diumenge, 31 d’agost del 2008

Sense polvora.

Aston Villa FC 0-0 LIVERPOOL FC



Avorrit partit el disputat aquesta tarde al Villa Park. Com és natural, i com no pot ser d'un altre manera en un partit ensopit, el marcador no ha pogut reflexar un altre resultat que el doble donut a la finalització dels noranta minuts de joc.

El duel entre villans i reds, venia precedit per un estiu força mogudet entre totes dues secretaries tècniques encapçalades per Rafa Benítez i Martin O'Neill, per el cas Barry. A l'hora de la veritat, tots dos entrenadors s'han comportat amb fredor en les seves salutacions, però amb total cordialitat.

El matx presentava força novetats pel que respecta a la alineació titular dissenyada per Rafa Benítez. Javier Mascherano i Lucas Leiva, tornaven a posar-se la samarreta red després d'haver aconseguit la medalla d'or i bronze respectivament en els darrers Jocs Olímpics de Pekín. Tots dos mig-campistes, suplien d'alguna manera la baixa d'Steven Gerrard estimada en dues setmanes i que ben possiblement, no privarà al brau capità red de jugar d'aquí a quinze dies el gran clàssic enfront del Manchester United.

El joc desplegat per el combinat de Benítez, ha estat una còpia del desplegat en partits anteriors. Poca combinació entre el mig del camp i la davantera, que provoca que la pilota no arribi als jugadors de la vanguardia red en condicions per posar en perill la porta rival. Aquesta tarde però, s'ha posat en pràctica una nova variant tàctica amb un Torres solitari en punta i Robbie Keane jugant a la banda esquerra, amb Xabi Alonso jugant de pivot defensiu, secundat per Leiva i Mascherano.

El plantejament però, ha sofert un greu contratemps, quan a la mitja hora de joc, Fernando Torres ha sentit una estrebada muscular en la seva cama esquerra que l'ha fet frenar en sec la seva carrera amb un defensor local. "El Niño" ràpidament ha estat conscient de la lesió i immediatament ha demanat el canvi. Ngog feia el seu debut en Premier League, mentre Fernando Torres haurà d'esperar fins a les exploracions mèdiques que li faran en el dia de demà per conèixer l'abast de la lesió que podria posar en perill la seva participació en el partit contra el Manchester United del dia 13 de setembre.

Els minuts passaven i ni villans ni reds demostraven tindre capacitat per decantar la balança en favor de algun dels dos bàndols. El resultat final d'empat a zero gols era més que merescut per els mèrits demostrats per tots dos conjunts, i encara més quan, Robbie Keane ha desaprofitat la millor oportunitat de la que ha gaudit el Liverpool FC al plantar-se tot sol davant de la porteria de Friedl i estar excessivament lent en la execució del xut a porta que ha permès al defensa local arribar a destorbar el suficient al davanter irlandès per no poder batre a l'ex-porter red.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena, Kuyt (Fabio Aurelio 70'), Lucas Leiva, Mascherano, Xabi Alonso, Keane i Torres (Ngog 30').

dissabte, 30 d’agost del 2008

Albert Riera ja és a Anfield.

Ja és gairebé un fet. Riera serà jugador red les properes quatre temporades, després que Liverpool FC i RCD Espanyol hagin arribat a un acord per el traspàs del jugador, després d'unes dures negociacions on el club barceloní no ha cedit en cap moment en les seves pretensions econòmiques inicials de treure una quantitat propera als 12 milions d'euros per el jugador mallorquí.

Albert Rirera Ortega, nascut a Manacor (Illes Balears) el 15 d'abril de 1982, va iniciar la seva carrera futbolística professional al RCD Mallorca, on va debutar la temporada 2000/01. Amb el conjunt mallorquí va completar 3 temporades on a més de convertir-se en un fixe en les alineacions mallorquinistes, va participar en la Champions League i es va proclamar campió de la Copa de S.M. El Rey en la temporada 2002/03.

Ràpidament la progressió de Riera va cridar l'atenció de clubs importants nacionals, però finalment es va decantar per el Girondins de Bordeaux francès on va militar durant una campanya.


Riera tornaria a la lliga espanyola per defensar els colors del RCD Espanyol en la temporada 2004/05, tot i que les seves males relacions amb el a les hores tècnic blanc-i-blau Miguel Angel Lotina, va forçar una cessió al Manchester City fins a final de temporada.

La temporada del retorn al club periquito, ja amb Ernesto Valverde a la banqueta espanyolista, va permetre veure al Riera més espectacular. Aquella temporada, Riera va ser un fixe de Valverde i el club de Sarrià arribaria a la seva segona final de la UEFA, que va perdre amb el Sevilla a Glasgow a la fatídica tanda de penals.

El sensacional rendiment d'Albert Riera, va fer que Luís Aragonés el convoqués per la disputa de partits internacionals de la selecció espanyola, on va contribuir de manera molt directa amb un gol espectacular a Aarhus, a la classificació del combinat espanyol a la Euro 2008 de Suïssa i Àustria.

A partir d'aquest moment, el jugador estranyament va disminuir molt notablement el seu rendiment, fins al punt, que Aragonés no el va convocar en la llista definitiva per la disputa de la fase final del Euro 2008. Riera entrava a les hores en una fase auto-destructiva que el va portar a encarar-se públicament amb companys de vestidors i aficionats espanyolistes.

Es precisament aquest variable aspecte anímic del jugador, el que més preocupa als red supporters. Riera és un jugador de banda esquerra d'una qualitat innegable. Capacitat per jugar la pilota amb totes dues cames i jugador d'un regat sec i una velocitat pròpia dels extrems més clàssics. Però totes aquestes virtuts, tant sols les mostra quan es troba anímicament equilibrat. Quan vol és un fenomen. Quan no vol, no hi ha res a fer.

Esperem i desitgem que Rafa Benítez sigui capaç de motivar el suficient al jugador per a que puguem gaudir del millor d'Albert Riera en la seva nova etapa a casa nostre.

BENVINGUT ALBERT!

dijous, 28 d’agost del 2008

Morbo i vells coneguts.

PSV Eindhoven, Olympique de Marsella i......... Atlético de Madrid. Bingo! El duel que tothom esperava s'ha fet realitat aquesta tarde a Montecarlo. Fernando Torres es retrobarà amb el Vicente Calderón i la parròquia colchonera, un any després de que "El Niño" fes les maletes abandonant casa seva de tota la vida, en busca de nous horitzons esportius a la ciutat del Mersey.

No hi ha dubte que el doble duel entre madrilenys i liverpudlians, centrarà totes les atencions dels aficionats, per el morbo que desperta veure a Torres enfrontant-se al seu equip de l'ànima. Però bo seria també deixar de banda els aspectes emotius que envolten el partit, per centrar-se en la qualitat colectiva i individual d'un equip que retorna a la màxima competició europea onze anys després de la seva darrera participació i que malgrat comptar amb el pitjor coeficient UEFA dels integrants del grup, a priori, serà el rival a batre per els de Benítez.

El Liverpool FC repetirà viatge cap a Marsella al igual que la darrera temporada, per veures les cares amb l'OM de Bolo Zenden. Tot supporter recorda el 0-4 que el combinat Red va endosar als marsellessos en el ultim partit de la lligueta de l'any passat. Però en el record també queda la victòria francesa a Anfield en un dels pitjors partits del Liverpool que es recorden.

Novament el PSV Eindhoven es creua en el camí europeu del Liverpool. Fins en quatre ocasions es van veure les cares holandessos i reds en la Champions League 06/07, amb un balanç de tres victròries i un empat en favor del conjunt de Benítez.

Aquestes són les dates dels partits. Com és habitual en la competició de Champions, tots els partits donaràn inici a les 20:45 hores.

16 Setembre: Marseille (a)
1 Octubre: PSV Eindhoven (h)
22 Octubre: Atlético Madrid (a)
4 Novembre: Atlético Madrid (h)
26 Novembre: Marseille (h)
9 Decembre: PSV Eindhoven (a)

Abonats a patir.... i a guanyar.

LIVERPOOL FC 1-0 Royal Standard Liège



No hi ha descans per als cors dels supporters reds. Els quatre partits oficials disputats fins ara per els de Benítez, han estat un continu patiment, que per sort, han acabat amb un final feliç. D'això en diuen la sort dels campions, però ja va sent hora de deixar d'acudir a la dehesa fortuna, no sigui que aquesta acabi farta de tanta petició de favors.

El d'ahir era un partit que tothom advertia que tenia una trampa amagada. Anfield ho sabia i les imatges que oferia la televisió dels Kopites eren prou aclaridores de les sensacions que desprenia el matx. Preocupació en els rostres, ungles rossegades amb total ansietat, bufandes mossegades i esbufegades. Hi havia molt en joc i tots eren plenament conscients de que no sortir victoriosos de l'estadi cap a casa, era sinònim d'un fracàs estrepitós.

Els primers compassos del partit, ja van posar de manifest que ahir tocaria patir i de valent. Novament José Manuel Reina, es convertia en el salvador amb dues aturades excel·lents quan encara no s'havien disputat ni trenta minuts de joc, que mantenien l'empat sense gols en el partit. El dia anterior, Reina explicava en la pàgina web oficial que no volia una altre actuació heroica per la seva part. Doncs encara sort que no va ser fidel a les seves paraules. El porter cordovès, ha tret quatre mans en aquesta eliminatòria de les que encara no som conscients del valor que poden obtenir, a mida que avanci la competició.

Els de Benítez no trobaven el camí de la porteria rival amb un mig del camp desorientat i desencertat a l'hora de portar la batuta del joc. Steven Gerrard va estar ahir especialment desafortunat en totes les seves accions atacants. El capità però es va desfondar a l'hora de recuperar la pilota, amb un treball encomiable per a l'equip.

No va ser fins a arribar a l'hora de joc, que el Liverpool començaria a donar mostres d'obtenir el comandament del partit. Els belgues es tancaven al darrera buscant alguna contra letal que els hi resolgués la eliminatòria al seu favor i amb més camp per actuar, els Reds es sentien ja més còmodes. Va ser aquest precís moment, en el que Xabi Alonso va fer-se amo i senyor del partit, repartint joc als seus companys. Les ocasions arribaven amb compta-gotes, però al menys, s'aconseguia portar perill a la porta defensada per Espinoza. Els minuts però, passaven sense que el porter equatorià recollís una sola pilota del interior de la seva porteria i el neguit s'estenia per tot Anfield. S'arribava a la pròrroga.

The Kop sabedor de que l'equip ho passava malament, va saber una vegada més donar aquella empenta que tot equip necessita en aquestes situacions compromeses. Abans de l'inicii del període suplementari, la mítica grada va bramar com mai animant a l'equip. Al terreny de joc, es repetien una vegada i un altre els atacs reds, sense aconseguir l'objectiu de batre la porteria contraria. Destacadíssima en aquests minuts, va ser l'actuació d'el jove marroquí Nabil El Zhar, que va aportar desequilibri i atreviment a uns companys que topaven contínuament amb la ferrea defensa belga.

Quan ja tothom es resignava a la loteria dels penals i a encomanar-se a les mans de l'heroic Reina, va arribar la jugada que decidiria el partit, la eliminatòria i posava fi al mal somni d'aquesta nit d'agost. Al minut 118 de partit, Ryan Babel per banda esquerra, regatejava al contrari (i a ell mateix) i aconseguia fer una centrada de cama esquerra al segon pal. La centrada semblava massa passada i així ho va entendre el defensor belga al no refusar la pilota a córner immediatament. Va ser un error fatídic. A les seves esquenes, per sorpresa apareixia Dirk Kuyt amb el seu instint nat per al gol, enviant la pilota aquesta vegada si, per fi, al fons de la porteria d'Espinoza.

En el dia anterior a la celebració del partit, Rafa Benítez destacava el compromís i treball de Dirk Kuyt, dient de l'holandès que és la mena de jugador que qualsevol tècnic desitjaria tenir en el seu equip. El Centurió Kuyt, com el va anomenar Rafa, ens posava camí de l'antiga Roma. Ave Dirk!

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Gerrard, Xabi Alonso, Benayoun (Babel 61') Keane (El Zhar 83') i Torres (Plessis 120')

GOL:
1-0 Kuyt 118'

dimarts, 26 d’agost del 2008

Moltíssim en joc.

Demà a les 21:05 hores, es donarà a Anfield el kick off al quart partit de caràcter oficial de la temporada que enfrontarà als Reds amb les Rouges de l'Standard de Liège belgues. Per estrany que sembli, i molt prematur que sigui, aquest quart partit amaga una importància majúscula. Està en joc ni menys ni menys, que el proper divendres existeixi una boleta que contingui un paperet on hi aparegui el nom del Liverpool FC, per determinar la configuració dels grups de la fase de lligueta de la Champions League 2008/09.

Desprès de la pobre imatge que va donar l'equip en el partit d'anada disputat ara fa quinze dies a terres belgues, on l'empat a zero gols aconseguit va ser un veritable consol, tots els estaments del club, des de tècnics a supporters, passant és clar per els jugadors, eren molt conscients de la importància del partit de demà i de la necessitat de no badar ni oferir cap marge al dubte.

L'heroi indubtable d'aquell partit, José Manuel Reina, ja ha alertat del perill de l'enfrontament de demà i ha manifestat que l'equip no pensa en un altre cosa que no sigui batre demà a l'Standard i continuar d'aquesta manera en el camí per a la conquesta de la sisena Champions League de l'entitat.

I és que com Reina, cap supporter és capaç d'imaginar-se no sentir la sintonia de la Champions League els dimarts o els dimecres a Anfield. Però per poder-la escoltar amb ple dret, cal batre a un Standard de Liège, que ja va demostrar en el partit d'anada, de que no es tracta de cap equip assequible. De fet, les rouges són en aquest moment amb dues victòries en dos partits de lliga disputats, els líders de la Jupiler League, campionat del qual són els vigents campions.

Demà per estrany que sembli, hi ha partit i dels importants a Anfield.

dilluns, 25 d’agost del 2008

Carragher, the Manager.


El Liverpool FC a les ordres de Jamie Carragher. Així ho creuen més de la meitat dels internautes visitants de la pàgina oficial del club, al ser preguntats per quin seria el jugador de l'actual planter que tindria més possibilitats de convertir-se en general manager del club d'Anfield en un futur.

L'actual vice-capità de l'equip, té la total confiança dels supporters, que veuen en el de Bootle els valors esencials per ocupar la banqueta del Liverpool FC. Coneixement total del club, estima inqüestionable als colors, caràcter, honradesa, mentalitat guanyadora i defensa fins al límit la samarreta red amb el liverbird al pit.

Darrera de Carragher, els votants van considerar a Steven Gerrard amb un 19 % dels vots i Sami Hyypia amb un 11 %, com a candidats. També Xabi Alonso i Pepe Reina van obtindre una petita quota de les votacions.

dissabte, 23 d’agost del 2008

Els capitans capgiren el marcador.

LIVERPOOL FC 2-1 Middlesbrough FC


Els jugadors braus són aquells que mai defalleixen. Aquells que en els moments més crítics prenen la responsabilitat d'apoderar-se de les regnes de l'equip i dur-lo a l'èxit. Jugadors que no són gens fàcils de trobar, però que el Liverpool FC compta a parells. Jamie Carragher i Steven Gerrard, tots dos scousers i capitans de l'equip, amb la seva reacció i els seus gols han dut al conjunt red a la victòria en un partit que se'ls hi havia posat molt costa amunt als de Benítez quan Mido en el minut setanta avançava al Boro.

Tot i el final feliç i apoteòsic, el onze red s'ha vist sorprès des de l'inici del partit per un Middlesbrough ordenat, combatiu i amb una eficiència a l'hora de crear joc molt allunyades del que es pressuposa a un equip de la mitja taula de la Premier. Els de Southgate amb jugadors com Aladiare, Alfonso Alves, O'Neil, Tuncay o Mido, són un equip a tindre molt en compte aquesta lliga, on de seguir amb la imatge oferta a Anfield aquesta tarde, són seriosos aspirants a obtenir una posició final destacable.

El primer quart d'hora de joc, s'ha disputat sobre un ritme trepidant i les ocasions de gol han sovintejat totes dues àrees. Per part red, Kuyt i Keane han gaudit de dues bones oportunitats després d'aprofitar sendes assistències d'un actiu i brillant Torres, que també ha gaudit de la seva oportunitat que Turnbull ha anul·lat amb una aturada. Per la seva part, Reina ha hagut de exercitar-se a ple rendiment per refusar a córner un xut de Taylor que es colava per l'escaire dreta del porter madrileny.

A partir d'aquest moment, el joc s'ha equilibrat i el Boro ha controlat perfectament la elaboració de joc dels reds, obligant a Xabi Alonso a jugar en llarg de manera molt desencertada en la tarde d'avui. Amb el mig del camp gairebé anul·lat, tant sols Torres provocava aïlladament alguna acció de perill contra la porteria visitant amb bones combinacions amb Robbie Keane, que encara no ha pogut celebrar cap gol com a jugador del Liverpool FC. Mica en mica el partit es decantava cap els interessos dels de Southgate i el primer avís l'ha donat el turc Tuncay que després de desfer-se brillantment de la marca de Carragher xutava a boca de canó trobant-se amb un Reina ple de reflexes que blocava amb solvència la pilota. Minuts després l'egipci Mido confirmaria amb el seu gol la millor posada en escena del Boro.

Malauradament per els de Southgate però, a partir d'aquest moment la situació del partit ha canviat radicalment i el Liverpool amb més cor que cap, ha pogut donar la volta al marcador en vint minuts d'infart.

La reacció local s'ha concentrat en els deu darrers minuts de partit en el moment en que Jamie Carragher en posició d'extrem dret recollia un refús al vèrtex de l'àrea visitant i sense pensar-so dues vegades xutava a porta amb potència. La pilota impactava en el cos de Pogatetz i desviava la seva trajectòria fent impossible l'intent de refús del porter Turnbull. Carragher anotava el gol de l'empat però en una acció posterior en l'àrea red, evitava el segon gol del Boro, posant rubrica a un partit memorable del de Bottle.

Les dues accions de Carragher, han despertat l'orgull del capità de l'equip que en una nova mostra de qui porta els galons en l'equip, ha sabut conduir al conjunt red a una nova victòria, quan ja superat el temps reglamentari i amb un fort xut des de la banda esquerra atacant red, batia a Turnbull fent pujar el gol de la victòria al marcador.

Emocions massa fortes per tractar-se de l'inici de la temporada, que per sort acaben amb un final feliç i amb els tres punts a Anfield. Si no en teníem prou, dimecres es viurà a Anfield un altre partit que promet emocions de difícil digestió per els que pateixen de disfuncions cardíaques. Està en joc la participació en la propera Champions League.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa (El Zhar 83'), Carragher, Skrtel, Dossena (Fabio Aurelio 75'), Kuyt, Xabi Alonso, Gerrard, Benayoun (Babel 64') Keane i Torres.

GOLS:
1-1 Carragher 88'
2-1 Gerrard 94'

MascheranOR.

"El Jefecito" conquereix el seu segon or olímpic i Lucas Leiva obté la medalla de bronze.

Javier Mascherano s'ha penjat aquest matí el seu segon or olímpic després que la selecció olímpica argentina hagi vençut a la selecció de Nigèria per un gol a zero, en la final disputada a l'estadi Olímpic pequinès conegut popularment com "El Niu".

Mascherano es converteix d'aquesta manera en el primer esportista argentí en comptar en el seu palmarès amb dos ors olímpics consecutius, després d'afegir el conquerit aquesta matinada al ja obtingut en els anteriors Jocs Olímpics disputats ara fa quatre anys a Atenes.

El seleccionador argentí Sergio Batista, va cridar a files al volant defensiu red com una de les tres opcions de seleccionar jugadors majors de 23 anys, juntament amb Román Riquelme i Sergio Pareja, després de declarar que "El Jefecito" és el millor "5" del panorama futbolístic actual.

D'altre banda Lucas Leiva, l'altre opció de medalla per a un jugador del Liverpool FC en els Jocs, també s'ha confirmat després que la selecció brasilera derrotés sense aparent dificultat a Bèlgica per un còmode 3 a 0, en el partit per el tercer i quart lloc. El partit no ha comptat amb la participació del mig-campista red, donada la seva expulsió en el partit de semifinals, després d'efectuar una dura entrada sobre el seu company d'equip Mascherano.

Un veritable orgull per als supporters poder comptar entre els seus jugadors amb dos medallistes olímpics i per sobre de tot, amb un doble campió olímpic com Javier Mascherano. Felicitats als medallistes.

Quatre Reds opten al MVP de la UEFA 2008.

José Manuel Reina, Jamie Carragher, Steven Gerrard i Fernando Torres opten a la consecució del Jugador de l'any segons la UEFA, premi que es coneixerà el proper divendres 29 d'agost a Montecarlo, vespra de la celebració de la final de la Supercopa d'Europa entre Manchester United i Zénit de Sant Petersburg.

La votació efectuada per els 16 entrenadors dels equips classificats a vuitens de final de la passada Champions League, ha posat de manifest el clar domini de la Premier League, concedint una gran majoria de les nominacions a jugadors que militen en les files de conjunts de la màxima competició anglesa.

Molt resenyable també, és el fet de que el Liverpool FC compti entre les nominacions a un jugador per cada línia, formant d'aquesta manera una destacable columna vertebral.

Steven Gerrard, ja va conquerir aquest guardó de millor futbolista per part de la UEFA l'any 2005. Any de la consecució de la cinquena Copa d'Europa per part del club d'Anfield.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Mascherano a per l'or olímpic.

Lucas Leiva és expulsat i deurà de lluitar per el bronze.

Els Jocs Olímpics de Beijing 2008, vivien avui les semifinals de la competició de futbol amb un super-clàssic de nivell mundial com sempre és un Argentina - Brasil. Partit que era viscut amb força interès per tots els supporters reds, per la presència en cadascuna de les esquadres de jugadors del Liverpool FC, com són Javier Mascherano i Lucas Leiva.

A la finalització del partit, els albicelestes donaven deguda compta dels canarinhos infringint-los una clara golejada per 3 gols a zero, adquirint brillantment el pas cap a la final del proper diumenge que els enfrontarà a Nigèria, que ha batut contundentment per 4 gols a 1 a la sorprenent Bèlgica, en l'altre semifinal.

El partit ha estat de clar color argentí, que ha posat de manifest comptar amb un bloc molt sòlid i com no, unes grans qualitats individuals amb jugadors com Riquelme, Messi, "Kun" Agüero o Gago que acompanyen en l'aventura olímpica a "El Jefecito". Dos gols del jugador de l'Atlético de Madrid Sergio Agüero i un de Riquelme en transformar un clar penal comés sobre Leo Messi, han sentenciat a un Brasil que malgrat comptar amb la participació de Ronaldinho, no ha posat en cap moment en seriosos problemes al conjunt que entrena Sergio Batista.

El clar resultat i la clara superioritat argentina, ha fet perdre els nervis en els minuts finals als jugador brasilers i Lucas Leiva ha vist la targeta vermella directa després d'efectuar una dura entrada sobre el seu company d'equip Mascherano. Minuts més tard, Neves també era expulsat per una dura entrada també precisament sobre el jugador red argentí.

Diumenge, Javier Mascherano podria penjar-se el seu segon or olímpic si Argentina aconsegueix la victòria sobre Nigèria, després de que en els Jocs Olímpics d'Atenes l'any 2004, "El Masche" també pujès a l'esglaó més alt del pòdium olímpic. Mentrestant, Lucas Leiva deurà veure desde la banqueta la lluita dels seus companys per el bronze enfront Bèlgica, degut a la sanció d'un partit per la seva expulsió en el partit de semifinals.

Ryan Babel per la seva part, va posar punt i final a la seva participació en els Jocs aquest cap de setmana, després de que Argentina barrés el pas a Holanda de les semifinals en la pròrroga en un disputat encontre.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Xabi i Torres porten la llum.

Sunderland AFC 0-1 LIVERPOOL FC

Passada precisa al primer toc de Xabi Alonso cap a Fernando Torres que rebent d'esquenes a la porteria, orientava rapida i instintivament la seva posició de cara a porteria. Amb un bon espai per a operar, Torres decidia executar una de les sorts que més domina. Fuetada seca i col·locada a l'arrel del pal. Impossible d'arribar per al porter Craig Johnson. "El Niño" iniciava la seva segona temporada en la Premier amb un gol decisiu que donava els primers tres punts de la temporada per al Liverpool.

No va ser un partit gens fàcil, el d'ahir a l'estadi de la llum per els Reds. Abans de la brillant acció dels dos campions d'Europa, el Liverpool va oferir molts dubtes i no veia la llum en l'estadi que fa gala de amb el seu nom de de comptar amb la millor iluminació natural possible, sobre tot en la primera mitja hora de joc, on els de Benítez es van veure desbordats per el Sunderland de Roy Keane. Els locals Keyron Richardson i l'exjugador red Diouf portaven de corcoll a una nerviosa defensa visitant, que mica en mica, va anar agafant el lloc amb uns Sami Hyypia i Carragher que van anar tallant tota escomesa dels Black Cats.

Amb el cronometre avançant cap a la mitja part, els jugadors de Keane van anar notant la important despesa física efectuada i el Liverpool va començar a practicar un joc de més control. La primera acció de perill no va arribar fins al minut 30 de la primera part, quan Yossi Benayoun era derribat clarament dintre de l'àrea local. L'arbitre feia sonar el seu xiulet i quan tothom creia que la jugada penalitzada era l'acció sobre el jugador israelià, el referee en una decisió salomònica assenyalava una falta anterior sobre Gerrard. L'oportunitat més clara per els Reds durant els primers quaranta-cinc minuts, era obra de Roy Keane, que després d'un bon control orientat, xutava desviat a la dreta del porter Johnson.

Era clar que calia donar un altre aire al partit en la segona part i així ho va entendre Benítez que va reaccionar ràpidament donant entrada a Xabi Alonso per Plessis només iniciar-se els segons quaranta-cinc minuts. Amb el de Tolosa sobre el terreny de joc, el Liverpool guanyava en possessió de pilota i criteri a l'hora d'elaborar joc i la segona part va ser d'un clar color red, tot i que sense aportar gran perill a la porteria del Sunderland. Un xut de Benayoun que Johnson va poder refusar amb molts problemes, deixant la pilota morta a peus de Torres que al xutar a porta es va veure entorpit per Robbie Keane i una nova demostració de xut de llarga distància de Xabi Alonso que va intentar sorprendre a Johnson des de el seu propi camp, van ser les ocasions més clares per els Reds, abans de que Torres decidís el partit.

Treballada victòria en el primer partit de Premier. Inici positiu per afrontar el que ha estat declarat per el conjunt del planter i per gran part de l'afició com el principal objectiu de la temporada. El títol de lliga ha de tornar a Anfield. Dinou anys són massa anys.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Dossena, Kuyt, Plessis (Xabi Alonso 45') Gerrard, Benayoun (Fabio Aurelio 81') , Keane (El Zhar 77') i Torres.

GOL:

0-1 Fernando Torres 83'

dijous, 14 d’agost del 2008

Salvats per Reina.

Standard Liege 0-0 LIVERPOOL FC

Mal estrena del Liverpool en el primer compromís de caràcter oficial de la temporada. Tot i que els de Benítez tornaven cap a Liverpool imbatuts, la imatge oferta ahir a Lieja, no és ni de bon tros la d’un equip que a priori és per història, palmarès i plantilla molt superior al conjunt belga. Gràcies podem donar tots els supporters d’haver sortit amb empat a zero gols de l’estadi Maurice Dufrasne. I immensa i doblement agraïts hem d’estar a Pepe Reina, protagonista i artífex de mantenir a zero la porteria red.

El porter madrileny va realitzar una d’aquelles actuacions de les que a mida que l’equip vagi avançant en la competició (tant de bo així sigui) augmenten la seva vàlua. Un penal aturat. El refús d’una pilota que ja estava en més de tres quartes parts (si no totalment) dintre de la porteria, en una exhibició de reflexes i agilitat felina. I dues aturades de mèrit quan els davanters locals tenien una posició molt avantatjosa per a batre al porter internacional campió d’Europa. Aquest és el brillant balanç de Reina en el partit d’ahir.

Mala senyal és però, que el porter sigui la figura més destacada d’un equip. I ahir va ser un clar exemple d’aquesta teoria. Un Liverpool massa conservador, fregant en moltes fases del partit l’apatia, es va veure durant tot moment clarament superat per la voluntat, ganes d’agradar i joc sense complexes d’un Standard de Lieja que alentat per un públic que no va parar de donar suport als seus des de les grades, era mereixedor d’una victòria que Reina els va negar.

Amb Torres i Keane en la punta d’atac totalment desasistits i pràcticament inèdits durant tot el partit, el Liverpool tant sols va posar en perill la porteria defensada per el porter equatorià Espinosa, en jugades a pilota aturada, que el porter local va solventar sense grans problemes. Plessis i Xabi Alonso, eren els encarregats de portar el comandament del joc, però es van veure ofegats per la pressió belga en tot moment. D’aquesta manera, havien de ser Agger i Carragher els encarregats de fer arribar pilotes a la dupla atacant amb pilotes llargues que sempre acabaven en els dominis de la defensa belga.

Al final un empat sense gols, del qual podem estar contents una vegada vist el succeït a l'estadi Maurice Dufrasne. Aquest resultat però, és força perillós per afrontar el partit de tornada d’aquí a quinze dies per el fet que un sol gol dels belgues, posaria en seriós compromís la supervivència dels de Benítez en la màxima competició continental. El Liverpool és immensament superior a l’Standard. Però s’ha de demostrar sobre un terreny de joc i no pas posant dades sobre la taula. I ahir no va ser la millor manera de demostrar aquesta superioritat. Cal un canvi radical en l’actitud.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Dossena, Kuyt (El Zhar 82'), Plessis, Xabi Alonso, Benayoun, Torres i Keane (Gerrard 67').

PUNTUACIONS AL JUGADOR DE L'ANY.
Amb el partit d'ahir, s'inicien les votacions per nomenar al jugador de la temporada. Per fer-ho i seguint el mateix mètode que el any passat, heu de valorar amb 5, 3 i 1 punts als jugadors més valuosos de cadascún dels partits oficials segons el vostre criteri.

dimarts, 5 d’agost del 2008

Vila-beer-real

Una vegada més, els Barcelona Reds es posaven en marxa per seguir a l'equip. Aquesta vegada el desplaçament era molt proper i el partit de caràcter amistós. Però tant se val si el partit és de costellada, quan el que interessa és que els nostres nois no es sentin sols en cap moment. Cal donar sentit al "You'll never walk alone" sota qualsevol circumstància i qualsevol partit, oficial o no, és una bona oportunitat per demostrar-ho.

Vila-real era una ocasió perfecta per posar-nos novament en ruta amb les nostres samarretes i banner per donar suport als jugadors. Aquesta vegada però, era diferent a les altres. Es tractava del nostre primer desplaçament com a official branch (penya oficial) del club. Però el que més ens il·lusionava, sense dubtar-ho, era que per primera vegada, les tres branches residents a Espanya s'ajuntaven per animar a l'equip.

La cita no va defraudar a ningú. Després d'arribar a Castelló de la Plana en tren i dirigir-nos cap a Vila-real en un curt trajecte de rodalies, la trobada amb els Madrid Reds es va fer efectiva. Després de les primeres presentacions, era hora d'adquirir les entrades per el partit. En un fet sense precedents, les entrades no es van posar de manera anticipada a la venda i, havien de ser adquirides en els guixetes del club el mateix dia del partit. Per sort per tots nosaltres i gràcies a Pilar, una empleada del club, ens tenien reservades 25 entrades que amb gran diligència i eficiència, Juan dels Madrid Reds, gran amic d'aquest blog i d'aquesta branch, va aconseguir reservar.

Amb les entrades per el partit ja assegurades, era hora de començar a xerrar tots plegats de mil i una coses i quina millor forma de fer-ho que al voltant d'una taula assaborint, com no, una bona paella.

Encara quedaven un bon grapat d'hores per l'inici del partit i les primeres consumicions de cerveses començaven a fer efecte. Un cop abandonada la sobretaula, era hora de fer-se sentir per Vila-real i engalanar la ciutat dels colors reds. Per primer cop, les banners dels Barcelona Reds i dels Madrid Reds lluïen juntes en perfecta comunió. Per Vila-real també es van deixar veure els bons amics Chris i Dotty de la Salou branch, que en companyia d'un número molt important de supporters, no van perdre tampoc l'oportunitat de ser al costat de l'equip. Tot plegat, fins a 2.000 supporters de tot arreu, es van donar cita a Vila-real per seguir les evolucions dels nois de Rafa.

Fins l'hora d'entrar en el camp, tot van ser càntics, cerveses i festa per els carrers més propers a l'estadi. Fernando Torres, com no, era un dels principals protagonistes dels càntics amb la ja seva clàssica cançó. Red del blog de The Kid Torres, era qui portava la veu cantant quan el que calia era donar suport en particular al davanter de Fuenlabrada.

Una vegada ja dins de l'estadi per veure el partit, arribava la pregunta de sempre. "Ah! Però hi ha partit?" El que menys importa en molts dels desplaçaments, és el partit en sí. El més important, i aquesta vegada ho era de debò, és el gran ambient que es viu en el previ al mateix. I la cita no va defraudar en absolut.

A la finalització del partit, vam decidir esperar als jugadors i a Rafa a la sortida dels vestidors. No va ser una feina fàcil. Un intransigent control de seguretat policial, va impedir de apropar-se als jugadors per fer petar la xerrada tranquil·lament, com sempre passa en qualsevol desplaçament. Malgrat l'impediment policial, vam ser capaços de rebre una particular felicitació de Rafa Benítez, quan li vam fer el comentari de que ja érem official branch. També Xavi Valero una vegada més, va estar molt amable amb tots nosaltres i va riure de valent al recordar la nostre anècdota a Porto amb Valero com a improvisat fotògraf.

Acabava així l'aventura red per Vila-real. Era l'hora d'acomiadar-se dels Madrid Reds fins a una propera vegada. Els dies posteriors a l'aventura, tot han estat mails i trucades entre tots nosaltres, afirmant-nos de que aquesta aventura s'ha de tornar a repetir. I tant que ho farem!

divendres, 1 d’agost del 2008

Eliminatòria Standard.


Bèlgica serà el destí del Liverpool per afrontar el primer compromís oficial de la temporada, en la eliminatòria prèvia a la lligueta de Champions League, que li enfrontarà al Royal Standard de Lieja, un dels clàssics del futbol belga.

L'Standard de Liega, és en l'actualitat l'actual campió de la lliga belga, la Jupiler League, tal i com es denomina en l'actualitat. Aquest títol tornava a les vitrines del club de Lieja 25 anys després d'haver aconseguit el seu darrer títol de lliga, d'un total de 9 Campionats de lliga.

Un dels artífex de la consecució d'aquest enyorat títol per als aficionats de l'Standard, va ser el seu entrenador Michel Preud'Homme, el mític porter de la selecció belga, que entre altres clubs va defensar com a jugador els tres pals de la porteria de l'Standard.

Preud'Homme, va rebre la distinció del Trofeu Lev Yashin l'any 1994, al millor porter mundial de l'any, convertint-se en l'hereu inqüestionable d'una altre llegenda de les porteries belgues com Jean Marie Paff. Eren els temps en que el futbol belga era considerada una autèntica potencia mundial futbolística, tant a nivell de seleccions, com a nivell de clubs. Avui en dia aquest nivell ha patit un seriós descens i el futbol belga, en l'actualitat, ocupa una discreta segona i fins i tot tercera línia a nivell europeu.

El partit d'anada es disputarà a l'estadi Maurice Dufrasne de Lieja els dies 12 o 13 d'agost, mentre que la tornada es disputarà a Anfield el 26 o 27 del mateix mes.