfield viurà una nova nit de remuntada europea. La final d'Hamburg espera.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Benayoun (El Zhar 83'), Mascherano, Lucas Leiva, Kuyt, Gerrard i N'Gog (Babel 64').

Ticket to ride.

2010-04-21T20:00:00.002+02:00

Amb menys dificultats que els jugadors i cos tècnic del Liverpool, una vegada més els BARCELONA REDS emprenem viatje i aventura per donar suport a l'equip. Aquesta vegada, igual que l'any passat, toca visitar el Vicente Calderón per enfrontar-nos a l'Atlético de Madrid. Un duel com sempre marcat pel retorn de Fernando Torres a casa seva i que tal i com va succeïr l'any passat (en duel de Champions League) no es podrà produïr donada la baixa per lessió del golejador Red de Fuenlabrada.

Aquest migdia partía l'expedició red de Liverpool en tren fins a París on faràn nit per demà traslladar-se amb ferrocarril cap a Bordeaux on s'espera agafar un avió que pugui esquivar el núvol de cendra que cobreix gran part d'Europa i presentar-se a l'aeroport de Barajas. Tota una odissea.

Amb l'esperança que el trànsit aeri estigui plenament restablert de les inclemències produïdes per l'erupció del volcà islandès de nom irreproduïble, ens presentarem a Madrid per passar una jornada de festa amb els nostres germans de Madrid Reds i la resta de supporters que es puguin traslladar des de les illes. De tot plegat, us tindrem degudament informats durant el proper cap de setmana.

Que no falti determinació.

2010-04-20T19:25:00.004+02:00

LIVERPOOL FC 3-0 West Ham United

Bona i clara victòria del Liverpool ahir a la nit a Anfield. Davant d'un West Ham jugant-se la permanència, els de Benítez van saber reposar-se a la obligada absència de Fernando Torres operat d'urgència a Barcelona del seu genoll i dient adéu a la temporada, amb un 3-0 prou evident de la superioritat sobre els londinencs. I no tant sols el Liverpool jugava amb el clar handicap de la no aportació del seu jugador més destacat i amb més olfacte golejador. També i pot ser més important, era veure amb quina determinació afrontava l'equip els darrers partits del campionat de lliga, amb unes opcions realment reduïdes d'assolir com a mínim la quarta plaça que dóna dret a jugar la Champions League. Els de Benítez van demostrar que com a mínim anímicament, es troben amb ganes de donar batalla fins que matemàticament l'objectiu sigui ja impossible.

Sortía el Liverpool amb Kuyt i N'Gog compartint punta d'atac davant l'absència del golejador de Fuenlabrada. El West Ham de Zola, gairebé no va portar cap mena de perill sobre la porteria de Pepe Reina i els de Benítez ben ràpid s'apropiaríen del partit. D'aquesta manera, una falta servida per Gerrard des de banda dreta de l'atac red, és rematada hàbilment amb el pit per Yossi Benayoun, fent pujar el primer gol de la nit.

Amb el marcador a favor per als reds, els de Zola es desunflen i el Liverpool comença a sovintejar amb perill la porteria de Green. Kirgyakos de rematada de cap, està a punt de fer el segon. Un segon gol que arribaría minuts després quan N'Gog de sensacional voleja a centrada de Maxi feia inutil qualsevol intent d'aturada per part del porter dels londinencs. La voleja va ser prodigiosa i una clara mostra de que el jugador francés no és ni de bon trós un tronc, com hi ha qui defensa. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.

Els Hammers semblen venir-se cap a munt en els primers instants de la repressa, però ràpidament Kirgiakos amb la col·laboració del pal i el porter Green farían pujar el 3-0 al marcador amb prop de mitja hora per davant. El partit estava finiquitat i els tres punts, es quedaven a casa.

Jugadors, cos tècnic i supporters, encarrilen ara una dura travessia per Europa per arribar a Madrid a punt per disputar dijous la semifinal de la Europa League davant l'Atlético. Una competició on molts supporters tenen dipositades les úniques opcions d'eixecar un títol aquest any. No faltarà el suport dels BARCELONA REDS al Calderón. Hi serem.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carrgaher, Kirgiakos, Agger, Benayoun (Degen 77'), Lucas Leiva, Gerrard (C) (Mascherano 71'), Maxi Rodríguez, Kuyt i N'Gog (Babel 81').

GOLS:
1-0 Benayoun 19'
2-0 N'Gog 29'
3-0 Green (p.p.) 59'

Liverpool FC FOR SALE!!

2010-04-16T19:29:00.004+02:00

Matí de vertigen, institucionalment parlant, en el sí del Liverpool FC. És un fet plenament confirmat. El Liverpool FC està en venda. Així ho han comunicat els seus actuals propietaris, els magnats texans George Gillett i Tom Hicks, aquest mateix matí i la primera mesura "a efectes immediats" ha estat el nomenament de Martin Broughton com a President del club. Broughton, reconegut empresari britànic que presideix entre altres la companyia aerea British Airways, treballarà conjuntament amb l'actual Gerent del club, Christian Purslow i el seu equip, en la recerca de possibles compradors. Tot això, sota la supervisió de l'entitat financera Barclays Cabdal que dóna suport a aquest procés i compta amb el beneplàcit dels creditors bancaris del club, principalment el Royal Bank Of Scotland.

Després de tres anys de convulses relacions amb subordinats del club i afeccionats, Gillett i Hicks han optat per desprendre's definitivament de la propietat compartida del club, vistes les enormes dificultats amb les quals comptaven per a trobar finançament per a reduir l'enorme deute adquirit i la impossibilitat d'iniciar amb garanties la construcció d'un nou estadi. Per als empresaris texans, la venda del club és la millor opció per a segons ells, "que el club pugui arribar a nous nivells de creixement i desenvolupament" Insistint, això si, que l'experiència els ha resultat "compensatòria i emocionant"... Del segon punt no ens cap el menor dubte.

Per la seva banda, Martin Broughton ha llançat missatges d'optimisme a l'afició després de la presa de possessió del seu càrrec, dient que "Lliuraré un futur brillant per al club" I per sobre de tot, "El més important és trobar el nou propietari idoni, no un nou propietari qualsevol" És a dir, bàsicament les mateixes paraules pronunciades fa tres anys per Rick Parry i David Moores. Concedim-li l'oportunitat de millorar-los.

El nou estadi fou altra de les matèries per les quals Broughton va ser consultat per la premsa. Referent a això va dir que "És lògic que qualsevol de les ofertes de compra del club, tingui com preferència la construcció del nou estadi i aportar el capital i el finançament necessàris per a dur-lo a terme i el compromís ferm de fer-ho".
Broughton a més va garantir que "Hi haurà diners per a fitxatges" però no es va atrevir a dir públicament de quantitat podria disposar Rafa Benítez per a la construcció del projecte 2010/11. Broughton va concloure la seva primera intervenció com nou President del club, amb un missatge clar i directe a l'afició. "El meu missatge a l'afició és aquest: Tingueu un poc de paciència en un poc de temps jo us lliuraré resultats".

La veritat, és que després de l'anunci de la posada en venda del club de manera oficial, diversos grups empresarials asiàtics, han començat a mostrar interès en l'adquisició del club d'Anfield. Si en el dia d'ahir un grup inversor xinès es va postular en favor de la compra del club, solament si Benítez romania al capdavant com entrenador de l'equip, segons paraules del seu representant Martínez Quilón, avui és un grup siri encapçalat per un multimillonari home de negocis qui dóna mostres de voler competir per la propietat del Liverpool FC. Que tot això acabi ràpid i de la millor manera possible per al futur del Liverpool FC. Els supporters tan sols volem veure un equip que opti i competeixi per guanyar-ho tot amb plenes garanties d'èxit, a més de que el patrimoni cultural del club romangui a salvo d'interessos mera i exclusivament comercials. El que anomenem el Liverpool Way.

Hillsborough, 21 anys.

2010-04-15T00:01:00.007+02:00

Un any més, un altre 15 d'abril. Una data per sempre grabada en la memòria, cor i ànima de tot supporter del Liverpool FC. Tal dia com avui ara fa 21 anys, 96 companys no tornaríen mai a casa deixant la seva vida a la grada de Leppings Lane de l'estadi Hillsborough de Sheffield. Mai us oblidarem. Sempre estareu en les nostres ments i cors.

THERE'S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT.

JUSTICE FOR THE 96.

Decepció.

2010-04-11T21:13:00.007+02:00

LIVERPOOL FC 0-0 Fulham FC

L'afable i assolellada tarda de la qual gaudia avui Liverpool, es va tornar en decebedora una vegada que el col·legiat del partit va xiular el final de l'encontre i el marcador de Anfield reflectia un empat a zero gols, insuficient per als homes de Benítez en les seves aspiracions d'aconseguir una quarta plaça, que es perfila poc menys que improbable després d'aquest resultat. L'absència de Fernando Torres per molèsties en el seu genoll, era el primer revés amb el qual els supporters afrontaven la trobada.

Partia Rafa Benítez amb un onze titular amb la principal novetat de David Ngog, com substitut del davanter espanyol. Alberto Aquilani, seria l'encarregat de la creació i compartia mig del camp amb Javier Mascherano. Repetia en l'onze Kirgyakos en l'eix de la defensa i Agger novament com lateral esquerre i tornaven Ryan Babel i Maxi Rodríguez a ser les referències en les ales de l'atac Red.

Seria el jugador italià el més actiu durant els primers compassos del xoc. Aquilani s'agradava a si mateix amb diverses accions d'adorn com túnels i "rabones", que no provocarien cap efecte en el marcador, però si que va agrair el públic que una vegada més va abarrotar Anfield. L'italià oferia mobilitat al baló i el Liverpool era el clar dominador d'un partit en el qual va ser l'únic equip sobre el terreny de joc amb clara vocació ofensiva.

En el minut 11 de partit, Steven Gerrard llançava un baló en llarg cap a la posició de David NGog, tal com va ocórrer diumenge passat en Birmingham. En aquesta ocasió, el davanter francès va encertar a rematar l'esferica de primeres en carrera tal com li venia, en una bona mostra de qualitat tècnica. Lamentablement, al tir li va mancar potència i Schwarzer no va tenir cap problema per aturar la pilota.

Els de Benítez començaven a posar en seriosos apuros al conjunt londinenc amb rematades de xilena de Aquilani i una rematada de Maxi Rodríguez dintre del area. Ambdós intents van ser repel·lits pel porter Cottager que començava a veure com la seva porta corria greu perill. L'equip de Hodgson estava totalment tancat en el seu camp i no tenia cap oportunitat per a presentar perill al portal de Pepe Reina, inèdit durant tota la tarda.

Davant un equip plantat sobre la seva pròpia porteria, les opcions d'intentar obrir la defensa eren remotes. D'aquesta manera, el Liverpool havia de buscar qualsevol manera possible d'intentar obrir el marcador i qualsevol forma era bona. Javier Mascherando ho va intentar de llunyà tir al pal dret del portal de Schwarzer, havent d'emprar-se a ple rendiment el meta australià per a evitar que Anfield cantés el primer gol. També, encara que més desencertadament, Daniel Agger ho intentaria des de la llarga distància. Els primers quaranta-cinc minuts, arribaven a la seva fi.

El segon temps s'inciava amb més del mateix. El Liverpool amb una possessió de baló que va arribar a arribar a el 71% contra 29%, intentava obrir la llauna dissenyada per Roy Hodgson i els seus homes. El tècnic anglés aplicaba a la perfecció el "Catenaccio" aprés durant la seva estada a l'Inter de Milà. Alberto Aquilani després d'una bona jugada per banda dreta de Maxi Rodríguez ho va intentar amb un bon tir amb cama dreta, però l'italià es va tornar a topar amb un esplèndid Schwarzer.

Si Maxi ho intentava per banda dreta, per la banda esquerra era Ryan Babel qui buscava el gol. En el minut 62 de joc, l'extrem holandès encarava al seu defensor anant-se cap a dintre i amb tir de cama dreta (la seva cama menys bona) obligava a emprar-se novament a fons a Schwarzer al primer pal. No havia manera d'obrir el marcador. Minuts després Alberto Aquilani era substituït amb clars símptomes d'extenuació per Dirk Kuyt. El ex-jugador de la Roma, havia mogut amb criteri al conjunt Red, però la seva inactivitat va provocar que tan sols aguantés una hora al seu màxim nivell.

Lamentablement, les idees per al Liverpool van acabar aquí. Ni les següents entrades en el terreny de joc de Yossi Benayoun i Dani Pacheco a la recerca d'imaginació, van assolir obrir l'entramat defensiu dels de Craven Cottage que se sentien més forts a cada minut que se sumava al cronómetre. L'última clara ocasió de la tarda fou per a Damien Duff que ja en el descompte, va estar a punt de donar una inmerescut cop al conjunt Red. Per sort Pepe Reina va actuar amb col·locació i va blocar el tir. El públic va acabar abandonant Anfield abans d'hora mostrant així la desconfiança que el marcador es mogués en favor dels locals. La Champions via classificació com quart s'acomiada. Solament cap confiar a conquistar l'Europa League, per a així dur un títol (encara que menor) a les vitrines de Anfield.

FORMACIÓ:

Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani (Kuyt 65'), Babel (Benayoun 71'), Gerrard (C) y NGog (Pacheco 78').

Abans d'iniciar el xoc, es va guardar un respectuós minut de silenci en memòria de les 96 víctimes de l'estadi de Hillsborough, desastre del qual el pròxim dia 15 d'abril es commemorarà el 21 aniversari.

El "25" renova fins el 2016.

2010-04-10T13:53:00.004+02:00

José Manuel Reina, el guardià d' Anfield des de la seva arribada en l'estiu del 2005 procedent del Villareal CF, perllongarà la seva estada en el Liverpool FC almenys fins a la finalització de la temporada 2015/16 al fer en el dia d'ahir efectiva la signatura que li unirà per sis temporades més al club de Anfield Road.

"Estic encantat de signar un nou contracte. Saber que estaré aquí durant els pròxims sis anys, és probablement una de les millors notícies que he rebut en la meva vida. Jo i la meva família estem realment feliços aquí." Així de contundent es mostrava a la pàgina oficial del club, el porter madrileny. "Jugar per al Liverpool és molt especial. He estat aquí durant cinc anys i ara vaig a estar durant sis anys més. Això és realment emocionant." Va afegir el meta.

Reina, va assegurar que per a ell igual d'important és l'estabilitat familar, com la seva carrera professional. I en aquest aspecte va destacar que "La meva dona em va dir des del principi que ella era més que feliç a Liverpool. Les meves filles gaudeixen aqui i de fet ja han adquirit accent scouse. Estic realment orgullós d'això." Pepe Reina. Sota i entre pals dels millors del món. Implicació i integració amb el club i la ciutat a dojo. I com a persona, un veritable fenòmen. El nostre Liverpool number 25, es farà etern a Anfield.

Remuntada i a semifinals.

2010-04-09T18:48:00.002+02:00

LIVERPOOL FC 4-1 SL Benfica

En un partit més disputat que no pas el que reflexa el marcador. El Liverpool va aconseguir ahir el pas a les semifinals de la segona competició europea. El proper rival serà l'Atlético de Madrid amb el qual, es medirà forces el 22 d'abril al Vicente Calderón i la tornada a Anfield tot just una setmana després. Serà un nova oportunitat per a que Fernando Torres pugui retrobar-se amb els seus antics aficionats. Recordem que l'any passat, Torres es va perdre per lessió la visita al Calderón en partit de la lligueta de Champions.

Aliniació sorprenent la de Rafa Benítez amb 3 centrals i Mascherano i Lucas Leiva novament compartint mig del camp. Les baixes de Babel i Insua, obligaven a variar sustancialment l'onze habitual, però una aliniació de sortida amb aspecte tant conservador i amb marcador desfavorable que remuntar, sorprenia a la pràctica totalitat de supporters.

El partit s'iniciava amb domini del Benfica que durant el primer quart d'hora era l'amo i senyor del partit i no trobava el Liverpool gaire bé cap mena de resposta ofensiva amb la que fer perillar la porteria de Julio Cesar. El partit transcorria sense cap mena de perill real per cap de les altres porteríes fins a l'arribada del minut 27 quan Steven Gerrard servia un corner i a l'interior de l'àrea petita, Dirk Kuyt, viu com sempre, introduïa la pilota dintre de la porteria portuguessa davant de les inutils protestes del porter lus. Un gol molt semblant a l'aconseguit pel mateix jugador davant de l'Everton en partit de Premier i que significaria la victòria sobre el veï de la ciutat.

El gol asserenava els ànims de l'equip que ja veia l'eliminatòria al seu favor. Cinc mintus després una jugada de perfecta i vistosa combinació, acabava amb Lucas Leiva tot sol davant del porter. El jugador brasiler amb una definició perfecta es desfeia de Julio Cesar amb l'habilitat pròpia d'un davanter i feia pujar el 2-0 en el marcador. Amb aquest resultat s'arribava al descans.

A la reanudació, més del mateix. Un Benfica que jugava amb valentia i el Liverpool que imposava la seva pegada amb Torres com a màxima expressió. D'aquesta manera, en una jugada de contra en el minut 58 conduida per Yossi Benayoun amb una intel·ligència notable obria a la banda per Kuyt que centrant a porta trobava al madrileny per rematar a gol. L'eliminatòria semblava plenament de color Red.

Però no hi ha partit que es pugui viure amb total tranquilitat a Anfield. Onze minuts després del tercer gol Red, una falta servida per Cardozo feia pujar un angoixant 3-1 al marcador, després que la tanca defensiva s'obrís. Minuts després, i amb el Benfica totalment volcat sobre la porteria de Reina, novament Cardozo de lliure directe feia posar l'ai en el cor de la parroquia Red, però el seu xut sortia a corner per milimetres desviat pel cap de Torres que integrava la tanca.

La reacció de "as Aligas" curiosament era aturada pel seu porter Julio Cesar que demanava el canvi al sentir-se marejat. El desconcert dels portuguesos novament ho aprofitaria Fernando Torres per plantar-se sol del porter suplent Moreira i fer-li en vaselina el definitiu 4-1.

Ens espera l'Atlético en un duel apassionant i ple de nostalgia per al nostre davanter.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (El Zhar 90'), Gerrard (C) (Aquilani 88')i Torres (NGgog 86').

GOLS:
1-0 Kuyt 28'
2-0 Lucas Leiva 33'
3-0 Fernando Torres 58'
4-1 Fernando Torres 82'

El canvi de la discordia.

2010-04-05T11:27:00.009+02:00

Birmingham City 1-1 LIVERPOOL FC

Seriós pas enrere del Liverpool. El punt aconseguit ahir a Birmingham, sembla insuficient per les aspiracions d'arribar a la quarta plaça de la classificació. A falta de cinc partits i 15 punts en joc, el Liverpool es veu obligat a aconseguir 5 victòries (una d'elles contra el Chelsea en la penúltima jornada) i esperar a desfetes dels seus 3 rivals, Manchester City, Tottenham Hotspur i Aston Villa, tots ells amb un partit menys que els Reds i amb més punts tret dels de Birmingham. Sembla impossible, però que és impossible en el futbol?

S'havia advertit de la dificultat que suposa un partit a St. Andrews aquesta temporada i les previsions es van complir. Partit sense concesions, trabat, molts nervis i poc espectacle futbolístic. Sortia Benítez amb un onze sorprenent. Kirgyakos tornava a l'aliniació en detriment d'un brillant Agger les darreres setmanes. També Benayoun i Lucas Leiva que compartiría la zona mitja amb Steven Gerrard, quedant Dirk Kuyt com a enllaç entre la mitja i Fernando Torres.

La primera part va transcòrrer amb un Birmingham City fort durant els primers minuts, però que el Liverpool rapidament va saber aturar amb la possesió de la pilota. Mica en mica, el Liverpool aconseguiria les primeres ocasions i la millor fou per a Maxi Rodríguez que enviaría la pilota al travesser, després d'una bona jugada de contraatac que iniciava Pepe Reina i conduia Yossi Benayoun.

Poca cosa més durant els primers 45 minuts. Tant sols destacar el ferri marcatge patit per Torres, que una vegada i un altre, era caçat pel darrera pels seus marcadors, sense que aquests veiesin cap mena de càstic per part de l'arbitre.

El segon temps, s'iniciaría amb el gol del Liverpool. Steven Gerrard després de col·locar-se la pilota a la seva cama bona, la dreta, xutava a porteria des d'el vertex de l'àrea amb un xut de rosca al que Joe Hart res podía fer per evitar que la pilota entrés tot just a l'arrel del pal. Steven Gerrard va tornar a donar mostres de ser el jugador insignia de l'equip i refrendava amb el gol una bona actuació fins a les hores.

El Liverpool havia fet el més dificil. Posar-se per davant en el marcador a St. Andrews. Però no va saber protegir aquesta avantatge i 7 minuts després Ridgewell en un clamorós error defensiu, aconseguia posar l'empat en el marcador per als d'Alex McLeish, al presentar-se tot sol en el segon pal i aprofitar la centrada de McFadden. L'errada defensiva de Johnson que esperava al punt de penal, quan a les seves esquenes Ridgewell disposava d'una veritable autopista sense peatje per presentar-se tot sol davant Reina, va ser sustancial.

El partit entrava en una sessió d'avorriment i Rafa Benítez s'encarregava de despertar a tothom en el minut 65 substituïnt a Fernando Torres per David NGog. La polèmica estava servida. Es pot treure al teu davanter i jugador més en forma quan et jugues la Champions? Estava realment cansat Fernando Torres com va apuntar Benítez a l'acabar el partit? Era necessari reservar a "El Niño" per el partit de dijous contra el Benfica?

El cert, és que sense Torres en el terreny de joc i amb NGog sobre el camp, es va veure al millor Liverpool. El jugador francés rapidament va gaudir de les primeres ocasions que van estar a punt de ser gol al rematar amb el cap i xutant amb cama dreta venint des d'el darrera. Tampoc els Blues de McLeish van deixar de posar setge a la porta de Reina, aprofitant novament els espais cedits per els laterals drets. En una jugada calcada a la de la primera part, però aquesta vegada en la zona d'Insua, va estar a punt de significar el 2-1, però Bowyer no va saber rematar a tant sols 5 metres de la ratlla de gol.

Aquilani i Babel entraven al camp i Ngog novament gaudia de una gran oportunitat. Una excel·lent passada llarga al forat de Gerrard, era controlada en plena cursa amb el pit per Ngog que deixant baixar la pilota, rematava fluix a porteria en un remat de dificil execució que no representava cap problema per a Hart. Abans del final del partit, Maxi Rodriguez tornaría a intentar trencar l'igualada, però el seu xut es perdría en la grada.

Empat a un gol al final. Un punt insuficient i una pol·lèmica que no deixa a ningú invariable.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Kirgyakos, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun (Babel 71'), Kuyt (Aquilani 81) i Torres (NGog 65')

GOL:
0-1 Gerrard 47'

Guanyar o acomiadar-se de la Champions.

2010-04-03T12:00:00.005+02:00

Dificil visita la que deu afrontar el Liverpool aquest cap de setmana. Jugar-se poc menys que la vida en Saint Andrews enfront del Birmingham City d'Alex McLeish, no és aquesta temporada una campanya de fàcil execució. Els de McLeish tan solament han cedit dues derrotes en el present exercici en el seu domicili. Això sumat a la negativa ratxa dels de Benítez lluny d'Anfield, on no aconsegueixen els tres punts des de fa 6 partits, converteix el partit de demà a les 17:00 hores, en un duel absolutament vital per als Reds.

Alex McLeish ha dotat d'una força i serietat tremenda al conjunt Blue de la ciutat de Birmingham. En la present temporada, el Birmingham City ha arribat a coquetejar amb les posicions nobles de la taula, gràcies a un joc sòlid i efectiu, a imatge i semblança del combinat nacional escocès que el propi McLeish va dirigir i a punt va estar d'aconseguir classificar per a la fase final de la Copa del Món posant contra les cordes i en molt serioses dificultats a la Itàlia de Marcelo Lippi.

Aquesta fortalesa i rigor futbolístic amb molt poques concessions a l'espectacle, és dut a la seva màxima expressió quan els Blues s'enfronten als equips més poderosos de la Premier. Per Saint Andrews han passat ja (mancant el Liverpool demà) tots els equips importants del campionat i tan sols l'Aston Villa ha estat capaç de dur-se els 3 punts en joc. En aquesta més que notable temporada del Birmingham City, destaquen noms com els de Cameron Jerome i l'equatorià Cristian "El Chucho" Benítez. Ambdós són la força golejadora dels de McLeish i el Liverpool bé ho va poder comprovar en el partit de la primera volta en Anfield on ambdós jugadors van aconseguir marcar un gol cadascun en l'empat a dos final. Altres noms que han col·laborat en la bona campanya dels de St. Andrews, són el veterà Lee Bowyer i el jove guardameta Joe Hart, que amb les seves intervencions s'està guanyant una plaça per a defensar la porta de la selecció anglesa en el pròxim Mundial.

Després de la derrota dels Reds a Lisboa en l'Europa League, el Liverpool regressa a la competició domèstica on ha realitzat unes últimes actuacions sensacionals culminades amb bon joc i gols. Totalment pressionat per la consecució dels tres punts en el dia de demà, els Reds visiten St. Andrews amb la confirmació de la baixa d'Alberto Aquilani. El migcampista italià, es va tornar a ressentir dimecres passat de la seva lesió de turmell, que ja des de l'inici de la temporada li havia impedit entrar amb regularitat en les convocatòries de Benítez. L'italià, se suma d'aquesta manera a les baixes ja conegudes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel.

El Liverpool que ha recuperat al millor i més letal Fernando Torres, ha de sortir a per totes des del minut un, ja que es veu amb l'obligació de conquerir 3 punts absolutament necessaris per a abordar la caça de Tottenham i Manchester City, ambdós amb sortides (Sunderland i Burnley respectivament) on és més que factible que conquistin els tres punts en joc. Benítez haurà de posar en joc als seus millors homes i sobretot i vists els resultats de les últimes jornades, sembla òbvi la necessitat de dissenyar un centre del camp que inclogui un migcentre creatiu, en demèrit de dos migcentres de destrucció. La resposta demà a partir de les 16:00 hores.

Caldrà remuntar novament.

2010-04-02T11:19:00.002+02:00

SL Benfica 2-1 LIVERPOOL FC

Jugar un hora amb un jugador menys per la incomprensible expulsió de Ryan Babel, va marcar negativament l'esdevenir d'un partit que va començar brillantment amb un gol sensacional de Daniel Agger. Amb un home menys i amb seixanta minuts per davant, els de Benítez van haver de tancar-se al darrera i esperar oportunitats per sortir a l'atac. El Benfica aprofitava la superioritat numèrica per tancar al Liverpool en el seu camp. Amb dos gols de Cardozo des d'el punt de penal, els portugessos aconseguíen viatjar a Anfield amb l'avantatge d'un gol.

Partit intens el disputat ahir a Lisboa en un estadi Da Luz ple de gom a gom, amb bona presència de supporters Reds. L'inici del partit és jugat pels nostres amb gran confiança i ja en el minut 9 de joc, una falta servida per Steven Gerrard a ras de gespa cap al punt de penal, és rematada per Daniel Agger amb un hàbil remat amb el taló que sorprén a tota la defensa i al porter lus. Un dels objectius del de Benítez, marcar un gol a fora, ja estava complert. Ben a punt estaria d'aconseguir el segon gol el Liverpool, però la rematada de Fernando Torres que acabava al fons de la xarxa, era anul·lada pel col·legiat per un inexistent fora de joc.

El partit era portat pels portuguesos al límit i Ryan Babel i Fernando Torres patíen les consequències del dur joc del Benfica. Babel rebia una puntada de peu al cap i Torres rebia per l'esquena una dura entrada de Luizao. En aquesta jugada, Babel s'encara amb el defensa brasiler i es forma una petita tangana en el camp. L'arbitre decideix mostrar tarjeta groga a Luizao i vermella a Babel. Era el minut 30 i el partit semblava trencar-se per als Reds.

Amb un home menys sobre el terreny de joc, el Benfica es sentia superior i començava a buscar el gol per donar la volta al marcador. El davanter Cardozo era el seu jugador més incisiu i trobaria finalment el gol en dos penals que no admeten cap mena de discusió. En el primer, Pablo Aimar era derribat dintre de l'àrea per el seu compatriota Insúa, en el minut 58 de joc. En el 78, l'àrbitre castigava amb penal unes clares mans de Jamie Carragher.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel, Gerrard (C) (Benayoun 90') i Torres (Ngog 82').

GOL:
0-1 Agger 9'

Les veritats de Paul Tomkins.

2010-03-30T20:48:00.007+02:00

Crítiques als seus sistemes tàctics, als seus mètodes de treball, als seus costosos fitxatges o desconegudes adquisicions. Tot allò que faci Rafael Benítez en la seva labor al capdavant del Liverpool FC, rep setmana darrera setmana el retret dels tabloides de les Illes. La percepció erròniament generalitzada en aquestes latituds, és que la pràctica totalitat de la premsa britànica, especialment la londinenca, veu en Benítez a un tècnic incapaç de treure a flot la nau Red. Aquesta impressió que des de sempre ha estat l'excusa esgrimida per gran part de la premsa espanyola per a escudar els seus atacs al tècnic espanyol, presenta la honrosa excepció de Paul Tomkins. L'autor anglès de 36 anys, sempre sota exhaustius i objectives anàlisis i l'òptica d'un fidel supporter al club d'Anfield, ha replicat a tots aquells que des de les seves columnes o tribunes ràdio-televisives han criticat amb més demagògia que fets veraços el treball de l'entrenador Red des de fa ja cinc anys.

El prestigi de Paul Tomkins està fora de tot dubte entre els supporters del Liverpool FC. La seva escriptura versa sempre entorn del club del qual es confessa fidel seguidor, sense per això perdre l'objectivitat ni la clarividència en els seus articles i treballs. La seva pàgina web Tomkinstimes, és una de les més seguides, consultades i comentades pels aficionats Reds. Tomkins té un ampli i vast historial com escriptor i narrador del passat, present i futur del Liverpool FC (Golden Past, Red Future, Red Revival, The Red Review, An Anfield Anthology, Above Us Only Sky, Dynasty Fifty years of Shankly's Liverpool i Compendium). A més de tot això, la web oficial del club li ha facilitat des de fa ja diverses temporades, una columna d'opinió on Tomkins repassa tot allò que esdevé entorn del Liverpool.

Però és des de la seva pàgina web, on Tomkins exerceix amb major assiduïtat la seva labor de cronista i comunicador. Des d'aquest mitjà s'encarrega de posar en dubte moltes de les declaracions que tenen a bé realitzar els diferents personatges encarregats de narrar setmanalment els partits de la Premier, o de rebatre a contertulis i columnistas de diversos mitjans que expressant lliurement la seva opinió, sempre tenen a Rafa Benítez com a focus de les seves crítiques. Un dels seus últims articles "Lucky Rafa", serveix com perfecta mostra de com Tomkins tira per terra molts dels arguments utilitzats pels detractors de Benítez. En l'esmentat article, Tomkins ironitzava sobre la suposada bona fortuna de la qual gaudeix Rafa Benítez i que li atorguen l'ampli ventall de personalitats mediàtiques futbolístiques britàniques. El text serveix com perfecta síntesi (a pesar de la seva extensió) per a desacreditar totes les campanyes articulades contra l'entrenador. L'historial del tècnic espanyol, les seves relacions amb la premsa, l'herència suportada a la seva arribada al club de Anfield, les partides pressupostàries o la relació entre tècnic i propietaris del club, són alguns dels factors que Tomkins tracta i que perfectament pot servir com introducció a aquells que desconeguin a l'autor.

Currículum i tercer pressupost

Per a començar, Tomkins desacredita aquestes demagògiques afirmacions amb el contundent currículum de Benítez com tècnic, mentre recorda que tots aquests assoliments van ser aconseguits gestionant almenys el tercer pressupost més car durant aquestes competicions i temporades. La primera en el front. Són innombrables els "naysayers" que argumenten la bona sort de la qual gaudeix Rafa Benítez, al guanyar una Champions o una FA Cup de formes poc menys que miraculoses. Obliden aquestes veus que el "Gran" Alex Fergusson va conquistar, per exemple, les dues Copes d'Europa que ostenta el seu currículum gràcies a una remuntada èpica en qüestió de minuts (final Champions League en el Camp Nou) i una relliscada de John Terry en la tanda de penals (Final Champions League a Moscou). La sort, la mala i la bona, influïxen com veiem de manera ostensible en el futbol.

Comentaristes interessats

Continua analitzant a totes les eminències televisives que tenen en Benítez el seu particular pim, pam, pum setmanal. Andy Gray, el exjugador del Everton i actual comentarista de Sky Sports, es duu el major nombre de rèpliques. Comenta Gray la solidesa defensiva d'un equip com el Chelsea i ho cataloga com un veritable gegant. Ningú ho dubta, però Tomkins li recorda que el Liverpool de Benítez registra igual nombre de gols en contra concedits en jugades d'estratègia. Tan malament no ha de defensar el Liverpool quan els seus nombres en aquest apartat són equivalents a la solvència defensiva d'un equip com el Chelsea de Carlo Ancelotti.

També entre els exjugadores reds que avui dia comenten partits i participen en tertúlies, Benítez compta amb grans enemistats. Ronnie Whelan, Mark Lawrelson, Stan Collymore, Phil Thompson o Jamie Redknapp (el cas més flagrant de tots ja que pretén que el seu pare Harry ocupi la nostra banqueta) als quals Tomkins els recorda que els dies de glòria per al club de Anfield fa temps que van concloure, així com el llarg període que ha transcorregut des que el Liverpool va caure del cim i sempre abans de l'arribada de Benítez.

L'herència de Houllier

L'equip que va heretar Rafa Benítez és sempre altra de les guerres que ha de patir per part d'uns mitjans que consideren la plantilla confeccionada per Gérard Houllier, immensament millor que la construïda al llarg d'aquests cinc anys sota la tutela del tècnic espanyol. La marxa de Michael Owen, sant i senya del club per aquell temps, es vesteix en ocasions com una venda i un descart de Benítez, quan va ser el propi davanter el qual va triar abandonar Anfield amb una contraoferta del tècnic madrileny a última hora, quan les negociacions per renovar al jugador encapçalades per Rick Parry havien fracassat prèviament. A part d'Owen, l'article desglossa l'ampli nombre de jugadors que formaven aquella plantilla de la temporada 2003/04 i la compara amb l'actual. Els noms de Reina, Mascherano, Torres o Benayoun, tots ells adquisicions i apostes pròpies de Benítez, semblen superar amb escreix a aquell equip compost de bons jugadors, però que ben pocs, excepte les excepcions de Hyypia o Hamman, van assolir assentar-se en el primer equip Red com jugadors notables.

El pressupost

Les partides pressupostàries són sempre altre dels factors que tots els crítics de Rafa Benítez tiren en cara al tècnic. El curiós del cas, és que mai ho fan comparant-lo amb la resta de pressupostos amatents per la resta d'equips, entre els quals hi ha en l'actualitat sis que superen el cash del conjunt de Anfield. Tomkins ataca a tots els mitjans que incessantment ataquen el dispendi de Benítez a adquirir jugadors, mentre que la resta de fitxatges de major quantia realitzats per altres clubs, són sempre ignorats. Recorda d'aquesta manera els fitxatges realitzats per Alex Fergusson, el gran gurú per a tots els mitjans, i que a pesar de costar una important suma de diners, mai van arribar a brillar. Verón, Hargreaves, Nani, Anderson o uns tals Tosic i Ljajic (?) el traspàs dels quals va anar d'al voltant de 17 milions de lliures i tan sols el primer jugador va arribar a disputar la friolera de dos partits oficials amb els Red Devils. En l'actualitat, Tosic està cedit al Colònia, mentre que Ljaj va ser traspassat a la Fiorentina per 7 milions de Lliures. S'adjunta fotografia de la presentacón d'ambdós (que algun caldrà pensi que ens ho inventem. I perquè no hem volgut posar a Djemba Djemba...).

També el Chelsea de Mourinho rep. Tomkins personifica aquest dispendi econòmic en el fitxatge pels del Bridge de Wright-Phillips, el qual va costar 21 milions de lliures i va ser venut dues temporades després per tan sol 8. Tot un negoci. Rafa en canvi, ha de jugar amb unes partides pressupostàries inferiors i en moltes ocasions, ha de desprendre's dels jugadors millor valorats per a realitzar un fitxatge. Llegeixi's Xabi Alonso, el qual va ser venut pel doble del que va costar el seu fitxatge.

Serveixi doncs aquest article com introducció de Paul Tomkins davant els nostres lectors, un veritable desconegut per a l'amplia majoria d'afeccionats a la Premier League i al que des d'aquest blog tractarem sempre de donar deguda veu com seriós i vàlid contrast a tots aquells que obtenen informació d'unes fonts en moltes ocasions mal documentades, però que en unes altres, són absolutament malintencionades. La veritat i la raó estan en la xarxa i gran part d'ella l'ofereix Tomkins. A veure qui gosa contradir-li.

45 minuts d'excel·lència futbolística.

2010-03-29T19:06:00.007+02:00

LIVERPOOL FC 3-0 Sunderland AFC

Inconmesurable, imparable, virtuós. Podríem estar bona part de la crònica sense aturar-nos un sol moment qualificant el joc dels homes de Benítez durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'ahir contra el Sunderland. Possiblement i conjuntament amb els sis minuts pletòrics de futbol de la nit del Portsmouth a Anfield, els millors minuts de la temporada. Joc ràpid, vertical, al primer toc e imaginatiu i per suposat, gols. Gols que Fernando Torres aconsegueix marcar a parells i setmana darrera setmana. El noi de Fuenlabrada, porta camí de convertir-se, si no ho és ja, en una veritable Red legend. El "pass & move" que Bill Shankly va deixar com a doctrina futbolística, ahir tornava a reviure a Anfield, amb les conseqüents mostres d'aprovació d'una grada totalment entregada.

Ben ràpidament el Liverpool posava setge sobre la porteria del jover porter escocès Gordon. Agger rematava i el porter devia d'emprarse a fons per evitar el gol, tant sols era el primer minut de joc. I tant sols havien transcorregut 3 minuts de joc, quan Pepe Reina servia una pilota llarguíssima que Fernando Torres recollia enganxat a la banda i gairebé en el banderí de corner. The Kid, envoltat per tres defenses, condueix inicialment la pilota cap a l'exterior, amaga cap a l'interior i torna a buscar l'exterior per trobar l'angle suficient per etzibar una cacaco en parabola que es colava per tota l'escaire de la porteria visitant. Enorme.

A partir d'aquí, monòleg futbolístic total del Liverpool amb ocasions per a tots els gustos. Jugadas d'arribada des de el darrera de Torres o Gerrard que sortien fregant el pal. Rematades de cap de Maxi que Gordon treu miracolosament. Xuts llunyans de Babel o de Glen Johnson que aquesta vegada si que acabaría en gol en el minut 32 de joc. El lateral dret del Liverpool, novament oferia la millor de les seves imatges, recordant al lateral trencador de l'inici de la temporada. Impressionant prestació de Johnson que sembla plenament recuperat de la seva lessió.

No acabaría aquí el setge i el "blitz" del Liverpool sobre la porta dels d'Steve Bruce. En una mateixa jugada, primer Babel i després Fernando Torres en doble ocasió, xut al pal inclós, feien que Ian Rush i Alan Hansen s'aixequessin dels seus seients al Main Stand, a punt de celebrar un nou gol. El primer temps finalitzaba amb un Liverpool totalment volcat sobre la meta d'un indefens Sunderland.

El segon temps, s'iniciava amb un Liverpool igualment ofensiu i amb fam de gols. Fernando Torres novament, ben a punt estava de tornar a marcar, però el seu xut a porta, després d'una magnífica jugada de Johnson, anava a petar al cos d'un contrari. Els mateixos protagonistes repetirien acció a l'hora de partit i aqusta vegada el de Fuenlabrada no perdonaría i faria pujar el tercer gol al marcador.

A partir d'aqui, Benítez aprofitava per donar descans a homes com Kuyt, Torres i Gerrard. Destacable i impressionant l'ovació dispensada per Anfield a l'heroi de la tarda, Fernando Torres. Amb tot sentenciat, el Sunderland donava indicis de recuperació amb diverses aproximacions a la porteria d'un inèdit Reina, que tant sols va haver de esforçar-se per enviar a corner de sensacional estirada un xut de Bolo Zenden, ex-jugador Red.

Com cada final de temporada, els equips de Benítez comencen a donar la seva millor imatge. Esperem que no sigui massa tard i assolir els objectius plantejats per a final de temporada que no són altres que la quarta plaça i arribar a la final de l'Europa League. Amb jugadors com Torres, Gerrard o Johnson en plena forma, sembla més que factible.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (El Zhar 81'), Babel, Kuyt (Aquilani 70') i Torres (NGog 78').

GOLS:
1-0 Torres 3'
2-0 Johnson 32'
3-0 Torres 60'

No apte per a supersticiosos.

2010-03-27T14:09:00.005+01:00

Gats negres i el record d'una pilota de platja visiten Anfield demà. Abstingui's tots aquells que creuen en el mal fari. És inevitable. En el futur qualsevol partit que enfronti al Liverpool FC amb el Sunderland, es veurà sempre precedit pel record d'aquella pilota de platja que es va interposar entre el xut de Darren Bent i la porteria de Reina i que va acabar en el fons de la xarxa de la meta Red, significant conseqüentment, la victòria per al quadre de Steve Bruce sobre el de Rafael Benítez.

La veritat és que, pròlegs més o menys maquillats i decorats del partit a part, l'enfrontament de demà entre Reds i Black Cats és d'una importància sublim per als interessos del Liverpool FC en el seu objectiu d'aconseguir la quarta plaça del campionat. La consecució dels tres punts per als de Benítez, és gairebé de caràcter obligat, donada l'àrdua competència que presenten la resta d'aspirants a l'última plaça que dóna dret a disputar la Champions League de la pròxima temporada.

L'arribada del Sunderland de Steve Bruce, ofereix un gran nombre de fets que donen al partit un atractiu especial. El caracter competitiu dels equips entrenats per Steve Bruce, es multiplica quan el rival que tenen davant són els Reds de Anfield. Es ben conegut per tots el passat Mancunian del tècnic del club del nordest de les illes. Però sens dubte, si en aquest partit es pot personificar en algú aquesta rivalitat, aquesta persona és Kenwyne Jones.

El davanter de Trinidat i Tobago, va ser orígen de disputa entre ambdós clubs i tècnics durant el període de fitxatges del passat mes de gener. Els rumors sobre una possible oferta del Liverpool FC pel davanter del Sunderland, van fer entrar en còlera a Steve Bruce, arribant a fer manifestacions totalment fora de to contra Rafael Benítez. Finalment, aquella possible oferta mai es va materialitzar i l'únic fitxatge que va realitzar el Liverpool en el mercat d'hivern va ser Maxi Rodríguez, que va arribar sense cap tipus de cost per a les arques de Anfield. Jones després de perdre's les últimes jornades per lesió muscular, podrà estar a la disposició de Steve Bruce per al partit de demà.

Els Black Cats arriben a Anfield amb una certa recuperació després del daltabaix sofert els últims mesos, on va arribar a coquetejar amb els llocs compromesos de la zona baixa de la classificació, sense arribar mai a ocupar cap de les places de descens. Els seus davanters Frazier Campbell i sobretot el gran golejador Darren Bent, arriben amb un encert de cara a porta excel·lent en les últimes jornades. Vint són els gols aconseguits per Bent durant aquesta campanya. Un altre dels jugadors importants per al sistema de Bruce, Andy Reid, acudirà a Anfield amb certes molèsties físiques, el que li converteix en dubte per a demà.

En els nostres les coses semblen adquirir certa calma i signes de reflexió interna per part de jugadors d'enorme pes específic en el sí del planter. Steven Gerrard, Capità i Sant i senya del Club, ha realitzat un sever exercici d'autocrítica que li ha dut a declarar que "Si mires el meu estat de forma durant la temporada, no estic en absolut content, atès que no he aconseguit el nivell que sé que puc oferir. Crec que puc ser millor" Va dir el de Huyton.

El 8 del Liverpool va seguir amb la seva anàlisi sobre si mateix. "Jo sóc el meu pitjor crític. Les meves aspiracions en els partits que restans, és conduir al Liverpool a la quarta plaça i intentar arribar a la final de l'Europa League, a més d'anar a disputar la Copa del Món". El capità Red va concloure dient. "He jugat bé aquesta temporada, però m'he sentit fora d'alguns partits i no m'he sentit totalment feliç".

Tots els jugadors estan a la disposició de Rafael Benítez per a enfrontar-se al Sunderland, excepte els lesionats Skrtel i Fabio Aurelio. Albert Riera sembla que no entrarà en la convocatòria i se li busca destinació lluny d'Anfield, després dels trists esdeveniments efectuats pel jugador manacorí.

Javier a punt de signar.

2010-03-25T20:00:00.000+01:00

A la margarida li queden poques fulles per ser desfullada i Javier Mascherano sembla ser que està a punt de prendre una decisió respecte al seu futur en el Liverpool FC. Un dels jugadors de l'actual plantilla amb més número de pretendents està a punt de donar el seu "Sí" definitiu a l'ampliació del seu contracte amb el club d'Anfield.

Després d'un estiu de l'any passat i uns mesos de desembre i gener replets de rumors sobre la marxa del jugador argentí, en un altre d'aquests episodis que tant i tant agraden a la premsa esportiva, en aquest cas catalana, Mascherano declara pública i obertament en la web oficial del club que vol quedar-se. "El Liverpool coneix que vull quedar-me. No crec que hi hagi cap dificultat per a arribar a un acord. Veurem que ocurreix en les pròximes setmanes". Mascherano, que es manté aliè a les negociacions deixant-les en mans del seu representant, va afegir. "Mai vaig dir que no era feliç en Liverpool. Va ser la premsa. Sóc feliç aquí i ho demostro amb la meva progressió sobre el camp".

El fet que el jugador s'expressi positivament sobre la seva renovació en la web oficial del club, a més de que el propi Rafa Benítez hagi declarat recentment que les negociacions es troben molt prop de fructificar, ens animen a pensar que el "cas Mascherano" arribarà finalment a bon port. Esperem ansiosos la confirmació oficial de les prolongacions de contracte tant de Mascherano com de Pepe Reina. Baluards Reds.

Digueu-li Webbchester United.

2010-03-21T19:53:00.006+01:00

Manchester United 2-1 LIVERPOOL FC

Veritablement vergonyós. Mai es pot justificar una derrota per una actuació arbrital. Però el que està clar, és que en qualsevol partit dels Reds que es arbritrat per Howard Webb, la polèmica està servida. Ho va estar ara fa dues temporades a Old Traffor quan en menys de vint minuts de partit Mascherano era expulsat amb doble groga. Ho va ser aquesta mateixa temporada quan es va fer repetir el llençament de penal a White Hart Lane. I avui ha estat un arbritratge totalment parcial amb una gravíssima concesió de penal inexistent als Mancunians quan el Liverpool portava avantatge en el marcador. Absolutament indignant.

Començava el Liverpool amb força. Tant sols es portaven 5 minuts disputats i Fernando Torres recuperava una pilota al mig del camp. Gerrard obria a la banda per a Dirk Kuyt que centrava i trobava el cap de Fernando que en una rematada de cap força plàstica i marcant tots els temps del que ha de ser una escepcional rematada de cap, posava la pilota fora de l'abast de Edwin Van der Sar. Cinc minuts de partit i la golejada de ara fa un any, tornava a planar sobre Old Trafford.

Ben poc durarien els temors dels Mancunians i els somnis dels Scousers. Howar Webb no estava disposat a veure com el Teatre dels Somnis vivia un altre profanació i s'inventava un penal totalment inexistent de Javier Mascherano que cinc metres fora de l'àrea agafava a Valencia, caient el jugador equatorià dintre de l'àrea. Webb ni tant sols consultava amb el seu assistent i assenyalava sense dubtes el punt de penal, mostrant cartulina groga a Mascherano. La indignació feia que Fernando Torres etzibés una puntada de peu al punt de penal quan Rooney estava a punt de plantar la pilota per executar la pena màxima. La consternació en les files Reds era majúscula.

Wayne Rooney veia com el seu primer intent de batre a Reina era abortat per la brillant aturada del porter madrileny. Malauradament, el rebuig afavoria al jugador de l'United que a porta buida tant sols tenia que acompanyar suaument l'esfèrica per fer pujar l'empat a un al marcador. L'avantatge Red s'esvaia set minuts després i tot tornava com a l'inici del partit però amb dotze minuts de joc disputats. A partir d'aquí, ben poc futbol. Joc molt trabat amb continues aturades per faltes o no faltes, segons el particular criteri d'Howard Webb.

Tant sols el coreà Park desnivellaria la enorme igualtat existent en el terreny de joc amb una rematada de cap a centrada de Fletcher, tot venint del darrera. Era el minut 60 de joc i encara quedava mitja hora per endavant. Malaurdament, ni els canvis de Benítez que donava entrada a Aquilani ni Fernando Torres que a l´ultim minut de partit errava en el seu intent de rematada a porta des de l'interior de l'àrea petita podien fer variar l'avantatge Mancunian.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt (Aquilani 73'), Mascherano, Lucas Leiva (Benayoun 76'), Maxi Rodríguez (Babel 76'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
0-1 Torres 5'

A PRENDRE L'STRETFORD END ALTRA VEGADA !!!

2010-03-20T14:19:00.003+01:00

Tot just 24 hores deuen transcórrer, perquè la vista i l'atenció de tots els supporters i afeccionats al futbol en general es dirigeixin a l'estadi de Old Trafford de Manchester. El duel entre els dos gegants del futbol britànic reviurà una nova edició del que de ben segur serà un duel épic i ple de tots els elements que atorguen al futbol l'apel·latiu de "esport rei". Duel d'aficions, de palmarès, de banquetes o d'història. Però si algun atractiu a part de tots els anteriors disposa el partit de demà, és el duel de golejadors en ratxa que es viurà en la gespa de "The Theatre of Dreams".

Wayne Rooney i Fernando Torres dirimiran demà un duel de pistolers, digne del millor dels westerns de Sam Peckinpah. El fi olfacte davant el marc rival que estan mostrant ambdós golejadors en les últimes setmanes, és un additiu més per a fer del xoc de demà diumenge, un d'aquells partits que ningú es pot perdre. La cita demà a les 14:30 hora peninsular. Amb les càmeres de Teledeporte en directe.

En la memòria de tots (Red supporters i Mancunians) prevaleixen les imatges d'aquell 14 de març de l'any passat en el qual els nois de Rafa Benítez van prendre sense pal·liatius Old Trafford amb una golejada per 1-4 en la qual Fernando Torres va brillar amb llum pròpia a l'aconseguir un gol i dur pel camí de l'amargor durant tot el xoc a Nemadja Vidic, el central serbi triat en diverses ocasions en l'onze ideal de la Premier League i que aquella tarda, va viure en les seves pròpies carns un autèntic malson del qual aparentment encara no s'ha refet. Fa un any pràcticament, els Red supporters vivian una setmana inoblidable amb la victòria a Old Trafford a la qual precedia l'al·luvió de gols i futbol sobre el Real Madrid CF tres dias abans en Anfield.

Deixant a part la història i el passat, el partit de demà arriba amb tendències clarament a l'alça en els locals i amb síntomes de recuperació en els visitants. El quadre de Alex Fergusson, viu en aquests dies un moment dolç amb una brillant i aixafadora classificació per als quarts de final de la Champions League (hauran d'enfrontar-se al Bayern de Munich de Louis Van Gaal) i la recuperació del liderat en el campionat de lliga. I tot això amb la clara aportació golejadora de Wayne Rooney. El davanter nat a Liverpool, atresora uns registres golejadors devastadors aquesta temporada. 32 Gols en 38 partits. Demolidor.

En els de Old Trafford, Ryan Giggs torna a una convocatòria per al partit de demà, després de la seva absència durant set setmanes per lesió. Michael Owen en canvi, causarà baixa i no es podrà enfrontar al seu antic club, encara que ja ho va fer en el partit de la primera volta en Anfield (2-0 per als Reds). A Owen li acompanyaran en la graderia O'Shea i Hargreaves que ja va disputar uns minuts amb els reserves.

En Anfield els nervis i la tensió semblen prendre's un respir després de les victòries davant el Portsmouth i el Lille. Almenys en l'àmbit esportiu. En lo social, la setmana ha vingut marcada pel desvergonyiment públic d'Albert Riera, que davant els micròfons de diverses ràdios espanyoles es va despatxar a gust contra l'entrenador Rafa Benítez, el que li va valer una multa econòmica i el veure's apartat de l'equip fins a aquest dilluns. Per sort i serveixi com exemple, un jugador com Pepe Reina sembla que posarà definitivament la seva signatura a la renovació oferta pel Liverpool, en el que és una clara mostra del que és implicació per i per al club.

Aquesta setmana que demà finalitza va ser definida per Rafa Benítez i els seus jugadors com clau per al futur de l'equip en el tram final de la temporada. Després del traspiés de Wigan, les victòries davant Portsmouth i el Lille francès a Europa League, eren poc menys que obligades. No solament van arribar els triomfs, sinó que a més el bon futbol i els gols van arribar en l'enfrontament enfront del Portsmouth del passat dilluns. Alberto Aquilani va ser sens dubte una de les claus de la recuperació d'aquest bon joc. El jugador romà no va poder estar present en el partit del dijous a conseqüència d'un virus, però ahir ja va entrenar, amb el que es presumeix que podrà estar a les ordres de Benitez aquest diumenge. Per contra, les baixes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel, són assegurades.

Així es presenta el xoc de gegants de demà diumenge. Apassionant, titànic i emocionant com sempre. No importa que la classificació argumenti la millor disposició dels de Ferguson davant els de Benítez. Un Man Utd. - Liverpool és quelcom més que un partit. Gaudim-lo... i guanyem-lo, evidentment.

Liverbirds contra Aligues.

2010-03-19T17:24:00.000+01:00

L'Sport Lisoba Benfica, serà el rival dels Reds als quarts de final de l'Europa League. Així ho ha volgut el sorteig celebrat aquest matí a Nyon, Suïssa, que ha determinat també, que el guanyador d'aquesta eliminatòria s'enfrontarà en semifinals al vençedor del duel espanyol entre Atlético de Madrid i Valencia. El partit d'anada es disputaria a l'Estadi da Luz el dijous 1 d'abril, mentre que la tornad sería a Anfield una setmana després.

El popularment conegut Benfica, és una entitat esportiva amb clar caracter poliesportiu. El club compta amb seccions de bàsket, handbol, rugby, ciclisme o hockey patins. Però també d'altres activitats esportives molt més minoritàries com ara billar, pesca o tir amb arc.

Actualment, el Benfica compta amb una plantilla plena de jugador que han passat per la lliga espanyola. Aimar, Saviola o l'espanyol Javi Garcia. Però també compta amb altres futbolistes internacionals como ara l'argentí Di Maria, l'eterna promessa nord-americana Freddy Addu o els portuguessos Quim, Peixoto o el veterà davanter i capità de l'equip, Nuno Gomes. Tots ells són entrenats per l'entrenador lus Jorge Jesús.

Històricament, Reds i Aligues s'han enfrontat en partit oficial en fins a vuit ocasions. La darrera vegada que es van veure les cares, va ser l'any 2006 en vuitens de final de la Champions del 2006, on el Liverpol defensava el títol de campió. Els portuguessos vencíen als reds en tots dos partits amb 1-0 a Lisboa i un inapelable 0-2 a Anfield amb un gran Simao Sabrosa, actualment a l'Atlético de Madrid.

Els enfrontaments de quarts de final de la Europa League, són els següents:

SL Benfica v Liverpool FC
Valencia CF v C Atletico Madrid
Hamburg SV v Standard Liege
Fulham FC v Wolfsburg

Cómoda remuntada.

2010-03-19T16:00:00.002+01:00

LIVERPOOL FC 3-0 Lille OSC

El Liverpool va certificar el seu pas als quarts de final de l'Europa League amb un còmode triomf sobre el Lille OSC francès per 3 gols a 0, que remuntaven el gol en contra amb el qual els jugadors de Rafa Benítez tornaven des de terres franceses.

Ben ràpidament, els d'Anfield aconseguíen anivellar el global amb l'anotació del primer gol de la nit obra d'Steven Gerrard de penal. Era el minut nou i el capità sabia transformar un penal comés sobre Lucas Leiva després de que el brasiler que ahir substituia a Aquilani, penetrés brillantment dintre de l'àrea i un defensor gal el derribés. El Liverpool ben aviat es treia l'ansietat de jugar amb el marcador en contra i els nostres ho van agraïr.

La primera part podia haver acabat amb Les Dogues dominant l'eliminatòria però el poc encert cara a porteria dels gals en l'única ocasió clara en la que es van plantar davant de Pepe Reina, va ser desbaratada pel porter madrileny. Tot i així, Fernando Torres de cap i Ryan Babel van posar a prova al bon porter del Lille, Laundreau.

Iniciat el segon temps, sería Fernando Torres qui es plantaria tot sol davant del porter Laundreau i aquesta vegada, el de Fuenlabrada mostrava novament el seu romanç amb el gol batent per baix la porteria gal·la. El Liverpool aconseguia avançar-se en la eliminatòria i mica en mica cedia terreny que el conjunt del Lille no podia aprofitar.

Tant sols en els darrers minuts, els de Rudy Garcia van posar seriós setge a la porteria de Pepe Reina, però seríen novament els reds qui aconseguiríen un nou gol al aparéixer novament les dos grans figures de l'equip de Benítez per establir el 3-0 definitiu. Gerrard xutava a porta i el rebuig de Laundreau era aprofitat per un atent Fernando Torres per signar el seu quart gol en quatre dies.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger (Kirgiakos 90'), Carragher, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Benayoun 80'), Gerrard (C) i Torres (NGog 90')

GOLS:
1-0 Gerrard (pen.) 9'
2-0 Torres 49'
3-0 Torres 89'

Més clar... "Aqua".

2010-03-16T19:07:00.010+01:00

LIVERPOOL FC 4-1 Portsmouth FC

Verticalitat, combinació, velocitat, intel·ligència i gol. Tot aixó va ser el que va aportar ahir Alberto Aquilani en la victòria sobre el Portsmouth en el primer partit de les tres finals que deu de disputar el Liverpool aquesta setmana. La sola presència del jugador italià, tant demandat per l'afició, va encomanar a tot l'equip que va oferir la millor imatge de la temporada amb un futbol brillant i letal.

Ben és cert, que al davant hi havia un equip totalment trencat i ja amb el descens de categòria plenament assumit pels seus jugadors. Però no és menys cert també, que el Liverpool dibuixava en les darreres setmanes una imatge prou pobre com a conjunt i ahir va recuperar ambició i motivació a dojo.

Sis minuts d'autèntica orgia futbolística van posar als d'Anfield amb tres gols d'avantatge en el marcador amb gols de Torres, Babel i Aquilani. Tots els gols aconseguits amb una demostració de gran futbol combinatiu i amb grans dosis de motivació, com en el cas del primer gol aconseguit en el minut 26 de joc. Una cessió al porter Ashdown era presionada per Gerrard, el refús del porter amb el peu, picava en el capità del Liverpool, arribant la pilota a Maxi Rodríguez que servia el gol en safata a Fernando Torres.

La clase i la qualitat individual posada al servei de l'equip, seríen els factors comuns en les jugades de la resta de gols. En el segon obra de Babel, Torres recollia en el segon pal un centre de Johnson. El de "Fuenla" servia a Babel que amb un retall de maluc, s'orientava la pilota per xutar a porta de manera seca i contundent batent per segon cop en la nit a Ashdown.

En el tercer gol de la nit, Alberto Aquilani sabia aprofitar una jugada immensa entre Gerrard i Torres culminada per el mig italià amb el seu primer gol com a jugador red. Sis minuts que portaven el deliri a un Anfield no gaire acostumat darrerament a aquestes demostracions. Abans d'arribar al descans, Fernando Torres encara probaría sort amb un sensacional xut de rosca, peró la pilota acabaria picant en el pal.

El segon temps, el ritme imposat per els Reds mimbava com era natural amb el marcador tant a favor i amb el pensament posat amb els partits de dijous i diumenge enfront Lille i Manchester United. Tot i així, Fernando Torres aconseguiría el quart gol de la nit al etzibar un fort xut que sorprenia al porter del Pompey al aprofitar una magnífica passada de l'heroi de la nit, Alberto Aquilani.

Rafa Benítez donava descans a jugadors com Gerrard, Johnson i Torres, per donar entrada a Benayoun, Kelly i NGog, en le que va significar el debut en Premier del jove jugador format a The Academy Martin Kelly, que tot i així, ja havia debutat a Champions League.

La festa no va acabar amb bon regust de boca, donat el gol de l'honor aconseguit per els homes d'Avram Grant en el minut 88 aconseguit per Belhadj. Tot i aixó, l'estat d'ànim amb el que s'afrontarà el partit amb obligació de remuntada de dijous davant el Lille, és absolutament pletóric. Sempre i quan, Alberto Aquilani, estigui sobre la gespa.

FORMACIÓ:
Reina, Johson (Kelly 70'), Agger, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani, Babel, Gerrard (c) (Benayoun 73') i Torres (NGog 80').

GOLS:
1-0 Torres 26'
2-0 Babel 29'
3-0 Aquilani 32'
4-0 Torres 77'

La vida segueix igual.

2010-03-14T11:13:00.004+01:00

Lille OSC 1-0 LIVERPOOL FC

Setanta-dues hores practicament transcorregudes des de la derrota del passat dilluns en el DW Stadium de Wigan, amb un ambient enrrarit entre l'afició Red que tracta de trobar explicacions a la tendència clarament a la baixa que mostra l'equip. El partit d'avui era esperat pels supporters amb relativa espectació a l'espera de canvis en la imatge de l'equip i per sobre de tot, una actitud minimament digna d'uns jugadors que defensen uns colors i uns valors reconeguts de llarg i ample del continent.

Qui més qui menys, esperava una mínima revolució en el disseny de l'onze titular, amb la inclusió i l'oferiment d'oportunitats a jugadors joves. Finalment, Rafa Benítez decidia posar en joc un onze similar a l'habitual, amb l'única excepció de la inclusió com a titular de Ryan Babel davant la forçada baixa de Yossi Benayoun. L'equip titular, era evidentment el millor amb el qual Benítez podia saltar al Metropole de Lille, davant de les baixes com la de Benayoun, Skrtel o Maxi Rodríguez, no alineable a Europa League. Però l'estat anímic d'alguns d'aquests jugadors, en la seva majoria, d'una classe mundial, està molt lluny de permetre'ls oferir la millor de les seves prestacions.

Iniciaven els locals el partit una marxa per sobre dels Reds. "Les Dogues" posaven cèrcol a la porteria de Pepe Reina que ja des de bon inici debia blocar un tir dels francesos. La motivació del conjunt gal era evident i superava en tots els sentits a un Liverpool que novament es veia descol·locat sobre el terreny de joc, sent incapaç de controlar la possessió del baló. A poc a poc, el coratge del Lille va anar a menys i els Reds (avui de blanc) deixaven veure's, gràcies especialment a la lluita de Fernando Torres en l'avantguarda de l'equip, acompanyat d'un Ryan Babel que es va entendre excel·lentment amb el madrileny en un parell de jugades combinatives.

En la més clara d'elles, Ryan Babel es plantava tot sol davant el porter Laundreau, després de magnífica paret amb Fernando Torres. Babel no encertava i el meta gal, exhibia les seves magnífiques virtuts com porter per primera vegada durant la trobada. Els nostres a poc a poc anaven apareixent en el partit. Per a ser francs, únicament Fernando Torres, era qui ho feia amb unes galopades en ocasions des del propi terreny a les quals tan sol Babel li oferia una alternativa de passada.

A l'hora de crear futbol, el Liverpool tornava a pecar dels mateixos mals durant tota aquesta temporada. Ni Lucas Leiva ni Mascherano són capaços de fer-lo ni d'oferir-se a fer-lo i Gerrard es manté en la seva posició de mitjapunta sense baixar la seva posició per a tractar de col·laborar amb els dos mitjos.

Encara així, abans de marxar cap als vestuaris després dels primers quaranta-cinc minuts els Reds gaudien de la millor oportunitat per a obrir el marcador per partida doble. Steven Gerrard exectuaba un lliure directe que emprenia el camí de la porta de Laundreau que en una aturada de molt dificil i meritòria execució rebutjava inicialment el baló. Johnson recollia el rebuig i penjava la pilota a l'interior del area per a la rematada de cap de Fernando Torres que trobava de nou una estirada del porter gal, de llarg el millor dels vint-i-dos de curt.

El segon temps va ser molt inferior en quant a ritme i a ocasions de gol per part dels dos conjunts. Babel amb un tir sec des de fora del area, permitia a Laundreau mostrar els seus bons reflexos aturant el obús de l'holandès amb un meritori rectificat. A partir d'aquí, el Liverpool va semblar conformar-se amb l'empat a zero. Un resultat que mai és bo en una eliminatòria. Així va semblar entendre'l Rafa Benítez que no va moure la banqueta, tret de donar entrada a Albert Rigués per Babel en el minut 73 de partit. Va haver de mostrar major ambició el Liverpool i buscar un canvi que permetés a l'equip una major conducció de baló amb l'entrada de Aquilani per algun dels dos migcentres destructius.

El conservadorisme red, ho va aprofitar el conjunt de Rudi Garcia que decidia cremar les últimes naus i va buscar la porta de Pepe Regna que en diverses ocasions va deure emprar-se a fons per a evitar un gol que finalment arribaria en el minut 85 quan Eden Hazard a l'executar un lliure directe que ningú va assolir empènyer a porta, trobava la xarxa de la porteria red, posant l'eliminatòria momentàniament en favor del quadre gal. I encara sort d'una pilota que va anar a estaberllar-se al pal i hagués significat el 2-0. Anfield decidirà.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Mascherano, Lucas Leiva, Gerrard (c), Kuyt (El Zhar 87'), Babel (Riera 73') i Torres.

Pitjor no es pot fer.

2010-03-08T23:40:00.001+01:00

Wigan Athletic 1-0 LIVERPOOL FC

D'autèntic fracas i rotund ridicul cal calificar l'actuació dels nostres aquesta nit al DW Stadium de Wigan. Un equip sense romb, totalment desmotivat i vagant per el camp ha sofert una derrota que l'allunya de l'objectiu d'aconseguir una quarta plaça que cada cop sembla més inaccessible per els de Benítez. El duel de tècnics espanyols a la Premier, ha estat guanyat per el tècnic de Balaguer Roberto Martínez, que veu com el seu equip respira una miqueta en la seva lluita per eludir les posicions de descens.

El cert, és que el partit s'ha iniciat amb clar domini Red i Fernando Torres ha estat a punt d'obrir el marcador, quan en el minut 8 de joc ha estabellat una pilota al pal. Tant el de Fuenlabrada com Yossi Benayoun, han portat seriós perill a la porteria de Kirkland, sent insuficient aixó si, per obrir el marcador.

Qui si ha sabut aprofitar les seves ocasions, ha estat el Wigan que en el minut 35 de joc aconseguia obrir el marcador per mitjà del davanter colombià Hugo Rodallega que batia a Pepe Reina de rematada creuada a la sortida del porter madrileny. La jugada ha estat precedida per una clamorosa errada de Dirk Kuyt en una incomprensible passada al rival.

A partir d'aquest moment el Liverpool ha desaparegut per complert. Ningú ha sabut ni ha volgut (aixó és el pitjor de tot) tirar-se l'equip a les esquenes. Els jugadors han ofert una imatge lamentable que ha recordat a partits com ara Reading, Wolverhampton o Portsmouth. Masses ocasions fent el ridicul. S'ha de canviar radicalment. Així no anem enlloc.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Kuyt i Torres

Reina, el Guardià d'Anfield.

2010-03-06T11:23:00.004+01:00

Pepe Reina baixava les escales de l'estret passadís que condueix dels vestuaris a la gespa d'Anfield i observava per primera vegada el cartell de This is Anfield del que tantes i tantes vegades havia escoltat i llegit referències en les setmanes prèvies al partit. Abans de baixar aquestes escales, Pepe havia escoltat, de segur nerviós i admirat a parts iguals, la bramor de tot l'estadi entonant el You'll Never Walk Alone, previ a la sortida dels jugadors. Tot el llegit, tot l'escoltat sobre la litúrgia habitual prèvia als partits a disputar en el mític estadi del Liverpool, tots aquests esments quedaven reduïts a miques. Tot allò li semblava majestuós. A qualsevol futbolista i a qualsevol bon afeccionat l'hi sembla. Després de l'obligat pas sota la encíclica que Bill Shankly va dictar, Pepe posava el primer peu en la gespa d'una de les catedrals del futbol mundial.

Aquell dia era el 19 d'abril de l'any 2001 i Pepe Reina defensava el marc del FC Barcelona en la volta de la semifinal de la Copa de la Uefa que el Liverpool va acabar aconseguint després de vèncer al club català. Poc imaginava aquell jove porter de 19 anys, que aquell estadi, que aquella afició i aquella porteria seríen seus. I la veritat és que una mica de tot això hagué de percebre Reina, quan al tornar a la gespa després del descans i dirigir-se cap a la porteria de The Kop, la graderia més cèlebre el futbol universal li rebia amb una tancada ovació. Pepe replet d'ingenuïtat, va girar la vista i va comprovar que darrera d'ell, no hi havia cap jugador del Liverpool. Aquella rebuda anava dirigida cap a ell. Acabava de viure en les seves pròpies carns una de les tradicions més ancestrals dels Kopites.

D'aquell jove adolescent, al Pepe Reina de l'actualitat, no tan sols hi varién nou anys. També canvis de club i samarreta. De la blau-i-grana a la groga del Vila-real i posteriorment emprendre l'aventura britànica i enfundar-se la samarreta i els guants reds per a defensar la porteria d'Anfield. En tot aquest periple de pràcticament dos lustres, el porter internacional espanyol ha evidenciat una notable maduresa sota els pals, que li ha dut a convertir-se en tota una garantia de seguretat per al portal del Liverpool FC. Una seguretat que els supporters del Liverpool no gaudien des de la marxa d'una autèntica llegenda. Ray Clemence.

Poques similituds guarden ambdós porters en quant a estilisme. Mentre Clemence era un porter britànic atípic amb un estil i aparença més aviat italiana, amb la seva espigolada i engegantida figura, moviments aparentment maldestres però segurs i col·locació sempre perfecta, Pepe és un guardameta atlètic, de moviments àgils i felins que li permeten arribar a les pilotes més inversemblants. Malgrat aquestes diferències, Pepe Reina duu camí de convertir-se (si no ho és ja) en el més digne successor del goalkeeper més laureat de la història del Liverpool i que major empremta va deixar entre els supporters.

I és que l'evolució de Reina sota els pals ha estat notable, arribant en aquest present exercici les seves majors cotes d'evidència i brillantor. El porter que arribés al juliol de l'any 2005 al Liverpool Campió d'Europa de la mà de Rafa Benítez, malgrat haver obtingut 3 guardons de "Golden Glove" al porter menys golejat del campionat en els seves primeres tres campanyes, sempre va deixar alguna ombra de dubte en el seu rendiment.

En la seva primera temporada, Reina alçava el títol de la FA Cup, en una final en la qual va ser protagonista principal al detenir 2 penals en la dramàtica tanda de la mort sobtada enfront de el West Ham United. Aquesta final bé va poder haver significat una ombra ben negre en la fulla de serveis del porter madrileny, després d'encaixar dos gols en els quals Reina no va estar per res encertat. En la pròrroga que va precedir als llançaments de penals, Reina es va refer i va protagonitzar una sèrie d'aturades tant espectaculars com determinants que van propiciar que el títol viatgés a Anfield quatre anys després.

Aquest partit, bé pogués ser una mostra del rendiment de Reina durant les passades temporades. A Reina se li intuïen maneres i ofici però l'alternança de brillants intervencions, amb altres accions de menys encert, provocava l'aparició entre alguns supporters d'un interrogant sobre si Pepe es tractava d'un meta de plenes garanties. Tot aquest dubte s'ha esvaït per complet durant aquesta campanya.

Està clar que amb 27 anys encara, Reina tant sols està començant a oferir-nos el millor de sí mateix com a porter. Aquell diamant en brut que trepitgés Anfield amb 19 anys per primera vegada, és avui un porter totalment assentat i realitzat. Reina al que mai se li va discutir les seves fenomenals condicions, li ha sumat aquesta temporada una seguretat, aplom i determinació a totes les seves accions, que li han convertit en un dels jugadors més destacats de la present campanya. I aquesta millora es fa evident en les sortides aèries per a recollir o rebutjar pilotes penjades a l'àrea Red. Els grans porters, són aquells que no limiten el seu camp d'acció a la ratlla de gol. El bon porter ha de saber emprar-se en l'àrea petita. Sense dubtar-ho, la seva àrea. I en aquest apartat, Pepe Reina avui dia ha donat un salt de qualitat enorme. Pepe bloca o rebutja de contundent cop de puny una immensa majoria d'aquestes pilotes amb una solvència incontestable. Aquesta seguretat, aflora de manera indiscutible en els seus companys defensor, que perceben en el porter madrileny un segur de vida de plena fiabilitat al darrera de les seves esquenes.

Però Reina no tan solament ha crescut en les seves prestacions com a porter. El seu rol dintre del vestuari i entre els seus companys és innegable i es pot comprovar perfectament en les "red bubbles" que en el seu moment va implantar Gérard Houllier i que en els últims partits, els jugadors han reprès per a donar-se l'últim ànim abans del xiulet inicial. Si alguna vegada una indiscreta càmera s'infiltra en aquestes formacions dels onze jugadors reds, es pot observar perfectament com qui arenga als seus companys, qui dóna l'última paraula, no és ni Gerrard ni Carragher. És Pepe Reina.

Garantia sota els pals. Veu autoritzada en el vestuari. I un tio al que mereix la pena conèixer en persona. Per molts anys de glòria red, Pepe.

Un altre aire.

2010-02-28T18:22:00.005+01:00

LIVERPOOL FC 2-1 Blackburn Rovers

Es evident i tant sols ha calgut comprobar-ho durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'avui enfront al Blackburn, que aquest equip té un altre aire quan en el seu onze titular, són disponibles jugadors com Fernando Torres i Yossi Benayoun. Amb el gol i la imaginació sobre el terreny de joc, els de Benítez han ofert una bona imatge durant el primer temps en l'ajustada victòria sobre el Blackburn de Sam Allardyce, tot i que, ha patit de valent en els minuts finals del partit, on fins i tot ha acabat demanant l'hora a l'arbitre. La lluita per la quarta plaça continua sent disputadíssima.

Torres tornava a la titularitat en un partit oficial, però la presència del madrileny, no era la noticia més destacada al finalitzar el xoc. Mascherano se'n duia el protagonisme de les mirades, al comprobar que l'argentí ocupava el lateral dret per la baixa de Martin Skrtel lesionat en el seu peu, que obligava a Carragher traslladar la seva posició en el lateral dret, cap al centre de la defensa i Benítez confiava amb l'argentí i no en Martin Kelly per ocupar la plaça de lateral dret.

Els primers minuts de partit, han comptat amb un bon Blackburn que ha disposat d'un parell de bones oportunitat per obrir el marcador, però que Pepe Reina, amb molt treball durant tota la tarde, ha sabut anul·lar amb bones intervencions a intents de Samba i de Pedersen. Mentrestant, els de Benítez no trobaven la manera d'arribar a la porta de Robinson amb cert perill, però mica en mica, s'han anat treient la son de les orelles.

Dirk Kuyt i un bon Maxi Rodríguez, es compenetraven força be i començaven a trenar bones jugades. Fruit d'aquesta millora, Steven Gerrard després d'un bon control dintre de l'àrea, batia a Paul Robinson en el minut 19 de joc, obrint d'aquesta manera el marcador. Benayou participava en l'acció amb una bona assistència.

El gol dels Reds, no feia defallir a un Blackburn que s'ha mostrat molt ambiciós durant els noranta minuts. Diouf, esbrocant per la grada en tot moment, se les tenia magres en la banda amb Javier Mascherano que ha fet un partit més que digne com a lateral dret. Pels Rovers i en la mateixa posició que l'argentí, hi actuava el galleg Michel Salgado, ja plenament assentat en el onze inicial dels de Lancashire.

L'ambició dels Rovers ha trobat el seu premi en el minut 39 de joc, quan Carragher cometia un clar penal al tocar la pilota amb la mà dintre de l'àrea. El penal era transformat per Andrews, que ben a punt ha estat de fer lluir a Reina que endevinava la direcció de la pilota, però aquesta se li colava per sota del seu cos.

Afortunadament per als Reds, Fernando Torres sabia aprofitar una bona assistència de Maxi Rodríguez per tornar a recuperar l'avantatge en el marcador i tornar a retrobar-se amb el gol un minut abans d'emprendre el camí cap als vestidors. Poc abans, Fabio Aurelio debia d'abandonar el terreny de joc amb clars i evidents síntomes d'haver patit una estrabada musucular. El brasiler, era substituit per Emiliano Insua.

El segon temps, ha vist com el Liverpool ha deixat tota l'iniciativa del joc als de Sam Allardyce i Pepe Reina es convertia en l'heroi del partit amb diverses actuacions de grandíssim mèrit, especialment a l'últim tram del partit. Al final, el marcador no es mouria i els tres punts es quedaven a Anfield. Tres punts molt necessaris per no perdre el ritme de Spurs, City i Aston Villa en la pugna per la quarta plaça. Una lluita que es preveu molt i molt dura.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Agger, Fabio Aurelio (Insua 38') Maxi Rodríguez, Gerrard (C), Lucas Leiva, Benayoun (Babel 81'), Kuyt i Torres (NGog 89')

GOLS:
1-0 Gerrard 17'
2-1 Fernando Torres 44'

2010-02-26T16:55:00.000+01:00

Unirea Urziceni 1-3 LIVERPOOL FC

No va ser rival per al Liverpool el campió romanés que en cap dels dos partits de la eliminatòria ha mostrat el més mínim semblant d'equip mínimament seriós, que se li pot pressuposar a un equip campió d'un campionat de una de les lligues minoritàries del continent, però que va fer una més que digna actuació en la primera fase de la lliga de Campions.

El partit disputat a Bucarest, els locals es van posar per davant en el marcador gràcies a una rematada franca de Fernandes que tot sol en el centre de l'àrea batia a Reina, igualant la eliminatòria a un gol. Tot feia presagiar que els romanessos es llençarien cap a la porta dels Reds cercant desnivellar el global dels dos enfrontaments. Res de tot aíxó. El campió romanés ha ofert una imatge molt conservadora i li ha sortit força malament.

A la mitja hora de joc, una pilota refusada per la defensa local, queia als peus de Javier Mascherano que d'un fort tret des de fora de l'àrea batia la porta romanesa, recuperant el domini en la eliminatòria. Minuts després i en una jugada a pilota aturada, Ryan Babel "pinxava" una pilota dintre de l'àrea i després del bon control, xutava a porta obtenint el segon gol del partit que sentenciava ja totalment l'enfrontament.

Ja amb tot resolt. Steven Gerrard aprofitava l'assistència de Yossi Benayoun per batre per tercer cop al porter Arlauskis que veia com la pilota li passava per sota de les cames. Victòria clara i a ra toca esperar al Lille francés en els vuitens de final.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger, Skrtel, Insua, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun, Babel, Gerrard i Ngog.

GOLS:
1-1 Mascherano 30'
1-2 Babel 37'
1-3 Gerrard 55'

Empat insípid.

2010-02-21T19:48:00.005+01:00

Manchester City 0-0 LIVERPOOL FC

Caldrà esperar a final de temporada per valorar el punt aconseguit aquesta tarda al City of Manchester. Un partit plé d'especulació i conservadurisme per part de l'equip de Mancini que ha plantejat molt més defensivament el partit que el ja de per sí, defensiu i conservador sistema de Benítez amb Mascherano i Lucas a la mitja i amb Aquilani a la banqueta.

Precissament la mitja red ha estat l'encarregada de dur el pes del partit amb un resultat nefast. Constants pilotes perdudes i passades a cap dels destinataris, han fet de les intencions creatives dels de Benítez, una nulitat total.

Però si el joc dels del Mersey era ben poc brillant, el dels Citizens era encara pitjor. Amb tot l'equip practicament tancat al darrera, Tant sols Adebayor quedava en la punta d'atac per tractar de dur perill cap a la porteria de Reina. Els jugadors més creatius dels Sky Blue, Barry i Ireland, han estat pràcticament desapercebuts durant tot el partit. L'espectacle que presenciaven els prop de 50.000 espectadors del City of Manchester, deixava molt que desitjar.

Xuts a porteria n'hi ha hagut ben pocs per part de totes dues bandes. El xut més perillós ha estat obra de Adebayor que xutant dur i sec a l'arrel del pal. s'ha trobat amb una perfecta intervenció de Pepe Reina que ha refusat a còrner. El porter madrileny, ha estat el més destacat de l'encontre, conjuntament amb un segur i poderós Martin Skrtel, que ha tallat amb solvència, totes les pilotes que arribaven per la seva zona.

Amb aquesa tònica, a Rafa Benítez tant sols li quedaba que jugar-se la carta del comodí. I aquesta no era altre que Fernando Torres, que sorpresiva i miracolosament ha pogut avançar la seva reaparició un parell de setmanes de les programades. També Benayoun calentava la banda i a les acaballes del partit, tots dos trepitjaríen la gespa.

També Aquilani entraría de manera molt tardía en joc. Dels tres homes de refresc, tant sols Benayoun ha ofert sensació de perill. Amb el jugador israelià sobre la gespa, el Liverpool ha guanyat amb imaginació i amb penetració per bandes. Però cap de les jugades protagonitzades per l'hàbil mitja-punta, ha aconseguit modificar l'igualtat inicial en el marcador.

A les acaballes del partit, una jugada dintre de l'àrea entre Agger i Adebayor, ha acabat amb el jugador togolès pel terra i amb la demanda de pena màxima per part dels locals. El cert de tot, és que Adebayor ha posat més pa que formatge, tot i que, reglament en mà, perfectament s'hagués pogut xiular penal.

El resultat no pot deixar content a cap dels equips. Aston Villa i Tottenham, han aconseguit sendes victòries que deixa la quarta plaça del campionat molt i molt cara per a aquests quatre equips. El pitjor situat ara mateix, el Liverpool. Caldrà patir fins a l'última jornada.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Agger, Insua, Maxi Rodríquez (Benayoun 62'), Lucas Leiva, Mascherano, Babel (Torres 74'), Gerrard (C) i Kuyt (Aquilani 85').

Avantatge Red.

2010-02-20T12:30:00.003+01:00

LIVERPOOL FC 1-0 Unirea Urziceni

Ben poca cosa a destacar del partit de dijous, on el Liverpool s'estrenava en la "segona divisó" europea amb una victòria per la mínima gràcies al gol a les acaballes del matx, de David N'Gog a assistència de Dani Pacheco. Els de Benítez iniciaven amb ganes el xoc i ja en els primers minuts, Steven Gerrard posava en perill el marc romanés. Era un miratge del que sería la nit. Una nit ensopida i on el futbol va brillar per la seva absència.

El campió romanés, que al igual que els Reds prové de la fase de lligueta de la Champions, va plantejar un partit totalment defensiu i conservador, pensant sobre tot, en els propers noranta minuts a disputar en terres romaneses. La victòria de l'antic equip de Petrescu a Ibrox Park per 1-4 en Champions, feia tenir cert respecte per l'anomenat "Chelsea de Ialomita", a l'hora de la vertitat però, res de res. Un equip massa conservador.

Sort de la sortida de Dani Pacheco a falta d'un quart d'hora per arribar al final del matx. el malagueny va saber aprofitar la centrada de Ryan Babel al segon pal, per deixar amb el cap la pilota a David N'Gog que rematava a porta obtenint un gol important per anar amb avantatge al partit de tornada. Steven Gerrard a punt estaria d'ampliar aquesta avantatge en l'últim xut a porta del partit, però el xut del capità sortiria desviat per ben poc.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Aquilani (Dani Pacheco), Riera (Babel), Gerrard (C) i N'Gog (Lucas Leiva).

GOL:
1-0 N'Gog 81'

Un dia en el Derby de derbies.

2010-02-13T12:39:00.015+01:00

Liverpool vivia la passada setmana el seu derbi. Reds contra Blues. Liverpool contra Everton. El derbi més gran que es pot viure a Anglaterra. No ho diem nosaltres, que també ho afirmem. Era el comentari que es podia llegir al book que Easyjet proporciona a tots els seus passatgers, amb una breu referència a totes les ciutats que tenen com a destí algún dels avions de la companyia britànica de low-cost. Entre tots dos clubs, sumen un total de 27 títols de lliga, 12 FA Cups i més d'una decena de títols europeus. Es sense dubte, la ciutat anglesa que ostenta més honours entre els seus clubs residents.

La ciutat dels Beatles ens rebia amb una temperatura freda però soportable. De seguida ens adonaríem de quina manera el partit de l'endemà era la constant tertúlia entre els ciutadans liverpudlians. Per arribar al nostre hotel, vam decidir prescindir de l'autobús que en línia regular, uneix l'aeroport John Lennon amb el centre de la ciutat. Decidiem agafar un taxi, per fer més ràpid el nostre chek-in al hotel de la zona de l'Albert Dock.

El taxista, ràpidament fa la pregunta de rigor, després de donar-nos la benvinguda al seu taxi i preguntar-nos destinació. D'on sou? Al escoltar la nostra resposta i el nom de Barcelona, el taxista no deixa de llençar lloances amb el seu accent scouse, cap a la nostre ciutat. Es el denominador comú, cada cop que trepitjem Liverpool. Seguidament la pregunta que tots esperàvem. Sou aquí per el partit de demà? A la nostre resposta afirmativa, el taxista circulant a una velocitat més que raonable que denotaba que el trajecte el coneixia a la perfecció, fa la pregunta del milió. Sou de l'Everton o del Liverpool? Liverpool supporters, of course! és la nostre resposta. El taxista somriu i ens diu... I'm Evertonian.

Are you Bluenose? Ja és mala sort! Anar a topar amb un supporter de l'Everton en el primer contacte amb un autòcton. Ràpidament ens posem a xerrar a sobre del partit de l'endemà. Les baixes d'un i altre equips i els pronòstics per cadascuna de les parts, ben clars. Victòria. Arteta és un dels fils conductors de la conversa. El jugador basc sembla perfectament recuperat de les seves molesties, segons el taxista evertonian. El més curiós de tot, referent al jugador basc, va ser el temps que li va portar deduïr al taxista de qui li parlavem. No reconeixia la nostre dicció del cognom Arteta. Vam haver-li de dir que es tractava del jugador espanyol de l'Everton per a que s'adonés realment de qui li parlavem. Aaaaah!!! Areda!!! amb un scouse del més tancat. Magnífic poder escoltar novament aquesta variant dialectica, que amb tant orgull defensen les gents de Liverpool.

Arribàvem a la nostra destinació i ens acomiadavem del taxista, deixant-li la tornada com a pròpina. Sense dubte, la xerrada durant el trajecte bé ho mereixia. Bona gent el taxista. Era hora de reunir-nos amb la resta de la expedició que ja havia viatjat per el dematí i fer correr les primeres pintes abans d'anar a dormir un xic.

El dia del partit es llevaba amb un sol esplendorós i lluent. La sensació des de la nostre habitació, era que fins i tot feia calor. Només feia falta sortir al carrer per desmentir aquesta percepció. A les zones on el sol no hi tocava, el fred era força important. Després d'un copiós esmorçar britànic, possiblement aquella sería el nostre darrer àpat de la jornada, ens dirigiem de bon matí cap a Anfield, perfectament uniformats amb simbologia Red.

A l'arribada al mític estadi i abans de començar a fer rondes de pintes en els pubs colindants, era necessari com fem en totes les nostres visites, fer ofrena floral i rendir homenatje als 96 supporters morts a la tragèdia d'Hillsborough. Com sempre, el silenci en els exteriors de l'estadi al gol d'Anfield Road, és sepulcral i respectuós. José Manuel, gran aficionat al Joventut de Badalona, deixava una bufanda del club badaloní com a mostra de respecte de les gents del basquetbol.

Després dels deures i obligacions, tocava anar a impregnar-se de l'ambient de derbi als pubs. El cert és que potser la hora programada per al partit (les 12:45 hora local) feia que l'ambient no fos l'esperat. Les pintes corrien una darrera l'altre entre els supporters, però ni de bon tros es vivia l'ambient que tothom esperava de càntics i animació. Tampoc hi havia gaire presència de supporters Evertonians. Ni en la ciutat, ni en els voltants d'Anfield es podia veure un gran número d'aficionats de Goodison. Alguns d'ells, ben pocs, compartíen pintes i conversa en el pub amicablement amb altres supporters reds, sense cap mena de problema.

Dintre del Harry King vam coincidir amb els nostres germans de Madrid Reds, Simon, Carol, Neil i en especial Paul al qui sense coneixe'l abans, vam demanar-li que ens treiés una fotografia i es va presentar com a supporter madrileny, davant la nostre sorpresa.

Era hora d'anar cap al camp i començar a gaudir de debó del derbi de derbis. Les nostres localitats estaven dividides entre el Centenary Stand, el Main Stand i la part inferior d'aquesta grada, el Paddock Enclossure. Per els Reds barcelonins que van optar per el lateral més antic d'Anfield, els va tocar estar ben a prop dels supporters Blues, que en un número d'uns 2000, ja feia estona que animaven als seus. Entre els Evertonians hi circulava una pancarta on es podia llegir "Arribar al vostre estadi m'ha costat una passejada de 10 minuts. A vosaltres us ha costat agafar un avió i fer-vos 10.000 Kms" En clara al·lusió a la globalitat del club Red.

Saltaven els jugadors al terreny de joc. La cercania de les nostres posicions al mateix, permetía comprabar en el rostre dels protagonistes, que més que jugadors, aquell migdia éren gladiadors i tots tenien ben present el que el partit estava a punt de deparar. El You'll Never Walk Alone començava a sonar i era rebut amb xiulets per part de l'afició Toffee que ràpidament éren aplacats per una unió de 43.000 goles que feien d'Anfield la coral més preciossa que es pugui imaginar.

Des d'el primer minut de partit, es podia sentir la tensió. A la grada i al camp. Al terreny de joc, cops de colze, cops de peu i contínues picabaralles entre els jugadors. A la grada, càntics i crist d'ànim. Desde el sector Toffee, un grup de supporters bluenose, increpava molt desafortunadament a l'afició local amb crits de "Murderers!, Murderers!". Els red supporters no responíen a una provocació de molt mal gust. I tant sols uns quants, s'eixecaven dels seus seients per dirigint-se cap a l'Anfield Stand amb el seu dit index assenyalant el cap, fer indicació del poc sentit comú de la desafortunada acció.

El partit estaba calentet i els jugadors hi contribuíen de forma evident en el terreny de joc. Pur derby. Als 25 minuts de partit arribaría la jugada més polèmica de la tarda. L'expulsió de Kirgyakos per una entrada compartida amb Felaini per la lluita d'una pilota dividida. L'escàncol era majúscul. Les escridaçades des de les grades cap a la colegiat irreprodïbles. Des de la nostra posició, es podia veure l'enuig de Rafa Benítez i Sammy Lee amb el colegiat. Rafa també rebia la seva ració de càntics ofensius per part del sector visitant, que el comparava amb un gras cambrer espanyol. The Kop responia amb tot un clàssic dels darrers anys. Tell yer ma, yer ma, To wipe away all your tears, No trophies for 15 years...Tell yer ma yer ma

La inferioritat numérica no feia mimbar el ritme dels Reds i la segona meitat s'iniciava amb els de Benítez totalment volcats sobre la porteria de Tim Howard. Cada córner guanyat per els nostres era rebut a la grada amb uns crits d'ànim espectaculars. En un d'aquests corners arribaria la jugada del gol. Ningú a la nostra zona va poder veure qui havia estat l'autor del gol. Tant sols vam veure que la piloteta estava dintre de la porteria i la bogeria es desfermava. No us expliquem més d'aquest episodi. Tenim la sort d'haver-lo enregistrat, gràcies a la bona intuició de José Manuel.

Després de les abraçades amb tot el qui teníem al voltant, arribava l'hora de preguntar per l'autoría del gol. Who scored? La resposta que trobavem entre els companys supporters era sempre la mateixa. I don't know. I que importava? ja estàvem per davant en el marcador.

Amb el xiulet final tornaríen les abraçades amb els supporters del voltant. S'havia guanyat un derby d'una intensitat i polèmica com feia anys que no es recordava. I amb un jugador menys. Els herois Reds éren acomiadats per Anfield amb una gran ovació i l'entonació del You'll Never Walk Alone, amb les bufandes a l'aire i aquesta vegada dirigides cap al sector de supporters visitants que emprenía amb el cap cot el camí de tornada de deu minuts cap a casa seva.

A nosaltres la tornada cap a casa ens costaría molt més que els deu minuts que li costava als Evertonians. Però encara teníem una nit per endavant a la ciutat dels Beatles per celebrar la victòria. A la ciutat, que aquest any s'ha tenyit de Red per les dues victories en els dos derbis. THE CITIY IS OURS!!!

Plantant cara.

2010-02-11T21:46:00.005+01:00

Arsenal FC 1-0 LIVERPOOL FC

Partit de les espectatives a l'Emirates ahir a la nit. Un Liverpool enfortit per l'exitosa trajectòria a la que es va sumar la victòria en el derbi del passat cap de setmana, s'enfrontava a un Arsenal tocat moralment per uns darrers resultats que el van fer perdre pistonada enfront de Chelsea i Manchester United.

La ferma possibilitat de apropar-se a 2 punts dels Gunners, en el cas d'aconseguir els tres punts en joc ahir, feia que el partit fos d'una importància enorme per els de Benítez, que repetíen aliniació amb la salvetat de la inclusió de Skrtel per Kirgyakos que es va quedar a Liverpool complint sanció per la expulsió durant el derbi.

Els Reds van fer una bona primera part, disputada a un ritme força viu i amb la pilota lliscant per la gespa a gran velocitat. L'equip d'Anfield acceptava el repte plantejat per l'excelent futbol que practiquen els de Wenger, capitanejats per Cesc Fabregas i en moltes fases del primer temps sobre tot, desplegaven un futbol força atractiu.

Defensivament, destacava un Martin Skrtel excecpcional en el tall de totes les pilotes enviades a l'esquena de al defensa red. Ofensivament, Maxi Rodríguez se'n duia les millors qualificacions, optant en diverses ocasions al gol, que desafortunadament, no va arribar.

La segona part s'iniciava amb el Liverpool donant el primer avís sobre la porta d'Almunia. David Ngog en cursa, era incapaç de batre al porter navarrés al ser capturat per William Gallas al tractar de xutar a porta. En la següent jugada, Rosicky es plantava tot sol davant de Reina i en l'últim moment, perdia el control de l'esferic i també l'ocasió més clara per al conjunt Gunner.

A falta d'un quart d'hora per a la conclussió, una centrada del propi jugador txec, acabaria amb la rematada de Diaby, que batia a Pepe Reina i inaugurava el marcador. Quedava temps per tractar de solventar la situació, però els intents de Gerrard per conduir al seu equip cap a un resultat positiu, no van trobar premi.

Ni tant sols Ryan Babel amb un espectacular xut que va petar al travesser, ni Gerrard ja en el descompte de falta que va impactar en la mà de Cesc Fàbregas amb tota claretat amb l'arbitre a poc més de cinc metres, van ser capaços d'anivellar el marcador.

Cap de setmana sense partit per als de Benítez que tindràn el seu proper compromís enfront de l'Unirea romanés, en l'estrena de la competició de la segona divisió europea.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (Degen), Skrtel, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Mascherano, Kuyt, Gerrard (C) i Ngog.

Batalla guanyada.

2010-02-09T19:59:00.002+01:00

LIVERPOOL FC 1-0 Everton FC

Sabor pur a derbi. Tensió, polèmica, lessions, expulsions, arbitratge nefast. Derbi de totes, totes. Una autèntica batalla (esportiva) es va poder veure a Anfield el passat dissabte. Partit que es va portar el Liverpool, posant sobre la verda gespa d'Anfield orgull, casta, força emotivitat i el gol. Els de Benítez continúen amb la seva bona progressió que l'ha fet conquerir 17 dels darrers 21 punts en joc. La quarta plaça, és cada cop més propera.

L'Everton de David Moyes visitava Anfield en un estat de forma excepcional. No menys brillant era la trajectoria obtinguda en els darrers compromissos per els de Rafa Benítez. El derbi del Merseyside es presentava farcit de motius per fer d'ell, un autèntic espectacle, no tant sols esportiu, sinó que també, social.

Amb Maxi i Ngog en l'once inicial, Liverpool i Everton començaven el partit amb un ritme endiablat. Sense gaires clares oportunitats per cap dels dos bàndols, l'Everton dominava en el primer terç del partit. De seguida es produiríen les primeres accions violentes del partit. Pienaar deixaba anar la seva cama sobre la de Javier Mascherano, obtenint una tarjeta groga que era de clar color vermell.

Tot seguit, la jugada més polèmica del xoc. En una pilota dividida, Kyrgiakos y Fellaini entren amb gran violència. Tots dos jugadors queden estessos en el terreny de joc. A la reincorporació del jugador grec, Atkinson, el referee del partit, li mostra la targeta vermella directe, que obliga al jugador Red a abandonar el terreny de joc. Anfield s'exalta amb la incongruent decissió arbrital. La tensió continua. A qualsevol frega entre jugadors, les espurnes salten i els ànims s'enerben. La primera part, finalitza amb un xut al pal de Gerrard.

El segon temps, per estrany que pugui semblar al disposar el Liverpool d'un home menys, es totatlment de color Red. Amb un Gerrard tot cor i cap a l'hora dirigint el joc i un Kuyt bregador com sempre, els de Benítez es menjen per complert a l'Everton d'Arteta, que durant bona part del primer temps, havia dominat tot sol el partit.

Al minut cinquanta-quatre de joc, un corner servit per Gerrard era rematat a porta per Dirk Kuyt que es trobava tot just davant de Tim Howard. El gol feia embogir a les grades. Al sector red, és clar. El partit del jugador holandés, novament es per fer un monument. Kuyt va ajudar a Mascherano en el lateral dret, després de la expulsió de Kirgiakos, va pujar la banda dreta com un posés i va aconseguir el gol que decidia el partit.

Menció especial per a Pepe Reina que a les acaballes del partit i amb l'Everton totalment volcat a l'atac, va desbaratar dues accions de perill de l'equip toffee. Final del matx i als pubs colindants a Anfield, la cervessa i les celebracions tant sols feien que començar.

Durant el cap de setmana, dispossare-ho de tot el material recopilat per la expedició barcelonina al derbi, ademés de la crònica de tots els fets.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Kirgyakos, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Lucas Leiva, Kuyt, Gerrard i NGog.

GOL:
1-0 Kuyt 54'

Serem al derby.

2010-02-04T19:40:00.002+01:00

El derby del Merseyside ja és aquí. Una nova edició del duel entre Reds i Blues ja és servida i BARCELONA REDS hi serà present per primer cop vivint en directe les evolucions del xoc de màxima rivalitat ciutadana.

Un total de 8 membres de la branch, viatjaràn demà cap a la capital del Mersey per començar a viure des de divendres a la nit, l'ambient d'un dels partits més esperats per tot supporter durant l'any.

Partit que arriba en un moment de magnífica ratxa esportiva per a tots dos clubs. Especialment per als Toffees que han recuperat en els darrers partits el camí de la victòria amb un Tim Cahill fent gols amb facilitat i la recuperació i tornada als terrenys de joc del jugador basc Mikel Arteta, absent durant tota la campanya.

Pel conjunt Red, Benítez no podrà comptar amb el concurs de Fernando Torres, ni Yossi Benayoun, però espera seguir mantenint el bon olfacte golejador del sempre lluitador Dirk Kuyt. Pels d'Anfield es vital seguir sumant punts per continuar lluitant per la quarta plaça, a la qual, Tottenham, Manchester City i Aston Villa, estàn oposant una ferotge lluita.

Durant la propera setmana doncs, us anirem oferint tot el material audiovisual que anem recopilant durant tot el cap de setmana, per tal de fer-vos arribar de la manera més realista possible, tot alló que envolta a un dels partits de més trascendència a nivell futbolístic mundial. No us ho perdeu!

Al fí amb comoditat.

2010-01-31T17:19:00.005+01:00

LIVERPOOL FC 2-0 Bolton Wanderers

Victòria còmode del Liverpool davant del Bolton Wanderers, en una jornada que li permet retallar dos punts al Tottenham Hotspurs en la lluita per la quarta plaça. Els de Benítez, sumen el tercer partit mantenint la seva porteria a zero, oferint una millora ostensible en el rendiment defensiu. En atac però, l'equip continua patint força la absència de Fernando Torres. Malgrat aixó, Dirk Kuyt aporta el gols suficients per no enyorar en demasía al davanter internacional espanyol.

Aquilani tornava a l'onze titular després de restar en la banqueta en el últim compromís lliguer a Wolverhampton. Conjuntament amb l´italià, David N'Gog també era de la partida en la punta d'atac, desplaçant d'aquesta manera a Dirk Kuyt a la banda dreta de l'atac red. Precissament l'holandés va ser el protagonista de la primera acció de cert perill del partit. L'holandés però, no va arribar per ben poc a tocar la pilota a una centrada per Emiliano Insua.

Clar que per ocasió clara de gol, la que va gaudir Chun-Young per els Trotters. En el minut 24 de partit, el jugador asiàtic es planta tot sol davant de Reina, el supera, xuta a porteria buïda i Kirgyakos arriba a temps per evitar el gol sota la mateixa ratlla de gol de la porteria de Reina. Excel·lent el rendiment defensiu de "Soto" en els darrers partits, on ha demostrat una honestetat professional immensa.

Després de l'ensurt, el Liverpool es volcaría sobre la porteria de Jaaskelainen. D'aquesta manera, en el minut 37, Insua fa una centra al segon pal a la qual arriba Aquilani des de la segona línea, pentinant cap enrere i deixant la pilota totalment franca per a que Kuyt afusellés la porteria rival. Era el primer gol del partit iel gol número 49 de Kuyt amb la samarreta red.

Ja en el segon temps, el Liverpool continuaria superant per complert al conjunt d'Owen Coyle. Especialment clara fou la doble ocassió que gaudiríen Gerrard i N'Gog cap al minut 52 de joc. El francés enviava la pilota al travesser d'un cop de cap. El davanter gal, no va tindre la tarde molt lluïda i va desaprofitar un parell de bones ocasions, que van fer que els supporters s'enrecordessin de Fernando Torres. Tot i així, cal aplaudir el partit del jove davanter.

No va ser fins el minut 70 que els de Rafa Benítez es van poder relaxar i ampliar diferències en el marcador. Insua molt actiu durant tot el partit, xutava a porta sent desviada la pilota per Mark Davies, fent inutils els esforços de Jaaskelainen per evitar el gol. Anfield començava a estar més tranquil.

Amb tot ja de cara, els de Benítez van continuar buscant la porteria dels Trotters, sense trobar un nou gol que afegir al marcador. Xiulet final i important victòria l'aconseguida que permet continuar aspirant a una quarta plaça que mica en mica es troba més a l'abast.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Kyrgiakos, Insua, Kuyt, Mascherano, Gerrard (C), Riera (Maxi Rodríguez 74'), Aquilani (Lucas Levia 66') i N'Gog (Babel 84').

GOLS:
1-0 Kuyt 34'
2-0 M. Davies (pp) 70'

Nulitat absoluta.

2010-01-27T18:17:00.006+01:00

Wolverhampton 0-0 LIVERPOOL FC

Lamentable espectacle l'ofert per tots dos equips al Molineux de Wolverhampton. El pitjor partit de la temporada de llarg per part dels de Benítez que en cap moment han sabut proposar un partit diferent al que han pretés els Wolves. Partit de pin-pan-pun, que ha desquiciat per complert als supporters que veuen com es perd una magnífica oportunitat de retallar distàncies amb els rivals, en un estadi propici per a fer-ho.

Amb Aquilani a la banqueta, Gerrard que tornava a la titularitat i amb un terreny de joc en pèsimes condicions, semblava clar que la proposta de Benítez no era altre que buscar un joc de contacte físic i deixar de banda qualsevol jugada de combinació, per tractar de trobar alguna jugada de rebot per aconseguir algún gol. Així ha estat, però el gol no ha arribat. De fet, ni tant sols ha arribat cap oportunitat digna de menció.

Les millors oportunitats però, han caigut del costat dels de Nick McCarthy que en botes de Kevin Doyle, han portat perill en més d'una ocssió a la porteria de Reina. Tant sols Kuyt amb un xut llunyà ha posat en apurs al porter nord-americà Hanneman, que ha tingut una nit força relaxada.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Kirgyakos, Skrtel, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas, Mascherano, Riera, Gerrard (C) i Kuyt.

La Santíssima Trinitat.

2010-01-21T19:41:00.008+01:00

LIVERPOOL FC 2-0 Tottenham Hotspurs

Bill Shankly es referia en una de les seves cites més aclamades a la Santíssima Trinitat del fútbol. El inquebrantable triombirat que formen els jugadors, l'entrenador i l'afició. La comunió entre tots tres elements ahir a Anfield, va conduïr, una vegada més, a la victòria. Un Anfield bullint com en les grans ocasions va portar en volandes a uns jugadors mentalitzats des de l'inici de que s'havia de sortir a mossegar si feia falta per tal de que els tres punts no s'escapessin d'Anfield i així apropar-se a tant sols un punt del rival que actualment ocupa la tant ansiada quarta plaça.

Un dels jugadors que més connectats va sortir, fou Jamie Carragher. El ahir Capità en funcions, va exercir de cor i ànima d'un equip escas en autoconfiança per els durs cops rebuts durant la temporada. Carragher va aplegar a la resta de 10 companys titulars i creant l'habitual "Red Bubble" d'abans dels inicis del partit en la època de Gérard Houllier, va arengar amb força als seus companys.

Clar que per força, entrega i lluita continua, Dirk Kuyt. L'holandès va còrrer sense esma des d'el minut inicial fins a la finalització del partit i va trobar l'obligat premi amb dos gols. El primer, ben poc després d'iniciar-se el partit. Reina, enviava en llarg cap al camp contrari, on Kuyt guanyava l'acció en el salt al defensa deixant la pilota amb el cap per Aquilani. L'italià, superb en la nit d'ahir, deixava de primeres novament per Kuyt, que sense pensar-ho, de xut ras i col·locat a l'arrel del pal, batia a Gomes. Anfield embogia.

Kuyt, ja a les acaballes del partit, trobaría novament el gol al transformar en segona instància un penal comés sobre David N'Gog que va disputar tant sols deu minuts de partit, però que va portar constant perill a la porta dels Spurs.

Entre un i altre gol, una autèntica batalla. El duel entre Crouch i Kirgyakos fou enorme. El jugador grec és un jugador limitat tecnicament, però amb una entrega i lluita infinites. En dos partits (ahir i Stoke City) en els que calia caracter i força, el grec s'ha guanyat a l'afició per una combativitat digna dels boxejadors més legendaris. D'aquells que reben i encaixen cops, però que també en saben repartir.

El Tottenham Hotspurs d'Harry Redknapp, no va ser un rival fàcil de batre. Amb un onze inicial immensament superior al de Benítez i amb una banqueta (amb Robbie Keane i Pauvlichenko) igual de superior, va demostrar que és un equip compacte i amb força polvora al davant. Ahir però, era la nit d'Anfield. I contra 45.000 ànimes, no es pot lluitar.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (C), Kirgyakos, Skrtel, Insua, Degen (Darby 90'), Lucas Leiva, Mascherano, Riera (Maxi 81'), Aquilani (N'Gog 79') i Kuyt.

GOLS:
1-0 Kuyt 6'
2-0 Kuyt 93' (p)

We are focussing on supporting our Manager.

2010-01-19T19:57:00.006+01:00

El got ha vessat. L'afició del Liverpool FC es mobilitzarà demà en massa com a protesta contra els mitjans de comunicació britànics que insistentment ataquen a l'entrenador del club Rafa Benítez, no ja com a lliure crítica futbolística, sinó, com a auténtic atacs contra la persona i l'ésser humà.

El supporter del Liverpool ja n'està tip. Durant les darreres setmanes, hem hagut d'empassar veritables barbaritats en contra de l'actual i únic entrenador del club. Articles com aquest a The Guardian, els ja típics articles sensacionalistes a The Sun i les parcials e infumables retransmissions de Sky Sports amb Andy Gray (ex-jugador de l'Everton) al capdavant.

El supporter ha dit prou. L'aficionat Red té, com qualsevol altre aficionat de qualsevol club, les seves preferències amb sistemes i metodología de treball al front d'un equip de futbol. Però el que no està disposat a empassar-se, és que s'està totalment en contra de Rafa Benítez i que possin en boca de l'aficionat i del Kopite, la petició de dimissió del tècnic madrileny.

A l'estat espanyol, no ens és llunyana aquesta polèmica. Articles com el de John Carlin aquest diumenge a El País, on literalment acusa a Rafa Benítez de mentir i enganyar a l'afició i fins i tot d'insultar-la, o els constants articles difamatoris als diaris principalment madrilenys com Marca o As, on utilitzaven la fotografía d'un seguidor de l'Stoke City amb una targeta de l'atur britànic amb el nom de Rafa Benítez, fent-lo passar com a supporter Red, mentre que la realitat era que des de el fons que ocupaven els supporters Reds, es corejava el nom de Benítez, han fet que la paciència dels supporters del país s'acabés.

Per aquest motiu, demà a The Kop està prevista una manifestació en recolçament i suport a Rafa Benítez i en contra de tots aquests mitjans, per fer-los saber l'autèntica veritat del Liverpool FC. L'única veritat és que l'afició del Liverpool recolçarà al seu manager fins al darrer moment, com ha vingut fent des de 1892.

Qui encara s'empassi les mentides de la premsa, que conecti demà Teledeporte a partir de les 21:00 hrs. Allà coneixerà l'autèntica realitat. Una realitat anomenada LIVERPOOL FC. I qui encara tingui dubtes, que faci una ullada al fòrum més popular del Liverpool. Red and White Kop.

Demà juguem contra el Tottenham Hotspurs.

Fatídics darrers minuts... again.

2010-01-17T09:30:00.006+01:00

Stoke City 1-1 LIVERPOOL FC

Sembla questió de mal d'ull o de bruixes, però el cert és que són masses els punts perduts en els instants finals durant aquesta accidentada temporada. Ahir, dos punts van volar del sac quan el cronometre s'apropava al minut noranta. No havia estat un partit de lluiments ni de virtuosismes. A aquestes alçades i amb les circumstàncies conegudes, el realment important, era aconseguir els tres punts i la tercera victòria consecutiva en Premier.

El You'll Never Walk Alone es deixava sentir i amb força al iniciar-se el xoc, per part del nombrós grup de supporters reds desplaçats des de Liverpool a Stoke-on-Trent. A la gespa, ni Gerrard, ni Torres, ni Benayoun, baixes conegudes a qui a darrera hora es va afegir un cop més Daniel Agger. Kirgyakos suplia en l'eix defensiu al central danés, mentre Rafa Benítez havia de fer malavars per crear una aliniació minimament coherent. Finalment. Deggen suplia en banda dreta a Benayoun, mentre que Kuyt ocupava la mitja punta que habitualment ocupa Gerrard. Al cap davant de tots, David N'Gog.

El partit com era d'esperar era ple de força i carent de brillantor. Els primers minuts eren dominats per el Liverpool que va comptar amb un xut de Fabio Aurelio que Sorensen va saber blocar sense consequències. Un inimaginatiu Liverpool, no sabia com plantar-se dintre de l'àrea rival durant tot el primer temps. Tant sols una jugada en la que Lucas Leiva va simular un penal i va ser amonestat amb total justicia per l'àrbitre, fou la jugada més clara d'apropament red a la porteria dels Potters. Per la seva banda, Pepe Reina, tant sols patia moments d'angoixa en les pilotes penjades per el quadre de Tony Pullis des de la banda.

En el segon temps, continuaría el futbol de xoc i de poca creació. En aquestes circumstàncies, el gol es feia car de veure, però va arribar i com no podia ser d'altre manera d'una forma ben poc lluida, però vàlida al cap i a la fi. Sortyrios Kirgyakos el jugador grec s'estrenava com a golejador al introduïr la pilota després de diverses rematades a porta. Era el minut 57 i el Liverpool aconseguia el que necessitava com l'aigua. Un gol que li permetès continuar aspirant a la quarta plaça i sobre tot a recuperar una moral totalment ensorrada.

Amb el gol, els jugadors coneixedors de la ferocitat local es van fer enrere. Benítez movia banqueta i feia debutar a Maxi Rodríguez, fitxat aquest mateix dimecres. Aquilani també feia acte de presència en el terreny de joc. I les escomeses locals amenaçaven a un segur Pepe Reina.

Tot fins el minut noranta de partit. Novament una pilota penjada a l'interior de l'àrea red era pentinada per un atacant, pràcticamente sense oposició i servia el gol fet a Huth, tot sol al segon pal. Tota la temporada patint els mateixos mals i encara sense remei.

El Liverpool encara gaudiría d'una darrera oportunitat en un cop de cap de Kuyt a centrada de Fabio Aurelio, que per incrementar la mala sort ja evident, va anara a parar al pal de la porteria de Sorensen. En la mateixa jugada, Lucas Leiva era derribat per Shawcross dintre de l'àrea, sense que l'àrbitre observés acció punible.

Dimecres arriba el Tottenham Hotspurs a Anfield per disputar el partit suspés per la neu la setmana passada. Els Spurs de Harry Redknapp són el rival a batre i a qui desposeir de la quarta plaça. Es un partit per tant, a vida o mort.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (C), Kirgyakos, Skrtel, Insua, Deggen (Maxi 78'), Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio, Kuyt i N'Gog (Aquilani 87').

GOLS:
0-1 Kirgyakos 57'

Maxi Rodríguez, nou jugador Red.

2010-01-15T17:06:00.005+01:00

Maximiliano Rubén Rodríguez, conegut futbolísticament com a "Maxi Rodríguez" o "La Fiera" és des d'el passat dimecres nou jugador del Liverpool FC, després d'arribar amb la carta de llibertat (tal com ja va avançar en primicia The Kid Torres fa una setmana) procedent de l'Atlético de Madrid.

El jugador nascut fa 29 anys a Rosario (Argentina) no ocuparà plaça d'extranger degut a la seva doble nacionalitat argentino-italiana. Jugador principalment de banda dreta, ha defensat la samarreta del Newell's Old Boys de Rosario, RCD Espanyol de Barcelona i Atlético de Madrid.

Internacional per Argentina en fins a 30 ocasions, Maxi Rodríguez arriba al Liverpool amb la clara intenció de recuperar la confiança de Diego Armando Maradona per tal de ser novament convocat per el combinat argentí per a la disputa del Mundial de Sud-Africa del proper mes de juliol. Campió del món sots-20 amb Argentina, Maxi va disputar el darrer Mundial d' Alemanya aconseguint un sensacional gol contra Mèxic, escollit com a el millor gol del campionat.

El nou fitxatge de Rafa Benítez, preten suplir el greu deficit de joc per bandes que pateix des de sempre el planter red. El principal handicap amb el que comptarà la nova adquisició dels d'Anfield, serà la gran incògnita que representa el rendiment d'un jugador que des de la seva greu lessió de lligaments de genoll, no ha tornat a ser el jugador desiquilibrant que fou en el passat.

¡¡BIENVENIDO MAXI!!

No jugar a res.

2010-01-14T19:33:00.003+01:00

LIVERPOOL FC 1-2 Reading FC

Eliminats amb total justicia de la FA Cup. La competició que conjuntament amb la Europa League havia estat indicada com l'objectiu de la temporada, després del pobre rendiment de l'equip a la lliga i la prematura eliminació de la Champions League, s'esbaeix per complert, després d'una actuació lamentable del quadre Red, incapaç de superar en dos partits a un equip que lluita per treure el cap de les posicions cueres de la segona divisió anglesa.

No hi ha que buscar excuses. Ni una actuació arbrital, ni en aquest cas les lessions de Torres (6 setmanes de baixa) i Gerrard (dues setmanes de baixa) que van obligar a abandonar durant el primer temps el terreny de joc. La resta de jugadors, van ser escombrats per un Reading que va demostrar fam e il·lusió. Dos aspectes necessaris per ser futbolista i que ahir, els jugadors del Liverpool van oblidar al vestidor.

Tant sols Alberto Aquilani va ser ahir el jugador que tots els aficionats volen per al Liverpool. L'italià va fer el seu millor partit des de que és jugador Red. La llàstima és que la resta de companys, no el va acompanyar. La bona actuació de Il Principino, és el salvavides al que una afició naúfraga d'il·lussions, s'aferra.

FORMACIÓ:
Cavallieri, Degen, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Aquilani, Lucas Leiva, Benayoun, Gerrard (C) i Torres

GOL:
1-0 Bertrand (pp) 45'

Es suspen el partit contra els Spurs.

2010-01-10T11:01:00.003+01:00

El partit que aquesta mateixa tarda havia d'enfrontar al Liverpool FC i Tottenham Hotspurs, s'ha postposat com a consequència de les fortes nevades caigudes en tot el Regne Unit en les darreres jornades. Malgrat que les precipitacions en forma de neu han mimbat considerablement en les darreres hores, les baixes temperatures que pateix el país, han provocat que es formessin grans clapes de gel en totes les vies de comunicació per carretera i els carrers de les diferents ciutats. Per aquest motiu, la Policia britànica amb el consentiment del club i de l'Ajuntament de Liverpool s'han vist en l'obligació de suspendre el partit per tal de no posar en perill la integritat física dels supporters.

No ha estat l'únic partit suspés en aquesta atípica jornada de Premier. A continuació, us detallem la totalitat de partits, a part del Liverpool Fc - Tottenham, que s'han hagut de suspendre pels motius abans comentats.

Hull City - Chelsea
Burnley - Stoke City
Sunderland - Bolton
Fulham - Portsmouth
West Ham - Wolverhampton
Wigan - Aston Villa

Dossena torna a Itàlia. Maxi a punt de signar.

2010-01-10T10:46:00.003+01:00

Andrea Dossena, jugador italià que va arribar al Liverpool FC l'estiu del 2008, ha posat fi a la seva estada en el club d'Anfield i pren rumb novament cap al seu país per defensar la samarreta del Napoli SC. El traspàs es va fer efectiu el passat divendres i va estar tassat en 4,6 milions d'Euros. El mateix divendres, el jugador ja es va exercitar amb els seus nou companys a les instal·lacions del club de l'estadi San Paolo.

Dossena ha jugat un total de 28 partits amb el Liverpool, aconseguint 2 gols. Gols que seràn sempre recordats per els supporters al tractar-se dels quarts gols anotats en dues golejades històriques enfront del Real Madrid CF (4-0 en vuitens de final Champions League) i del Manchester United (1-4 a Old Trafford) Tots dos, recorde'm-ho marcats durant la mateixa setmana de la temporada passada.

No sembla que sigui aquesta la darrera venda que efectui el Liverpool durant l'obertura del mercat del mes de gener. Voronin sembla estar molt a prop de fitxar per el Dynamo de Moscú, mentre que finalment i segons declaracions del propi Rafa Benítez, Ryan Babel continuarà sota la disciplina red, malgrat els interessos del Birmingham City en obtindre els serveis del jugador holandés.

MAXI RODRÍGUEZ MOLT A PROP.

El jugador argentí Maxi Rodríguez "La Bestia", es troba ben a prop de posar signatura al seu contracte que el vincularà amb el Liverpool FC per aquesta temporada i una més. L'acord entre jugador i el club d'Anfield és total i la contractació està a l'espera de que el jugador i el seu actual club, l'Atlético de Madrid, arribin a un acord per tal de que Maxi obtingui la carta de llibertat. Aixó es despren després d'escoltar les declaracions del propi Rafa Benítez en la web del club.

Patrick Berger abandona el futbol.

2010-01-07T19:44:00.002+01:00

El jugador txec de 36 anys Patrick Berger, que va defensar la samarreta del Liverpool FC durant 7 temporades, ha anunciat la seva retirada del futbol professional, acompanyant d'aquesta manera al seu compatriota i també ex-jugador Red, Vladimir Smicer.

Berger que va arribar a Anfield l'estiu del 1996 provinent del Borussia Dortmund alemany, després de disputar una magnífica Eurocopa a terres angleses, on amb la sel·lecció de la República Txeca va impressionar a tot el continent plantant-se sorpresivament en la final de Wembley, on va aconseguir marcar de penal. Berger ha decidit posar fi a una carrera futbolística que el va portar, ademés del club del Merseyside, a defensar les samarretes de l'Slavia de Praha, Borussia Dortmund, Portsmouth, Aston Villa, Stoke City i finalment l'Sparta de Praha.

La seva primera etapa a Anfield no va ser gaire productiva i va veure força partits des de la banqueta. El seu enfrontament amb a les hores tècnic Roy Evans, van estar a punt de fer-lo marxar d'Anfield, però amb l'arribada de Gerard Houllier, Berger va començar a mostrar la seva classe, fins que una inoportuna lessió el va fer perdre's gran part de la temporada 2001. La temporada del triplet.

Berger va deixar el Liverpool la temporada 2003 per recalar al Portsmouth, havent disputat 196 partits i aconseguint 35 gols. En el seu palamarés com a jugador Red, trobem la 1 Copa UEFA, 1 Supercopa Europa, 1 FA Cup, 1 Charity Shield i 2 Carling Cups. Posteriorment jugaria a Aston Villa i Stoke City per finalment tornar al seu país per jugar amb l'Sparta de Praha.

Com a jugador internacional, Berger va defensar en dues ocasions la bandera de l'extinta Txecoslòvaquia, per després del procés de disolució de l'antic país satél·lit de la URSS, jugar 44 partits amb la República Txeca on va marcar 18 gols.

Caldrà repetir.

2010-01-03T10:27:00.003+01:00

Reading FC 1-1 LIVERPOOL FC

No va ser possible batre al Reading al Madjeski Stadium, el que comporta un partit de replay per conèixer el vencedor de la eliminatòria. Rafa Benítez havia parlat hores abans del xoc, de la importància que ha adquirit el trofeu del KO per al Liverpool i disposava d'un onze inicial amb la presència de dos puntes com Torres i N'Gog.

El cert és que, com passa a sovint en aquest tipus de duels, l'equip petit no es va arronçar i va plantar cara a l'equip gran. D'aquesta manera, els Royals es van avançar en el marcador en una jugada a pilota aturada. Una centrada al segon pal era posada al cor de l'àrea petita abans que la pilota sortís per la línia de fons i el davanter Church aprofitava per introduïr la pilota en el fons de la xarxa de la porteria de Reina.

Saltava la sorpresa i ben cert és, que el joc del Liverpool fins a aquell moment no havia estat del tot dolent. Lucas Leiva oferia una de les seves millors actuacions, afegint a la seva habitual entrega i recuperació de pilotes, una magnífica organització i donant-li al joc una bona velocitat de pilota. També Stephen Darby, titular en substitució del lesionat Glen Johnson, oferia una bona participació.

El Liverpool arribava amb claredat a la porteria rival, però no aconseguia igualar el gol dels locals. Fabio Aurelio en dos xuts creuats, i una rematada de cap de Fernando Torres, que marxaría fora per ben poc havien gaudit de les millors ocasions, però no seria fins al minut 36 que Steven Gerrard en una centrada-xut, aconseguiria anivellar el marcador.

En la segona part, el ritme de joc deballaría considerablement, el que afavoría els interessos dels locals, que no passarién per grans dificultats i es guanyaven el dret de visitar Anfield per disputar el partit de replay.

FORMACIÓ:
Reina, Darby, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt, Lucas Leiva, Gerrard (C), Fabio Aurelio (Benayoun 79'), Torres i N'Gog (Aquilani 68').

GOL:
1-1 Gerrard 36'

VIUEN!!!

2009-12-29T23:05:00.007+01:00

Aston Villa FC 0-1 LIVERPOOL FC

Diu la dita castellana que "Año de nieves, año de bienes" Tant de bó aquest cap d'any ple d'inclemències meteorològiques, en molts casos en forma de grans nevades com la caiguda durant els 90 minuts sobre el Villa Park, porti a la soferta afició Red els bens (títols) que mereix. De moment, tanquem l'any amb una crucial i vital victòria sobre un dels rivals més directes en la lluita per una de les places que donen dret a la disputa de la propera edició de la Champions League. I tot gràcies a un gol en les darrers instants de Fernando Torres. Gol històric per tractar-se del gol número 50 del davanter madrileny amb la samarreta del Liverpool a Premier League i per haver-ho fet en 72 partits, superant d'aquesta manera al mític Roger Hunt que va fer-ho en 76.

Segon partit en que Aquilani, Gerrard i Torres inicien el xoc com a titulars i la millora ha estat enorme. Vint partits de lliga han fet falta per poder comprobar-ho. Maleïdes lessions. Des de bon començament s'ha vist a un Liverpool que s'ha apoderat del partit en la seva zona mitja amb el jugador italià i un excel·lent Lucas Leiva com a comandants de joc. Els de Benítez han donat molta velocitat a la pilota, jugant en moltes ocasions al primer toc i a l'espai, tornant boja a la defensa local on Richard Dunne ha tingut que sortir en moltes ocasions de la seva zona per recolçar a Petrov i a Reo-Cocker totalment superats per les accions combinatives del quadre Red, avui de blanc.

En una d'aquestes ràpides jugades al primer toc, ha arribat la primera ocasió clara dels del Merseyside. Gerrard en jugada de paret amb Torres ha xutat dur amb la cama dreta, trobant una bona resposta del veterà Friedl. Era el minut 17. Avui era un dia inspirat i fins i tot aquesta inspiració ha arribat a pilota aturada on novament Gerrard ha buscat amb el seu xut la porteria dels villans, trobant una cama d'un defensor que ha enviat la pilota lluny del marc de Friedl.

Els de Martin O'Neill estaven totalment perduts sota la densa nevada i sobre el terreny de joc. Tot i així, han gaudit de la millor oportunitat del partit, quan Stewart Downing ha rematat tal i com venia una pilota que Pepe Reina ha sabut refusar a córner en una acció d'un felins reflexes. El gol es cantava al Villa Park.

Abans d'arribar al descans, l'arbitre del xoc ha passat per alt un clar penal de Richard Dunne sobre Kuyt. El defensa irlandés impactava clarament sobre la cama del jugador holandés dintre de l'area quan Kuyt, s'havia endut la pilota.

El segon temps s'inicia amb un joc més lent. Semblava com si els jugadors, enyoressin l'escalfor del vestidor. Un canvi de botes de Pepe Reina, ajudava a congelar els ànims. Mica en mica però, el joc tornava a recuperar la vivacitat i electricitat del primer temps. També es cert, que les imprecissions continuaven sent les mateixes, però el partit gaudia de ritme. Aquilani a la hora de partit provaba sort a pilota aturada des d'una posició llunyana. La pilota tot i anar ben dirigida i amb força intenció, sortia un xic alta i sense força per sorprendre a Friedl. Bona demostració de l'italià per a l'execució de free-kicks.

Fins al minut 70 de joc, no ha hagut noticies de l'Aston Villa sobre la porta Red. Aghbonlahor en una escapada ha xutat a porteria trobant la intervenció de Pepe Reina que novament ha estat sensacional refusant el xut del davanter internacional anglés. En la jugada del córner, John Carew rematava de creuat amb el cap, sortint la pilota fregan el pal esquerra de Reina. El Villa es treia la son de les orelles i fins i tot reclamava penal en un refús defectuós de Insua on la pilota l'impactava en la mà de manera involuntària.

Ha estat un miratge i minuts després el Liverpool tornava a recuperar la possessió de la pilota fins a la finalització del matx. Una possessió que fins al minut 93 de partit no s'ha traduït en gol. Fernando Torres aprofitava una pilota morta dintre de l'àrea dels villans per creuar la pilota al pal llarg davant la sortida de Friedl. Un gol que dóna vida al Liverpool i que posa als de Benítez a quatre punts de la quarta posició (Tottenham) i a dos del seu rival aquesta nit.

La Premier descansa fins al 10 de gener on un altre partit vital donarà mostra de l'actual moment de forma del quadre Red. Visita Anfield el Tottenham de Harry Redknapp. La propera setmana, s'inicia la FA Cup enfront el Reading.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Kuyt, Aquilani (Babel 77'), Lucas Leiva, Benayoun (Fabio Aurelio 95'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
0-1 Fernando Torres 93'

Guanyar segueix costant horrors.

2009-12-27T10:50:00.006+01:00

LIVERPOOL FC 2-0 Wolverhampton

Dates proclius a les bones accions i a la fraternitat. Anfield s'omplia de barrets de Pare-Noel i en les seves graderies s'albiraven cartells de suport a Rafa Benítez, que a la seva sortida al terreny de joc des de vestuaris, tocava la placa del This is Anfield, com si d'un jugador es tractés. Molt poc temps va fer falta, per a deduir que el Wolverhampton de Mick McCarthy no visitava Liverpool amb el propòsit d'oferir un regal nadalenc als locals. Més aviat el contrari. Fernando Torres en menys d'un minut ja havia rebut un cop de colze al seu clatell i ja havia besat la gespa, víctima de les entrades dels defenses visitants.

Clara declaració d'intencions. A pesar de la duresa mostrada en els primers compassos del partit, el Liverpool aconseguia trobar amb facilitat la porta de Hannehman. Fabio Aurelio de lliure directe, Steven Gerrard de tir llunyà i sobretot Fernando Torres en una acció en la qual va tornar boig al seu defensor amb constants retallades i tir de cama dreta, que el porter nord-americà sabia desbaratar enviant el baló a córner. Tot això en menys de vuit minuts.

Un inici fulgurant que albirava un partit tranquil als patidors cors de la parròquia d'Anfield. Res de tot això. A poc a poc, minut a minut, els Wolves s'anaven assentant millor i més ordenadament sobre el terreny de joc. Per contra, l'onze de Benítez perdia fescura, electricitat i idees. La situació era aprofitada pel conjunt taronja que en el minut 23 de joc, oferia la seva primera arribada a la porta de Reina. Evan-Banks després de forcejar amb Jamie Carragher en l'interior de l'àrea aconseguia xutar a la mitja volta, trobant una excel·lent resposta del porter espanyol que blocaba el tir.

Seria la primer d'una sèrie de tres perilloses escomeses del Wolverhampton. Milijas de lliure directe, forçava a Pepe Reina a enviar el baló a córner no sense dificultats. En la jugada següent, Reina ordenava a la defensa Red la col·locació que havia d'ocupar per a defensar la jugada. Ni cas. Per poc, aquest desajustament defensiu no li costa un gol als d'Anfield. Doyle rematava absolutament sol a menys de quatre metres de la línia de gol, però per fortuna va realitzar la rematada amb el seva espatlla, en comptes d'amb la testa. La pilota es perdia per sobre del travesser i es perdia en la immensitat de The Kop.

S'acabaven les celebracions nadalenques i les primeres cares de preocupació es podian apreciar en les graderies. A la mitja hora de joc, Fernando Torres arrencava en una posició molt justa i batia d'hàbil vaselina al porter visitant. L'àrbitre anul·lava la jugada per fora de joc. El gol 50 del jugador de Fuenlabrada debia esperar.

Glen Johnson en una afortunada internada en l'àrea, va estar a punt de posar en avantatge als de Benítez un minut abans de finalitzar la primera meitat. Després de dur-se de rebot l'esfreric amb el pit, es va quedar tot sol davant Hannehman però el seu tir va ser detingut amb encert pel porter visitant de magnífica estirada.

La segona meitat s'iniciava amb els mateixos protagonistes i amb les mateixes connotacions. Un Wolverhampton lluitador i un Liverpool al que cada minut que passava, se li notava més engarrotat per les urgències. En el minut 52 es produïa la jugada que determinaria l'esdevenir de la trobada.

Steven Gerrard servia una pilota per a la carrera de Benayoun a un dels pocs espais que oferia la defensa dels de McCarthy. El jugador israelià s'anava amb clar avantatge del seu defensor i aquest havia de derrocar-lo abans que Benayoun fes acte d'entrada en l'àrea. Stephen Ward, que havia vist targeta groga minuts abans, era l'autor de l'obstrucció mereixedora de la segona cartolina groga. Però el col·legiat mostrava l'amonestació a un company de Ward davant les queixes del combinat Red, inclòs Pepe Reina que abandonava el seu marc per a advertir a l'àrbitre del seu error. El referee es dirigiria cap al seu assistent, que li confirmava la seva errònia decisió. Rectificació per part de l'àrbitre que posava a Ward camí dels vestuaris abans d'hora. L'acció de Pepe Reina, li va costar els esbroncs per part dels seguidors visitants cada vegada que aquest intervenia.

Era la fi de la resistència del Wolverhampton. Amb un jugador menys, les ofensives reds eren ja més clares i ben aviat la porteria dels Wolves es veuria perforada. Seria Steven Gerrard que d'un solemne cop de cap ple de ràbia, aconseguia batre per primera vegada, a un fins a llavors, inexpugnable Hannehman. Sensacional la jugada i el centre al cor de l'àrea des de banda esquerra de Insua. Era el minut 61 i la tranquil·litat arribava A Anfield.

No seria la darrera intervenció decisiva del jove lateral argentí. Vuit minuts després, un altre centre d'Insua, era recollit per Yossi Benayoun que després de retallar al seu oponent, disparava a porta, trobant una cama rival que desviava el baló de la trajectòria que perseguia la vista de Hannehman. Era el 2-0 i ara les imatges d'alleugeriment s'apoderaven de la totalitat del coliseu red.

Era temps de realitzar substitucions en el bàndol local per a donar refresc als titulars. Kuyt suplia a Fabio Aurelio i Dani Pacheco reemplaçava a Alberto Aquilani que s'acomiadava amb una sonora ovació per part del públic. Debut del jugador malagueny en Premier League. Pacheco es va mostrar participatiu i va deixar mostres de la seva qualitat en el breu temps que va disposar. Spearing també va tenir la seva oportunitat al substituir a Benyaoun.

Balsámica victòria del quadre de Anfield prèvia a la seva important visita al Villa Park del pròxim dimarts, que no amaga les mancances, sobretot anímiques de l'equip de Benítez.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger Carragher, Insua, Benayoun (Spearing), Lucas Leiva, Aquilani (Dani Pacheco), Fabio Aurelio (Kuyt), Gerrard (C) y Fernando Torres.

GOLS:
1-0 Gerrard 62'
2-0 Benayoun 70'

Patinada.

2009-12-19T20:11:00.006+01:00

Portsmouth FC 2-0 LIVERPOOL FC

Amb mitja Europa glaçada, la ciutat britànica costanera de Portsmouth no podia ser menys. Cares de fred a les grades i un terreny de joc amb moltes zones en evident estat de congelació. El mateix estat en que s'han quedat jugadors i supporters Reds, al finalitzar els noranta minuts del seu partit enfront del cuer de la classificació amb una derrota per dos gols a zero.

Res a sortit bé en la tarda d'avui. Amb una gespa glaçada i dura, l'onze de Rafa Benítez mai s'ha trobat còmode i no ha pogut efectuar el joc que inicialment tenia la intenció de practicar. No era dia per a conduccions de pilota i si per fer-hi joc directe i de pilota llarga cap a l'àrea. Era un partit per aprofitar els rebots i els jugadors del Pompey ho han sabut interpretar a la perfecció, doncs de rebot han arribat els gols que finalment han donat la victòria als d'Avram Grant, que des de la seva arribada ha aconseguit revitalitzar a un equip totalment fos i desmotivat.

Com de rebot els ha arribat una expulsió de Javier Mascherano, força polèmica a una entrada a Ben-Haim a un minut de la finaltizació del primer temps. La entrada amb tota objectivitat tant sols era mereixedora de tarjeta groga, però l'arbitre ha enviat als vestidors abans d'hora al jugador argentí, amb el clar enuig de Rafa Benítez.

Anteriorment a la expulsió, el Portsmouth s'avançava en el marcador amb una jugada en la que Belhadj ha sabut els rebots i les imprecissions defensives dels de Benítez per engaltar un fort xut que pràcticament sense angle s'ha colat entre el pal i el cos de Reina, que en la acció anterior, ja havia fet una aturada de mèrit evitant el gol del Pompey.

Amb un home menys i amb el marcador en contra, el Liverpool afrontava una segona part amb el dificil objectiu de donar la volta al marcador i a les adversitats. Ha estat impossible. Oportunitats hi ha hagut però s'han produït massa tard i totes elles amb els rebots com a protagonistes. Fins al minut 68 de partit, Steven Gerrard no ha posat en apurs al porter local Begovic. Ha estat en un xut del capità que després de ser desviat per un defensor, Begovic ha tret una mà miracolosa per evitar que la pilota continués el seu camí cap al gol.

Amb els de Benítez ja totalment volcats sobre la porteria de Begovic, ha arribat el segon gol dels de Grant que ha sentenciat el partit. Piquione al minut vuitanta, novament sense angle, batia a Reina, donant els tres punts al Portsmouth. Novament Gerrard ho intentava amb un xut que marxava per ben poc fora, sense que el Liverpool aconseguís un gol que ja tant sols servia per a maquillar el resultat.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua (Fabio Aurelio 68'), Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva (Spearing 88'), Dossena (Benayoun 53'), Gerrard (C) i Torres.

El "Chelsea" romanés

2009-12-18T16:05:00.006+01:00

El sorteig dels setzens de final de la Europa League ha deparat un enfrontament entre Reds i el conjunt romanés de l'Unirea Urziceni, conjunt que procedeix, al igual que el Liverpool, de la lligueta de Champions League. A priori sembla un compromís força asequible per al quadre de Rafa Benítez, però no cal oblidar, que el quadre entrenat per l'ex-jugador del Chelsea i internacional romanés, Dan Petrescu, és en l'actualitat el campió de la lliga romanesa i va estar a un sol punt de continuar la seva aventura en la Champions League, on va quedar tercer en un grup on Sevilla i Stuttgart van ocupar les places que permetíen seguir en la màxima competició eruopea, mentre que Glasgow Rangers va haver de dir adéu als compromissos contintentals amb derrota inclosa amb els romanessos a Ibrox Park per un gol a quatre.

Club fundat l'any 1954 a la localitat de Urziceni a la regió de Ialomita, al sud-est de Romania. L'Unirea, sempre havia viscut en les divisions inferiors fins a l'arribada l'any 2005 a la presidència del club de Dumitru Buscaruw, un important empresari local, gran aficionat al futbol i que va desemborsar grans quantitats de diners per a la construcció d'un conjunt que optés als títols locals. Rapidament van arribar els èxits. L'any 2005 van disputar la final de la Copa i ja en l'actualitat, el club compta en el seu palmarés un únic títol de lliga, aconseguit la temporada passada.

Al conjunt de Petrescu, se'l coneix com el "Chelsea de Ialomita" per les semblances (salvant les distàncies) amb el club de Roman Abramovich. Gran capital darrera, contractacció dels millors futbolistes possibles, a part de vestir completament de blau i de ser entrenat per un ex-jugador del Chelsea com Dan Petrescu.

El partit d'anada es disputarà a Anfield el 18 de febrer, mentre que una setmana després, els Reds viatjaràn a Bucarest on el Unirea disputa els seus partits europeus donada la poca capacitat del seu estadi habitual. El guanyador de la eliminatòria, s'enfrontarà en vuitens de final amb el guanyador del Lille - Fenerbahçe.

No hi ha partit sense ensurt.

2009-12-16T23:02:00.005+01:00

LIVERPOOL FC 2-1 Wigan Athletic

En un dels partits millor disputats per el Liverpool de la temporada, on l'avantatge quan el quart arbitre assenyalava el temps afegit era suficient com per a marxar cap a casa ben tranquils, el contrari ha tornat a posar l'ai al cor de la parroquia Red una vegada més. Per fortuna, tot ha quedat en un ensurt, però la falta de concentració, o bé l'encert del jugador Latic, tot cal dir-ho, han deixat una innecesària taca en un partit força ben disputat per el quadre de Benítez. El que compta, que no és altre cosa que els tres punts, es queden a Anfield, però a darrera hora, ha tornat a quedar un regust amarg en el paladar del supporter.

Aliniació amb forces novetats la dissenyada aquesta nit per Rafa Benítez. D'entrada, Jamie Carragher ocupava el lateral dret de Glen Johnson, mentre que sorprenentment, David Ngog era el davanter titular, deixant a la banqueta a Fernando Torres. No ha sortit malament la jugada. El davanter francés ha estat de llarg el millor jugador del partit. Ben d'hora, cap al minut 9 de joc, pentinava al primer pal, avançant-se a la sortida de punys de Chris Kirkland, una centrada de Fabio Aurelio que significava el primer gol per als d'Anfield.

Ngog i Dirk Kuyt, han portat de corcoll a la defensa visitant durant els primers minuts de joc. El jugador holandés, actuant de mitja punta ha tingut una molt bona ocasió a passada de Ngog, però l'ex-porter Red, Kirkland, l'ha sabut desvaratar enviant a corner, el xut a boca de canó de Kuyt. El partit estava força obert i tot gràcies a un plantejament valent i gens conservador dels de Roberto Martínez. El tècnic de Balaguer, feia el seu debut com a tècnic a l'estadi d'Anfield amb una molt bona nota. Un altre català en les files del Wigan aquesta nit a Anfield, Jordi Gómez, ex-jugador de l'Espanyol de Barcelona.

David Ngog, continuava donant mostres de la seva classe i de les seves magnífiques lectures de les jugades. Aquesta visió, l'ha portat a estar a punt d'aconseguir el segon gol de la nit, quan ha guanyat la partida en una pilota perduda a un defensa rival i al xutar a porta, la pilota ha sortit ben a prop del pal de la porteria de Kirkland.

El segon temps, ha estat de clar color Red. Els de Benítez s'han posat seriosament a buscar el gol de la tranquilitat i han anul·lat per complert qualsevol intent del Wigan per dur l'iniciativa del joc. Novament Kuyt amb Ngog i amb la resposta de Kirkland, gairebé calcaben la jugada de perill red de la primera part, aquesta vegada a la porteria de The Kop.

Al minut 65, Benítez decidia donar entrada a Fernando Torres, en el que ha significat el partit número 100 del madrileny amb la samarreta red. El Niño no ha desaprofitat l'efemèride per aconseguir el segon gol del partit al minut 78, després de driblar la sortida del porter i de fer entrar la pilota dins la porteria al segon intent, després de la oposició de Bramble.

Però aquest any, no hi ha partit tranquil a Anfield i Nzogbia aconseguia un sensacional gol després de burlar les escomeses de la totalitat de la defensa red. Per sort, no hi havia temps per a més i els tres punts es quedaven a casa.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger, Skrtel, Insua, Benayoun (Aquilani 81'), Mascherano, Gerrard (C), Fabio Aurelio (Lucas Leiva 60'), Kuyt i Ngog (Torres 65').

GOLS:
1-0 Ngog 9'
2-0 Fernando Torres 78'

Bloquejats.

2009-12-14T18:21:00.003+01:00

LIVERPOOL FC 1-2 Arsenal FC

Una temporada per oblidar. La mala sort, la falta de fortuna va tornar a reaparéixer en la tarda d'ahir a Anfield. En el minut cinquanta de partit un gol en pròpia porta de Glen Johnson, va sepultar al Liverpool que fins a les hores havia fet un partit realment digne, posant-se fins i tot per davant en el marcador i superant en tot moment a un Arsenal que no va donar mostres de perill a la porteria de Reina, fins al fatídic moment.

Els primers minuts de partit van ser esbojarrats amb un ritme de partit molt alt però sense un clar dominador del matx. Poc a poc els de Benítez van posar setge a la porteria defensada per Almunia. En el minut dotze de partit, Gerrard condueix una contra amb la companyia de Fernando Torres. El capità asistía una fantàstica pilota per al madrileny que tot sol davant d'Almunia impacta fluix de primeres a l'esferic acabant mansament a les mans del porter navarrés. Clara ocasió desaprofitada per Torres, que d'haver controlat la pilota i avançat amb ella hagués creat més perill a la porteria gunner.

Eren els millors minuts del Liverpool i tot seguit gairebé sense descans, Gerrard era derribat dintre de l'àrea per Gallas, sense que l'arbitre Howard Webb interpretés pena màxima. La polèmica acompanya una vegada més a l'àrbitre internacional anglés, quan dirigeix un partit dels d'Anfield.

El Liverpool dominava a plaer el partit i els seus jugadors superaven per totes les demarcacions als gunners. Johnson s'internava per banda dreta i la seva centrada no era aprofitada per cap dels davanters reds. Gerrard també gaudiría d'una bona oportunitat però no va saber aprofitar una bona asistència de Dirk Kuyt.

Finalment, els d'Anfield trobaven el premi a un bon primer temps. Al minut 41, Fabio Aurelio executava una lliure directe a l'interior de l'àrea que Almunia refusava de punys defectuosament, deixant la pilota a Kuyt que després de controlar amb el pit, xutava a porteria practicament buida. Semblava que la mala estrugança s'allunyava definitivament d'Anfield.

Doncs no. A l'inici de la segona part, una jugada de banda de Nasri acaba en gol en pròpia porteria de Johnson que al tractar de refusar la pilota, dubta i acaba batent a un Pepe Reina que de seguida va a donar suport moral al seu company. Johnson es lamenta. La resta de l'equip es resigna i desapareix subitament tot el bon treball dels anteriors cinquanta minuts.

Al minut 58, nova jugada per banda dreta atacant de l'Arsenal per part de Fabregas. El català fa una passada a Arshavin que Johnson no arriba a interceptar. El jugador rus retalla al lateral anglés i etziba un fort xut de cama esquerra al que Pepe Reina tant sols pot seguir amb la mirada, coneixedor de que la pilota és molt ajustada al pal. Tant que després de picar el pal, s'endinsa en la xarxa. Ben possiblement era la cinquena pilota que tocava l'ex-jugador del Zénit de Sant Petersburg tocava a Anfield des de la seva arribada al club londinenc, significant el cinquè gol en la compta particular d'Arshavin, en un record d'efectivitat digne de resaltar.

Rafa Benítez tractava de fer reaccionar a un equip totalment fos anímicament. L'entrada de Aquilani per Mascherano, no servia de gran cosa. Ni tant sols amb la presència del jugador italià en el camp, el Liverpool sabia trobar el nord. Xabi Alonso observaba les evolucions dels seus ex-companys des de la grada d'Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson (Degen 82'), Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano (Aquilani 65'), Lucas Leiva, Benayoun (Ngog 79'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
1-0 Kuyt 41'

Bucle dramàtic.

2009-12-09T22:41:00.002+01:00

LIVERPOOL FC 1-2 AC Fiorentina

Novament el descompte esgarrapa punts al Liverpool. Aquesta vegada no es tractava de punts vitals, doncs el partit poca història representava per als interessos reds, tret de l'honor de endur-se la victòria, en el comiat del conjunt d'Anfield a la competició europea per excelència. El que si és cert, és que són masses i molt cars els errors comessos en els darrers minuts en aquesta competició. Fins a 6 punts (4 Olympique Lyonnais i 2 Fiorentina aquesta nit) han volat del caseller dels de Benítez en els darrers instants dels partits. Sis punts que haurien donat una classificació holgada per a la ronda de eliminatòries. Ja és massa tard lamentar-se i tant sols queda l'advertiment per a treballar i solventar durant les properes setmanes aquestes situacions.

El partit d'avui es presentava com una bona oportunitat per poder veure el debut a Anfield i com a jugador titular d'Alberto Aqualani, així com algun jugador jove del planter. Així ha estat i Benítez ha disposat de sortida del jugador italià i del jove Stephen Darby en el lateral dret. L'ex-jugador de la Roma, ha efectuat un partit discret, tot i que de molt bona entessa amb Javier Mascherano i amb Steven Gerrard que actuava en una posició més avançada que el doble pivot italo-argentí. A "Il Principino" se li han vist ganes de lluir-se amb accions innecesàries com ara tocs de tacó, però també ha disposat sempre d'una molt bona col·locació i oferiment als seus companys.

El primer temps ha estat de clar color italià, malgrat la possesió de pilota molt alta dels locals. Els jugadors de Cesare Prandelli han gaudit d'una doble oportunitat a la sortida de dos corners per part de Di Natale i Montolivo, que Diego Cavalieri, substitut avui de Reina, ha sabut desvaratar amb bones intervencions. Curiosament però, qui ha trobat el gol ha estat el Liverpool en el minut 43. Yossi Benayoun s'avançava al primer pal per rematar de cap creuat un servei de falta d'Steven Gerrard.

El segon temps, ha vist un millor Liverpool. Gerrard s'ha posat l'equip a les seves esquenes i ha començat a tirar dels seus companys cap a la porteria de Frey. Lamentablement però, el Liverpool veia com Jorgensen igualava el matx en una bona i ràpida jugada atacant italiana. Poc després tornava als terrenys de joc Fernando Torres. Era la primera vegada que Gerrard, Aquilani i Torres coincidien sobre un terreny de joc, tot i que, la coincidència ha durat ben pocs minuts, donada la substitució del jugador italià pel jugador malagueny Daniel Pacheco, que feia així el seu debut oficial amb el primer equip del Liverpool. Pacheco, hagués pogut celebrar un debut excepcional, si en la seva primera intervenció hagués aconseguit marcar, però Frey ha sabut refusar a corner una pilota que anava directa a gol.

Amb Torres al camp, s'ha vist un altre Liverpool. Les ja clàssiques connexions entre Gerrard i el de Fuenlabrada, han començat a aparèixer i s'ha vist al millor Liverpool de fa dies. Però el que és el futbol. En el minut 92 una greu errada de Darby al controlar la pilota, ha permés a Vargas arribar a l'àrea per fer la passada de la mort a Gilardino que batia sense contemplacions a Cavalieri.

Amarg regust de boca per acomiadar la Champions, però queda el consol de la recuperació física tant d'Aquilani com de Fernando Torres. Estem convençuts que es veurà un altre Liverpool.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Darby, Agger, Skrtel, Insua, Benyaoun, Mascherano (Fabio Aurelio 86'), Aquilani (Pacheco 76'), Dossena, Gerrard (C) i Kuyt (Torres 65').

GOL:
1-0 Benayoun 43'

Sense Torres, no hi ha gol.

2009-12-06T17:01:00.004+01:00

Blackburn Rovers 0-0 LIVERPOOL FC

Poca punteria van tindre ahir els jugadors del Liverpool a Ewood Park. En un partit bastant pobre en els seus primers quaranta-cinc minuts i amb una sensible millora en el segon temps, els de Rafa Benítez van treure un punt de la seva visita a Lancanshire, insuficient per tal de fer efectiu l'objectiu d'apropar-se a les places de priviligei del campionat.

Steven Gerrard complia el seu partit número 500 defensant la samarreta red i ho va fer sent un dels jugadors més destacats del partit. Com a mínim, el capità red va ser dels pocs que van mostrar ambició durant el partit. La baixa de Fernando Torres, deixava a l'equip d'Anfield mancat una vegada més de gol. Ni Kuyt ni posteriorment David Ngog, no van tenir cap mena d'encert de cara a porteria. Tots dos jugadors, van estar desafortunats en la mateixa jugada amb un remat al travesser per part del jugador gal, després d'una sensacional jugada per banda dreta d'un Glen Johnson, novament molt inspirat. El rebuig del travesser de la porteria de Robinson, va estar a punt d'aprofitar-lo Dirk Kuyt, però el seu xut va anar a petar contra el cos d'un defensa.

Eren els millors moments d'un Liverpool que durant gairebé una hora llarga de joc, no havia sabut trobar-se sobre el terreny de joc. Finalment, cap dels onze xuts a porteria dels Reds, van tindre l'èxit del gol i el marcador d'Ewood Park, no patiria cap mena de modificació.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Benayoun (El Zhar 72'), Mascherano, Lucas Leiva, Riera (Ngog 52') , Gerrard (C) i Kuyt.

Al servei Blake, a la resta Mascherano.

2009-12-02T19:36:00.005+01:00

Cap de setmana tennístic per excelència a Barcelona. Des d'el divendres es disputarà al Palau Sant Jordi de la muntanya Olímpica, la 98ª edició de la Final de la Copa Davis entre Espanya i la República Txeca. Els Nadal, Verdasco, Stepanek i Berdych, seràn els grans protagonistes poliesportius del cap de setmana, en la que pot significar la quarta Copa Davis per a Espanya.

Però quina relació guarda l'esport de la raqueta amb el Liverpool FC? Ben poca, però vet aquí que hem trobat un semblant realment raonable d'un dels tenistes de més renom i calat mediàtic de l'ATP amb un dels nostres. Es tracta de la semblança física entre el tenista nord-americà James Blake i Javier Mascherano.

James Blake ocupa en l'actualitat el número 44 del ranking mundial de l'ATP. Una posició gens acord amb la seva capacitat i qualitat tenística, però que les continues lesions i sobre tot els seus crònics dolors d'esquena, se li va diagnosticar desviament de la columna vertebral als 13 anys, han fet que qui en l'any 2006 ocupava la posició número 4 de l'ATP, hagi caigut en posicions tant baixes.

El tennista novayorqués compta amb diversos títols de tornejos ATP com ara New Haven, Stockholm o Sydney, havent disputat finals de tornejos tant importants com el Master Series de Cincinnati o el torneig de Queens de Londres sobre gespa, preludi any darrera any del prestigiós Wimbledon.

Pot ser la fotografía de James Blake no és la més idònea per comparar-lo amb Mascherano, però si teniu la oportunitat de seguir per televisió algún partit de Blake, observareu com la seva fisonomía i fins i tot les seves gesticulacions, recorden i molt al jugador Red nascut a San Lorenzo.

La foto del derbi.

2009-11-29T22:36:00.002+01:00

No cal afegir cap paraula a la fotografía que il·lustra la present entrada. Rivalitat eterna, però també educació i respecte. Fantàstics novament els Red i Blue supporters. Tot un exemple.

Come on up for the rising!

2009-11-29T21:53:00.006+01:00

Everton FC 0-2 LIVERPOOL FC

Aquest era el cant amb el que Bruce Springsteen tractava de fer revifar els ànims d'una societat nord-americana absolutament trasvalsada després dels atemptats a les Twin Towers el setembre de l'any 2001. Un cant que ben bé podria adoptar l'afició red per fer renaixer unes esperances un xic ensorrades després de tanta derrota i tant desencís en les darreres setmanes. Calia guanyar com fos en el dia d'avui. El rival i el lloc éren perfectes per aconseguir una victòria que sigui el primer pas d'una recuperació tant valsàmica com necessària. I s'ha guanyat. Sense lluiments, però s'ha guanyat.

Ha estat un partit fosc però treballat. En la línia habitual dels derbis, el partit ha estat disputadíssim per part de tots dos conjunts i molt igualat en gairebé tots els aspectes del joc, si be, caldria dir que el l'Everton de David Moyes, ha disposat d'ocasions ben clares per fer pujar algún que altre gol al marcador del cantó blue. Un inspiradíssim Pepe Reina, ha evitat que l'afició toffe cantés un o algún gol més.

Afortunadament, els primers en celebrar un gol han estat els red supporters desplaçats a Goodison Park. Ha estat ben aviat. En el minut dotze un xut llunyà però intencionat de Javier Mascherano, picava en la cama del defensa blue Joseph Yobo, desviant la pilota camí de la porteria de Tim Howard, que malgrat estirar-se d'alló més cap al seu pal esquerra, no podia evitar que la pilota finalment acabés al fons de la xarxa. Mascherano corria com un posés cap a la grada on estaven situats els supporters del Liverpool puny en alt, celebrant amb ràbia el gol. Premi per al jugador argentí, que partit darrera partit, intenta la sort del xut llunyà, sense trobar l'encert que avui ha trobat.

El gol a favor ha fet recular per complet als de Benítez que han vist com els de David Moyes gaudien de molt bones oportunitats que no han sabut materialitzar en gol. El rus Bilyaletdinov a punt ha estat de fer pujar l'empat al marcador però incomprensiblement, ha xutat fora. De totes maneres, el Liverpool sense fer res de l'altre món, quan s'apropava a l'àrea dels veïns de l'Stanley Park, feien autèntics estralls. D'aquesta manera, una centrada de Johnson ha estat rematada amb el cap per Emiliano Insua, fent lluir a Tim Howard, que ha hagut de exercitar els seus reflexes a les màximes prestacions.

La segona part no ha vist gaires variacions. Un Liverpool replegat i ben ordenat i un Everton buscant la porta de Reina. Precissament el porter espanyol ha estat la gran estrella del partit al fer dues sensacionals aturades consecutives al minut 70. Incialment, Reina treia una rematada de Tim Cahill i posteriorment treia un remat a boca de gol del belga Fellaini. Semblava clar, que avui la victòria no es podia escapar.

I així ha estat quan Dirk Kuyt ha certificat l'obtenció dels tres punts en el minut 80 de joc. L'holandès aprofitava un refús d'Howard a xut del recentment ingressat en el terreny de joc Albert Riera i donava la victòria als de Benítez en la edició 212 del derby del Merseyside.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio (Riera 78'), Gerrard (C) i Ngog (Benayoun 75').

GOLS:
0-1 Mascherano 12'
0-2 Kuyt 80'

Ja era massa tard.

2009-11-24T23:26:00.003+01:00

Debreceni 0-1 LIVERPOOL FC

No ens enganyem. Tot el mal ja estava fet en els dos funestos enfrontaments davant de l'Olympique Lyonnais. Avui qui més qui menys, ja es podia esperar un desenllaç final com el que finalment s'ha decidit a Hongria i a Itàlia. El Liverpool FC ha quedat eliminat massa prematurament de la Champions League, fruit dels seus propis errors, amb una jornada de la fase de lligueta encara per disputar.

Aprovat amb suficient. Els de Benítez han aconseguit el mínim que es podia exigir a l'equip en la nit d'avui amb l'equip més fluix no tant sols del grup, sino ben possiblement, de tota la competició. Una victòria. El mínim exigit. Ben és cert, que la posició i la situació que ha tocat viure, feia que tothom, jugadors, tècnics i supporters, estiguessin més pendents de l'Artemio Franchi a Florència, que no pas el que succeía a la gespa del Ferenc Puskas de Budapest.

El que ha passat a Budapest ha estat que el Liverpool ha trobat ben ràpidament la porta hongaressa. Al minut cinc de joc, David Ngog amb una rematada inversemblant sorprenía al porter local, fent pujar el primer i únic gol del partit, amb l'ajut del pal que ha estat finalment l'últim en tenir contacte amb l'esferica, abans d'emprendre el camí del gol. A partir d'aquí, poc més. Tant sols un nou xut del mateix Ngog que el porter hongarés ha refusat a còner amb una brillant intervenció i els xuts llunyans de Mascherano i Gerrard.

Un minso resultat obtingut que ha fet que els darrers minuts fosin d'un patiment innecessari que per fortuna, no han alterat per res el marcador. Estèril victòria que acompanyada amb els tres punt aconseguits per la Fiorentina, obliuen al grup de Benítez ha disputar la següent fase de la Europa League, antiga UEFA, com a mal menor per a alguns i com a càstic per a altres.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio (Dossena 88'), Gerrard (C) (Aquilani 90') i Ngog (Benayoun 77').

GOL:
0-1 Ngog 4'

Sant Torne'm-hi.

2009-11-22T09:02:00.006+01:00

LIVERPOOL FC 2-2 Manchester City FC

Continua la mala estrugança. En poc més d'un quart d'hora de partit, Rafael Benítez ja va haver de moure la banqueta en dues ocasions per suplir a dos jugadors lessionats del seu onze inicial, ja de per sí minvat per les baixes. Els d'Anfield continúen sense trobar el camí de la victòria per cinquè partit consecutiu, havent-ne aconseguit tant sols vèncer en un partit (Manchester United) dels darrers sis de Premier League. Amb aquest pobre vagatge, el Liverpool es troba a 13 punts del líder de la classificació actual (Chelsea) i depenen dels resultats de la jornada, podria quedar fins a cinc punts de la quarta posició, que dona dret a participar en la propera edició de la Champions League.

Tornava Steven Gerrard a l'onze inicial, on Ngog ocupava la posició de davanter centre i amb tres centrals, amb Carragher fent funcions de lateral dret per la baixa de Glen Johnson. Seríen precisament els centrals reds els protagonistes de les primeres accions de perill del partit.

Al minut sis de joc, Steven Gerrard servia una pilota al segon pal per a que Martin Skrtel fes una rematada de cap a porta, que Shay Given podia refusar inicialment, fent que la pilota donés en el pal abans que Pablo Zabaleta enviés la pilota fora de la zona de perill. En la mateixa jugada, Daniel Agger patia un cop en el cap amb Kolo Toure, produint-se un important trau. Agger amb clars símptomes de haver perdut per moments el coneixement, havia de ser substituït per Kirgyakos.

Deu minuts més tard es produia la segona lessió del partit. Ryan Babel en el seu intent de xut a porta, picava amb la cama d'un rival i queia estés a la gespa adolorit. Malgrat que el jugador holandés es reestablia, no va poder aguantar més minuts en el camp i havia de ser substituït per un Yossi Benayoun que sortia d'una lessió i no estava, ni molt menys, en plenes condicios per la disputa del partit.

No s'havien disputat ni vint minuts de joc, i tots els plans inicials, ja s'havien anat en orris. Amb un equip trasvalsat, el Liverpool no trobava el camí de la porta rival. Tampoc els de Manchester tenien les idees molt clares i els primers quaranta-cinc minuts finalitzaven amb un suplement de 6 minuts, consequência dels canvis i de les continues entrades dels serveis mèdics al terreny de joc.

El segon temps s'inciava amb el gol de Martin Skrtel. El jugador eslovac s'anticipava a la pèsima acció defensiva d'Emanuel Adebayor, tot posant la seva cama i fent entrar la pilota al fons de la porta de Given. Primer gol de Skrtel com a jugador del Liverpool. Semblava que podia ser el gol de la serenitat, però no va ser així.

Al minut 69 de joc, Adebayor feia pagar a Skrtel amb la mateixa moneda. En una errada de marcatge incomprensible de l'eslovac, Adebayor rematava de cap tot sol en una jugada a pilota aturada novament. El partit entrava en una fase esbojarrada. Al minut 76, Shawn Wright-Philips servia en safata el gol a Steven Ireland que en línea amb la pilota i fregant el fora de joc feia pujar la momentània avantatge dels sky-blues en el marcador. I diem momentània per que tant sols posar-se la pilota en moviment, Yossi Benayoun posava novament l'igualtat en el marcador davant del enuig de Mark Hughes i del respir de Benítez.

D'aqui al final del partit, les ocasions es van succeïr en una i altre àrea, sent la porteria dels citizens la més castigada per les ocasions, especialment en els darrers minuts, on una successió de còrners locals no van trobar el gol que donés la victòria als d'Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger (Kirgyakos 6'), Skrtel, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Benayoun 17' [Fabio Aurelio 84']) Gerrard (C) i Ngog.

GOLS:
1-0 Skrtel 50'
2-2 Benayoun 77'

Un llibre amb sorpresa.

2009-11-16T19:19:00.008+01:00

Els viatjes a Liverpool o bé arreu d'Europa seguint a l'equip, sempre han significat un munt de sorpreses i d'anècdotes per a tots els membres de la branch. La nostra darrera visita a Anfield, va comptar amb les anècdotes (que no sorpreses) de les il·lustres visites de Rafa Benítez i de Pepe Reina, com ja va ser comentat en el seu dia. Però una de les sorpreses més grans que ens vàrem portar tots aquells que van estar a Liverpool el darrer 11 de setembre, es va produïr a la nova botiga oficial del club situada al grandiós centre Comercial Liverpool One.

Després de fer un cop d'ull a tots els productes de merchandising oficial del club que un es pugui imaginar, vam dirigir-nos a l'apartat de la botiga dedicat als llibres i audiovisuals. Entre els llibres, hi destacava un de recent llançament anomenat "Liverpool FC Banners" dedicat exclusivament a fer un recull fotogràfic de les millors i més ingenioses banners de temàtica red, que s'hagin vist durant les darreres dècades a Anfield i arreu del continent.

Al veure el llibre, em vaig remontar dos anys enrrera, concretament al maig de l'any 2007 i a la Plaça Syntagma d'Atenes. Aquelles jornades prèvies a la final de la Champions League van ser viscudes amb gran intensitat per tots els supporters reds que fins a la capital grega es van desplaçar. Entre aquests supporters, ens trobavem nosaltres, que com no podia ser d'altre manera, vàrem viatjar amb la nostra banner que va ser degudament penjada en els jardins de la popular plaça.

Vet aquí, que una d'aquelles nits, un aficionat càmera fotogràfica en mà, es va apropar al nostre banner demanant-nos permís per fer-li una fotografía al nostre "trapo" com col·loquialment l'anomenem. De fet, a Argentina a les banners o pancartes, les anomenen amb aquesta terminologia. Evidentment no li vam posar cap pega. Després de fer petar la xerrada amb aquell aficionat durant una estona, ens va dir que amb la col·laboració del club, estava preparant un llibre fotogràfic amb les millors banderes que havia vist durant els viatjes que havia realitzat i que la bandera del Barcelona Reds hi apareixeria amb tota seguretat per ser-ne una de les destacades. Alló ho vam prendre com un compliment i res més.

Recordant aquesta història, vaig agafar un llibre de la prestatgería i vaig començar a fullejar-lo. Quina va ser la nostra sorpresa que efectivament, tal i com recullen les imatges, la banner dels Barcelona Reds, apareix publicada en el llibre en l'apartat dedicat a les banners que fan referència a alguna població. Concretament en la seva plana número 170.

Com podreu imaginar, per a tots aquells que vam intervindre en la creació d'aquesta penya i en el disseny i realització de la banner, aquest és un fet que ens omple de gran orgull i satisfacció. No serà ni de bon trós la darrera anècdota ni la darrera sorpressa que tindrem el gust d'explicar-vos.

L'Stubbins i el Jordito als exteriors de l'estadi Olímpic d'Atenes, hores prèvies a la final de Champions del 2007.

Smicer penja les botes.

2009-11-10T18:16:00.003+01:00

Vladimir Smicer, un dels herois de la nit del 25 de maig a Istambul, ha anunciat la seva retirada del futbol als 36 anys. El fins ahir jugador de l'Slavia de Praga, feia public l'anunci ahir dilluns al·legant la seva incapacitat de donar el 100% en els terrenys de joc a causa d'uns problemes en el seu genoll. Smicer no abandona el futbol del tot i formarà part del cos directiu de la Federació Txeca de fútbol.

"Vladi" va iniciar la seva carrera futbolística a l'Slavia de Praga. El veritable salt internacional el va fer durant la Eurocopa de l'any 1996 on va formar part d'aquella sel·lecció txeca que va arribar a la final de Wembley perdent amb Alemanya. Smicer fitxaría a les hores per el Lens francés on durant els tres anys de la seva estada, va aconsegir el títol de lliga.

La temporada 1999/2000, Smicer signava per el Liverpool FC per substituir la baixa de Steve McMamanaman que deixava Anfield per signar per el Real Madrid CF. Amb els Reds, Smicer va ser present en la triomfant revifada en forma de títols impulsada inicialment per Gerard Houllier i posteriorment continuada per Rafa Benítez. 2 Carling Cups, 1 FA Cup, 1 Charity Shield, 1 Supercopa d'Europa, 1 Copa de la Uefa i per suposat, la Champions League del 2005, on va ser clau al aconseguir el segon gol de la històrica remuntada amb un xut de cama dreta que va superar tot un bosc de cames i al porter milanista Dida.

Al finalitzar la temporada 2004/05, Smicer abandonava Anfield amb 121 partits disputats i 10 gols aconseguits, per tornar a França per enrolar-se en les files del Girondins de Bordeaux, amb el qual aconseguiría una Copa de la lliga. Al 2007 tornaría al Slavia de Praga, el seu club original.

Com a jugador internacional, Smicer te la curiositat de que va disputar un partit internacional amb la desapareguda Txecoslovàquia. Amb la partició del país, Smicer disputaría un total de 86 partits internacionals amb la República Txeca aconseguint 27 gols.

GRÀCIES I BONA SORT VLADI!!!

Per no creure's-ho.

2009-11-09T23:13:00.007+01:00

LIVERPOOL FC 2-2 Birmingham City

S'ha provat tot. S'ha tornat a comptar amb el concurs de Gerrard. Aquilani, el fitxatge estelar de l'estiu ha debutat a Anfield. La possessió de pilota ha rondat el vuitanta per cent. Els xuts a porta han triplicat als del contrari i fins i tot s'ha comptat amb l'ajut arbitral que ha concedit un penalty inexistent. La situació del Liverpool empitjora jornada a jornada i el liderat ja queda a onze punts de distància dels d'un Rafa Benítez cada dia més qüestionat per la premsa que el culpabilitza directament de el pobre vagatge dels reds en els ultims compromissos.

El cert és que el Liverpool avui ha disputat un molt bon partit al que el resultat no l'ha acompanyat. David Ngog era de la sortida substituïnt a Fernando Torres que després dels diagnòstics mèdics, s'potava per donar-li descans. Els qui si tornaven als terrenys de joc al superar les seves lesions, eren Albert Riera i Glen Johnson. Manacorí i britànic, èren els protagonistes dels primers minuts del partit. Johnson desbordaba tal i com volia per banda dreta a la defensa del d'Alex McLeish. En una d'aquestes internades, Johnson amb una "croqueta" superava als seus defensors i posava la pilota en l'àrea petita. En primera instància era David Ngog qui rematava a porta trobant la responsta de Joe Hart que repetia en una brillant segona intervenció a xut de Kuyt. Albert Riera tornava a posar la pilota a l'interior de l'àrea per a que David Ngog rematés de volea el primer gol de la nit.

Tant sols es portaven tretze minuts de joc i els de Benítez oferien un bon joc i ja estaven per davant en el marcador. La nit prometia. Però novament a pilota aturada el Liverpool rebia un gol. McFadden penjava la pilota al segon pal. Glen Johnson es menjava la pilota i Christian "Chucho" Benítez aconseguia rematar a porta establin l'igualada.

El Liverpool malgrat el gol sofert, no li perdia la cara al partit i Ngog i Lucas Leiva gaudien en la mateixa jugada l'oportunitat de posar de nou el partit del cantó red. Però les males noticies no s'aturaven amb l'empat dels blues. Albert Riera es trencava i debia d'abandonar el terreny de joc. Steven Gerrard el reemplaçava rebent l'atronadora ovació de tot Anfield a punt de finalitzar el primer temps.

Però abans de la finalització dels primers quaranta-cinc minuts, el Liverpool rebria un autèntic jerro d'aigua freda. Cameron Jerome recollia un rebuig d'Skretl en el mig del camp, avançava uns metres i tot i la lluita amb Mascherano enviava un potent xut des de més de 35 metres que superava a un Reina avançat. Tota la despesa dels homes de Benítez durant tot el primer temps s'anava en orris.

El segon temps veia com el Liverpool es volcava sobre la porteria de Joe Hart. Ha estat un autèntic tsunami de joc ofensiu red. Gerrard ha gaudit de la millor oportunitat al estavellar un remat de cap al pal. Anfield es volcava amb els seus. La lluita era constant. Al minut 69 de joc Ngog en una brillant acció individual s'intenava en l'àrea. El jugador gal superava a Lee Carsley i es llençava clarament a la piscina, sense que l'ex-jugador de l'Everton toqués en cap moment al jugador Red. Clara errada del colegiat que Steven Gerrard no estava disposat a perdonar i transformava el penal.

A partir d'aquest moment, la pilota no ha parat de voltar l'àrea del conjunt de McLeish, però cap d'elles aconseguia arribar a la xarxa de Hart. La mala estrugança tornava a augmentar quan Yossi Benayoun havia d'abandonar el camp amb síntomes clars d'haver patit un trencament muscular. El concurs d'Aquilani i de Ryan Babel, tampoc aconseguíen que els tres punts es quedessin a Anfield. El xiulet final arribava i una nova decepció inundava Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Skrtel, Agger, Insua, Kuyt (C), Mascherano, Lucas Leiva (Aquilani 82'), Riera (Gerrard 45'), Benayoun (Babel 77') i Ngog.

GOLS:
1-0 Ngog 13'
2-2 Gerrard (pen) 71'

Un pal autèntic.

2009-11-04T23:15:00.003+01:00

Olympique Lyonnais 1-1 LIVERPOOL FC

No hi ha cap base mínimament raonable per escriure una crònica sobre el succeït aquesta nit a l'Stade de Gerland de Lyon. Be, de fet ni aquesta nit, ni en una bona part dels darrers partits que ha disputat el Liverpool. Partit darrera partir, el Liverpool es supera en desgràcies alienes o no a la seva voluntat. Avui ha estat la crueltat elevada a un dels sesu graus màxims. Després de disputar un partit seriós i fins i tot brillant on s'aconsegueix un gol que donava un alé importantíssim a un equip amb l'aigua al coll a les acaballes del partit, els capricis del futbol retornen al Liverpool al lloc del patiment i de la impossibilitat d'aconseguir la classificació per a la següent ronda. Un pal dificil, molt dificil de païr, sobre tot, quan el treball de l'equip malgrat les negatives circumstàncies, que l'envolten no es veu recompensat amb un premi per minoritari que sigui.

Rafa Benítez finalment podia comptar amb el concurs com a titulars de Daniel Agger i Fernando Torres, seriosos dubtes durant tota la setmana. La participació del jugador danés s'ha deixat veure i de quina manera, en la elaboració de joc de l'equip, que ha evitat des de bon principi el joc de pilota llarga o bé joc en horitzontal entre els centrals. Agger ha pres en moltes ocassions la encertada decissió de pujar ell mateix la pilota, creant sempre el neguit en l'equip gal.

Tot i així, han estat els jugadors francessos els primers en portar el perill sobre la porteria de Reina que amb dues aturades plenes de seguretat ha desvaratat les priemeres ocasions de cert perill del partit. A partir d'aquest moment ha estat el Liverpool amb arribades per banda esquerra per part d'Insua i Benayoun qui ha portat el perill a la porta local amb centrades a l'interior de l'area que primer Torres i després Voronin no sabien materialitzar.

Seria precissament Voronin qui en el minut vint-i-vuit de partit es plantava tot sol davant de Lloris però la seva rematada no trobava la xarxa i si el cos del porter del Olympique. Ha estat la millor i més clara oportunitat per els de Benítez. El Liverpool havia perdonat masses oportunitats.

El segon temps s'iniciava i el joc era molt pitjor per part de tots dos equips. Fins al minut 69 de partit no es produiría una oportunitat de desnivellar el marcador. Seria Lucas Leiva en primera instància que feia lluir a Lloris amb una mà prodigiosa, per després ser Kuyt qui al rematar de xilena, no trobava el gol tant ansiadament buscat per el conjunt red, aquesta nit totalment blanc en la seva indumentària.

Poc després, Ryan Babel substituia a un novament desencertat i desafortunat Voronin. El canvi seria clau per al desenvolupament del partit. Al minut 83, Babel enganxava un tret de cama dreta que es colava a la porteria de Lloris, significant el gol que donava esperances de vida en la competició per al Liverpool.

La crueltat però, tornava a maltractar al Liverpool. Amb el temps complert una jugada emoblicada dintre de l'area red, era aprofitada per Lisandro Lopez, per posar l'empat en el marcador i donar la classificació al Lyó e indirectament a la Fiorentina. Tots dos conjunts s'enfronten en la propera jornada i un empat donaria la classificació a francesos i italians. S'acabat de totes, totes l'aventura de la Champions.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (C), Agger, Kyrgiakos, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun, Voronin (Babel 68') i Torres.

GOL:
0-1 Babel 83'

Una tarda de por.

2009-11-01T09:14:00.005+01:00

Fulham FC 3-1 LIVERPOOL FC

Derrota de les dures de païr la soferta ahir a la tarda a Craven Cottage. Un Liverpool amb infinitat de baixes, es presentava a l'estadi amb més encant de la Premier amb la intenció d'aconseguir tres punts que el permetessin continuar en el grup capdavanter del campionat. Els inicis eren prometedors amb un Liverpool amb arribada i desbordant per banda dreta amb la parella Kuyt i Degen.

Als vint minuts de partit, Yossi Benayoun enviava una pilota al travesser del porter Schwarzer en dificil rematada. El conjunt de Benítez era el clar dominador del joc i feia tancar a tots els jugadors de Roy Hogdson en el seu propi terreny. El gol red feia la impressió que havia d'arribar tard o d'hora.

Ves per on, que el gol va arribar a la rivera del Thames. I ho va fer del cantó local. Als vint-i-dos minuts de joc, un centre-xut de Damien Duff era aprofitat per un oportuníssim Bobby Zamora que batia sense remissió a Reina. Zamora treia sucós profit a una badada de marcatge i col·locació del central grec Kyrgiakos que es despreocupava per complert del que succeïa a les seves esquenes durant la jugada.

A partir d'aqui, el Liverpool es va fondre. El gol en contra es deixava sentir força en l'estat anímic de l'equip de Benítez. El que havien estat uns primers minuts d'un joc intens i encertat, s'esvaïa per complert. De sobte, no hi havien idees. Resultava força trist veure a Voronin correr pel camp sense sentit i comprobar com cada pilota que tocava, era pilota perduda.

Per sort, Fernando Torres acudia una vegada més al rescat de l'equip. Als quaranta minuts, una fuetada duríssima del madrileny es colava a la porteria de Schwarzer i el Liverpool igualava el partit. Era el gol de l'esperança de retrobar de nou el bon joc exhibit durant els primers minuts.

No va ser així. Qui iniciava amb millor predisposció el segon temps eren els jugadors d'Hodgson. Carragher tenia una dura lluita amb Zamora i els jugadors cottagers, cada cop s'apropaven més a la porteria de Reina. Al minut seixanta, Benítez decidía substituïr a un mermat fisicament Fernando Torres, amb la vista posada en el vital partit de dimecres que vé a Lyon. L'empat semblava bon resultat vistes les condicions en les que el conjunt red disputava el partit.

L'empat però seria anul·lat quan en el minut 72 de partit una centrada de Konchelsky que Reina aconseguia desviar inicialment era aprofitada per Nevland per fer un gol de tacó en l'interior de la petita. Era la "puntilla" per els de Benítez. El tècnic madrileny, donava el partit per perdut i aprofitava per fer canvis i protegir als jugadors més determinants de l'equip com ara Benayoun, que sortia del terreny de joc amb evidents signes de desaprovació. El jugador israelià, era substituït per el jove Nathan Eccleston que feia d'aquesta manera el seu debut a Premier.

Si les coses ja anaven prou malament, pitjor es posarien en el minut 79 quan Philipp Degen veia una injusta tarjeta vermella directa per una entrada que tant sols era mereixedora de tarjeta groga. Si volíes arrós dos tases, perque minuts després seria Jamie Carragher qui veuria una discutible tarjeta vermella directa en una lluita amb Bobby Zamora. Amb nou jugadors sobre el terreny de joc, el Liverpool era una caricatura d'equip. Daniel Ayala substituia a Dirk Kuyt. Per acabar de rematar-ho, Dempsey feia el 3 a 1 definitiu al plantar-se tot sol davant de Reina.

Preocupant la situació de l'equip que veu com les baixes dels seus jugadors més determinants s'acumulen i aquests no troben un recanvi de garantíes a la banqueta. Dimecres amb la disputa del partit contra el Olympique Lyonnais, es podria dir adéu a la Copa d'Europa prematurament. Tant sols val la victòria i ni físicament ni anímicament l'equip sembla preparat per afrontar el dur repte. Aixó si, que no ens donin per morts. Som el Liverpool.

FORMACIÓ:
Reina, Degen, Carragher (C), Kyrgiakos, Insua, Kuyt (Ayala 82'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Eccleston 72'), Voronin i Torres (Babel 62')

GOL:
1-1 Fernando Torres 41'

Bullying a Anfield.

2009-10-30T17:40:00.003+01:00

Impressionant la portada d'avui de "El Mundo Deportivo". A tota pàgina es pot llegir "Se ve en el Barça" referint-se a un Javier Macherano que apareix en portada celebrant un gol amb la samarreta del Liverpool. Els subtitulars, són per llogar-hi cadires. En ells, s'arriba a assegurar que l'arribada al Camp Nou del migcampista argentí, es produiria el proper estiu, i que aixó faria immensament feliç a Leo Messi. Doncs si un dels jugadors més ben pagats del món encara no és feliç, la resta de mortals no sé com podem estar. L'altre perla en forma de subtitular és que a més de Mascherano, donen per fet que Cesc Fàbregas, el jugador de l'Arsenal també serà culé l'any que vé, formant un mig del camp de somni. Vaja, que només faltaría Garrincha. Al cel sigui.

Ja en les pàgines interiors del diari arriba la perla. Fernando Polo, que és qui signa l'article, assegura que Benítez està "castigant" al jugador argentí amb la banqueta i califica a Benítez com a "un tècnic dur que no perdona ni una". Doncs no sabem on veu el càstic de la banqueta el Sr. Polo, però Mascherano quan no ha estat sobre el terreny de joc, ha estat per questions purament físiques, com les suplències en partits després dels viatjes intercontinentals pels compromissos amb la sel·lecció argentina. El super-clàssic contra el Manchester United de la setmana, Mascherano va ser titular. No està malament per un "castigat".

Raons per a que Mascherano signi per el FC Barcelona, no en falten i poden ser moltes. La qualitat del jugador, motius familiars per la inadaptabilitat a la vida anglesa, el clima de Barcelona, fins i tot, una díficil relació del jugador amb Benítez. Es poden treure centenars de raons amb un mínim fonament. Però d'aqui a treure's de la màniga que Rafa Benítez "no perdona una", sembla bastant gratuit. De fet, en el dia d'ahir un jugador que coneix perfectament el que és Can Barça, doncs s'ha criat a la Masia des de ben petit, com és Pepe Reina, va signar una ampliació de contracte amb el Liverpool de Benítez.

El jovent i Aquilani responen, però no troben premi.

2009-10-28T23:25:00.004+01:00

Arsenal FC 2-1 LIVERPOOL FC

Banc de proves aquesta nit a l'Emirates Stadium de Londres que ha servit per comprobar que el jovent de The Academy puja amb força i que el fitxatge d'Alberto Aquilani pot significar una d'aquelles adquisicions que com la de Fernando Torres, facin època. Es molt d'hora parlar, quan l'ex-jugador de la Roma, tant sols ha disputat un quart d'hora de joc en competició oficial, però les maneres apuntades per l'italià, han deixat ben a les clares que es tracta d'un jugador diferent a la resta. En la seva breu participació en la nit d'avui, Aquilani ha estat a tot arreu. Ha tallat pilotes en defensa. Ha distribuit el joc en curt, en llarg i sempre amb gran criteri. I fins i tot ha disposat d'una oportunitat al rematar de xilena dintre de l'àrea. Jugada que per cert, ha acabat amb la pilota contactant el braç de Philip Senderos dintre de l'àrea.

Liverpool i Arsenal com deien, presentaven força novetats en el seu onze inicial. Benítez deixava homes com Reina, Carragher, Johnson, Lucas, Benayoun, Gerrard o Torres a la banqueta o fora de la convocatòria, per donar entrada als Cavalieri, Kyrgiakos, Degen, Spearing, Plessis o Ngog. Els joves jugadors, han donat mostra de molt bones maneres des d'un principi i han jugat a un gran nivell.

Clar que per nivell el que disposa Arsene Wenger en l'Arsenal de les talentoses promeses. Fran Mérida, l'ex-jugador de la Masia del FC Barcelona, aconseguía el primer gol del partit al aprofitar una badada de Voronin per etzibar un fort i sec xut a la porta de Cavalieri, que després d'impactar en el pal, es colava en la porteria red.

L'Arsenal prenia avantatge, però el partit era disputat de tu a tu per tots dos equips. L'Arsenal és un equip amb una filosòfia ofensiva i aixó ho aprofitava el Liverpool per jugar amb comoditat al mig del camp amb un Spearing ordenant totes les accions amb força criteri. El bon joc red, es traduia amb bones arribades a la porteria d'un indecís Fabianski. Degen, brillant i ofensiu durant tot el partit, gaudia d'una bona oportunitat en una arribada des de la seva banda dreta.

Als vint-i-cinc minuts arribaría el gol de l'empat. Insua amb una magnífica "folha seca" sorprenía al porter gunner des de fora de l'àrea. Primer gol de l'ex-jugador de Boca Juniors com a jugador del Liverpool. Una veritable obra d'art. El partit entrava en una fase d'intercanvi de cops que no variaria el marcador.

Al inici de la segona meitat, l'Arsenal en la persona de Bendtner, aprofitava la suavitat defensiva de Kyrgiakos per posar el 2-1 en el marcador. Malgrat l'adversitat del resultat, els Reds continuaven la recerca de la porteria gunner i Voronin en una jugada de combinación amb Degen, creuava massa la pilota que sortia desviada per molt poc de la porteria de Fabianski. Poc després Babel en xut de lliure directe posava al porter a prova.

Calia posar un input sobre el terreny de joc i Rafa apostava per Aquilani que substituia a un complidor Plessis. Poc abans, Benayoun sortia al camp per un meritoria Ngog que havia actuat durant tot el partit amb els seus habituals moviments plens d'intel·ligència. El jove Nathan Eccleston, tenia l'oportunitat de debutar amb el primer equip, substituint a Philip Deggen.

No hi havia temps per a res més. L'Arsenal aconseguía la victòria que era celebrada a la grada per Cesc Fàbregas i Arshavin vestits de carrer.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Degen (Eccleston 88'), Kyrgiakos, Skrtel, Insua, Kuyt (C), Spearing, Plessis (Aquilani 77'), Babel, Voronin i Ngog (Benayoun 75')

GOL:
1-1 Insua 25'

No éren 10, són 4.

2009-10-25T20:09:00.005+01:00

LIVERPOOL FC 2-0 Manchester United.

Quin goig. Amb quin tarannà tant positiu s'inicia la setmana. Victòria indiscutible sobre el màxim rival, però no tant sols aixó. També queda el plaer de veure com els grans visionaris del futbol, com són gran part dels mitjans de comunicació, siguin espanyols o britànics, que des de que el passat dimarts el Liverpool queia a Anfield davant de l'Olympique, donaven per fet que tot estava acabat per els de Benítez quan ni tant sols havia acabat el mes d'0ctubre, ara han de modificar el seu discurs incendiari i oportunista. Deixem-los correr. Gaudim del triomf com cal, sense rencunía cap a ningú. Siguem molt més elegants que aquells que malgrat disposar d'un títol acadèmic, tant sols obeeixen a obscures envejes i fòbies, oblidant la objectivitat que ha primar sobre la tasca periodística.

Finalment tant sols Gerrard s'ha perdut el gran partit d'avui a la tarda a Anfield. El partit del llançament masiu de pilotes de platja al terreny de joc, ha estat guanyat per els Kopites que han llençat un número importantíssim de pilotes imflables a la porteria defensada per Reina, abans d'iniciar-se el partit, en una nova mostra de l'humor scousse.

Fernando Torres, dubte fins la tarda d'ahir, ràpidament s'ha erigit en el principal protagonista del match. Les seves caigudes a banda dreta, han provocat que Evra l'haguès de derribar en un parell d'ocasions per evitar el seu avanç. D'aquest manera, el lateral gal, ha vist la primer cartulina del partit. Els minuts inicials, eren minuts de futbol de gran intensitat però molt poca qualitat. Cada pilota era disputada com si es tractés de la darrera oportunitat del partit.

La primera oportunitat clara de perill arribaria al minut quinze de partit en un lliure directe, sensacionalment executat per Fabio Aurelio. El xut de cama esquerra del brasiler buscava l'ascaire de la porteria de Van der Sar que amb una molt bona aturada evitava el primer gol red. Dirk Kuyt, atent al rebuig posava a prova novament al porter holandés, que es lluia novament desbaratant novament l'oportunitat red.

A partir d'aquest moment, el Manchester United pasava a controlar el partit, tot i que sense posar en seriós perill la porteria de Reina, gràcies sobre tot al grant treball defensiu en el mig del camp de Lucas Leiva i un gran Mascherano i a un Jamie Carragher que ha tornat a ser el de les millors tardes, efectuant un partit plé d'entrega i de jugades defensives de mèrit, inclosa una que ha estat a punt de significar un penal en contra. El jugador de Botle que avui actuava com a capità tocava pilota abans que el davanter mancunian controlés la pilota dintre de l'àrea.

El domini del Manchester United tant sols veia com un cop de cap de Rooney posava en seriosos problemes a Pepe Reina. Un altre cop de cap, aquesta vegada a la porteria contrària per part de Fabio Aurelio, estava a punt de veure com el Liverpool s'avançava en el marcador. Novament el Liverpool prenia el comandament del partit, amb un Torres que guanyava totes les pilotes disputades amb qualsevol dels defenses contraris.

El segon temps s'iniciava amb el mateix ritme que el primer. En aquest cas però, semblava que eren els de Fergurson els millors disposats sobre el terreny, fins que en el minut 65 de partit, una jugada de contra brillantment conduida per Yossi Benayoun, que feia una passada a l'espai per Fernando Torres que guanyava a Vidic en cursa i xutava sec a l'escaire esquerra de la porteria de Van der Sar, portant el delirir a The Kop. Reaparició estelar de "El Niño" que sumava un nou gol d'aquells que obren el camí als tres punts.

Arribaven els millors minuts del Liverpool. El gol revifava els ànims reds i els Mancunians es veien superats continuament pels atacs locals. Lucas i Kuyt gaudien de molt bones oportunitas per ampliar diferències. Ferguson contaatacava donant sortida a Michael Owen que era rebut amb un sonora pita a la que en el seu dia va ser la casa que el va fer levitar cap a l'Olimp futbolístic.

Mica en mica, l'United anava posant setge a la porta de Reina, mentre que el Liverpool reculava amb un marcado que l'era favorable. Luis Valencia enviava una pilota al travesser en el que va ser la millor oportunitat per als visitants en tot el partit. Al minut 87, Jamie Carragher veia una targeta groga molt protestada per el quadre mancunian que demanava l'expulsió del 23 del Liverpool. Minuts després Vidic en una jugada calcada a la de Carragher, veia la segona tarjeta groga, que l'enviava com l'any passat als vestidors abans d'hora. Tant l'any passat, com aquest, el culpable de l'expulsió del serbi, ha estat Fernando Torres.

Amb 5 minuts de temps afegit (novament la mà de Ferguson es deixava notar entre el colegi arbitral), Benítez iniciava la seva roda de canvis. Ngog substituiría a un Fernando Torres que rebia la tancada ovació d'un Anfield novament entregat als seus peus. El canvi era totalment determinant. Al poc temps d'estar sobre el terreny de joc, Ngog aprofitava una contra Red conduida per Leiva per fer amb total tranquilitat el 2-0 definitiu.

Ves per on, s'ha aconseguit una victòria de sis punts. Hi ha qui encara demà estarà rabiant.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher (C), Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio, Benayoun (Skrtel 91'), Torres (Ngog 81')

GOLS:
1-0 Fernando Torres, 65'
2-0 Ngog, 93'

Certament, són 7 punts.

2009-10-23T20:04:00.005+02:00

Setmana dura la que ha hagut de patir el supporter del Liverpool FC, després de les dues derrotes a Sunderland i a Anfield enfront de l'Olympique Lyonnais i per sobre de tot, amb la vista posada en el Manchester United en l'horitzó. Al ja de per sí estat de preocupació que qualsevol bon aficionat pateix quan en el seu equip, les coses no rutllen, aquesta ha estat la setmana de les suposicions, de les previsions més caòtiques i de la paraula "crisi" com a denominador comú en tota la premsa.

Tothom sembla donar per fet que el Liverpool, a poc menys de vint-i-quatre hores de que es doni el xiulet inicial, es troba ja a deu punts del Manchester United. Entra dintre de les possibilitats. Clar que ningú compta en que en comptes de ser deu punts de diferència, en puguin ser quatre amb una victòria dels de Benítez sobre els de Ferguson.

I és que els resultats i la sort (en forma de gols en pròpia porta de les defenses contràries) acompanyen al Manchester United en aquest primer terç del campionat. Però ni molt menys, els Red Devils es troben en un moment de forma i de joc ideal. Set victòries (més aviat justetes), un empat i una derrota, és el periple de l'United en els nou primers partits de lliga. Tant sols han donat mostres del seu veritable potencial en el derby de la ciutat contra el seu veí Manchester City, on un genial i determinant Ryan Giggs, s'exhibía als 36 anyets.

El Liverpool afronta el super-clàssic amb un estat d'ànim realment baix i amb l'infermeria plena de gom a gom. Ni de bón trós, la millor de les maneres per afrontar un partit tant important (que no determinant) per al futur de l'equip en les seves intencions de conquerir la Premier. Però apostin per el Liverpool. Els hi donarà bons guanys.

Mal d'ull

2009-10-20T23:19:00.003+02:00

LIVERPOOL FC 1-2 Olimpyque Lyonnais

Es incomprensible. Trobar una explicació minimament raonable a la mala sort i al surrealisme que està patint l'equip Red les darreres jornades (pilota de platja inclosa), es converteix en un exercici propi d'especialistes en fenòmens paranormals, que no pas, d'analistes futbolístics o simplement supporters que és el que en realitat som.

S'afrontava el partit d'avui amb les baixes segures de Fernando Torres i Glen Johnson, mentre que Steven Gerrard era de la partida, malgrat que el capità encara patia molesties en la zona inguinal. Doncs bé, minut 25 i Gerrard havia d'abandonar el terreny de joc. Per acabar-ho d'adobar, Martin Kelly, el jove jugador del planter que honrosament subsituia a Glen Johnson, havia d'empendre el mateix camí que Gerrard, molt abans de finalitzar el partit.

La suma de tots aquests inoportuns elements, feien de la nit d'avui, la pitjor per tal d'enfrontar-se a un equip com l'Olympique Lyonnais, que lluny de ser aquell equip tirà en la lliga francesa, era i és en les circumstàncies que avui s'han donat, prou superior al mermat Liverpool.

Tret de la mala estrugança, no s'ha de dir res en contra de la victòria visitant. Els gals han estat en tot moment superiors a l'equip d'Anfield i ben aviat s'haguessin pogut avançar en el marcador si no hagués estat per un felí Pepe Reina que al minut deu era capaç de rebutjar un remat de cap de Lisandro que portava gol escrit al cuir.

El Liverpool estava completament desaparegut del terreny de joc. Amb Gerrard i després de la substitució forçosa del capità. Ni Mascherano ni Lucas Leiva han aparegut durant tota la nit per portar el pes del partit. Novament era des de les bandes, d'on provenia el perill local. Kuyt i Ngog gaudien de bones oportunitats però totalment aïllades i el porter visitant Lloris, sabia neutralitzar brillantment.

Abans d'arribar al descans, el Liverpool ha mostrat la seva cara més ofensiva i Benayoun ha estat capaç d'obrir el marcador en el minut 42 al aprofitar un servei de banda esquerra de Fabio Aurelio que inicialment Kelly ha estat incapaç de rematar a porta. El jugador brasiler, gaudiria d'una inmillorable ocasió per ampliar les diferències poc abans de prendre el camí dels vestidors, quan en una magnífica centrada de Martin Kelly, rematava de cap a porteria, trobant una intervenció espectacular de Lloris que desfeia el gol isntantaneament.

Iniciat el segon temps, Kuyt en un magnífic cop de cap superant per alt al seu defensor a punt estava d'aconseguir el segon gol, però novament Lloris en una estirada a l'arrel del pal abortava el gol red. Ngog també gaudia d'una bona oportunitat al controlar dintre de l'àrea una pilota amb el pit, encara que malauradament, el seu remat a porta era molt defectuós.

Al minut 70 de partit, en un corner favorable al gals, Reina badava inicialment en la sortida, fet que era aprofitat per Toulalan per rematar a porteria, trobant una magníficia resposta del porter espanyol que repetia al segon intent de Govou. A la tercera, era la vençuda per els de Lyon i Gonalons aconseguia l'empat.

No seria el darrer ensurt de la nit a Anfield. Poc abans del minut 90, Delgado en el segon pal, aprofitava una centrada al cor de l'àrea petita que ningú encertava a refusar per posar el marcador definitiu de un gol a dos.

Panorama molt negre el que es viu a Anfield, no tant sols per el futur en la competició continental, si no per el partit més immediat que toca afrontar que no és altre que la visita del Manchester United diumenge que ve a les 15:00 hores. De pitjors n'hem sortit.

FORMACIÓ:
Reina, Kelly, Carragher, Agger, Insua, Kuyt (Skrtel 74'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Voronin 85'), Gerrard (C) (Fabio Aurelio 25') i Ngog.

GOL:
1-0 Benayoun 42'

Tarda de platja a Sunderland.

2009-10-17T18:52:00.006+02:00

Sunderland AFC 1-0 LIVERPOOL FC

Una pilota de platja llençada per un jove supporter dels Reds al terreny de joc, s'ha convertit en la gran protagonista d'un partit, que ja d'entrada es presumía molt dificil d'afrontar, per les conegudes baixes de Gerrard i Torres. Les dues absències, han obligat a Rafa Benítez a variar el seu sistema tàctic i a donar entrada a homes poc habituals en les darrers partits de lliga. Els Reds, no han pogut en cap moment superar el gol matiner de Darren Bent en circumstàncies anti-reglamentàries, com a consequència de l'esmentada pilota de platja, però que no pot amagar les mancances d'un planter insuficient per afrontar un títol de lliga.

Novetats en el sistema de joc i novetats en els noms que Benítez disposava aquesta tarda a l'Stadium of Light de Sunderland. Amb un sistema de 3-4-3 amb les novetats de Daniel Agger, Fabio Aurelio, Spearing i Ryan Babel. El més sorprenent pot ser sigui la disposició tàctica amb tres centrals naturals com Agger, Carragher i Skrtel en l'onze inicial. El dibuix tàctic utilitzat per Steve Bruce en el Sunderland, sempre compta amb la presència de dos davanters letals com són Bent i Jones. El primer ha donat mostres de les seves mortíferes armes ben aviat. No sense ajuda.

Al minut cinc de partit, una jugada de contra iniciada en el mig del camp per el propi Darren Bent, acaba en peus de Andy Reid que superava amb facilitat a un tou Fabio Aurelio, per endinsar-se dintre de l'àrea i servir la pilota enrere a la posició de Bent que xutava a porta i trobava la inestimable col·laboració d'una pilota de platja amb l'escut del Liverpool FC que previament havia llençat un jove supporter red. Reina, totalment confós, seguia la direcció de la pilota de platja, mentre que el cuir, prenia el camí del gol. Un gol que hauría d'haver estat anul·lat per la presència d'un element estrany al joc sobre el camp. Un zero per al referee en coneixement del reglament.

Tot el sistema dissenyat per Benítez, s'anava en orris per una jugada inaudita i matinera. En els minuts posteriors a la jugada del gol, el Liverpool buscava porteria amb accions de Babel i Fabio Aurelio, que no posaven en perill la porteria d'un tranquil Gordon. Era un miratge, per que ben ràpidament, el Sunderland amb uns Malbranque i Reid omnipresents, posaven en perill a tota la defensa red, amb les seves accions ofensives i també defensives amb una forta pressió sobre la sortida de pilota del conjunt red.

El dibuix tàctic de Benítez feia aigues amb un Leiva i Jay Spearing pràcticament inexistents i amb unes accions ofensives que tant sols arribaven en jugades per banda de Glen Johnson, que poc podia fer per tractar de fer arribar la pilota a una davantera que amb Babel i Kuyt, tampoc presentaven una garantía per portar perill sobre la porteria dels Black Cats.

El Sunderland per la seva part, a punt estava d'ampliar el marcador amb un Darren Bent en plena efervescència. Al minut 60, Bent enviava una pilota al pal després d'aprofitar una lamentable cessió de cap de Martin Skrtel cap a Reina. L'internacional anglés ha estat durant tota la tarda un malson per a la defensa Red.

Trigava molt Benítez a moure la banqueta i a variar el sistema tàctic inicial. Ho feia en el minut 72 quan Mascherano i Voronin sortien al camp en sustitució de Spearing i Skrtel respectivament. El Liverpool tornava al 4-4-2 habitual i ben ràpid es veien els primers resultats, amb moltes i més clares arribades a l'àrea rival. Malauradament, malgrat les ocasions de Kuyt i Voronin buscant l'empat, el marcador no patiria cap variació i els tres punts es quedaven a Sunderland, mentre que el Liverpool perdia la corda de Manchester United i Arsenal que si sabien aprofitar la patinada del Chelsea al Villa Park.

El que si queda clar, és que les queixes de Rafa Benítez cap a l'estament arbitral, per les quals va ser no sancionat però si amonestat per la Football Association, es continuen repetint en contra del Liverpool FC. I tot aixó quan a Old Trafford les rialles entre arbitres i Fergusson són ben habituals. No és plorar. Són fets totalment provats.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Skrtel (Voronin 72'), Agger, Carragher (C), Fabio Aurelio, Lucas Leiva, Spearing (Mascherano 72'), Benayoun, Kuyt i Babel (Ngog 80').

Es repren la Premier sense Gerrard ni Torres.

2009-10-16T20:50:00.001+02:00

Males noticies envolten l'equip d'Anfield quince dies després de jugar el seu últim compromís de Premier a Stamford Bridge. A la derrota contra els d'Ancelotti, cal sumar ara les lessions dels dos grans pilars en els que es fonamenta el conjunt de Rafa Benítez com són Steven Gerrard i Fernando Torres. Cap dels dos jugadors seràn presents demà a Sunderland a l'Stadium Of Light.

El capità Red, pateix unes molestíes en la zona inguinal que es va produïr el passat dissabte durant el partit clasificatori per al Mundial de Sud-Africa entre Anglaterra i Ucraina, en el que va abandonar el terreny de joc molt abans que finalitzés el xoc, que va acabar amb victòria dels jugadors ucrainessos per un gol a zero. Gerrard va abandonar ja dimarts la concentració anglesa per ordre de Capello.

Pel que fa a Fernando Torres, la seva baixa es deu a les molesties musculars que pateix en els seus adductors produïdes en el partit que Espanya va disputar enfront Armenia el passsat dissabte, fet que va provocar que Torres no disputés ni un sol minut en el partit que el quadre de Vicente del Bosque disputava aquest dimecres a Bosnia.

Totes dues lesions no són d'importància i tots dos jugadors s'espera que estiguin a punt per al partit de la tercera jornada de la Champions League a disputar contra l'Olimpyque Lyonnais.

Com a contrapunt a les lesions de Gerrard i Torres, Rafa Benítez podria disposar de Daniel Agger per al partit de demà, després de que el central danés, disputés sense problemes els seus compromissos amb la selecció danesa, clasificant-se brillantment per al Mundial de Sud-Africa del proper any.

Conegudes les mancances en la banqueta red, Rafa Benítez tindrà demà grans problemes per confeccionar un onze de garantíes per enfrontar-se a un Sunderland que te a jugadors com Darren Bent o Kenwyne Jones com a grans amenaces ofensives. Com no, confiem en la capacitat de Benítez per portar als d'Anfield a una nova victòria.

El tackle de Gerrard.

2009-10-11T15:00:00.002+02:00

Com es va comentar en el post anterior, tres integrants de BARCELONA REDS, van seguir les evolucions del partit Liverpool - Burnley del passat 12 de setembre, des de la primera fila de The Kop. Dels quatre gols que es van poder cantar aquella tarda, dos d'ells (tots dos obra de Yossi Benayoun) es van aconseguir tot just davant de la grada més popular del fútbol mundial.

Malauradament, no vàrem poder aconseguir imatges pròpies de cap dels gols. Però que el partit va oferir bones accions i entre elles us oferim un sensacional tackle d'Steven Gerrard sobre la línea de fons, en lluita amb un contrari per evitar que la pilota sortís.

La força amb la que arriba el 8 del Liverpool a la posició ocupada per els supporters barcelonins, poc després que The Kop cantés la nova cançó dedicada a Steven Gerrard (Robin Hood de Disney), queda ben palesa en les imatges. Edu no va poder evitar animar al d'Huyton amb un castís "Bien Gerrard!!"

L'entrada a The Kop.

2009-10-08T21:40:00.003+02:00

Us oferim avui un video grabat des de els budells del vell Anfield. Es tracta de la visió que van tindre el "Xuri", el "Lupo" i Edu de la seva entrada a la mítica grada de The Kop per situar-se a la primera fila, tenint al davant seu, tant sols la verda gespa i els vint-i-dos jugadors.

Unes imatges que donen una lleugera idea, de com es veuen els partits a Anfield des d'una posició realment privilegiada, reservada per a la quitxalla red. Vella tradició liverpudlian que es va perdre en el moment en que la grada va canviar de grada de peu a ser grada de seient, però que els BARCELONA REDS van voler seguir complint, cedint aquests seients als integrans més joves de la expedició que fa tot just un mes enrera, vivien en directe el Liverpool - Burnley. Tot i que les criatures ja són prou crescudetes.

Drogba trenca la igualtat.

2009-10-04T19:31:00.007+02:00

Chelsea FC 2-0 LIVERPOOL FC

Bon partit el disputat per tots dos conjunts aquesta tarda a Stamford Bridge. Gran equilibri entre tots dos equips, que ha estat trencat per el jugador ivorià Didier Drogba, que una vegada més amb dues accions puntuals de gran classe i de gran jugador que sap estar present en el moment oportú, ha decidit amb dues asistències un duel que ben bé podia haver acabat amb taules en el marcador.

Durant tot moment els homes de Benítez han donat la cara i han estat inicialment els encarregats de dur el pes del partit amb un gran Lucas Leiva que mica en mica s'està asentant com una peça bàsica en l'esquema de Benítez. Mascherano secundava al jugador brasiler amb molt bones intercepcions en el mig del camp destruint tota acció ofensiva del quadre de Carlo Ancelotti. Malgrat el clar domini inicial, Fernando Torres i Gerrard actuant com a mitja punta apareixíen molt lluny de la portería de Hilario que suplia al sancionat Peter Cech.

Els blues, començaríen a fer funcionar els engranatges de la seva màquina cap a la mitja hora de partit. La oportunitat més clara per als londinencs, como no, arribaría a la sortida d'un corner, on Ballack, amb l'errada de marcatge de Carragher rematava tot sol de cap per sobre del travesser. Si el 23 del Liverpool es mostrava descolocat, tot el contrari oferia Martin Skrtel, sensacional durant tot el matx.

La primera part acabaría amb els jugadors camí dels vestidors sense moure el marcador, però no sense un parell d'ensurts en la porteria dels locals, quan a la sortida d'un còrner, Martin Skrtel era clarament obstucalitzat per Drogba, sense que l'arbitre veiés cap mena d'acció mereixedora de ser castigada amb penal. Posteriorment, Riera en el 45, executava un llunyà free-kick, que a punt estava de sorprendre al porter lus Hilario.

A la repressa del joc, la igualtat continuava sent la tònica habitual del partit, tot i que la intensitat en el joc es veia aminorada un xic. Amb aquesta treva no declarada, el Chelsea ha sabut aprofitar la badada en la conducció de Javier Mascherano en el mig del camp. Didier Drogba per banda esquerra, servia el gol en safata a Nicolas Anelka, tot just a l'hora de partit. Pepe Reina es reincorporava del terra plé de ràbia i amb visibles mostres de desacord amb l'acció en el mig del camp del jugador argentí.

El gol feia moure la banqueta a Rafa Benítez i Yossi Benayoun entrava en el terreny de joc substituint a un desconegut i esteril Albert Riera. Amb el jugador israelià sobre el terreny de joc, el Liverpool ha guanyat en imaginació i els seus atacs han passat ha tindre una gran mobilitat i desiquilibri aportat per un jugador que partit darrera partit demostra que mereix un lloc en l'onze titular. El segon moviment de banqueta dels reds, sería l'entrada de Babel per Lucas Leiva. L'holandés, tot i la percetible millora en el seu joc en les darreres jornades, no ha pogut ser el revulsiu del Reds.

A punt ha estat el Liverpool d'aconseguir l'empat a pocs minuts del final. Gerrard en una acció dintre de l'àrea, xutava contra el cos de John Terry, el rebuig arribava a Fernando Torres que no encertava a introduïr el seu remat dintre de la porteria de Hilario per ben poc. Més sort tindria el Chelsea minuts després. Ja amb el minut noranta reflectit en el cronometre, Didier Drogba li guanyava la partida a un lent i poc contundent Jamie Carragher i novament servia el gol en safata, en aquesta ocasió a Florent Malouda. Benayoun tindria una clara oportunitat de maquillar el resultat en la següent jugada però la pilota sortia fora per ben poquet.

Resultat negatiu per als de Benítez, però una bona imatge oferta que tant sols pot ser criticada per la falta de punteria cara a porta i les escases ocasions de perill provocades. La Premier pren ara un descans de quinze dies, per els compromissos internacionals de seleccions.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua (FAbio Aurelio 83'), Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva (Babel 75'), Riera (Benayoun 66'), Gerrard (C) i Torres.

El primer gran xoc de l'any.

2009-10-02T15:11:00.002+02:00

En tots els partis de Premier, es posen en joc tres punts amb els que el guanyador del partit és premiat. Però a ningú se li escapa, que en determinats partits, tots dos contendents disputen alguna cosa més que el simple registre matemàtic, que els permeti seguir sumant en la recerca de l'objectiu del títol. Aquest és el cas del partit que es viurà diumenge a les 17:00 hores (hora espanyola) a Stamford Bridge, entre Chelsea i Liverpool, en un duel que s'ha convertit en un autèntic clàssic en els darrers anys.

Molt és el camí que quedarà encara per recòrrer una vegada que l'arbitre xiuli la finalització del partit. Però ben cert és que, el medir-se cara a cara contra un dels principals rivals en la lluita pel títol, pot definir tant l'estat d'ànim per afrontar el futur més immediat, com en el cas dels Reds, creure's d'una manera convincent, les seves possibilitats de conquerir el títol a principis de maig.

Moltes són les claus a tenir en compte per al partit. I moltes són les positives per al conjunt que dirigeix Rafa Benítez. L'actual estat de gràcia del seu golejador Fernando Torres, que es troba a tant sols 4 gols a marcar en els propers 15 partits de Premier de convertir-se en el jugador que més ràpid hagi arribat al mig centenar del gols en partits de lliga, superant a noms tant mítics com Albert Stubbins i Sam Raybould que ostenten el rècord en l'actualitat havent necessitat un total de 80 partits.

També cal tenir en compte el bon estat de forma i de joc de les darreres actuacions, tant sols tacada per una pobre primera part a la Toscana, dimarts passat. Cal dir en favor dels Reds, que en la segona meitat del partit de Champions, els de Benítez van buscar insistentment la porteria rival, aixó, si, sense aconseguir esmenar el marcador.

Tant sols els dubtes que es continúen generant defensivament quan la pilota es centrada a l'àrea de Pepe Reina en les jugades a pilota aturada, és l'assignatura pendent dels darrers messos en l'equip d'Anfield.

Per contra, Ancelotti tindrà les baixes més importants en la seva línia defensiva on Paulo Ferreira i el brasiler Alex, són baixa per lesió. També el porter Cech, que va ser expulsat en el darrer partit de lliga enfront el Wigan, podria ser baixa per suspensió, encara que pel que sembla i segons la web oficial de la Premier League, el porter txec, podrà estar sota el pals de la porteria londinenca.

Segon contra tercer. Duel d'aspirants al títol. La Premier en estat pur. La solució a totes aquestes incógnites i suposicions, diumenge a las 19:00 hores, un cop hagi finalitzat el partit.

Les errades es paguen cares a Europa.

2009-09-30T15:00:00.003+02:00

AC Fiorentina 2-0 LIVERPOOL FC

Una primera part desastrosa del conjunt d'Anfield, va lastrar amb un pes massa contundent els intents de remuntada del Liverpool en la segona part. Els jugadors del conjunt viola, van posar contra les cordes als de Benítez durant els primers quaranta-cinc minuts de partit i fruit d'aquest domini, van arribar els gols del jugador serbi Jovetic. El primer d'ells, després d'una greu errada d'un molt fosc en la nit d'ahir Emiliano Insua, que no va saber interpretar la jugada i no va acompanyar a la resta dels seus companys de línea defensiva, per tal de deixar als davanters italians en fora de joc. Tot sol davant de Reina, Jovetic, no tenia cap problema en fer pujar el primer gol en el marcador.

El segon gol dels de Florència, vindria acompanyat de la fortuna, degut a que Jovetic va saber interposar-se entre la pilota i el porter red Reina, després del xut del peruà Vargas. La desviació de la trajectòria de la pilota, evitava tot intent de Reina per aturar la pilota i el segon gol pujava al marcador de un ple Artemio Franchi.

La segona part, veuria com el Liverpool reaccionava i posava setge a la porteria de Frey. En cap cas però, el marcador patiria cap moviment i malgrat els intents de Kuyt, Gerrard i Benayoun, el Liverpool aconseguiria treure alguna cosa de profit a la seva visita a terres italianes. Lucas Leiva seria amb un cop de cap a la sortida d'un corner, el jugador red que més a prop va estar de marcar per als reds.

Italians i anglesos queden ara amb 3 punts cadascún, seguint a l'Olympique Lyonnais que comanda amb dues victòries el grup E. El proper compromís de Champions, serà precissament contra el conjunt francés a Anfield. Bona oportunitat per equilibrar les forces.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua (Babel 71'), Fabio Aurelio, Lucas Leiva, Kuyt (Voronin 80'), Benayoun, Gerrard (C) i Torres.

Ambició.

2009-09-26T18:30:00.006+02:00

LIVERPOOL FC 6-1 Hull City FC

Fantàstica tarda la viscuda a Anfield amb gols i joc a dojo. Fernando Torres ha monopolitzat per complert el protagonisme del partit amb un hat-trick sensacional que han obert una tarda plàcida i de goig per als supporters. Gerrard i Ryan Babel en dues ocasions, completaríen la fatigada jornada laboral del responsable del marcador de l'estadi del Liverpool FC. Tant sols una nota negativa. Novament els de Benítez reben un gol en una jugada amb pilota penjada a l'àrea. Tots els mals siguin aquests quan els gols cauen un darrera l'altre en favor nostre.

Era el minut dotze de joc quan Fernando Torres rebia dintre de l'àrea una pilota servida per un novament magnífic Emiliano Insua. El de Fuenlabrada, amb un control orientat es desfeia del seu marcador amb un explosiu canvi de ritme i tant sols havia de creuar la pilota al segon pal, davant la sortida d'un batut Myhill. Era la primera de les tres demostracions de Fernando Torres en la tarda d'avui. Malauradament, tres minuts després els Reds rebíen el gol de Geovanni en una jugada que es ve repetint massa sovint en tot el que portem de temporada i fins i tot, en la darrera. Pilota penjada a l'àrea, el gegant Venegoor of Hesselink supera per alt a Glen Johnson i situa la pilot a peus de Geovanni que tot sol després de que Carragher marxés erròniament en l'ajuda a Skrtel, batia a un Reina totalment superat.

El jerro d'aigua freda, era ràpidament aixugat per un Fernando Torres que donava de nou una demostració de la seva classe amb un gol antològic, desfent-se de tots els jugadors que li sortien al pas, incloent al porter Myhill, per introduïr amb suavitat la pilota novament dintre la porteria dels de Phil Brown fent pujar el 2-1 al marcador en el minut 28. A partir d'aquest moment, tant sols un equip sobre el terreny de joc. El Liverpool.

La segona part s'iniciaría amb el tercer gol de Fernando Torres que després de rebre una passada a l'espai del sempre intel·ligent Yossi Benayoun, trencava la cintura del defensor tiger amb la cama dreta per xutar a porteria amb cama esquerra, fent un túnel al rival i superant per tercer cop al quadre de Phil Brown. Hat-trick espectacular de Fernando Torres en menys de 50 minuts. Gols d'una qualitat extraordinària. Gols fabricats pel propi Torres en jugada personal. Gols de crack. Avui, Fernando Torres s'ha consagrat a Anfield com un dels davanters més letals de la història del club. I dir aixó, quan han passat jugadors de la talla de Billy Liddel, Roger Hunt, Kevin Keegan, Ian Rush o Robbie Fowler.. és molt dir.

Amb un Hull City totalment derrotat sobre la gespa, el Liverpool ha començat a agradar-se i realitzar un joc totalment volcat sobre la porteria rival. El quart gol ha arribat a l'hora de partit, quan Steven Gerrard efectuava una centrada-xut molt dura i seca al segon pal de la porteria de Myhill que es colava sense remisió, significant el quart gol per als d'Anfield. Va ser centrada? Va ser un xut amb tota la intenció del món? El cas és que la pilota va acabar dintre la porteria dels Tigers.

Ben es cert que el conjunt de Phil Brown és l'equip que més gols ha encaixat en els set jornades que es porten disputades de campionat. Però també és cert, que fa tot just quatre o cinc setmanes, el Liverpool de Benítez era un equip que no jugava pràcticament a res. I avui, amb 4-1 en el marcador i amb els canvis efectuats per donar descans a les peces bàsiques del conjunt de Benítez (Torres, Gerrard i Benayoun) l'equip ha continuat buscant el gol. Ho ha trobat.

Ryan Babel ha vist premiada amb dos gols la seva clara progressió durant la temporada. El primer gol ha estat aconseguit després d'un teva meva fantàstic amb el seu compatriota Dirk Kuyt, mentre que el segon de la compta particular de l'ex-jugador de l'Ajax arribava després d'un rebot afortunat a xut d'Albert Riera en el darrer minut de partit.

Molt positiva tendència l'adquirida pel conjunt de Benítez en el darrer mes. La propera setmana però, cal refrendar-ho amb els dificils compromissos de dimarts a Florència i del diumenge a Stamford Bridge davant del Chelsea. Partit aquest, que donarà clara mesura del que pot aconseguir aquest Liverpool, que sembla, que pot ser molt.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Benayoun (Voronin 77'), Gerrard (C) (Mascherano 74'), Lucas Leiva, Riera, Kuyt i Torres (Babel 68').

GOLS:
1-0 Fernando Torres 12'
2-1 Fernando Torres 28'
3-1 Fernando Torres 48'
4-1 Gerrard 61'
5-1 Babel 88'
6-1 Babel 90'

Guanyar amb el nom.

2009-09-23T00:05:00.002+02:00

Leeds United 0-1 LIVERPOOL FC

Més que soferta victòria del Liverpool FC a Ellan Road que tornava a viure un partit enfront d'un dels grans després del descens de l'històric Leeds United a les categòries inferiors del futbol anglés l'any 2004. Amb un estadi ple de gom a gom, els de Benítez han solventat el partit amb un gol de David Ngog en el minut 65, després d'haver passat moments d'auténtica angoixa, amb gol anulat als locals inclós en el minut 13 de joc, per una acció incomprensible del davanter argentí Becchio que impulsava en posició antireglamentària una pilota que entrava sense impediments en la porteria de Cavalieri.

El porter brasiler era una de les novetats de l'onze inicial de Rafa Benítez, que donava oportunitats als jugadors poc habituals. Tant sols el davanter gal i un activíssim i dinàmic Jay Spearing, han sabut aprofitar els minuts concedits per Rafa Benítez.

Novament els errors a pilota aturada s'han tornat a reproduïr, com en la jugada ja comentada del gol anulat als locals. Tampoc ha colaborat Cavalieri que s'ha mostrat molt indecís e insegur en totes les pilotes centrades a l'àrea des de la banda dreta, on el jugador Snodgrass ha portat de corcoll a un desorientat Dossena.

El gol de David Ngog, arribava després de que el francés recollís un xut defectuós de Javier Mascherano i maniobrés una mitja volta amb xut creuat, al que el porter Higgins res podia fer. A partir del gol, el Leeds ha buscat continuament al millor jugador del partit que no ha estat altre que el davanter dels Whites Jermaine Beckford, que ha gaudit de les millors oportunitats del partit.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Degen (Johnson 71'), Carragher (C), Kirgyakos, Dossena, Fabio Aureliio, Mascherano, Spearing, Riera, Babel (Skrtel 90') i Ngog (Gerrard 77')

GOL:
0-1 Ngog 65'

Així es viu el YNWA a The Kop.

2009-09-21T12:00:00.002+02:00

El passat cap de setmana, una nodrida representació de les branches de Barcelona i Madrid van ser presents a Anfield per recolçar a l'equip d'Anfield en la victòria per 4 gols a 0 sobre el Burnley. Vuit dels quinze supporters que viatjaven des de Barcelona, van viure el partit des de The Kop, la grada més mítica del no menys mític estadi d'Anfield. Les emocions i l'ambient que es viuen en The Kop, són indescritibles, sobre tot quan s'ha d'entonar les notes i lletres del You'll Never Walk Alone.

Per a que us feu una idea de les sensacions que es viuen, aqui us adjuntem el vídeo d'un dels rituals més clàssics del futbol mundial. El You'll Never Walk Alone, des de The Kop. Que ho disfruteu.

Preguem disculpeu la nostre poca capacitat interpretativa per al bello canto.

Torres fon als Hammers.

2009-09-20T07:10:00.006+02:00

West Ham United 2-3 LIVERPOOL FC

Quarta victòria consecutiva dels homes de Benítez, que partit a partit recuperen la imatge d'equip seriós i solvent de la darrera temporada. Fernando Torres amb dos gols, va tornar a donar mostres de la seva qualitat, amb una magnífica actuació a Upton Park, obrint i tancant el marcador. L'únic punt negre a destacar, continua sent la feblessa defensiva, sobretot, a pilota aturada, on es continúen rebent gols cada vegada que la pilota sobrevola l'àrea red.

Retornava a l'equip Javier Mascherano que compartía galons al mig del camp amb Lucas Leiva, en la versió de més contenció a la mitja en els plantejaments de Rafa Benítez. Gerrard ocupava doncs la posició de mitja-punta per darrera de Torres, mentre que Benayoun i Kuyt es feien amb les ales ofensives del dibuix tàctic. El Liverpool estrenava l'equipació blanca.

La primera acció de perill del partit, la va protagonitzar el West Ham United, quan en el minut 6 de partit, Jamie Carragher es confiava a l'hora de conduïr la pilota i afavoria que el jove jugador Hines es plantés tot sol davant de Reina. La sort va jugar de cara als Reds, ja que el xut del jugador Hammer, va anar a parar al pal, per després ser blocat per Reina que mirava amb molt mala cara al seu company Carragher. Poc després sería el Liverpool qui en una magnífica combinació entre Gerrard i Torres que d'esquenes asistía a Benayoun, que xutava a porta amb poca força, permetent que Green aturés la pilota sense gaires dificultats.

El partit estava força obert i en totes dues arees es veia a vindre que el gol podia arribar en qualsevol moment. Sería el Liverpool qui s'avançaría en el marcador en el minut 20 de partit. Insua tallava providencialment una contra del conjunt de Zola a la mitja del camp, l'argentí deixava la pilota a Torres que fora de l'àrea retava al seu marcador Tommkins. El de Fuenlabrada amb un canvi de ritme espectacular superava per velocitat al central hammer i gairebé sense angle, impactava amb força la pilota amb la punta de la bota per fer-la introduïr entre el primer pal i el porter Green. Magnífic gol el del madrileny.

Poc duraría l'alegria i la serenor per avançar-se en el marcador. Nou minuts després, Jamie Carragher, molt deficient durant tot el partit, era clarament superat per un ràpid Hines. El de Bottle no veia altre manera de evitar l'avanç de l'habilidós davanter que fent-li una clara i antireglamentària carrega pel darrera. El penal era clar. Diamanti relliscant abans d'impactar amb la pilota, feia pujar l'empat en el marcador, amb més sort que habilitat.

Els dos equips novament igualats en el marcador, continuaven oferint un bon espectacle futbolístic. La igualtat la trencaría Dirk Kuyt en el minut 41 al ajudar amb la punta del peu a fer entrar a la porteria de Green, una pilota que havia estat impulsada per un sensacional cop de cap de Gerrard a la sortida d'un córner. Quan tot semblava que els de Benítez s'aniríen amb avantatge en el marcador al descans, novament en una jugada de córner en contra, el Liverpool rebia un nou gol. En aquesta ocasió Carlton Cole de cap al primer pal, sorprenia a Reina.

La segona meitat, tindria els mateixos parametres que el primer temps. Els de Zola i Benítez, continuaven buscant sense por la porteria contrària i l'espectacle era realment vistós per a tots els aficionats. Benayoun disposaría d'una magnífica ocasió per desnivellar el marcador, donant mostres de la seva habilitat, però la seva jugada acabaría en no res.

Sería l'entrada de Ryan Babel per Dirk Kuyt, el que donaría més vitalitat a l'atac red. En el minut 74 de partit, una internada del jugador holandés acabava amb una extraordinària centrada a l'interior de l'àrea que era aprofitada per Fernando Torres que amb un poderós cop de cap, establia el definitiu 2-3 en el marcador. Els de Benítez sabríen aguantar sense masses apurs el marcador a favor fins al xiulet final, aconseguint la segona victòria a domicili de la temporada i recuperant credibilitat per el joc exhibit.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Babel 60'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Fabio Aurelio 85'), Gerrard (C) i Torres (Riera 90')

GOLS:
0-1 Torres 27'
1-2 Kuyt 41'
2-3 Torres 74'

El miracle de North John St.

2009-09-17T20:01:00.025+02:00

El passat cap de setmana, les branches oficials del Liverpool FC de Barcelona i Madrid i gran part de la comunitat virtual red (bloggers de Liverpool - Madrid i The Kid Torres), es reuníen per primer cop al Merseyside per seguir un partit del Liverpool FC en directe a Anfield. La importància de l'esdeveniment i el tractar-se del primer cop que tots plegats es trobaven a Liverpool, feia que la celebració tingués un fi de festa sonat.

Tothom d'una manera o altre es va posar a treballar per tal de contactar primordialment amb els jugadors i membres de l'staff tècnic espanyols. Els magnífics contactes i ja podríem dir que gaire bé amistats que uneixen a alguns dels membres de branches i blogs, van fer possible que personalitats com Rafa Benítez, la seva elegant dona Montse, Pepe Reina, Paco de Miguel, Félix Fernández Ledesma, Eduardo Parra o Iván Parra, es personessin al Restaurant La Viña de Liverpool, on es celebraría el sopar de germanor entre tots el membres de l'expedició red.

El comportament de tots els convidats va ser meravellós. Rafa Benítez va acudir al restaurant directament des d'Anfield i va departir durant prop de quaranta minuts amb tots nosaltres, donant-nos entre altres la primicia (2 díes abans de fer-se pública i oficial) del nou sponsor per a la propera temporada. Fet que parla ben a les clares de la confiança i l'entorn tant agradable on es trobava. Paco de Miguel no va parar d'estrenyer mans i xerrar animadament amb tot aquell que se li apropava, fent-ho sempre amb un somriure a la cara. Paco és tot simpatía.

Capítol a part mereix l'assistència de Pepe Reina. El número 25 del Liverpool, no va tindre cap mena de problema per compartir taula amb nosaltres i sopar en la nostre companyia. Pepe va saludar un a un a tots els asistents i tal i com va ser el seu desig, va voler fer-se una fotogràfia amb tots els convidats. El porter al finalitzar el sopar, no poder estar-se de protagonitzar amb la complicitat de tots nosaltres, el seu clàssic "Camareroooooo!!!", que va eixecar les rialles de tothom. El següent vídeo recull alguns de tots aquests fets.

Vídeo gentilessa de The Kid Torres

No podem finalitzar aquest post, sense donar les gràcies a tots aquells que van col·laborar molt activament per a que aquest "miracle" tal i com van comentar alguns, es fes realitat. A Juan, a la familía Reina, a MADrid Reds, a Red de The Kid Torres i a Falín, MOLTES GRÀCIES.

Suficient.

2009-09-16T23:34:00.003+02:00

LIVERPOOL FC 1-0 Debreceni

Victòria per la mínima del Liverpool FC en la seva estrena en la Champions League 2009/10. Lluny de semblar un resultat ajustat, el cert és que els homes de Benítez han dominat per complert la totalitat del partit tret de cinc minuts del primer temps, on els hungars s'han apropat amb cert perill a la porteria d'un segur i solvent Pepe Reina.

Rafa Benítez confeccionava l'onze inicial de manera idèntica a la del darrer partit a Anfield davant del Burnley. Dirk Kuyt, una vegada més el jugador més treballador, incisiu i bregador, ha estat l'encarregat de fer pujar l'unic gol del partit que ha donat els tres punts al conjunt d'Anfield. Durant un primer temps, on el domini total del joc ha estat per els reds, ni Benayoun, ni Gerrard, ni Riera han pogut batre al porter hongarés. Sería el jugador holandés Dirk Kuyt, qui aprofitaría un rebuig del porter visitant a xut de Fernando Torres, per establir el resultat definitiu del partit, en el temps de descompte de la primera part. Durant aquest primer període, Steven Gerrard ha vist una targeta groga de la manera més absurda al posar en moviment una pilota, sense el permís per part de l'àrbitre del partit. Una d'aquelles targetes que a la llarga poden fer molt mal i que un jugador del a categòria mundial de Gerrard, s'ha d'estalviar.

En el segon temps, el Liverpool FC ha tractat de sentenciar el partit amb bones accions de Gerrard i Benayoun, però tots dos han estat desencertats de cara a gol. No es mouria el marcador i els d'Anfield obteníen els primers 3 punts en joc, que els hi permeten liderar el grup conjuntament amb l'Olimpyque Lyonnais.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Fabio Aurelio 90'), Gerrard, Lucas Leiva, Riera (Babel 80'), Benayoun (Mascherano 88') i Torres.

GOL:
1-0 Kuyt 45'

El millor Liverpool del que portem de temporada.

2009-09-12T18:05:00.008+02:00

LIVERPOOL FC 4-0 Burnley FC

Un Liverpool molt inspirat va regalar als seus supporters una còmode victòria sobre un diluit Burnley que en cap moment va donar gaire batalla en la seva primera visita a Anfield des de fa més de 30 anys. Yossi Benayoun amb un hat-trick va ser el gran protagonista del partit, conjuntament amb un enorme Steven Gerrard que va regalar a la parroquia red una exhibició del millor que té en les seves botes, conduint a l'equip a una victòria sobradament merescuda, que donarà la tranquilitat necessaria per afrontar l'imminent inici de la Champions League.

Amb l'absència de Javier Mascherano en l'onze inicial, Rafa Benítez retrassava la posició d'Steven Gerrard, otorgant-li les funcions d'organitzador del joc Red, secundat i protegit per un treballador i encertat Lucas Leiva, que va tallar qualsevol intent dels Clarets d'organitzar amb criteri qualsevol jugada. Albert Riera i Martin Skrtel, eren novetat en l'onze inicial respecte a l'última alineació conformada per el tècnic madrileny.

El partit va tindre ben poca història. Tot va acabar quan en el minut 27, Yossi Benayoun després d'efectuar un espectacular retall dintre de l'àrea, xutava creuat superant a Jensen per primer cop. A partir d'aquest moment, el Burnley va perdre tota la consistència exhibida fins a les hores i va baixar els braços. Tant és així, que Benayoun amb un bon cop de cap després d'una magnífica jugada de conjunt per part del conjunt de Benítez i Gerrard amb una espectacular rosca de xut amb cama dreta, van estar a punt d'ampliar l'avantatge en el marcador. Seria però Dirk Kuyt qui atent al refús del porter després d'un nou xut de Benayoun, batria per segon cop a Jensen abans d'arribar al descans.

En la segona meitat, es va poder veure al millor Gerrard, que va donar una autèntica exhibició de futbol. El gran capità aprofitaría una passada de Fernando Torres, molt discret durant tot el partit, per endinsar-se dintre de l'àrea i davant la sortida del porter visitant, entregar el gol fet a boca de gol a Yossi Benayoun. El jugador israelià, aconseguiría el seu hat-trick en el minut 82, després de plantar-se novament tot sol davant del porter en posició correcte per batre amb facilitat a Jensen. Anfield aclamava a l'heroi de la tarde, dedicant-li el seu càntic personalitzat.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson (Degen 62'), Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Voronin 69'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Benayoun, Riera i Torres (79')

GOLS:
1-0 Benayoun 27'
2-0 Kuyt 40'
3-0 Benayoun 63'
4-0 Beanyoun 82'

ELS BARCELONA REDS PRESENTS A ANFIELD.

Una expedició de 15 membres dels Barcelona Reds, van viure el partit en directe a Anfield, en el que ha estat fins al moment el desplaçament més multitudinari efectuat per la penya oficial catalana. Amb nosaltres vàren viatjar els nostres germans de MADrid Reds, Juan de Liverpool - Madrid i la gran majoria de bloggers del blog de The Kid Torres.

Una visita a Anfield, és sempre especial. Però si l'aventura finalitza amb la presència amb tots nosaltres de Rafael Benítez, acompanyat de la seva amable i simpàtica dona Montse, Paco de Miguel, Félix Fernández Ledesma, Iván Ortega, Eduardo Parra i un com sempre espectacular i divertit Pepe Reina, l'aventura obté Qualificatius d'inolvidable. Durant els propers dies, us donarem tota mena de detalls i documents gràfics de tot el viscut al Merseyside.

A tots els que ens van deleitar amb la seva presència i companyia, a tots aquells que van treballar per a que aquest miracle es produïs, en especial a la familia Reina (en les persones de Paco i Cristina) i al sempre enigmàtic però confident Falín, senzillament MOLTES GRÀCIES per haver fet feliços a un grup d'enamorats del Liverpool FC.

Nosaltres hi serem!!

2009-09-11T09:00:00.002+02:00

Els Barcelona Reds es posen novament en marxa. Aquest cop l'aventura torna a dirigir-se cap a Anfield per tal de presenciar en viu el partit de la 5ª jornada de Premier League entre el Liverpool FC i el recent ascendit Burnley FC.

Aquest cop, la branch barcelonina batrà tots els records de mobilització dels seus membres per tal de seguir un partit dels reds. Fins a 15 membres posen rumb cap al Merseyside, on s'uniràn a la delegació del MADrid Reds (branch madrilenya) que també ha mobilitzat un important número de seguidors, ademés d'un important delegació dels bloggers dels blogs amics Liverpool - Madrid i The Kid Torres.

En total prop de quaranta supporters provinents de l'estat seràn presents aquest dissabte a l'estadi d'Anfield donant suport als homes de Rafa Benítez.

Com no podia ser d'altre manera, les dues branches o penyes agermanades des de fa anys, realitzaràn diversos actes de germanor, que tindràn la seva cloenda i punt final amb la celebració d'un sopar a la finalització del partit.

De tots aquests esdeveniments en tindreu deguda informació a la nostra arribada de terres angleses. Esteu atents. Hi han preparades diverses sorpreses....