El món del futbol ha viscut una veritable convulsió els darrers dies amb el tancament del període de fitxatges, que ha significat un ball de xifres marejants i un possible canvi en el ordre futbolístic mundial amb l'aparició d'holdings i nous personatges, disposats a invertir quantitats desorbitants de diners per a la composició dels planters dels clubs.
Els prop de 52 milions d'Euros desembutxacats per el Manchester United per fer-se amb els serveis del jugador búlgar del Tottenham Hotspur Dimitri Bervatov, però per sobre de tot, les manifestes i públiques intencions del holding Abu Dhabi de confeccionar un Manchester City de somni amb jugadors com Cristiano Ronaldo, Henry o el propi Fernando Torres, que s'afegirien al ja nou fitxatge dels Citizens Robinho, han fet que aficionats de tot el món comencin a expressar temors sobre en que s'està convertint aquest esport anomenat futbol.
No analitzarem ara si totes aquestes xifres de diners que es maneguen en el món futbolístic, són fets ètics en la situació econòmica actual que viu aquest planeta, on mig món despilfarra, mentre l'altre meitat passa fam. Tampoc serem tant hipòcrites de no confessar, que ja ens hagués agradat als supporters del Liverpool FC, comptar amb aquests pressupostos per a fitxatges de renom, tal i com allà pel febrer del 2007 ens vam prometre els senyors George Gillett i Tom Hicks. Aquell dia, els dos texans, van prometre un estadi nou i que si Rafa Benítez ho demanava, el raper Puff Daddy vestiria de red. A dia d'avui, Stanley Park, continua sent un solar i el raper d'Harlem continua amb els seus plats i micros.
El que si analitza aquest article, és de quina manera el Liverpool FC, o més particularment Rafa Benítez i el seu staff tècnic, pot plantar cara i fer front a uns planters confeccionats a cop de talonari, com els que fins ara disposaven Manchester United, Chelsea i Arsenal i al qui ara se'ls hi afegeixen clubs com Tottenham Hotspurs o l'esmentat Manchester City.
La resposta la tenim ben a prop. A casa nostre. A Melwood. A The Academy. Si alguna cosa pot fer miques aquest nou ordre futbolístic, és la il·lusió. Il·lusió que transmeten els joves jugadors de Gary Abblet (anteriorment el mític Steve Heighway) que partit a partit posen de manifest les qualitats d'uns jugadors que estan cridats a donar el salt definitiu al primer equip.
Rafa Benítez ho ha tingut sempre molt clar. Com a màxim responsable tècnic del club i en vistes del poc pressupost disponible per a grans dispendis en fitxatges en un mercat ja de per sí especulatiu, va determinar que la manera de dissenyar un Liverpool FC competitiu per el futur, era adquirint a joves talents. Ràpidament a The Academy van arribar jugadors com Nemeth, Brouwer, El Zhar, Miki Roque, Dani Pacheco, Gerardo Bruna, Mikel San José, que afegits als talents locals com Dharby, Hobbs, Spearing o David Martin, han aconseguit les darreres dues edicions de la Youth Cup, l'equivalent a la FA Cup en categoria juvenil.
Benítez però, conscient de que donar als joves talents una responsabilitat que correspon a jugadors del primer equip, podria cremar abans d'hora a les joves promeses, dosifica amb cura els minuts de joc. Minuts que en el cas de Nabil El Zhar, ha sabut aprofitar perfectament.
El jugador marroquí ha estat el gran revulsiu per a l'equip en aquest inici de temporada ple de dubtes sobre el terreny de joc. El Zhar ha disposat de minuts en els partits contra Sunderland, Middlesbrough i Standard de Lieja a la prèvia de la Champions. Partits que, casualitat o no, s'han resolt amb el marroquí sobre el camp amb una aportació d'atreviment, talent i desorientació en les defenses rivals.
Amb El Zhar, el jove francès Ngog nou arribat aquest any a Anfield, també ha disposat de bons minuts per demostrar la seva valua. Però creiem que jugadors com l'hongarès Kristian Németh, el cordovès Dani Pacheco o el golejador holandès Jordy Brouwer, son capaços d'aportar a l'equip talent, atreviment i el més important, el gol.
La temporada és molt llarga i plena de partits. De ben segur que Benítez sabrà donar els minuts necessaris per a que els joves jugadors comencin a demostrar les seves qualitats i capacitats a la grada d'Anfield. Es l'hora de fer la posada de llarg de la quitxalla sense temors, però amb la deguda precaució.